Doc-ca: Contributing notation/staff.itely and correcting errors

[lilypond.git] / Documentation / ca / notation / pitches.itely

@c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
@ignore
    Translation of GIT committish: e45059ae37b240ce52639ad5c49110b510a89481

    When revising a translation, copy the HEAD committish of the
    version that you are working on.  For details, see the Contributors'
    Guide, node Updating translation committishes..
@end ignore

@c \version "2.19.22"

@c Translators: Walter Garcia-Fontes
@c Translation checkers:



@node Altures
@section Altures
@translationof Pitches

@lilypondfile[quote]{pitches-headword.ly}

A aquesta secció es discuteix com especificar l'altura de les
notes. Aquest procés es composa de tres fases: entrada,
modificació i sortida.

@menu
* Escriptura de notes::
* Modificació de diverses notes a l'hora::
* Impressió de les altures::
* Cap de les notes::
@end menu


@node Escriptura de notes
@subsection Escriptura de notes
@translationof Writing pitches

A aquesta secció es descriu la manera d'introduir l'altura de les
notes.  Hi ha dues formes diferents de col·locar les notes a la
seva octava corresponent: el mode absolut i el relatiu.  A gairebé
totes les ocasions, serà més pràctic el mode relatiu.

@menu
* Escriptura d'octava absoluta::
* Escriptura d'octava relativa::
* Alteracions accidentals::
* Noms de les notes en altres llengües::
@end menu


@node Escriptura d'octava absoluta
@unnumberedsubsubsec Escriptura d'octava absoluta
@translationof Absolute octave entry

@cindex noms de les notes
@cindex altures
@cindex absoluta
@cindex absoluta, especificació, de l'octava
@cindex octava, especificació absoluta
@cindex absoluta, introducció, de l'octava
@cindex octava, introducció absoluta

El nom d'una nota s'especifica usant les lletres minúscules de
l'@code{a} a la @code{g}.  Les notes els noms dels quals van des
de la @code{c} fins la @code{b} s'imprimeixen a l'octava inferior
al Do central.

@c don't use c' here.
@lilypond[verbatim,quote]
{
  \clef bass
  c4 d e f
  g4 a b c
  d4 e f g
}
@end lilypond

@cindex octava, marca de canvi de

@funindex '
@funindex ,

Es poden especificar d'altres octaves mitjançant una cometa simple
quote@tie{}(@code{'}) o una coma@tie{}(@code{,}) .
Cada@tie{}@code{'} eleva l'altura en una octava;
cada@tie{}@code{,} baixa l'altura una octava.

@lilypond[verbatim,quote]
{
  \clef treble
  c'4 e' g' c''
  c'4 g b c'
  \clef bass
  c,4 e, g, c
  c,4 g,, b,, c,
}
@end lilypond

@funindex \fixed
Les marques d'octava comunes es poden escriure una sola vegada
sobre una nota de referència si es fa servir @code{\fixed} abans
de la música.  A les notes dins de @code{\fixed} sols els calen
les marques d'apòstrof @code{'} o de coma @tie{}@code{,} quan
estan per sobre o per sota de l'octava de la nota de referència.

@lilypond[verbatim,quote]
{
  \fixed c' {
    \clef treble
    c4 e g c'
    c4 g, b, c
  }
  \clef bass
  \fixed c, {
    c4 e g c'
    c4 g, b, c
  }
}
@end lilypond

L'altura de les notes de l'expressió musical que segueix a
@code{\fixed} no resulta afectada per un @code{\relative} que
l'envolta, que s'estudia a continuació.

@seealso
Glossari musical:
@rglos{Pitch names}.

Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.


@node Escriptura d'octava relativa
@unnumberedsubsubsec Escriptura d'octava relativa
@translationof Relative octave entry

@cindex relatiu
@cindex relatives, especificació d'octaves
@cindex octava, introducció relativa
@cindex relativa, especificació de l'octava
@cindex octava, especificació relativa

@funindex \relative

L'entrada d'octava absoluta requereix que s'especifiqui l'octava
per a totes i cadascuna de les notes.  En contrast amb això, el
mode d'entrada d'octava relativa especifica cada octava en relació
amb la nota anterior: si es canvia l'octava d'una nota això
afectarà a totes les notes següents.

El mode relatiu de notes s'ha d'introduir de forma explícita usant
l'ordre @code{\relative}:

@example
\relative @var{altura_inicial} @var{expressió_musical}
@end example

En el mode relatiu, se suposa que cada nota es troba el més a prop
possible de la nota anterior.  Això significa que l'octava d'una
nota que està dins de @code{@var{expresión_musical}} es calcula
com segueix:

@itemize
@item
Si no s'usa cap marca de canvi d'octava en una nota, la seva
octava es calcula de forma que l'interval que formi amb la nota
anterior sigui menor d'una quinta.  Aquest interval es determina
sense considerar les alteracions.

@item
Es pot afegir una marca de canvi d'octava@tie{}@code{'}
o@tie{}@code{,} per elevar o baixar l'altura, respectivament, en
una octava més en relació con l'altura calculada sense aquesta
marca.

@item
Es poden usar diverses marques de canvi d'octava.  Per exemple,
@code{''}@tie{}i @code{,,}@tie{} alteren l'altura en dues octaves.

@item
L'altura de la primera nota és relativa a
@code{@var{altura_inicial}}.  @code{@var{altura_inicial}}
s'especifica en mode d'octava absoluta.  Quines opcions tenen
sentit?

@table @asis
@item @code{c} (Do), en qualsevol octava
La identificació del Do central amb @code{c'} és quelcom força
bàsica, per la qual cosa sol ser fàcil trobar octaves de
@code{c}.  Si la nostra música comença amb @code{gis} (un Sol
sostingut) per sobre de @code{c'''}, hauríem d'escriure quelcom
com @code{\relative @{ gis''' @dots{}  @}}

@item una nota que està una o dues octaves de la primera nota
Escriure @code{\relative @{ gis''' @dots{} @}} fa que sigui fàcil
determinar l'altura absoluta de la primera nota de dins.

@item cap altura d'inici explícita
La forma @code{\relative @{ gis''' @dots{} @}} serveix com una
versió més compacta de l'opció anterior: la primera nota de dins
s'escriu ella mateixa en altura absoluta (això resulta ser
equivalent a escollir @code{f} (Fa) como l'altura de referència).
@end table

La documentació sol utilitzar aquesta última opció.
@end itemize

Aquí podem ver el mode relatiu en acció:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \clef bass
  c d e f
  g a b c
  d e f g
}
@end lilypond

Les marques de canvi d'octava s'utilitzen per a intervals majors
de la quarta:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  c'' g c f,
  c' a, e'' c
}
@end lilypond

Una sèrie de notes sense cap marca d'octava pot, malgrat tot,
abastar intervals molt grans:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  c f b e
  a d g c
}
@end lilypond

Quan hi ha uns blocs @code{\relative} niuats dins d'altres, el bloc
@code{\relative} més intern comença amb la seva pròpia nota de
referència independentment del @code{\relative} exterior.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  c' d e f
  \relative {
    c'' d e f
  }
}
@end lilypond

@code{\relative} no té efecte sobre els blocs
@code{\chordmode}.

@lilypond[verbatim,quote]
\new Staff {
  \relative c''' {
    \chordmode { c1 }
  }
  \chordmode { c1 }
}
@end lilypond

@code{\relative} no es permet dins des bloques
@code{\chordmode}.

La música que està dins d'un bloc @code{\transpose} és absoluta, a
no ser que s'inclogui una ordre @code{\relative}.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  d' e
  \transpose f g {
    d e
    \relative {
      d' e
    }
  }
}
@end lilypond

@cindex acords i introduccions relativa de l'octava
@cindex relativa, introducció de l'octava, i acords

Si l'element anterior és un acord, la primera nota de l'acord
s'utilitza per determinar la primera nota del següent acord.  Dins
dels acords, la següent nota sempre està en relació a l'anterior.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  c'
  <c e g>
  <c' e g'>
  <c, e, g''>
}
@end lilypond

Com es va explicar més a dalt, l'octava de les notes es calcula
solament a partir dels seus noms, sense tenir en compte cap
alteració.  Per tant, un Mi doble sostingut després d'un Si
s'escriurà més greu.  En altres paraules, es considera a la quarta
doble augmentada un interval menor que la quinta doble disminuïda,
independentment del número de semitons de cada un d'ells.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  c''2 fis
  c2 ges
  b2 eisis
  b2 feses
}
@end lilypond


@seealso
Glossari musical:
@rglos{fifth},
@rglos{interval},
@rglos{Pitch names}.

Referència de la notació:
@ref{Comprovació d'octava}.

Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{RelativeOctaveMusic}.

