]> git.donarmstrong.com Git - lilypond.git/blob - Documentation/ca/learning/common-notation.itely
Doc-ca: Priority II Catalan translation
[lilypond.git] / Documentation / ca / learning / common-notation.itely
1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
2
3 @ignore
4     Translation of GIT committish: 45dd19546e9b75b3e1e977732f0962f35dd3290e
5
6     When revising a translation, copy the HEAD committish of the
7     version that you are working on.  See TRANSLATION for details.
8 @end ignore
9
10 @c \version "2.19.2"
11
12 @ignore
13 Tutorial guidelines:  (different from policy.txt!)
14 - unless you have a really good reason, use either
15     @lilypond[verbatim,quote]
16   or
17     @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
18
19   Don't use any other relative=X commands.
20
21 - use "aes" and "ees" instead of "as" and "es".  I know it's not
22   correct Dutch naming, but let's not confuse people with this
23   until we get to the Basic notation chapter.
24
25 - Add "Music Glossary: @rglos{foo}" to the *top* of the relevant
26   portions of the tutorial.
27
28 @end ignore
29
30
31 @node Notació corrent
32 @chapter Notació corrent
33 @translationof Common notation
34
35 Aquest capítol explica com crear boniques partitures que
36 continguin notació musical comú, com a continuació al material que
37 està al @ref{Tutorial}.
38
39 @menu
40 * Notació en un sol pentagrama::
41 * Diverses notes a la vegada::
42 * Cançons::
43 * Retocs finals::
44 @end menu
45
46
47 @node Notació en un sol pentagrama
48 @section Notació en un sol pentagrama
49 @translationof Single staff notation
50
51 Aquesta secció presenta la notació comú que s'utilitza per a
52 música a una veu sobre un pentagrama únic.
53
54 @menu
55 * Línies divisòries i comprovacions de compàs::
56 * Alteracions accidentals i armadures::
57 * Lligadures d'unió i d'expressió::
58 * Articulacions i matisos dinàmics::
59 * Addició de text::
60 * Barres automàtiques i manuals::
61 * Instruccions rítmiques avançades::
62 @end menu
63
64
65 @node Línies divisòries i comprovacions de compàs
66 @subsection Línies divisòries i comprovacions de compàs
67 @translationof Bar lines and bar checks
68
69 @menu
70 * Línies divisòries::
71 * Comprovacions de compàs::
72 @end menu
73
74 @node Línies divisòries
75 @unnumberedsubsubsec Línies divisòries
76 @translationof Bar lines
77
78 Les línies de compàs senzilles es dibuixen automàticament a la
79 música, per la qual cosa no s'han d'afegir de forma manual.
80 Altres tipus de barres de compàs s'afegeixen usant @cod{\bar}, per
81 exemple @code{\bar "||"} per a una doble barra, o @code{\bar "|."}
82 per a la doble barra final.  Per veure una llista completa de les
83 línies divisòries, consulteu @ruser{Barres de compàs}.
84
85 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
86 g1 e1 \bar "||" c2. c'4 \bar "|."
87 @end lilypond
88
89 @node Comprovacions de compàs
90 @unnumberedsubsubsec Comprovacions de compàs
91 @translationof Bar checks
92
93 Tot i que no es estrictament necessari, és convenient utilitzar
94 @emph{comprovacions de compàs} dins del codi d'entrada per a
95 indicar on se suposa que van les línies divisòries.
96 S'introdueixen mitjançant el caràcter de barra vertical, @code{|}
97 (AltGr -1 al teclat català).  Amb les comprovacions de compàs, el
98 programa pot verificar que hem introduït les duracions que
99 completen els compassos correctament.  Les comprovacions de compàs
100 també fan que el codi d'entrada sigui més fàcil de llegir, perquè
101 ajuden a organitzar el material.
102
103 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
104 g1 | e1 | c2. c'4 | g4 c g e | c4 r r2 |
105 @end lilypond
106
107 @seealso
108 Referència de la notació:
109 @ruser{Comprovació de compàs i de número de compàs}.
110
111
112 @node Alteracions accidentals i armadures
113 @subsection Alteracions accidentals i armadures
114 @translationof Accidentals and key signatures
115
116 @menu
117 * Alteracions accidentals::
118 * Armadures::
119 * Advertiment armadures i altures::
120 @end menu
121
122 @warning{Freqüentment els nous usuaris es confonen amb les
123 alteracions accidentals: us preguem que llegeixi l'advertiment que
124 apareix al final d'aquesta secció, especialment si no teniu
125 familiaritat amb la teoria musical!}
126
127 @node Alteracions accidentals
128 @unnumberedsubsubsec Alteracions accidentals
129 @translationof Accidentals
130
131 @cindex accidentals, alteracions
132 @cindex alteracions
133 @cindex alteracions i armadures
134 @cindex sostingut
135 @cindex doble sostingut
136 @cindex sostingut, doble
137 @cindex bemoll
138 @cindex doble bemoll
139 @cindex bemoll, doble
140
141 @funindex es
142 @funindex is
143 @funindex eses
144 @funindex isis
145
146 Glossari musical:
147 @rglos{sharp},
148 @rglos{flat},
149 @rglos{double sharp},
150 @rglos{double flat},
151 @rglos{accidental}.
152
153 Una nota amb @notation{sostingut} es fa afegint @code{is} al nom,
154 i una nota @notation{bemoll} afegint @code{es}.  Como heu pogut
155 endevinar, un @notation{doble sostingut} o @notation{doble
156 bemol} es fa afegint @code{isis} o @code{eses}.  Aquesta sintaxi
157 deriva de les convencions de nomenclatura de les notes en les
158 llengües nòrdiques i germàniques com l'alemany i l'holandès.  Per
159 utilitzar altres noms per a les @notation{alteracions
160 accidentals}, vegeu @ruser{Noms de las notes en altres llengües}.
161
162 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
163 cis4 ees fisis, aeses
164 @end lilypond
165
166 @cindex tonalitat, armadura de la, establir
167
168 @node Armadures
169 @unnumberedsubsubsec Armadures
170 @translationof Key signatures
171
172 @cindex tonalitat, armadura de
173 @cindex armadura
174 @cindex major
175 @cindex menor
176 @cindex alteracions y armadura
177 @cindex contingut en front a presentació
178 @cindex presentació en front a contingut
179
180 @funindex \key
181 @funindex key
182 @funindex \major
183 @funindex major
184 @funindex \minor
185 @funindex minor
186
187 Glossari musical:
188 @rglos{key signature},
189 @rglos{major},
190 @rglos{minor}.
191
192 La @notation{armadura de la tonalitat} se estableix mitjançant la
193 instrucció @code{\key} seguit d'una nota i @code{\major} o
194 @code{\minor}.
195
196 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
197 \key d \major
198 a1 |
199 \key c \minor
200 a1 |
201 @end lilypond
202
203 @smallspace
204
205 @node Advertiment armadures i altures
206 @unnumberedsubsubsec Advertiment: armadures i altures
207 @translationof Warning key signatures and pitches
208
209 Glossari musical:
210 @rglos{accidental},
211 @rglos{key signature},
212 @rglos{pitch},
213 @rglos{flat},
214 @rglos{natural},
215 @rglos{sharp},
216 @rglos{transposition},
217 @rglos{Pitch names}.
