1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
4 Translation of GIT committish: 7fdce4f39834cc8c83f176480cc1d20900eb09f8
6 When revising a translation, copy the HEAD committish of the
7 version that you are working on. For details, see the Contributors'
8 Guide, node Updating translation committishes..
13 @node Conceptes fonamentals
14 @chapter Conceptes fonamentals
15 @translationof Fundamental concepts
17 Heu pogut veure al tutorial com produir música impresa amb bellesa
18 a partir d'un simple fitxer de text. Aquesta secció presenta els
19 conceptes i tècniques que es requereixen per produir partitures
20 igualment belles però més complexes.
23 * Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond::
24 * Les veus contenen música::
25 * Contextos i gravadors::
26 * Estendre les plantilles::
30 @node Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond
31 @section Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond
32 @translationof How LilyPond input files work
34 El format d'entrada del LilyPond és força lliure en la seva forma
35 i concedeix els usuaris amb experiència molta flexibilitat per
36 estructurar els seus fitxers de la forma desitjada. Nogensmenys,
37 tota aquesta flexibilitat pot fer que les coses es tornin confuses
38 per als nous usuaris. Aquesta secció us explicarà part d'aquesta
39 estructura, però pot obviar certs detalls per simplificar. Per
40 veure una descripció més completa del format d'entrada, consulteu
41 @ruser{Estructura del fitxer}.
45 * Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond::
46 * La partitura és una (única) expressió musical composta::
47 * Niuat d'expressions musicals::
48 * Quant a la impossibilitat de niuat de claudàtors i lligadures::
51 @node Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
52 @subsection Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
53 @translationof Introduction to the LilyPond file structure
55 @cindex entrada, format de l'
56 @cindex fitxer, estructura del
58 Un exemple bàsic de fitxer d'entrada del LilyPond és el següent:
61 \version @w{"@version{}"}
66 @var{ @dots{} expressió musical composta @dots{} } % tota la música va aquí
73 Hi ha moltes variacions d'aquest esquema bàsic, però l'exemple
74 constitueix un punt de partida útil.
81 @cindex score (partitura)
85 Fins al moment, cap dels exemples que heu pogut veure utilitza la
86 instrucció @code{\score@{@}}. Això és així perquè el LilyPond
87 afegeix automàticament les ordres addicionals que es requereixen
88 quan li proporcionem una entrada senzilla. El LilyPond tracta una
98 com una abreviatura d'aquesta altra:
115 En altres paraules, si l'entrada consta d'una única expressió
116 musical, el LilyPond interpreta el fitxers com si l'expressió
117 musical estigués rodejada per un embolcall fet per les
118 instruccions que acabem de veure.
120 @cindex contextos implícits
121 v@cindex implícits, contextos
123 @strong{¡Advertiment!} Molts dels exemples que apareixen a la
124 documentació del LilyPond ometen les instruccions @code{\new
125 Staff} i @code{\new Voice}, deixant que es creïn de forma
126 implícita. Això funciona bé per a exemples senzills, però per a
127 exemples més complicats, especialment quan s'usen instruccions
128 addicionals, la creació implícita dels contextos poden donar lloc
129 a resultats inesperats, fins i tot en ocasions crear pentagrames
130 no desitjats. La forma de crear contextos de forma explícita
131 s'explica a @ref{Contextos i gravadors}.
133 @warning{Quan s'escriuen més d'unes poques línies de música, es
134 recomana crear sempre els pentagrames i les veus de forma
137 En tot cas, per ara anem a tornar al primer exemple per examinar
138 l'ordre @code{\score}, deixant les altres en la seva forma
141 Un bloc @code{\score} sempre ha de contenir una expressió musical
142 única, que ha d'aparèixer immediatament després de la instrucció
143 @code{\score}. Recordeu que una expressió musical pot ser
144 qualsevol cosa, des d'una sola nota fina una enorme expressió
150 @var{ @dots{} inseriu aquí la partitura completa d'una òpera
157 A causa que tot es troba dins de @code{@{ @dots{} @}}, compta com
158 una expressió musical.
160 Com hem vist anteriorment, el bloc @code{\score} pot contenir
161 altres coses, com ara
183 Observeu que aquestes tres instruccions (@code{\header},
184 @code{\layout} i @code{\midi}) són especials: a diferència de la
185 resta de les instruccions que comencen amb una barra invertida
186 (@code{\}), @emph{no} són expressions musicals i no formen part de
187 cap expressió musical. Per tant, es poden posar dins d'un bloc
188 @code{\score} o a fora d'ell. De fet, aquestes instruccions se
189 situen en general fora del bloc @code{\score} (per exemple,
190 @code{\header} se sol col·locar abans de la instrucció
191 @code{\score}, com mostra l'exemple que apareix al principi de la
194 Dues instruccions més que no hem vist són @code{\layout @{ @}}
195 i @code{\midi @{ @}}. Si apareixen tal i com es mostren aquí, fan
196 que el LilyPond produeixi una sortida impresa i una sortida MIDI,
197 respectivament. Es descriuen amb tot detall al manual de
198 Referència de la notació, a @ruser{Disposició de la partitura} i a
199 @ruser{Creació de fitxers MIDI}.
201 @cindex partitures, diverses
202 @cindex book, bloc implícit
203 @cindex implícit, bloc book
207 Podem escriure diversos blocs @code{\score}. Cada un d'ells rebrà
208 el mateix tractament que una partitura independent, però es
209 combinaran tots junts a un fitxer de sortida únic. No fa falta
210 cap instrucció @code{\book}, es crearà un implícitament. No
211 obstant, si voleu fitxers de sortida separats a partir d'un únic
212 fitxer @file{.ly}, aleshores cal utilitzar l'ordre
213 @code{\book} per separar les diferents seccions: cada bloc
214 @code{\book} produeix un fitxer de sortida diferent.
218 Cada bloc @code{\book} crea un fitxer de sortida diferent (per
219 exemple, un fitxer PDF). Si no hem escrit un de forma explícita,
220 el LilyPond envolta tot el nostre codi d'entrada dins d'un bloc
221 @code{\book} de forma implícita.
223 Cada bloc @code{\score} és un tros de música separat dins d'un
226 @cindex layout, efecte de la situació del bloc
228 Cada bloc @code{\layout} afecta el bloc @code{\score} o
229 @code{\book} dins del qual apareix (és a dir, un bloc
230 @code{\layout} dins d'un bloc @code{\score}) afecta solament a
231 aquest bloc @code{\score}, però un bloc @code{\layout} fora d'un
232 bloc @code{\score} (que per això està dins d'un bloc
233 @code{\book}, ja sigui explícit o implícitament) afecta als blocs
234 @code{\score} que estan dins d'aquest @code{\book}.
236 Per veure més detalls, consulteu @ruser{Diverses partitures a un
241 Una altra magnifica drecera és la possibilitat de definir
242 variables com es mostra a @ref{Organitzar les peces mitjançant
243 variables}. Totes les plantilles fan servir el següent:
246 melodia = \relative c' @{
255 Quan el LilyPond examina aquest fitxer, agafa el valor de
256 @code{melodia} (tot el que hi ha després del signe igual) i
257 l'insereix a tot arreu que veu @code{\melodia}. No es requereix
258 una cura especial amb el nom (pot ser @code{melodia},
259 @code{global}, @code{CompasArmadura}, @code{madretadelpiano} o
260 @code{fulanet} o qualsevol altre). Recordeu que pot ser gairebé
261 qualsevol nom que se us acudeixi, sempre i quan contingui sols
262 caràcters alfabètics i sigui diferent a qualsevol dels noms
263 d'instrucció del LilyPond. Per veure més detalls, consulteu
264 @ref{Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions}. Les
265 limitacions exactes que afecten els noms de variable es detallen a
266 @ruser{Estructura del fitxer}.
270 Per veure una definició completa del format del codi d'entrada,
271 consulteu @ruser{Estructura del fitxer}.
273 @node La partitura és una (única) expressió musical composta
274 @subsection La partitura és una (única) expressió musical composta
275 @translationof Score is a (single) compound musical expression
279 @cindex contingut del bloc score
280 @cindex score, contingut del bloc
281 @cindex composta, expressió musical
282 @cindex musical, expressió, composta
283 @cindex expressió musical composta
287 En la secció anterior, @ref{Introducció a l'estructura dels
288 fitxers del LilyPond}, hem pogut veure l'organització general dels
289 fitxers d'entrada del LilyPond. Però sembla que ens hem salta la
290 part més important: com esbrinem què escriure després de
293 No ens hem salta res de res. El gran misteri és, senzillament,
294 que no hi ha @emph{cap} misteri. La línia següent ho explica tot:
297 @emph{Un bloc @code{\score} ha de començar amb una expressió
302 Per comprendre el que s'entén per expressió musical i expressió
303 musical composta, potser trobeu útil fer un repàs al tutorial,
304 @ref{Explicació de les expressions musicals}. En aquesta secció
305 vam veure com elaborar grans expressions musicals a partir de
306 petites peces (començàvem amb notes, després acords, etc.). Ara
307 partirem d'una gran expressió musical i recorrerem el camí invers
308 cap avall. Per simplicitat, farem sols un cantant i un piano.
309 No necessitem un @code{StaffGroup} (que simplement agrupa un cert
310 nombre de pautes amb un claudàtor a l'esquerra) per a aquest
311 conjunt, i aleshores el retirem. Tot i així, @emph{sí} necessitem
312 pentagrames per a un cantant i un piano.
317 \new Staff = "cantant" <<
319 \new PianoStaff = "piano" <<
326 Aquí hem assignat noms als pentagrames: @qq{cantant} i
327 @qq{piano}. Això no és essencial en aquest moment, però és un
328 hàbit que resulta útil cultivar de manera que podem saber d'una
329 ullada per a què és cada pentagrama.
331 Recordeu que utilitzem @code{<< @dots{} >>} en comptes de @code{ @dots{} @}}
332 per presentar la música simultània. Això fa que les parts vocals
333 i del piano apareguin una sobre l'altra a la partitura. La
334 construcció @code{<< @dots{} >>} no seria necessària per al
335 pentagrama del cantant a l'exemple de dalt si conté solament una
336 expressió musical seqüencial, però es necessitarien els @code{<<
337 @dots{} >>} en comptes de les claus si la música d'aquest
338 pentagrama anés a contenir dues o més expressions simultànies, per
339 exemple dues veus simultànies, o una veu amb lletra. Tindrem una
340 veu amb lletra, per la qual cosa es requereixen els angles
341 dobles. Després afegirem quelcom de música real; per ara
342 limitem-nos a posar unes quantes notes i text de farciment. Si
343 heu oblidat com afegir la lletra, podeu rellegir la secció
344 @code{\addlyrics} de @ref{Elaborar cançons senzilles}.
346 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
349 \new Staff = "singer" <<
350 \new Voice = "vocal" { c'1 }
353 \new PianoStaff = "piano" <<
354 \new Staff = "upper" { c'1 }
355 \new Staff = "lower" { c'1 }
362 Ara tenim molts més detalls. Tenim la pauta del cantant: conté
363 una @code{Voice} o veu (al LilyPond, aquest terme fa referència a
364 un conjunt de notes, no necessàriament notes vocals -- per
365 exemple, un violí generalment toca una veu --) i el text de la
366 cançó. També tenim una pauta de piano: conté un pentagrama
367 superior (mà dreta) i un pentagrama inferior (mà esquerra), tot i
368 que el pentagrama inferior encara no té la clau de Fa.
370 En aquest moment podríem començar a ficar les notes. Dins dels
371 claudàtors que segueixen a @code{\new Voice = "vocal"}, podríem
380 Però si ho féssim, la secció @code{\score} es faria força llarga i
381 seria més difícil comprendre el que passa. En comptes d'això
382 utilitzarem identificadors o variables. Recordareu que les vam
383 veure per primer cop a la secció anterior.
385 Per assegurar-nos que el contingut de la variable @code{text}
386 s'interpreta com a lletra, el precedim amb @code{\lyricmode}.
387 Igual que @code{\addlyrics}, això activa el mode d'entrada de
388 lletra. Sense això, el LilyPond intentaria interpretar el
389 contingut com a notes, cosa que generaria errors (Hi ha d'altres
390 modes, vegeu @ruser{Modes d'entrada}).
