]> git.donarmstrong.com Git - lilypond.git/blob - Documentation/ca/notation/pitches.itely
Merge branch 'master' into translation
[lilypond.git] / Documentation / ca / notation / pitches.itely
1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
2 @ignore
3     Translation of GIT committish: e45059ae37b240ce52639ad5c49110b510a89481
4
5     When revising a translation, copy the HEAD committish of the
6     version that you are working on.  For details, see the Contributors'
7     Guide, node Updating translation committishes..
8 @end ignore
9
10 @c \version "2.19.22"
11
12
13 @node Altures
14 @section Altures
15 @translationof Pitches
16
17 @lilypondfile[quote]{pitches-headword.ly}
18
19 A aquesta secció es discuteix com especificar l'altura de les
20 notes. Aquest procés es composa de tres fases: entrada,
21 modificació i sortida.
22
23 @menu
24 * Escriptura de notes::
25 * Modificació de diverses notes a l'hora::
26 * Impressió de les altures::
27 * Cap de les notes::
28 @end menu
29
30
31 @node Escriptura de notes
32 @subsection Escriptura de notes
33 @translationof Writing pitches
34
35 A aquesta secció es descriu la manera d'introduir l'altura de les
36 notes.  Hi ha dues formes diferents de col·locar les notes a la
37 seva octava corresponent: el mode absolut i el relatiu.  A gairebé
38 totes les ocasions, serà més pràctic el mode relatiu.
39
40 @menu
41 * Escriptura d'octava absoluta::
42 * Escriptura d'octava relativa::
43 * Alteracions accidentals::
44 * Noms de les notes en altres llengües::
45 @end menu
46
47
48 @node Escriptura d'octava absoluta
49 @unnumberedsubsubsec Escriptura d'octava absoluta
50 @translationof Absolute octave entry
51
52 @cindex noms de les notes
53 @cindex altures
54 @cindex absoluta
55 @cindex absoluta, especificació, de l'octava
56 @cindex octava, especificació absoluta
57 @cindex absoluta, introducció, de l'octava
58 @cindex octava, introducció absoluta
59
60 El nom d'una nota s'especifica usant les lletres minúscules de
61 l'@code{a} a la @code{g}.  Les notes els noms dels quals van des
62 de la @code{c} fins la @code{b} s'imprimeixen a l'octava inferior
63 al Do central.
64
65 @c don't use c' here.
66 @lilypond[verbatim,quote]
67 {
68   \clef bass
69   c4 d e f
70   g4 a b c
71   d4 e f g
72 }
73 @end lilypond
74
75 @cindex octava, marca de canvi de
76
77 @funindex '
78 @funindex ,
79
80 Es poden especificar d'altres octaves mitjançant una cometa simple
81 quote@tie{}(@code{'}) o una coma@tie{}(@code{,}) .
82 Cada@tie{}@code{'} eleva l'altura en una octava;
83 cada@tie{}@code{,} baixa l'altura una octava.
84
85 @lilypond[verbatim,quote]
86 {
87   \clef treble
88   c'4 e' g' c''
89   c'4 g b c'
90   \clef bass
91   c,4 e, g, c
92   c,4 g,, b,, c,
93 }
94 @end lilypond
95
96 @funindex \fixed
97 Les marques d'octava comunes es poden escriure una sola vegada
98 sobre una nota de referència si es fa servir @code{\fixed} abans
99 de la música.  A les notes dins de @code{\fixed} sols els calen
100 les marques d'apòstrof @code{'} o de coma @tie{}@code{,} quan
101 estan per sobre o per sota de l'octava de la nota de referència.
102
103 @lilypond[verbatim,quote]
104 {
105   \fixed c' {
106     \clef treble
107     c4 e g c'
108     c4 g, b, c
109   }
110   \clef bass
111   \fixed c, {
112     c4 e g c'
113     c4 g, b, c
114   }
115 }
116 @end lilypond
117
118 L'altura de les notes de l'expressió musical que segueix a
119 @code{\fixed} no resulta afectada per un @code{\relative} que
120 l'envolta, que s'estudia a continuació.
121
122 @seealso
123 Glossari musical:
124 @rglos{Pitch names}.
125
126 Fragments de codi:
127 @rlsrnamed{Pitches,Altures}.
128
129
130 @node Escriptura d'octava relativa
131 @unnumberedsubsubsec Escriptura d'octava relativa
132 @translationof Relative octave entry
133
134 @cindex relatiu
135 @cindex relatives, especificació d'octaves
136 @cindex octava, introducció relativa
137 @cindex relativa, especificació de l'octava
138 @cindex octava, especificació relativa
139
140 @funindex \relative
141
142 L'entrada d'octava absoluta requereix que s'especifiqui l'octava
143 per a totes i cadascuna de les notes.  En contrast amb això, el
144 mode d'entrada d'octava relativa especifica cada octava en relació
145 amb la nota anterior: si es canvia l'octava d'una nota això
146 afectarà a totes les notes següents.
147
148 El mode relatiu de notes s'ha d'introduir de forma explícita usant
149 l'ordre @code{\relative}:
150
151 @example
152 \relative @var{altura_inicial} @var{expressió_musical}
153 @end example
154
155 En el mode relatiu, se suposa que cada nota es troba el més a prop
156 possible de la nota anterior.  Això significa que l'octava d'una
157 nota que està dins de @code{@var{expresión_musical}} es calcula
158 com segueix:
159
160 @itemize
161 @item
162 Si no s'usa cap marca de canvi d'octava en una nota, la seva
163 octava es calcula de forma que l'interval que formi amb la nota
164 anterior sigui menor d'una quinta.  Aquest interval es determina
165 sense considerar les alteracions.
166
167 @item
168 Es pot afegir una marca de canvi d'octava@tie{}@code{'}
169 o@tie{}@code{,} per elevar o baixar l'altura, respectivament, en
170 una octava més en relació con l'altura calculada sense aquesta
171 marca.
172
173 @item
174 Es poden usar diverses marques de canvi d'octava.  Per exemple,
175 @code{''}@tie{}i @code{,,}@tie{} alteren l'altura en dues octaves.
176
177 @item
178 L'altura de la primera nota és relativa a
179 @code{@var{altura_inicial}}.  @code{@var{altura_inicial}}
180 s'especifica en mode d'octava absoluta.  Quines opcions tenen
181 sentit?
182
183 @table @asis
184 @item @code{c} (Do), en qualsevol octava
185 La identificació del Do central amb @code{c'} és quelcom força
186 bàsica, per la qual cosa sol ser fàcil trobar octaves de
187 @code{c}.  Si la nostra música comença amb @code{gis} (un Sol
188 sostingut) per sobre de @code{c'''}, hauríem d'escriure quelcom
189 com @code{\relative @{ gis''' @dots{}  @}}
190
191 @item una nota que està una o dues octaves de la primera nota
192 Escriure @code{\relative @{ gis''' @dots{} @}} fa que sigui fàcil
193 determinar l'altura absoluta de la primera nota de dins.
194
195 @item cap altura d'inici explícita
196 La forma @code{\relative @{ gis''' @dots{} @}} serveix com una
197 versió més compacta de l'opció anterior: la primera nota de dins
198 s'escriu ella mateixa en altura absoluta (això resulta ser
199 equivalent a escollir @code{f} (Fa) como l'altura de referència).
200 @end table
201
202 La documentació sol utilitzar aquesta última opció.
203 @end itemize
204
205 Aquí podem ver el mode relatiu en acció:
206
207 @lilypond[verbatim,quote]
208 \relative {
209   \clef bass
210   c d e f
211   g a b c
212   d e f g
213 }
214 @end lilypond
215
216 Les marques de canvi d'octava s'utilitzen per a intervals majors
217 de la quarta:
218
219 @lilypond[verbatim,quote]
220 \relative {
221   c'' g c f,
222   c' a, e'' c
223 }
224 @end lilypond
225
226 Una sèrie de notes sense cap marca d'octava pot, malgrat tot,
227 abastar intervals molt grans:
228
229 @lilypond[verbatim,quote]
230 \relative {
231   c f b e
232   a d g c
233 }
234 @end lilypond
235
236 Quan hi ha uns blocs @code{\relative} niuats dins d'altres, el bloc
237 @code{\relative} més intern comença amb la seva pròpia nota de
238 referència independentment del @code{\relative} exterior.
239
240 @lilypond[verbatim,quote]
241 \relative {
242   c' d e f
243   \relative {
244     c'' d e f
245   }
246 }
247 @end lilypond
248
249 @code{\relative} no té efecte sobre els blocs
250 @code{\chordmode}.
251
252 @lilypond[verbatim,quote]
253 \new Staff {
254   \relative c''' {
255     \chordmode { c1 }
256   }
257   \chordmode { c1 }
258 }
259 @end lilypond
260
261 @code{\relative} no es permet dins des bloques
262 @code{\chordmode}.
263
264 La música que està dins d'un bloc @code{\transpose} és absoluta, a
265 no ser que s'inclogui una ordre @code{\relative}.
266
267 @lilypond[verbatim,quote]
268 \relative {
269   d' e
270   \transpose f g {
271     d e
272     \relative {
273       d' e
274     }
275   }
276 }
277 @end lilypond
278
279 @cindex acords i introduccions relativa de l'octava
280 @cindex relativa, introducció de l'octava, i acords
281
282 Si l'element anterior és un acord, la primera nota de l'acord
283 s'utilitza per determinar la primera nota del següent acord.  Dins
284 dels acords, la següent nota sempre està en relació a l'anterior.
285
286 @lilypond[verbatim,quote]
287 \relative {
288   c'
289   <c e g>
290   <c' e g'>
291   <c, e, g''>
292 }
293 @end lilypond
294
295 Com es va explicar més a dalt, l'octava de les notes es calcula
296 solament a partir dels seus noms, sense tenir en compte cap
297 alteració.  Per tant, un Mi doble sostingut després d'un Si
298 s'escriurà més greu.  En altres paraules, es considera a la quarta
299 doble augmentada un interval menor que la quinta doble disminuïda,
300 independentment del número de semitons de cada un d'ells.
301
302 @lilypond[verbatim,quote]
303 \relative {
304   c''2 fis
305   c2 ges
306   b2 eisis
307   b2 feses
308 }
309 @end lilypond
310
311
312 @seealso
313 Glossari musical:
314 @rglos{fifth},
315 @rglos{interval},
316 @rglos{Pitch names}.
317
318 Referència de la notació:
319 @ref{Comprovació d'octava}.
320
321 Fragments de codi:
322 @rlsr{Pitches}.
323
324 Referència de funcionament intern:
325 @rinternals{RelativeOctaveMusic}.
326
327 @cindex relatiu, mode, transposició i
328 @cindex transposició i mode relatiu
329
330 @funindex \transpose
331 @funindex \chordmode
332 @funindex \relative
333
334
335 @node Alteracions accidentals
336 @unnumberedsubsubsec Alteracions accidentals
337 @translationof Accidentals
338
339 @cindex accidental
340 @cindex key signature
341 @cindex clef
342
343 @c duplicated in Key signature and Accidentals
344 @warning{Les alteracions accidentals i les armadures són una
345 freqüent causa de confusió per als nous usuaris.  Al LilyPond, els
346 noms de les notes específiques les altures; l'armadura i la clau
347 determinen de quin forma es presenten aquestes altures.  Una nota
348 sense alteració com@tie{}@code{c} significa @q{Do natural}, i sí que
349 l'afecten l'armadura ni la clau.  Per veure més informació, consulteu
350 @rlearning{Alteracions accidentals i armadures}.}
351
352 @cindex notes, noms holandesos de
353 @cindex notes, noms predeterminats
354 @cindex predeterminats, noms de nota
355 @cindex sostingut
356 @cindex bemoll
357 @cindex doble sostingut
358 @cindex sostingut, doble
359 @cindex doble bemoll
360 @cindex bemoll, doble
361 @cindex becaire
362 @cindex natural, nota
363
364 S'escriu una nota @notation{sostinguda} afegint @code{is} al
365 nom de la nota, i un @notation{bemoll} afegint @code{es}.
366 Com és d'esperar, un @notation{doble sostingut} i un
367 @notation{doble bemoll} s'obté afegint @code{isis} o
368 @code{eses}.  Aquesta sintaxi deriva dels noms de les notes en
369 holandès.  Per utilitzar altres noms per a les alteracions,
370 consulteu @ref{Noms de les notes en altres llengües}.
371
372 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
373 \relative c'' { ais1 aes aisis aeses }
374 @end lilypond
375
376 Una nota natural s'introdueix com el nom de la nota, sense més; no
377 cal cap sufix.  S'imprimeix un símbol de becaire si cal per
378 cancel·lar l'efecte d'una alteració o armadura anterior.
379
380 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
381 \relative c'' { a4 aes a2 }
382 @end lilypond
383
384 @cindex quarts de to
385 @cindex semi-bemolls
386 @cindex semi-sostinguts
387
388 Es poden escriure mig bemolls i els mig sostinguts; a continuació
389 presentem una sèrie de DOs cada com més aguts:
390
391 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
392 \relative c'' { ceseh1 ces ceh c cih cis cisih }
393 @end lilypond
394
395 @cindex alteració recordatòria
396 @cindex alteració de precaució
397 @cindex alteració con parèntesi
398 @cindex recordatòria, alteració
399 @cindex precaució, alteració de
400 @cindex parèntesi, alteració amb
401
402 @funindex ?
403 @funindex !