218
219 Per determinar si s'ha d'imprimir una notació @notation{alteració
220 accidental}, el LilyPond examina les notes i la @notation{armadura
221 de la tonalitat}.  L'armadura solament afecta a les alteracions
222 @emph{impreses}, no a les pròpies notes!  Aquesta funcionalitat
223 sol confondre als que estan començant amb el programa, per això
224 deixeu-nos explicar-la en detall.
225
226 El LilyPond fa una clara distinció entre el contingut musical i la
227 presentació.  L'alteració (@notation{bemol}, @notation{becaire} o
228 @notation{sostingut}) d'una nota és part de l'altura, i per tant
229 és contingut musical.  Si una alteració (un signe @emph{imprès} de
230 bemoll, becaire o sostingut) s'imprimeix o no davant de la nota
231 corresponent, és una qüestió de presentació.  La presentació és
232 quelcom que segueix unes regles, de manera que les alteracions
233 accidentals s'imprimeixen automàticament segons aquestes regles.
234 Les altures de les notes de la seva música són obres d'art, per
235 tant no s'afegiran automàticament, i haureu d'introduir allò que
236 vulgueu escoltar.
237
238 Al següent exemple:
239
240 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
241 \key d \major
242 cis4 d e fis
243 @end lilypond
244
245 @noindent
246 Cap nota porta una alteració impresa, però de totes maneres heu
247 d'escriure l' @code{is} a @code{cis} i a  @code{fis} al fitxers
248 d'entrada.
249
250 El text @code{b} no significa @qq{imprimir una boleta negra a la
251 tercera línia del pentagrama.} El que significa en realitat:
252 @qq{hi ha una nota Si natural.}  A la tonalitat de La bemoll
253 major, @emph{porta} una alteració accidental:
254
255 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
256 \key aes \major
257 aes4 c b c
258 @end lilypond
259
260 Si l'anterior us causa confusió, penseu sobre el següent: si
261 estiguéssiu tocant el piano, quina tecla polsaríeu?  Si es tractés
262 d'una tecla negra, aleshores @emph{heu} d'afegir @w{@code{-is}} o
263 @w{@code{-es}} al nom de la nota!
264
265 Posar totes les alteracions de forma explícita pot requerir una
266 mica més de treball d'escriure, però l'avantatge és que la
267 @notation{transposició} és més fàcil, i les alteracions es poden
268 imprimir seguint diverses convencions diferents.  Consulteu
269 @ruser{Alteracions accidentals automàtiques} per veure exemples de
270 com es poden imprimir alteracions d'acord amb regles diferents.
271
272
273 @seealso
274 Referència de la notació:
275 @ruser{Nom de las notes en altres idiomes},
276 @ruser{Alteracions accidentals},
277 @ruser{Alteracions accidentals automàtiques},
278 @ruser{Armadura de la tonalitat}.
279
280
281 @node Lligadures d'unió i d'expressió
282 @subsection Lligadures d'unió i d'expressió
283 @translationof Ties and slurs
284
285 @cindex lligadura de unió
286 @cindex lligadura de expressió
287 @cindex lligadura de fraseig
288 @cindex fraseig, lligadura de
289
290 @funindex ~
291 @funindex ( ... )
292 @funindex \( ... \)
293
294 @menu
295 * Lligadures de unió::
296 * Lligadures de expressió::
297 * Lligadures de fraseig::
298 * Advertències lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió::
299 @end menu
300
301 @node Lligadures d'unió
302 @unnumberedsubsubsec Lligadures d'unió
303 @translationof Ties
304
305 Glossari musical:
306 @rglos{tie}.
307
308 Una @notation{lligadura d'unió} es crea adjuntant un caràcter
309 d'accent @code{~} a la primera nota lligada:
310
311 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
312 g4~ 4 c2~ | 4~ 8 a~ 2 |
313 @end lilypond
314
315 @node Lligadures d'expressió
316 @unnumberedsubsubsec Lligadures d'expressió
317 @translationof Slurs
318
319 Glossari musical:
320 @rglos{slur}.
321
322 Una @notation{lligadura d'expressió} és una corba que es traça
323 abastant diverses notes.  Les notes inicial i final es marquen
324 mitjançant @code{(} y @code{)} respectivament.
325
326 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
327 d4( c16) cis( d e c cis d) e( d4)
328 @end lilypond
329
330 @node Lligadures de fraseig
331 @unnumberedsubsubsec Lligadures de fraseig
332 @translationof Phrasing slurs
333
334 Glossari musical:
335 @rglos{slur},
336 @rglos{phrasing}.
337
338 Les lligadures que s'utilitzen per indicar @notation{fraseigs} més
339 llargs es poden introduir mitjançant @code{\(} i @code{\)}.  Poden
340 haver-hi a l'hora lligadures de legato i lligadures de fraseig,
341 però no és possible tenir legatos simultanis o lligadures
342 d'expressió simultànies.
343
344 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
345 g4\( g8( a) b( c) b4\)
346 @end lilypond
347
348 @smallspace
349
350 @cindex lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió
351
352 @node Advertiments lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió
353 @unnumberedsubsubsec Advertiments: lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió
354 @translationof Warnings slurs vs. ties
355
356 Glossari musical:
357 @rglos{articulation},
358 @rglos{slur},
359 @rglos{tie}.
360
361 Una @notation{lligadura d'expressió} sembla una
362 @notation{lligadura d'unió}, però té un significat diferent.  Una
363 lligadura (d'unió) senzillament feu que la primera nota sigui més
364 llarga, i sols es pot utilitzar sobre parelles de notes iguals.
365 Les lligadures d'expressió indiquen la @notation{articulació} de
366 les notes, i es poden utilitzar sobre grups majors de notes.  Les
367 lligadures d'unió i d'expressió es poden niuar unes a dins de les
368 altres.
369
370 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
371 c4~( c8 d~ 4 e)
372 @end lilypond
373
374
375 @seealso
376 Referència de la notació:
377 @ruser{Lligadures d'unió},
378 @ruser{Lligadures d'expressió},
379 @ruser{Lligadures de fraseig}.
380
381
382 @node Articulacions i matisos dinàmics
383 @subsection Articulacions i matisos dinàmics
384 @translationof Articulation and dynamics
385
386 @menu
387 * Articulacions::
388 * Indicacions de digitació::
389 * Matisos dinàmics::
390 @end menu
391
392 @node Articulacions
393 @unnumberedsubsubsec Articulacions
394 @translationof Articulations
395
396 @cindex articulació
397 @cindex accent
398 @cindex staccato
399
400 Glossari musical:
401 @rglos{articulation}.
402
403 Les @notation{articulacions} més corrents es poden afegir a les
404 notes utilitzant un guió @code{-} seguit d'un caràcter únic:
405
406 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
407 c4-^ c-+ c-- c-!
408 c4-> c-. c2-_
409 @end lilypond
410
411 @node Indicacions de digitació
412 @unnumberedsubsubsec Indicacions de digitació
413 @translationof Fingerings
414
415 @cindex digitacions
416
417 @funindex ^
418 @funindex _
419
420 Glossari musical:
421 @rglos{fingering}.
