1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
3 Translation of GIT committish: 16661f7f6a78f04d056228d11bdc9e17a7cdf760
5 When revising a translation, copy the HEAD committish of the
6 version that you are working on. For details, see the Contributors'
7 Guide, node Updating translation committishes..
12 @c Translators: Walter Garcia-Fontes
13 @c Translation checkers:
14 @c Translation status: post-GDP
16 @node Notes simultànies
17 @section Notes simultànies
18 @translationof Simultaneous notes
20 @lilypondfile[quote,ragged-right,line-width=16\cm]{simultaneous-headword.ly}
22 La paraula @q{polifonia} en música fa referència a tenir més d'una
23 veu en una peça qualsevol de música. Al LilyPond la polifonia fa
24 referència a tenir més d'una veu al mateix pentagrama.
33 @subsection Una veu única
34 @translationof Single voice
36 Aquesta secció tracta de les notes simultànies dins de la mateixa veu.
40 * Repetició d'acords::
41 * Expressions simultànies::
46 @node Notes a un acord
47 @unnumberedsubsubsec Notes a un acord
48 @translationof Chorded notes
51 @cindex parèntesis en angle
57 Un acord es forma envoltant un conjunt de notes entre @code{<} i
58 @code{>}. Un acord pot anar seguit d'una duració, com si fos una
61 @lilypond[verbatim,quote]
63 <a' c e>1 <a c e>2 <f a c e>4 <a c>8. <g c e>16
67 Els acords també poden anar seguit d'articulacions, com si fos una
70 @lilypond[verbatim,quote]
72 <a' c e>1\fermata <a c e>2-> <f a c e>4\prall <a c>8.^! <g c e>16-.
76 Les notes dins del propi acord amb poden anar seguides
77 d'articulacions i ornaments.
79 @lilypond[verbatim,quote]
81 <a' c\prall e>1 <a-> c-^ e>2 <f-. a c-. e-.>4
82 <a-+ c-->8. <g\fermata c e\turn>16
86 Tanmateix alguns elements de notació com ara les expressions de
87 matisos dinàmics i els reguladors han d'annexar-se a l'acord i no
88 a les notes que l'integren, atès que en cas contrari no
89 s'imprimiran. Altres elements de notació com les digitacions i
90 les lligadures d'expressió es posicionen de forma molt diferent
91 quan s'adjunten a les notes d'un acord en lloc de fer-lo a rodones
94 @lilypond[verbatim,quote]
96 <a'\f c( e>1 <a c) e>\f <a\< c e>( <a\! c e>)
97 <a c e>\< <a c e> <a c e>\!
102 @cindex esdeveniments contenidors
104 Un acord funciona com un simple contenidor per a les notes que ho
105 composen, a més de les seves articulacions i altres elements
106 adjunts. Com a conseqüència, un acord sense cap nota al seu
107 interior no té realment cap duració. Qualsevol articulació annexa
108 es produirà en el mateix moment musical que la nota o acord
109 següent i es pot combinar amb ells (per veure possibilitats més
110 complexes de combinacions d'aquests elements, consulteu
111 @ref{Expressions simultànies}):
113 @lilypond[verbatim,quote]
116 <> ) \p \< -. -\markup \italic "sempre staccato"
117 \repeat unfold 4 { c4 e } c1\f
121 @cindex relatiu, acords en alçada
122 @cindex acords i alçada relativa
124 Es pot usar el mode relatiu per a l'alçada de les notes dels
125 acords. La primera nota de l'acord sempre és relativa a la
126 primera nota de l'acord anterior, o en cas que l'element precedent
127 no sigui un acord, l'alçada de l'última nota que va vindre abans
128 de l'acord. La resta de les notes de l'acord són relatives a la
129 nota anterior @emph{dins del mateix acord}.
131 @lilypond[verbatim,quote]
133 <a' c e>1 <f a c> <a c e> <f' a c> <b, e b,>
137 Per veure més informació sobre els acords, consulteu
138 @rusernamed{Chord notation,Notació d'acords}.
144 Manual d'aprenentatge:
145 @rlearning{Combinar notes per formar acords}.
147 Referència de la notació:
148 @rusernamed{Chord notation,Notació d'acords},
149 @ref{Articulacions i ornaments},
150 @ref{Escriptura d'octava relativa},
151 @ref{Veus múltiples}.
154 @rlsr{Simultaneous notes}.