404
405 Normalment les alteracions accidentals s'imprimeixen
406 automàticament, però també pot imprimir-les manualment.  Una
407 alteració recordatòria es pot forçar afegint un signe de
408 admiració@tie{}@code{!}  després de l'altura de la nota.  Es pot
409 obtenir una alteració de precaució (o sigui, una alteració entre
410 parèntesi) afegint el signe de interrogació@tie{}@code{?} després
411 del nom de la nota.
412
413 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
414 \relative c'' { cis cis cis! cis? c c c! c? }
415 @end lilypond
416
417 @cindex alteració en nota lligada
418 @cindex lligadura, alteracions i
419
420 Les alteracions sobre notes unides per lligadura sols
421 s'imprimeixen al començament d'un sistema:
422
423 @lilypond[verbatim,quote,fragment,ragged-right]
424 \relative c'' {
425   cis1~ 1~
426   \break
427   cis
428 }
429 @end lilypond
430
431
432 @snippets
433
434 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle,ragged-right]
435 {hiding-accidentals-on-tied-notes-at-the-start-of-a-new-system.ly}
436
437 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
438 {preventing-extra-naturals-from-being-automatically-added.ly}
439
440 @seealso
441 Glossari musical:
442 @rglos{sharp},
443 @rglos{flat},
444 @rglos{double sharp},
445 @rglos{double flat},
446 @rglos{Pitch names},
447 @rglos{quarter tone}.
448
449 Manual d'aprenentatge:
450 @rlearning{Alteracions accidentals i armadures}.
451
452 Referència de la notació:
453 @ref{Alteracions accidentals automàtiques},
454 @rusernamed{Annotational accidentals (musica ficta), Alteracions de anotació (musica ficta)},
455 @ref{Noms de les notes en altres llengües}.
456
457 Fragments de codi:
458 @rlsr{Pitches}.
459
460 Referència de funcionament intern:
461 @rinternals{Accidental_engraver},
462 @rinternals{Accidental},
463 @rinternals{AccidentalCautionary},
464 @rinternals{accidental-interface}.
465
466 @cindex alteració de quarts de to
467 @cindex quarts de to, alteracions
468
469 @knownissues
470 No hi ha estàndards reconeguts àmpliament per denotar els bemolls
471 de tres quarts, de manera que els símbols del LilyPond no
472 s'ajusten a cap estàndard.
473
474 @node Noms de les notes en altres llengües
475 @unnumberedsubsubsec Noms de les notes en altes llengües
476 @translationof Note names in other languages
477
478 @cindex notes, noms de, en altres llengües
479 @cindex altures, noms de, altres llengües
480 @cindex llengua, noms de nota en altres
481 @cindex llengua, altures en altres
482
483 Hi ha conjunts predefinits de noms de notes i les seves
484 alteracions per a algunes llengües a part de l'anglès.  La
485 selecció de la llengua dels noms de les notes se sol fer al
486 principi del fitxer: l'exemple següent està escrit utilitzant els
487 noms italians de les notes:
488
489 @lilypond[quote,verbatim]
490 \language "italiano"
491
492 \relative {
493   do' re mi sib
494 }
495 @end lilypond
496
497 Les llengües disponibles i els noms de les notes que defineixen
498 són els següents:
499
500 @quotation
501 @multitable {@code{nederlands}} {do re/re mi fa sol la sib si}
502 @headitem Llengua
503   @tab Nom de les notes
504 @item @code{nederlands}
505   @tab c d e f g a bes b
506 @item @code{catalan}
507   @tab do re mi fa sol la sib si
508 @item @code{deutsch}
509   @tab c d e f g a b h
510 @item @code{english}
511   @tab c d e f g a bf b
512 @item @code{espanol} o @code{español}
513   @tab do re mi fa sol la sib si
514 @item @code{français}
515   @tab do ré/re mi fa sol la sib si
516 @item @code{italiano}
517   @tab do re mi fa sol la sib si
518 @item @code{norsk}
519   @tab c d e f g a b h
520 @item @code{portugues}
521   @tab do re mi fa sol la sib si
522 @item @code{suomi}
523   @tab c d e f g a b h
524 @item @code{svenska}
525   @tab c d e f g a b h
526 @item @code{vlaams}
527   @tab do re mi fa sol la sib si
528 @end multitable
529 @end quotation
530
531 A més dels noms de les notes, els sufixos de les alteracions
532 poden també variar depenent de la llengua:
533
534 @quotation
535 @multitable {@code{nederlands}} {-@code{s}/-@code{-sharp}} {-@code{ess}/-@code{es}} {-@code{ss}/-@code{x}/-@code{-sharpsharp}} {-@code{essess}/-@code{eses}}
536 @headitem Llengua
537   @tab sostingut @tab bemoll @tab doble sostingut @tab doble bemoll
538 @item @code{nederlands}
539   @tab -@code{is} @tab -@code{es} @tab -@code{isis} @tab -@code{eses}
540 @item @code{catalan}
541   @tab -@code{d}/-@code{s} @tab -@code{b} @tab -@code{dd}/-@code{ss} @tab -@code{bb}
542 @item @code{deutsch}
543   @tab -@code{is} @tab -@code{es} @tab -@code{isis} @tab -@code{eses}
544 @item @code{english}
545   @tab -@code{s}/-@code{-sharp} @tab -@code{f}/-@code{-flat} @tab -@code{ss}/-@code{x}/-@code{-sharpsharp}
546     @tab -@code{ff}/-@code{-flatflat}
547 @item @code{espanol} or @code{español}
548   @tab -@code{s} @tab -@code{b} @tab -@code{ss}/-@code{x} @tab -@code{bb}
549 @item @code{français}
550   @tab -@code{d} @tab -@code{b} @tab -@code{dd}/-@code{x} @tab -@code{bb}
551 @item @code{italiano}
552   @tab -@code{d} @tab -@code{b} @tab -@code{dd} @tab -@code{bb}
553 @item @code{norsk}
554   @tab -@code{iss}/-@code{is} @tab -@code{ess}/-@code{es} @tab -@code{ississ}/-@code{isis}
555     @tab -@code{essess}/-@code{eses}
556 @item @code{portugues}
557   @tab -@code{s} @tab -@code{b} @tab -@code{ss} @tab -@code{bb}
558 @item @code{suomi}
559   @tab -@code{is} @tab -@code{es} @tab -@code{isis} @tab -@code{eses}
560 @item @code{svenska}
561   @tab -@code{iss} @tab -@code{ess} @tab -@code{ississ} @tab -@code{essess}
562 @item @code{vlaams}
563   @tab -@code{k} @tab -@code{b} @tab -@code{kk} @tab -@code{bb}
564 @end multitable
565 @end quotation
566
567 A l'holandès, @code{aes} es contrau com @code{as}, però les dues
568 formes s'accepten al LilyPond.  De forma semblant, s'accepten tant
569 @code{es} com @code{ees}.  Això s'aplica també a
570 @code{aeses}@tie{}/@tie{}@code{ases} i a
571 @code{eeses}@tie{}/@tie{}@code{eses}.  A vegades es defineixen
572 sols aquest noms abreujats als fitxers de llengua corresponents.
573
574 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
575 \relative c'' { a2 as e es a ases e eses }
576 @end lilypond
577
578 @cindex microtons
579 @cindex semi-sostingut
580 @cindex semi-bemoll
581 @cindex sesqui-sostingut
582 @cindex sesqui-bemoll
583
584 Algunes músiques utilitzen microtons les alteracions dels quals
585 són fraccions d'un sostingut o bemoll @q{normals}.  La taula
586 següent relaciona els noms de les notes per a les alteracions d'un
587 quart de to en diferents llengües; aquí, els prefixos
588 @notation{semi-} i @notation{sesqui-} respectivament signifiquen
589 @q{mig} i @q{u i mig}.  Les llengües que no apareixen a aquesta
590 taula no aporten encaran noms especials per a les notes.
591
592 @quotation
593 @multitable {@code{nederlands}} {@b{semi-sostingut}} {@b{semi-bemoll}} {@b{sesqui-sostingut}} {@b{sesqui-bemoll}}
594 @headitem Llengua
595   @tab semi-sostingut @tab semi-bemoll @tab sesqui-sostingut @tab sesqui-bemoll
596
597 @item @code{nederlands}
598   @tab -ih @tab -eh @tab -isih @tab -eseh
599 @item @code{deutsch}
600   @tab -ih @tab -eh @tab -isih @tab -eseh
601 @item @code{english}
602   @tab -qs @tab -qf @tab -tqs @tab -tqf
603 @item @code{espanol} o @code{español}
604   @tab -cs @tab -cb @tab -tcs @tab -tcb
605 @item @code{français}
606   @tab -sd @tab -sb @tab -dsd @tab -bsb
607 @item @code{italiano}
608   @tab -sd @tab -sb @tab -dsd @tab -bsb
609 @item @code{portugues}
610   @tab -sqt @tab -bqt @tab -stqt @tab -btqt
611 @end multitable
612 @end quotation
613
614 Gairebé totes les llengües presentades aquí estan associades
615 comunament amb la música clàssica occidental, també coneguda com
616 @notation{Període de la pràctica comuna}.  Malgrat això, també
617 estan contemplades les altures i els sistemes d'afinació
618 alternatius: vegeu
619 @rusernamed{Common notation for non-Western music,Notació comuna per a músiques no occidentals}.
620
621 @seealso
622 Glossari musical:
623 @rglos{Pitch names},
624 @rglos{Common Practice Period}.
625
626 Referència de la notació:
627 @rusernamed{Common notation for non-Western music,Notació comuna per a músiques no occidentals}.
628
629 Fitxers instal·lats:
630 @file{scm/define-note-names.scm}.
631
632 Fragments de codi:
633 @rlsr{Pitches}.
634
635
636 @node Modificació de diverses notes a l'hora
637 @subsection Modificació de diverses notes a l'hora
638 @translationof Changing multiple pitches
639
640 Aquesta secció tracta de la manera de modificar les altures.
641
642 @menu
643 * Comprovació d'octava::
644 * Transposició::
645 * Inversió::
646 * Retrogradació::
647 * Transformacions modals::
648 @end menu
649
650
651 @node Comprovació d'octava
652 @unnumberedsubsubsec Comprovació d'octava
653 @translationof Octave checks
654
655 @cindex octava, comprovació de
656 @cindex octava, correcció de
657 @cindex control, altures de
658
659 @funindex =
660 @funindex \octaveCheck
661 @funindex controlpitch
662
663 Al mode relatiu és fàcil oblidar una marca de canvi d'octava.  Les
664 comprovacions d'octava fan més fàcil trobar aquests errors,
665 mitjançant la presentació d'un advertiment i corregint l'octava si
666 la nota es troba a una octava diferent de l'esperat.
667
668 Per comprovar l'octava d'una nota, especifiqueu l'octava absoluta
669 després del símbol@tie{}@code{=}.  Aquest exemple genera un
670 missatge d'advertiment (i corregeix l'altura) perquè la segona
671 nota és l'octava absoluta @code{d''} en lloc de @code{d'} com
672 indica la correcció d'octava.
673
674 @lilypond[verbatim,quote]
675 \relative {
676   c''2 d='4 d
677   e2 f
678 }
679 @end lilypond
680
681 L'octava de les notes es pot comprovar també amb l'ordre
682 @code{\octaveCheck@tie{}@var{altura_de_control}}.
683 @code{@var{altura_de_control}} s'especifica en mode absolut. Això
684 comprova que l'interval entre la nota anterior i la
685 @code{@var{altura_de_control}} es troba dins d'una quarta (és a
686 dir, el càlcul normal per al mode relatiu).  Si aquesta
687 comprovació fracassa, s'imprimeix un missatge d'advertiment.  Tot
688 i que la nota prèvia no es modifica, les notes posteriors estan en
689 relació al valor corregit.
690
691 @lilypond[verbatim,quote]
692 \relative {
693   c''2 d
694   \octaveCheck c'
695   e2 f
696 }
697 @end lilypond
698
699 Compareu els dos compassos següents.  La primera i tercera
700 comprovacions de @code{\octaveCheck} fracassen, però la segona és correcta.
701
702 @lilypond[verbatim,quote]
703 \relative {
704   c''4 f g f
705
706   c4
707   \octaveCheck c'
708   f
709   \octaveCheck c'
710   g
711   \octaveCheck c'
712   f
713 }
714 @end lilypond
715
716 @seealso
717 Fragments de codi:
718 @rlsr{Pitches}.
719
720 Referència de funcionament interno:
721 @rinternals{RelativeOctaveCheck}.
722
723
724 @node Transposició
725 @unnumberedsubsubsec Transposició
726 @translationof Transpose
727
728 @cindex transport
729 @cindex transposició
730 @cindex transposició d'altures
731 @cindex transposició de notes
732 @cindex altures, transport de
733 @cindex notes, transport de
734
735 @funindex \transpose
736
737 Una expressió musical es pot transportar mitjançant
738 @code{\transpose}.  La sintaxi és
739 @example
740 \transpose @var{nota_origen} @var{nota_destí} @var{expressió_musical}
741 @end example
742
743 Això significa que la @code{@var{expressió_musical}} es transporta
744 l'interval que hi ha entre les notes @code{@var{nota_origen}} i
745 @code{@var{nota_destí}}: qualsevol nota amb l'altura de
746 @code{@var{nota_origen}} es canvia per @code{@var{nota_destí}} i
747 qualsevol altra nota es transporta el mateix interval.  Les dues
748 notes s'introdueixen en mode absolut.