422
423 De manera similar, les @notation{digitacions} es poden afegir a
424 una nota utilitzant un guió (@code{-}) seguit del dígit desitjat:
425
426 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
427 c4-3 e-5 b-2 a-1
428 @end lilypond
429
430 Les articulacions i digitacions normalment es col·loquen de forma
431 automàtica, però podeu especificar una direcció mitjançant
432 @code{^} (a sobre) o @code{_} (a sota).  També podeu usar diverses
433 articulacions sobre la mateixa nota.  No obstant, gairebé sempre és
434 millor deixar que el LilyPond determini la direcció de les
435 articulacions.
436
437 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
438 c4_-^1 d^. f^4_2-> e^-_+
439 @end lilypond
440
441 @node Matisos dinàmics
442 @unnumberedsubsubsec Matisos dinàmics
443 @translationof Dynamics
444
445 @cindex dinàmica, indicacions de
446 @cindex matisos
447 @cindex decrescendo
448 @cindex crescendo
449
450 @funindex \f
451 @funindex \ff
452 @funindex \mp
453 @funindex \p
454 @funindex \mf
455 @funindex \pp
456 @funindex \<
457 @funindex <
458 @funindex \>
459 @funindex >
460 @funindex \!
461 @funindex !
462
463 Glossari musical:
464 @rglos{dynamics},
465 @rglos{crescendo},
466 @rglos{decrescendo}.
467
468 Les expressions de @notation{matís} o signes dinàmics es fan
469 afegint les marques (amb una barra invertida) a la nota:
470
471 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
472 c4\ff c\mf c\p c\pp
473 @end lilypond
474
475 Els @notation{crescendi} i @notation{decrescendi} comencen amb les
476 ordres @code{\<} i @code{\>}.  La següent indicació de matís, com
477 per exemple @code{\f}, acabarà el (de)crescendo, o bé es pot usar
478 la instrucció @code{\!}:
479
480 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
481 c4\< c\ff\> c c\!
482 @end lilypond
483
484
485 @seealso
486 Referència de la notació:
487 @ruser{Articulacions i ornaments},
488 @ruser{Indicacions de digitació},
489 @ruser{Matisos dinàmics}.
490
491
492 @node Addició de text
493 @subsection Addició de  text
494 @translationof Adding text
495
496 @cindex text, addició
497 @cindex addició de text
498 @cindex marcat
499
500 @funindex \markup
501 @funindex markup
502
503 És possible afegir text a la partitura:
504
505 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
506 c2^"espr" a_"legato"
507 @end lilypond
508
509 Es pot aplicar un format addicional mitjançant la instrucció
510 @code{\markup}:
511
512 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
513 c2^\markup { \bold espr }
514 a2_\markup {
515   \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
516 }
517 @end lilypond
518
519
520 @seealso
521 Referència de la notació:
522 @ruser{Escriptura del text}.
523
524
525 @node Barres automàtiques i manuals
526 @subsection Barres automàtiques i manuals
527 @translationof Automatic and manual beams
528
529 @cindex barres de corxera
530 @cindex barrat
531 @cindex automàtiques, barres
532 @cindex manuals, barres
533 @cindex barres automàtiques
534 @cindex barres manuals
535
536 @funindex [ ... ]
537 @funindex [
538 @funindex ]
539 @funindex \autoBeamOff
540 @funindex autoBeamOff
541 @funindex \autoBeamOn
542 @funindex autoBeamOn
543
544 Glossari musical:
545 @rglos{beam}.
546
547 Totes les @notation{barres} de les figures es dibuixen
548 automàticament:
549
550 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
551 a8 ais d ees r d c16 b a8
552 @end lilypond
553
554 Si no us agraden les barres automàtiques, poden forçar-se
555 manualment. Marqueu la primera nota que comprèn la barra amb
556 @code{[} i la última amb @code{]}.
557
558 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
559 a8[ ais] d[ ees r d] c16 b a8
560 @end lilypond
561
562 Si voleu desactivar completament el barrat automàtic o per a una
563 secció extensa de música, utilitzeu l'ordre @code{\autoBeamOff}
564 per desactivar-lo i @code{\autoBeamOn} para activar-lo un altre
565 cop.
566
567 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
568 \autoBeamOff
569 a8 c b4 d8. c16 b4 |
570 \autoBeamOn
571 a8 c b4 d8. c16 b4 |
572 @end lilypond
573
574
575 @seealso
576 Referència de la notació:
577 @ruser{Barres automàtiques},
578 @ruser{Barres manuals}.
579
580
581 @node Instruccions rítmiques avançades
582 @subsection Instruccions rítmiques avançades
583 @translationof Advanced rhythmic commands
584
585 @menu
586 * Compàs parcial::
587 * Grups especials::
588 * Notes d'adorn::
589 @end menu
590
591 @node Compàs parcial
592 @unnumberedsubsubsec Compàs parcial
593 @translationof Partial measure
594
595 @cindex anacrusi
596 @cindex compàs parcial
597
598 @funindex \partial
599 @funindex partial
600
601 Glossari musical:
602 @rglos{anacrusis}.
603
604 Una @notation{anacrusi} s'introdueix amb la paraula clau
605 @code{\partial}.  Va seguida d'una duració: @code{\partial 4} és
606 una anacrusi de negra i @code{\partial 8} de corxera.
607
608 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
609 \partial 8 f8 |
610 c2 d |
611 @end lilypond
612
613 @node Grups especials
614 @unnumberedsubsubsec Grups especials
615 @translationof Tuplets
616
617 @cindex grups especials
618 @cindex tresets
619
620 @funindex \tuplet
621 @funindex tuplet
622
623 Glossari musical:
624 @rglos{note value},
625 @rglos{triplet}.
626
627 Els grups especials com ara els tresets es fan amb la paraula clau
628 @code{\tuplet}.  Requereix dos arguments: una fracció i un
629 fragment de música.  La fracció és el nombre de notes del grup
630 partit pel nombre de notes que normalment ocupen la mateixa
631 duració.  Per als tresets hi ha tres notes a l'espai de dues, de
632 manera que els @notation{tresets} es fan amb una fracció de 3/2.
633
634 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
635 \tuplet 3/2 { f8 g a }
636 \tuplet 3/2 { c8 r c }
637 \tuplet 3/2 { f,8 g16[ a g a] }
638 \tuplet 3/2 { d4 a8 }
639 @end lilypond
640
641 @node Notes d'adorn
642 @unnumberedsubsubsec Notes d'adorn
643 @translationof Grace notes
644
645 @cindex notes d'adorn
646 @cindex acciaccatura
647 @cindex appoggiatura
648
649 @funindex \grace
650 @funindex grace
651 @funindex \acciaccatura
652 @funindex acciaccatura
653 @funindex \appoggiatura
654 @funindex acciaccatura
655
656 Glossari musical:
657 @rglos{grace notes},
658 @rglos{acciaccatura},
659 @rglos{appoggiatura}.
660
661 Les @notation{notes d'adorn} es creen amb l'ordre
662 @code{\grace}, tot i que també es poden aconseguir precedint una
663 expressió musical amb la paraula clau @code{\appoggiatura} o
664 @code{\acciaccatura}.