@cindex relatiu, mode, transposició i
@cindex transposició i mode relatiu

@funindex \transpose
@funindex \chordmode
@funindex \relative


@node Alteracions accidentals
@unnumberedsubsubsec Alteracions accidentals
@translationof Accidentals

@cindex accidental
@cindex key signature
@cindex clef

@c duplicated in Key signature and Accidentals
@warning{Les alteracions accidentals i les armadures són una
freqüent causa de confusió per als nous usuaris.  Al LilyPond, els
noms de les notes específiques les altures; l'armadura i la clau
determinen de quin forma es presenten aquestes altures.  Una nota
sense alteració com@tie{}@code{c} significa @q{Do natural}, i sí que
l'afecten l'armadura ni la clau.  Per veure més informació, consulteu
@rlearning{Alteracions accidentals i armadures}.}

@cindex notes, noms holandesos de
@cindex notes, noms predeterminats
@cindex predeterminats, noms de nota
@cindex sostingut
@cindex bemoll
@cindex doble sostingut
@cindex sostingut, doble
@cindex doble bemoll
@cindex bemoll, doble
@cindex becaire
@cindex natural, nota

S'escriu una nota @notation{sostinguda} afegint @code{is} al
nom de la nota, i un @notation{bemoll} afegint @code{es}.
Com és d'esperar, un @notation{doble sostingut} i un
@notation{doble bemoll} s'obté afegint @code{isis} o
@code{eses}.  Aquesta sintaxi deriva dels noms de les notes en
holandès.  Per utilitzar altres noms per a les alteracions,
consulteu @ref{Noms de les notes en altres llengües}.

@lilypond[verbatim,quote,fragment]
\relative c'' { ais1 aes aisis aeses }
@end lilypond

Una nota natural s'introdueix com el nom de la nota, sense més; no
cal cap sufix.  S'imprimeix un símbol de becaire si cal per
cancel·lar l'efecte d'una alteració o armadura anterior.

@lilypond[verbatim,quote,fragment]
\relative c'' { a4 aes a2 }
@end lilypond

@cindex quarts de to
@cindex semi-bemolls
@cindex semi-sostinguts

Es poden escriure mig bemolls i els mig sostinguts; a continuació
presentem una sèrie de DOs cada com més aguts:

@lilypond[verbatim,quote,fragment]
\relative c'' { ceseh1 ces ceh c cih cis cisih }
@end lilypond

@cindex alteració recordatòria
@cindex alteració de precaució
@cindex alteració con parèntesi
@cindex recordatòria, alteració
@cindex precaució, alteració de
@cindex parèntesi, alteració amb

@funindex ?
@funindex !

Normalment les alteracions accidentals s'imprimeixen
automàticament, però també pot imprimir-les manualment.  Una
alteració recordatòria es pot forçar afegint un signe de
admiració@tie{}@code{!}  després de l'altura de la nota.  Es pot
obtenir una alteració de precaució (o sigui, una alteració entre
parèntesi) afegint el signe de interrogació@tie{}@code{?} després
del nom de la nota.

@lilypond[verbatim,quote,fragment]
\relative c'' { cis cis cis! cis? c c c! c? }
@end lilypond

@cindex alteració en nota lligada
@cindex lligadura, alteracions i

Les alteracions sobre notes unides per lligadura sols
s'imprimeixen al començament d'un sistema:

@lilypond[verbatim,quote,fragment,ragged-right]
\relative c'' {
  cis1~ 1~
  \break
  cis
}
@end lilypond


@snippets

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle,ragged-right]
{hiding-accidentals-on-tied-notes-at-the-start-of-a-new-system.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{preventing-extra-naturals-from-being-automatically-added.ly}

@seealso
Glossari musical:
@rglos{sharp},
@rglos{flat},
@rglos{double sharp},
@rglos{double flat},
@rglos{Pitch names},
@rglos{quarter tone}.

Manual d'aprenentatge:
@rlearning{Alteracions accidentals i armadures}.

Referència de la notació:
@ref{Alteracions accidentals automàtiques},
@rusernamed{Annotational accidentals (musica ficta), Alteracions de anotació (musica ficta)},
@ref{Noms de les notes en altres llengües}.

Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{Accidental_engraver},
@rinternals{Accidental},
@rinternals{AccidentalCautionary},
@rinternals{accidental-interface}.

@cindex alteració de quarts de to
@cindex quarts de to, alteracions

@knownissues
No hi ha estàndards reconeguts àmpliament per denotar els bemolls
de tres quarts, de manera que els símbols del LilyPond no
s'ajusten a cap estàndard.

@node Noms de les notes en altres llengües
@unnumberedsubsubsec Noms de les notes en altes llengües
@translationof Note names in other languages

@cindex notes, noms de, en altres llengües
@cindex altures, noms de, altres llengües
@cindex llengua, noms de nota en altres
@cindex llengua, altures en altres

Hi ha conjunts predefinits de noms de notes i les seves
alteracions per a algunes llengües a part de l'anglès.  La
selecció de la llengua dels noms de les notes se sol fer al
principi del fitxer: l'exemple següent està escrit utilitzant els
noms italians de les notes:

@lilypond[quote,verbatim]
\language "italiano"

\relative {
  do' re mi sib
}
@end lilypond

Les llengües disponibles i els noms de les notes que defineixen
són els següents:

@quotation
@multitable {@code{nederlands}} {do re/re mi fa sol la sib si}
@headitem Llengua
  @tab Nom de les notes
@item @code{nederlands}
  @tab c d e f g a bes b
@item @code{catalan}
  @tab do re mi fa sol la sib si
@item @code{deutsch}
  @tab c d e f g a b h
@item @code{english}
  @tab c d e f g a bf b
@item @code{espanol} o @code{español}
  @tab do re mi fa sol la sib si
@item @code{français}
  @tab do ré/re mi fa sol la sib si
@item @code{italiano}
  @tab do re mi fa sol la sib si
@item @code{norsk}
  @tab c d e f g a b h
@item @code{portugues}
  @tab do re mi fa sol la sib si
@item @code{suomi}
  @tab c d e f g a b h
@item @code{svenska}
  @tab c d e f g a b h
@item @code{vlaams}
  @tab do re mi fa sol la sib si
@end multitable
@end quotation

A més dels noms de les notes, els sufixos de les alteracions
poden també variar depenent de la llengua:

@quotation
@multitable {@code{nederlands}} {-@code{s}/-@code{-sharp}} {-@code{ess}/-@code{es}} {-@code{ss}/-@code{x}/-@code{-sharpsharp}} {-@code{essess}/-@code{eses}}
@headitem Llengua
  @tab sostingut @tab bemoll @tab doble sostingut @tab doble bemoll
@item @code{nederlands}
  @tab -@code{is} @tab -@code{es} @tab -@code{isis} @tab -@code{eses}
@item @code{catalan}
  @tab -@code{d}/-@code{s} @tab -@code{b} @tab -@code{dd}/-@code{ss} @tab -@code{bb}
@item @code{deutsch}
  @tab -@code{is} @tab -@code{es} @tab -@code{isis} @tab -@code{eses}
@item @code{english}
  @tab -@code{s}/-@code{-sharp} @tab -@code{f}/-@code{-flat} @tab -@code{ss}/-@code{x}/-@code{-sharpsharp}
    @tab -@code{ff}/-@code{-flatflat}
@item @code{espanol} or @code{español}
  @tab -@code{s} @tab -@code{b} @tab -@code{ss}/-@code{x} @tab -@code{bb}
@item @code{français}
  @tab -@code{d} @tab -@code{b} @tab -@code{dd}/-@code{x} @tab -@code{bb}
@item @code{italiano}
  @tab -@code{d} @tab -@code{b} @tab -@code{dd} @tab -@code{bb}
@item @code{norsk}
  @tab -@code{iss}/-@code{is} @tab -@code{ess}/-@code{es} @tab -@code{ississ}/-@code{isis}
    @tab -@code{essess}/-@code{eses}
@item @code{portugues}
  @tab -@code{s} @tab -@code{b} @tab -@code{ss} @tab -@code{bb}
@item @code{suomi}
  @tab -@code{is} @tab -@code{es} @tab -@code{isis} @tab -@code{eses}
@item @code{svenska}
  @tab -@code{iss} @tab -@code{ess} @tab -@code{ississ} @tab -@code{essess}
@item @code{vlaams}
  @tab -@code{k} @tab -@code{b} @tab -@code{kk} @tab -@code{bb}
@end multitable
@end quotation

A l'holandès, @code{aes} es contrau com @code{as}, però les dues
formes s'accepten al LilyPond.  De forma semblant, s'accepten tant
@code{es} com @code{ees}.  Això s'aplica també a
@code{aeses}@tie{}/@tie{}@code{ases} i a
@code{eeses}@tie{}/@tie{}@code{eses}.  A vegades es defineixen
sols aquest noms abreujats als fitxers de llengua corresponents.

@lilypond[verbatim,quote,fragment]
\relative c'' { a2 as e es a ases e eses }
@end lilypond

@cindex microtons
@cindex semi-sostingut
@cindex semi-bemoll
@cindex sesqui-sostingut
@cindex sesqui-bemoll

Algunes músiques utilitzen microtons les alteracions dels quals
són fraccions d'un sostingut o bemoll @q{normals}.  La taula
següent relaciona els noms de les notes per a les alteracions d'un
quart de to en diferents llengües; aquí, els prefixos
@notation{semi-} i @notation{sesqui-} respectivament signifiquen
@q{mig} i @q{u i mig}.  Les llengües que no apareixen a aquesta
taula no aporten encaran noms especials per a les notes.

