Doc-ca: Applying the patches contributed by Jean-Charles Malahieude to the Catalan...

[lilypond.git] / Documentation / ca / learning / tweaks.itely

@c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-

@ignore
    Translation of GIT committish: 7fdce4f39834cc8c83f176480cc1d20900eb09f8

    When revising a translation, copy the HEAD committish of the
    version that you are working on.  For details, see the Contributors'
    Guide, node Updating translation committishes..
@end ignore

@c \version "2.19.2"

@node Ajustament de la sortida
@chapter Ajustament de la sortida
@translationof Tweaking output

Aquest capítol tracta de com modificar la sortida.  El LilyPond és
extremadament configurable; pràcticament tots els fragments de la
sortida es poden canviar.

@menu
* Elements de l'ajustament::
* Manual de referència de funcionament intern::
* Aparença dels objectes::
* Col·locació dels objectes::
* Espaiat vertical::
* Col·lisions d'objectes::
* Ajustaments addicionals:.
@end menu

@node Elements de l'ajustament
@section Elements de l'ajustament
@translationof Tweaking basics

@menu
* Introduccció a l'ajustament::
* Objectes i interfícies::
* Convencions de noms d'objectes i propietats::
* Mètodes d'ajustament::
@end menu

@node Introducció a l'ajustament::
@subsection Introducció a l'ajustament::
@translationof Introduction to tweaks

L'@q{Ajustament} és un terme del LilyPond que denota els diversos
mètodes que l'usuari té a la seva disposició per modificar el
procés d'interpretació del fitxer d'entrada i canviar l'aparença
de la sortida impresa.  Alguns trucs són molt fàcils d'usar;
d'altres són més complexes.  Però en el seu conjunt, els mètodes
d'ajustament disponibles possibiliten aconseguir gairebé qualsevol
aparença que desitgem a la música impresa.

En aquesta secció estudiarem els conceptes bàsics que es
necessiten per comprendre l'ajustament.  Més tard donarem un ampli
ventall d'ordres llestes per usar, que podreu simplement
copiar per obtenir el mateix efecte a les vostres partitures, i al
mateix temps mostrarem la forma de construir aquestes ordres
perquè podeu aprendre com desenvolupar els vostres propis trucs.

Abans de començar aquest capítol, potser voleu donar una ulla a la
secció @ref{Contextos i gravadors}, atès que els contextos, els
gravadors i les propietats contingudes en ells són fonamentals per
comprendre i construir els trucs.

@node Objectes i interfícies
@subsection Objectes i interfícies
@translationof Objects and interfaces

@cindex objecte
@cindex grob
@cindex objecte d'extensió
@cindex interfície
@cindex propietats d'objectes
@cindex objecte, propietats de
@cindex layout (disposició), objecte de
@cindex objecte de disposició (layout)

L'ajustament consisteix de modificar el funcionament i estructura
interna del programa LilyPond, per la qual cosa en primer lloc
introduirem alguns termes que s'usen per descriure aquestes
operacions i estructures internes.

El terme @q{Objecte} és un terme genèric que s'usa per referir-se
a la multitud d'estructures internes que el LilyPond construeix
durant el processament d'un fitxer d'entrada.  Així, quan es troba
una ordre com ara @code{\new Staff}, es construeix un objecte
no del tipus @code{Staff}.  Així doncs, aquest objecte
@code{Staff} conté totes les propietats associades amb aquest
pentagrama en particular, per exemple, el seu nom i la seva
armadura, a més d'altres detalls dels gravadors que s'han assignat
perquè operin dins del context del pentagrama.  De forma semblant,
hi ha objectes que emmagatzemen les propietats de tots els altres
contextos, com ara objectes de @code{Voice}, objectes de
@code{Score}, objectes de @code{Lyrics}, així com objectes que
representen tots els elements notacionals com ara línies
divisòries, caps de les notes, lligadures, indicacions dinàmiques,
etc.  Cada objecte té el seu propi conjunt de valors de
propietat.

Certs tipus d'objectes reben noms especials.  Els objectes que
representen elements de notació sobre la sortida impresa com ara
caps de notes, pliques, lligadures d'expressió i d'unió,
digitacions, claus, etc., reben el nom de @q{Objectes de
presentació}, sovint coneguts com @q{Objectes gràfics}, o
abreujadament @q{Grobs}.  Encara són objectes en el sentit genèric
que hem mencionat, i també tots ells tenen propietats associades,
com la seva posició, mida, color, etc.

Certs objectes de presentació són encara més especialitzats.  Les
lligadures de fraseig, els reguladors, les indicacions d'octava
alta i baixa, i molts altres objectes gràfics on estan situats en
un sol lloc: tenen un punt d'inici, un punt de final, i potser
altres propietats relacionades amb la seva formam.  Els objectes
amb una forma estesa com aquests, reben el nom de «Objectes de
extensió» o @q{Spanners}.

Encara falta per explicar que són les @q{Interfícies}.  Molts
objectes, tot i ser força diferents, comparteixen funcionalitats
que s'han de processar de la mateixa manera.  Per exemple, tots
els objectes gràfics tenen un color, una mida, una posició, etc.,
i totes aquestes propietats es processen de la mateixa forma
durant la interpretació del fitxer d'entrada per part del
LilyPond.  Per simplificar aquestes operacions internes, aquestes
accions i propietats comuns s'agrupen en un objecte anomenat
@code{grob-interface}, interfície de grob.  Hi ha moltes altres
agrupacions de propietats comuns com aquesta, i cada una rep un
nom que acaba en @code{interface}.  En total hi ha més de 100
interfícies d'aquest tipus.  Veurem més endavant perquè és
d'interès i d'utilitzar per a l'usuari.

Aquest són, doncs, els termes principals relatius als objectes que
utilitzarem en aquest capítol.

@node Convencions de noms d'objectes i propietats
@subsection Convencions de noms d'objectes i propietats
@translationof Naming conventions of objects and properties

@cindex nomenclatura, convencions de, per a objectes
@cindex nomenclatura, convencions de, per a propietats
@cindex objectes, convencions de nomenclatura
@cindex propietats, convencions de nomenclatura

Ja hem vist certes convencions de nomenclatura d'objectes, a la
secció @ref{Contextos i gravadors}.  En aquest lloc, per a més
fàcil referència, presentem una llista dels tipus d'objectes i
propietats més comuns, junt amb les convencions segons les quals
reben el seu nom, i un parell d'exemples de noms reals.  Hem
utilitzat una @q{A} majúscula per denotar els caràcters alfabètics
en majúscules, i @q{aaa} per qualsevol nombre de caràcters
alfabètics en minúscules.  Altres caràcters s'utilitzen
literalment tal com estan.

@multitable @columnfractions .33 .33 .33
@headitem Objecte o tipus de propietat
  @tab Convenció de nomenclatura
  @tab Exemples
@item Contextos
  @tab Aaaa o AaaaAaaaAaaa
  @tab Staff, GrandStaff
@item Objectes de presentació
  @tab Aaaa o AaaaAaaaAaaa
  @tab Slur, NoteHead
@item Gravadors
  @tab Aaaa_aaa_engraver
  @tab Clef_engraver, Note_heads_engraver
@item Interfícies
  @tab aaa-aaa-interface
  @tab grob-interface, break-aligned-interface
@item Propietats de contextos
  @tab aaa o aaaAaaaAaaa
  @tab alignAboveContext, skipBars
@item Propietats d'objectes de presentació
  @tab aaa o aaa-aaa-aaa
  @tab direction, beam-thickness
@end multitable

Com podrem veure en breu, les propietats de diferents tipus
d'objecte es modifiquen per part de diferents ordres; així
doncs, és útil poder reconèixer el tipus d'objectes i propietats
a partir dels seus noms.

@node Mètodes d'ajustament
@subsection Mètodes d'ajustament
@translationof Tweaking methods

@cindex ajustament, mètodes de

@strong{L'ordre \override}

@menu
* L'ordre override::
* L'ordre revert::
* El prefix once::
* L'ordre overrideProperty::
* L'ordre tweak::
@end menu

@node L'ordre override
@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}override}
@translationof The override command

@cindex override, ordre
@cindex override (sobreescriptura), sintaxi de

@funindex \override
@funindex override

Ja hem vist les ordres @code{\set} i @code{\with}, que
s'usen per canviar les propietats dels @strong{contextos} i per
treure o posar @strong{gravadors}, a
@ref{Modificar les propietats dels contextos} i
@ref{Afegir i eliminar gravadors}.  Ara hem d'examinar algunes
altres ordres importants.

L'ordre que canvia les propietats dels @strong{objectes de
presentació} és @code{\override}.  Atès que aquesta ordre ha
de modificar propietats internes que es troben a un lloc profund
dins del LilyPond, la seva sintaxi no és tan simple com la de la
resta de les ordres que hem usat fins ara.  Heu de saber
exactament quina propietat, de quin objecte i en quin context s'ha
de modificar, i quin ha de ser el seu nou valor.  Vegem com es fa.