665
666 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
667 c2 \grace { a32 b } c2 |
668 c2 \appoggiatura b16 c2 |
669 c2 \acciaccatura b16 c2 |
670 @end lilypond
671
672
673 @seealso
674 Referència de la notació:
675 @ruser{Notes d'adorn},
676 @ruser{Grups especials},
677 @ruser{Anacrusis}.
678
679
680 @node Diverses notes a la vegada
681 @section Diverses notes a la vegada
682 @translationof Multiple notes at once
683
684 Aquesta secció és una introducció a les notes simultànies:
685 diversos instruments, diversos pentagrames per a un sol instrument
686 (per exemple piano) i acords.
687
688 La paraula @qq{polifonia} en música fa referència al fet de tenir
689 més d'una veu en un moment determinat dins d'una peça musical. La
690 paraula @qq{polifonia} al LilyPond es refereix al fet de tenir més
691 d'una veu al mateix pentagrama.
692
693 @menu
694 * Explicació de les expressions musicals::
695 * Diversos pentagrames::
696 * Grups de pentagrames::
697 * Combinar notes para formar acords::
698 * Polifonia a un sol pentagrama::
699 @end menu
700
701
702 @node Explicació de les expressions musicals
703 @subsection Explicació de les expressions musicals
704 @translationof Music expressions explained
705
706 @cindex musical, expressió
707 @cindex expressió musical
708 @cindex composta, expressió musical
709 @cindex musical, expressió, composta
710
711 @menu
712 * Analogia expressions matemàtiques::
713 * Expressions musicals simultànies diversos pentagrames::
714 * Expressions musicals simultànies un sol pentagrama::
715 @end menu
716
717 Als fitxers d'entrada del LilyPond,  la música es representa
718 mitjançant @emph{expressions musicals}.  Una sola nota és una
719 expressió musical:
720
721 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
722 a4
723 @end lilypond
724
725 En tancar un grup de notes dins de claudàtors creem una
726 @emph{expressió musical composta}. Aquí hem creat una expressió
727 musical composta amb dues notes:
728
729 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
730 { a4 g4 }
731 @end lilypond
732
733 Si col·loquem un grup d'expressions musicals (per exemple: notes)
734 dins de claudàtors, això significa que es troben en seqüència (és
735 a dir, cada una segueix a l'anterior).  El resultat és una altra
736 expressió musical:
737
738 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
739 { { a4 g } f4 g }
740 @end lilypond
741
742 @node Analogia expressions matemàtiques
743 @unnumberedsubsubsec Analogia: expressions matemàtiques
744 @translationof Analogy mathematical expressions
745
746 Aquest mecanisme és semblant a les fórmules matemàtiques: una
747 fórmula gran es construeix combinant fórmules petites.  Aquestes
748 fórmules es diuen expressions, i la seva definició és recursiva de
749 tal manera que es poden construir expressions d'una mida i
750 complexitat arbitràries. Per exemple:
751
752 @example
753 1
754
755 1 + 2
756
757 (1 + 2) * 3
758
759 ((1 + 2) * 3) / (4 * 5)
760 @end example
761
762 Això és una seqüència d'expressions on cada expressió es troba
763 continguda dins de la següent, més gran.  Les expressions més
764 simples són números, i les majors es fan combinant expressions
765 mitjançant operadors (coma ara @code{+}, @code{*} i @code{/}) i
766 parèntesis. De la mateixa manera es pot niuar a una profunditat
767 arbitrària, el que es fa necessari per a músiques complexes com ara
768 les partitures polifòniques.
769
770 @node Expressions musicals simultànies diversos pentagrames
771 @unnumberedsubsubsec Expressions musicals simultànies: diversos pentagrames
772 @translationof Simultaneous music expressions multiple staves
773
774 @cindex diversos pentagrames
775 @cindex pentagrames, diversos
776 @cindex polifonia
777 @cindex combinar expressions en paral·lel
778 @cindex paral·leles, expressions
779 @cindex expressions paral·leles
780 @cindex relatiu, mode, música simultània i
781 @cindex relatiu, mode, expressions paral·leles i
782 @cindex simultània, música, mode relatiu i
783 @cindex paral·leles, expressions, mode relatiu i
784
785 @funindex <<
786 @funindex >>
787 @funindex << ... >>
788
789 Glossari musical:
790 @rglos{polyphony}.
791
792 Aquesta tècnica és molt útil per a la música
793 @notation{polifònica}.  Per introduir música amb més veus o amb
794 més pentagrames, el que fem és combinar diverses expressions en
795 paral·lel.  Per indicar que dues veus s'han d'interpretar al
796 mateix temps, senzillament introduïu una combinació simultània
797 d'expressions musicals.  Una expressió musical @q{simultània} es
798 forma tancant les expressions dins de @code{<<} y @code{>>}.  A
799 l'exemple que segueix, tres seqüències (cadascuna de les quals
800 conté dues notes diferents) es combinen de forma simultània:
801
802 @lilypond[verbatim,quote]
803 \relative c'' {
804   <<
805     { a2 g }
806     { f2 e }
807     { d2 b }
808   >>
809 }
810 @end lilypond
811
812 Tingueu en compte que hem sagnat cada nivell jeràrquic de
813 l'entrada amb un marge diferent.  Al LilyPond no li importa quant
814 (o que poc) espai hi hagi al començament d'una línia però
815 l'establiment de marges diferents dins del codi del LilyPond,
816 d'aquesta forma, el fa molt més fàcil de llegir per a nosaltres
817 els éssers humans.
818
819 @warning{Cada nota s'entén relativa a la nota anterior de
820 l'entrada, solament la primera és relativa a la @code{c''} dins de
821 la instrucció inicial @code{@bs{}\relative}.}
822
823 @node Expressions musicals simultànies un solo pentagrama
824 @unnumberedsubsubsec Expressions musicals simultànies: un solo pentagrama
825 @translationof Simultaneous music expressions single staff
826
827 Per determinar el nombre de pentagrames a una peça, el LilyPond
828 examina el començament de la primera expressió.  Si hi ha una sola
829 nota, hi ha un sol pentagrama; si hi ha una expressió simultània,
830 hi ha més d'un pentagrama.  El següent exemple presenta una
831 expressió complexa, però com comença amb una sola nota, es
832 disposa sobre un sols pentagrama.
833
834 @lilypond[verbatim,quote]
835 \relative c'' {
836   c2 <<c e>> |
837   << { e2 f } { c2 <<b d>> } >> |
838 }
839 @end lilypond
840
841 @node Diversos pentagrames
842 @subsection Diversos pentagrames
843 @translationof Multiple staves
844
845 @cindex diversos pentagrames
846 @cindex pentagrames, diversos
847 @cindex context
848 @cindex context de notació
849 @cindex notació, context de
850
851 @funindex \new Staff
852 @funindex new Staff
853 @funindex Staff
854 @funindex \new
855 @funindex new
856 @funindex Score
857 @funindex Voice
858 @funindex Lyrics
859 @funindex ChordNames
860
861 Com ja hem vist a @ref{Explicació de las expressions musicals},
862 els fitxers d'entrada per al LilyPond es construeixen a base
863 d'expressions musicals.  Si la partitura comença amb expressions
864 musicals simultànies, el LilyPond crea diversos pentagrames.  És
865 més fàcil, no obstant, veure el que passa si creem cada u dels
866 pentagrames de forma explícita.