@quotation
@multitable {@code{nederlands}} {@b{semi-sostingut}} {@b{semi-bemoll}} {@b{sesqui-sostingut}} {@b{sesqui-bemoll}}
@headitem Llengua
  @tab semi-sostingut @tab semi-bemoll @tab sesqui-sostingut @tab sesqui-bemoll

@item @code{nederlands}
  @tab -ih @tab -eh @tab -isih @tab -eseh
@item @code{deutsch}
  @tab -ih @tab -eh @tab -isih @tab -eseh
@item @code{english}
  @tab -qs @tab -qf @tab -tqs @tab -tqf
@item @code{espanol} o @code{español}
  @tab -cs @tab -cb @tab -tcs @tab -tcb
@item @code{français}
  @tab -sd @tab -sb @tab -dsd @tab -bsb
@item @code{italiano}
  @tab -sd @tab -sb @tab -dsd @tab -bsb
@item @code{portugues}
  @tab -sqt @tab -bqt @tab -stqt @tab -btqt
@end multitable
@end quotation

Gairebé totes les llengües presentades aquí estan associades
comunament amb la música clàssica occidental, també coneguda com
@notation{Període de la pràctica comuna}.  Malgrat això, també
estan contemplades les altures i els sistemes d'afinació
alternatius: vegeu
@rusernamed{Common notation for non-Western music,Notació comuna per a músiques no occidentals}.

@seealso
Glossari musical:
@rglos{Pitch names},
@rglos{Common Practice Period}.

Referència de la notació:
@rusernamed{Common notation for non-Western music,Notació comuna per a músiques no occidentals}.

Fitxers instal·lats:
@file{scm/define-note-names.scm}.

Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.


@node Modificació de diverses notes a l'hora
@subsection Modificació de diverses notes a l'hora
@translationof Changing multiple pitches

Aquesta secció tracta de la manera de modificar les altures.

@menu
* Comprovació d'octava::
* Transposició::
* Inversió::
* Retrogradació::
* Transformacions modals::
@end menu


@node Comprovació d'octava
@unnumberedsubsubsec Comprovació d'octava
@translationof Octave checks

@cindex octava, comprovació de
@cindex octava, correcció de
@cindex control, altures de

@funindex =
@funindex \octaveCheck
@funindex controlpitch

Al mode relatiu és fàcil oblidar una marca de canvi d'octava.  Les
comprovacions d'octava fan més fàcil trobar aquests errors,
mitjançant la presentació d'un advertiment i corregint l'octava si
la nota es troba a una octava diferent de l'esperat.

Per comprovar l'octava d'una nota, especifiqueu l'octava absoluta
després del símbol@tie{}@code{=}.  Aquest exemple genera un
missatge d'advertiment (i corregeix l'altura) perquè la segona
nota és l'octava absoluta @code{d''} en lloc de @code{d'} com
indica la correcció d'octava.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  c''2 d='4 d
  e2 f
}
@end lilypond

L'octava de les notes es pot comprovar també amb l'ordre
@code{\octaveCheck@tie{}@var{altura_de_control}}.
@code{@var{altura_de_control}} s'especifica en mode absolut. Això
comprova que l'interval entre la nota anterior i la
@code{@var{altura_de_control}} es troba dins d'una quarta (és a
dir, el càlcul normal per al mode relatiu).  Si aquesta
comprovació fracassa, s'imprimeix un missatge d'advertiment.  Tot
i que la nota prèvia no es modifica, les notes posteriors estan en
relació al valor corregit.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  c''2 d
  \octaveCheck c'
  e2 f
}
@end lilypond

Compareu els dos compassos següents.  La primera i tercera
comprovacions de @code{\octaveCheck} fracassen, però la segona és correcta.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  c''4 f g f

  c4
  \octaveCheck c'
  f
  \octaveCheck c'
  g
  \octaveCheck c'
  f
}
@end lilypond

@seealso
Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.

Referència de funcionament interno:
@rinternals{RelativeOctaveCheck}.


@node Transposició
@unnumberedsubsubsec Transposició
@translationof Transpose

@cindex transport
@cindex transposició
@cindex transposició d'altures
@cindex transposició de notes
@cindex altures, transport de
@cindex notes, transport de

@funindex \transpose

Una expressió musical es pot transportar mitjançant
@code{\transpose}.  La sintaxi és
@example
\transpose @var{nota_origen} @var{nota_destí} @var{expressió_musical}
@end example

Això significa que la @code{@var{expressió_musical}} es transporta
l'interval que hi ha entre les notes @code{@var{nota_origen}} i
@code{@var{nota_destí}}: qualsevol nota amb l'altura de
@code{@var{nota_origen}} es canvia per @code{@var{nota_destí}} i
qualsevol altra nota es transporta el mateix interval.  Les dues
notes s'introdueixen en mode absolut.

@warning{La música que està dins d'un bloc
@code{@bs{}transpose} és absoluta, a no ser que s'inclogui una introducció
@code{@bs{}relative} dins del bloc.}

Per exemple, agafem una peça escrita en la tonalitat de Re major.
Es pot transposar cap amunt a Mi major; observeu que també
l'armadura de la tonalitat es transporta automàticament.

@lilypond[verbatim,quote]
\transpose d e {
  \relative {
    \key d \major
    d'4 fis a d
  }
}
@end lilypond

Si una particel·la escrita en Do (@notation{afinació de concert}
normal) es pot tocar amb un clarinet en La (per al qual un La
s'escriu com un Do, i que sona una tercera menor per sota del que
està escrit), la particel·la corresponent es produeix mitjançant:

@lilypond[verbatim,quote]
\transpose a c' {
  \relative {
    \key c \major
    c'4 d e g
  }
}
@end lilypond

@noindent
Observeu que especifiquem @code{\key c \major} de forma explícita.
Si no especifiquem cap tonalitat, les notes es transporten però no
s'imprimeix l'armadura.

@code{\transpose} distingeix entre notes enarmòniques: tant
@code{\transpose c cis} com @code{\transpose c des} transporten
un semitó cap amunt.  La primera versió imprimeix sostinguts i les
notes no es mouen del seu lloc a l'escala, en canvi la segona
imprimeix bemolls de la nota següent.

@lilypond[verbatim,quote]
music = \relative { c' d e f }
\new Staff {
  \transpose c cis { \music }
  \transpose c des { \music }
}
@end lilypond

@cindex transpositors, instruments
@cindex instruments transpositors

@code{\transpose} també es pot usar per introduir notes escrites
per a un instrument transpositor.  Els exemples interiors mostren
com escriure altures en Do (o en @notation{afinació de concert}) i
gravar-les per a un instrument transpositor, però també és
possible el cas contrari si, per exemple, tenim un conjunt de
parts instrumentals i voleu fer un guió en Do per al director. Per
exemple, en introduir música per a trompeta en Si bemoll que
comença per un Mi a la partitura (Re de concert), es pot escriure:

@example
musicaEnSiBemol = @{ e4 @dots{} @}
\transpose c bes, \musicaEnSiBemol
@end example

@noindent
Per imprimir aquesta música en Fa (per exemple, en arreglar-la per
a trompa) podeu envolta la música existent amb un altre
@code{\transpose}:

@example
musicaEnSiBemol = @{ e4 @dots{} @}
\transpose f c' @{ \transpose c bes, \musicaEnSiBemol @}
@end example

@noindent
Per veure més informació sobre instruments transpositors, consulteu
@ref{Transposició dels instruments}.

@snippets
@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{transposing-pitches-with-minimum-accidentals-smart-transpose.ly}

@seealso
Referència de la notació:
@ref{Transposició dels instruments},
@ref{Inversió},
@ref{Transformacions modals},
@ref{Escriptura d'octava relativa},
@ref{Retrogradació}.

Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{TransposedMusic}.

@funindex \transpose
@funindex \chordmode
@funindex \relative

@knownissues
La conversió relativa no afecta a les seccions
@code{\transpose}, @code{\chordmode} ni @code{\relative} dins del
seu argument.  Per usar el mode relatiu dins de música
transportada, es pot col·locar un altre @code{\relative} dins de
@code{\transpose}.

No s'imprimeixen alteracions accidentals triples quan s'usa
@code{\transpose}.  En lloc d'això, s'usarà una nota
@q{equivalent enarmònicament} (p.ex., Re bemoll en lloc de Mi
triple bemoll).


@node Inversió
@unnumberedsubsubsec Inversió
@translationof Inversion

@cindex inversió
@cindex operació de inversió
@funindex \inversion

Una expressió musical es pot invertir i transportar en una sola
operació amb:

@example
\inversion @var{nota_pivot} @var{nota_destí} @var{expressió_musical}
@end example

La @code{@var{expressió_musical}} s'inverteix interval a interval
al voltant de @code{@var{nota_pivot}}, i després es transport de
manera que @code{@var{nota_pivot}} es fa correspondre amb
@code{@var{nota_destí}}.