La sintaxi genèrica d'aquesta ordre és:

@example
\override @var{Context}.@var{ObjecteDePresentació}.@var{propietat-de-presentació} =
#@var{valor}
@end example

@noindent
Això establirà la propietat de nom
@var{propietat-de-presentació} de l'objecte de presentació amb el
nom @var{ObjecteDePresentació}, que és membre del context
@var{Context}, al valor @var{valor}.

El @var{context} es pot ometre (i normalment així es fa) quan el
context requerit es troba implicat sense ambigüitat i és un dels
contextos del nivell més baix, és a dir: @code{Voice},
@code{ChordNames} o @code{Lyrics}, i l'ometrem a molts dels
exemples següents.  Veurem més endavant quan s'ha d'especificar.

Les últimes seccions tracten de forma exhaustiva les propietats i
els seus valors, vegeu @ref{Tipus de propietats}.  Però en aquesta
secció usarem sols unes quantes propietats i valors senzills que
siguin fàcils d'entendre, per il·lustrar el format i la
utilització d'aquestes ordres.

Les expressions principals del LilyPond són elements musicals com
ara notes, duracions i elements d'etiquetatge.  Les expressions
més bàsiques com ara números, cadenes de caràcters i llistes es
processen en el @q{mode del Scheme}, que s'invoca mitjançant el
prefix @samp{#} escrit abans del valor.  Tot i que els valors
poden tenir a vegades una representació vàlida en el mode de
música del LilyPond, aquest manual utilitza sempre @samp{#} per a
l'escriptura, per coherència.  Per veure més informació sobre el
mode del Scheme, consulteu
@rextendnamed{LilyPond Scheme syntax,Sintaxi de l'Scheme del LilyPond}.

@code{\override} és l'ordre d'ús més comú dins dels
ajustaments, i durant la major part de la resta d'aquest capítol
mostrarem presentarem exemples de com es fa servir.  A continuació
hi ha un exemple senzill per canviar el color d'un cap:

@cindex color, propietat, exemple
@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
c4 d
\override NoteHead.color = #red
e4 f |
\override NoteHead.color = #green
g4 a b c |
@end lilypond


@node L'ordre revert
@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}revert}
@translationof The revert command

@cindex revert, ordre

@funindex \revert
@funindex revert

Un cop sobreescrita, la propietat reté el seu nou valor fins que
es sobreescriu de nou o es troba una ordre
@code{\revert}.  L'ordre @code{\revert} té la sintaxi
següent i fa que el valor de la propietat es retorni al seu valor
predeterminat original; observeu que no serà el seu valor previ si
s'han utilitzat diverses ordres @code{\override}.

@example
\revert @var{Context}.@var{ObjecteDePresentació}.@var{propietat-de-presentació}
@end example

Un cop més, igual que @var{Context} dins de l'ordre
@code{\override}, amb freqüència no cal especificar el
@var{Context}.  S'ometrà en molts dels exemples següents.
Aquí retornem el color del cap al valor predeterminat per a les
dues últimes notes:

@cindex color, propietat, exemple
@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
c4 d
\override NoteHead.color = #red
e4 f |
\override NoteHead.color = #green
g4 a
\revert NoteHead.color
b4 c |
@end lilypond


@node El prefix once
@unnumberedsubsubsec El prefix @code{@bs{}once}
@translationof The once prefix

@funindex \once
@funindex once

Tant l'ordre @code{\override} com @code{\set} es poden
precedir per @code{\once}.  Això fa que la següent ordre
@code{\override} o @code{\set} sigui efectiva sols durant el temps
musical en curs i abans que la propietat torni a tenir un altre
cop el seu valor anterior (que pot ser diferent del seu valor
predeterminat si encara s'està aplicant una altra ordre
@code{\override} de sobreescriptura).  Utilitzant el mateix
exemple, podem canviar el color d'una sola nota de la manera
següent:

@cindex color, propietat, exemple
@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura

@lilypond[quote,verbatim,relative=1]
c4 d
\override NoteHead.color = #red
e4 f |
\once \override NoteHead.color = #green
g4 a
\revert NoteHead.color
b c |
@end lilypond

El prefix @code{\once} també es pot usar davant de moltes
ordres predefinides per limitar el seu efecte a un sol
element musical:

@lilypond[quote,verbatim,relative=1]
c4 d
\once \stemDown
e4 f |
g4 a
\once \hideNotes
b c |
@end lilypond

Tot i així, les ordres predefinides de la forma
@code{\@dots{}Neutral},
@code{\@dots{}Off} i @code{\un@dots{}} utilitzen
internament @code{\revert} en comptes de @code{\override},
per la qual cosa afegir @code{\once} com a prefix ací no té cap
efecte.

@node L'ordre overrideProperty
@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}overrideProperty}
@translationof The overrideProperty command

@cindex overrideProperty, ordre

@funindex \overrideProperty
@funindex overrideProperty

Hi ha una altra forma per a l'ordre de sobreescriptura,
@code{\overrideProperty}, que ocasionalment és necessària.  La
mencionem ací amb un propòsit d'exhaustivitat, però per veure més
detalls consulteu
@rextendnamed{Difficult tweaks,Ajustaments difícils}.
@c Maybe explain in a later iteration  -td

@node L'ordre tweak
@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}tweak}
@translationof The tweak command

@cindex tweak, ordre

@funindex \tweak
@funindex tweak

La última ordre d'ajustament que està disponible és
@code{\tweak}.  S'ha d'utilitzar quan diversos objectes tenen lloc
al mateix moment musical però sols volem canviar les propietats
d'alguns d'ells, com una sola nota dins d'un acord.  L'ús de
@code{\override} per a la sobreescriptura afectaria a totes les
notes de l'acord, mentre que @code{\tweak} afecta sols al següent
element del flux d'entrada.

Vet aquí un exemple.  Suposeu que volem canviar la mida del cap
de la nota intermèdia (el Mi) a un acord de Do major.  En primer
lloc, vegem el que faria @code{\once \override}:

@cindex font-size, propiedad, ejemplo
@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
<c e g>4
\once \override NoteHead.font-size = #-3
<c e g>4
<c e g>4
@end lilypond

Veiem que la sobreescriptura amb override afecta a @emph{tots} els
caps de les notes de l'acord.  Això és així perquè totes les notes
d'un acord passen en el mateix @emph{moment musical}, i l'acció de
@code{\once} és aplicar la sobreescriptura a tots els objectes de
presentació del tipus especificat que passen en el mateix moment
musical que la pròpia ordre de sobreescriptura @code{\override}.

L'ordre @code{\tweak} opera d'una manera diferent.  Actua
sobre l'element immediatament següent dins del flux d'entrada.  En
la seva forma més senzilla és efectiu sols sobre objectes que es
creen directament a partir de l'element següent, en essència els
caps i les articulacions.

Així doncs, tornant al nostre exemple, la mida de la nota
intermèdia es canviaria de la forma següent:

@cindex font-size, propietat, exemple
@cindex @code{\tweak}, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
<c e g>4
<c \tweak font-size #-3 e g>4
@end lilypond

Observeu que la sintaxi de @code{\tweak} no és igual que la de
@code{\override}.  El context no s'ha d'especificar; de fet, es
generaria un error si es fa.  Tant el context com l'objecte de
presentació estan implícits pel següent element del flux
d'entrada. Observeu també que no ha d'haver un signe d'igual.  En
conseqüència la sintaxi de l'ordre @code{\tweak} en la seva
forma senzilla és:

@example
\tweak @var{propietat-de-presentació} #@var{valor}
@end example

Una ordre @code{\tweak} també es pot usar per modificar sols
una d'una sèrie d'articulacions, com es mostra aquí:

@cindex color, propietat, exemple
@cindex @code{\tweak}, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
a4^"Black"
  -\tweak color #red ^"Red"
  -\tweak color #green _"Green"
@end lilypond

@noindent
Observeu que l'ordre @code{\tweak} ha de venir precedida
d'una marca d'articulació perquè la pròpia expressió ajustada s'ha
d'aplicar com una articulació.  En el cas de més d'una
sobreescriptura de direcció
(@code{^} o @code{_}), guanya la sobreescriptura ubicada més a
l'esquerra perquè s'aplica en últim lloc.