867
868 Per imprimir més d'un pentagrama, cada fragment de música que
869 constitueix un pentagrama es marca escrivint @code{\new Staff}
870 abans d'ell. Aquests elements @code{Staff} es combinen després en
871 paral·lel amb @code{<<} y @code{>>}:
872
873 @lilypond[verbatim,quote]
874 \relative c'' {
875   <<
876     \new Staff { \clef "treble" c4 }
877     \new Staff { \clef "bass" c,,4 }
878   >>
879 }
880 @end lilypond
881
882 L'ordre @code{\new} inaugura un @q{context de notació}.  Un
883 context de notació és un entorn dins del què s'interpreten els
884 esdeveniments musicals (com les notes o les ordres @code{\clef}).
885 Per peces senzilles, els contextos d'aquest tipus es creen
886 automàticament.  Per a peces més complicades, és millor marcar els
887 contextos de forma explícita.
888
889 Hi ha diverses classes de contextos. @code{Score}, @code{Staff} i
890 @code{Voice} gestionen la notació melòdica, mentre que
891 @code{Lyrics} s'ocupa dels textos cantats i @code{ChordNames}
892 imprimeix els noms dels acords.
893
894 En termes de sintaxi, l'anteposició de @code{\new} a una expressió
895 musical crea una expressió musical major.  És semblant al signe
896 menys de les matemàtiques.  La fórmula @math{(4+5)} és una
897 expressió, per tant @math{-(4+5)} és una expressió més àmplia.
898
899 Les indicacions de compàs escrites a un pentagrama afecten la
900 resta d'ells, de forma predeterminada.  En canvi, l'armadura de la
901 tonalitat d'un pentagrama @emph{no} afecta als altres
902 pentagrames. Aquest comportament predeterminat diferent és a causa
903 de què les partitures amb instruments transpositors són més
904 comunes que les partitures polirítmiques.
905
906 @lilypond[verbatim,quote]
907 \relative c'' {
908   <<
909     \new Staff { \clef "treble" \key d \major \time 3/4 c4 }
910     \new Staff { \clef "bass" c,,4 }
911   >>
912 }
913 @end lilypond
914
915
916 @node Grups de pentagrames
917 @subsection Grups de pentagrames
918 @translationof Staff groups
919
920 @cindex sistema de piano
921 @cindex piano, sistema de
922 @cindex sistema de cor
923 @cindex cor, sistema de
924 @cindex grup de pentagrames
925 @cindex pentagrames, grup de
926
927 @funindex PianoStaff
928 @funindex GrandStaff
929 @funindex ChoirStaff
930
931 Glossari musical:
932 @rglos{brace},
933 @rglos{staff},
934 @rglos{system}.
935
936 La música per a piano es composa tipogràficament en forma de dos
937 pentagrames units mitjançant un @notation{claudàtor}. L'aspecte
938 imprès d'aquest sistema de pentagrames se sembla a l'exemple
939 polifònic que apareix a @ref{Diversos pentagrames}, però en aquest
940 cas l'expressió completa es col·loca dins d'un @code{PianoStaff}:
941
942 @example
943 \new PianoStaff <<
944   \new Staff @dots{}
945   \new Staff @dots{}
946 >>
947 @end example
948
949 Heus aquí un petit exemple:
950
951 @lilypond[verbatim,quote]
952 \relative c'' {
953   \new PianoStaff <<
954     \new Staff { \time 2/4 c4 e | g g, | }
955     \new Staff { \clef "bass" c,,4 c' | e c | }
956   >>
957 }
958 @end lilypond
959
960 Altres grups de pentagrames es declaren mitjançant @code{\new
961 GrandStaff}, que és apropiat per a partitures orquestrals, i
962 @code{\new ChoirStaff}, que és apropiat per a partitures
963 vocals. Cadascú d'aquests grups de pautes forma un tipus de
964 context diferent, que produeix el claudàtor a l'esquerra i que
965 també controla l'abast de les línies divisòries.
966
967 @seealso
968 Referència de la notació:
969 @ruser{Teclats i altres instruments de diversos pentagrames},
970 @ruser{Impressió dels pentagrames}.
971
972
973 @node Combinar notes per formar acords
974 @subsection Combinar notes per formar acords
975 @translationof Combining notes into chords
976
977 Glossari musical:
978 @rglos{chord}.
979
980 @cindex acords
981 @cindex duracions de notes en acords
982
983 @funindex <
984 @funindex >
985 @funindex < ... >
986
987 Hem vist amb anterioritat com es poden combinar les notes formant
988 @notation{acordes} que indiquen que són simultànies, tancant-les
989 entre dobles angles.  La forma normal d'indicar un acord, però, és
990 tancar les notes entre angles @emph{senzills}.  Observeu que totes
991 les notes d'un acord han de tenir la mateixa duració, i que la
992 duració s'escriu després de l'angle de tancament.
993
994 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
995 r4 <c e g> <c f a>2
996 @end lilypond
997
998 Hem de pensar que els acords són quelcom gairebé equivalent a les
999 notes senzilles: gairebé tot el es pot adjuntar a una nota es pot
1000 adjuntar també a un acord, i tot ha d'anar @emph{per fora} dels
1001 angles.  Per exemple, podeu combinar marques com ara barres i
1002 lligadures, amb acords. Tan sols heu de recordar que s'escriuen
1003 per fora dels angles.
1004
1005 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
1006 r4 <c e g>~ <c f a>2 |
1007 <c e g>8[ <c f a> <c e g> <c f a>]
1008   <c e g>8\>[ <c f a> <c f a> <c e g>]\! |
1009 r4 <c e g>8.\p <c f a>16( <c e g>4-. <c f a>) |
1010 @end lilypond
1011
1012 @seealso
1013 Referència de la notació:
1014 @ruser{Notes en acord}.
1015
1016
1017 @node Polifonia en un sol pentagrama
1018 @subsection Polifonia en un sol pentagrama
1019 @translationof Single staff polyphony
1020
1021 @cindex polifonia
1022 @cindex diverses veus
1023 @cindex veus, més, en un sol pentagrama
1024 @cindex únic, polifonia en pentagrama
1025 @cindex separador, silenci
1026 @cindex silenci separador
1027
1028 @funindex << ... \\ ... >>
1029 @funindex <<
1030 @funindex \\
1031 @funindex >>
1032
1033 La música polifònica al LilyPond, tot i que no és difícil, utilitza
1034 conceptes que encara no hem tractat, per la qual cosa no les
1035 presentarem en aquest moment.  En comptes d'això, les seccions
1036 següents presenten aquests conceptes i els expliquen en
1037 profunditat.
1038
1039 @seealso
1040 Manual d'aprenentatge:
1041 @ref{Les veus contenen música}.
1042
1043 Referència de la notació:
1044 @ruser{Notes simultànies}.
1045
1046
1047 @node Cançons
1048 @section Cançons
1049 @translationof Songs
1050
1051 En aquesta secció presentem com elaborar música vocal i fulls
1052 senzilles de cançó.