@lilypond[verbatim,quote]
music = \relative { c' d e f }
\new Staff {
  \music
  \inversion d' d' \music
  \inversion d' ees' \music
}
@end lilypond

@warning{Els motius a invertir haurien de venir expressats en mode
absolut o convertir-se prèviament a la forma absoluta
envoltant-los en un bloc @code{\relative}.}

@seealso
Referència de la notació:
@ref{Transformacions modals},
@ref{Retrogradació},
@ref{Transposició}.


@node Retrogradació
@unnumberedsubsubsec Retrogradació
@translationof Retrograde

@cindex retrogradació, transformació de
@cindex transformació de retrogradació
@cindex operació de retrogradació
@funindex \retrograde

Es pot revertir una expressió musical per produir la seva retrogradació:

@lilypond[verbatim,quote]
music = \relative { c'8. ees16( fis8. a16 b8.) gis16 f8. d16 }

\new Staff {
  \music
  \retrograde \music
}
@end lilypond

@knownissues
Les lligadures d'unió manuals dins de @code{\retrograde} es
trencaran i generaran advertiments.  Es poden generar algunes
lligadures automàticament activant
@ruser{Divisió automàtica de les notes}.

@seealso
Referència de la notació:
@ref{Inversió},
@ref{Transformacions modals},
@ref{Transposició}.


@node Transformacions modals
@unnumberedsubsubsec Transformacions modals
@translationof Modal transformations

@cindex transformacions modals
@cindex modals, transformacions
@cindex operacions modals

En una composició musical que està basada en una escala amb
freqüència es transformen els motius de diverses formes.  Un motiu
es pot @notation{transportar} perquè comenci en diferents llocs de
l'escala o pot @notation{invertir-se} al voltant d'una nota pivot
de l'escala.  També es pot revertir per produir una
@notation{retrogradació}, vegeu @ref{Retrogradació}.

@warning{Qualsevol nota que no entri a la escala donada, es
deixarà sense transformar.}

@subsubsubheading Transposició modal

@cindex transport
@cindex transport modal
@cindex modal, transposició
@cindex transposició modal
@cindex operació de transposició
@funindex \modalTranspose

Es pot transportar un motiu dins d'una escala donada amb:

@example
\modalTranspose @var{nota_origen} @var{nota_destí} @var{escala} @var{motiu}
@end example

Les notes del @var{motiu} es desplacen dins de la @var{escala} el
nombre de graus de l'escala donats per l'interval entre
@var{nota_destí} y @var{nota_origen}:

@lilypond[verbatim,quote]
diatonicScale = \relative { c' d e f g a b }
motif = \relative { c'8 d e f g a b c }

\new Staff {
  \motif
  \modalTranspose c f \diatonicScale \motif
  \modalTranspose c b, \diatonicScale \motif
}
@end lilypond

Es poden especificar escales ascendents de qualsevol longitud i
amb qualssevol intervals:

@lilypond[verbatim,quote]
pentatonicScale = \relative { ges aes bes des ees }
motif = \relative { ees'8 des ges,4 <ges' bes,> <ges bes,> }

\new Staff {
  \motif
  \modalTranspose ges ees' \pentatonicScale \motif
}
@end lilypond

Quan es fa servir amb una escola cromàtica, @code{\modalTranspose}
té un efecte semblant a @code{\transpose}, però amb la
possibilitat d'especificar els noms de les notes que es vulguin usar:

@lilypond[verbatim,quote]
chromaticScale = \relative { c' cis d dis e f fis g gis a ais b }
motif = \relative { c'8 d e f g a b c }

\new Staff {
  \motif
  \transpose c f \motif
  \modalTranspose c f \chromaticScale \motif
}
@end lilypond

@subsubsubheading Inversió modal

@cindex modal, inversió
@cindex inversió modal
@cindex operació d'inversió nmodal
@funindex \modalInversion

Es pot invertir un motiu dins d'una escala donada al voltant d'una
nota pivot donada i transportada al mateix temps en una única
operaćió, amb:

@example
\modalInversion @var{nota-pivote} @var{nota-destino} @var{escala} @var{motivo}
@end example

Les notes del @var{motiu} col·loquen al mateix nombre de graus de
distància de l'escala a partir de la @var{nota_pivot} dins de
l'@var{escala}, però en la direcció oposada, i el resultat es
desplaça després dins de l'@var{escala} el nombre de grados de
l'escala donats per l'interval entre la @var{nota_destí} i la
@var{nota_pivot}.

Així doncs, per invertir senzillament al voltant d'una nota de
l'escala, utilitzeu el mateix valor per a @var{nota_pivot} i
@var{nota_destí}:

@lilypond[verbatim,quote]
octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d }
motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 }

\new Staff {
  \motif
  \modalInversion fis' fis' \octatonicScale \motif
}
@end lilypond

Per invertir al voltant d'una nota pivot entre dues notes de
l'escala, invertiu al voltant d'una de les notes i després
transporteu en un grau de l'escala.  les dues notes especificades
es poden interpretar com que fan una forquilla entre elles a la
nota pivot:

@lilypond[verbatim,quote]
scale = \relative { c' g' }
motive = \relative { c' c g' c, }

\new Staff {
  \motive
  \modalInversion c' g' \scale \motive
}
@end lilypond

L'operació combinada d'inversió i retrogradació produeix la
inversió retrògrada:

@lilypond[verbatim,quote]
octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d }
motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 }

\new Staff {
  \motif
  \retrograde \modalInversion c' c' \octatonicScale \motif
}
@end lilypond

@seealso
Referència de la notació:
@ref{Inversió},
@ref{Retrogradació},
@ref{Transposició}.


@node Impressió de les altures
@subsection Impressió de les altures
@translationof Displaying pitches

Aquesta secció tracta de com alterar la presentació de l'altura de
les notes.

@menu
* Clau::
* Armadura de la tonalitat::
* Indicadors d'octava::
* Transposició dels instruments::
* Alteracions accidentals automàtiques::
* Tessitura::
@end menu

@node Clau
@unnumberedsubsubsec Clau
@translationof Clef

@cindex Sol, clau de
@cindex Do, clau de
@cindex Fa, clau de
@cindex violí, clau de
@cindex alto, clau de
@cindex tenor, clau de
@cindex baix, clau de
@cindex francesa, clau
@cindex soprano, clau de
@cindex mezzosoprano, clau de
@cindex baríton, clau de
@cindex contrabaix, clau de
@cindex clau
@cindex antigues, claus
@cindex clau antiga
@cindex clau de Sol
@cindex clau de Do
@cindex clau de Fa
@cindex clau de violí
@cindex clau de alto
@cindex clau de tenor
@cindex clau de baix
@cindex clau francesa
@cindex clau de soprano
@cindex clau de mezzosoprano
@cindex clau de baríton
@cindex clau de contrabaix

@funindex \clef

Sense cap ordre explícita, la clau predeterminada al LilyPond és
la clau @qq{treble} (o clau de @emph{Sol}).

@lilypond[verbatim,quote,fragment,ragged-right]
c'2 c'
@end lilypond

Tanmateix, es pot  canviar la clau usant l'ordre
@code{\clef} i el nom de la clau corresponent.  Als exemples
següents es mostra la posició del @emph{Do central} en diferents claus.

@lilypond[verbatim,quote,fragment]
\clef treble
c'2 c'
\clef alto
c'2 c'
\clef tenor
c'2 c'
\clef bass
c'2 c'
@end lilypond

Per veure el repertori complet dels possibles noms per a les
claus, consulteu @rusernamed{Clef styles,Estils de clau}.

Les claus especials, com les utilitzades a la música
@emph{antiga}, es descriuen a
@rusernamed{Mensural clefs,Claus de la música mensural} i a
@rusernamed{Gregorian clefs,Claus del cant gregorià}. La música
que requereix claus de tabulatura s'estudia a
@rusernamed{Default tablatures,Tabulatures predeterminades} i a
@rusernamed{Custom tablatures,Tabulatures personalizadas}.

@cindex Claus de guia
@cindex Claus amb notes guia

Per fer servir claus a les notes guia, vegeu les ordres
@code{\cueClef} i @code{\cueDuringWithClef} a
@ref{Format de les notes guia}.

@cindex transpositores, claus
@cindex clau transpositora
@cindex octava, transposició
@cindex transposició, de octava, opcional
@cindex octava, transposició, opcional
@cindex coral, clau de tenor
@cindex tenor, clau de, coral

En afegir @code{_8} o @code{^8} al nom de la clau, la clau es
transposa una octava cap avall o cap amunt, respectivament, i
@code{_15} i @code{^15} la transposa dos octaves.  Si cal
es poden usar altres nombres enters.  L'argument
@var{nome_de_clau} s'ha de envoltar entre cometes si conté
caràcters no alfabètics:

@lilypond[verbatim,quote,fragment]
\clef treble
c'2 c'
\clef "treble_8"
c'2 c'
\clef "bass^15"
c'2 c'
\clef "alto_2"
c'2 c'
\clef "G_8"
c'2 c'
\clef "F^5"
c'2 c'
@end lilypond

Es pot obtenir una indicació d'octava opcional envoltant
l'argument numèric entre parèntesis o claudàtors:

@lilypond[verbatim,quote,fragment]
\clef "treble_(8)"
c'2 c'
\clef "bass^[15]"
c'2 c'
@end lilypond

Les altures s'imprimeixen com si l'argument numèric no tingués els
parèntesis o claudàtors.