157 Els acords que contenen més de dues alçades al mateix espai de
158 pentagrama, com ara @samp{<e f! fis!>}, creen notes els caps de
159 les quals se superposen. Depenent de la situació, un
160 representació millor pot requerir:
165 l'ús temporal de diverses veus, vegeu @ref{Veus múltiples},
166 @samp{<< f! \\ <e fis!> >>},
169 la transcripció enharmònica d'una o més notes,
173 Clústers; vegeu @ref{Clústers}.
178 @node Repetició d'acords
179 @unnumberedsubsubsec Repetició d'acords
180 @translationof Chord repetition
182 @cindex acords, repetició de
183 @cindex repetició, amb @code{q}
184 @cindex @code{q}, repetició d'acords
186 Per reduir l'entrada d'acords, es pot usar una abreviatura de
187 repetició de l'acord anterior. El símbol de repetició d'acords és
190 @lilypond[verbatim,quote]
192 <a' c e>1 q <f a c>2 q
196 Com als acords normals, el símbol de repetició d'acords pot
197 usar-se amb duracions, articulacions, elements de marcatge,
198 lligadures d'expressió, barres, etc., atès que sols es dupliquen
199 les notes de l'acord precedent.
201 @lilypond[verbatim,quote]
203 <a' c e>1\p^"text" q2\<( q8)[-! q8.]\! q16-1-2-3 q8\prall
207 El símbol de repetició d'acords sempre recorda l'última aparició
208 d'un acord, per la qual cosa és possible repetir l'acord més
209 recent fins i tot si s'han escrit en mig d'altres notes que no
210 estiguin a l'acord, o silencis.
212 @lilypond[verbatim,quote]
214 <a' c e>1 c'4 q2 r8 q8 |
219 Tanmateix, el símbol de repetició d'acords no reté els matisos
220 dinàmics, les articulacions ni els ornaments que conté o que
221 estan annexats a l'acord anterior.
223 @lilypond[verbatim,quote]
225 <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8 |
230 Per poder retenir alguns d'ells, es poden cridar explícitament a
231 la funció @code{\chordRepeats} amb un argument addicional que
232 especifiqui una llista de @var{tipus d'esdeveniment} a conservar,
233 a no ser que els esdeveniments d'aquest tipus ja estiguin presents
234 al propi acord @code{q}.
236 @lilypond[verbatim,quote]
238 \chordRepeats #'(articulation-event)
239 { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8-. } |
244 Aquí, l'ús de @code{\chordRepeats} dins d'una construcció
245 @code{\relative} produeix un resultat inesperat: un cop s'han
246 expandit els esdeveniments d'acord, no poden distingir-se dels que
247 es van introduir com acords normals, fent que @code{\relative}
248 assigni una octava basada en el context original.
250 Atès que les instàncies niuades de @code{\relative} no s'afecten
251 mútuament, es pot usar una altra ordre @code{\relative} dins de
252 @code{\chordRepeats} per establir les relacions d'octava abans
253 d'expandir els acords repetits. En aquest cas, tot el contingut
254 de l'ordre @code{\relative} interior no afecta a l'exterior;
255 d'aquí l'escriptura diferent d'octava a l'última nota d'aquest
258 @lilypond[verbatim,quote]
260 \chordRepeats #'(articulation-event)
262 { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8-. } |
267 Les interaccions amb @code{\relative} es produeixen sols amb les
268 crides explícites de @code{\chordRepeats}: l'expansió implícita al
269 començament del procés de gravat es fa en un moment en el
270 qual totes les instàncies de @code{\relative} ja s'han processat.
273 Referència de la notació:
274 @rusernamed{Chord notation,Notació d'acords},
275 @ref{Articulacions i ornaments}.
278 @file{ly/chord-repetition-init.ly}.
281 @node Expressions simultànies
282 @unnumberedsubsubsec Expressions simultànies
283 @translationof Simultaneous expressions
285 Una o més expressions musicals envoltades entre angles dobles
286 s'entenen com a simultànies. Si la primera expressió comença amb
287 una sola nota o si tota l'expressió simultània apareix
288 explícitament dins d'una sola veu, l'expressió completa se situa
289 sobre un sol pentagrama; en cas contrari els elements de
290 l'expressió simultània se situen en pentagrames diferents.
292 Els exemples següents mostren expressions simultànies sobre un sol
295 @lilypond[quote,verbatim]
296 \new Voice { % veu única explícita
297 << \relative { a'4 b g2 }
298 \relative { d'4 g c,2 } >>
302 @lilypond[quote,verbatim]
305 a' << \relative { a'4 b g }
306 \relative { d'4 g c, } >>
310 Això pot ser d'utilitat si les seccions simultànies tenen
311 duracions idèntiques, però es produiran errors si s'intenten posar
312 notes de diferent duració sobre la mateixa plica. Les notes,
313 articulacions i canvis de propietats que esta dins de
314 @emph{un sol} context @samp{Voice} es recol·lecten i representen a
317 @lilypond[quote,verbatim]
319 <a' c>4-. <>-. << c a >> << { c-. <c a> } { a s-. } >>
323 Intentar posar més d'una pica o barra de corxera, o diferents
324 duracions o propietats al mateix moment musical, requereix l'ús de
327 L'exemple següent mostra com les expressions simultànies poden
328 generar diversos pentagrames de forma implícita:
330 @lilypond[quote,verbatim]
331 % no single first note
332 << \relative { a'4 b g2 }
333 \relative { d'4 g2 c,4 } >>
336 Aquí no hi ha problema en tenir tenir diferents duracions perquè
337 s'interpreten en veus diferents.