1053
1054 @menu
1055 * Elaborar cançons senzilles::
1056 * Alineació de la lletra a una melodia::
1057 * Lletra en diversos pentagrames::
1058 @end menu
1059
1060
1061 @node Elaborar cançons senzilles
1062 @subsection Elaborar cançons senzilles
1063 @translationof Setting simple songs
1064
1065 @cindex lletra
1066 @cindex cançons
1067
1068 @funindex \addlyrics
1069 @funindex addlyrics
1070
1071 Glossari musical:
1072 @rglos{lyrics}.
1073
1074 Presentem a continuació l'inici de la melodia d'una cançó
1075 infantil, @qq{Girls and boys come out to play}:
1076
1077 @lilypond[verbatim,quote]
1078 \relative c'' {
1079   \key g \major
1080   \time 6/8
1081   d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4
1082 }
1083 @end lilypond
1084
1085 Es pot assignar la @notation{lletra} a aquestes notes combinant
1086 ambdues amb la paraula clau @code{\addlyrics}.  La lletra s'escriu
1087 separant cada síl·laba mitjançant un espai.
1088
1089 @lilypond[verbatim,quote]
1090 <<
1091   \relative c'' {
1092     \key g \major
1093     \time 6/8
1094     d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4
1095   }
1096   \addlyrics {
1097     Girls and boys come | out to play,
1098   }
1099 >>
1100 @end lilypond
1101
1102 Observeu els angles dobles @w{@code{<<@dots{}>>}} al voltant del
1103 fragment sencer per expressar que la música i la lletra han de
1104 succeir al mateix temps.
1105
1106 @node Alineació de la lletra a una melodia
1107 @subsection Alineació de la lletra a una melodia
1108 @translationof Aligning lyrics to a melody
1109
1110 @cindex melisma
1111 @cindex línia de extensió
1112 @cindex guió
1113 @cindex guió baix
1114 @cindex lletra, alineació de
1115 @cindex alineació de la lletra
1116 @cindex lletra, paraules polisíl·labes
1117 @cindex paraules polisíl·labes en la lletra
1118
1119 Glossari musical:
1120 @rglos{melisma},
1121 @rglos{extender line}.
1122
1123 La següent línia de la cançó infantil és @notation{The moon doth
1124 shine as bright as day}.  A continuació l'ampliarem:
1125
1126 @lilypond[verbatim,quote]
1127 <<
1128   \relative c'' {
1129     \key g \major
1130     \time 6/8
1131     d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1132     a4 b8 c b a | d4 b8 g4. |
1133   }
1134   \addlyrics {
1135     Girls and boys come | out to play,
1136     The | moon doth shine as | bright as day; |
1137   }
1138 >>
1139 @end lilypond
1140
1141 Si compilem el codi de l'exemple anterior, veurem alguns missatges
1142 d'advertiment sobre la consola:
1143
1144 @example
1145 song.ly:12:29: warning: la comprovació de compàs ha fallat a: 5/8
1146     The | moon doth shine as
1147                              | bright as day; |
1148 song.ly:12:46: warning: la comprovació de compàs ha fallat a: 3/8
1149     The | moon doth shine as | bright as day;
1150                                               |
1151 @end example
1152
1153 Aquest és un bon exemple de la utilitat de les comprovacions de
1154 compàs.  Ara bé, si mirem la música, podem observar que la lletra
1155 addicional no s'alinea correctament amb les notes.  La paraula
1156 @q{shine} s'ha de cantar sobre dues notes, no una.  Això es coneix
1157 com @notation{melisma}, una síl·laba única que es canta sobre més
1158 d'una nota.  Existeixen diverses formes de fer que una síl·laba
1159 recaigui sobre diverses notes, sent la més senzilla escriure una
1160 lligadura d'expressió sobre elles (vegeu @ref{Lligadures d'unió y d'expressió}):
1161
1162 @lilypond[verbatim,quote]
1163 <<
1164   \relative c'' {
1165     \key g \major
1166     \time 6/8
1167     d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1168     a4 b8 c( b) a | d4 b8 g4. |
1169   }
1170   \addlyrics {
1171     Girls and boys come | out to play,
1172     The | moon doth shine as | bright as day; |
1173   }
1174 >>
1175 @end lilypond
1176
1177 Ara la lletra s'alinea correctament amb les notes, però el barrat
1178 automàtic de les notes que corresponen a @notation{shine as} no
1179 sembla correcte.  Podem remeiar-lo inserint instruccions de
1180 barrat manual per sobreescriure el barrat automàtic; per veure més
1181 detalls consulteu @ref{Barres automàtiques i manuals}.
1182
1183 @lilypond[verbatim,quote]
1184 <<
1185   \relative c'' {
1186     \key g \major
1187     \time 6/8
1188     d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1189     a4 b8 c([ b]) a | d4 b8 g4. |
1190   }
1191   \addlyrics {
1192     Girls and boys come | out to play,
1193     The | moon doth shine as | bright as day; |
1194   }
1195 >>
1196 @end lilypond
1197
1198 Com alternativa a la utilització de lligadures d'expressió, els
1199 melismes es poden indicar solament a la lletra utilitzant un guió
1200 baix, @code{_}, per a cada nota que volem incloure dins del
1201 melisma:
1202
1203 @lilypond[verbatim,quote]
1204 <<
1205   \relative c'' {
1206     \key g \major
1207     \time 6/8
1208     d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1209     a4 b8 c[ b] a | d4 b8 g4. |
1210   }
1211   \addlyrics {
1212     Girls and boys come | out to play,
1213     The | moon doth shine _ as | bright as day; |
1214   }
1215 >>
1216 @end lilypond
1217
1218 Si una síl·laba s'estén sobre diverses notes o una sola nota molt
1219 llarga, normalment es traça una @notation{línia extensora} des de
1220 la síl·laba que s'estén i per sota de totes les notes que
1221 corresponen a aquesta síl·laba.  S'escriu com dos guions baixos
1222 @code{__}.  Heus aquí un exemple extret dels primers tres
1223 compassos del @notation{Lament de Dido}, de @notation{Dido i
1224 Enees} de Purcell:
1225
1226 @lilypond[verbatim,quote]
1227 <<
1228   \relative c'' {
1229     \key g \minor
1230     \time 3/2
1231     g2 a bes | bes2( a) b2 |
1232     c4.( bes8 a4. g8 fis4.) g8 | fis1
1233   }
1234   \addlyrics {
1235     When I am | laid,
1236     am | laid __ in | earth,
1237   }
1238 >>
1239 @end lilypond
1240
1241 Fins al moment, cap dels exemples implicaven paraules que
1242 tinguessin més d'una síl·laba.  Aquestes paraules es reparteixen
1243 en general a raó d'una nota per cada síl·laba, amb guions curts
1244 entre les síl·labes.  Aquests guions separadors es teclegen com
1245 dos guions, amb el resultat d'un guió curt centrat entre les
1246 síl·labes. Presentem a continuació un exemple que demostra això i
1247 tot el que hem après fins aquest moment sobre l'alineació de la
1248 lletra a les notes.
1249
1250 @c no ragged-right here because otherwise the hyphens get lost,
1251 @c but the example is long enough to avoid looking strange.