749
750 @warning{La música que està dins d'un bloc
751 @code{@bs{}transpose} és absoluta, a no ser que s'inclogui una introducció
752 @code{@bs{}relative} dins del bloc.}
753
754 Per exemple, agafem una peça escrita en la tonalitat de Re major.
755 Es pot transposar cap amunt a Mi major; observeu que també
756 l'armadura de la tonalitat es transporta automàticament.
757
758 @lilypond[verbatim,quote]
759 \transpose d e {
760   \relative {
761     \key d \major
762     d'4 fis a d
763   }
764 }
765 @end lilypond
766
767 Si una particel·la escrita en Do (@notation{afinació de concert}
768 normal) es pot tocar amb un clarinet en La (per al qual un La
769 s'escriu com un Do, i que sona una tercera menor per sota del que
770 està escrit), la particel·la corresponent es produeix mitjançant:
771
772 @lilypond[verbatim,quote]
773 \transpose a c' {
774   \relative {
775     \key c \major
776     c'4 d e g
777   }
778 }
779 @end lilypond
780
781 @noindent
782 Observeu que especifiquem @code{\key c \major} de forma explícita.
783 Si no especifiquem cap tonalitat, les notes es transporten però no
784 s'imprimeix l'armadura.
785
786 @code{\transpose} distingeix entre notes enarmòniques: tant
787 @code{\transpose c cis} com @code{\transpose c des} transporten
788 un semitó cap amunt.  La primera versió imprimeix sostinguts i les
789 notes no es mouen del seu lloc a l'escala, en canvi la segona
790 imprimeix bemolls de la nota següent.
791
792 @lilypond[verbatim,quote]
793 music = \relative { c' d e f }
794 \new Staff {
795   \transpose c cis { \music }
796   \transpose c des { \music }
797 }
798 @end lilypond
799
800 @cindex transpositors, instruments
801 @cindex instruments transpositors
802
803 @code{\transpose} també es pot usar per introduir notes escrites
804 per a un instrument transpositor.  Els exemples interiors mostren
805 com escriure altures en Do (o en @notation{afinació de concert}) i
806 gravar-les per a un instrument transpositor, però també és
807 possible el cas contrari si, per exemple, tenim un conjunt de
808 parts instrumentals i voleu fer un guió en Do per al director. Per
809 exemple, en introduir música per a trompeta en Si bemoll que
810 comença per un Mi a la partitura (Re de concert), es pot escriure:
811
812 @example
813 musicaEnSiBemol = @{ e4 @dots{} @}
814 \transpose c bes, \musicaEnSiBemol
815 @end example
816
817 @noindent
818 Per imprimir aquesta música en Fa (per exemple, en arreglar-la per
819 a trompa) podeu envolta la música existent amb un altre
820 @code{\transpose}:
821
822 @example
823 musicaEnSiBemol = @{ e4 @dots{} @}
824 \transpose f c' @{ \transpose c bes, \musicaEnSiBemol @}
825 @end example
826
827 @noindent
828 Per veure més informació sobre instruments transpositors, consulteu
829 @ref{Transposició dels instruments}.
830
831 @snippets
832 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
833 {transposing-pitches-with-minimum-accidentals-smart-transpose.ly}
834
835 @seealso
836 Referència de la notació:
837 @ref{Transposició dels instruments},
838 @ref{Inversió},
839 @ref{Transformacions modals},
840 @ref{Escriptura d'octava relativa},
841 @ref{Retrogradació}.
842
843 Fragments de codi:
844 @rlsr{Pitches}.
845
846 Referència de funcionament intern:
847 @rinternals{TransposedMusic}.
848
849 @funindex \transpose
850 @funindex \chordmode
851 @funindex \relative
852
853 @knownissues
854 La conversió relativa no afecta a les seccions
855 @code{\transpose}, @code{\chordmode} ni @code{\relative} dins del
856 seu argument.  Per usar el mode relatiu dins de música
857 transportada, es pot col·locar un altre @code{\relative} dins de
858 @code{\transpose}.
859
860 No s'imprimeixen alteracions accidentals triples quan s'usa
861 @code{\transpose}.  En lloc d'això, s'usarà una nota
862 @q{equivalent enarmònicament} (p.ex., Re bemoll en lloc de Mi
863 triple bemoll).
864
865
866 @node Inversió
867 @unnumberedsubsubsec Inversió
868 @translationof Inversion
869
870 @cindex inversió
871 @cindex operació de inversió
872 @funindex \inversion
873
874 Una expressió musical es pot invertir i transportar en una sola
875 operació amb:
876
877 @example
878 \inversion @var{nota_pivot} @var{nota_destí} @var{expressió_musical}
879 @end example
880
881 La @code{@var{expressió_musical}} s'inverteix interval a interval
882 al voltant de @code{@var{nota_pivot}}, i després es transport de
883 manera que @code{@var{nota_pivot}} es fa correspondre amb
884 @code{@var{nota_destí}}.
885
886 @lilypond[verbatim,quote]
887 music = \relative { c' d e f }
888 \new Staff {
889   \music
890   \inversion d' d' \music
891   \inversion d' ees' \music
892 }
893 @end lilypond
894
895 @warning{Els motius a invertir haurien de venir expressats en mode
896 absolut o convertir-se prèviament a la forma absoluta
897 envoltant-los en un bloc @code{\relative}.}
898
899 @seealso
900 Referència de la notació:
901 @ref{Transformacions modals},
902 @ref{Retrogradació},
903 @ref{Transposició}.
904
905
906 @node Retrogradació
907 @unnumberedsubsubsec Retrogradació
908 @translationof Retrograde
909
910 @cindex retrogradació, transformació de
911 @cindex transformació de retrogradació
912 @cindex operació de retrogradació
913 @funindex \retrograde
914
915 Es pot revertir una expressió musical per produir la seva retrogradació:
916
917 @lilypond[verbatim,quote]
918 music = \relative { c'8. ees16( fis8. a16 b8.) gis16 f8. d16 }
919
920 \new Staff {
921   \music
922   \retrograde \music
923 }
924 @end lilypond
925
926 @knownissues
927 Les lligadures d'unió manuals dins de @code{\retrograde} es
928 trencaran i generaran advertiments.  Es poden generar algunes
929 lligadures automàticament activant
930 @ruser{Divisió automàtica de les notes}.
931
932 @seealso
933 Referència de la notació:
934 @ref{Inversió},
935 @ref{Transformacions modals},
936 @ref{Transposició}.
937
938
939 @node Transformacions modals
940 @unnumberedsubsubsec Transformacions modals
941 @translationof Modal transformations
942
943 @cindex transformacions modals
944 @cindex modals, transformacions
945 @cindex operacions modals
946
947 En una composició musical que està basada en una escala amb
948 freqüència es transformen els motius de diverses formes.  Un motiu
949 es pot @notation{transportar} perquè comenci en diferents llocs de
950 l'escala o pot @notation{invertir-se} al voltant d'una nota pivot
951 de l'escala.  També es pot revertir per produir una
952 @notation{retrogradació}, vegeu @ref{Retrogradació}.
953
954 @warning{Qualsevol nota que no entri a la escala donada, es
955 deixarà sense transformar.}
956
957 @subsubsubheading Transposició modal
958
959 @cindex transport
960 @cindex transport modal
961 @cindex modal, transposició
962 @cindex transposició modal
963 @cindex operació de transposició
964 @funindex \modalTranspose
965
966 Es pot transportar un motiu dins d'una escala donada amb:
967
968 @example
969 \modalTranspose @var{nota_origen} @var{nota_destí} @var{escala} @var{motiu}
970 @end example
971
972 Les notes del @var{motiu} es desplacen dins de la @var{escala} el
973 nombre de graus de l'escala donats per l'interval entre
974 @var{nota_destí} y @var{nota_origen}:
975
976 @lilypond[verbatim,quote]
977 diatonicScale = \relative { c' d e f g a b }
978 motif = \relative { c'8 d e f g a b c }
979
980 \new Staff {
981   \motif
982   \modalTranspose c f \diatonicScale \motif
983   \modalTranspose c b, \diatonicScale \motif
984 }
985 @end lilypond
986
987 Es poden especificar escales ascendents de qualsevol longitud i
988 amb qualssevol intervals:
989
990 @lilypond[verbatim,quote]
991 pentatonicScale = \relative { ges aes bes des ees }
992 motif = \relative { ees'8 des ges,4 <ges' bes,> <ges bes,> }
993
994 \new Staff {
995   \motif
996   \modalTranspose ges ees' \pentatonicScale \motif
997 }
998 @end lilypond
999
1000 Quan es fa servir amb una escola cromàtica, @code{\modalTranspose}
1001 té un efecte semblant a @code{\transpose}, però amb la
1002 possibilitat d'especificar els noms de les notes que es vulguin usar:
1003
1004 @lilypond[verbatim,quote]
1005 chromaticScale = \relative { c' cis d dis e f fis g gis a ais b }
1006 motif = \relative { c'8 d e f g a b c }
1007
1008 \new Staff {
1009   \motif
1010   \transpose c f \motif
1011   \modalTranspose c f \chromaticScale \motif
1012 }
1013 @end lilypond
1014
1015 @subsubsubheading Inversió modal
1016
1017 @cindex modal, inversió
1018 @cindex inversió modal
1019 @cindex operació d'inversió nmodal
1020 @funindex \modalInversion
1021
1022 Es pot invertir un motiu dins d'una escala donada al voltant d'una
1023 nota pivot donada i transportada al mateix temps en una única
1024 operaćió, amb:
1025
1026 @example
1027 \modalInversion @var{nota-pivote} @var{nota-destino} @var{escala} @var{motivo}
1028 @end example
1029
1030 Les notes del @var{motiu} col·loquen al mateix nombre de graus de
1031 distància de l'escala a partir de la @var{nota_pivot} dins de
1032 l'@var{escala}, però en la direcció oposada, i el resultat es
1033 desplaça després dins de l'@var{escala} el nombre de grados de
1034 l'escala donats per l'interval entre la @var{nota_destí} i la
1035 @var{nota_pivot}.
1036
1037 Així doncs, per invertir senzillament al voltant d'una nota de
1038 l'escala, utilitzeu el mateix valor per a @var{nota_pivot} i
1039 @var{nota_destí}:
1040
1041 @lilypond[verbatim,quote]
1042 octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d }
1043 motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 }
1044
1045 \new Staff {
1046   \motif
1047   \modalInversion fis' fis' \octatonicScale \motif
1048 }
1049 @end lilypond
1050
1051 Per invertir al voltant d'una nota pivot entre dues notes de
1052 l'escala, invertiu al voltant d'una de les notes i després
1053 transporteu en un grau de l'escala.  les dues notes especificades
1054 es poden interpretar com que fan una forquilla entre elles a la
1055 nota pivot:
1056
1057 @lilypond[verbatim,quote]
1058 scale = \relative { c' g' }
1059 motive = \relative { c' c g' c, }
1060
1061 \new Staff {
1062   \motive
1063   \modalInversion c' g' \scale \motive
1064 }
1065 @end lilypond
1066
1067 L'operació combinada d'inversió i retrogradació produeix la
1068 inversió retrògrada:
1069
1070 @lilypond[verbatim,quote]
1071 octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d }
1072 motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 }
1073
1074 \new Staff {
1075   \motif
1076   \retrograde \modalInversion c' c' \octatonicScale \motif
1077 }
1078 @end lilypond
1079
1080 @seealso
1081 Referència de la notació:
1082 @ref{Inversió},
1083 @ref{Retrogradació},
1084 @ref{Transposició}.
1085
1086
1087 @node Impressió de les altures
1088 @subsection Impressió de les altures
1089 @translationof Displaying pitches
1090
1091 Aquesta secció tracta de com alterar la presentació de l'altura de
1092 les notes.
1093
1094 @menu
1095 * Clau::
1096 * Armadura de la tonalitat::
1097 * Indicadors d'octava::
1098 * Transposició dels instruments::
1099 * Alteracions accidentals automàtiques::
1100 * Tessitura::
1101 @end menu
1102
1103 @node Clau
1104 @unnumberedsubsubsec Clau
1105 @translationof Clef
1106
1107 @cindex Sol, clau de
1108 @cindex Do, clau de
1109 @cindex Fa, clau de
1110 @cindex violí, clau de
1111 @cindex alto, clau de
1112 @cindex tenor, clau de
1113 @cindex baix, clau de
1114 @cindex francesa, clau
1115 @cindex soprano, clau de
1116 @cindex mezzosoprano, clau de
1117 @cindex baríton, clau de
1118 @cindex contrabaix, clau de
1119 @cindex clau
1120 @cindex antigues, claus
1121 @cindex clau antiga
1122 @cindex clau de Sol
1123 @cindex clau de Do
1124 @cindex clau de Fa
1125 @cindex clau de violí
1126 @cindex clau de alto
1127 @cindex clau de tenor
1128 @cindex clau de baix
1129 @cindex clau francesa
1130 @cindex clau de soprano
1131 @cindex clau de mezzosoprano
1132 @cindex clau de baríton
1133 @cindex clau de contrabaix
1134
1135 @funindex \clef
1136
1137 Sense cap ordre explícita, la clau predeterminada al LilyPond és
1138 la clau @qq{treble} (o clau de @emph{Sol}).