339 @cindex col·lisions, ignorar
342 Si hi ha notes que procedeixen de dues o més veus, sense
343 especificar cap desplaçament horitzontal, i tenen les pliques en
344 la mateixa direcció, apareix el missatge
347 Advertiment: aquesta veu requereix un ajust de \voiceXx o \shiftXx
350 durant la compilació. Aquest missatge es pot suprimir mitjançant
353 \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
356 Tanmateix, això no sols suprimeix l'advertiment sinó que pot
357 evitar qualsevol resolució de col·lisions i pot tenir altres
358 efectes no desitjats (consulteu també
359 @emph{Problemes coneguts} a @ref{Resolució de les col·lisions}).
363 @unnumberedsubsubsec Clústers
364 @translationof Clusters
367 @cindex raïm (clúster)
369 @funindex \makeClusters
371 Un «clúster» indica que s'han de tocar simultàniament un conjunt
372 de notes consecutives. S'escriuen aplicant la funció
373 @code{\makeClusters} a una seqüència d'acords, per exemple:
375 @lilypond[quote,verbatim]
376 \relative \makeClusters { <g' b>2 <c g'> }
379 Es poden barrejar al mateix pentagrama notes normals i
380 clústers, fins i tot al mateix temps. En aquest cas, no es fa cap
381 intent d'evitar automàticament les col·lisions entre clústers i
389 @rlsr{Simultaneous notes}.
391 Referència de funcionament intern:
392 @rinternals{ClusterSpanner},
393 @rinternals{ClusterSpannerBeacon},
394 @rinternals{Cluster_spanner_engraver}.
397 Els clústers sols tenen un bon aspecte quan abasten un mínim de
398 dos acords. En cas contrari apareixeran excessivament prims.
400 Els clústers no porten plica i per si mateixos no poden indicar
401 les duracions, però la longitud del clúster que s'imprimeix ve
402 determinada per la duració dels acords que el defineixen. Als
403 clústers separats els calen silencis de separació entre ells.
405 Els clústers no produeixen cap sortida MIDI.
408 @subsection Veus múltiples
409 @translationof Multiple voices
411 Aquesta secció tracta de les notes simultànies en diverses veus o
412 diversos pentagrames.
415 * Polifonia en un sol pentagrama::
417 * Resolució de les col·lisions::
418 * Combinació automàtica de les parts::
419 * Escriptura de música en paral·lel::
423 @node Polifonia en un sol pentagrama
424 @unnumberedsubsubsec Polifonia en un sol pentagrama
425 @translationof Single-staff polyphony
427 @cindex pentagrama únic, polifonia de
428 @cindex polifonia en un sol pentagrama
430 @cindex lletra assignada a una veu
433 @funindex \voiceOne ... \voiceFour
437 @subsubsubheading Instanciar les veus explícitament
439 L'estructura bàsica necessària per obtenir diverses veus
440 independents a un mateix pentagrama s'il·lustra a l'exemple següent:
442 @lilypond[quote,verbatim]
444 \new Voice = "primera"
445 \relative { \voiceOne r8 r16 g'' e8. f16 g8[ c,] f e16 d }
447 \relative { \voiceTwo d''16 c d8~ 16 b c8~ 16 b c8~ 16 b8. }
452 Aquí es creen explícitament instàncies de veus, cadascuna de les
453 quals rep un nom. Les instruccions @code{\voiceOne}
454 @dots{} @code{\voiceFour} (veu una fins a veu quatre) preparen les
455 veus de manera que la primera i la segona veus porten les pliques
456 cap amunt, les veus segona i quarta porten les pliques cap avall,
457 els caps de les notes en les veus tercera i quarta es desplacen
458 horitzontalment, i els silencis de les veus respectives es
459 desplacen també automàticament per evitar les col·lisions.
460 L'ordre @code{\oneVoice} (una veu) retorna tots els ajustaments de
461 les veus a l'estat neutre predeterminat.
463 @subsubsubheading Passatges polifònics temporals
465 Es pot crear un passatge polifònic temporal amb la construcció següent:
468 << @{ \voiceOne @dots{} @}
469 \new Voice @{ \voiceTwo @dots{} @}
474 Aquí, la primera expressió dins d'un passatge polifònic temporal
475 es col·loca al context @code{Voice} que estava en ús immediatament
476 abans del passatge polifònic, i aquest mateix context
477 @code{Voice} continua després de la secció temporal. Altres
478 expressions dins dels angles s'assignen a diferents veus
479 temporals. Això permet assignar la lletra de forma contínua a una
480 veu abans, durant i després de la secció polifònica:
482 @lilypond[quote,verbatim]
484 \new Voice = "melodia" {
499 \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
506 Aquí, les instruccions @code{\voiceOne} i @code{\voiceTwo} calen
507 per definir els ajustaments de cada veu.