1252 @lilypond[verbatim,quote,noragged-right]
1253 <<
1254   \relative c' {
1255     \key g \major
1256     \time 3/4
1257     \partial 4
1258     d4 | g4 g a8( b) | g4 g b8( c) |
1259     d4 d e | c2
1260   }
1261   \addlyrics {
1262     A -- | way in a __ | man -- ger,
1263     no __ | crib for a | bed, __
1264   }
1265 >>
1266 @end lilypond
1267
1268 Alguns textos (especialment els que estan en italià o català)
1269 requereixen el contrari: col·locar més d'una síl·laba a una única
1270 nota. Això s'aconsegueix enllaçant les síl·labes entre sí
1271 mitjançant un guió baix simple @code{_} (sense cap espai), o bé
1272 envoltant-les entre claudàtors.  Aquí apareix un exemple procedent
1273 del @notation{Barber de Sevilla} de Rossini, on la síl·laba
1274 @notation{al} es canta sobre la mateixa nota que la síl·laba
1275 @notation{go} de la paraula @q{Largo} a l'ària de Fígaro
1276 @notation{Largo al factotum}:
1277
1278 @c no ragged-right here because otherwise the hyphens get lost,
1279 @c but the example is long enough to avoid looking strange.
1280 @lilypond[verbatim,quote,noragged-right]
1281 <<
1282   \relative c' {
1283     \clef "bass"
1284     \key c \major
1285     \time 6/8
1286     c4.~ 8 d b | c8([ d]) b c d b | c8
1287   }
1288   \addlyrics {
1289     Lar -- go_al fac -- | to -- tum del -- la cit -- | tà
1290   }
1291 >>
1292 @end lilypond
1293
1294
1295 @seealso
1296 Referència de la notació:
1297 @ruser{Música vocal}.
1298
1299
1300 @node Lletra en diversos pentagrames
1301 @subsection Lletra en diversos pentagrames
1302 @translationof Lyrics to multiple staves
1303
1304 @cindex lletra i diversos pentagrames
1305 @cindex diversos pentagrames i lletra
1306
1307 La solució senzilla que utilitza @code{\addlyrics} es pot usar per
1308 posar lletra a més d'un pentagrama.  Aquí apareix un exemple tret
1309 del @notation{Judas Macabeu} de Haendel:
1310
1311 @lilypond[verbatim,quote]
1312 <<
1313   \relative c'' {
1314     \key f \major
1315     \time 6/8
1316     \partial 8
1317     c8 | c8([ bes]) a a([ g]) f | f'4. b, | c4.~ 4
1318   }
1319   \addlyrics {
1320     Let | flee -- cy flocks the | hills a -- | dorn, __
1321   }
1322   \relative c' {
1323     \key f \major
1324     \time 6/8
1325     \partial 8
1326     r8 | r4. r4 c8 | a'8([ g]) f f([ e]) d | e8([ d]) c bes'4
1327   }
1328   \addlyrics {
1329     Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
1330   }
1331 >>
1332 @end lilypond
1333
1334 Qualsevol partitura d'una complexitat més gran que la d'aquest
1335 senzill exemple es fa millor separant la lletra de l'estructura de
1336 pentagrames mitjançant variables (expressions amb nom).  Les
1337 variables es tracten a @ref{Organitzar les peces mitjançant
1338 variables}.
1339
1340 @seealso
1341 Referència de la notació:
1342 @ruser{Música vocal}.
1343
1344
1345 @node Retocs finals
1346 @section Retocs finals
1347 @translationof Final touches
1348
1349 Aquest és l'últim apartat del tutorial; mostra la forma de donar
1350 els retocs finals a peces senzilles, i ofereix una introducció a
1351 la resta del manual.
1352
1353 @menu
1354 * Organitzar les peces mitjançant variables::
1355 * Afegir títols::
1356 * Noms de nota absoluts::
1357 * Més enllà del tutorial::
1358 @end menu
1359
1360
1361 @node Organitzar les peces mitjançant variables
1362 @subsection Organitzar les peces mitjançant variables
1363 @translationof Organizing pieces with variables
1364
1365 @cindex variables
1366 @cindex variables, definir
1367 @cindex identificadors
1368 @cindex macros
1369 @cindex assignació de variables
1370 @cindex ús de les variables
1371 @cindex variables, ús de
1372 @cindex variables, caràcters permesos en
1373 @cindex caràcters permesos en variables
1374
1375 Quan els elements que hem discutit anteriorment es combinen per
1376 produir fitxers més grans, les expressions musicals es fan
1377 enormes.  A la música polifònica amb molts pentagrames, els
1378 fitxers d'entrada poden tornar-se molt propensos a la confusió,
1379 Podem reduir aquesta confusió utilitzant les @emph{variables}.
1380
1381 Amb les variables (també conegudes com identificadors o macros),
1382 podem trossejar les expressions musicals complexes.  Una variable
1383 s'assigna de la manera següent:
1384
1385 @example
1386 musicaAmbNom = @{ @dots{} @}
1387 @end example
1388
1389 El contingut de l'expressió musical @code{musicaAmbNom} es pot
1390 usar posteriorment col·locant una barra invertida davant del nom
1391 (@code{\musicaAmbNom}, igual que una ordre normal del LilyPond).
1392
1393 @lilypond[verbatim,quote]
1394 violin = \new Staff {
1395   \relative c'' {
1396     a4 b c b
1397   }
1398 }
1399
1400 cello = \new Staff {
1401   \relative c {
1402     \clef "bass"
1403     e2 d
1404   }
1405 }
1406
1407 {
1408   <<
1409     \violin
1410     \cello
1411   >>
1412 }
1413 @end lilypond
1414
1415 @noindent
1416 El nom d'una variable ha de consistir enterament de caràcters
1417 alfabètics, és a dir sense números, guions, ni guions baixos.
1418
1419 Les variables s'han de definir @emph{abans} de l'expressió musical
1420 principal, però es poden usar tantes vegades com es vulgui, en
1421 qualsevol lloc, un cop que han estat definides.  Fins i tot es
1422 poden usar dins de la definició d'una altra variable,
1423 proporcionant una via per escurçar el codi si una secció musical
1424 es repeteix moltes vegades.
1425
1426 @c KEEP LY
1427 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
1428 tresilloA = \tuplet 3/2 { c,8 e g }
1429 compasA = { \tresilloA \tresilloA \tresilloA \tresilloA }
1430
1431 \relative c'' {
1432  \compasA \compasA
1433 }
1434 @end lilypond
1435
1436 Les variables es poden usar per a molts altres tipus d'objectes
1437 dins del codi d'entrada.  Per exemple,
1438
1439 @example
1440 ancho = 4.5\cm
1441 nombre = "Wendy"
1442 papelAcinco = \paper @{ paperheight = 21.0 \cm @}
1443 @end example
1444
1445 Depenent del seu contingut, la variable es pot usar en diferents
1446 llocs.  El següent exemple utilitza les variables anteriors:
1447
1448 @example
1449 \paper @{
1450   \papelAcinc
1451   line-width = \ample
1452 @}
1453
1454 @{
1455   c4^\nom
1456 @}
1457 @end example
1458
1459
1460 @node Afegir títols
1461 @subsection Afegir títols
1462 @translationof Adding titles
1463
1464 @cindex títol
1465 @cindex encapçalaments
1466 @cindex bloc d'encapçalaments
1467
1468 @funindex \header
1469 @funindex header
1470
1471 La informació sobre el títol, autor, número d'Opus i altres
1472 elements similars s'escriuen al bloc @code{\header}.  Aquest bloc
1473 es troba fora de l'expressió musical principal: el bloc
1474 @code{\header} normalment s'ubica per sota del número de versió.