1139
1140 @lilypond[verbatim,quote,fragment,ragged-right]
1141 c'2 c'
1142 @end lilypond
1143
1144 Tanmateix, es pot  canviar la clau usant l'ordre
1145 @code{\clef} i el nom de la clau corresponent.  Als exemples
1146 següents es mostra la posició del @emph{Do central} en diferents claus.
1147
1148 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1149 \clef treble
1150 c'2 c'
1151 \clef alto
1152 c'2 c'
1153 \clef tenor
1154 c'2 c'
1155 \clef bass
1156 c'2 c'
1157 @end lilypond
1158
1159 Per veure el repertori complet dels possibles noms per a les
1160 claus, consulteu @rusernamed{Clef styles,Estils de clau}.
1161
1162 Les claus especials, com les utilitzades a la música
1163 @emph{antiga}, es descriuen a
1164 @rusernamed{Mensural clefs,Claus de la música mensural} i a
1165 @rusernamed{Gregorian clefs,Claus del cant gregorià}. La música
1166 que requereix claus de tabulatura s'estudia a
1167 @rusernamed{Default tablatures,Tabulatures predeterminades} i a
1168 @rusernamed{Custom tablatures,Tabulatures personalizadas}.
1169
1170 @cindex Claus de guia
1171 @cindex Claus amb notes guia
1172
1173 Per fer servir claus a les notes guia, vegeu les ordres
1174 @code{\cueClef} i @code{\cueDuringWithClef} a
1175 @rusernamed{Formatting cue notes,Formatació de les notes guia}
1176
1177 @cindex transpositores, claus
1178 @cindex clau transpositora
1179 @cindex octava, transposició
1180 @cindex transposició, de octava, opcional
1181 @cindex octava, transposició, opcional
1182 @cindex coral, clau de tenor
1183 @cindex tenor, clau de, coral
1184
1185 En afegir @code{_8} o @code{^8} al nom de la clau, la clau es
1186 transposa una octava cap avall o cap amunt, respectivament, i
1187 @code{_15} i @code{^15} la transposa dos octaves.  Si cal
1188 es poden usar altres nombres enters.  L'argument
1189 @var{nome_de_clau} s'ha de envoltar entre cometes si conté
1190 caràcters no alfabètics:
1191
1192 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1193 \clef treble
1194 c'2 c'
1195 \clef "treble_8"
1196 c'2 c'
1197 \clef "bass^15"
1198 c'2 c'
1199 \clef "alto_2"
1200 c'2 c'
1201 \clef "G_8"
1202 c'2 c'
1203 \clef "F^5"
1204 c'2 c'
1205 @end lilypond
1206
1207 Es pot obtenir una indicació d'octava opcional envoltant
1208 l'argument numèric entre parèntesis o claudàtors:
1209
1210 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1211 \clef "treble_(8)"
1212 c'2 c'
1213 \clef "bass^[15]"
1214 c'2 c'
1215 @end lilypond
1216
1217 Les altures s'imprimeixen com si l'argument numèric no tingués els
1218 parèntesis o claudàtors.
1219
1220 De forma predeterminada, un canvi de clau que es produeix en un
1221 salt de línia provoca que el símbol de clau nou s'imprimeixi al
1222 final de la línia anterior, com una clau @emph{de cortesia}, així
1223 com al principi del següent.  Aquesta clau @emph{de cortesia} es
1224 pot suprimir.
1225
1226 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1227 \clef treble { c'2 c' } \break
1228 \clef bass { c'2 c' } \break
1229 \clef alto
1230   \set Staff.explicitClefVisibility = #end-of-line-invisible
1231   { c'2 c' } \break
1232   \unset Staff.explicitClefVisibility
1233 \clef bass { c'2 c' } \break
1234 @end lilypond
1235
1236 De forma predeterminada, una clau que s'ha imprès prèviament no es
1237 torna a imprimir si es fa servir un altre cop la mateixa ordre
1238 @code{\clef}, i s'ignora.  La instrucció @code{\set
1239 Staff.forceClef = ##t} modifica aquest comportament.
1240
1241 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1242   \clef treble
1243   c'1
1244   \clef treble
1245   c'1
1246   \set Staff.forceClef = ##t
1247   c'1
1248   \clef treble
1249   c'1
1250 @end lilypond
1251
1252 Quan hi ha un canvi de clau manual, el glif de la clau modificada
1253 és més petit del normal.  Es pot sobreescriure aquest comportament.
1254
1255 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1256   \clef "treble"
1257   c'1
1258   \clef "bass"
1259   c'1
1260   \clef "treble"
1261   c'1
1262   \override Staff.Clef.full-size-change = ##t
1263   \clef "bass"
1264   c'1
1265   \clef "treble"
1266   c'1
1267   \revert Staff.Clef.full-size-change
1268   \clef "bass"
1269   c'1
1270   \clef "treble"
1271   c'1
1272 @end lilypond
1273
1274 @snippets
1275
1276 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1277 {tweaking-clef-properties.ly}
1278
1279 @seealso
1280 Referencia de la notación:
1281 @rusernamed{Mensural clefs,Claus de la música mensural},
1282 @rusernamed{Gregorian clefs,Claus del cant gregorià},
1283 @rusernamed{Default tablatures,Tabulatures predeterminades}
1284 @rusernamed{Custom tablatures,Tabulatures personalizadas}.
1285 @rusernamed{Formatting cue notes,Formatació de les notes guia}.
1286
1287 Fitxers instal·lats:
1288 @file{scm/parser-clef.scm}.
1289
1290 Fragments de codi:
1291 @rlsr{Pitches}.
1292
1293 Referència de funcionament intern:
1294 @rinternals{Clef_engraver},
1295 @rinternals{Clef},
1296 @rinternals{ClefModifier},
1297 @rinternals{clef-interface}.
1298
1299 @knownissues
1300 Els números d'octava adjunts a les claus es tracten com grobs
1301 diferents.  Així doncs, qualsevol @code{\override}
1302 (sobreescriptura) efectuada a l'objecte @var{Clef} s'haurà
1303 d'aplicar també al grob @var{ClefModifier} com un @code{\override}
1304 diferent.
1305
1306 @lilypond[fragment,quote,verbatim]
1307 \new Staff \with {
1308   \override Clef.color = #blue
1309   \override ClefModifier.color = #red
1310 }
1311
1312 \clef "treble_8" c'4
1313 @end lilypond
1314
1315
1316 @node Armadura de la tonalitat
1317 @unnumberedsubsubsec Armadura de la tonalitat
1318 @translationof Key signature
1319
1320 @cindex Armadura de la tonalitat
1321
1322 @funindex \key
1323
1324 @c duplicated in Key signature and Accidentals
1325 @warning{Les alteracions accidentals i les armadures són una causa
1326 freqüent de confusió per al nous usuaris.  Al LilyPond, el noms de
1327 les notes són el codi d'entrada en brut; l'armadura i la clau
1328 determinen de quina forma es presenta aquest codi en brut.  Una
1329 nota sense alteració com@tie{}@code{c} significa @q{Do natural},
1330 sense que l'afectin l'armadura o la clau.  Per veure més
1331 informació, consulteu @rlearning{Alteracions accidentals i armadures}.}
1332
1333 L'armadura indica la tonalitat en la qual es toca una peça.  Està
1334 denotada per un conjunt d'alteracions (bemolls o sostinguts) al
1335 començament del pentagrama.  L'establiment o modificació de
1336 l'armadura es fa amb l'ordre @code{\key}:
1337
1338 @example
1339 \key @var{nota} @var{modo}
1340 @end example
1341
1342 @funindex \major
1343 @funindex \minor
1344 @funindex \ionian
1345 @funindex \locrian
1346 @funindex \aeolian
1347 @funindex \mixolydian
1348 @funindex \lydian
1349 @funindex \phrygian
1350 @funindex \dorian
1351
1352 @cindex modes eclesiásticos
1353 @cindex modes
1354 @cindex major, mode
1355 @cindex menor, mode
1356 @cindex eoni, mode
1357 @cindex locri, mode
1358 @cindex eoli, mode
1359 @cindex mixolidi, mode
1360 @cindex lidi, mode
1361 @cindex frigi, mode
1362 @cindex dòric, mode
1363
1364 @noindent
1365 Aquí, @code{@var{mode}} ha de ser @code{\major} o @code{\minor}
1366 per obtenir la tonalitat @code{@var{nota}} major o noms estàndard
1367 de mode (també coneguts com @notation{modes eclesiàstics}):
1368 @code{\ionian} (jònic), @code{\dorian} (dòric),
1369 @code{\phrygian} (frigi), @code{\lydian} (lidi),
1370 @code{\mixolydian} (mixolidi), @code{\aeolian} (eoli) i
1371 @code{\locrian} (locri).
1372
1373 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1374 \relative {
1375   \key g \major
1376   fis''1
1377   f
1378   fis
1379 }
1380 @end lilypond
1381
1382 Es poden definir modes addicionals, escrivint una llista amb
1383 l'alteració que porta cada nota de l'escala quan el mode comença
1384 amb Do.
1385
1386 @lilypond[verbatim,quote]
1387 freygish = #`((0 . ,NATURAL) (1 . ,FLAT) (2 . ,NATURAL)
1388     (3 . ,NATURAL) (4 . ,NATURAL) (5 . ,FLAT) (6 . ,FLAT))
1389
1390 \relative {
1391   \key c \freygish c'4 des e f
1392   \bar "||" \key d \freygish d es fis g
1393 }
1394 @end lilypond
1395
1396 Les alteracions de l'armadura de la tonalitat es poden imprimir en
1397 una octava diferent que en les seves posicions tradicionals, o en
1398 més d'una octava, usat les propietats @code{flat-positions} i
1399 @code{sharp-positions} de @code{KeySignature}.  Les entrades en
1400 aquestes propietats especifiquen el rang de posicions de
1401 pentagrama en el qual s'imprimiran les alteracions, les
1402 alteracions es col·loquen dins de l'octava que acaba en aquesta
1403 posició del pentagrama.
1404
1405 @lilypond[verbatim, quote,fragment]
1406 \override Staff.KeySignature.flat-positions = #'((-5 . 5))
1407 \override Staff.KeyCancellation.flat-positions = #'((-5 . 5))
1408 \clef bass \key es \major es g bes d'
1409 \clef treble \bar "||" \key es \major es' g' bes' d''
1410
1411 \override Staff.KeySignature.sharp-positions = #'(2)
1412 \bar "||" \key b \major b' fis' b'2
1413 @end lilypond
1414
1415 @snippets
1416
1417 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1418 {preventing-natural-signs-from-being-printed-when-the-key-signature-changes.ly}
1419
1420 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1421 {non-traditional-key-signatures.ly}
1422
1423
1424 @seealso
1425 Glossari musical:
1426 @rglos{church mode},
1427 @rglos{scordatura}.
1428
1429 Manual de aprenentatge:
1430 @rlearning{Alteracions accidentals i armadures}.
1431
1432 Fragments de codi:
1433 @rlsr{Pitches}.
1434
1435 Referència de funcionament interno:
1436 @rinternals{KeyChangeEvent},
1437 @rinternals{Key_engraver},
1438 @rinternals{Key_performer},
1439 @rinternals{KeyCancellation},
1440 @rinternals{KeySignature},
1441 @rinternals{key-signature-interface}.
1442
1443
1444 @node Indicadors d'octava
1445 @unnumberedsubsubsec Indicadors d'octava
1446 @translationof Ottava brackets
1447
1448 @cindex ottava
1449 @cindex 15ma
1450 @cindex 8va
1451 @cindex octava
1452
1453 @funindex set-octavation
1454 @funindex \ottava
1455
1456 Els @notation{indicadors d'octava} introdueixen un transport
1457 addicional d'una octava per al pentagrama.
1458
1459 @lilypond[verbatim,quote]
1460 \relative a' {
1461   a2 b
1462   \ottava #-2
1463   a2 b
1464   \ottava #-1
1465   a2 b
1466   \ottava #0
1467   a2 b
1468   \ottava #1
1469   a2 b
1470   \ottava #2
1471   a2 b
1472 }
1473 @end lilypond
1474
1475 @snippets
1476
1477 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1478 {ottava-text.ly}
1479
1480 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1481 {adding-an-ottava-marking-to-a-single-voice.ly}
1482
1483 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1484 {modifying-the-ottava-spanner-slope.ly}
1485
1486 @seealso
1487 Glossari musical:
1488 @rglos{octavation}.
1489
1490 Fragments de codi:
1491 @rlsr{Pitches}.
1492
1493 Referència de funcionament interno:
1494 @rinternals{Ottava_spanner_engraver},
1495 @rinternals{OttavaBracket},
1496 @rinternals{ottava-bracket-interface}.
1497
1498
1499 @node Transposició dels instruments
1500 @unnumberedsubsubsec Transposició dels instruments
1501 @translationof Instrument transpositions
1502
1503 @cindex transposició de MIDI
1504 @cindex transposició instrumental
1505 @cindex transpositor, instrument
1506 @cindex MIDI
1507 @cindex MIDI, transposició
1508
1509 @funindex \transposition
1510
1511 En gravar partitures on participen instruments transpositors,
1512 certes partes es poden gravar en un to diferent del
1513 @notation{to de concert}.  En aquests casos s'ha d'especificar la
1514 tonalitat del @notation{instrumento transpositor}; si no es fa
1515 així, la sortida MIDI i les notes guia a altres parts produiran
1516 altures incorrectes.  Per veure més informació sobre parts citades
1517 com a guia, consulteu @rusernamed{Quoting other voices,Cites d'altres veus}.