De forma predeterminada, un canvi de clau que es produeix en un
salt de línia provoca que el símbol de clau nou s'imprimeixi al
final de la línia anterior, com una clau @emph{de cortesia}, així
com al principi del següent.  Aquesta clau @emph{de cortesia} es
pot suprimir.

@lilypond[verbatim,quote,fragment]
\clef treble { c'2 c' } \break
\clef bass { c'2 c' } \break
\clef alto
  \set Staff.explicitClefVisibility = #end-of-line-invisible
  { c'2 c' } \break
  \unset Staff.explicitClefVisibility
\clef bass { c'2 c' } \break
@end lilypond

De forma predeterminada, una clau que s'ha imprès prèviament no es
torna a imprimir si es fa servir un altre cop la mateixa ordre
@code{\clef}, i s'ignora.  La instrucció @code{\set
Staff.forceClef = ##t} modifica aquest comportament.

@lilypond[verbatim,quote,fragment]
  \clef treble
  c'1
  \clef treble
  c'1
  \set Staff.forceClef = ##t
  c'1
  \clef treble
  c'1
@end lilypond

Quan hi ha un canvi de clau manual, el glif de la clau modificada
és més petit del normal.  Es pot sobreescriure aquest comportament.

@lilypond[verbatim,quote,fragment]
  \clef "treble"
  c'1
  \clef "bass"
  c'1
  \clef "treble"
  c'1
  \override Staff.Clef.full-size-change = ##t
  \clef "bass"
  c'1
  \clef "treble"
  c'1
  \revert Staff.Clef.full-size-change
  \clef "bass"
  c'1
  \clef "treble"
  c'1
@end lilypond

@snippets

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{tweaking-clef-properties.ly}

@seealso
Referencia de la notación:
@rusernamed{Mensural clefs,Claus de la música mensural},
@rusernamed{Gregorian clefs,Claus del cant gregorià},
@rusernamed{Default tablatures,Tabulatures predeterminades}
@rusernamed{Custom tablatures,Tabulatures personalizadas}.
@ref{Format de les notes guia}.

Fitxers instal·lats:
@file{scm/parser-clef.scm}.

Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{Clef_engraver},
@rinternals{Clef},
@rinternals{ClefModifier},
@rinternals{clef-interface}.

@knownissues
Els números d'octava adjunts a les claus es tracten com grobs
diferents.  Així doncs, qualsevol @code{\override}
(sobreescriptura) efectuada a l'objecte @var{Clef} s'haurà
d'aplicar també al grob @var{ClefModifier} com un @code{\override}
diferent.

@lilypond[fragment,quote,verbatim]
\new Staff \with {
  \override Clef.color = #blue
  \override ClefModifier.color = #red
}

\clef "treble_8" c'4
@end lilypond


@node Armadura de la tonalitat
@unnumberedsubsubsec Armadura de la tonalitat
@translationof Key signature

@cindex Armadura de la tonalitat

@funindex \key

@c duplicated in Key signature and Accidentals
@warning{Les alteracions accidentals i les armadures són una causa
freqüent de confusió per al nous usuaris.  Al LilyPond, el noms de
les notes són el codi d'entrada en brut; l'armadura i la clau
determinen de quina forma es presenta aquest codi en brut.  Una
nota sense alteració com@tie{}@code{c} significa @q{Do natural},
sense que l'afectin l'armadura o la clau.  Per veure més
informació, consulteu @rlearning{Alteracions accidentals i armadures}.}

L'armadura indica la tonalitat en la qual es toca una peça.  Està
denotada per un conjunt d'alteracions (bemolls o sostinguts) al
començament del pentagrama.  L'establiment o modificació de
l'armadura es fa amb l'ordre @code{\key}:

@example
\key @var{nota} @var{modo}
@end example

@funindex \major
@funindex \minor
@funindex \ionian
@funindex \locrian
@funindex \aeolian
@funindex \mixolydian
@funindex \lydian
@funindex \phrygian
@funindex \dorian

@cindex modes eclesiásticos
@cindex modes
@cindex major, mode
@cindex menor, mode
@cindex eoni, mode
@cindex locri, mode
@cindex eoli, mode
@cindex mixolidi, mode
@cindex lidi, mode
@cindex frigi, mode
@cindex dòric, mode

@noindent
Aquí, @code{@var{mode}} ha de ser @code{\major} o @code{\minor}
per obtenir la tonalitat @code{@var{nota}} major o noms estàndard
de mode (també coneguts com @notation{modes eclesiàstics}):
@code{\ionian} (jònic), @code{\dorian} (dòric),
@code{\phrygian} (frigi), @code{\lydian} (lidi),
@code{\mixolydian} (mixolidi), @code{\aeolian} (eoli) i
@code{\locrian} (locri).

@lilypond[verbatim,quote,fragment]
\relative {
  \key g \major
  fis''1
  f
  fis
}
@end lilypond

Es poden definir modes addicionals, escrivint una llista amb
l'alteració que porta cada nota de l'escala quan el mode comença
amb Do.

@lilypond[verbatim,quote]
freygish = #`((0 . ,NATURAL) (1 . ,FLAT) (2 . ,NATURAL)
    (3 . ,NATURAL) (4 . ,NATURAL) (5 . ,FLAT) (6 . ,FLAT))

\relative {
  \key c \freygish c'4 des e f
  \bar "||" \key d \freygish d es fis g
}
@end lilypond

Les alteracions de l'armadura de la tonalitat es poden imprimir en
una octava diferent que en les seves posicions tradicionals, o en
més d'una octava, usat les propietats @code{flat-positions} i
@code{sharp-positions} de @code{KeySignature}.  Les entrades en
aquestes propietats especifiquen el rang de posicions de
pentagrama en el qual s'imprimiran les alteracions, les
alteracions es col·loquen dins de l'octava que acaba en aquesta
posició del pentagrama.

@lilypond[verbatim, quote,fragment]
\override Staff.KeySignature.flat-positions = #'((-5 . 5))
\override Staff.KeyCancellation.flat-positions = #'((-5 . 5))
\clef bass \key es \major es g bes d'
\clef treble \bar "||" \key es \major es' g' bes' d''

\override Staff.KeySignature.sharp-positions = #'(2)
\bar "||" \key b \major b' fis' b'2
@end lilypond

@snippets

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{preventing-natural-signs-from-being-printed-when-the-key-signature-changes.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{non-traditional-key-signatures.ly}


@seealso
Glossari musical:
@rglos{church mode},
@rglos{scordatura}.

Manual de aprenentatge:
@rlearning{Alteracions accidentals i armadures}.

Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.

Referència de funcionament interno:
@rinternals{KeyChangeEvent},
@rinternals{Key_engraver},
@rinternals{Key_performer},
@rinternals{KeyCancellation},
@rinternals{KeySignature},
@rinternals{key-signature-interface}.


@node Indicadors d'octava
@unnumberedsubsubsec Indicadors d'octava
@translationof Ottava brackets

@cindex ottava
@cindex 15ma
@cindex 8va
@cindex octava

@funindex set-octavation
@funindex \ottava

Els @notation{indicadors d'octava} introdueixen un transport
addicional d'una octava per al pentagrama.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative a' {
  a2 b
  \ottava #-2
  a2 b
  \ottava #-1
  a2 b
  \ottava #0
  a2 b
  \ottava #1
  a2 b
  \ottava #2
  a2 b
}
@end lilypond

@snippets

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{ottava-text.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{adding-an-ottava-marking-to-a-single-voice.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{modifying-the-ottava-spanner-slope.ly}

@seealso
Glossari musical:
@rglos{octavation}.

Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.

Referència de funcionament interno:
@rinternals{Ottava_spanner_engraver},
@rinternals{OttavaBracket},
@rinternals{ottava-bracket-interface}.


@node Transposició dels instruments
@unnumberedsubsubsec Transposició dels instruments
@translationof Instrument transpositions

@cindex transposició de MIDI
@cindex transposició instrumental
@cindex transpositor, instrument
@cindex MIDI
@cindex MIDI, transposició

@funindex \transposition

En gravar partitures on participen instruments transpositors,
certes partes es poden gravar en un to diferent del
@notation{to de concert}.  En aquests casos s'ha d'especificar la
tonalitat del @notation{instrumento transpositor}; si no es fa
així, la sortida MIDI i les notes guia a altres parts produiran
altures incorrectes.  Per veure més informació sobre parts citades
com a guia, consulteu @ref{Cites a altres veus}.

@example
\transposition @var{pitch}
@end example

El to usat per a @code{\transposition} s'ha de correspondre amb el
so real que s'escolta quan l'instrument transpositor interpreta un
Do central @code{c'} escrit al pentagrama.  Aquesta nota s'escriu
en altura absoluta, per tant un instrument que produeix un so real
un to més agut que la música impresa (un instrument en Re) ha d'usar
@code{\transposition d'}.  L'ordre @code{\transposition} s'ha
d'usar @emph{solament} si les notes @emph{no} s'escriuran en
afinació de concert.