1475
1476 @example
1477 \version @w{"@version{}"}
1478
1479 \header @{
1480   title = "Sinfonia"
1481   composer = "Jo"
1482   opus = "Op. 9"
1483 @}
1484
1485 @{
1486   @dots{} música @dots{}
1487 @}
1488 @end example
1489
1490 Quan es processa el fitxer, el títol i l'autor s'imprimeixen a
1491 sobre de la música.  Podeu obtenir més informació sobre els títols
1492 a @ruser{Crear títols encapçalaments i peus de pàgina}.
1493
1494 @node Noms de nota absoluts
1495 @subsection Noms de nota absoluts
1496 @translationof Absolute note names
1497
1498 @cindex notes, noms de
1499 @cindex notes, noms absoluts de
1500 @cindex absolut, mode
1501 @cindex absoluts, valors d'altura
1502 @cindex altures, valors absoluts d'
1503 @cindex absoluts, noms de nota
1504
1505 Fins al moment sempre hem utilitzat @code{\relative} per definir
1506 les altures.  Aquesta és normalment la forma més ràpida d'escriure
1507 la major part de la música.  Sense @code{\relative}, les altures
1508 s'interpreten en mode absolut.
1509
1510 En aquest mode, el LilyPond tractarà totes les altures com valors
1511 absoluts.  Una @code{c'} significarà sempre un Do central,
1512 una @code{b} significarà sempre la nota immediatament per sota del
1513 Do central i una @code{g,} significarà sempre la nota que es
1514 col·loca a la primera línia del pentagrama en clau de Fa.
1515
1516 @lilypond[verbatim,quote]
1517 {
1518   \clef "bass"
1519   c'4 b g, g, |
1520   g,4 f, f c' |
1521 }
1522 @end lilypond
1523
1524 Heus aquí una escala que abasta quatre octaves:
1525
1526 @lilypond[verbatim,quote]
1527 {
1528   \clef "bass"
1529   c,4 d, e, f, |
1530   g,4 a, b, c |
1531   d4 e f g |
1532   a4 b c' d' |
1533   \clef "treble"
1534   e'4 f' g' a' |
1535   b'4 c'' d'' e'' |
1536   f''4 g'' a'' b'' |
1537   c'''1 |
1538 }
1539 @end lilypond
1540
1541 Com podeu veure, escriure una melodia en clau de Sol implica
1542 escriure una gran quantitat d'apòstrofs @q{'} .  Considerem aquest
1543 fragment de Mozart:
1544
1545 @lilypond[verbatim,quote]
1546 {
1547   \key a \major
1548   \time 6/8
1549   cis''8. d''16 cis''8 e''4 e''8 |
1550   b'8. cis''16 b'8 d''4 d''8 |
1551 }
1552 @end lilypond
1553
1554 Tots aquests apòstrofs fan gairebé illegible el codi d'entrada i
1555 serà origen de nombrosos errors.  Amb @code{\relative}, l'exemple
1556 anterior és molt més fàcil de llegir:
1557
1558 @lilypond[verbatim,quote]
1559 \relative c'' {
1560   \key a \major
1561   \time 6/8
1562   cis8. d16 cis8 e4 e8 |
1563   b8. cis16 b8 d4 d8 |
1564 }
1565 @end lilypond
1566
1567 Si feu un error amb una marca d'octava (@code{'} o @code{,})
1568 mentre treballeu al mode @code{\relative}, serà molt obvi (moltes
1569 notes estaran a l'octava equivocada).  Mentre treballeu en mode
1570 absolut, una sola fallada no serà tan visible, i tampoc no serà
1571 tan fàcil de localitzar.
1572
1573 El mode absolut és útil però per escriure música que contingui
1574 intervals grans, i serà extremadament útil per fer fitxers del
1575 LilyPond generats per ordinador.  Quan es copien i peguen
1576 fragments melòdics, el mode absolut preserva l'octava del material
1577 original.
1578
1579 A vegades la música es disposa en formes més complexes.  Si esteu
1580 usant @code{\relative} dins de @code{\relative}, les seccions
1581 relatives externa i interna són independents:
1582
1583 @lilypond[verbatim,quote]
1584 \relative c { c'4 \relative c'' { f g } c }
1585 @end lilypond
1586
1587 @funindex \absolute
1588 Si esteu usant música absoluta dins d'un bloc de música relativa,
1589 tindreu que marcar la música absoluta explícitament amb la
1590 instrucció @code{\absolute} per evitar que s'incorpori a la música
1591 relativa:
1592
1593 @lilypond[verbatim,quote]
1594 \relative c { c'4 \absolute { f'' g'' } c }
1595 @end lilypond
1596
1597 @node Més enllà del tutorial
1598 @subsection Més enllà del tutorial
1599 @translationof After the tutorial
1600
1601 Després d'acabar el tutorial, potser hauríeu de provar a escriure
1602 una o dues peces.  Comenceu amb una de les plantilles que
1603 apareixen a @ref{Plantilles} i afegeixi algunes notes.  Si
1604 necessiteu un tipus de notació que no ha estat tractat en aquest
1605 tutorial, doneu una ullada a la Referència de Notació, començant
1606 per @ruser{Notació musical}.  Si voleu escriure música per a un
1607 conjunt instrumental que no estigui cobert per cap plantilla,
1608 consulteu @ref{Extensió de les plantilles}.
1609
1610 Un cop que heu escrit algunes peces curtes, llegiu la resta del
1611 Manual d'aprenentatge (capítols 3 al 5).  Per suposat no passa res
1612 per llegir-lo ara mateix!  La resta del Manual d'Aprenentatge,
1613 però, dona per suposat que teniu familiaritat amb l'entrada del
1614 LilyPond. Podeu saltar-vos aquests capítols ara i tornar a ells
1615 quan hagueu adquirit més experiència.
1616
1617 En aquest tutorial i a la resta del Manual d'Aprenentatge, hi ha
1618 un apartat @strong{Vegeu també} al final de cada una de les
1619 seccions, que conté referències creuades a altres seccions: no
1620 seguiu aquestes referències durant la primera lectura: quan hagueu
1621 llegit el Manual d'Aprenentatge complet, potser desitgeu rellegir
1622 certes seccions i seguir les referències creuades per obtenir més
1623 informació.
1624
1625 Si no ho heu fet ja, us @emph{preguem} que llegiu @ref{Panoràmica
1626 dels manuals}.  Hi ha una gran quantitat d'informació sobre el
1627 LilyPond, de manera que els nouvinguts amb freqüència no saben
1628 exactament on han de buscar l'ajuda.  Si dediqueu cinc minuts a
1629 llegir curosament aquesta secció us estalviareu hores de
1630 frustració buscant al lloc equivocat!