1518
1519 @example
1520 \transposition @var{pitch}
1521 @end example
1522
1523 El to usat per a @code{\transposition} s'ha de correspondre amb el
1524 so real que s'escolta quan l'instrument transpositor interpreta un
1525 Do central @code{c'} escrit al pentagrama.  Aquesta nota s'escriu
1526 en altura absoluta, per tant un instrument que produeix un so real
1527 un to més agut que la música impresa (un instrument en Re) ha d'usar
1528 @code{\transposition d'}.  L'ordre @code{\transposition} s'ha
1529 d'usar @emph{solament} si les notes @emph{no} s'escriuran en
1530 afinació de concert.
1531
1532 A continuació es poden veure algunes notes per a violí i per a
1533 clarinet en Si bemoll, on les parts s'han introduït usant les
1534 notes i l'armadura tal i com apareixen a la partitura del
1535 director.  El que toquen els dos instruments està sonant a l'uníson.
1536
1537 @lilypond[verbatim,quote]
1538 \new GrandStaff <<
1539   \new Staff = "violin" {
1540     \relative c'' {
1541       \set Staff.instrumentName = #"Vln"
1542       \set Staff.midiInstrument = #"violin"
1543       % no estrictament necessari, però un bon recordatori
1544       \transposition c'
1545
1546       \key c \major
1547       g4( c8) r c r c4
1548     }
1549   }
1550   \new Staff = "clarinet" {
1551     \relative c'' {
1552       \set Staff.instrumentName = \markup { Cl (B\flat) }
1553       \set Staff.midiInstrument = #"clarinet"
1554       \transposition bes
1555
1556       \key d \major
1557       a4( d8) r d r d4
1558     }
1559   }
1560 >>
1561 @end lilypond
1562
1563 L'ordre @code{\transposition} es pot canviar durant la peça.  Per
1564 exemple, un clarinetista pot canviar del clarinet en La al
1565 clarinet en Si bemoll.
1566
1567 @lilypond[verbatim,quote]
1568 flute = \relative c'' {
1569   \key f \major
1570   \cueDuring #"clarinet" #DOWN {
1571     R1 _\markup\tiny "clarinet"
1572     c4 f e d
1573     R1 _\markup\tiny "clarinet"
1574   }
1575 }
1576 clarinet = \relative c'' {
1577   \key aes \major
1578   \transposition a
1579   aes4 bes c des
1580   R1^\markup { muta in B\flat }
1581   \key g \major
1582   \transposition bes
1583   d2 g,
1584 }
1585 \addQuote "clarinet" \clarinet
1586 <<
1587   \new Staff \with { instrumentName = #"Flute" }
1588     \flute
1589   \new Staff \with { instrumentName = #"Cl (A)" }
1590     \clarinet
1591 >>
1592 @end lilypond
1593
1594 @seealso
1595 Glossari musical:
1596 @rglos{concert pitch},
1597 @rglos{transposing instrument}.
1598
1599 Referència de la notació:
1600 @rusernamed{Quoting other voices,Cites d'altres veus},
1601 @ref{Transposició}.
1602
1603 Fragments de codi:
1604 @rlsr{Pitches}.
1605
1606
1607 @node Alteracions accidentals automàtiques
1608 @unnumberedsubsubsec Alteracions accidentals automàtiques
1609 @translationof Automatic accidentals
1610
1611 @cindex automàtiques, alteracions
1612 @cindex alteracions automàtiques
1613 @cindex alteracions accidentals
1614 @cindex alteracions, estil de las
1615 @cindex predeterminat, estil de las alteracions
1616 @cindex alteracions, estilo predeterminat de les
1617
1618 @funindex \accidentalStyle
1619 @funindex voice
1620 @funindex default
1621
1622 Hi ha moltes convencions diferents sobre la forma de gravar
1623 les alteracions. El LilyPond proporciona una funció per
1624 especificar quin estil d'alteracions usar.  Aquesta funció
1625 s'invoca de la manera següent:
1626
1627 @example
1628 \new Staff <<
1629   \accidentalStyle voice
1630   @{ @dots{} @}
1631 >>
1632 @end example
1633
1634 L'estil d'alteracions s'aplica al @code{Staff} en curs de forma
1635 predeterminada (amb l'excepció dels estils @code{piano} i
1636 @code{piano-cautionary}, que s'expliquen més
1637 endavant). Opcionalment, la funció pot agafar un segon argument
1638 que determina en quin àmbit s'ha de canviar l'estil. Per exemple,
1639 per usar el mateix estil en tots els pentagrames del
1640 @code{StaffGroup} en curs, useu
1641
1642 @example
1643 \accidentalStyle StaffGroup.voice
1644 @end example
1645
1646 Estan contemplats els següents estils d'alteració.  Per donar una
1647 mostra de cada u dels estils, utilitzem l'exemple següent:
1648
1649 @lilypond[verbatim,quote]
1650 musicA = {
1651   <<
1652     \relative {
1653       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
1654       cis2. <c, g'>4 |
1655     }
1656     \\
1657     \relative {
1658       ais'2 cis, |
1659       fis8 b a4 cis2 |
1660     }
1661   >>
1662 }
1663
1664 musicB = {
1665   \clef bass
1666   \new Voice {
1667     \voiceTwo \relative {
1668       <fis a cis>8[ <fis a cis>
1669       \change Staff = up
1670       cis' cis
1671       \change Staff = down
1672       <fis, a> <fis a>]
1673       \showStaffSwitch
1674       \change Staff = up
1675       dis'4 |
1676       \change Staff = down
1677       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
1678     }
1679   }
1680 }
1681
1682 \new PianoStaff {
1683   <<
1684     \context Staff = "up" {
1685       \accidentalStyle default
1686       \musicA
1687     }
1688     \context Staff = "down" {
1689       \accidentalStyle default
1690       \musicB
1691     }
1692   >>
1693 }
1694 @end lilypond
1695
1696 Observeu que les últimes línies d'aquest exemple es poden
1697 substituir per les següents, sempre i quan vulguem usar el mateix
1698 estil als dos pentagrames.
1699
1700 @example
1701 \new PianoStaff @{
1702   <<
1703     \context Staff = "up" @{
1704       %%% canvieu la línia següent com desitgeu:
1705       \accidentalStyle Score.default
1706       \musicA
1707     @}
1708     \context Staff = "down" @{
1709       \musicB
1710     @}
1711   >>
1712 @}
1713 @end example
1714
1715 @c don't use verbatim in this table.
1716 @table @code
1717 @item default (predeterminado)
1718
1719 @cindex alteracions, estil predeterminat
1720
1721 @funindex default
1722
1723 Es el comportament de gravat predeterminat per a composició.
1724 Correspon a la pràctica comuna del segle XVIII: les alteracions
1725 accidentals es recorden fins al final del compàs en el qual
1726 apareixen i sols en la mateixa octava.  Així, a l'exemple següent,
1727 no s'imprimeixen becaires abans del Si natural al segon compàs ni
1728 a l'últim Do:
1729
1730 @lilypond[quote]
1731 musicA = {
1732   <<
1733     \relative {
1734       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
1735       cis2. <c, g'>4 |
1736     }
1737     \\
1738     \relative {
1739       ais'2 cis, |
1740       fis8 b a4 cis2 |
1741     }
1742   >>
1743 }
1744
1745 musicB = {
1746   \clef bass
1747   \new Voice {
1748     \voiceTwo \relative {
1749       <fis a cis>8[ <fis a cis>
1750       \change Staff = up
1751       cis' cis
1752       \change Staff = down
1753       <fis, a> <fis a>]
1754       \showStaffSwitch
1755       \change Staff = up
1756       dis'4 |
1757       \change Staff = down
1758       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
1759     }
1760   }
1761 }
1762
1763 \new PianoStaff {
1764   <<
1765     \context Staff = "up" {
1766       \accidentalStyle default
1767       \musicA
1768     }
1769     \context Staff = "down" {
1770       \accidentalStyle default
1771       \musicB
1772     }
1773   >>
1774 }
1775 @end lilypond
1776
1777 @item voice (veu)
1778
1779 @cindex alteració, estil de veu de
1780 @cindex veu, estil d'alteracions
1781 @cindex alteracions estil modern
1782 @cindex modern, estil de alteracions
1783 @cindex alteracions, estil, modern-precaució
1784 @cindex modern-precaució, estil d'alteracions
1785
1786 @funindex voice
1787
1788 El comportament normal és recordar les alteracions accidentals al
1789 nivell de @code{Staff}.  En aquest estil, tanmateix, es graven les
1790 alteracions individualment per a cada veu.  A part d'això la regla
1791 és semblant a @code{default}.
1792
1793 Com a resultat, les alteracions d'una veu no es cancel·len a les
1794 altres veus, el que amb freqüència porta a un resultat no
1795 desitjat: a l'exemple següent és difícil determinar si el segon La
1796 s'ha de tocar natural o sostingut.  Per tant, l'opció @code{voice}
1797 s'ha d'usar sols si les veus es llegiran individualment per músics
1798 diferents.  Si el pentagrama s'utilitzarà per part d'un sols músic
1799 (per exemple un director, o a una partitura de piano), aleshores
1800 s'han d'usar en el seu lloc els estils @code{modern} o
1801 @code{modern-cautionary}.
1802
1803
1804 @lilypond[quote]
1805 musicA = {
1806   <<
1807     \relative {
1808       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
1809       cis2. <c, g'>4 |
1810     }
1811     \\
1812     \relative {
1813       ais'2 cis, |
1814       fis8 b a4 cis2 |
1815     }
1816   >>
1817 }
1818
1819 musicB = {
1820   \clef bass
1821   \new Voice {
1822     \voiceTwo \relative {
1823       <fis a cis>8[ <fis a cis>
1824       \change Staff = up
1825       cis' cis
1826       \change Staff = down
1827       <fis, a> <fis a>]
1828       \showStaffSwitch
1829       \change Staff = up
1830       dis'4 |
1831       \change Staff = down
1832       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
1833     }
1834   }
1835 }
1836
1837 \new PianoStaff {
1838   <<
1839     \context Staff = "up" {
1840       \accidentalStyle voice
1841       \musicA
1842     }
1843     \context Staff = "down" {
1844       \accidentalStyle voice
1845       \musicB
1846     }
1847   >>
1848 }
1849 @end lilypond
1850
1851 @item modern
1852
1853 @cindex alteracions, estil modern
1854 @cindex modern, alteracions d'estil
1855
1856 @funindex modern
1857
1858 Aquesta regla correspon a la pràctica comuna del segle XX.  Omet
1859 alguns becaires addicionals, que tradicionalment s'imprimien
1860 precedint a un sostingut que segueix a un doble sostingut, o a un
1861 bemoll que segueix a un doble bemoll.  La regla @code{modern}
1862 imprimeix les mateix alteracions que l'estil @code{default}, amb
1863 dos addicions que serveixen per evitar la ambigüitat: després
1864 d'alteracions temporals s'imprimeixen indicacions de cancel·lació
1865 també al compàs següent (per a notes a la mateixa octava) i, al
1866 mateix compàs, per a notes a octaves diferents.  D'aquí els
1867 becaires abans del Si natural i del Do al segon compàs del
1868 pentagrama superior:
1869
1870 @lilypond[quote]
1871 musicA = {
1872   <<
1873     \relative {
1874       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
1875       cis2. <c, g'>4 |
1876     }
1877     \\
1878     \relative {
1879       ais'2 cis, |
1880       fis8 b a4 cis2 |
1881     }
1882   >>
1883 }
1884
1885 musicB = {
1886   \clef bass
1887   \new Voice {
1888     \voiceTwo \relative {
1889       <fis a cis>8[ <fis a cis>
1890       \change Staff = up
1891       cis' cis
1892       \change Staff = down
1893       <fis, a> <fis a>]
1894       \showStaffSwitch
1895       \change Staff = up
1896       dis'4 |
1897       \change Staff = down
1898       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
1899     }
1900   }
1901 }
1902
1903 \new PianoStaff {
1904   <<
1905     \context Staff = "up" {
1906       \accidentalStyle modern
1907       \musicA
1908     }
1909     \context Staff = "down" {
1910       \accidentalStyle modern
1911       \musicB
1912     }
1913   >>
1914 }
1915 @end lilypond
1916
1917 @item modern-cautionary (modern de precaució)
1918
1919 @cindex alteracions, estil modern de precaució
1920 @cindex modern, alteracions d'estil
1921 @cindex modern de precaució, alteracions d'estil
1922
1923 @funindex modern-cautionary
1924
1925 Aquesta regla és semblant a @code{modern}, però les alteracions
1926 @q{afegides} se imprimeixen como alteracions de precaució (entre
1927 parèntesis).  També es poden imprimir en una mida diferent
1928 sobreescrivint la propietat @code{font-size} de l'objecte
1929 @code{AccidentalCautionary}.