A continuació es poden veure algunes notes per a violí i per a
clarinet en Si bemoll, on les parts s'han introduït usant les
notes i l'armadura tal i com apareixen a la partitura del
director.  El que toquen els dos instruments està sonant a l'uníson.

@lilypond[verbatim,quote]
\new GrandStaff <<
  \new Staff = "violin" {
    \relative c'' {
      \set Staff.instrumentName = #"Vln"
      \set Staff.midiInstrument = #"violin"
      % no estrictament necessari, però un bon recordatori
      \transposition c'

      \key c \major
      g4( c8) r c r c4
    }
  }
  \new Staff = "clarinet" {
    \relative c'' {
      \set Staff.instrumentName = \markup { Cl (B\flat) }
      \set Staff.midiInstrument = #"clarinet"
      \transposition bes

      \key d \major
      a4( d8) r d r d4
    }
  }
>>
@end lilypond

L'ordre @code{\transposition} es pot canviar durant la peça.  Per
exemple, un clarinetista pot canviar del clarinet en La al
clarinet en Si bemoll.

@lilypond[verbatim,quote]
flute = \relative c'' {
  \key f \major
  \cueDuring #"clarinet" #DOWN {
    R1 _\markup\tiny "clarinet"
    c4 f e d
    R1 _\markup\tiny "clarinet"
  }
}
clarinet = \relative c'' {
  \key aes \major
  \transposition a
  aes4 bes c des
  R1^\markup { muta in B\flat }
  \key g \major
  \transposition bes
  d2 g,
}
\addQuote "clarinet" \clarinet
<<
  \new Staff \with { instrumentName = #"Flute" }
    \flute
  \new Staff \with { instrumentName = #"Cl (A)" }
    \clarinet
>>
@end lilypond

@seealso
Glossari musical:
@rglos{concert pitch},
@rglos{transposing instrument}.

Referència de la notació:
@ref{Cites a altres veus},
@ref{Transposició}.

Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.


@node Alteracions accidentals automàtiques
@unnumberedsubsubsec Alteracions accidentals automàtiques
@translationof Automatic accidentals

@cindex automàtiques, alteracions
@cindex alteracions automàtiques
@cindex alteracions accidentals
@cindex alteracions, estil de las
@cindex predeterminat, estil de las alteracions
@cindex alteracions, estilo predeterminat de les

@funindex \accidentalStyle
@funindex voice
@funindex default

Hi ha moltes convencions diferents sobre la forma de gravar
les alteracions. El LilyPond proporciona una funció per
especificar quin estil d'alteracions usar.  Aquesta funció
s'invoca de la manera següent:

@example
\new Staff <<
  \accidentalStyle voice
  @{ @dots{} @}
>>
@end example

L'estil d'alteracions s'aplica al @code{Staff} en curs de forma
predeterminada (amb l'excepció dels estils @code{piano} i
@code{piano-cautionary}, que s'expliquen més
endavant). Opcionalment, la funció pot agafar un segon argument
que determina en quin àmbit s'ha de canviar l'estil. Per exemple,
per usar el mateix estil en tots els pentagrames del
@code{StaffGroup} en curs, useu

@example
\accidentalStyle StaffGroup.voice
@end example

Estan contemplats els següents estils d'alteració.  Per donar una
mostra de cada u dels estils, utilitzem l'exemple següent:

@lilypond[verbatim,quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle default
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle default
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

Observeu que les últimes línies d'aquest exemple es poden
substituir per les següents, sempre i quan vulguem usar el mateix
estil als dos pentagrames.

@example
\new PianoStaff @{
  <<
    \context Staff = "up" @{
      %%% canvieu la línia següent com desitgeu:
      \accidentalStyle Score.default
      \musicA
    @}
    \context Staff = "down" @{
      \musicB
    @}
  >>
@}
@end example

@c don't use verbatim in this table.
@table @code
@item default (predeterminado)

@cindex alteracions, estil predeterminat

@funindex default

Es el comportament de gravat predeterminat per a composició.
Correspon a la pràctica comuna del segle XVIII: les alteracions
accidentals es recorden fins al final del compàs en el qual
apareixen i sols en la mateixa octava.  Així, a l'exemple següent,
no s'imprimeixen becaires abans del Si natural al segon compàs ni
a l'últim Do:

@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle default
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle default
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

@item voice (veu)

@cindex alteració, estil de veu de
@cindex veu, estil d'alteracions
@cindex alteracions estil modern
@cindex modern, estil de alteracions
@cindex alteracions, estil, modern-precaució
@cindex modern-precaució, estil d'alteracions

@funindex voice

El comportament normal és recordar les alteracions accidentals al
nivell de @code{Staff}.  En aquest estil, tanmateix, es graven les
alteracions individualment per a cada veu.  A part d'això la regla
és semblant a @code{default}.

Com a resultat, les alteracions d'una veu no es cancel·len a les
altres veus, el que amb freqüència porta a un resultat no
desitjat: a l'exemple següent és difícil determinar si el segon La
s'ha de tocar natural o sostingut.  Per tant, l'opció @code{voice}
s'ha d'usar sols si les veus es llegiran individualment per músics
diferents.  Si el pentagrama s'utilitzarà per part d'un sols músic
(per exemple un director, o a una partitura de piano), aleshores
s'han d'usar en el seu lloc els estils @code{modern} o
@code{modern-cautionary}.


@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle voice
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle voice
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

@item modern

@cindex alteracions, estil modern
@cindex modern, alteracions d'estil

@funindex modern

Aquesta regla correspon a la pràctica comuna del segle XX.  Omet
alguns becaires addicionals, que tradicionalment s'imprimien
precedint a un sostingut que segueix a un doble sostingut, o a un
bemoll que segueix a un doble bemoll.  La regla @code{modern}
imprimeix les mateix alteracions que l'estil @code{default}, amb
dos addicions que serveixen per evitar la ambigüitat: després
d'alteracions temporals s'imprimeixen indicacions de cancel·lació
també al compàs següent (per a notes a la mateixa octava) i, al
mateix compàs, per a notes a octaves diferents.  D'aquí els
becaires abans del Si natural i del Do al segon compàs del
pentagrama superior:

@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle modern
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle modern
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

@item modern-cautionary (modern de precaució)

@cindex alteracions, estil modern de precaució
@cindex modern, alteracions d'estil
@cindex modern de precaució, alteracions d'estil

@funindex modern-cautionary

Aquesta regla és semblant a @code{modern}, però les alteracions
@q{afegides} se imprimeixen como alteracions de precaució (entre
parèntesis).  També es poden imprimir en una mida diferent
sobreescrivint la propietat @code{font-size} de l'objecte
@code{AccidentalCautionary}.

@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle modern-cautionary
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle modern-cautionary
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

@item modern-voice (modern, per a veus)

@cindex alteracions, en diverses veus
@cindex alteracions modernes
@cindex modern, alteracions d'estil
@cindex veus, alteracions en diverses
@cindex alteració, estil modern de

@funindex modern-voice

Aquesta regla s'usa perquè puguin llegir les alteracions a
diverses veus, tant els músics que toquen una veu com els musics
que toquen totes les veus.  S'imprimeixen les alteracions per a
cada veu, però @emph{es cancel·len} entre veus dins del mateix
@code{Staff}.  Per tant, el La a l'últim compàs es cancel·la
perquè la cancel·lació anterior estava a una veu diferent, i el Re
al pentagrama inferior es cancel·la a causa de l'alteració a una
altra veu al compàs previ:

@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle modern-voice
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle modern-voice
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

@item modern-voice-cautionary (modern, veu, de precaució)

@cindex alteració, estil de veu de precaució modern
@cindex alteració de veu de precaució modern, estil de
@cindex alteració, modern de precaució, veu, estil de
@funindex modern-voice-cautionary

Aquesta regla és la mateixa que @code{modern-voice}, però amb les
alteracions afegides (les que l'estilo @code{voice} no imprimeix)
composades com de precaució.  Fins i tot malgrat que totes les
alteracions impreses per l'estil @code{default} @emph{són}
impreses amb aquesta regla, algunes d'elles es graven com de
precaució.

@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle modern-voice-cautionary
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle modern-voice-cautionary
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

@item piano

@cindex piano, alteracions de
@cindex alteracions de piano
@cindex piano, estil de alteracions de

@funindex piano

Aquesta regla reflexa la pràctica del segle XX per a la notació de
piano.  El seu comportament és molt semblan a l'estil
@code{modern}, però aquí les alteracions també es cancel·len entre
diferents pentagrames del mateix grup @code{GrandStaff} o @code{PianoStaff},
d'aquí totes les cancel·lacions de les últimes notes.

Aquest estil d'alteració s'aplica de manera predeterminada al grup
@code{GrandStaff} o @code{PianoStaff} en curs.