@cindex @code{\tweak}, Accidental
@cindex @code{\tweak}, objecte de disposició específic

Els objectes com ara pliques i alteracions accidentals es creen
més tard, i no directament a partir de l'esdeveniment que ve a
continuació.  Per aquesta causa és possible utilitzar
@code{\tweak} sobre aquests objectes creats indirectament
mitjançant el nomenament explícit de l'objecte de presentació,
sempre i quan el LilyPond pugui rastrejar el seu origen fins
l'esdeveniment original:

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
<\tweak Accidental.color #red   cis4
 \tweak Accidental.color #green es
 g>
@end lilypond

Aquesta forma extensa de l'ordre @code{\tweak} es pot
descriuure com
@example
\tweak @var{objecte-de-presentació}.@var{propietat-de-presentació} @var{valor}
@end example

@cindex grups especials niuats
@cindex tresets niuats
@cindex claudàtor de grup excedent
@cindex claudàtor de treset
@cindex grup excedent, claudàtor de
@cindex treset, claudàtor de

@funindex TupletBracket

L'ordre @code{\tweak} també es pot usar per canviar
l'aparença d'un sol d'un conjunt de grups excedents niuats que
comencin en el mateix instant musical.  Al següent exemple, el
claudàtor de treset llarg i el primer dels tres claudàtors curts
comencen al mateix moment musical, i per això qualsevol ordre
@code{\override} s'aplicaria als dos.  A l'exemple s'usa
@code{\tweak} per distingir entre ells.  La primera ordre
@code{\tweak} especifica que el claudàtor del treset llarg s'ha de
col·locar a dalt de les notes i el segon especifica que el número
del treset s'ha d'imprimir en vermell sobre el claudàtor del primer
treset curt.

@cindex @code{\tweak}, exemple
@cindex direction, propietat, exemple
@cindex color, propietat, exemple

@lilypond[quote,ragged-right,verbatim,fragment,relative=2]
\tweak direction #up
\tuplet 3/4 {
  \tweak color #red
  \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
  \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
  \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
}
@end lilypond

Si els grups niuats no comence al mateix moment, la seva aparença
es pot modificar de la forma usual mitjançant ordres
@code{\override}:

@cindex text, propietat, exemple
@cindex tuplet-number, funció, exemple
@cindex transparent, propietat, exemple
@cindex TupletNumber, exemple de sobreescriptura

@lilypond[quote,ragged-right,verbatim,fragment,relative=1]
\tuplet 3/2 { c8[ c c] }
\once \override TupletNumber.text = #tuplet-number::calc-fraction-text
\tuplet 3/2 {
  c8[ c]
  c8[ c]
  \once \override TupletNumber.transparent = ##t
  \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
  \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
}
@end lilypond


@seealso
Referència de la notació:
@rusernamed{The tweak command,L'ordre tweak}.


@node Manual de referència de funcionament intern
@section Manual de referència de funcionament intern
@translationof The Internals Reference manual

@cindex Referència de funcionament intern

@menu
* Propietats dels objectes de presentació::
* Propietats de les interfícies::
* Tipus de propietats::
@end menu

@node Propietats dels objectes de presentació
@subsection Propietats dels objectes de presentació
@translationof Properties of layout objects

@cindex propietats dels objectes de presentació
@cindex propietats dels grobs
@cindex grobs, propietats de
@cindex presentació, propietats dels objectes de
@cindex Referència de funcionament intern

Suposeu que teniu una partitura amb una lligadura d'expressió que
per al vostre gust és massa fina i voleu dibuixar-la una mica més
gruixuda.  Com heu de procedir?  Ja sabeu, per les afirmacions
anteriors sobre la flexibilitat del LilyPond, que aquests tipus de
coses es poden fer, i segurament penseu que una certa ordre
de sobreescriptura @code{\override} serà necessària.  Però, hi ha
una propietat de gruix per a les lligadures? I si n'hi ha, com es
pot modificar?  Aquí és on intervé el Manual de Funcionament
Intern.  Conté tota la informació que necessiteu per construir
aquesta ordre i totes les ordres @code{\override} de sobreescriptura.

Un advertiment abans de dirigir la nostra mirada cap a la
referència de funcionament intern.  Aquest és un document de
@strong{referència}, el que significa que hi ha poques o cap
explicació en ell: el seu propòsit és presentar la informació de
forma precisa i concisa.  Per tant, us pot semblar descoratjador
inicialment.  No us preocupeu!  La guia i les explicacions que
presentem aquí us permetran extraure la informació de la
referència de funcionament intern per sí mateix amb tans sols una
mica de pràctica.

@cindex sobreescriptura, exemple de
@cindex Referència de Funcionament Intern, exemple d'utilització
@cindex @code{\addlyrics}, ejemplo

Utilitzem un exemple concret amb un senzill fragment de música real:

@c Mozart, duo, núm. 7 de La Flauta Màgica

@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
{
  \key es \major
  \time 6/8
  {
    r4 bes8 bes[( g]) g |
    g8[( es]) es d[( f]) as |
    as8 g
  }
  \addlyrics {
    The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
  }
}
@end lilypond

Suposeu ara que decidim que ens agraden les lligadures una mica
més gruixudes.  És possible?  La lligadura és, certament, un
objecte de presentació, així que la qüestió és @q{Hi ha una
propietat pertanyent a les lligadures d'expressió que controli el
seu gruix?}  Per respondre a aquesta pregunta hem de mirar el
manual de Referència de Funcionament Intern, abreujadament
RFI.@footnote{@strong{IR} (Internals Reference) en anglès}

El RFI de la versió del LilyPond que esteu usant es pot trobar a
la pàgina web del LilyPond a @uref{http://lilypond.org}.  Aneu a
la pàgina de documentació i seguiu l'enllaç Manual de Referència
de Funcionament Intern (RFI).  Per als nostres propòsits
pedagògics fora millor que utilitzéssiu la versió en HTML, no la
@q{en una sola pàgina} ni el PDF.  Perquè els següents paràgrafs
tinguin algun sentit haureu de consultar-lo realment al mateix
temps que llegiu.

@c Link names in English as those pages are not yet translated. FV
Sota el encapçalament @strong{Top} podreu veure cinc enllaços.
Seleccioneu l'enllaç @emph{Backend}, que és don es troba la
informació sobre els objectes de presentació.  Un cop aquí, sota
el encapçalament @strong{Backend}, seguiu l'enllaç @emph{All
layout objects}.  La pàgina que apareix relaciona tots els
objectes de presentació que s'usen en la vostra versió del
LilyPond, en ordre alfabètic.  Seguiu l'enllaç Slur (lligadura
d'expressió), i apareixeran relacionades les propietats de les
lligadures d'expressió o Slurs.

Una forma alternativa de trobar aquesta pàgina és a partir de la
Referència de la Notació.  A una d'aquestes pàgines que tracten de
les lligadures d'expressió, podreu trobar un enllaç al manual de
referència del funcionament intern.  Aquest enllaç us portarà
directament a aquesta pàgina, tot i que si teniu una idea del nom
de l'objecte de presentació que preteneu ajustar, us resultarà més
fàcil anar directament al RFI i buscar allà.

Aquesta pàgina sobre les lligadures d'expressió dins del manual
RFI ens diu en primer lloc que els objectes Slur es creen
mitjançant el gravador Slur_engraver.  A continuació relaciona els
ajustos estàndard.  Navegueu per ells buscant una propietat que
pugui controlar el gruix de les lligadures, i trobareu

@example
@code{thickness} (number)
     @code{1.2}
     Line thickness, generally measured in @code{line-thickness}
@end example

Això promet ser una bona opció per canviar el gruix.  Ens diu
que el valor de @code{thickness} és un simple @emph{nombre}, que
el valor predeterminat és 1.2, i que les unitats estan dins d'una
altra propietat nomenada @code{line-thickness}.

Com hem dit abans, hi ha enter poques i cap explicació en el RFI,
però ja tenim informació suficient per a provar a canviar el gruix
de la lligadura.  Veiem que el nom de l'objecte de presentació és
@code{Slur}, que el nom de la propietat que hem de canviar és
@code{thickness} i que el nou valor ha de ser un nombre més gran
que 1.2 si volem fer les lligadures més gruixudes.

Ara podem contruir l'ordre de sobreescriptura
@code{\override} simplement mitjançant la substitució dels valors
que hem trobar per als noms, ometent el context.  Usarem un valor
molt gran per al gruix al principi, per estar segurs que
l'ordre està funcionant.  Obtenim el següent:

@example
\override Slur.thickness = #5.0
@end example

No oblideu i@tie{}@code{#} abans del valor nou!

La pregunta final és @q{On s'ha de col·locar aquesta ordre?}
Tot i que ens falta seguretat i encara estem aprenent, la millor
resposta és: @q{Dins de la música, abans de la primera lligadura i
a prop d'ella.} Fem-lo així:

@cindex Slur, exemple de sobreescriptura
@cindex thickness, propietat, exemple

@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
{
  \key es \major
  \time 6/8
  {
    % Increase thickness of all following slurs from 1.2 to 5.0
    \override Slur.thickness = #5.0
    r4 bes8 bes[( g]) g |
    g8[( es]) es d[( f]) as |
    as8 g
  }
  \addlyrics {
    The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
  }
}
@end lilypond

@noindent
i podem veure que la lligadura és, sense dubte, més gruixuda.