392 Així doncs, tot escrivint algunes notes, i una clau de Fa per a la
393 mà esquerra, ara tenim un fragment musical de debò:
395 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
396 melody = \relative c'' { r4 d8\noBeam g, c4 r }
397 text = \lyricmode { And God said, }
398 upper = \relative c'' { <g d g,>2~ <g d g,> }
399 lower = \relative c { b2 e }
403 \new Staff = "singer" <<
404 \new Voice = "vocal" { \melody }
407 \new PianoStaff = "piano" <<
408 \new Staff = "upper" { \upper }
409 \new Staff = "lower" {
419 Quan escriviu una secció @code{\score} o quan l'esteu llegint,
420 feu-lo a poc a poc i amb cura. Comenceu pel nivell exterior i
421 després treballeu sobre cadascú dels nivells interiors. També és
422 d'una gran ajuda ser molt estricte amb els marges (assegureu-vos
423 que al seu editor de text cada element del mateix nivell comença a
424 la mateixa posició horitzontal).
427 Referència de la notació:
428 @ruser{Estructura d'una partitura}.
431 @node Niuat d'expressions musicals
432 @subsection Niuat d'expressions musicals
433 @translationof Nesting music expressions
435 @cindex pentagrames temporals
436 @cindex temporals, pentagrames
439 No és essencial declarar tots els pentagrames al començament; es
440 poden crear temporalment en qualsevol moment. Això és d'especial
441 utilitat per crear seccions d'ossia (vegeu @rglos{ossia}). A
442 continuació presentem un exemple senzill que mostra com introduir
443 temporalment un pentagrama nou mentre dura un fragment de tres
446 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
463 Noteu que la mida de la clau és igual a la que s'imprimeix en un
464 canvi de clau (lleugerament més petita que la clau al principi
465 d'una línia). Això és normal per a qualsevol clau que
466 s'imprimeixi a la meitat d'una línia.
468 @cindex pentagrama, posicionat del
470 La secció ossia es pot col·locar a sobre del pentagrama de la
473 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
474 \new Staff = "main" {
481 alignAboveContext = #"main"
489 Aquest exemple utilitza @code{\with}, que s'explica en tot detall
490 més endavant. És un mitjà per modificar el comportament
491 predeterminat d'un sol pentagrama. En aquest exemple, diu que el
492 pentagrama nou s'ha de col·locar per sobre del pentagrama anomenat
493 @qq{main} en comptes de la posició predeterminada que seria per sota.
496 Els fragments d'ossia s'escriuen sovint sense clau i sense
497 indicació de compàs, i generalment amb una lletra més petita. Per
498 fer això caldrien més ordres que encara no s'han vist. Vegeu
499 @ref{Mida dels objectes} i @ruser{Pentagrames d'Ossia}.
501 @node Quant a la no niuabilitat de claus i lligadures
502 @subsection Quant a la no niuabilitat de claus i lligadures
503 @translationof On the un-nestedness of brackets and ties
505 @cindex claudàtors i parèntesis, niuat de
506 @cindex claudàtors i parèntesis, tipus de
507 @cindex claudàtors i parèntesis, tancar en front a marcar
509 A l'escriptura del fitxer d'entrada del LilyPond hem pogut veure
510 alguns tipus de parèntesis, claudàtors i angles de diversos
511 tipus. Obeeixen a diverses regles que el principi poden semblar
512 confuses. Abans d'explicar aquestes regles, fem un repàs a les
513 diverses classes de claudàtors, claus i parèntesis.
515 @c attempt to force this onto a new page
517 @multitable @columnfractions .3 .7
518 @headitem Tipus de parèntesis
520 @item @code{@{ @dots{} @}}
521 @tab Tanca un fragment seqüencial de música
522 @item @code{< @dots{} >}
523 @tab Tanca les notes d'un acord
524 @item @code{<< @dots{} >>}
525 @tab Tanca expressions musicals simultànies
526 @item @code{( @dots{} )}
527 @tab Marca el començament i el final d'una lligadura d'expressió
528 @item @code{\( @dots{} \)}
529 @tab Marca el començament d'una lligadura de frasseig
530 @item @code{[ @dots{} ]}
531 @tab Marca el començament i el final d'un barrat manual
534 A les anteriors hem d'afegir d'altres construccions que generen
535 línies entre o a través de ls notes: les lligadures d'unió
536 (marcades amb un accent corb, @code{~}), els grups especials que
537 s'escriuen amb @code{\tuplet x/y @{ @dots{} @}}, i les notes
538 d'adorn, que s'escriuen amb @code{\grace @{ @dots{} @}}.
540 Fora del LilyPond, l'ús convencional dels parèntesis i d'altres
541 claudàtors requereix que els diversos tipus es trobin niuats
542 correctament, com a: @code{<< [ @{ ( @dots{} ) @} ] >>}, de manera
543 que els parèntesis que es tanquen han de trobar-se a l'ordre
544 exactament oposat als dels parèntesis que s'obren. Això
545 @strong{és} un requisit per als tres tipus de parèntesis que es
546 descriuen mitjançant la paraula @q{Tanca} a la taula anterior:
547 s'han de niuar correctament. Tanmateix, la resta de claus i
548 claudàtors, que estan descrits per la paraula @q{Marca} a la
549 mateixa taula anterior, @strong{no} han de niuar-se estrictament
550 per cap raó amb cap dels altres parèntesis. De fet, aquests
551 parèntesis no són parèntesis en el sentit que tanquen quelcom:
552 simplement són marcadors que indiquen on comença o finalitza
555 Així doncs, per exemple, una lligadura de fraseig pot començar
556 abans d'una barra inserida manualment, i acabar abans que acabi
557 la barra (una cosa que potser no sigui molt musical, però és
560 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
561 g8\( a b[ c b\) a] g4
564 En general, els diversos tipus de claudàtors, i els que es fan
565 servir per grups especials, lligadures d'unió i notes d'adorn, es
566 poden barrejar amb total llibertat. Aquest exemple mostra una
567 barra que s'estén cap a l'interior d'un grup de valoració especial
568 (línia 1), una lligadura d'expressió que es perllonga cap a
569 l'interior d'un grup especial, una lligadura d'unió que travessa
570 dos grups especials, i una lligadura de fraseig que surt de
571 l'interior d'un grup especial (línies 3 i 4).
573 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
574 r16[ g \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
575 g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
576 g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
577 \tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
581 @node Les veus que contenen música
582 @section Les veus que contenen música
583 @translationof Voices contain music
585 Igual que els cantants, al LilyPond li calen veus per cantar. En
586 realitat, la música per a qualsevol instrument d'una partitura
587 està sempre continguda dins d'una veu --el concepte del LilyPond
588 més fonamental de tots--.
593 * Veus i música vocal::
597 @subsection Escolto veus
598 @translationof I'm hearing Voices
602 @cindex diverses veus
603 @cindex veus, diverses
604 @cindex Voice (veu), context de
605 @cindex context Voice (de veu)
606 @cindex simultània, música
607 @cindex concorrent, música
608 @cindex veus en front a acords
609 @cindex acords en front a veus
611 De les capes més fondes d'una partitura del LilyPond, les més
612 baixes i més fonamental reben el nom de @q{Voice contexts}
613 («contextos de veu») o, abreujadament, @q{Voices} («veus»). Les
614 veus s'anomenen a vegades @q{layers} («capes») a d'altres
615 programes d'edició de partitures.
617 De fet, una capa o context de veu és l'única que pot contenir
618 música. Si un context de veu no es declara explícitament, es crea
619 un de forma automàtica, com vam veure al principi d'aquest capítol.
620 Certs instruments com l'oboè sols poden tocar una nota cada
621 cop. La música escrita per a aquests instruments sols requereix
622 una veu. Els instruments que poden tocar més d'una nota a la
623 vegada, com el piano, amb freqüència necessitaran diverses veus
624 per codificar les diverses notes i ritmes concurrents que són
627 Una sola veu pot contenir moltes notes dins d'un acord, per
628 suposat; aleshores, quan, exactament, es necessiten diverses veus?
629 En primer lloc observeu aquest exemple de quatre acords:
631 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
633 <d g>4 <d fis> <d a'> <d g>
636 Això es pot expressar utilitzant sols símbols d'acord amb angles
637 simples, @code{< @dots{} >}, i per això tan sols es necessita una
638 veu. Però suposeu que el Fa sostingut fos realment una corxera
639 seguida d'un Sol corxera, una nota de pas que condueix al La. Ara
640 tenim duen notes que comencen el mateix moment però tenen
641 diferents duracions: la negra Re, i la corxera Fa sostingut. Com
642 es codifica això? No es poden escriure amb un acord perquè totes
643 les notes d'un acord han de tenir la mateixa duració. I no es
644 poden escriure com dues notes en seqüència perquè han de començar
645 al mateix moment. Aquí és on necessiten dues veus.
647 Vegem com es fa això dins de la sintaxi d'entrada del LilyPond.
652 La forma més fàcil d'introduir fragments amb més d'una veu a un
653 sol pentagrama és escriure cada veu com una seqüència (amb
654 @code{@{ @dots{} @}}), i combinar-les simultàniament amb angles
655 dobles, @code{<< @dots{} >>}. Els fragments també s'han de
656 separar mitjançant una doble barra invertida, @code{\\}, per
657 situar-los a veus separades.
658 Sense això, les notes anirien a una sola veu, el que normalment
659 produeix errors. Aquesta tècnica s'adapta especialment bé a peces
660 de música que són majorment homofòniques però ocasionalment tenen
661 seccions curtes de polifonia.
663 Heus ací com dividim els acords anteriors en dues veus i afegim la
664 nota de pas i la lligadura:
666 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
669 << { g4 fis8( g) a4 g } \\ { d4 d d d } >>
672 Observe com les pliques de la segona veu ara es dirigeixen cap
675 A continuació vegem un altre exemple senzill:
677 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
680 << { r4 g g4. a8 } \\ { d,2 d4 g } >> |
681 << { bes4 bes c bes } \\ { g4 g g8( a) g4 } >> |
682 << { a2. r4 } \\ { fis2. s4 } >> |
685 No és necessari usar una construcció @code{<< \\ >>} diferent per
686 a cada compàs. Per a música que tingui unes poques notes a cada
687 compàs, aquesta disposició podria facilitar la llegibilitat del
688 codi, però si hi ha moltes notes a cada compàs podria ser millor
689 dividir-lo en dues veus separades de la següent manera:
691 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
706 @cindex veus, nomenament de
707 @cindex veus que creuen claudàtors
708 @cindex lligadures que creuen claudàtors
710 Aquest exemple té sols dues veus, però la mateixa construcció es
711 pot usar per codificar tres o més veus mitjançant l'addició de més
712 separadors de barra invertida.
714 Els contextos de veu porten els noms de @code{"1"}, @code{"2"},
715 etc. Els primers contextos estableixen les veus @emph{externes},
716 la veu aguda del context @code{"1"} i la veu greu del context
717 @code{"2"}. Les veus interiors van als contextos @code{"3"} i
718 @code{"4"}. A cada un d'aquests contextos, la direcció vertical
719 de les lligadures, pliques, matisos dinàmics, etc., s'ajusta de
722 @lilypond[quote,verbatim]
723 \new Staff \relative c' {
726 % Veu "1" Veu "2" Veu "3"
727 << { g4 f e } \\ { r8 e4 d c8~ } >> |
728 << { d2 e } \\ { c8 b16 a b8 g~ 2 } \\ { s4 b c2 } >> |
732 Totes aquestes veus estan separades de la veu principal que conté
733 les notes just per fora de la construcció @code{<< @dots{} >>}.
734 Anomenarem això la @emph{construcció simultània}. Les lligadures
735 (de prolongació i d'expressió) solament poden connectar notes
736 que estiguin dins de la mateixa veu, en conseqüència les
737 lligadures no poden entrar o sortir d'una construcció
738 simultània. A la inversa, les veus paral·leles de construccions
739 simultànies diferents sobre el mateix pentagrama són la mateixa
740 veu. Hi ha altres propietats relatives a les veus que també
741 impliquen construccions simultànies. A continuació veiem el mateix
742 exemple, amb colors i caps diferents per a cada veu. Observeu que
743 els canvis a una veu no afecten a d'altres veus, però persisteixen
744 més tard dins de la mateixa veu. Observeu també que les notes
745 lligades es poden dividir entre les mateixes veus de dues
746 construccions, com s'indica aquí a la veu de triangles blaus.