1930
1931 @lilypond[quote]
1932 musicA = {
1933   <<
1934     \relative {
1935       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
1936       cis2. <c, g'>4 |
1937     }
1938     \\
1939     \relative {
1940       ais'2 cis, |
1941       fis8 b a4 cis2 |
1942     }
1943   >>
1944 }
1945
1946 musicB = {
1947   \clef bass
1948   \new Voice {
1949     \voiceTwo \relative {
1950       <fis a cis>8[ <fis a cis>
1951       \change Staff = up
1952       cis' cis
1953       \change Staff = down
1954       <fis, a> <fis a>]
1955       \showStaffSwitch
1956       \change Staff = up
1957       dis'4 |
1958       \change Staff = down
1959       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
1960     }
1961   }
1962 }
1963
1964 \new PianoStaff {
1965   <<
1966     \context Staff = "up" {
1967       \accidentalStyle modern-cautionary
1968       \musicA
1969     }
1970     \context Staff = "down" {
1971       \accidentalStyle modern-cautionary
1972       \musicB
1973     }
1974   >>
1975 }
1976 @end lilypond
1977
1978 @item modern-voice (modern, per a veus)
1979
1980 @cindex alteracions, en diverses veus
1981 @cindex alteracions modernes
1982 @cindex modern, alteracions d'estil
1983 @cindex veus, alteracions en diverses
1984 @cindex alteració, estil modern de
1985
1986 @funindex modern-voice
1987
1988 Aquesta regla s'usa perquè puguin llegir les alteracions a
1989 diverses veus, tant els músics que toquen una veu com els musics
1990 que toquen totes les veus.  S'imprimeixen les alteracions per a
1991 cada veu, però @emph{es cancel·len} entre veus dins del mateix
1992 @code{Staff}.  Per tant, el La a l'últim compàs es cancel·la
1993 perquè la cancel·lació anterior estava a una veu diferent, i el Re
1994 al pentagrama inferior es cancel·la a causa de l'alteració a una
1995 altra veu al compàs previ:
1996
1997 @lilypond[quote]
1998 musicA = {
1999   <<
2000     \relative {
2001       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2002       cis2. <c, g'>4 |
2003     }
2004     \\
2005     \relative {
2006       ais'2 cis, |
2007       fis8 b a4 cis2 |
2008     }
2009   >>
2010 }
2011
2012 musicB = {
2013   \clef bass
2014   \new Voice {
2015     \voiceTwo \relative {
2016       <fis a cis>8[ <fis a cis>
2017       \change Staff = up
2018       cis' cis
2019       \change Staff = down
2020       <fis, a> <fis a>]
2021       \showStaffSwitch
2022       \change Staff = up
2023       dis'4 |
2024       \change Staff = down
2025       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2026     }
2027   }
2028 }
2029
2030 \new PianoStaff {
2031   <<
2032     \context Staff = "up" {
2033       \accidentalStyle modern-voice
2034       \musicA
2035     }
2036     \context Staff = "down" {
2037       \accidentalStyle modern-voice
2038       \musicB
2039     }
2040   >>
2041 }
2042 @end lilypond
2043
2044 @item modern-voice-cautionary (modern, veu, de precaució)
2045
2046 @cindex alteració, estil de veu de precaució modern
2047 @cindex alteració de veu de precaució modern, estil de
2048 @cindex alteració, modern de precaució, veu, estil de
2049 @funindex modern-voice-cautionary
2050
2051 Aquesta regla és la mateixa que @code{modern-voice}, però amb les
2052 alteracions afegides (les que l'estilo @code{voice} no imprimeix)
2053 composades com de precaució.  Fins i tot malgrat que totes les
2054 alteracions impreses per l'estil @code{default} @emph{són}
2055 impreses amb aquesta regla, algunes d'elles es graven com de
2056 precaució.
2057
2058 @lilypond[quote]
2059 musicA = {
2060   <<
2061     \relative {
2062       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2063       cis2. <c, g'>4 |
2064     }
2065     \\
2066     \relative {
2067       ais'2 cis, |
2068       fis8 b a4 cis2 |
2069     }
2070   >>
2071 }
2072
2073 musicB = {
2074   \clef bass
2075   \new Voice {
2076     \voiceTwo \relative {
2077       <fis a cis>8[ <fis a cis>
2078       \change Staff = up
2079       cis' cis
2080       \change Staff = down
2081       <fis, a> <fis a>]
2082       \showStaffSwitch
2083       \change Staff = up
2084       dis'4 |
2085       \change Staff = down
2086       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2087     }
2088   }
2089 }
2090
2091 \new PianoStaff {
2092   <<
2093     \context Staff = "up" {
2094       \accidentalStyle modern-voice-cautionary
2095       \musicA
2096     }
2097     \context Staff = "down" {
2098       \accidentalStyle modern-voice-cautionary
2099       \musicB
2100     }
2101   >>
2102 }
2103 @end lilypond
2104
2105 @item piano
2106
2107 @cindex piano, alteracions de
2108 @cindex alteracions de piano
2109 @cindex piano, estil de alteracions de
2110
2111 @funindex piano
2112
2113 Aquesta regla reflexa la pràctica del segle XX per a la notació de
2114 piano.  El seu comportament és molt semblan a l'estil
2115 @code{modern}, però aquí les alteracions també es cancel·len entre
2116 diferents pentagrames del mateix grup @code{GrandStaff} o @code{PianoStaff},
2117 d'aquí totes les cancel·lacions de les últimes notes.
2118
2119 Aquest estil d'alteració s'aplica de manera predeterminada al grup
2120 @code{GrandStaff} o @code{PianoStaff} en curs.
2121
2122 @lilypond[quote]
2123 musicA = {
2124   <<
2125     \relative {
2126       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2127       cis2. <c, g'>4 |
2128     }
2129     \\
2130     \relative {
2131       ais'2 cis, |
2132       fis8 b a4 cis2 |
2133     }
2134   >>
2135 }
2136
2137 musicB = {
2138   \clef bass
2139   \new Voice {
2140     \voiceTwo \relative {
2141       <fis a cis>8[ <fis a cis>
2142       \change Staff = up
2143       cis' cis
2144       \change Staff = down
2145       <fis, a> <fis a>]
2146       \showStaffSwitch
2147       \change Staff = up
2148       dis'4 |
2149       \change Staff = down
2150       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2151     }
2152   }
2153 }
2154
2155 \new PianoStaff {
2156   <<
2157     \context Staff = "up" {
2158       \accidentalStyle piano
2159       \musicA
2160     }
2161     \context Staff = "down" {
2162       \musicB
2163     }
2164   >>
2165 }
2166 @end lilypond
2167
2168 @item piano-cautionary (piano, de precaución)
2169
2170 @cindex alteracions, piano de precaució, estilo de
2171 @cindex alteracions, piano de precaució
2172 @cindex precaució, estilo de alteracions, piano
2173 @cindex precaució, alteracions de piano de
2174 @cindex piano de precaució, estilo de alteracions
2175 @cindex piano de precaució, alteracions
2176
2177 @funindex piano-cautionary
2178
2179 Igual que @code{\accidentalStyle piano} però amb les alteracions
2180 afegides composades com de precaució.
2181
2182 @lilypond[quote]
2183 musicA = {
2184   <<
2185     \relative {
2186       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2187       cis2. <c, g'>4 |
2188     }
2189     \\
2190     \relative {
2191       ais'2 cis, |
2192       fis8 b a4 cis2 |
2193     }
2194   >>
2195 }
2196
2197 musicB = {
2198   \clef bass
2199   \new Voice {
2200     \voiceTwo \relative {
2201       <fis a cis>8[ <fis a cis>
2202       \change Staff = up
2203       cis' cis
2204       \change Staff = down
2205       <fis, a> <fis a>]
2206       \showStaffSwitch
2207       \change Staff = up
2208       dis'4 |
2209       \change Staff = down
2210       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2211     }
2212   }
2213 }
2214
2215 \new PianoStaff {
2216   <<
2217     \context Staff = "up" {
2218       \accidentalStyle piano-cautionary
2219       \musicA
2220     }
2221     \context Staff = "down" {
2222       \musicB
2223     }
2224   >>
2225 }
2226 @end lilypond
2227
2228 @item neo-modern
2229
2230 @cindex neo-modern, estilo de alteracions
2231 @cindex alteracions, estilo de, neo-modern
2232
2233 @funindex neo-modern
2234
2235 Aquesta regla reprodueix una pràctica comuna a la música
2236 contemporània: les alteracions accidentals s'imprimeixen com a
2237 @code{modern}, però es tornen a imprimir si apareix la mateixa
2238 nota una altra vegada al mateix compàs (excepte si la nota es
2239 repeteix immediatament).
2240
2241 @lilypond[quote]
2242 musicA = {
2243   <<
2244     \relative {
2245       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2246       cis2. <c, g'>4 |
2247     }
2248     \\
2249     \relative {
2250       ais'2 cis, |
2251       fis8 b a4 cis2 |
2252     }
2253   >>
2254 }
2255
2256 musicB = {
2257   \clef bass
2258   \new Voice {
2259     \voiceTwo \relative {
2260       <fis a cis>8[ <fis a cis>
2261       \change Staff = up
2262       cis' cis
2263       \change Staff = down
2264       <fis, a> <fis a>]
2265       \showStaffSwitch
2266       \change Staff = up
2267       dis'4 |
2268       \change Staff = down
2269       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2270     }
2271   }
2272 }
2273
2274 \new PianoStaff {
2275   <<
2276     \context Staff = "up" {
2277       \accidentalStyle neo-modern
2278       \musicA
2279     }
2280     \context Staff = "down" {
2281       \accidentalStyle neo-modern
2282       \musicB
2283     }
2284   >>
2285 }
2286 @end lilypond
2287
2288 @item neo-modern-cautionary
2289
2290 @cindex neo-modern de precaució, estilo de alteracions
2291 @cindex alteracions, estilo, neo-moderno de precaució
2292
2293 @funindex neo-modern-cautionary
2294
2295 Aquesta regla és sembla a @code{neo-modern}, però les alteracions
2296 @q{addicionals} s'imprimeixen com alteracions de precaució (amb
2297 parèntesis).  També es poden imprimir a una mida diferent
2298 sobreescrivint la propietat @code{font-size} de l'objecte
2299 @code{AccidentalCautionary}.
2300
2301 @lilypond[quote]
2302 musicA = {
2303   <<
2304     \relative {
2305       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2306       cis2. <c, g'>4 |
2307     }
2308     \\
2309     \relative {
2310       ais'2 cis, |
2311       fis8 b a4 cis2 |
2312     }
2313   >>
2314 }
2315
2316 musicB = {
2317   \clef bass
2318   \new Voice {
2319     \voiceTwo \relative {
2320       <fis a cis>8[ <fis a cis>
2321       \change Staff = up
2322       cis' cis
2323       \change Staff = down
2324       <fis, a> <fis a>]
2325       \showStaffSwitch
2326       \change Staff = up
2327       dis'4 |
2328       \change Staff = down
2329       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2330     }
2331   }
2332 }
2333
2334 \new PianoStaff {
2335   <<
2336     \context Staff = "up" {
2337       \accidentalStyle neo-modern-cautionary
2338       \musicA
2339     }
2340     \context Staff = "down" {
2341       \accidentalStyle neo-modern-cautionary
2342       \musicB
2343     }
2344   >>
2345 }
2346 @end lilypond
2347
2348 @item neo-modern-voice
2349
2350 @cindex neo-modern-voice, estil d'alteració
2351 @cindex alteracions, estil, neo-modern de veu
2352
2353 @funindex neo-modern-voice
2354
2355 Aquesta regla s'usa per alteracions accidentals sobre diverses
2356 veus que s'han de llegir per part de músics que toquen una veu,
2357 així com per músics que toquen totes les veus.  Les alteracions
2358 s'imprimeixen per a cada veu com amb @code{neo-modern}, però es
2359 cancel·len per a altres veus que estan al mateix pentagrama
2360 @code{Staff}.
2361
2362 @lilypond[quote]
2363 musicA = {
2364   <<
2365     \relative {
2366       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2367       cis2. <c, g'>4 |
2368     }
2369     \\
2370     \relative {
2371       ais'2 cis, |
2372       fis8 b a4 cis2 |
2373     }
2374   >>
2375 }
2376
2377 musicB = {
2378   \clef bass
2379   \new Voice {
2380     \voiceTwo \relative {
2381       <fis a cis>8[ <fis a cis>
2382       \change Staff = up
2383       cis' cis
2384       \change Staff = down
2385       <fis, a> <fis a>]
2386       \showStaffSwitch
2387       \change Staff = up
2388       dis'4 |
2389       \change Staff = down
2390       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2391     }
2392   }
2393 }
2394
2395 \new PianoStaff {
2396   <<
2397     \context Staff = "up" {
2398       \accidentalStyle neo-modern-voice
2399       \musicA
2400     }
2401     \context Staff = "down" {
2402       \accidentalStyle neo-modern-voice
2403       \musicB
2404     }
2405   >>
2406 }
2407 @end lilypond
2408
2409 @item neo-modern-voice-cautionary
2410
2411 @cindex neo-modern-voice-cautionary, estil de alteracions
2412 @cindex alteracions, estil, neo-modern-voice-cautionary
2413
2414 @funindex neo-modern-voice-cautionary
2415
2416 Aquesta regla és semblant a @code{neo-modern-voice}, però les
2417 alteracions addicionals s'imprimeixen com alteracions de
2418 precaució.