@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle piano
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

@item piano-cautionary (piano, de precaución)

@cindex alteracions, piano de precaució, estilo de
@cindex alteracions, piano de precaució
@cindex precaució, estilo de alteracions, piano
@cindex precaució, alteracions de piano de
@cindex piano de precaució, estilo de alteracions
@cindex piano de precaució, alteracions

@funindex piano-cautionary

Igual que @code{\accidentalStyle piano} però amb les alteracions
afegides composades com de precaució.

@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle piano-cautionary
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

@item neo-modern

@cindex neo-modern, estilo de alteracions
@cindex alteracions, estilo de, neo-modern

@funindex neo-modern

Aquesta regla reprodueix una pràctica comuna a la música
contemporània: les alteracions accidentals s'imprimeixen com a
@code{modern}, però es tornen a imprimir si apareix la mateixa
nota una altra vegada al mateix compàs (excepte si la nota es
repeteix immediatament).

@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle neo-modern
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle neo-modern
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

@item neo-modern-cautionary

@cindex neo-modern de precaució, estilo de alteracions
@cindex alteracions, estilo, neo-moderno de precaució

@funindex neo-modern-cautionary

Aquesta regla és sembla a @code{neo-modern}, però les alteracions
@q{addicionals} s'imprimeixen com alteracions de precaució (amb
parèntesis).  També es poden imprimir a una mida diferent
sobreescrivint la propietat @code{font-size} de l'objecte
@code{AccidentalCautionary}.

@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle neo-modern-cautionary
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle neo-modern-cautionary
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

@item neo-modern-voice

@cindex neo-modern-voice, estil d'alteració
@cindex alteracions, estil, neo-modern de veu

@funindex neo-modern-voice

Aquesta regla s'usa per alteracions accidentals sobre diverses
veus que s'han de llegir per part de músics que toquen una veu,
així com per músics que toquen totes les veus.  Les alteracions
s'imprimeixen per a cada veu com amb @code{neo-modern}, però es
cancel·len per a altres veus que estan al mateix pentagrama
@code{Staff}.

@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle neo-modern-voice
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle neo-modern-voice
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

@item neo-modern-voice-cautionary

@cindex neo-modern-voice-cautionary, estil de alteracions
@cindex alteracions, estil, neo-modern-voice-cautionary

@funindex neo-modern-voice-cautionary

Aquesta regla és semblant a @code{neo-modern-voice}, però les
alteracions addicionals s'imprimeixen com alteracions de
precaució.

@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle neo-modern-voice-cautionary
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle neo-modern-voice-cautionary
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

@item dodecaphonic

@cindex dodecafònic, estil de alteracions
@cindex alteracions, estil, dodecafònic

@funindex dodecaphonic

Aquesta regla reflexa una pràctica introduïda pels compositors de
principis del segle XX, en un intent d'abolir la jerarquia
entre notes naturals i alterades.  Amb aquest estil, @emph{todas}
les notes porten alteració, fins i tot becaires.

@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle dodecaphonic
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle dodecaphonic
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

@item dodecaphonic-no-repeat

@cindex estil accidental dodecafònic
@cindex estil dodecafònic, neo-modern

@funindex dodecaphonic-no-repeat

Com amb l'estil d'alteracions dodecafònic @emph{totes} les notes
porten una alteració de forma predeterminada, però les alteracions
se suprimeixen quan hi ha notes repetides immediatament al mateix pentagrama.

@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle dodecaphonic-no-repeat
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle dodecaphonic-no-repeat
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond


@item dodecaphonic-first

@cindex estil accidental dodecafònic
@cindex estil dodecafònic, neo-modern

@funindex dodecaphonic-first

Semblant a l'estil d'alteracions dodecafònic, @emph{totes} les
notes porten una alteració, però sols la primera vegada que es
troben al compàs.  Les alteracions es recorden sols per a l'octava
actual però a través de les veus.

@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle dodecaphonic-first
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle dodecaphonic-first
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond


@item teaching (ensenyament)

@cindex teaching (enseñanza), estilo de alteraciones
@cindex alteracions, estil teaching (ensenyament)

@funindex teaching

Aquesta regla està pensada per a estudiants, i fa més senzill
crear automàticament fulls d'escales amb alteracions de
precaució.  Les alteracions s'imprimeixen com a l'estil
@code{modern}, però s'afegeixen alteracions de precaució per a
totes les notes sostingudes o bemolls especificats per l'armadura,
excepte si la nota es repeteix immediatament.

@lilypond[quote,staffsize=18]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \key fis \minor
      \accidentalStyle teaching
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \key fis \minor
      \accidentalStyle teaching
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

@item no-reset (sense restabliment)

@cindex alteracions sense restabliment, estil de
@cindex sense restabliment, estil d'alteracions

@funindex no-reset

És el mateix que @code{default} però amb alteracions que duren
@q{per sempre} i no sols dins del mateix compàs:

@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle no-reset
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle no-reset
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond

@item forget (oblit)

@cindex oblit, estil de alteracions
@cindex alteració, estil de, oblit

@funindex forget

És l'oposat a @code{sense restabliment}: Les alteracions no es
recorden en absolut: d'aquí que totes les alteracions es gravin en
relació a l'armadura de la tonalitat, sense que es vegin afectades
pel que hi ha abans.


@lilypond[quote]
musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle forget
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle forget
      \musicB
    }
  >>
}
@end lilypond
@end table

@seealso
Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.

Referècia de funcionament interno:
@rinternals{Accidental},
@rinternals{Accidental_engraver},
@rinternals{GrandStaff},
@rinternals{PianoStaff},
@rinternals{Staff},
@rinternals{AccidentalSuggestion},
@rinternals{AccidentalPlacement},
@rinternals{accidental-suggestion-interface}.

@cindex alteracions i notes simultànies
@cindex simultànies, notes i alteracions
@cindex alteracions en acordes
@cindex acordes, alteracions dins de

@knownissues
Les notes simultànies no es tenen en compte per a la determinació
automàtica de les alteracions accidentals; sols es consideren les
notes anteriors i l'armadura de la tonalitat.  Pot ser necessari
forçar les alteracions accidentals amb with@tie{}@code{!}
o@tie{}@code{?} quan la mateixa nota, amb al mateix nom, aparegui
simultàniament amb diferents alteracions, com a @samp{<f! fis!>}.

La cancel·lació de precaució d'alteracions es fa mirant el compàs
previ.  Malgrat això, al bloc @code{\alternative} que segueix a
una secció de repetició de primera i segona vegada @code{\repeat
volta N}, s'esperaria que la cancel·lació es calculés utilitzant
el compàs previ @emph{que s'ha tocat}, no el compàs previ
@emph{que s'ha imprès}.  A l'exemple següent al Do natural de la
casella de segona vegada no li cal becaire:

@lilypond[quote]
{
  \accidentalStyle modern
  \time 2/4
  \repeat volta 2 {
    c'2
  }
  \alternative {
     cis'
     c'
  }
}
@end lilypond

Es pot usar la següent solució del problema: definir una funció
que canviï localment l'estil d'alteracions a @code{forget}:

@lilypond[verbatim,quote]
forget = #(define-music-function (music) (ly:music?) #{
  \accidentalStyle forget
  #music
  \accidentalStyle modern
#})
{
  \accidentalStyle modern
  \time 2/4
  \repeat volta 2 {
    c'2
  }
  \alternative {
     cis'
     \forget c'
  }
}
@end lilypond

@node Tessitura
@unnumberedsubsubsec Tessitura
@translationof Ambitus

@cindex ambitus
@cindex rang de altures
@cindex tessitura

El terme @emph{ambitus} o àmbit denota el rang de notes que abasta
una veu donada a una part musical.  També pot denotar el marge de
notes que és capaç de tocar un determinat instrument musical.  Els
àmbits s'imprimeixen a les parts vocals de tal manera que els
intèrprets puguin determinar amb facilitat si compleixen amb les
seves pròpies possibilitats.

Els àmbits es presenten al començament de la peça junt a la clau
inicial.  El rang s'especifica gràficament mitjançant dos caps de
nota que representen a les notes inferior i superior.  Sols
s'imprimeixen alteracions si no formen part de l'armadura de la
tonalitat.

@lilypond[verbatim,quote]
\layout {
  \context {
    \Voice
    \consists "Ambitus_engraver"
  }
}

\relative {
  aes' c e2
  cis,1
}
@end lilypond

@snippets
@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{adding-ambitus-per-voice.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{ambitus-with-multiple-voices.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{changing-the-ambitus-gap.ly}

@seealso
Glossri musical:
@rglos{ambitus}.

Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.

Referència de funcionament interno:
@rinternals{Ambitus_engraver},
@rinternals{Voice},
@rinternals{Staff},
@rinternals{Ambitus},
@rinternals{AmbitusAccidental},
@rinternals{AmbitusLine},
@rinternals{AmbitusNoteHead},
@rinternals{ambitus-interface}.

@knownissues
No s'efectua un tractament de les possibles col·lisions en cas de
diverses indicacions d'àmbit simultànies a veus diferents.

@node Cap de les notes
@subsection Cap de les notes
@translationof Note heads

Aquesta secció proposa formes d'alterar els caps de les figures.