748 @lilypond[quote,verbatim]
749 \new Staff \relative c' {
778 @funindex \voiceOneStyle
779 @funindex \voiceTwoStyle
780 @funindex \voiceThreeStyle
781 @funindex \voiceFourStyle
782 @funindex \voiceNeutralStyle
784 Les instruccions @code{\voiceXXXStyle} estan pensades
785 principalment per usar-les en documents educatius com el que
786 presentem aquí. Modifiquen el color del cap, la plica i les
787 barres, i l'estil del cap, de manera que les veus es poden
788 distingir fàcilment. La veu u està establerta a rombes vermells,
789 la veu dos a triangles blaus, la veu tres a cercles verdes amb
790 aspes, i la veu quatre (que no es fa servir aquí) a aspes color
791 magenta. @code{\voiceNeutralStyle} (que tampoc no es fa servir
792 aquí) retorna tot a l'estil predeterminat. Veurem més endavant
793 com l'usuari pot crear instruccions com aquestes. Vegeu
794 @ref{Visibilitat i color dels objectes} i
795 @ref{Ús de variables per als ajustos de disposició}.
797 @cindex polifonia i mode relatiu
798 @cindex relatiu, mode, polifonia i
800 La polifonia no canvia la relació de les notes dins d'un bloc
801 @code{\relative}. L'alçada de cada nota encara es calcula amb
802 relació a la nota que la precedeix immediatament, o a la primera
803 nota de l'acord precedent. Així, en
806 \relative c' @{ notaA << < notaB notaC > \\ notaD >> notaE @}
810 @code{notaB} és relativa a @code{notaA} @*
811 @code{notaC} és relativa a @code{notaB}, no a @code{notaA}; @*
812 @code{notaD} és relativa a @code{notaB}, no a @code{notaA} ni a
814 @code{notaE} és relativa a @code{notaD}, no a @code{notaA}.
816 Una forma alternativa, que podria ser més clara si les notes a les
817 veus estan molt separades, és col·locar una instrucció
818 @code{\relative} al principi de cada veu:
821 \relative c' @{ notaA @dots{} @}
823 \relative c'' @{ < notaB notaC > @dots{} @}
825 \relative g' @{ notaD @dots{} @}
827 \relative c' @{ notaE @dots{} @}
830 Finalment, analitzem les veus en una peça de música més
831 complexa. Heus aquí les notes dels dos primers compassos del segon
832 dels Dos Nocturns de Chopin, Op 32. Aquest exemple s'utilitzarà
833 en fases posteriors dins del present capítol i el següent, per
834 il·lustrar diverses tècniques per produir notació, i per tant us
835 demanem que ignoreu per ara qualsevol cosa al codi subjacent que
836 li sembli misteriós i tan sols es concentri a la música i les veus
837 (totes les complicacions s'explicaran a seccions posteriors).
839 @c The following should appear as music without code
840 @lilypond[quote,ragged-right]
841 \new Staff \relative c'' {
847 % Ignoreu aquestes expressions per ara, s'explicaran al Cap. 4
848 \once \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
850 \once \override NoteColumn.force-hshift = #0.5
856 \override NoteColumn.force-hshift = #0
864 Amb freqüència, la direcció de les pliques s'utilitza per indicar
865 la continuïtat de dues línies melòdiques simultànies. En aquest
866 cas, totes les pliques de les notes agudes es dirigeixen cap amunt
867 i les de la notes greus cap avall. Aquesta és la primera
868 indicació que es requereix més d'una veu.
870 Però la necessitat real de diverses veus apareix quan hi ha notes
871 que comencen al mateix temps però tenen duracions
872 diferents. Observeu les notes que comencen a la tercera part del
873 primer compàs. El La bemoll és una negra amb puntet, el Fa és una
874 negra i el Re bemoll és una blanca. Aquestes notes no es poden
875 escriure com un acord perquè totes les notes d'un acord han de
876 tenir la mateixa duració. Tampoc es poden escriure com notes
877 seqüencials, ja que han de començar al mateix temps. Aquesta
878 secció del compas requereix tres veus, i la pràctica comuna seria
879 escriure tot el compàs com tres veus com es mostra a sota, on hem
880 usat diferents caps i colors per a la tres veus. Un cop més, el
881 codi que hi ha a aquest exemple s'explicarà més tard, així que
882 ignoreu tot el que no entengueu.
884 @c The following should appear as music without code
885 @c The three voice styles should be defined in -init
886 @lilypond[quote,ragged-right]
887 \new Staff \relative c'' {
896 % Ignoreu això per ara - s'explicarà al Cap 4
897 \once \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
899 \once \override NoteColumn.force-hshift = #0.5
902 \\ % No hi ha veu tres (volem les pliques cap avall)
905 \override NoteColumn.force-hshift = #0
913 Intentarem codificar aquesta música partint de zero. Com veurem,
914 això s'enfronta a certes dificultats. Començarem tal com hem
915 après, usant la construcció @code{<< \\ >>} per introduir la
916 música del primer compàs a tres veus:
918 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
919 \new Staff \relative c'' {
922 { c2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
929 @cindex veus i direcció de ls pliques
930 @cindex pliques, veus i direcció de les
933 Les direccions de les pliques s'assignen automàticament de forma
934 que les veus de numeració imparell reben les pliques cap amunt i les
935 de numeració parell cap avall. Les pliques de les veus 1 i 2
936 són correctes, però les pliques de la veu 3 haurien d'anar cap
937 avall en aquest fragment en particular. Podem corregir això
938 simplement oblidant-nos de la veu tres i situant la música a la
939 veu quatre. Això es fa escrivint un altre parell de barres
940 invertides (@code{\\}).
942 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
943 \new Staff \relative c'' {
958 Veiem que això arregla la direcció de la plica, però la
959 col·locació horitzontal de les notes no és la desitjada. El
960 LilyPond desplaça les notes interiors quan elles o les seves
961 pliques d'una altra manera col·lisionarien amb les veus exteriors,
962 però això no és el més adequat per a música de piano. En altres
963 situacions, els desplaçaments que el LilyPond aplica poden no
964 eliminar les col·lisions. El LilyPond aporta diverses formes
965 d'ajustar la col·locació horitzontal de les notes. Encara no
966 estem preparats per veure com es corregeix això, per la qual cosa
967 deixarem el problema per a una secció posterior (vegeu la
968 propietat @code{force-hshift} a
969 @ref{Arreglar notació amb superposicions}).
971 @warning{No es poden crear lletres ni objectes d'extensió
972 (com ara lligadures, reguladors, etc.) @q{entre} veus diferents.}
975 Referència de la notació:
976 @ruser{Diverses veus}.
979 @node Veus explícites
980 @subsection Veus explícites
981 @translationof Explicitly instantiating voices
988 @funindex \voiceThree
995 @cindex contextos de veu, creació de
997 Els contextos de veu també es poden crear manualment dins d'un
998 bloc @code{<< >>} per crear música polifònica, utilitzant
999 @code{\voiceOne} @dots{} @code{\voiceFour} per indicar les
1000 direccions requerides de pliques, lligadures, etc. A partitures
1001 més llargues, aquest mètode és més clar perquè permet que les veus
1002 estiguin separades i rebin noms més descriptius.
1004 Concretament, la construcció @code{<< \\ >>} que usem a la secció
1010 << @{ e4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
1020 \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative c' @{ e4 f g a @} @}
1021 \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative c' @{ c4 d e f @} @}
1025 Els dos exemples anteriors produeixen:
1027 @c The following example should not display the code
1028 @lilypond[ragged-right,quote]
1030 \new Voice = "1" { \voiceOne \relative c' { e4 f g a } }
1031 \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative c' { c4 d e f } }
1035 @cindex veus, retorn a única
1036 @cindex retorn a veu única
1038 Les instruccions @code{\voiceXXX} estableixen la direcció de les
1039 pliques, lligadures d'expressió, lligadures de prolongació,
1040 articulacions, anotacions de text, puntets i digitacions.
1041 @code{\voiceOne} i @code{\voiceThree} fan que aquests objectes
1042 apuntin cap amunt, mentre que @code{\voiceTwo} i @code{\voiceFour}
1043 els fan apuntar cap avall. Aquestes instruccions també produeixen
1044 un desplaçament horitzontal per a cada veu quan és necessari per
1045 evitar xocs entre els caps. La instrucció @code{\oneVoice}
1046 retorna els ajustos de nou als valors normals per a una sola veu.
1048 Vegem a alguns exemples senzills exactament quin efecte tenen
1049 @code{\oneVoice}, @code{\voiceOne} i @code{voiceTwo} sobre
1050 l'escriptura, les lligadures d'unió i d'expressió i les
1051 indicacions de dinàmica:
1053 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1055 % Comportament predeterminat o comportament després de \oneVoice
1056 c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1060 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1063 c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1065 c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1069 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1072 c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1074 c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1078 A continuació veurem tres formes diferents de composar la notació
1079 del mateix passatge polifònic, cada una de les quals té els seus
1080 avantatges segons la circumstància, utilitzant l'exemple de la
1083 Una expressió que apareix directament dins de @code{<< >>} pertany
1084 a la veu principal (però, observeu, @strong{no} dins d'una
1085 construcció @code{<< \\ >>}). Això és útil quan apareixen veus
1086 noves mentre la veu principal està sonant. A continuació podem
1087 veure una realització més correcte de l'exemple de la secció
1088 anterior. Les notes vermelles en forma de rombe mostren que la
1089 melodia principal està ara dins d'un context d'una sola veu, fent
1090 que es pugui traçar una lligadura per sobre d'elles.
1092 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1093 \new Staff \relative c' {
1095 % Aquesta secció és homofònica
1097 % Comença una secció simultània de tres veus
1099 % Continua la veu principal en paral·lel
1100 { g4 f e | d2 e) | }
1101 % Inicia la segona veu
1103 % Estableix les pliques, etc., cap avall
1105 r8 e4 d c8~ | 8 b16 a b8 g~ 2 |
1107 % Inicia la tercera veu
1109 % Set stems, etc, up
1117 @cindex aniuat d'expressions musicals
1118 @cindex aniuat de construccions simultànies
1119 @cindex aniuat de veus
1120 @cindex veus temporals
1121 @cindex veus, aniuat de
1123 Les construccions polifòniques niuades més profundament són
1124 possibles, i si hi ha una veu que apareix sols breument podria
1125 haver-hi una forma més natural d'escriure la música.
1127 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1128 \new Staff \relative c' {
1131 { g4 f e | d2 e) | }
1136 { c8 b16 a b8 g~ 2 | }
1147 @cindex espaiadores, notes
1149 Aquest mètode de niuar veus noves breument és útil quan sols hi ha
1150 seccions polifòniques petites, però quan tot el pentagrama és molt
1151 polifònic podria ser més clar usar sempre diverses veus, usant
1152 notes espaiadores per passar per sobre de les seccions on una veu
1153 està en silenci, com per exemple:
1155 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1156 \new Staff \relative c' <<
1157 % Inicia la primera veu
1160 c16^( d e f g4 f e | d2 e) |
1162 % Inicia la segona veu
1164 % Estableix les pliques, etc., cap avall
1166 s4 r8 e4 d c8~ | 8 b16 a b8 g~ 2 |
1168 % Inicia la tercera veu
1170 % Estableix les pliques, etc., cap amunt
1177 @subsubheading Columnes de notes
1179 @cindex columna de notes
1180 @cindex col·lisions de notes
1181 @cindex notes, col·lisions de
1182 @cindex desplaçament, instruccions de
1189 @funindex \shiftOnnn
1192 Les notes properes a un acord, o les notes que es produeixen al
1193 mateix temps en diferents veus, es disposen en dos (i
1194 ocasionalment més) columnes per evitar el solapament dels caps.
1195 Reben el nom de columnes de notes. Hi ha columnes diferents per a
1196 cada veu, i el desplaçament especificat en curs depenent de la veu
1197 s'aplica a la columna de la nota si en cas contrari es produís una
1198 col·lisió. Això es pot veure a l'exemple anterior. Al compàs 2 el
1199 Do a la veu dos està desplaçat a la dreta respecte del Re de la
1200 veu u, i a l'últim acord el Do de la veu tres també està desplaçat
1201 a la dreta respecte de les altres notes.