Així doncs, aquesta és la forma bàsica de construir ordres
@code{\override} o de sobreescriptura.  Hi ha unes quantes
complicacions més amb les quals ens trobarem a seccions
posteriors, però ara coneixeu tots els principis essencials que
necessiteu per fer-lo vos mateix (tot i que necessiteu encara
quelcom més de pràctica).  Els exemples següents us proporcionaran
més pràctica.

@subsubsubheading Cerca del context

@cindex context, trobar
@cindex context, cercar el, correcte

Però en primer lloc, què hagués passat si haguéssim hagut
d'especificar el context? Quin seria?  Podem suposar que les
lligadures estan al context Veu, per estar clarament associats de
manera estreta amb les línies individuals de música, però, podem
estar segurs?  Per esbrinar-ho, anem de nou a l'inici de la pàgina
del RFI que descriu les lligadures d'expressió (Slur), on diu
@q{Slur objects are created by: Slur engraver} («Els objectes de
lligadura d'expressió es creen per: el gravador Slur»).  Així
doncs, les lligadures d'expressió es creen en qualsevol context en
el qual es trobi el gravador @code{Slur_engraver}.  Seguiu
l'enllaç a la pàgina del gravador @code{Slur_engraver}.  Al final
del tot, diu que el gravador @code{Slur_engraver} és part de set
contextos de veu, incloent-hi el context de veu estàndard,
@code{Voice}, per la qual cosa la nostra suposició és correcta.  I
atès que @code{Voice} és un dels contextos de més baix nivell que
es troba implícit sense ambigüitat pel fet que estem escrivint
notes, podem ometre'l en aquest lloc concret.

@subsubsubheading Sobreescriptura per un sol cop

@cindex sobreescriptura por un sol cop
@cindex once override

@funindex \once
@funindex once

Com es pot veure, @emph{totes} les lligadures són més gruixudes a
l'últim exemple.  Però, i si voléssim que sols la primera
lligadura fos més gruixuda? Això s'aconsegueix amb l'ordre o
prefix @code{\once}.  Col·locant immediatament abans de
l'ordre @code{\override} s'aconsegueix que sols canviï la
lligadura que comença a la nota @strong{immediata següent}.  Si la
nota immediata següent no inicia una lligadura, l'ordre no
té cap efecte en absolut: no es recorda fins que es trobi alguna
lligadura, simplement s'ignora.  Així dons l'ordre que porta
@code{\once} s'ha de reposicionar de la forma següent:

@cindex Slur, exemple de sobreescriptura
@cindex thickness, propietat, exemple

@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
{
  \key es \major
  \time 6/8
  {
    r4 bes8
    % Increase thickness of immediately following slur only
    \once \override Slur.thickness = #5.0
    bes8[( g]) g |
    g8[( es]) es d[( f]) as |
    as8 g
  }
  \addlyrics {
    The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
  }
}
@end lilypond

@noindent
Hem fet que ara sols la primera lligadura sigui més gruixuda.

L'ordre o prefix @code{\once} també es pot usar abans de
l'ordre @code{\set}.

@subsubsubheading Recuperació de l'ajust

@cindex revertir
@cindex predeterminades, recuperar las propietats

@funindex \revert
@funindex revert

Finalment, i si volguéssim que sols les dues primeres lligadures
fossin més gruixudes?  En fi, podríem usar dues ordres, cada
una d'elles precedida pel prefix @code{\once}, situades
immediatament abans de cada una de les notes en les quals comencen
les lligadures:

@cindex Slur, exemple de sobreescriptura
@cindex thickness, propietat, exemple

@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
{
  \key es \major
  \time 6/8
  {
    r4 bes8
    % Increase thickness of immediately following slur only
    \once \override Slur.thickness = #5.0
    bes[( g]) g |
    % Increase thickness of immediately following slur only
    \once \override Slur.thickness = #5.0
    g8[( es]) es d[( f]) as |
    as8 g
  }
  \addlyrics {
    The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
  }
}
@end lilypond

@noindent
o podríem ometre l'ordre o prefix @code{\once} i utilitzar l'ordre
@code{\revert} (restablir) per revertir la propietat del gruix,
@code{thickness}, al seu valor predeterminat després de la segona
lligadura:

@cindex Slur, exemple de sobreesriptura
@cindex thickness, propietat, exemple

@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
{
  \key es \major
  \time 6/8
  {
    r4 bes8
    % Increase thickness of all following slurs from 1.2 to 5.0
    \override Slur.thickness = #5.0
    bes[( g]) g |
    g8[( es]) es
    % Revert thickness of all following slurs to default of 1.2
    \revert Slur.thickness
    d8[( f]) as |
    as8 g
  }
  \addlyrics {
    The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
  }
}
@end lilypond

@noindent
L'ordre @code{\revert} es pot utilitzar per revertir qualsevol
propietat que s'hagi canviat amb @code{\override} al seu valor
predeterminat.  Podeu utilitzar el mètode que millor s'adapti a
això que voleu fer.

Així finalitza la nostra ordre al manual de RFI, i el mètode
bàsic d'ajustament.  A continuació, a les últimes seccions
d'aquest capítol, trobareu diversos exemples, en part per
introduir-vos a algunes de les possibilitats addicionals del
manual RFI, i en part per proporcionar-vos més pràctica sobre com
extraure informació d'ell.  Aquests exemples aniran contenint cada
cop menys paraules de guia i explicació.

@node Propietats de les interfícies
@subsection Propietats de les interfícies
@translationof Properties found in interfaces

@cindex interface
@cindex Propietats dels interfaces
@cindex interfaces, propietats

Suposeu ara que volem imprimir la lletra de la cançó en
cursiva. Quina forma d'ordre @code{\override} necessitem per
fer-lo?  En primer lloca mirem a la pàgina del RFI que relaciona
tots els objectes, @q{All layout objects}, com abans, i busquem un
objecte que pugui controlar la lletra de la cançó.  Trobem
@code{LyricText}, que sembla adequat.  En seguir aquest enllaç es
presenten les propietats ajustables per al text de la lletra.
Aquestes propietats inclouen @code{font-series} i
@code{font-size}, però res que podem usar per ajustar una forma
cursiva.  La causa d'això és que la propietat de la forma és
comuna a tots els objectes de tipus de lletra, i per tant, en
comptes de incloure-la en cada un dels objectes de presentació,
s'agrupa junt amb altres propietats comunes similars i es deposita
en un @strong{Interface}, la interfície dels tipus de lletra
@code{font-interface}.

Així doncs, ara necessitem aprendre com trobar les propietats de
les interfícies, i descobrir quins objectes usen aquestes
propietats de la interfície.

Mireu de nou la pàgina del RFI que descriu a LyricText.  Al final
de la pàgina hi ha una llista d'enllaços a les interfícies que
LyricText contempla.  La llista té set elements, entre ells
@code{font-interface}.  En seguir aquest enllaça arribem a les
propietats associades amb aquesta interfície, que també són
propietats de tots els objectes que la porten, entre ells LyricText.

Ara veiem totes les propietats ajustables per l'usuari que
controlen els tipus de lletra, entre elles
@code{font-shape(symbol)}, on @code{symbol} es pot establir a
@code{upright} (recta), @code{italics} (cursiva) o @code{caps}
(majúscules petites).

Observareu que @code{font-series} i @code{font-size} també es
troben mencionades aquí.  Això immediatament fa que es plantegi la
pregunta: Perquè estan les propietats comunes de tipografia
@code{font-series} i @code{font-size} mencionades sota
@code{LyricText} així com sota la interfície @code{font-interface}
però @code{font-shape} no ho està?  La resposta és que
@code{font-series} i @code{font-size} es canvien a partir dels
seus valor predeterminats globals quan es crea un objecte
@code{LyricText}, però @code{font-shape} no ho fa.  Llavors els
elements de la llista @code{LyricText} us indiquen els valors per
a aquestes dues propietats que són d'aplicació per a
@code{LyricText}.  Altres objectes que prenen en compte
@code{font-interface} establiran aquestes propietats de forma
diferent quan es creen.

Vegem si ara podem construir l'ordre @code{\override} per
canviar la lletra a cursiva.  L'objecte és @code{LyricText},  la
propietat és @code{font-shape} i el valor és @code{italic}.  Com
abans, ometrem el context.

Com a nota a part, tot i que és important, observeu que certes
propietats prenen valors que són símbols, com ara @code{italic}, i
han d'anar precedits d'un apòstrof, @code{'}.  Els símbols es
llegeixen a continuació internament.