509 @subsubsubheading La construcció de la doble barra invertida
511 La construcció @code{<< @{@dots{}@} \\ @{@dots{}@} >>}, en la qual
512 dues expressions (o més) estan separades per doble barra
513 invertida, es comporta de manera diferent a la construcció
514 semblant sense les doble barres invertides: @emph{totes} les
515 expressions dins d'aquesta construcció s'assignen a contextos
516 @code{Voice} nous. Aquests contextos @code{Voice} nous es creen
517 implícitament i reben els noms fixos @code{"1"}, @code{"2"}, etc.
519 El primer exemple podria haver-se escrit de la manera següent:
521 @lilypond[quote,verbatim]
523 \relative { r8 r16 g'' e8. f16 g8[ c,] f e16 d }
525 \relative { d''16 c d8~ 16 b c8~ 16 b c8~ 16 b8. }
529 Aquesta sintaxi es pot usar sempre que no ens importi que es creïn
530 noves veus temporals que després seran descartades. Aquestes veus
531 creades implícitament reben ajustos equivalents a l'efecte de les
532 ordres @code{\voiceOne}@dots{}@code{\voiceFour}, a l'ordre que
535 Al següent exemple, la veu intermèdia porta les pliques cap amunt,
536 de manera que la introduïm en tercer lloc perquè passi a ser la
537 veu tres, que té les pliques cap amunt tal i com volem. S'usen
538 silencis de separació per evitar l'aparició de silencis duplicats.
540 @lilypond[quote,verbatim]
542 \relative { r8 g'' g g g f16 ees f8 d }
544 \relative { ees'8 r ees r d r d r }
546 \relative { d''8 s c s bes s a s }
550 A totes les partitures excepte les més simples, es recomana crear
551 contextos @code{Voice} explícits com apareix explicat a
552 @rlearning{Contextos i gravadors} i a @rlearning{Veus explícites}.
554 @subsubsubheading Ordre de les veus
556 En escriure diverses veus al fitxer d'entrada, useu l'ordre següent:
561 Veu 3: la segona més aguda
562 Veu 4: la segona més greu
563 Veu 5: la tercera més aguda
564 Veu 6: la tercera més greu
568 Malgrat que això pot semblar contrari a la intuïció, simplifica el
569 procés de disposició automàtica de les figures. Observeu que les
570 veus de numeració imparell reben pliques cap amunt, i les de
571 numeració parell reben pliques cap avall:
573 @lilypond[quote,verbatim]
576 { f''2 } % 1: més alta
578 { c'2 } % 2: més baixa
580 { d''2 } % 3: segona més alta
582 { e'2 } % 4: segona més baixa
584 { b'2 } % 5: tercera més alta
586 { g'2 } % 6: tercera més baixa
590 @warning{No es poden crear lletres ni elements d'extensió (com
591 lligadures, reguladors, etc.) que es creuen d'una veu a una altra.}
593 @subsubsubheading Duracions idèntiques
595 Al cas especial en el qual volem gravar fragments de música que
596 s'executa en paral·lel i amb les mateixes duracions, es poden
597 combinar en un sol context de veu, formant d'aquesta manera
598 acords. Per aconseguir-lo, les incorporem dins d'una construcció
599 de música simultània, dins d'una veu creada explícitament.
601 @lilypond[quote,verbatim]
603 \relative { e''4 f8 d e16 f g8 d4 }
604 \relative { c''4 d8 b c16 d e8 b4 }
608 Aquest mètode condueix a barrats estranys i advertiments si els
609 fragments de música no tenen les mateixes duracions exactes.
620 Manual d'aprenentatge:
621 @rlearning{Les veus contenen música},
622 @rlearning{Veus explícites}.
624 Referència de la notació:
625 @rusernamed{Percussion staves,Pautes de percussió},
626 @ref{Silencis invisibles},
627 @rusernamed{Stems,Pliques}.
630 @rlsr{Simultaneous notes}.
634 @unnumberedsubsubsec Estils de veu
635 @translationof Voice styles
637 @cindex estils de veu
639 @cindex color de veus
640 @funindex \voiceOneStyle
641 @funindex \voiceTwoStyle
642 @funindex \voiceThreeStyle
643 @funindex \voiceFourStyle
644 @funindex \voiceNeutralStyle
646 Es poden aplicar colors i formes diferents a les veus per
647 permetre identificar-les fàcilment:
649 @lilypond[quote,verbatim]
651 \relative { \voiceOneStyle d''4 c2 b4 }
653 \relative { \voiceTwoStyle e'2 e }
655 \relative { \voiceThreeStyle b2. c4 }
657 \relative { \voiceFourStyle g'2 g }
661 Per recuperar la presentació normal s'utilitza l'ordre
662 @code{\voiceNeutralStyle}.