1203 Les instruccions @code{\shiftOn}, @code{\shiftOnn},
1204 @code{\shiftOnnn} i @code{\shiftOff} especifiquen el grau que
1205 s'han de desplaçar les notes i acords de la veu si en cas contrari
1206 es produís una col·lisió. De forma predeterminada, les veus
1207 exteriors (normalment les veus u i dos) tenen com a especificació
1208 @code{\shiftOff}, mentre que les veus interiors (tres i quatre)
1209 tenen especificat @code{\shiftOn}. Quan s'aplica un desplaçament,
1210 les veus u i tres es desplacen cap a la dreta i les veus dos i
1211 quatre es desplacen cap a l'esquerra.
1213 @code{\shiftOnn} i @code{\shiftOnnn} defineixen nivells
1214 addicionals de desplaçament que es poden especificar temporalment
1215 per resoldre col·lisions en situacions complexes (vegeu
1216 @ref{Exemples reals de música}).
1218 Una columna de notes pot contenir sols una nota (o acord) d'una
1219 veu amb les pliques cap amunt i una nota (o acord) d'una veu amb
1220 les pliques cap avall. Si les notes de dues veus que tenen les
1221 pliques a la mateixa direcció se situen en la mateixa posició i
1222 les dues veus no tenen cap desplaçament o porten especificat el
1223 mateix desplaçament, es produirà el missatge d'error @qq{Xoquen
1224 massa columnes de notes}.
1227 Manual d'aprenentatge:
1228 @ref{Moure objectes}.
1230 Referència de la notació:
1231 @ruser{Diverses veus}.
1234 @node Veus i música vocal
1235 @subsection Veus i música vocal
1236 @translationof Voices and vocals
1238 La música vocal presenta una dificultat especial: hem de combinar
1239 dues expressions, és a dir, les notes i la lletra.
1241 @funindex \new Lyrics
1245 @cindex Lyrics, creació d'un context
1246 @cindex lletra, creació d'un context de
1247 @cindex lletra, enllaçar amb una veu
1249 Ja heu vist la instrucció @code{\addlyrics@{@}}, que funciona bé
1250 per a partitures senzilles. Tot i així, aquesta tècnica és una
1251 mica limitada. Per a música de complexitat més gran, hem
1252 d'introduir la lletra en un context @code{Lyrics} utilitzant
1253 @code{\new Lyrics} i enllaçar explícitament la lletra i les notes
1254 mitjançant @code{\lyricsto@{@}}, usant el nom assignat a la veu.
1256 @lilypond[quote,verbatim]
1258 \new Voice = "una" {
1262 c4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
1265 \new Lyrics \lyricsto "una" {
1266 No more let | sins and | sor -- rows | grow. |
1271 Observeu que la lletra s'ha d'enllaçar a un context de
1272 @code{Voice}, @emph{no} a un context de @code{Staff}. Aquest és
1273 un cas on és necessari crear contextos de @code{Staff} i de
1274 @code{Voice} explícitament.
1276 @cindex lletra i barrat
1277 @cindex barrat i lletra
1278 @funindex \autoBeamOff
1279 @funindex autoBeamOff
1281 El barrat automàtic que el LilyPond usa de forma predeterminada
1282 funciona bé per a la música instrumental, però no tan bé per a
1283 música sense lletra, on o bé el barrat no es necessita en absolut,
1284 o bé s'utilitza per indicar els melismes de la lletra. A
1285 l'exemple anterior hem utilitzat la instrucció @code{\autoBeamOff}
1286 per desactivar el barrat automàtic.
1288 @funindex \new ChoirStaff
1289 @funindex ChoirStaff
1290 @funindex \lyricmode
1292 @cindex vocal, estructura d'una partitura
1293 @cindex cor, sistema de
1295 Ara reutilitzarem l'exemple anterior de «Judes Macabeu» per a
1296 il·lustrar aquesta tècnica més flexible. Primer la reescriurem
1297 per que faci servir variables, de manera que la música i la lletra
1298 es puguin separar de l'estructura de pentagrames. També
1299 introduirem una clau de grup de ChoirStaff. La lletra pròpiament
1300 dita s'ha de introduir amb @code{\lyricmode} perquè tenir seguretat
1301 que s'interpreti com a lletra i no com a música.
1303 @lilypond[quote,verbatim]
1304 global = { \key f \major \time 6/8 \partial 8 }
1306 SopOneMusic = \relative c'' {
1307 c8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
1309 SopOneLyrics = \lyricmode {
1310 Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn, __
1312 SopTwoMusic = \relative c' {
1313 r8 | r4. r4 c8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
1315 SopTwoLyrics = \lyricmode {
1316 Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
1322 \new Voice = "SopOne" {
1326 \new Lyrics \lyricsto "SopOne" {
1331 \new Voice = "SopTwo" {
1335 \new Lyrics \lyricsto "SopTwo" {
1343 Aquesta és l'estructura bàsica de totes les partitures vocals. Es
1344 poden afegir més pentagrames segons es necessiti, es poden afegir
1345 més veus als pentagrames i més estrofes a la lletra, i les
1346 variables que contenen la música es poden col·locar fàcilment en
1347 fitxers separats quan es facin massa llargs.
1349 @cindex himne, estructura de
1350 @cindex SATB, estructura de
1351 @cindex vocal, partitura, diverses estrofes
1352 @cindex diverses estrofes vocals
1353 @cindex estrofes, diverses, vocals
1355 A continuació podem veure un exemple final de la primera línia
1356 d'un himne amb quatre estrofes, per a cor SATB. En aquest cas la
1357 lletra de les quatre parts és la mateixa. Observeu com utilitzem
1358 variables per a separar la notació musical de l'estructura de
1359 pentagrames. Observeu també com s'utilitza una variable, per a la
1360 qual hem escollit el nom @q{TimeKey} («compàs i tonalitat»), per a
1361 que contingui diverses instruccions que s'usaran dins dels dos
1362 pentagrames. A d'altres exemples se li sol donar el nom de @q{global}.
1364 @lilypond[quote,verbatim]
1365 keyTime = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
1367 SopMusic = \relative c' { c4 | e4. e8 g4 g | a4 a g }
1368 AltoMusic = \relative c' { c4 | c4. c8 e4 e | f4 f e }
1369 TenorMusic = \relative c { e4 | g4. g8 c4. b8 | a8 b c d e4 }
1370 BassMusic = \relative c { c4 | c4. c8 c4 c | f8 g a b c4 }
1373 \lyricmode { E -- | ter -- nal fa -- ther, | strong to save, }
1375 \lyricmode { O | Christ, whose voice the | wa -- ters heard, }
1377 \lyricmode { O | Ho -- ly Spi -- rit, | who didst brood }
1379 \lyricmode { O | Tri -- ni -- ty of | love and pow'r }
1385 \new Voice = "Sop" { \voiceOne \keyTime \SopMusic }
1386 \new Voice = "Alto" { \voiceTwo \AltoMusic }
1387 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseOne }
1388 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseTwo }
1389 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseThree }
1390 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseFour }
1394 \new Voice = "Tenor" { \voiceOne \keyTime \TenorMusic }
1395 \new Voice = "Bass" { \voiceTwo \BassMusic }
1403 Referència de la notació:
1404 @ruser{Música vocal}.
1407 @node Contextos i gravadors
1408 @section Contextos i gravadors
1409 @translationof Contexts and engravers
1411 Els contextos i els gravadors s'han mencionat de manera informal a
1412 seccions anteriors; ara tan sols veurem aquests conceptes amb més
1413 detall, ja que són importants a l'ajust fi de la sortida del
1417 * Explicació dels contextos::
1418 * Creació de contextos::
1419 * Explicació dels gravadors::
1420 * Modificar les propietats dels contextos::
1421 * Afegir i eliminar gravadors::
1424 @node Explicació dels contextos
1425 @subsection Explicació dels contextos
1426 @translationof Contexts explained
1428 @cindex contextos, explicació dels
1430 Quan s'imprimeix la música, s'han de afegir a la sortida una gran
1431 quantitat d'elements de notació que no apareixen explícitament al
1432 fitxer d'entrada. Per exemple, compareu l'entrada i la sortida
1433 del següent exemple:
1435 @lilypond[quote,verbatim,relative=2]
1436 cis4 cis2. | a4 a2. |
1439 L'entrada és força greu, però a la sortida s'han afegit línies
1440 divisòries, les alteracions, la clau i l'armadura de la
1441 tonalitat. Quan el LilyPond @emph{interpreta} l'entrada, la
1442 informació musical s'analitza d'esquerra a dreta de la mateixa
1443 manera que un intèrpret llegeix la partitura. Mentre es llegeix
1444 el codi d'entrada, el programa recorda on estan els límits dels
1445 compassos, i quines alçades requereixen alteracions accidentals
1446 explícites. Aquesta informació s'ha de conservar a diversos
1447 nivells. Per exemple, una alteració accidental afecta solament a
1448 un pentagrama, mentre que una línia divisòria ha d'estar
1449 sincronitzada al llarg de tot els sistema.
1451 Dins del LilyPond, aquestes regles i petites porcions d'informació
1452 s'agrupen en @emph{Contexts}. Ja hem vist el context de veu,
1453 @code{Voice}. Altres exemples de contextos són @code{Staff}
1454 (Pauta o pentagrama) i @code{Score} (Partitura). Els contextos
1455 són jeràrquics, de forma que reflecteixen la naturalesa jeràrquica
1456 d'una partitura musical. Per exemple: un context de @code{Staff}
1457 pot contenir molts contextos de @code{Voice}, i un context de
1458 @code{Score} pot contenir molts contextos de @code{Staff}.
1461 @sourceimage{context-example,5cm,,}
1464 Cada context assumeix la responsabilitat d'imposar algunes regles
1465 de notació, creant certs objectes de notació i mantenint les
1466 propietats associades. Per exemple, el context @code{Voice} pot
1467 introduir una alteració accidental i llavors el context
1468 @code{Staff} manté la regla de mostrar o suprimir l'alteració per
1469 a la resta del compàs.
1471 Un altre exemple el constitueix el fet que la sincronització de les
1472 línies divisòries es gestiona dins del context de la partitura,
1473 @code{Score}, de forma predeterminada. Nogensmenys, a algunes
1474 músiques és possible que vulguem que les línies divisòries
1475 estiguin sincronitzades (pensem en una partitura polimètrica en
1476 compassos de 4/4 i de 3/4). En aquests casos hem de modificar els
1477 ajustos per omissió dels contextos @code{Score} i @code{Staff}.
1479 Per a partitures molt senzilles, els contextos es creen
1480 implícitament i no hem de preocupar-nos per ells. Per a peces més
1481 grans, com per exemple qualsevol que tingui més d'un pentagrama,
1482 els contextos s'han de crear explícitament per assegurar-nos que
1483 no tindrem la quantitat exacta de pentagrames que necessitem, i
1484 que estan a l'ordre correcte. Per escriure peces amb notació
1485 especialitzada, és freqüent la modificació de contextos existents
1486 o fins i tot definir d'uns completament nous.
1488 A més dels contextos @code{Score,} @code{Staff} i @code{Voice}, hi
1489 ha contextos que se situen entre els nivells de partitura i de
1490 pentagrama per controlar els grups de pentagrames , com els
1491 contextos alternatius de pentagrama i de veu, i contextos per a la
1492 lletra, la percussió, diagrames de trasts, baix xifrat, etc.
1494 Els noms de tots els tipus de contextos es composen d'una o més
1495 paraules que comencen amb majúscula i que estan unides unes a les
1496 altres sense guió ni barra baixa, per exemple:
1497 @code{PartituraDeTranscripcióGregoriana}
1500 Referencia de la notació:
1501 @ruser{Explicació dels contextos}.
1504 @node Creació de contextos
1505 @subsection Creació de contextos
1506 @translationof Creating contexts
1510 @cindex nous contextos
1511 @cindex creació de contextos
1512 @cindex contextos, creació de
1514 A un fitxer d'entrada, el bloc de partitura, que es presenta
1515 precedit per la instrucció @code{\score}, conté una sola expressió
1516 musical i una definició de sortida associada (o bé un bloc
1517 @code{\layout} o bé un bloc @code{\midi}). El context
1518 @code{Score} se sol deixar que es creï automàticament quan
1519 comença la interpretació d'aquesta expressió musical.