2419
2420 @lilypond[quote]
2421 musicA = {
2422   <<
2423     \relative {
2424       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2425       cis2. <c, g'>4 |
2426     }
2427     \\
2428     \relative {
2429       ais'2 cis, |
2430       fis8 b a4 cis2 |
2431     }
2432   >>
2433 }
2434
2435 musicB = {
2436   \clef bass
2437   \new Voice {
2438     \voiceTwo \relative {
2439       <fis a cis>8[ <fis a cis>
2440       \change Staff = up
2441       cis' cis
2442       \change Staff = down
2443       <fis, a> <fis a>]
2444       \showStaffSwitch
2445       \change Staff = up
2446       dis'4 |
2447       \change Staff = down
2448       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2449     }
2450   }
2451 }
2452
2453 \new PianoStaff {
2454   <<
2455     \context Staff = "up" {
2456       \accidentalStyle neo-modern-voice-cautionary
2457       \musicA
2458     }
2459     \context Staff = "down" {
2460       \accidentalStyle neo-modern-voice-cautionary
2461       \musicB
2462     }
2463   >>
2464 }
2465 @end lilypond
2466
2467 @item dodecaphonic
2468
2469 @cindex dodecafònic, estil de alteracions
2470 @cindex alteracions, estil, dodecafònic
2471
2472 @funindex dodecaphonic
2473
2474 Aquesta regla reflexa una pràctica introduïda pels compositors de
2475 principis del segle XX, en un intent d'abolir la jerarquia
2476 entre notes naturals i alterades.  Amb aquest estil, @emph{todas}
2477 les notes porten alteració, fins i tot becaires.
2478
2479 @lilypond[quote]
2480 musicA = {
2481   <<
2482     \relative {
2483       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2484       cis2. <c, g'>4 |
2485     }
2486     \\
2487     \relative {
2488       ais'2 cis, |
2489       fis8 b a4 cis2 |
2490     }
2491   >>
2492 }
2493
2494 musicB = {
2495   \clef bass
2496   \new Voice {
2497     \voiceTwo \relative {
2498       <fis a cis>8[ <fis a cis>
2499       \change Staff = up
2500       cis' cis
2501       \change Staff = down
2502       <fis, a> <fis a>]
2503       \showStaffSwitch
2504       \change Staff = up
2505       dis'4 |
2506       \change Staff = down
2507       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2508     }
2509   }
2510 }
2511
2512 \new PianoStaff {
2513   <<
2514     \context Staff = "up" {
2515       \accidentalStyle dodecaphonic
2516       \musicA
2517     }
2518     \context Staff = "down" {
2519       \accidentalStyle dodecaphonic
2520       \musicB
2521     }
2522   >>
2523 }
2524 @end lilypond
2525
2526 @item dodecaphonic-no-repeat
2527
2528 @cindex estil accidental dodecafònic
2529 @cindex estil dodecafònic, neo-modern
2530
2531 @funindex dodecaphonic-no-repeat
2532
2533 Com amb l'estil d'alteracions dodecafònic @emph{totes} les notes
2534 porten una alteració de forma predeterminada, però les alteracions
2535 se suprimeixen quan hi ha notes repetides immediatament al mateix pentagrama.
2536
2537 @lilypond[quote]
2538 musicA = {
2539   <<
2540     \relative {
2541       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2542       cis2. <c, g'>4 |
2543     }
2544     \\
2545     \relative {
2546       ais'2 cis, |
2547       fis8 b a4 cis2 |
2548     }
2549   >>
2550 }
2551
2552 musicB = {
2553   \clef bass
2554   \new Voice {
2555     \voiceTwo \relative {
2556       <fis a cis>8[ <fis a cis>
2557       \change Staff = up
2558       cis' cis
2559       \change Staff = down
2560       <fis, a> <fis a>]
2561       \showStaffSwitch
2562       \change Staff = up
2563       dis'4 |
2564       \change Staff = down
2565       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2566     }
2567   }
2568 }
2569
2570 \new PianoStaff {
2571   <<
2572     \context Staff = "up" {
2573       \accidentalStyle dodecaphonic-no-repeat
2574       \musicA
2575     }
2576     \context Staff = "down" {
2577       \accidentalStyle dodecaphonic-no-repeat
2578       \musicB
2579     }
2580   >>
2581 }
2582 @end lilypond
2583
2584
2585 @item dodecaphonic-first
2586
2587 @cindex estil accidental dodecafònic
2588 @cindex estil dodecafònic, neo-modern
2589
2590 @funindex dodecaphonic-first
2591
2592 Semblant a l'estil d'alteracions dodecafònic, @emph{totes} les
2593 notes porten una alteració, però sols la primera vegada que es
2594 troben al compàs.  Les alteracions es recorden sols per a l'octava
2595 actual però a través de les veus.
2596
2597 @lilypond[quote]
2598 musicA = {
2599   <<
2600     \relative {
2601       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2602       cis2. <c, g'>4 |
2603     }
2604     \\
2605     \relative {
2606       ais'2 cis, |
2607       fis8 b a4 cis2 |
2608     }
2609   >>
2610 }
2611
2612 musicB = {
2613   \clef bass
2614   \new Voice {
2615     \voiceTwo \relative {
2616       <fis a cis>8[ <fis a cis>
2617       \change Staff = up
2618       cis' cis
2619       \change Staff = down
2620       <fis, a> <fis a>]
2621       \showStaffSwitch
2622       \change Staff = up
2623       dis'4 |
2624       \change Staff = down
2625       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2626     }
2627   }
2628 }
2629
2630 \new PianoStaff {
2631   <<
2632     \context Staff = "up" {
2633       \accidentalStyle dodecaphonic-first
2634       \musicA
2635     }
2636     \context Staff = "down" {
2637       \accidentalStyle dodecaphonic-first
2638       \musicB
2639     }
2640   >>
2641 }
2642 @end lilypond
2643
2644
2645 @item teaching (ensenyament)
2646
2647 @cindex teaching (enseñanza), estilo de alteraciones
2648 @cindex alteracions, estil teaching (ensenyament)
2649
2650 @funindex teaching
2651
2652 Aquesta regla està pensada per a estudiants, i fa més senzill
2653 crear automàticament fulls d'escales amb alteracions de
2654 precaució.  Les alteracions s'imprimeixen com a l'estil
2655 @code{modern}, però s'afegeixen alteracions de precaució per a
2656 totes les notes sostingudes o bemolls especificats per l'armadura,
2657 excepte si la nota es repeteix immediatament.
2658
2659 @lilypond[quote,staffsize=18]
2660 musicA = {
2661   <<
2662     \relative {
2663       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2664       cis2. <c, g'>4 |
2665     }
2666     \\
2667     \relative {
2668       ais'2 cis, |
2669       fis8 b a4 cis2 |
2670     }
2671   >>
2672 }
2673
2674 musicB = {
2675   \clef bass
2676   \new Voice {
2677     \voiceTwo \relative {
2678       <fis a cis>8[ <fis a cis>
2679       \change Staff = up
2680       cis' cis
2681       \change Staff = down
2682       <fis, a> <fis a>]
2683       \showStaffSwitch
2684       \change Staff = up
2685       dis'4 |
2686       \change Staff = down
2687       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2688     }
2689   }
2690 }
2691
2692 \new PianoStaff {
2693   <<
2694     \context Staff = "up" {
2695       \key fis \minor
2696       \accidentalStyle teaching
2697       \musicA
2698     }
2699     \context Staff = "down" {
2700       \key fis \minor
2701       \accidentalStyle teaching
2702       \musicB
2703     }
2704   >>
2705 }
2706 @end lilypond
2707
2708 @item no-reset (sense restabliment)
2709
2710 @cindex alteracions sense restabliment, estil de
2711 @cindex sense restabliment, estil d'alteracions
2712
2713 @funindex no-reset
2714
2715 És el mateix que @code{default} però amb alteracions que duren
2716 @q{per sempre} i no sols dins del mateix compàs:
2717
2718 @lilypond[quote]
2719 musicA = {
2720   <<
2721     \relative {
2722       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2723       cis2. <c, g'>4 |
2724     }
2725     \\
2726     \relative {
2727       ais'2 cis, |
2728       fis8 b a4 cis2 |
2729     }
2730   >>
2731 }
2732
2733 musicB = {
2734   \clef bass
2735   \new Voice {
2736     \voiceTwo \relative {
2737       <fis a cis>8[ <fis a cis>
2738       \change Staff = up
2739       cis' cis
2740       \change Staff = down
2741       <fis, a> <fis a>]
2742       \showStaffSwitch
2743       \change Staff = up
2744       dis'4 |
2745       \change Staff = down
2746       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2747     }
2748   }
2749 }
2750
2751 \new PianoStaff {
2752   <<
2753     \context Staff = "up" {
2754       \accidentalStyle no-reset
2755       \musicA
2756     }
2757     \context Staff = "down" {
2758       \accidentalStyle no-reset
2759       \musicB
2760     }
2761   >>
2762 }
2763 @end lilypond
2764
2765 @item forget (oblit)
2766
2767 @cindex oblit, estil de alteracions
2768 @cindex alteració, estil de, oblit
2769
2770 @funindex forget
2771
2772 És l'oposat a @code{sense restabliment}: Les alteracions no es
2773 recorden en absolut: d'aquí que totes les alteracions es gravin en
2774 relació a l'armadura de la tonalitat, sense que es vegin afectades
2775 pel que hi ha abans.
2776
2777
2778 @lilypond[quote]
2779 musicA = {
2780   <<
2781     \relative {
2782       cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2783       cis2. <c, g'>4 |
2784     }
2785     \\
2786     \relative {
2787       ais'2 cis, |
2788       fis8 b a4 cis2 |
2789     }
2790   >>
2791 }
2792
2793 musicB = {
2794   \clef bass
2795   \new Voice {
2796     \voiceTwo \relative {
2797       <fis a cis>8[ <fis a cis>
2798       \change Staff = up
2799       cis' cis
2800       \change Staff = down
2801       <fis, a> <fis a>]
2802       \showStaffSwitch
2803       \change Staff = up
2804       dis'4 |
2805       \change Staff = down
2806       <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2807     }
2808   }
2809 }
2810
2811 \new PianoStaff {
2812   <<
2813     \context Staff = "up" {
2814       \accidentalStyle forget
2815       \musicA
2816     }
2817     \context Staff = "down" {
2818       \accidentalStyle forget
2819       \musicB
2820     }
2821   >>
2822 }
2823 @end lilypond
2824 @end table
2825
2826 @seealso
2827 Fragments de codi:
2828 @rlsr{Pitches}.
2829
2830 Referècia de funcionament interno:
2831 @rinternals{Accidental},
2832 @rinternals{Accidental_engraver},
2833 @rinternals{GrandStaff},
2834 @rinternals{PianoStaff},
2835 @rinternals{Staff},
2836 @rinternals{AccidentalSuggestion},
2837 @rinternals{AccidentalPlacement},
2838 @rinternals{accidental-suggestion-interface}.
2839
2840 @cindex alteracions i notes simultànies
2841 @cindex simultànies, notes i alteracions
2842 @cindex alteracions en acordes
2843 @cindex acordes, alteracions dins de
2844
2845 @knownissues
2846 Les notes simultànies no es tenen en compte per a la determinació
2847 automàtica de les alteracions accidentals; sols es consideren les
2848 notes anteriors i l'armadura de la tonalitat.  Pot ser necessari
2849 forçar les alteracions accidentals amb with@tie{}@code{!}
2850 o@tie{}@code{?} quan la mateixa nota, amb al mateix nom, aparegui
2851 simultàniament amb diferents alteracions, com a @samp{<f! fis!>}.
2852
2853 La cancel·lació de precaució d'alteracions es fa mirant el compàs
2854 previ.  Malgrat això, al bloc @code{\alternative} que segueix a
2855 una secció de repetició de primera i segona vegada @code{\repeat
2856 volta N}, s'esperaria que la cancel·lació es calculés utilitzant
2857 el compàs previ @emph{que s'ha tocat}, no el compàs previ
2858 @emph{que s'ha imprès}.  A l'exemple següent al Do natural de la
2859 casella de segona vegada no li cal becaire:
2860
2861 @lilypond[quote]
2862 {
2863   \accidentalStyle modern
2864   \time 2/4
2865   \repeat volta 2 {
2866     c'2
2867   }
2868   \alternative {
2869      cis'
2870      c'
2871   }
2872 }
2873 @end lilypond
2874
2875 Es pot usar la següent solució del problema: definir una funció
2876 que canviï localment l'estil d'alteracions a @code{forget}:
2877
2878 @lilypond[verbatim,quote]
2879 forget = #(define-music-function (music) (ly:music?) #{
2880   \accidentalStyle forget
2881   #music
2882   \accidentalStyle modern
2883 #})
2884 {
2885   \accidentalStyle modern
2886   \time 2/4
2887   \repeat volta 2 {
2888     c'2
2889   }
2890   \alternative {
2891      cis'
2892      \forget c'
2893   }
2894 }
2895 @end lilypond
2896
2897 @node Tessitura
2898 @unnumberedsubsubsec Tessitura
2899 @translationof Ambitus
2900
2901 @cindex ambitus
2902 @cindex rang de altures
2903 @cindex tessitura
2904
2905 El terme @emph{ambitus} o àmbit denota el rang de notes que abasta
2906 una veu donada a una part musical.  També pot denotar el marge de
2907 notes que és capaç de tocar un determinat instrument musical.  Els
2908 àmbits s'imprimeixen a les parts vocals de tal manera que els
2909 intèrprets puguin determinar amb facilitat si compleixen amb les
2910 seves pròpies possibilitats.
2911
2912 Els àmbits es presenten al començament de la peça junt a la clau
2913 inicial.  El rang s'especifica gràficament mitjançant dos caps de
2914 nota que representen a les notes inferior i superior.  Sols
2915 s'imprimeixen alteracions si no formen part de l'armadura de la
2916 tonalitat.