665 @code{\voiceOneStyle},
666 @code{\voiceTwoStyle},
667 @code{\voiceThreeStyle},
668 @code{\voiceFourStyle},
669 @code{\voiceNeutralStyle}.
673 Manual d'aprenentatge
674 @rlearning{Sento veus},
675 @rlearning{Altres fonts d'informació}
678 @rlsr{Simultaneous notes}.
681 @node Resolució de les col·lisions
682 @unnumberedsubsubsec Resolució de les col·lisions
683 @translationof Collision resolution
685 @cindex barrejar notes
686 @cindex notes, col·lisions de
688 @cindex desplaçament de notes
689 @cindex diverses veus
690 @cindex veus, diverses
691 @cindex polifònica, música
692 @cindex desplaçament de veus
693 @cindex desplaçament, silenci automàtic de
694 @cindex desplaçament de silencis, automàtic
699 @funindex \mergeDifferentlyDottedOn
700 @funindex \mergeDifferentlyDottedOff
701 @funindex \mergeDifferentlyHeadedOn
702 @funindex \mergeDifferentlyHeadedOff
704 Els caps de notes que estan a diferents veus i tenen la mateixa
705 alçada, la mateixa forma de cap, i direcció oposada a la plica, es
706 combinen automàticament, però els que tenen caps diferents o la
707 mateixa direcció de plica no es combinen. Els silencis que es
708 troben al costat oposat d'una plica a una altra veu es desplacen
709 verticalment. L'exemple següent mostra tres circumstàncies
710 diferents, sobre la pulsació 1 i 3 al primer compàs i sobre la
711 pulsació 1 del segon compàs, on la combinació automàtica falla.
713 @lilypond[quote,verbatim]
731 Els caps de notes diferents es poden com binar com es mostra més
732 a sota. A aquest exemple els caps de la pulsació 1 del primer
733 compàs sí que es combinen:
735 @lilypond[quote,verbatim]
738 \mergeDifferentlyHeadedOn
754 Les figures negres i blanques no es combinen d'aquesta manera,
755 atès que fora difícil distingir-les.
757 També es poden combinar caps amb puntets diferents, com es mostra
758 a la tercera pulsació del primer compàs:
760 @lilypond[quote,verbatim]
763 \mergeDifferentlyHeadedOn
764 \mergeDifferentlyDottedOn
780 La blanca i la corxera al començament del segon compàs no estan
781 correctament combinades perquè la combinació automàtica no és
782 capaç de completar-se satisfactòriament quan es troben tres o més
783 notes alineades a la mateixa columna de notes, i en aquest cas el
784 cap combinat és incorrecte. Per aconseguir que la combinació
785 seleccioni el cap correcte, s'ha d'aplicar un @code{\shift} o
786 desplaçament a la nota que no es pot combinar. Aquí s'aplica
787 @code{\shiftOn} per moure el sol agut fora de la columna, i
788 aleshores @code{\mergeDifferentlyHeadedOn} fa el seu treball
791 @lilypond[quote,verbatim]
794 \mergeDifferentlyHeadedOn
795 \mergeDifferentlyDottedOn
812 L'ordre @code{\shiftOn} permet (tot i que obliga a) que les notes
813 d'una veu es puguin desplaçar. Quan @code{\shiftOn} s'aplica a
814 una veu, una nota o acord d'aquesta veu es desplaça solament si la
815 seva plica xoqués en cas contrari amb una plica d'una altra veu, i
816 sols si les pliques que xoquen apunten cap a la mateixa
817 direcció. L'ordre @code{\shiftOff} evita la possibilitat d'aquest
818 tipus de desplaçament.
820 De forma predeterminada, les veus externes (normalment les veus u
821 i dos) tenen @code{\shiftOff} especificat (desplaçament
822 desactivat), mentre que les veus interiors (tres i següents) tenen
823 especificat @code{\shiftOn} (desplaçament activat). Quan s'aplica
824 un desplaçament, les veus amb pliques cap amunt (veus de numeració
825 imparell) es desplacen cap a la dreta, i les veus amb les pliques
826 cap avall (veus amb numeració parell) es desplacen cap a l'esquerra.
828 Aquí es pot veure un exemple que us ajudarà a visualitzar la forma
829 en la qual s'expandirà internament una expressió polifònica.