1521 Per a partitures que solament tenen una veu i un pentagrama, podem
1522 també deixar que els contextos @code{Voice} i @code{Staff} se
1523 creïn automàticament, però per a partitures més complexes és
1524 necessari crear-los a mà. La instrucció més simple que fa això és
1525 @code{\new}. S'anteposa a una expressió musical, per exemple
1528 \new @var{tipus} @var{expressió_musical}
1532 on @var{tipus} és el nom d'un context (com @code{Staff} o
1533 @code{Voice}). Aquesta instrucció crea un context nou, i comença
1534 a interpretar la @var{expressió_musical} que està dins d'aquest
1537 @warning{No s'ha d'usar @bs{}@code{new Score} perquè el context
1538 @code{Score} essencial del nivell superior ja es crea
1539 automàticament al interpretar-se l'expressió musical que està
1540 dins del bloc @bs{}@code{score}. Els valors predeterminats de
1541 propietats de context vàlids per a tota la partitura es poden
1542 canviar dins del bloc @bs{}@code{layout}. Vegeu @ref{Modificar
1543 les propietats dels contextos}.}
1545 En les seccions anteriors heu pogut veure molts exemples pràctics
1546 que creaven nous contextos de @code{Staff} i de @code{Voice},
1547 però per a recordar-vos com s'usen aquestes instruccions en la
1548 pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
1550 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1551 \score { % inici de l'expressió única de música composta
1552 << % inici d'una secció pentagrames simultanis
1554 \new Staff { % crea el pentagrama de la mà dreta
1557 \new Voice { % crea la veu per a les notes de la mà dreta
1558 \relative c'' { % inici de les notes de la mà dreta
1561 } % fi de les notes de la mà dreta
1562 } % fi de la veu de la mà dreta
1563 } % fi del pentagrama de la mà dreta
1564 \new Staff << % crea el pentagrama de la mà esquerra
1567 \new Voice { % crea la veu de la mà esquerra
1569 \relative g { % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
1570 g8 <bes d> ees, <g c> |
1571 g8 <bes d> ees, <g c> |
1572 } % fi de les notes de la veu u de la mà esquerra
1573 } % fi de la veu u de la mà esquerra
1574 \new Voice { % crea la veu dos de la mà esquerra
1576 \relative g { % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
1579 } % fi de les notes de la veu dos de la mà esquerra
1580 } % fi de la veu dos de la mà esquerra
1581 >> % fi del pentagrama de la mà esquerra
1582 >> % fi de la secció de pentagrames simultanis
1583 } % fi de l'expressió única de música composta
1586 (Observeu com totes les instruccions que obren un bloc amb un
1587 claudàtor corb, @code{@{}, o amb angles dobles, @code{<<}, estan
1588 sagnades (tenen un marge addicional) amb dos espais addicionals,
1589 i el claudàtor de tancament corresponent té un marge exactament
1590 igual. Tot i no ser necessari, observar aquesta pràctica reduirà
1591 considerablement el nombre d'errors de @q{parèntesis
1592 descompensats}, i es recomana especialment. Permet apreciar d'una
1593 sola ullada l'estructura de la música, i qualsevol parèntesis
1594 descompensat apareixerà molt clarament. Observeu també com el
1595 pentagrama de la mà esquerra es crea usant dobles angles perquè
1596 requereix dues veus, mentre que el pentagrama de la mà dreta es
1597 crea amb una expressió musical única tancada entre claudàtors
1598 perquè sols requereix una veu.)
1600 @cindex contextos, nomenament
1601 @cindex anomenar contextos
1603 La instrucció @code{\new} també pot atorgar un nom identificatiu
1604 al context per distingir-lo d'altres contextos del mateix tipus:
1607 \new @var{tipus} = @var{identificador} @var{expressió_musical}
1610 Observeu la distinció entre el nom del tipus de context,
1611 @code{Staff}, @code{Voice}, etc., i el nom identificatiu d'una
1612 instància en particular d'aquest tipus, que pot ser qualsevol
1613 seqüència de lletres inventada per l'usuari. En el nom
1614 identificatiu també es poden utilitzar dígits i espais, però en
1615 aquest cas aquest nom ha d'anar entre cometes, per exemple
1616 @code{\new Staff = "ElMeuPentagrama 1" @var{expressió_musical}}.
1617 El nom identificatiu s'utilitza per referir-nos més tard a
1618 aquesta instància en particular d'un context. Hem vist això a la
1619 secció sobre la lletra, a @ref{Veus i música vocal}.
1622 Referència de la notació:
1623 @ruser{Crear i referenciar contextos}.
1626 @node Explicació dels gravadors
1627 @subsection Explicació dels gravadors
1628 @translationof Engravers explained
1632 Totes i cadascuna de les marques de la sortida impresa d'una
1633 partitura feta amb el LilyPond està produïda per un
1634 @code{Engraver} (gravador). Així, tenim un gravador per imprimir
1635 pentagrames, un altre per imprimir els caps de les notes, un altre
1636 per a les pliques, un altre per a les barres, i molts més. En
1637 total hi ha més de 120 gravadors! Afortunadament, per a la major
1638 part de les partitures no és necessari conèixer més que alguns,
1639 per a partitures senzilles no hem de saber res de cap d'ells.
1641 Els gravadores resideixen i operen dins de Contextos. Els
1642 gravadors com ara el gravador de la indicació de metrònom,
1643 @code{Metronome_mark_engraver}, l'acció i resultat del qual
1644 s'apliquen a la partitura com un tot, operen en el context més
1645 alt: el context de partitura @code{Score}.
1647 El gravador de la clau @code{Clef_engraver} i el de l'armadura
1648 @code{Key_engraver} es troben probablement a tots els contextos de
1649 pentagrama (@code{Staff}), ja que els diferents pentagrames
1650 podrien requerir diferents claus i armadures.
1652 El gravador dels caps de nota @code{Note_heads_engraver} i el de
1653 les pliques @code{Stem_engraver} viuen en cada u dels contextos de
1654 veu @code{Voice}, el context de nivell més baix de tots.
1656 Cada gravador processa els objectes particulars associats amb la
1657 seva funció, i manté les propietats que estan relacionades amb
1658 aquesta funció. Aquestes propietats, com les que estan
1659 associades amb els contextos, es poden modificar per canviar el
1660 funcionament del gravador o l'aspecte d'aquests elements de la
1663 Tots els gravadors tenen noms compostos de diverses paraules que
1664 descriuen la seva funció. Sols està en majúscules la inicial de
1665 la primera paraula, i la resta se li uneix mitjançant guionets
1666 baixos. D'aquesta manera el gravador @code{Staff_symbol_engraver}
1667 és responsable de la creació de les línies del pentagrama, i el
1668 @code{Clef_engraver} determina i estableix l'alçada o el punt de
1669 referència sobre el pentagrama dibuixant un símbol de clau.
1671 A continuació presentem alguns del gravadors més comuns, junt amb
1672 la seva funció. Podreu comprovar que és fàcil endevinar la funció
1673 a partir del nom (en anglès), i a l'inrevés.
1675 @multitable @columnfractions .3 .7
1678 @item Accidental_engraver
1679 @tab Fa les alteracions accidentals, de precaució i de suggeriment.
1681 @tab Grava les barres
1683 @tab Grava les claus
1684 @item Completion_heads_engraver
1685 @tab Divideix les notes que travessen una línia divisòria
1686 @item Dynamic_engraver
1687 @tab Crea reguladors i indicacions dinàmiques textuals
1688 @item Forbid_line_break_engraver
1689 @tab Evita els salts de línia si queda algun element musical actiu
1691 @tab Crea l'armadura de la tonalitat
1692 @item Metronome_mark_engraver
1693 @tab Grava la indicació de metrònom
1694 @item Note_heads_engraver
1695 @tab Grava el cap de les notes
1697 @tab Grava els silencis
1698 @item Staff_symbol_engraver
1699 @tab Grava les cinc línies (de forma predeterminada) del pentagrama
1701 @tab Crea les pliques i els trèmolos d'una sola plica
1702 @item Time_signature_engraver
1703 @tab Crea les indicacions de compàs
1708 Més endavant veurem es pot canviar com la sortida del LilyPond
1709 mitjançant la modificació del funcionament dels Gravadors.
1712 Referència de funcionament intern:
1713 @rinternals{Engravers and Performers}.
1716 @node Modificar les propietats dels contextos
1717 @subsection Modificar les propietats dels contextos
1718 @translationof Modifying context properties
1720 @cindex context, propietats de
1721 @cindex context, propietats de, modificació
1722 @cindex modificar les propietats de context
1728 Els contextos es responsabilitzen de mantenir els valors d'un cert
1729 nombre de @emph{properties} de context. Moltes d'elles es poden
1730 canviar per influir en la interpretació del codi d'entrada i
1731 canviar així l'aparença de la sortida impresa. Es modifiquen
1732 mitjançant la instrucció @code{\set}. Aquesta instrucció pren la
1736 \set @emph{NomDelContext}.@emph{nomDeLaPropietat} = #@emph{valor}
1739 On el @emph{NomDelContext} és normalment @code{Score},
1740 @code{Staff} o @code{Voice}. Es pot ometre, i en aquest cas se
1741 suposa que és el context en curs (normalment @code{Voice}).
1743 Els noms de les propietats de context consisteixen en paraules
1744 unides sense cap guió o barra fixa, i on totes les paraules
1745 excepte la primera comencen en majúscula. A continuació podem
1746 veure alguns exemples de noms de propietats utilitzades amb
1747 freqüència. Hi ha moltes més que les que es mostren aquí.
1749 @c attempt to force this onto a new page
1751 @multitable @columnfractions .25 .15 .45 .15
1752 @headitem nomDeLaPropietat
1755 @tab Valor d'exemple
1758 @tab Si és vertader, posa becaires addicionals abans de les alteracions
1759 @tab @code{#t}, @code{#f}
1760 @item currentBarNumber
1762 @tab Ajustar el número del compàs actual
1766 @tab Si és vertader, imprimir lligadures d'expressió per sobre i per sota de les notes
1767 @tab @code{#t}, @code{#f}
1768 @item instrumentName
1770 @tab Establir el nom del pentagrama, situat a l'esquerra
1771 @tab @code{"Cello I"}
1774 @tab Augmentar o disminuir la mida de la font tipogràfica
1778 @tab Establir el text que s'imprimeix abans del començament d'una estrofa
1783 on un valor Booleà es vertader (@code{#t}, True) o fals
1784 (@code{#f}, False), un Enter és un nombre enter positiu, un nombre
1785 real és un nombre decimal positiu o negatiu, i el text es tanca
1786 entre cometes dobles. Observeu l'aparició de signes de coixinet
1787 (@code{#}), en dos llocs diferents: com a part del valor Booleà
1788 abans de la @code{t} o la @code{f}, i abans del @emph{valor} dins
1789 de la instrucció @code{\set}. Així doncs, quan s'està escrivint
1790 un valor Booleà, s'han d'escriure dos signes de coixinet, per
1791 exemple: @code{##t}.
1793 @cindex propietats que funcionen en contextos
1794 @cindex establir propietats en contextos
1796 Abans de poder establir qualsevol d'aquestes propietats, hem de
1797 saber en quin context operen. A vegades és quelcom obvi, però en
1798 ocasions pot ser quelcom complicat. Si especifiquem un context
1799 equivocat, no es produeix cap missatge d'error, però el
1800 funcionament esperat no tindrà lloc. Per exemple, la propietat
1801 @code{instrumentName} (nom de l'instrument) viu clarament dins del
1802 context de @code{Staff}, ja que és el pentagrama el que ha de ser
1803 anomenat. En aquest exemple, el primer pentagrama resulta
1804 etiquetat, però no el segon, perquè hem omès el nom del context.
1806 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1808 \new Staff \relative c'' {
1809 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
1812 \new Staff \relative c' {
1813 \set instrumentName = #"Alto" % Incorrecte!
1819 Recordeu que el nom del context predeterminat és @code{Voice},
1820 així que la segona instrucció @code{\set} estableix la propietat
1821 @code{instrumentName} del context @code{Voice} a @qq{Alto}, pero com
1822 el LilyPond no busca aquesta propietat al context @code{Voice}, no
1823 es realitza cap acció. Això no és un error, i no es registra cap
1824 missatge al fitxer Log del registre d'errors.