2917
2918 @lilypond[verbatim,quote]
2919 \layout {
2920   \context {
2921     \Voice
2922     \consists "Ambitus_engraver"
2923   }
2924 }
2925
2926 \relative {
2927   aes' c e2
2928   cis,1
2929 }
2930 @end lilypond
2931
2932 @snippets
2933 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
2934 {adding-ambitus-per-voice.ly}
2935
2936 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
2937 {ambitus-with-multiple-voices.ly}
2938
2939 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
2940 {changing-the-ambitus-gap.ly}
2941
2942 @seealso
2943 Glossri musical:
2944 @rglos{ambitus}.
2945
2946 Fragments de codi:
2947 @rlsr{Pitches}.
2948
2949 Referència de funcionament interno:
2950 @rinternals{Ambitus_engraver},
2951 @rinternals{Voice},
2952 @rinternals{Staff},
2953 @rinternals{Ambitus},
2954 @rinternals{AmbitusAccidental},
2955 @rinternals{AmbitusLine},
2956 @rinternals{AmbitusNoteHead},
2957 @rinternals{ambitus-interface}.
2958
2959 @knownissues
2960 No s'efectua un tractament de les possibles col·lisions en cas de
2961 diverses indicacions d'àmbit simultànies a veus diferents.
2962
2963 @node Cap de les notes
2964 @subsection Cap de les notes
2965 @translationof Note heads
2966
2967 Aquesta secció proposa formes d'alterar els caps de les figures.
2968
2969 @menu
2970 * Caps de nota especials::
2971 * Caps de notes de Notació Fàcil::
2972 * Caps de notes amb formes diverses::
2973 * Improvisació::
2974 @end menu
2975
2976 @node Caps de nota especials
2977 @unnumberedsubsubsec Caps de nota especials
2978 @translationof Special note heads
2979
2980 @cindex figura, cap de la
2981 @cindex nota, cap especial de
2982 @cindex nota, cap de, en aspes
2983 @cindex nota, cap de, en rombe
2984 @cindex nota, cap de, en parlato
2985 @cindex nota, cap de, harmònics
2986 @cindex nota, cap de, guitarra
2987 @cindex especials, caps de figura
2988 @cindex aspes, caps de nota
2989 @cindex rombe, caps de nota
2990 @cindex parlato, caps de nota
2991 @cindex harmònics, caps de nota
2992 @cindex guitarra, caps de nota
2993 @cindex nota, cap de, estils
2994 @cindex estils de cap de nota
2995
2996 @funindex cross
2997
2998 Es pot modificar l'aparença del cap de les notes:
2999
3000 @lilypond[verbatim,quote]
3001 \relative c'' {
3002   c4 b
3003   \override NoteHead.style = #'cross
3004   c4 b
3005   \revert NoteHead.style
3006   a b
3007   \override NoteHead.style = #'harmonic
3008   a b
3009   \revert NoteHead.style
3010   c4 d e f
3011 }
3012 @end lilypond
3013
3014 Per veure totes els estils de caps de les notes, consulteu
3015 @rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota}.
3016
3017 L'estil @code{cross} (aspes) es fa servir per representar una
3018 àmplia varietat d'intencions musicals.  Les següent ordres
3019 genèriques predefinides modifiquen la forma del cap de les figures
3020 tant al context del pentagrama normal com al de tabulatura, i es
3021 poden fer servir per representar qualsevol significat musical:
3022
3023 @lilypond[verbatim,quote]
3024 \relative {
3025   c''4 b
3026   \xNotesOn
3027    a b c4 b
3028   \xNotesOff
3029   c4 d
3030 }
3031 @end lilypond
3032
3033 La forma de funció musical d'aquesta ordre predefinida es pot usar
3034 dins i fora dels acords per generar caps de nota en aspa, tant al
3035 context de pentagrama normal com al de tabulatura:
3036
3037 @lilypond[verbatim,quote]
3038 \relative {
3039   c''4 b
3040   \xNote { e f }
3041   c b < g \xNote c f > b
3042 }
3043 @end lilypond
3044
3045 Como sinònims de @code{\xNote}, @code{\xNotesOn} i
3046 @code{\xNotesOff}, se poden usar @code{\deadNote},
3047 @code{\deadNotesOn} i @code{\deadNotesOff}.  El terme
3048 @notation{dead note} (nota morta) s'utilitza habitualment per part
3049 dels guitarristes.
3050
3051 També hi ha una abreviatura semblant per a les formes en rombe:
3052
3053 @lilypond[verbatim,quote]
3054 \relative c'' {
3055   <c f\harmonic>2 <d a'\harmonic>4 <c g'\harmonic> f\harmonic
3056 }
3057 @end lilypond
3058
3059 @predefined
3060 @code{\harmonic},
3061 @code{\xNotesOn},
3062 @code{\xNotesOff},
3063 @code{\xNote}.
3064 @endpredefined
3065
3066 @seealso
3067 Fragments de codi:
3068 @rlsr{Pitches}.
3069
3070 Referència de la notació:
3071 @rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota},
3072 @rusernamed{Chorded notes,Notes en acord},
3073 @rusernamed{Indicating harmonics and dampened notes,Indicació d'harmònics y notes tapades}.
3074
3075 Referència de funcionament interno:
3076 @rinternals{note-event},
3077 @rinternals{Note_heads_engraver},
3078 @rinternals{Ledger_line_engraver},
3079 @rinternals{NoteHead},
3080 @rinternals{LedgerLineSpanner},
3081 @rinternals{note-head-interface},
3082 @rinternals{ledger-line-spanner-interface}.
3083
3084
3085 @node Caps de notes de Notació Fàcil
3086 @unnumberedsubsubsec Caps de notes de Notació Fàcil
3087 @translationof Easy notation note heads
3088
3089 @cindex Hal Leonard
3090 @cindex principiants, música per a
3091 @cindex fàcil, notació, caps de nota de
3092 @cindex música para principiants
3093 @cindex notes, caps de, estudio
3094 @cindex notes, caps de, notació simplificada
3095 @cindex notes, caps de, para practicar
3096 @cindex simplificada, notació
3097
3098 @funindex \easyHeadsOn
3099 @funindex \easyHeadsOff
3100
3101 Les notes amb cap de @q{notació facilitada} tenen el nom de la
3102 nota (en angles) dins del cap.  S'usen a la música per a
3103 principiants.  Perquè que les lletres siguin llegibles, s'han
3104 d'imprimir en una mida gran de tipus de lletra.  Per imprimir amb
3105 un tipus de lletra més gran, vegeu
3106 @rusernamed{Setting the staff size,Establiment de la mida del pentagrama}.
3107
3108 @lilypond[verbatim,quote]
3109 #(set-global-staff-size 26)
3110 \relative c' {
3111   \easyHeadsOn
3112   c2 e4 f
3113   g1
3114   \easyHeadsOff
3115   c,1
3116 }
3117 @end lilypond
3118
3119 @predefined
3120 @code{\easyHeadsOn},
3121 @code{\easyHeadsOff}.
3122 @endpredefined
3123
3124 @snippets
3125 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
3126 {numbers-as-easy-note-heads.ly}
3127
3128 @seealso
3129 Referència de la notació:
3130 @rusernamed{Setting the staff size,Establiment de la mida del pentagrama}.
3131
3132 Fragments de codi:
3133 @rlsr{Pitches}.
3134
3135 Referència de funcionament interno:
3136 @rinternals{note-event},
3137 @rinternals{Note_heads_engraver},
3138 @rinternals{NoteHead},
3139 @rinternals{note-head-interface}.
3140
3141
3142 @node Caps de notes amb formes diverses
3143 @unnumberedsubsubsec Caps de notes amb formes diverses
3144 @translationof Shape note heads
3145
3146 @cindex notes, caps de, con formes
3147 @cindex formes, notes con
3148
3149 @cindex Aiken, caps de nota amb forma
3150 @cindex arpa sacra, caps de nota amb forma
3151 @cindex Southern Harmony, caps de nota amb forma
3152 @cindex Funk, caps de nota amb forma
3153 @cindex Harmonica Sacra, caps de nota amb forma
3154 @cindex Christian Harmony, caps de nota amb forma
3155 @cindex Walker, caps de nota amb forma
3156
3157 @cindex notes, caps de, Aiken
3158 @cindex notes, caps de, arpa sacra
3159 @cindex notes, caps de, Southern Harmony
3160 @cindex notes, caps de, Funk
3161 @cindex notes, caps de, Harmonica Sacra
3162 @cindex notes, caps de, Christian Harmony
3163 @cindex notes, caps de, Walker
3164
3165 @funindex \aikenHeads
3166 @funindex \sacredHarpHeads
3167 @funindex \southernHarmonyHeads
3168 @funindex \funkHeads
3169 @funindex \walkerHeads
3170
3171 A la notació de caps amb forma, la forma del cap correspon a la
3172 funció harmònica d'una nota dins de l'escala.  Aquesta notació es
3173 va fer popular als llibres americans de cançons durant el segle
3174 XIX.  Els caps de nota amb formes es poden produir amb els estils
3175 @q{Arpa Sacra}, @q{Southern Harmony}, Funk (Harmonica Sacra),
3176 Walker i Aiken @q{(Christian Harmony)}:
3177
3178 @lilypond[verbatim,quote]
3179 \relative c'' {
3180   \aikenHeads
3181   c, d e f g2 a b1 c \break
3182   \sacredHarpHeads
3183   c,4 d e f g2 a b1 c \break
3184   \southernHarmonyHeads
3185   c,4 d e f g2 a b1 c \break
3186   \funkHeads
3187   c,4 d e f g2 a b1 c \break
3188   \walkerHeads
3189   c,4 d e f g2 a b1 c \break
3190 }
3191 @end lilypond
3192
3193 @funindex \key
3194 @funindex \aikenHeadsMinor
3195 @funindex \sacredHarpHeadsMinor
3196 @funindex \southernHarmonyHeadsMinor
3197 @funindex \funkHeadsMinor
3198 @funindex \walkerHeadsMinor
3199
3200 Les formes es determinen en funció del grau de l'escala, on la
3201 tònica està determinada per l'ordre @code{\key}. Quan s'escriu en
3202 un to menor, la nota de l'escala es pot determinar a partir del
3203 relatiu major:
3204
3205 @lilypond[verbatim,quote]
3206 \relative c'' {
3207   \key a \minor
3208   \aikenHeads
3209   a b c d e2 f g1 a \break
3210   \aikenHeadsMinor
3211   a,4 b c d e2 f g1 a \break
3212   \sacredHarpHeadsMinor
3213   a,2 b c d \break
3214   \southernHarmonyHeadsMinor
3215   a2 b c d \break
3216   \funkHeadsMinor
3217   a2 b c d \break
3218   \walkerHeadsMinor
3219   a2 b c d \break
3220 }
3221 @end lilypond
3222
3223 @predefined
3224 @code{\aikenHeads},
3225 @code{\aikenHeadsMinor},
3226 @code{\funkHeads},
3227 @code{\funkHeadsMinor},
3228 @code{\sacredHarpHeads},
3229 @code{\sacredHarpHeadsMinor},
3230 @code{\southernHarmonyHeads},
3231 @code{\southernHarmonyHeadsMinor},
3232 @code{\walkerHeads},
3233 @code{\walkerHeadsMinor}.
3234 @endpredefined
3235
3236 @snippets
3237 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
3238 {applying-note-head-styles-depending-on-the-step-of-the-scale.ly}
3239
3240 Per veure tots els estils de formes de cap de nota, consulteu
3241 @rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota},
3242
3243 @seealso
3244 Fragments de codi:
3245 @rlsr{Pitches}.
3246
3247 Referència de la notació:
3248 @rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota},
3249
3250 Referencia de funcionament interno:
3251 @rinternals{note-event},
3252 @rinternals{Note_heads_engraver},
3253 @rinternals{NoteHead},
3254 @rinternals{note-head-interface}.
3255
3256
3257 @node Improvisació
3258 @unnumberedsubsubsec Improvisació
3259 @translationof Improvisation
3260
3261 @cindex improvisació
3262 @cindex barrades, capss de nota
3263 @cindex notes, caps de, improvisació
3264 @cindex notes, caps de, barrades
3265
3266 @funindex \improvisationOn
3267 @funindex \improvisationOff
3268
3269 La improvisació es denota a vegades mitjançant caps de nota en
3270 forma de barra inclinada, on l'executant pot escollir qualsevol
3271 nota però amb el ritme especificat.  Aquests cap de nota es creen
3272 així:
3273
3274 @lilypond[verbatim,quote]
3275 \new Voice \with {
3276   \consists "Pitch_squash_engraver"
3277 } \relative {
3278   e''8 e g a a16( bes) a8 g
3279   \improvisationOn
3280   e8 ~
3281   2 ~ 8 f4 f8 ~
3282   2
3283   \improvisationOff
3284   a16( bes) a8 g e
3285 }
3286 @end lilypond
3287
3288 @predefined
3289 @code{\improvisationOn},
3290 @code{\improvisationOff}.
3291 @endpredefined
3292
3293 @seealso
3294 Fragments de codi:
3295 @rlsr{Pitches}.
3296
3297 Referència de funcionament interno:
3298 @rinternals{Pitch_squash_engraver},
3299 @rinternals{Voice},
3300 @rinternals{RhythmicStaff}.