831 @warning{Observeu que amb tres o més veus, l'ordre vertical de les
832 veus dins del seu fitxer d'entrada no seria el mateix que l'ordre
833 vertical de les veus al pentagrama.}
835 @lilypond[quote,verbatim]
836 \new Staff \relative {
839 { f''2 } % 1: highest
843 { d'2 } % 3: upper middle
845 { b2 } % 4: lower middle
847 %% internal expansion of the above
849 \new Voice = "1" { \voiceOne \shiftOff f'2 }
850 \new Voice = "2" { \voiceTwo \shiftOff g,2 }
851 \new Voice = "3" { \voiceThree \shiftOn d'2 } % shifts right
852 \new Voice = "4" { \voiceFour \shiftOn b2 } % shifts left
857 Dues ordres addicionals, @code{\shiftOnn} i
858 @code{\shiftOnnn}, ofereixen nivells de desplaçament majors que es
859 poden especificar temporalment per resoldre col·lisions en
860 situacions complexes; vegeu @rlearning{Exemple real de música}.
862 Sols es combinen les notes si tenen les pliques en direccions
863 oposades (com la tenen, per exemple, a les veus u i dos de forma
864 predeterminada o quan les pliques s'estableixen explícitament en
865 direccions oposades).
868 @code{\mergeDifferentlyDottedOn},
869 @code{\mergeDifferentlyDottedOff},
870 @code{\mergeDifferentlyHeadedOn},
871 @code{\mergeDifferentlyHeadedOff}.
880 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
881 {additional-voices-to-avoid-collisions.ly}
883 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
884 {forcing-horizontal-shift-of-notes.ly}
890 Manual d'aprenentatge:
891 @rlearning{Diverses notes a l'hora},
892 @rlearning{Les veus contenen música}.
893 @rlearning{Exemple real de música}.
896 @rlsr{Simultaneous notes}.
898 Referència de funcionament intern:
899 @rinternals{NoteColumn},
900 @rinternals{NoteCollision},
901 @rinternals{RestCollision}.
903 @cindex col·lisions, ignorar
906 L'ús de @code{\override NoteColumn.ignore-collision = ##t} fa
907 que les notes de cap diferent a veus diferents es barregin incorrectament.
909 @lilypond[quote,verbatim,fragment]
910 \mergeDifferentlyHeadedOn
911 << \relative { c'16 a' b a } \\ \relative { c'2 } >>
912 \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
913 << \relative { c'16 a' b a } \\ \relative { c'2 } >>
918 @c TODO investigate! Sometimes it works, sometimes not. --FV
919 No estan clars els requisits per combinar amb èxit caps de nota
920 diferents que tenen també diferent puntet.
924 @node Combinació automàtica de les parts
925 @unnumberedsubsubsec Combinació automàtica de les parts
926 @translationof Automatic part combining
928 @cindex automàtica, combinació de parts
929 @cindex parts, combinació automàtica
930 @cindex parts, combinador de
933 @funindex \partcombine
935 La combinació automàtica de particel·les s'usa per barrejar dues
936 parts musicals diferents sobre un pentagrama. Això pot ser de
937 gran ajuda especialment en gravar partitures orquestrals.
938 S'imprimeix una sola veu quan la música de les dues veus és la
939 mateixa, però en aquells llocs on difereixen, s'imprimeix una
940 segona veu. Les direccions de les pliques s'estableixen cap amunt
941 o cap avall segons procedeixi, a l'hora que s'identifiquen i
942 queden marcades les parts de solista i de duo.
944 La sintaxi per a la combinació automàtica de les parts és:
947 \partcombine @var{expressió_musical_1} @var{expressió_musical_2}
950 L'exemple següent exemplifica la funcionalitat bàsica, posant les
951 parts en un sol pentagrama en forma polifònica, i establint les
952 direccions de les pliques de forma adequada. S'utilitzen les
953 mateixes variables per a les parts independents i el pentagrama
956 @lilypond[quote,verbatim]
957 instrumentOne = \relative {
965 instrumentTwo = \relative {
974 \new Staff \instrumentOne
975 \new Staff \instrumentTwo
976 \new Staff \partcombine \instrumentOne \instrumentTwo
980 Les dues parts tenen notes idèntiques al tercer compàs, per la
981 qual cosa apareixen sols un cop. Les direccions de les pliques i
982 lligadures s'estableixen de forma automàtica, segons es tracti
983 d'un sol o d'un uníson. Quan cal en situacions de polifonia, la
984 primera part (que rep el nom de context @code{one}) rep les
985 pliques cap amunt, mentre que la segona part (anomenada
986 @code{two}) sempre rep les pliques cap avall. Als fragments de
987 solo, les parts es marquen amb @qq{Solo} i @qq{Solo II},
988 respectivament. Les parts en uníson (@notation{a due}) es marquen
991 De forma predeterminada, el combinador de parts barreja dues notes
992 de la mateixa alçada com una nota @notation{a due}, combina les
993 notes que tinguin la mateixa duració i estiguin a menys d'una
994 novena distància com acords, i disposa en veus separades les notes
995 que estiguin a més d'una novena de distància (o quan hi ha
996 creuament de veus). Aquest comportament es pot sobreescriure amb
997 un argument opcional que consisteix en una parella de números
998 després de l'ordre @code{\partcombine}: el primer especifica
999 l'interval on les notes comencen a estar combinades (el valor
1000 predeterminat és zero) i el segon on les notes es divideixen en
1001 veus distintes. L'ajust del segon argument al valor zero
1002 significa que el combinador de parts separa les notes que estiguin
1003 dins d'un interval de segona o més, establir-lo al valor u separa
1004 les notes d'una tercera o més, i així successivament.