1826 De forma semblant, si el nom de la propietat s'escriu amb alguna
1827 falta, no es produeix cap missatge d'error, i clarament l'acció
1828 esperada no pot tenir lloc. De fet, es pot establir qualsevol
1829 @q{property} (fictícia) usant qualsevol nom que volem en qualsevol
1830 context que existeixi, mitjançant l'ús de la instrucció
1831 @code{\set}. Però si el nom no és conegut per al LilyPond, no
1832 produirà cap acció. Alguns editors de text que donen suport als
1833 fitxers d'entrada del LilyPond de manera especial, documenten els
1834 noms de propietats amb vinyetes quan passem sobre ells el punter
1835 del ratolí, com ara JEdit amb l'extensió LilyPondTool, o destaquen
1836 els noms de propietats desconegudes de manera diferent, com ara
1837 ConTEXT. Si no s'utilitza un editor amb aquesta possibilitats, es
1838 recomana comprovar la correcció del nom de la propietat al manual
1839 de Referència de funcionament intern: vegeu
1840 @rinternals{Tunable context properties} o @rinternals{Contexts}.
1842 La propietat @code{instrumentName} tindrà efecte solament si
1843 s'estableix dins del context @code{Staff}, però algunes propietats
1844 es poden establir a més d'un context. Per exemple, la propietat
1845 @code{extraNatural} està establerta de forma predeterminada al
1846 valor @code{##t} (vertader) per a tots els pentagrames. Si
1847 s'estableix a @code{##f} (fals) en un context de @code{Staff}
1848 determinat s'aplicarà solament a les alteracions d'aquest
1849 pentagrama. Si s'estableix a fals en el context de la partitura,
1850 @code{Score}, s'aplicarà a tots els pentagrames.
1852 Així, això desactivarà els bequadres addicionals a un pentagrama:
1854 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1856 \new Staff \relative c'' {
1859 \new Staff \relative c'' {
1860 \set Staff.extraNatural = ##f
1867 i això els desactivarà a tots els pentagrames:
1869 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1871 \new Staff \relative c'' {
1874 \new Staff \relative c'' {
1875 \set Score.extraNatural = ##f
1881 Com un exemple més, si s'estableix @code{clefTransposition} dins
1882 del context de @code{Score}, aquesta instrucció canvia
1883 immediatament el valor de la transposició en tots els pentagrames
1884 en curs i estableix un nou valor predeterminat que s'aplicarà a
1885 tots els pentagrames.
1887 La instrucció oposada, @code{\unset}, té l'efecte de suprimir la
1888 propietat del context, el que ocasiona que la major part de les
1889 propietats tornin al seu valor predeterminat. Normalment no és
1890 necessari l'ús de @code{\unset}, atès que una nova instrucció
1891 @code{\set} farà l'ajust desitjat.
1893 Les instruccions @code{\set} i @code{\unset} poden aparèixer en
1894 qualsevol lloc del fitxer d'entrada i tindran un efecte a partir
1895 del temps on es troben i fins al final de la partitura o fins que la
1896 propietat es torni a establir mitjançant @code{\set} o
1897 @code{\unset}. Provem a modificar la mida de la font tipogràfica,
1898 el que afecta la mida dels caps de les notes (entre altres coses)
1899 diverses vegades. El canvi s'agafa a partir del valor
1900 predeterminat, no el valor en curs.
1902 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
1904 % fes que els caps de nota siguin més petits
1907 % fes que els caps de nota siguin més grans
1908 \set fontSize = #2.5
1910 % torna a la mida predeterminada
1915 Hem pogut veure com establir els valors de diversos tipus de
1916 propietat diferents. Observeu que els nombres enters i reals van
1917 sempre precedits d'un símbol de coixinet, @code{#}, mentre que un
1918 valor booleà vertader o fals s'especifica mitjançant
1919 @code{##t} i @code{##f}, amb dos coixinets. Una propietat de
1920 test s'ha de tancar entre cometes dobles, com abans, tot i que
1921 veurem més endavant que el text realment es pot especificar d'una
1922 forma molt més general utilitzant la molt potent instrucció
1925 @subsubheading Canviar les propietats d'un context amb @code{\with}
1929 @cindex context, propietats de, establiment amb \with
1931 El valor predeterminat de les propietats de context es pot
1932 establir en el moment que es crea el context. A vegades aquesta
1933 forma d'establir el valor d'una propietat és molt més clara, si ha
1934 de quedar fix durant tot el temps que duri el context. Quan es
1935 crea un context amb una instrucció @code{\new} pot anar
1936 immediatament seguit d'un bloc @code{\with @{ @dots{} @}} en el
1937 que s'estableix els valors predeterminats de les propietats. Per
1938 exemple, si volem suprimir la impressió de bequadres addicionals per
1939 a tota la duració d'un pentagrama, podem escriure:
1942 \new Staff \with @{ extraNatural = ##f @}
1946 de la forma següent:
1948 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1952 gisis4 gis aeses aes
1955 \new Staff \with { extraNatural = ##f } {
1957 gisis4 gis aeses aes
1963 Les propietats ajustades d'aquesta manera encara poden canviar-se
1964 dinàmicament utilitzant @code{\set} i tornar-se al valor
1965 predeterminat que es va establir al bloc @code{\with} mitjançant
1968 @cindex fontSize (mida de la tipografia)
1969 @cindex font, mida de la
1970 @cindex mida de la font
1972 Així doncs, si la propietat @code{fontSize} s'ajusta dins d'una
1973 instrucció @code{\with}, té l'efecte de reiniciar el valor
1974 predeterminat de la mida de la font tipogràfica. Si més tard es
1975 modifica amb @code{\set}, aquest nou valor predeterminat pot
1976 restablir-se amb la instrucció @code{\unset fontSize}.
1978 @subsubheading Canviar las propietats d'un context amb @code{\context}
1980 @cindex contextos, establir propietats de, amb \context
1984 Els valors de propietat dels contextos es poden establir per a
1985 @emph{tots} els contextos d'un tipus determinat, com per exemple
1986 tots els contextos de @code{Staff}, amb una única instrucció. El
1987 tipus de context s'identifica mitjançant la utilització del nom
1988 del seu tipus, com @code{Staff}, precedit d'una barra invertida:
1989 @code{\Staff}. L'enunciat que estableix el valor de la propietat
1990 és el mateix que el que està en un bloc @code{\with}, presentat
1991 anteriorment. Es col·loca en un bloc @code{\context} dins d'un
1992 bloc @code{\layout}. Cada bloc @code{\context} afecta a tots els
1993 contextos del tipus especificat al llarg del bloc @code{\score} o
1994 @code{\book} en el que apareix el bloc @code{\layout}. A
1995 continuació presentem un exemple que mostra el format:
1997 @lilypond[verbatim,quote]
2013 Si es vol aplicar la sobreescriptura de propietats a tos els
2014 pentagrames de la partitura:
2016 @lilypond[quote,verbatim]
2021 gisis4 gis aeses aes
2026 gisis4 gis aeses aes
2032 \Score extraNatural = ##f
2039 Les propietats de context establertes d'aquesta forma es poden
2040 sobreescriure per a exemples concrets de contextos mitjançant
2041 enunciats dins d'un bloc @code{\with}, i mitjançant instruccions
2042 @code{\set} intercalades dins d'enunciats musicals.
2045 Referència de la notació:
2046 @ruser{Canviar els valors per omissió dels contextos},
2048 @c uncomment when backslash-node-name issue is resolved -pm
2049 @ruser{La instrucció set}.
2051 Referència de funcionament intern:
2052 @rinternals{Contexts},
2053 @rinternals{Tunable context properties}.
2056 @node Afegir i eliminar gravadors
2057 @subsection Afegir i eliminar gravadors
2058 @translationof Adding and removing engravers
2060 @cindex gravadors, addició
2061 @cindex gravadors, eliminació
2062 @cindex addició de gravadors
2063 @cindex eliminació de gravadors
2070 Hem vist que cada un dels contextos conté diversos gravadors, cada
2071 u dels quals és al seu cop responsable de la producció d'una
2072 fracció particular del resultat imprès, com ara línies divisòries,
2073 pentagrames, caps, pliques, etc. Si un gravador és eliminat d'un
2074 context, ja no podrà produir la seva sortida impresa. És una
2075 forma una mica radical de modificar la sortida, pero algunes
2076 vegades pot ser útil.
2078 @subsubheading Canviar un sol context
2080 Per eliminar un gravador d'un context únic, usem la instrucció
2081 @code{\with} situada immediatament després de la instrucció que
2082 crea el context, com a la secció anterior.
2084 Com a il·lustració, repetim un exemple estret de la secció
2085 anterior amb les línies del pentagrama eliminades. Recordeu que
2086 les línies del pentagrama estan dibuixades pel gravador
2087 @code{Staff_symbol_engraver}.
2089 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2091 \remove "Staff_symbol_engraver"
2095 \set fontSize = #-4 % fes més petits els caps de les notes
2097 \set fontSize = #2.5 % fes més grans els caps de les notes
2099 \unset fontSize % retorna a la mida predeterminada
2104 @cindex àmbit, gravador del
2106 Els gravadors també es poden afegir als contextos individuals. La
2107 instrucció que ho fa és
2109 @code{\consists @var{Nom_del_gravador}},
2111 situada dins d'un bloc @code{\with}. Certes partitures vocals
2112 tenen una indicació d'àmbit o tessitura situada al principi del
2113 pentagrama per indicar l'àmbit de notes en aquest pentagrama, vegeu
2114 @rglos{ambitus}. L'ambitus es produeix per part del gravador
2115 @code{Ambitus_engraver}, que normalment no està inclòs en cap
2116 context. Si l'afegim al context @code{Voice}, calcula el rang a
2117 partir d'aquesta única veu:
2119 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2122 \consists "Ambitus_engraver"
2139 però si afegim el gravador d'àmbit al context de @code{Staff},
2140 calcula el rang de totes les notes en totes les veus d'aquest
2143 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2145 \consists "Ambitus_engraver"
2163 @subsubheading Canviar tots els contextos del mateix tipus
2168 Els exemples anteriors mostren la manera d'eliminar o afegir
2169 gravadors als contextos individuals. També és possible eliminar o
2170 afegir gravadors a tots els contextos d'un tipus específic,
2171 situant les instruccions al context corresponent dins d'un bloc
2172 @code{\layout}. Per exemple, si volem mostrar els rangs de
2173 tessitura per a tots els pentagrames d'una partitura de quatre
2174 pautes, podem escriure
2176 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2205 \consists "Ambitus_engraver"
2212 Els valors predeterminats de les propietats dels contextos també
2213 es poden establir per a tots els contextos d'un tipus en
2214 particular incloent-hi la instrucció @code{\set} dins d'un bloc
2215 @code{\context} de la mateixa forma.
2219 Referència de la notació:
2220 @ruser{Modificar els complements (plug-ins) de context},
2221 @ruser{Canviar els valors per omissió dels contextos}.
2224 Els gravadors @code{Stem_engraver} i @code{Beam_engraver}
2225 (de plica i de barra) adjunten al cap de les notes els objectes
2226 que creen. Si es suprimeix el gravador de caps de nota
2227 @code{Note_heads_engraver}, no es produeix cap cap i per tant no
2228 es creen tampoc pliques ni barres.
2230 @node Estendre les plantilles
2231 @section Estendre les plantilles
2232 @translationof Extending the templates
2234 Heu llegit el tutorial i ara sabeu escriure música. Però, com
2235 podeu posar els pentagrames que voleu? Les plantilles estan molt
2236 bé, però què passa si voleu alguna cosa que està en cap plantilla?
2237 Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu @ref{Plantilles})
2238 que us poden servir com a punt de partida. Però i si voleu
2239 quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
2242 * Soprano i violoncel::
2243 * Partitura vocal a quatre veus SATB::
2244 * Crear una partitura partint de zero::
2245 * Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions::
2246 * Partitures y particel·les::
2249 @node Soprano i violoncel
2250 @subsection Soprano i violoncel
2251 @translationof Soprano and cello
2253 @cindex plantilla, modificar
2254 @cindex modificar plantilles
2256 Per començar, agafeu la plantilla que us sembli més semblant a
2257 allò que voleu aconseguir. Diguem-ne que voleu escriure alguna
2258 cosa per a soprano i violoncel. En aquest cas començaríem amb la
2259 plantilla @q{Notes i lletra} (per a la part de soprano).