Com a nota a part, tot i que és important, observeu que certes
propietats prenen valors que són símbols, com ara @code{italic}, i
han d'anar precedits d'un apòstrof, @code{'}.  Els símbols es
llegeixen a continuació internament per part del LilyPond.  Tingueu
en compte la diferència amb les cadenes de text arbitràries, que
apareixeran com a @code{"una cadena de text"}; per veure més
detalls sobre els símbols i les cadenes, consulteu
@rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.

Així doncs, l'ordre @code{\override} necessària per imprimir la
lletra en cursiva és:

@example
\override LyricText.font-shape = #'italic
@end example

@noindent
Això s'ha d'escriure just davant de la lletra a la qual ha
d'afectar, d'aquesta forma:

@cindex font-shape, propietat, exemple
@cindex italic, exemple
@cindex LyricText, exemple de sobreescriptura
@cindex @code{\addlyrics}, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
{
  \key es \major
  \time 6/8
  {
    r4 bes8 bes[( g]) g |
    g8[( es]) es d[( f]) as |
    as8 g
  }
  \addlyrics {
    \override LyricText.font-shape = #'italic
    The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
  }
}
@end lilypond

@noindent
i tota la lletra s'imprimeix en cursiva.

@warning{Dins de la lletra, deixeu sempre espais entre la síl·laba
final i el claudàtor de tancament.}

@seealso
Manual d'extensió:
@rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.

@node Tipus de propietats
@subsection Tipus de propietats
@translationof Types of properties

@cindex propietats, tipus de

Fins ara hem vist dos tipus de propietat: @code{número} i
@code{símbol}.  Perquè sigui vàlid, el valor que es dóna a una
propietat ha de ser del tipus correcte i obeir les regles d'aquest
tipus.  El tipus de la propietat es mostra sempre entre parèntesis
després del nom de la propietat al RFI.  Vet aquí una llista dels
tipus que us caldrà, junt amb les regles d'aquest tipus, i alguns
exemples.  Heu d'escriure sempre un símbol amb coixinet, @code{#},
per suposat, davant d'aquests valors quan s'introdueixen a
l'ordre @code{\override}, fins i tot si el propi valor ja
comença per@tie{}@code{#}.  Sols oferim aquí exemples per a
constants; si voleu calcular un valor usant l'Scheme, consulteu
@rextendnamed{Calculations in Scheme,Càlculs a l'Scheme}.

@multitable @columnfractions .2 .45 .35
@headitem Tipus de propietat
  @tab Regles
  @tab Exemples
@item Booleà
  @tab Vertader o Fals, representat per #t o #f
  @tab @code{#t}, @code{#f}
@item Dimensió (en espais de pentagrama)
  @tab Un nombre decimal (en unitats d'espais de pentagrama)
  @tab @code{2.5}, @code{0.34}
@item Direcció
  @tab Una constant vàlida de direcció o el seu equivalent numèric
  (@code{0} o @code{CENTER} indiquen una direcció neutra)
  @tab @code{LEFT}, @code{CENTER}, @code{UP},
       @code{1}, @w{@code{-1}}
@item Enter
  @tab Un nombre enter positiu
  @tab @code{3}, @code{-1}
@item Llista
  @tab Una seqüència de constants o símbols separats per espais,
  tancat entre parèntesis
  i precedit d'un apòstrof o cometa simple
  @tab @code{'(left-edge staff-bar)}, @code{'(1)}, @code{'()},
       @code{'(1.0 0.25 0.5)}
@item Etiquetatge
  @tab Qualsevol element vàlid d'etiquetatge de text
  @tab @code{\markup @{ \italic "cresc." @}}, @code{"gralla"}
@item Moment
  @tab Una fracció de rodona construïda amb la funció make-moment
  @tab @code{(ly:make-moment 1/4)},
       @code{(ly:make-moment 3/8)}
@item Nombre
  @tab Qualsevol valor positiu o negatiu, possiblement decimal
  @tab @code{3}, @w{@code{-2.45}}
@item Parella (de nombres)
  @tab Dos nombres separats per un @q{espai . espai}, tancat entre parèntesis i precedit per un apòstrof
  @tab @code{'(2 . 3.5)}, @code{'(0.1 . -3.2)}
@item Símbol
  @tab Qualsevol del conjunt de símbols permesos per a aquesta propietat, precedit d'un apòstrof
  @tab @code{'italic}, @code{'inside}
@item Desconegut
  @tab Un procediment o @code{#f} per no produir cap acció
  @tab @code{bend::print}, @code{ly:text-interface::print},
       @code{#f}
@item Vector
  @tab Constants
  tancades entre @code{#(}@dots{}@code{)}.
  @tab @code{#(#t #t #f)}
@end multitable

@seealso
Manual d'Extensió:
@rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.


@node Aparença dels objectes
@section Aparença dels objectes
@translationof Appearance of objects

Ara anem a posar en pràctica el que hem après amb uns quants
exemples que mostren com es poden usar els ajustaments per canviar
l'aspecte de la música impresa.

@menu
* Visibilitat i color dels objectes::
* Mida dels objectes::
* Longitud i gruix dels objectes::
@end menu

@node Visibilitat i color dels objectes
@subsection Visibilitat i color dels objectes
@translationof Visibility and color of objects

Dins d'un ús educatiu de la música, podríem desitjar imprimir una
partitura amb certs elements omesos com a exercici per a l'alumne,
a qui se'l demana que els completi.  Com a exemple senzill,
suposem que l'exercici és escriure les línies divisòries que
falten a un fragment musical.  Però les línies divisòries
normalment s'insereixen automàticament. Com fem perquè no
s'imprimeixin?

Abans d'embolicar-nos amb això, recordem que les propietats dels
objectes s'agrupen en el que hem anomenat @emph{interfaces} (vegeu
@ref{Propietats de les interfícies}).  Això és simplement agrupar
les propietats que es poden usar juntes per ajustar un objecte
gràfic: si cal una d'elles per a un objecte, també les altres.
Així, certs objectes usen les propietats d'algunes interfícies,
uns altres usen les d'unes altres interfícies.  Les interfícies
que contenen les propietats que un determinat objecte gràfic
(grob) necessita es troben relacionades al manual RFI al final de
la pàgina que descriu aquest objecte gràfic, i aquestes propietats
es poden veure mirant aquestes interfícies.

Hem explicat com trobar informació sobre els objectes gràfics en
@ref{Propietats dels objectes de presentació}.  Usant el mateix
enfoc, anem al RFI per buscar l'objecte de presentació que
imprimeix les línies divisòries.  A través de l'enllaç
@emph{Backend} i @emph{All layout objects} trobem que hi ha un
objecte de presentació anomenat @code{BarLine}.  Entre les seves
propietats es troben dos que controlen la visibilitat:
@code{break-visibility} i @code{stencil}.  Les línies divisòries
també contemplen un nombre de interfícies, entre elles
@code{transparent} i @code{color}.  Totes elles poden afectar la
visibilitat de les barres de compàs (i, per suposat, per extensió,
també la de molts altres objectes de presentació).  Anem a
considerar cadascú d'ells en ordre.

@menu
* La propietat stencil (segell)::
* La propietat break-visibility (visibilitat en els salts)::
* La propietat transparent::
* La propietat color::
@end menu

@node La propietat stencil (segell)
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{stencil} (segell)
@translationof The stencil property

@cindex stencil (segell), propietat

Aquesta propietat controla l'aparença de les barres de compàs
mitjançant l'especificació del símbol (o «glif») que s'ha
d'imprimir.  Igual que amb altres moltes propietats, es poden
establir de forma que no imprimeixi res ajustant el seu valor a
@code{#f}.  Comprovem-ho, com abans, ometent el context implícit,
@code{Voice}:

@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
@cindex stencil, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
{
  \time 12/16
  \override BarLine.stencil = ##f
  c4 b8 c d16 c d8 |
  g,8 a16 b8 c d4 e16 |
  e8
}
@end lilypond

Les barres de compàs encara s'imprimeixen.  Què és el està
malament? Torneu al RFI i mireu un altre cop la pàgina que ofereix
les propietats de l'objecte BarLine.  Al principi de la pàgina diu
@qq{Barline objects are created by: Bar_engraver} (els objecte
Barline es creen pel gravador Bar_engraver).  Aneu a la pàgina del
gravador @code{Bar_engraver} seguint l'enllaç.  Al final dóna una
llista de contextos en els quals opera el gravador de línies
divisòries.  Tots ells són del tipus @code{Staff}, i així la raó
que l'ordre @code{\override} no funcionarà com esperàvem, és
perquè @code{Barline} no es troba en el context predeterminat
@code{Voice}.  Si el context no s'especifica correctament, l'ordre
simplement no funciona.  No es produeix cap missatge d'error, i no
es registra res al fitxer log de registre.  Anem a intentar
corregir-lo escrivint el context correcte:

@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
@cindex stencil, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
{
  \time 12/16
  \override Staff.BarLine.stencil = ##f
  c4 b8 c d16 c d8 |
  g,8 a16 b8 c d4 e16 |
  e8
}
@end lilypond

Ara les barres de compàs han desaparegut.  L'operació de fixar la
propietat @code{stencil} al valor @code{#f} és tan freqüent que
existeix una abreviatura per a ella, anomenada
@code{\omit} (ometre):
@funindex \omit

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
{
  \time 12/16
  \omit Staff.BarLine
  c4 b8 c d16 c d8 |
  g,8 a16 b8 c d4 e16 |
  e8
}
@end lilypond

Tot i així, observeu que l'establiment de la propietat
@code{stencil} al valor @code{#f} produeix errors quan calen les
dimensions de l'objecte per a un processament correcte.  Per
exemple, es generen errors si la propietat @code{stencil} de
l'objecte @code{NoteHead} s'estableix al valor @code{#f}.  Si és
el cas, podem en comptes d'això utilitzar la funció
@code{point-stencil}, que estableix el segell a un objecte amb
mida nul·la:

@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
{
  c4 c
  \once \override NoteHead.stencil = #point-stencil
  c4 c
}
@end lilypond

@node La propietat break-visibility (visibilitat en els salts)
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{break-visibility} (visibilitat en els salts)
@translationof The break-visibility property

@cindex break-visibility, propiedad

A les propietats de @code{BarLine} que apareixen en el RFI veiem
que la propietat @code{break-visibility} requereix un vector de
tres valors booleans.  Controlen respectivament si les barres de
compàs se imprimeixen al final d'una línia, a la meitat d'una
línia, i al principi de les línies.  Per al nostre exemple, volem
que totes les barres de compàs se suprimeixin, per la qual cosa
el valor que ens cal és @code{#(#f #f #f)} (disponible també sota
el nom @code{all-invisible}, totes invisibles).  Provem-ho, tot
recordant incloure el context de @code{Staff}.  Observeu també que
en escriure aquest valor tenim @code{##} abans del parèntesis
d'obertura.  Cal un @code{#} com a par de la sintaxi de les
constants vectorials, i el primer símbol de coixinet@tie{}@code{#}
cal, com sempre, per precedir el valor en sí dins de l'ordre
@code{\override}.

@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
@cindex break-visibility, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
{
  \time 12/16
  \override Staff.BarLine.break-visibility = ##(#f #f #f)
  c4 b8 c d16 c d8 |
  g,8 a16 b8 c d4 e16 |
  e8
}
@end lilypond

I podem veure que això també elimina totes les línies divisòries.

@node La propietat transparent
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{transparent}
@translationof The transparent property

@cindex transparent, propietat
@cindex transparència

En la relació de propietats que s'especifiquen a la pàgina del
@code{grob-interface} del RFI podem veure que la propietat
@code{transparent} és un valor booleà.  Això s'ha d'establir a
@code{#t} per fer que el grob sigui transparent.  A l'exemple
següent farem que la indicació de compàs, i no les línies
divisòries, sigui transparent.  Per fer-lo hem de buscar el nom
de l'objecte gràfic de la indicació de compàs.  Tornant a la
pàgina @q{All layout objects} del RFI, busquem les propietats de
l'objecte de presentació @code{TimeSignature}.  El produeix el
gravador @code{Time_signature_engraver} que com podeu comprovar
viu dins del context @code{Staff} y també contempla la interfície
@code{grob-interface}.  Així doncs, l'ordre que fa transparent la
indicació de compàs és:

@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
@cindex transparent, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
{
  \time 12/16
  \override Staff.TimeSignature.transparent = ##t
  c4 b8 c d16 c d8 |
  g,8 a16 b8 c d4 e16 |
  e8
}
@end lilypond

@noindent
Un cop més, l'establiment de la propietat @code{transparent} és
una operació força freqüent, de manera que tenim una abreviatura
anomenada @code{\hide} (amagar):
@funindex \hide

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
{
  \time 12/16
  \hide Staff.TimeSignature
  c4 b8 c d16 c d8 |
  g,8 a16 b8 c d4 e16 |
  e8
}
@end lilypond

@noindent
En cap dels dos casos apareix ja la indicació de compàs, però
aquesta ordre deixa una separació al lloc on abans hi havia la
indicació de compàs.  Potser això és el que volem per a un
exercici en el qual l'alumne ha d'escriure'l, però en altres
circumstàncies aquesta separació podria no ser desitjable.  En
comptes d'això, per treure-la, el stencil o «segell» de la
indicació de compàs s'ha d'establir al valor @code{#f}:

@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
@cindex stencil, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
{
  \time 12/16
  \omit Staff.TimeSignature
  c4 b8 c d16 c d8 |
  g,8 a16 b8 c d4 e16 |
  e8
}
@end lilypond

@noindent
i la diferència és òbvia: en establir el segell al valor
@code{#f} (possiblement per mitjà de @code{\omit} traiem l'objecte
completament; en fer l'objecte @code{transparent} (el que es pot
fer utilitzant @code{\hide}) el deixem on és, però el fem invisible.

@node La propietat color
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{color}
@translationof The color property

@cindex color, propietat

Per finalitzar, intentem fer invisibles les barres de compàs
pintant-les de color blanc (hi ha un problema relacionat, que
consisteix que la línia divisòria blanca pot tapar o no tapar les
línies del pentagrama a les que creua.  Podreu observar en alguns
dels exemples que apareixen a continuació, que això succeeix de
forma impredictible.  Els detalls de perquè passa això, i com
controlar-ho, s'estudien a
@rusernamed{Painting objects white,Pintar els objectes de blanc};
de moment estem estudiant el color, per la qual cosa us preguem
que per ara accepteu aquesta limitació).

La interfície @code{grob-interface} especifica que la propietat
del color és una llisa, però no hi ha cap explicació sobre el que
ha d'anar a aquesta llista.  La llista que requereix és realment
una llista de valors en unitats internes, però per evitar tenir
que saber quines són, s'ofereixen diverses vies per a
l'especificació dels colors.  La primera via és utilitzar un dels
colors @q{normals} que estan relacionats amb la primera taula de
la @rusernamed{List of colors,Llista de colors}.  Per a posar les
línies divisòries de color blanc, escrivim:

@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
@cindex color, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
{
  \time 12/16
  \override Staff.BarLine.color = #white
  c4 b8 c d16 c d8 |
  g,8 a16 b8 c d4 e16 |
  e8
}
@end lilypond

@noindent
i de nou podem comprovar que les barres de compàs no són
visibles.  Observeu que @emph{white} no ve precedit d'un apòstrof:
no és un símbol, sinó una @emph{variable}.  Quan s'avalua,
proporciona la llista de valors interns que es requereixen per
establir el color a blanc.  Els altres colors de la llista normal
també són variables.  Per convèncer-vos que això funciona, potser
voleu canviar el colro d'una de les altres variables de la llista.

@cindex colors de X11
@cindex X11, colors de

@funindex x11-color

La segona via de canviar el color és utilitzar la llista de noms
de colors de X11 que apareixen a la segona llista de
@rusernamed{List of colors, Llista de colors}.  De totes maneres,
es fan correspondre als valors reals per mitjà de la funció
@code{x11-color} que converteix els símbols de color de X11 a la
llista de valors interns d'aquests colors:

@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
@cindex color, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
{
  \time 12/16
  \override Staff.BarLine.color = #(x11-color 'white)
  c4 b8 c d16 c d8 |
  g,8 a16 b8 c d4 e16 |
  e8
}
@end lilypond

@noindent
Observeu que en aquest cas la funció @code{x11-color} agafa un
símbol com argument, de manera que el símbol ha d'anar precedit
per un apòstrof per evitar que resulti avaluat com si fos una
variable, i tota la crida de la funció s'ha de tancar entre
parèntesis.