1006 @lilypond[quote,verbatim]
1007 instrumentOne = \relative {
1013 instrumentTwo = \relative {
1020 \new Staff \partcombine \instrumentOne \instrumentTwo
1021 \new Staff \partcombine #'(2 . 3) \instrumentOne \instrumentTwo
1025 Els dos arguments de @code{\partcombine} s'interpreten com
1026 contextos de @rinternals{Voice} separats, per la qual cosa si la
1027 música està escrita en mode relatiu, aleshores @emph{las dues}
1028 parts han d'incloure la funció @code{\relative}, és a dir:
1032 \relative @dots{} @var{expresión_musical_1}
1033 \relative @dots{} @var{expresión_musical_2}
1037 Una secció @code{\relative} que es troba fora de
1038 @code{\partcombine} no té cap efecte sobre les notes de
1039 @code{@var{expresión_musical_1}} i
1040 @code{@var{expresión_musical_2}}.
1042 @funindex \partcombineChords
1043 @funindex \partcombineApart
1044 @funindex \partcombineUnisono
1045 @funindex \partcombineSoloI
1046 @funindex \partcombineSoloII
1047 @funindex \partcombineAutomatic
1049 A les partitures professionals, sovint les veus es mantenen
1050 separades entre sí durant passatges llargs fins i tot si algunes
1051 notes coincideixen entre ambdues, i podrien escriure's fàcilment
1052 com un uníson. Per això, la combinació de les notes en un acord,
1053 o la visualització d'una veu com un solo, no són solucions ideals
1054 perquè la funció @code{\partcombine} considera cada nota de forma
1055 individual. En aquest cas, el resultat de la funció
1056 @code{\partcombine} es pot alterar o corregir amb una de les
1057 ordres següents. Totes les ordres es poden antecedir per
1058 @code{\once} perquè s'apliquin sols a la nota següent dins de
1059 l'expressió musical.
1063 @code{\partcombineApart} manté les notes com dues veus separades
1064 fins i tot si es poden combinar en un acord o uníson.
1067 @code{\partcombineChords} combina les notes d'un acord.
1070 @code{\partcombineUnisono} combina les dues veus com uníson i
1071 marca el resultat com @qq{unison}.
1074 @code{\partcombineSoloI} mostra sols la veu u i la marca com
1078 @code{\partcombineSoloII} imprimeix sols la veu dos i la marca com
1082 @code{\partcombineAutomatic} finalitza l'efecte de les ordres
1083 anteriors i retorna a la funcionalitat estàndard de
1084 @code{\partcombine}.
1088 @lilypond[quote,verbatim]
1089 instrumentOne = \relative c' {
1090 \partcombineApart c2^"apart" e |
1091 \partcombineAutomatic e2^"auto" e |
1092 \partcombineChords e'2^"chord" e |
1093 \partcombineAutomatic c2^"auto" c |
1094 \partcombineApart c2^"apart" \once \partcombineChords e^"chord once" |
1097 instrumentTwo = \relative {
1107 \new Staff { \instrumentOne }
1108 \new Staff { \instrumentTwo }
1109 \new Staff { \partcombine \instrumentOne \instrumentTwo }
1114 @subsubsubheading Ús de \partcombine amb lletra
1116 @cindex \partcombine i lletra
1118 L'ordre @code{\partcombine} no està dissenyada per funcionar amb
1119 la lletra de les cançons; si una de les veus rep un nom explícit
1120 per poder adjuntar una lletra, el combinador de parts no
1121 funciona. Tanmateix, es pot aconseguir aquest efecte usant un
1122 context @code{NullVoice}. Vegeu
1123 @rusernamed{Polyphony with shared lyrics,Polifonia amb lletres compartides}.
1127 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1128 {combining-two-parts-on-the-same-staff.ly}
1130 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1131 {changing-partcombine-texts.ly}
1138 Referència de la notació:
1139 @rusernamed{Writing parts,Escriptura de les particel·les}.
1142 @rlsr{Simultaneous notes}.
1144 Referència de funcionament intern:
1145 @rinternals{PartCombineMusic},
1149 Totes les funcions @code{\partcombine@dots{}} admeten
1150 exclusivament dues veus.
1152 Les funcions @code{\partcombine@dots{}} no es poden escriure dins
1153 dels blocs @code{\tuplet} ni @code{\relative}.