2262 \version @w{"@version{}"}
2263 melodia = \relative c' @{
2270 text = \lyricmode @{
2280 \new Lyrics \lyricsto "u" \text
2287 Ara volem afegir una part de violoncel. Vegem l'exemple
2291 \version @w{"@version{}"}
2292 melodia = \relative c' @{
2306 No necessitem dues instruccions @code{\version}. Ens caldrà la
2307 secció @code{melodia}. No volem dues seccions @code{\score} (si
2308 tinguéssim dues @code{\score}s, acabaríem amb dues particel·les
2309 per separat.) Volem les dues juntes, com un duo. Dins de la secció
2310 @code{\score}, no ens fan falta dos @code{\layout} ni dos
2313 Si ens limitéssim a copiar i enganxar la secció @code{melodia},
2314 acabaríem amb dues seccions @code{melodia} separades, així que
2315 anem a canviar-los el nom. Anomenarem @code{musicaSoprano} a la
2316 secció de la soprano i @code{musicaVioloncel} a la secció de
2317 violoncel. Al mateix temps canviarem el nom de @code{text} a
2318 @code{lletraSoprano}. Recordeu canviar el nom a les dues
2319 aparicions de totes aquests noms -- tant la definició inicial (la
2320 part @code{melodia = relative c' @{ }) -- com l'ús d'aquest nom
2321 (en la secció @code{\score}).
2323 També aprofitarem per canviar el pentagrama de la part del
2324 violoncel (els violoncels s'escriuen normalment en clau de
2325 Fa). Així mateix, canviarem algunes del violoncel.
2328 \version @w{"@version{}"}
2329 musicaSoprano = \relative c' @{
2336 lletraSoprano = \lyricmode @{
2340 musicaVioloncel = \relative c @{
2353 \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
2360 Això té una aparença prometedora, però la part del violoncel no
2361 surt a la partitura (no l'hem posada a la secció @code{\score}).
2362 Si volem que la part del violoncel aparegui a sota de la de
2363 soprano, hem d'afegir
2366 \new Staff \musicaVioloncel
2370 just a sota de tot el codi de la soprano. També hem de posar
2371 @code{<<} i @code{>>} abans i després de la música -- el que
2372 indica al LilyPond que hi ha més d'una cosa (en aquest cas,
2373 @code{Staff}) succeint al mateix moment --. La @code{\score}
2374 s'assemblarà ara a això:
2376 @c Indentation in this example is deliberately poor
2385 \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
2387 \new Staff \musicaVioloncel
2395 Això sembla una mica enrevessat; el marges estan desquadrats. Això té
2396 fàcil solució. Presentem aquí la plantilla completa per a
2397 soprano i violoncel.
2399 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
2400 musicaSoprano = \relative c' {
2407 lletraSoprano = \lyricmode {
2411 musicaVioloncel = \relative c {
2425 \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
2427 \new Staff \musicaVioloncel
2436 Les plantilles d'inici es poden trobar a l'apèndix
2437 @q{Plantilles}, vegeu @ref{Plantilles de pentagrama únic}.
2439 @node Partitura vocal a quatre veus SATB
2440 @subsection Partitura vocal a quatre veus SATB
2441 @translationof Four-part SATB vocal score
2443 La major part de les partitures vocals escrites per a cor mixt a
2444 quatre veus amb acompanyament orquestral, com l'«Elies» de
2445 Mendelssohn o el «Messies» de Haendel, tenen la música coral i la
2446 lletra en quatre pentagrames S, A, T i B, respectivament, amb una
2447 reducció de piano de l'acompanyament d'orquestra, per sota. Heus
2448 aquí un exemple del «Messies» de Haendel:
2450 @c The following should appear as music without code
2451 @lilypond[quote,ragged-right]
2452 global = { \key d \major \time 4/4 }
2454 musicaSoprano = \relative c'' {
2456 r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
2458 lletraSoprano = \lyricmode {
2459 Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
2462 musicaAlto = \relative a' {
2464 r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
2467 lletraAlto = \lletraSoprano
2469 musicaTenor = \relative c' {
2471 r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
2474 lletraTenor = \lletraSoprano
2476 musicaBaix = \relative c' {
2478 r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
2481 lletraBaix = \lletraSoprano
2483 upper = \relative a' {
2486 r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
2487 <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
2488 <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
2491 lower = \relative c, {
2494 <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
2495 <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
2496 <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
2500 << % combina el pentagrama del cor i del piano en paral·lel
2502 \new Staff = "sopranos" <<
2503 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
2504 \new Voice = "sopranos" {
2509 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" {
2512 \new Staff = "altos" <<
2513 \set Staff.instrumentName = #"Alto"
2514 \new Voice = "altos" {
2519 \new Lyrics \lyricsto "altos" { \lletraAlto }
2520 \new Staff = "tenors" <<
2521 \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
2522 \new Voice = "tenors" {
2527 \new Lyrics \lyricsto "tenors" { \lletraTenor }
2528 \new Staff = "baixos" <<
2529 \set Staff.instrumentName = #"Baix"
2530 \new Voice = "baixos" {
2535 \new Lyrics \lyricsto "baixos" {
2538 >> % final del pentagrama del cor
2540 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
2541 \new Staff = "upper" \upper
2542 \new Staff = "lower" \lower
2548 Cap de les plantilles proporciona aquesta disposició amb
2549 exactitud. La més semblant és @ref{Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica}, però necessitem
2550 canviar la disposició i afegir un acompanyament de piano que no
2551 estigui derivat automàticament de les parts vocals. Les variables
2552 que contenen la música i la lletra de les parts vocals és
2553 adequat, però haurem d'afegir variables per a la reducció de
2556 L'ordre en què apareixen els contextos al ChoirStaff de la
2557 plantilla no es correspon amb l'ordre de la partitura vocal que
2558 hem mostrat més amunt. Hem de reordenar-los perquè hi hagi quatre
2559 pentagrames amb la lletra escrita directament a sota de les notes
2560 de cada part. Totes les veus han de ser @code{\voiceOne}, que és
2561 la predeterminada, perquè les instruccions @code{\voiceXXX} es
2562 puguin eliminar. També hem d'especificar la clau de tenor (clau
2563 de sol octava baixa) a les parts de tenor. Encara no hem trobat
2564 la forma que la lletra s'especifica a la plantilla, així que hem
2565 d'utilitzar el mètode que ens resulta familiar. També hem
2566 d'escriure els noms de cada pentagrama.
2568 En fer-lo així obtenim el ChoirStaff següent:
2572 \new Staff = "sopranos" <<
2573 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
2574 \new Voice = "sopranos" @{
2579 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" @{
2582 \new Staff = "altos" <<
2583 \set Staff.instrumentName = #"Alto"
2584 \new Voice = "altos" @{
2589 \new Lyrics \lyricsto "altos" @{
2592 \new Staff = "tenors" <<
2593 \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
2594 \new Voice = "tenors" @{
2599 \new Lyrics \lyricsto "tenors" @{
2602 \new Staff = "baixos" <<
2603 \set Staff.instrumentName = #"Baix"
2604 \new Voice = "baixos" @{
2609 \new Lyrics \lyricsto "baixos" @{
2612 >> % fi del ChoirStaff
2615 A continuació podem treballar sobre la part de piano. És fàcil:
2616 tan sols s'ha de treure la part de piano de la plantilla de
2621 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
2622 \new Staff = "superior" \superior
2623 \new Staff = "inferior" \inferior
2627 i escriure les definicions de variable per a @code{superior} i
2630 Els grups ChoirStaff i PianoStaff s'han de combinar utilitzant
2631 angles dobles, atès que els volem apilar l'un sobre l'altre
2634 << % combina els grups ChoirStaff i PianoStaff l'un sobre l'altre
2636 \new Staff = "sopranos" <<
2637 \new Voice = "sopranos" @{
2642 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" @{
2645 \new Staff = "altos" <<
2646 \new Voice = "altos" @{
2651 \new Lyrics \lyricsto "altos" @{
2654 \new Staff = "tenores" <<
2655 \clef "G_8" % clave de tenor
2656 \new Voice = "tenores" @{
2661 \new Lyrics \lyricsto "tenores" @{
2664 \new Staff = "baixos" <<
2666 \new Voice = "baixos" @{
2671 \new Lyrics \lyricsto "baixos" @{
2674 >> % fi del ChoirStaff
2677 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
2678 \new Staff = "upper" \upper
2679 \new Staff = "lower" \lower
2684 En combinar tot això junt i escriure la música dels tres compassos
2685 de l'exemple anterior, obtenim:
2687 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
2688 global = { \key d \major \time 4/4 }
2689 musicaSoprano = \relative c'' {
2691 r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
2693 lletraSoprano = \lyricmode {
2694 Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
2696 musicaAlto = \relative a' {
2698 r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
2700 lletraAlto = \lletraSoprano
2701 musicaTenor = \relative c' {
2703 r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
2705 lletraTenor = \lletraSoprano
2706 musicaBaix = \relative c' {
2708 r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
2710 lletraBaix = \lletraSoprano
2711 upper = \relative a' {
2714 r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
2715 <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
2716 <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
2718 lower = \relative c, {
2721 <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
2722 <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
2723 <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
2727 << % combina el ChoirStaff i PianoStaff en paral·lel
2729 \new Staff = "sopranos" <<
2730 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
2731 \new Voice = "sopranos" {
2736 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" {
2739 \new Staff = "altos" <<
2740 \set Staff.instrumentName = #"Alto"
2741 \new Voice = "altos" {
2746 \new Lyrics \lyricsto "altos" {
2749 \new Staff = "tenors" <<
2750 \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
2751 \new Voice = "tenors" {
2756 \new Lyrics \lyricsto "tenors" {
2759 \new Staff = "baixos" <<
2760 \set Staff.instrumentName = #"Baix"
2761 \new Voice = "baixos" {
2766 \new Lyrics \lyricsto "baixos" {
2772 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano "
2773 \new Staff = "upper" \upper
2774 \new Staff = "lower" \lower
2781 @node Crear una partitura partint de zero
2782 @subsection Crear una partitura partint de zero
2783 @translationof Building a score from scratch
2785 @cindex plnantilla, escriure la vostra pròpia
2786 @cindex exemple d'escriptura d'una partitura
2787 @cindex escriure una partitura, exemple
2788 @cindex partitura, exemple d'escriptura
2790 Després d'adquirir una mica de soltesa en l'escriptura del codi
2791 del LilyPond, us adonareu que és més fàcil construir completament
2792 una partitura partint de zero, que modificar una plantilla. També
2793 podeu desenvolupar el vostre propi estil de forma que s'adapti al
2794 tipus de música que us agradi. Vegem a continuació com
2795 confeccionar una partitura per a un preludi d'òrgan, com a exemple.
2797 Comencem amb una secció per al encapçalament. Aquí és on van el
2798 títol, nom del compositor, etc., després van les definicions de
2799 les variables, i finalment el bloc de partitura. Comencem a
2800 veure-les per sobre i més tard completarem els detalls.
2802 Utilitzarem els dos primers compassos del preludi de Bach basat en
2803 @emph{Jesu, meine Freude}, que està escrit per a òrgan amb dos
2804 manuals i pedal. Conté els dos compassos següents de música al
2805 final de la secció. La part del manual superior té dues veus, i
2806 l'inferior i el pedal, una veu cada u. Així doncs, necessitem
2807 quatre definicions per a la música i una més per definir el compàs
2811 \version @w{"@version{}"}
2813 title = "Jesu, meine Freude"
2814 composer = "J S Bach"
2816 keyTime = @{ \key c \minor \time 4/4 @}
2817 MusicaManualUVeuU = @{ s1 @}
2818 MusicaManualUVeuDos = @{ s1 @}
2819 MusicaManualDos = @{ s1 @}
2820 MusicaOrganPedal = @{ s1 @}
2826 De moment hem escrit tan sols una nota espaiadora, @code{s1}, en
2827 lloc de la música de veritat. Li afegirem més endavant.
2829 A continuació vegem què va al bloc de partitura. Senzillament,
2830 reflectirem l'estructura de pentagrames que desitgem. La música
2831 d'òrgan s'escriu s'escriu en general en tres pentagrames, un per
2832 cada un dels manuals i l'altre pel pedal. Els pentagrames dels
2833 manuals s'abasten amb una clau, així que els inclourem en un grup
2834 PianoStaff. La primera part de manual té dues veus, i la segona
2839 \new Staff = "ManualU" <<
2844 \MusicaManualUVeuDos
2846 >> % fi del context de Staff ManualU
2847 \new Staff = "ManualDos" <<
2851 >> % fi del context de Staff ManualDos
2852 >> % fi del context de PianoStaff
2855 Després, hem d'afegir un pentagrama per a l'òrgan de pedal. Això
2856 va per sota del PianoStaff, però ha de ser simultani amb ell, per
2857 la qual cosa escrivim angles dobles rodejant als dos. Si ens
2858 oblidem d'això, es produirà un error al fitxer log de registre.