@cindex rgb, colors
@cindex color, rgb

@funindex rgb-color

Encara hi ha una altra funció, que converteix valors RGB en colors
interns: la funció @code{rgb-color}.  Agafa tres arguments que
donen les intensitats de vermell, verd i blau.  Cada u d'ells pot
agafar valors entre 0 i 1.  Per tant, per establir el color a
vermell el valor ha de ser @code{(rgb-color 1 0 0)} i per a blanc
ha de ser @code{(rgb-color 1 1 1)}:

@cindex BarLine, exemplo de sobreescriptura
@cindex color, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
{
  \time 12/16
  \override Staff.BarLine.color = #(rgb-color 1 1 1)
  c4 b8 c d16 c d8 |
  g,8 a16 b8 c d4 e16 |
  e8
}
@end lilypond

Finalment, hi ha també una escala de grisos com a part del conjunt
de colors de X11.  Varien des del negre, @code{'grey0}, fins el
blanc, @code{'grey100}, en passos d'1.  Il·lustrarem això
establint tots els objectes de presentació del nostre exemple a
diverses gradacions de gris:

@cindex StaffSymbol, exemple de sobreescriptura
@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
@cindex Clef, exemple de sobreescriptura
@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
@cindex Stem, exemple de sobreescriptura
@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
@cindex color property, exemple
@cindex x11-color, exemple d'utilització

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
{
  \time 12/16
  \override Staff.StaffSymbol.color = #(x11-color 'grey30)
  \override Staff.TimeSignature.color = #(x11-color 'grey60)
  \override Staff.Clef.color = #(x11-color 'grey60)
  \override Voice.NoteHead.color = #(x11-color 'grey85)
  \override Voice.Stem.color = #(x11-color 'grey85)
  \override Staff.BarLine.color = #(x11-color 'grey10)
  c4 b8 c d16 c d8 |
  g,8 a16 b8 c d4 e16 |
  e8
}
@end lilypond

@noindent
Observeu els contextos associats amb cada un dels objectes de
presentació.  És important que estiguin correctament escrits, o
les ordres no funcionaran!  Recordeu que el context és aquell en
el qual es troba el gravador corresponent.  El context
predeterminat per als gravadors pot trobar-se començant per
l'objecte de presentació, això porta al gravador que el produeix,
i a la pàgina del gravador del RFI apareix en quin context es pot
trobar normalment el gravador.

@node Mida dels objectes
@subsection Mida dels objectes
@translationof Size of objects

@cindex canviar la mida dels objectes
@cindex mida dels objectes
@cindex objectes, mida de
@cindex objectes, canviar la mida dels

Començarem examinant de nou un exemple anterior (vegeu
@ref{Niuat d'expressions musicals} que ens mostrava com
introduir un pentagrama temporal, com a un @rglos{ossia}.

@cindex alignAboveContext, propietat, exemple
@cindex @code{\with}, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
\new Staff ="main" {
  \relative g' {
    r4 g8 g c4 c8 d |
    e4 r8
    <<
      { f8 c c }
      \new Staff \with {
        alignAboveContext = #"main" }
      { f8 f c }
    >>
    r4 |
  }
}
@end lilypond

Els fragments d'Ossia s'escriuen normalment sense clau ni compàs, i
normalment s'escriuen més petits que el pentagrama principal.  Ja
sabem com treure la clau i el compàs: simplement establim el
segell de cadascú d'ells a @code{#f}, com segueix:

@cindex alignAboveContext, propietat, exemple
@cindex @code{\with}, exemple
@funindex \omit
@cindex Clef, exemple de sobreescriptura
@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
\new Staff ="main" {
  \relative g' {
    r4 g8 g c4 c8 d |
    e4 r8
    <<
      { f8 c c }
      \new Staff \with {
        alignAboveContext = #"main"
      }
      {
        \omit Staff.Clef
        \omit Staff.TimeSignature
        { f8 f c }
      }
    >>
    r4 |
  }
}
@end lilypond

@noindent
on el parell de claudàtors addicionals després de la clàusula
@code{\with} és necessari per assegurar que la sobreescriptura
tancada i la música s'apliquen al pentagrama d'ossia.

Però, quina és la diferència entre modificar el context de
pentagrama usant @code{\with} i modificar els segells de clau i de
compàs amb \override, o en aquest cas @code{\omit}?  La diferència
principal és que els canvis es realitzen a una clàusula
@code{\with} es fan al moment que es crea el context, i romanen
actius com a valors @strong{predeterminats} durant tota la duració d'
aquest context, mentre que les ordres @code{\set} o
@code{\override} incloses dins de la música són dinàmiques: fan
canvis sincronitzats amb un punt concret de la música.  Si els
canvis es desfan o es reverteixen mitjançant @code{\unset} o
@code{\revert} tornaran al seu valor predeterminat que serà
l'establert a la clàusula @code{\with}, o si no s'ha establert cap
en aquest lloc, els valors predeterminats normals.

Certes propietats de context es poden modificar sols dins de
clàusules @code{\with}.  Aquestes propietats són les que no es
poden canviar després que el context s'ha creat.
@code{alignAboveContext} i el seu company,
@code{alignBelowContext}, són dues d'aquestes propietats: un cop
el pentagrama s'ha creat, la seva alineació està decidida i no
tindria sentit intentar canviar-la més tard.

Els valors predeterminats de les propietats dels objectes de
presentació també es poden establir dins de clàusules
@code{\with}.  Simplement utilitzeu l'ordre @code{\override}
normal deixant a part el nom del context, atès que està definit
sense ambigüitat com el context que la clàusula @code{\with} està
modificant.  De fet, es produirà un error si s'especifica un
context en aquest lloc.

Així doncs, podem reemplaçar l'exemple anterior amb

@cindex alignAboveContext, propietat, exemple
@cindex @code{\with}, exemple
@cindex Clef, exemple de sobreescriptura
@cindex TimeSignature, exemple de sobreesriptura

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
\new Staff ="main" {
  \relative g' {
    r4 g8 g c4 c8 d |
    e4 r8
    <<
      { f8 c c }
      \new Staff \with {
        alignAboveContext = #"main"
        % Don't print clefs in this staff
        \override Clef.stencil = ##f
        % Don't print time signatures in this staff
        \override TimeSignature.stencil = ##f
      }
      { f8 f c }
    >>
    r4 |
  }
}
@end lilypond

Fixeu-vos que aquí també podem usar les abreviatures
@code{\hide} i @code{\omit} per fixar la propietat
@code{transparent} i esborrar el @code{stencil}, cosa que porta al
resultat següent:

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
\new Staff ="main" {
  \relative g' {
    r4 g8 g c4 c8 d |
    e4 r8
    <<
      { f8 c c }
      \new Staff \with {
        alignAboveContext = #"main"
        %  Don't print clefs in this staff
        \omit Clef
        % Don't print time signatures in this staff
        \omit TimeSignature
      }
      { f8 f c }
    >>
    r4 |
  }
}
@end lilypond

Finalment arribarem a la forma de canviar la mida dels objectes de
presentació.

Certs objectes de presentació es creen com glifs trets d'un tipus
de lletra.  Entre ells es troben els caps, les alteracions,
elements d'etiquetatge, claus, indicacions de temps, indicacions
dinàmiques i la lletra de les cançons.  La seva mida es canvia
mitjançant la modificació de la propietat @code{font-size}, com
veurem a la brevetat. Altres objectes de presentació com ara les
lligadures d'unió i d'expressió (en general, els objectes
d'extensió) es tracen individualment, per la qual cosa no hi ha
una mida de tipus de lletra @code{font-size} associats a ells.
Aquests objectes generalment deriven la seva mida dels objectes
als que estan annexats, i per això normalment no hi ha necessitat
de canviar la seva mida manualment.  A més altres propietats com
la longitud de les pliques i les barres de compàs, el gruix de les
barres de corxera i altres línies, i la separació de les línies
del pentagrama, s'han de modificar usant altres procediments
especials.

Tornant a l'exemple de l'ossia, canviarem en primer lloc la mida
del tipus de lletra.  Podem fer-lo de dues formes.  Podem canviar
la mida del tipus de lletra de cadascú dels tipus d'objecte com
els caps (@code{NoteHead}) amb ordres com ara

@example
\override NoteHead.font-size = #-2
@end example

o podem canviar la mida de tots els tipus de lletra establint una
propietat especial, @code{fontsize}, utilitzant @code{\set}, o
mitjançant la seva inclusió dins d'una clàusula @code{\with} (però
sense el @code{\set}).

@example
\set fontSize = #-2
@end example

Els dos enunciats produiran una reducció de la mida del tipus de
lletra en dos passos del seu valor previ, on cada pas redueix o
augmenta la mida aproximadament un 12%·

Provem-lo en el nostre exemple de l'ossia:

@cindex alignAboveContext, propietat, exemple
@cindex @code{\with}, exemple
@cindex Clef, exemple de sobreescriptura
@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
@cindex fontSize, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
\new Staff ="main" {
  \relative g' {
    r4 g8 g c4 c8 d |
    e4 r8
    <<
      { f8 c c }
      \new Staff \with {
        alignAboveContext = #"main"
        \omit Clef
        \omit TimeSignature
        % Reduce all font sizes by ~24%
        fontSize = #-2
      }
      { f8 f c }
    >>
    r4 |
  }
}
@end lilypond

Encara no està massa bé.  Els caps i els claudàtors de les notes
són més petits, però les pliques són massa llargues en proporció,
i les línies del pentagrama estan massa separades entre sí.  S'ha
de reduir la seva escala en proporció a la reducció del tipus de
lletra.  El següent apartat tracte sobre com fer això.