1155 Si @code{printPartCombineTexts} està establert i les dues veus
1156 executen i acaben les mateixes notes al mateix compàs, el
1157 combinador de parts pot gravar @code{a2} més d'un cop en aquest
1160 @code{\partcombine} sols té en compte el moment d'inici de les
1161 notes dins d'una veu @code{Voice}; per exemple, no pot recordar si
1162 una nota dins d'una veu ja ha començat quan les notes que es
1163 combinen s'han iniciat just ara a l'altra veu. Això pot conduir a
1164 cert nombre de problemes inesperats entre els que s'inclou la
1165 impressió incorrecta de marques de @qq{Solo} o de @qq{Unison}.
1167 @code{\partcombine} conserva tots els elements extensos
1168 (lligadures, reguladors, etc.) dins del mateix context
1169 @code{Voice} de forma que si qualsevol d'aquests elements extensos
1170 inicia o acaba a un context @code{Voice} diferent, pot no
1171 imprimir-se o fer-lo incorrectament.
1173 Si la funció @code{\partcombine} no pot combinar les dues
1174 expressions musicals (és a dir, quan les dues veus tenen duracions
1175 diferents), atorgarà internament els seus propis noms a les veus:
1176 @code{one} i @code{two} respectivament. Això significa que si es
1177 produeix un canvi a un context @code{Voice} que tingui un nom
1178 diferent, s'ignoraran els esdeveniments dins del context
1179 @code{Voice} que té el nom diferent.
1181 Consulteu també l'apartat
1182 @emph{Advertiments i problemes coneguts} a la sessió
1183 @rusernamed{Default tablatures,Tabulatures predeterminades}
1184 en utilitzar@code{\partcombine} amb tabulatures, i la @emph{Nota}
1185 de @ref{Barres automàtiques} en utilitzar el barrat automàtic.
1187 @node Escriptura de música en paral·lel
1188 @unnumberedsubsubsec Escriptura de música en paral·lel
1189 @translationof Writing music in parallel
1191 @cindex escriptura de música en paral·lel
1192 @cindex música intercalada
1193 @cindex paral·lel, música en
1194 @funindex \parallelMusic
1196 La música per diverses parts es pot intercalar dins del codi
1197 d'entrada. La funció @code{\parallelMusic} admet una llista que
1198 conté els noms de les variables que es crearan, i una expressió
1199 musical. El contingut dels compassos alternatius estrets de
1200 l'expressió es converteixen en el valor de les variables
1201 respectives, de manera que podem utilitzar-les més tard per
1204 @warning{És obligatori utilitzar comprovacions de compàs
1205 @code{|}, y els compassos han de tenir la mateixa longitud.}
1207 @lilypond[quote,verbatim]
1208 \parallelMusic #'(voiceA voiceB voiceC) {
1210 r8 g'16 c'' e'' g' c'' e'' r8 g'16 c'' e'' g' c'' e'' |
1211 r16 e'8.~ 4 r16 e'8.~ 4 |
1215 r8 a'16 d'' f'' a' d'' f'' r8 a'16 d'' f'' a' d'' f'' |
1216 r16 d'8.~ 4 r16 d'8.~ 4 |
1221 \new Staff << \voiceA \\ \voiceB >>
1222 \new Staff { \clef bass \voiceC }
1226 Es pot fer servir el mode relatiu. Observeu que l'ordre
1227 @code{\relative} no s'utilitza dins del propi bloc
1228 @code{\parallelMusic}. Les notes mantenen la relació amb la nota
1229 anterior de la mateixa veu, no amb la nota anterior dins del codi
1230 d'entrada (dit d'una altra manera, les notes relatives de
1231 @code{voiceA} ignoren les notes que hi ha a @code{voiceB}.
1233 @lilypond[quote,verbatim]
1234 \parallelMusic #'(voiceA voiceB voiceC) {
1236 r8 g16 c e g, c e r8 g,16 c e g, c e |
1237 r16 e8.~ 4 r16 e8.~ 4 |
1241 r8 a,16 d f a, d f r8 a,16 d f a, d f |
1242 r16 d8.~ 4 r16 d8.~ 4 |
1247 \new Staff << \relative c'' \voiceA \\ \relative c' \voiceB >>
1248 \new Staff \relative c' { \clef bass \voiceC }
1252 Això funciona acceptablement bé per a música de piano. L'exemple
1253 següent assigna cada quatre compassos consecutius a quatre variables:
1255 @lilypond[quote,verbatim]
1261 \parallelMusic #'(voiceA voiceB voiceC voiceD) {
1265 c16 d e fis d e fis g |
1271 e16 fis g a fis g a b |
1282 \relative c'' \voiceA
1284 \relative c' \voiceB
1300 Manual d'aprenentatge:
1301 @rlearning{Organitzar les peces mitjançant variables}
1304 @rlsr{Simultaneous notes}.