@menu
* Caps de nota especials::
* Caps de notes de Notació Fàcil::
* Caps de notes amb formes diverses::
* Improvisació::
@end menu

@node Caps de nota especials
@unnumberedsubsubsec Caps de nota especials
@translationof Special note heads

@cindex figura, cap de la
@cindex nota, cap especial de
@cindex nota, cap de, en aspes
@cindex nota, cap de, en rombe
@cindex nota, cap de, en parlato
@cindex nota, cap de, harmònics
@cindex nota, cap de, guitarra
@cindex especials, caps de figura
@cindex aspes, caps de nota
@cindex rombe, caps de nota
@cindex parlato, caps de nota
@cindex harmònics, caps de nota
@cindex guitarra, caps de nota
@cindex nota, cap de, estils
@cindex estils de cap de nota

@funindex cross

Es pot modificar l'aparença del cap de les notes:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative c'' {
  c4 b
  \override NoteHead.style = #'cross
  c4 b
  \revert NoteHead.style
  a b
  \override NoteHead.style = #'harmonic
  a b
  \revert NoteHead.style
  c4 d e f
}
@end lilypond

Per veure totes els estils de caps de les notes, consulteu
@rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota}.

L'estil @code{cross} (aspes) es fa servir per representar una
àmplia varietat d'intencions musicals.  Les següent ordres
genèriques predefinides modifiquen la forma del cap de les figures
tant al context del pentagrama normal com al de tabulatura, i es
poden fer servir per representar qualsevol significat musical:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  c''4 b
  \xNotesOn
   a b c4 b
  \xNotesOff
  c4 d
}
@end lilypond

La forma de funció musical d'aquesta ordre predefinida es pot usar
dins i fora dels acords per generar caps de nota en aspa, tant al
context de pentagrama normal com al de tabulatura:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  c''4 b
  \xNote { e f }
  c b < g \xNote c f > b
}
@end lilypond

Como sinònims de @code{\xNote}, @code{\xNotesOn} i
@code{\xNotesOff}, se poden usar @code{\deadNote},
@code{\deadNotesOn} i @code{\deadNotesOff}.  El terme
@notation{dead note} (nota morta) s'utilitza habitualment per part
dels guitarristes.

També hi ha una abreviatura semblant per a les formes en rombe:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative c'' {
  <c f\harmonic>2 <d a'\harmonic>4 <c g'\harmonic> f\harmonic
}
@end lilypond

@predefined
@code{\harmonic},
@code{\xNotesOn},
@code{\xNotesOff},
@code{\xNote}.
@endpredefined

@seealso
Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.

Referència de la notació:
@rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota},
@rusernamed{Chorded notes,Notes en acord},
@rusernamed{Indicating harmonics and dampened notes,Indicació d'harmònics y notes tapades}.

Referència de funcionament interno:
@rinternals{note-event},
@rinternals{Note_heads_engraver},
@rinternals{Ledger_line_engraver},
@rinternals{NoteHead},
@rinternals{LedgerLineSpanner},
@rinternals{note-head-interface},
@rinternals{ledger-line-spanner-interface}.


@node Caps de notes de Notació Fàcil
@unnumberedsubsubsec Caps de notes de Notació Fàcil
@translationof Easy notation note heads

@cindex Hal Leonard
@cindex principiants, música per a
@cindex fàcil, notació, caps de nota de
@cindex música para principiants
@cindex notes, caps de, estudio
@cindex notes, caps de, notació simplificada
@cindex notes, caps de, para practicar
@cindex simplificada, notació

@funindex \easyHeadsOn
@funindex \easyHeadsOff

Les notes amb cap de @q{notació facilitada} tenen el nom de la
nota (en angles) dins del cap.  S'usen a la música per a
principiants.  Perquè que les lletres siguin llegibles, s'han
d'imprimir en una mida gran de tipus de lletra.  Per imprimir amb
un tipus de lletra més gran, vegeu
@rusernamed{Setting the staff size,Establiment de la mida del pentagrama}.

@lilypond[verbatim,quote]
#(set-global-staff-size 26)
\relative c' {
  \easyHeadsOn
  c2 e4 f
  g1
  \easyHeadsOff
  c,1
}
@end lilypond

@predefined
@code{\easyHeadsOn},
@code{\easyHeadsOff}.
@endpredefined

@snippets
@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{numbers-as-easy-note-heads.ly}

@seealso
Referència de la notació:
@rusernamed{Setting the staff size,Establiment de la mida del pentagrama}.

Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.

Referència de funcionament interno:
@rinternals{note-event},
@rinternals{Note_heads_engraver},
@rinternals{NoteHead},
@rinternals{note-head-interface}.


@node Caps de notes amb formes diverses
@unnumberedsubsubsec Caps de notes amb formes diverses
@translationof Shape note heads

@cindex notes, caps de, con formes
@cindex formes, notes con

@cindex Aiken, caps de nota amb forma
@cindex arpa sacra, caps de nota amb forma
@cindex Southern Harmony, caps de nota amb forma
@cindex Funk, caps de nota amb forma
@cindex Harmonica Sacra, caps de nota amb forma
@cindex Christian Harmony, caps de nota amb forma
@cindex Walker, caps de nota amb forma

@cindex notes, caps de, Aiken
@cindex notes, caps de, arpa sacra
@cindex notes, caps de, Southern Harmony
@cindex notes, caps de, Funk
@cindex notes, caps de, Harmonica Sacra
@cindex notes, caps de, Christian Harmony
@cindex notes, caps de, Walker

@funindex \aikenHeads
@funindex \sacredHarpHeads
@funindex \southernHarmonyHeads
@funindex \funkHeads
@funindex \walkerHeads

A la notació de caps amb forma, la forma del cap correspon a la
funció harmònica d'una nota dins de l'escala.  Aquesta notació es
va fer popular als llibres americans de cançons durant el segle
XIX.  Els caps de nota amb formes es poden produir amb els estils
@q{Arpa Sacra}, @q{Southern Harmony}, Funk (Harmonica Sacra),
Walker i Aiken @q{(Christian Harmony)}:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative c'' {
  \aikenHeads
  c, d e f g2 a b1 c \break
  \sacredHarpHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
  \southernHarmonyHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
  \funkHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
  \walkerHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
}
@end lilypond

@funindex \key
@funindex \aikenHeadsMinor
@funindex \sacredHarpHeadsMinor
@funindex \southernHarmonyHeadsMinor
@funindex \funkHeadsMinor
@funindex \walkerHeadsMinor

Les formes es determinen en funció del grau de l'escala, on la
tònica està determinada per l'ordre @code{\key}. Quan s'escriu en
un to menor, la nota de l'escala es pot determinar a partir del
relatiu major:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative c'' {
  \key a \minor
  \aikenHeads
  a b c d e2 f g1 a \break
  \aikenHeadsMinor
  a,4 b c d e2 f g1 a \break
  \sacredHarpHeadsMinor
  a,2 b c d \break
  \southernHarmonyHeadsMinor
  a2 b c d \break
  \funkHeadsMinor
  a2 b c d \break
  \walkerHeadsMinor
  a2 b c d \break
}
@end lilypond

@predefined
@code{\aikenHeads},
@code{\aikenHeadsMinor},
@code{\funkHeads},
@code{\funkHeadsMinor},
@code{\sacredHarpHeads},
@code{\sacredHarpHeadsMinor},
@code{\southernHarmonyHeads},
@code{\southernHarmonyHeadsMinor},
@code{\walkerHeads},
@code{\walkerHeadsMinor}.
@endpredefined

@snippets
@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{applying-note-head-styles-depending-on-the-step-of-the-scale.ly}

Per veure tots els estils de formes de cap de nota, consulteu
@rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota},

@seealso
Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.

Referència de la notació:
@rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota},

Referencia de funcionament interno:
@rinternals{note-event},
@rinternals{Note_heads_engraver},
@rinternals{NoteHead},
@rinternals{note-head-interface}.


@node Improvisació
@unnumberedsubsubsec Improvisació
@translationof Improvisation

@cindex improvisació
@cindex barrades, capss de nota
@cindex notes, caps de, improvisació
@cindex notes, caps de, barrades

@funindex \improvisationOn
@funindex \improvisationOff

La improvisació es denota a vegades mitjançant caps de nota en
forma de barra inclinada, on l'executant pot escollir qualsevol
nota però amb el ritme especificat.  Aquests cap de nota es creen
així:

@lilypond[verbatim,quote]
\new Voice \with {
  \consists "Pitch_squash_engraver"
} \relative {
  e''8 e g a a16( bes) a8 g
  \improvisationOn
  e8 ~
  2 ~ 8 f4 f8 ~
  2
  \improvisationOff
  a16( bes) a8 g e
}
@end lilypond

@predefined
@code{\improvisationOn},
@code{\improvisationOff}.
@endpredefined

@seealso
Fragments de codi:
@rlsr{Pitches}.

Referència de funcionament interno:
@rinternals{Pitch_squash_engraver},
@rinternals{Voice},
@rinternals{RhythmicStaff}.