2859 És un error molt comú que cometrà abans o després! Intenteu
2860 copiar l'exemple final que apareix al final de la secció, esborreu
2861 els dobles angles i processeu el fitxer per veure quin error
2865 << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal son simultanis
2867 \new Staff = "ManualU" <<
2872 \MusicaManualUVeuDos
2874 >> % fi del context de Staff ManualU
2875 \new Staff = "ManualDos" <<
2879 >> % fi del context de Staff ManualDos
2880 >> % fi del context de PianoStaff
2881 \new Staff = "OrganPedal" <<
2889 No és necessari utilitzar la construcció simultània @code{<<
2890 @dots{} >>} per al pentagrama del manual dos i el pentagrama del
2891 òrgan de pedal, atès que contenen una única expressió, però no fa
2892 mal, i és un bon costum utilitzar sempre dobles angles després de
2893 @code{\new Staff} quan hi diverses veus. El contrari és cert per
2894 a les veus: normalment han d'anar seguides de claudàtors @code{@{
2895 @dots{} @}} en cas que tinguem música codificada com a variables
2896 diferents que s'han de situar consecutivament.
2898 Afegim aquesta estructura al bloc de partitura, i ajustem el
2899 sagnat dels marges. També escrivim els claudàtors
2900 corresponents, ens assegurem que les pliques i lligadures d'unió
2901 i expressió en cada una de les veus del pentagrama superior
2902 apunten en la direcció adequada amb @code{\voiceOne} i
2903 @code{\voiceTwo} i escrivim el compàs i la tonalitat en cadascú
2904 dels pentagrames usant la nostra variable prèviament definida
2909 << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal són simultanis
2911 \new Staff = "ManualU" <<
2912 \keyTime % establir compàs i tonalitat
2920 \MusicaManualUVeuDos
2922 >> % fi del context de Staff ManualU
2923 \new Staff = "ManualDos" <<
2929 >> % fi del context de Staff ManualDos
2930 >> % fi del context de PianoStaff
2931 \new Staff = "OrganPedal" <<
2937 >> % fi del pentagrama de OrganPedal
2939 @} % fi del context Score
2942 @cindex ampliabilitat de las pautes
2943 @cindex pautes, ampliabilitat
2945 La disposició anterior dels pentagrames d'òrgan és gairebé
2946 perfecta; tanmateix, hi ha un lleuger defecte que no és
2947 visible quan s'observa un sol sistema: la distància entre el
2948 pentagrama de pedal i el de la mà esquerra hauria de ser
2949 aproximadament la mateixa que la que hi ha entre els pentagrames
2950 de les mans esquerra i dreta. Concretament, la ampliabilitat dels
2951 pentagrames dins d'un context @code{PianoStaff} és limitada (de
2952 forme que la distància entre els pentagrames de les mans esquerra
2953 i dreta mai no creixin excessivament), i el pentagrama dels pedals
2954 hauria de comportar-se de una manera semblant.
2956 @cindex sub-propietats
2957 @cindex propietats, sub-propietats
2958 @cindex objectes gràfics
2959 @cindex gràfics, objectes
2962 El grau d'ampliabilitat i separabilitat dels pentagrames es pot
2963 controlar amb la propietat @code{staff-staff-spacing} de
2964 l'@q{objecte gràfic} @code{VerticalAxisGroup} (els objectes gràfics
2965 reben en general el nom de @q{grob}s a la documentació del
2966 LilyPond); no us preocupeu de moment dels detalls, ja que això
2967 s'explica més tard de forma exhaustiva. Els més curiosos podeu
2968 donar una ullada a @ruser{Panoràmica de la modificació de las
2969 propietats}. En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
2970 @code{stretchability}. Un altre cop, els curiosos trobareu els
2971 valors predeterminats per a la propietat staff-staff-spacing al
2972 fitxer @file{scm/define-grobs.scm} examinant la definició del grob
2973 @code{VerticalAxisGroup}. El valor de @code{stretchability}
2974 s'agafa de la definició del context @code{PianoStaff} (al fitxer
2975 @file{ly/engraver-init.ly}) de forma que els valors siguin idèntics.
2979 << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal son simultanis
2981 \new Staff = "ManualU" <<
2982 \keyTime % establir compàs y tonalitat
2990 \MusicaManualUVeuDos
2992 >> % % fi del context de Staff ManualU
2993 \new Staff = "ManualDos" \with @{
2994 \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing.stretchability = 5
3001 >> % fi del context de Staff ManualDos
3002 >> % fi del context de PianoStaff
3003 \new Staff = "OrganPedal" <<
3009 >> % fi del pentagrama de OrganPedal
3011 @} % fi del context Score
3014 Amb això es completa l'estructura. Tota música per a òrgan de
3015 tres pentagrames tindrà una estructura semblant, tot i que el
3016 nombre de veus pot variar. Tot el que ens queda és afegir la
3017 música, i combinar totes les parts.
3019 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
3021 title = "Jesu, meine Freude"
3022 composer = "J S Bach"
3024 keyTime = { \key c \minor \time 4/4 }
3025 MusicaManualUVeuU = \relative g' {
3029 MusicaManualUVeuDos = \relative c' {
3030 ees16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
3031 8 c4 b8 c8. g16 c b c d |
3033 MusicaManualDos= \relative c' {
3034 c16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
3035 f16 ees f d g aes g f ees d ees8~ 16 f ees d |
3037 MusicaOrganPedal = \relative c {
3038 r8 c16 d ees d ees8~ 16 a, b g c b c8 |
3039 r16 g ees f g f g8 c,2 |
3043 << % PianoStaff i Pedal Staff han de ser simultanis
3045 \new Staff = "ManualU" <<
3046 \keyTime % establir la clau i l'armadura
3054 \MusicaManualUVeuDos
3056 >> % fi del context Staff ManualU
3057 \new Staff = "ManualDos" \with {
3058 \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing.stretchability = 5
3065 >> % fi del context Staff ManualDos
3066 >> % fi del context PianoStaff
3067 \new Staff = "PedalOrgan" <<
3073 >> % fi del context Staff PedalOrgan
3075 } % fi del context Score
3082 @node Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions
3083 @subsection Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions
3084 @translationof Saving typing with variables and functions
3087 @cindex identificadors
3089 Arribats a aquest punt, heu vist coses d'aquest tipus:
3091 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3092 hornNotes = \relative c'' { c4 b dis c }
3101 Fins i tot us adonareu que això pot ser útil en música
3104 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3105 fragmentA = \relative c'' { a4 a8. b16 }
3106 fragmentB = \relative c'' { a8. gis16 ees4 }
3108 violí = \new Staff {
3109 \fragmentA \fragmentA |
3110 \fragmentB \fragmentA |
3120 Tot i així també es pot fer servir aquests identificadors (que
3121 també es coneixen com a variables, macros o instruccions
3122 definides per l'usuari) per fer trucs:
3124 @c TODO Avoid padtext - not needed with skylining
3125 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3126 dolce = \markup { \italic \bold dolce }
3128 padText = { \once \override TextScript.padding = #5.0 }
3130 \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
3133 violí = \relative c'' {
3135 c4._\dolce b8 a8 g a b |
3137 c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
3138 c,4.\fthenp b8 c4 c-. |
3146 \layout { ragged-right = ##t }
3150 Òbviament aquests identificadors són útils per estalviar tecleig.
3151 Però són dignes de tenir en compte fins i tot si s'utilitzaran un
3152 sol cop: redueixen la complexitat. Examinem l'exemple anterior
3153 reescrit sense cap identificador. Trobareu que és molt més
3154 difícil de llegir, sobretot l'última línia.
3157 violí = \relative c'' @{
3159 c4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
3160 \once \override TextScript.padding = #5.0
3161 c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
3163 \dynamic f \italic \small @{ 2nd @} \hspace #0.1 \dynamic p
3170 @c TODO Replace the following with a better example -td
3171 @c Skylining handles this correctly without padText
3173 Fins ara hem contemplat la substitució estàtica: quan el LilyPonod
3174 es troba amb @code{\padText}, el substitueix amb allò que hem
3175 definit que sigui (és a dir, tot el que està a la dreta de
3178 El LilyPond també pot gestionar substitucions no estàtiques
3179 (penseu en elles com funcions).
3181 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3183 #(define-music-function
3184 (parser location padding)
3187 \once \override TextScript.padding = #padding
3191 c4^"piu mosso" b a b |
3193 c4^"piu mosso" d e f |
3195 c4^"piu mosso" fis a g |
3199 La utilització d'identificadors també és una bona forma de reduir
3200 el treball si la sintaxis d'entrada del LilyPonod canvia (vegeu
3201 @rprogram{Actualització de fitxers amb convert-ly}). Si teniu una sola
3202 definició (com ara @code{\dolce}) per a tots els fitxers (vegeu
3203 @ref{Fulls d'estil}), i després la sintaxis es modifica, sols
3204 haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce} única, enlloc
3205 de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers @file{.ly}.
3207 @node Partitures i particel·les
3208 @subsection Partitures i particel·les
3209 @translationof Scores and parts
3211 En música orquestral, totes les notes s'imprimeixen dues vegades.
3212 Un cop en les particel·les per a tots els músics, i una altra per
3213 a la partitura del director. Els identificadors es poden usar per
3214 evitar la duplicació del treball. La música s'escriu un cop
3215 s'emmagatzema en una variable. El contingut d'aquesta variable
3216 s'usa després per generar tant la particel·la com la partitura del
3219 És molt convenient definir les notes en un fitxer especial. Per
3220 exemple, suposem que el fitxer @file{trompa.ly} conté la següent
3221 part d'un duo per a trompa i fagot:
3224 notesTrompa = \relative c @{
3226 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3231 Després es fa una particella escrivint en un fitxer el següent:
3234 \include "trompa.ly"
3237 instrument = "Trompa en Fa"
3241 \transpose f c' \notesTrompa
3248 \include "trompa.ly"
3252 substitueix el contingut de @file{trompa.ly} en aquesta posició
3253 dins del fitxer, així que @code{notesTrompa} es defineix amb
3254 posterioritat. La instrucció @code{\transpose f@tie{}c'} indica
3255 que l'argument constituït per @code{\notesTrompa} s'ha de
3256 transposar una quina cap amunt. El que sona com @code{f} s'escriu
3257 com @code{c'}, el que correspon amb el to d'afinació d'una trompa
3258 normal en@tie{}Fa. La transposició es pot veure a la següent
3261 @lilypond[quote,ragged-right]
3262 \transpose f c' \relative c {
3264 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3268 A peces per a conjunt, amb freqüència una de les veus no sona
3269 durant molts compasso. Això queda denotat per un silenci
3270 especial, el silenci multicompàs. S'introdueix amb una @code{R}
3271 majúscula seguida d'una duració (@code{1}@tie{}en el cas de la
3272 rodona, @code{2}@tie{}en el caso de una blanca,
3273 etc.). Multiplicant la duració es poden construir silencis més
3274 llargs. Per exemple, aquest silenci ocupa 3@tie{}compassos de 2/4
3280 Quan s'imprimeix la particella s'han de comprimir els silencis
3281 multicompàs. Això es fa establint una variable de temps de execució
3284 \set Score.skipBars = ##t
3288 Aquesta instrucció estableix el valor de la propietat
3289 @code{skipBars} al context de @code{Score} a vertader
3290 (@code{##t}). Anteposant el silenci i aquesta opció a la música
3291 anterior, arribem al següent resultat
3293 @lilypond[quote,ragged-right]
3294 \transpose f c' \relative c {
3296 \set Score.skipBars = ##t
3298 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3302 Aquesta partitura es fa combinant tota la música junta. Suposant
3303 que l'altra veu es troba dins de @code{notesFagot} al fitxer
3304 @file{fagot.ly}, la partitura es fa amb
3308 \include "trompa.ly"
3311 \new Staff \notesTrompa
3312 \new Staff \notesFagot
3319 @lilypond[quote,ragged-right]
3325 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3330 r4 d,8 f | gis4 c | b4 bes |
3331 a8 e f4 | g4 d | gis4 f |