@node Longitud i gruix dels objectes
@subsection Longitud i gruix dels objectes
@translationof Length and thickness of objects

@cindex distàncies
@cindex gruix
@cindex longitud
@cindex magstep
@cindex midas, canviar
@cindex plica, canviar la longitud
@cindex pentagrama, canviar la separació de les línies

Les distàncies i longituds al LilyPond es mesuren generalment en
espais de pentagrama, la distància entre línies adjacents de la
pauta (o de manera ocasional mig espais), mentre que la majoria de
les propietat de @code{thickness} (gruix) es mesuren en unitats
d'una propietat interna anomenada @code{line-thinkness.} Per
exemple, de forma predeterminada, a les línies dels reguladors
se'ls dóna un gruix d'una unitat de @code{line-thickness.}  Per
exemple, de forma predeterminada, a les línies dels reguladors
se'ls dóna un gruix d'una unitat de @code{line-thickness}, mentre
que el @code{thickness} d'una plica és 1.3.  Observeu tanmateix
que certes propietats de gruix són diferents; per exemple, el
gruix de les barres de corxera es control·la per mitjà del valor
@code{beam-thickness}, que es mesura en espais de pentagrama.

Aleshores, com s'han d'escalar les longituds en proporció a la
mida del tipus de lletra?  Es pot fer amb l'ajuda d'una funció
especial que es diu @code{magstep}, pensada especialment per a
aquest propòsit.  Agafa un argument, el canvi de mida del tipus de
lletra (#-2 en el nostre exemple) i retorna un factor d'escalat
adequat per reduir uns altres objectes en la mateixa proporció.
S'usa de la següent forma:

@cindex alignAboveContext, propietat, exemple
@cindex @code{\with}, exemple
@cindex Clef, exemple de sobreescriptura
@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
@cindex fontSize, propietat, exemple
@cindex StaffSymbol, exemple de sobreescriptura
@cindex magstep, función, exemple de sobreescriptura
@cindex staff-space, propietat, exemple
@cindex stencil, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
\new Staff ="main" {
  \relative g' {
    r4 g8 g c4 c8 d |
    e4 r8
    <<
      { f8 c c }
      \new Staff \with {
        alignAboveContext = #"main"
        \omit Clef
        \omit TimeSignature
        fontSize = #-2
        % Reduce stem length and line spacing to match
        \override StaffSymbol.staff-space = #(magstep -2)
      }
      { f8 f c }
    >>
    r4 |
  }
}
@end lilypond

@noindent
Atès que la longitud de les pliques i moltes altres propietats
relacionades amb les longituds es calculen sempre amb relació al
valor de la propietat @code{staff-space}, l'escala de la seva
longitud també es veu reduïda automàticament.  Observeu que això
afecta sols a l'escala vertical de l'ossia: l'escala horitzontal
es determina per mitjà de la disposició de la música principal amb
l'objecte de mantenir-se en sincronia amb ella, de forma que no
resulti afectada per cap d'aquests canvis de mida.  Òbviament, si
l'escala de tota la música principal es canviés d'aquesta forma,
llavors l'espaiat horitzontal es veuria afectat.  Tractarem d'això
més endavant a la secció sobre la disposició.

Això, finalment, completa la creació d'un ossia.  Les mides i
longituds de la resta dels objectes es poden modificar de manera
anàloga.

Per a canvis d'escala petits, com a l'exemple de dalt, el gruix de
les diverses línies dibuixades com a divisòries, barres de
corxera, reguladors, lligadures, etc., no requereixen normalment
d'ajustament global. Si al gruix de qualsevol objecte de presentació en
particular li cal ajustar-se, es pot fer millor mitjançant la
sobreescriptura de la seva propietat @code{thickness}.
Anteriorment vam mostrar un exemple de canvi de gruix a les
lligadures, a  @ref{Propietats dels objectes de presentació}.  El
gruix de tots els objectes traçats, és a dir, els objectes que no
es produeixen a partir d'un tipus de lletra, es poden canviar de
la mateixa forma.

@node Col·locació dels objectes
@section Col·locació dels objectes
@translationof Placement of objects

@menu
* Comportament automàtic::
* Objectes interiors al pentagrama::
* Objectes fora del pentagrama::
@end menu


@node Comportament automàtic
@subsection Comportament automàtic
@translationof Automatic behavior

@cindex dins del pentagrama, objectes
@cindex fora del pentagrama, objectes
@cindex objectes dins del pentagrama
@cindex objectes fora del pentagrama

Hi ha certs objectes a la notació musical que pertanyen al
pentagrama i d'altres el lloc dels quals se situa fora del
pentagrama.  Reben el nom de objectes dins del pentagrama i
objectes fora del pentagrama, respectivament.

Els objectes dins del pentagrama són els que se situen sobre la
pauta: caps, pliques, alteracions, etc.  Les seves posicions
normalment es fixen per la pròpia música; es posicionen
verticalment sobre línies específiques del pentagrama o estan
units a d'altres objectes posicionats d'aquesta forma.  Les
col·lisions entre caps, pliques i alteracions a acords de notes
molt juntes, normalment s'eviten automàticament.  Hi ha
ordres i sobreescriptures que poden modificar aquest
comportament automàtic, com veurem en breu.

Entre els objectes que pertanyen a l'exterior de la pauta es
troben elements com les marques d'assaig, les marques de text i
les de dinàmica.  La regla del LilyPond per a la col·locació
vertical dels objectes fora-de-pentagrama és col·locar-los tan a
prop del pentagrama com sigui possible, però no tan a prop com
perquè puguin xocar amb algun altre objecte.  El LilyPond utilitza
la propietat @code{outside-staff-priority} per determinar l'ordre
que s'han de situar els objectes, com veurem ara.

En primer lloc, el LilyPond situa tots els objectes
dins-del-pentagrama.  Després ordena els objects
fora-del-pentagrama d'acord amb la seva prioritat
@code{outside-staff-priority}.  Els objectes fora-del-pentagrama
s'agafen d'un en un, començant pel que té la prioritat
@code{outside-staff-priority} més baixa, i se situen de forma que
no col·lisionin amb cap objecte que ja s'hagi col·locat.  Així
doncs, si dos objectes gràfics fora-del-pentagrama competeixen pel
mateix espai, el que té la prioritat @code{outside-staff-priority}
més baixa es col·locarà més a prop del pentagrama.  Si dos
objectes tenen la mateixa @code{outside-staff-priority}, el que
s'ha trobat primer se situarà més a prop de la pauta.

Al següent exemple, tots els textos d'etiquetatge tenen la mateixa
prioritat (ja que no s'ha establert explícitament).  Observeu que
@q{Text3} es posiciona de nou automàticament a prop del
pentagrama, ajustat per sota de @q{Text2}.

@cindex markup, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
c2^"Text1"
c2^"Text2" |
c2^"Text3"
c2^"Text4" |
@end lilypond

Els pentagrames també es posicionen, de forma predeterminada, tan
a prop uns dels altres com sigui possible (subjecte a una
separació mínima).  Si les notes es projecten molt lluny en
direcció a un pentagrama adjacent, forçaran a allunyar-se als
pentagrames sols si en cas contrari fos a produir-se un solapament
de la notació.  L'exemple següent mostra aquest ajustament @q{niuat}
de les notes sobre pentagrames adjacents:

@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
<<
  \new Staff {
    \relative c' { c4 a, }
  }
  \new Staff {
    \relative c'''' { c4 a, }
  }
>>
@end lilypond


@node Objectes interiors al pentagrama
@subsection Objectes interiors al pentagrama
@translationof Within-staff objects

Ja hem vist com les ordres @code{\voiceXXX} afecten a la
direcció de les lligadures d'expressió i d'unió, digitacions i tota
la resta que depengui de la direcció de les pliques (vegeu
@ref{Veus explícites}).  Quan s'escriu música polifònica, aquestes
ordres són essencials perquè es puguin distingir diverses
línies melòdiques entrellaçades.  Però ocasionalment pot ser
necessari sobreescriure aquest comportament automàtic.  Es pot fer
per seccions de música completes o fins i tot per una nota
individual.  La propietat que controla aquest comportament és la
propietat de @code{direction} (direcció) de cada objecte de
presentació.  En primer lloc explicarem que fa això, i després
introduirem algunes ordres preparades per usar que us
evitaran haver de codificar sobreescriptures explícites per a les
modificacions més comuns.

Alguns objectes de presentació com les lligadures es corben cap
amunt o cap avall: d'altres, com les pliques i els claudàtors,
també es mouen cap a la dreta i cap a l'esquerra quan apunten cap
amunt o cap avall.  Això es controla automàticament quan està
establerta la propietat @code{direction}.

@menu
* La propietat direction (direcció)::
* Digitacions::
@end menu

@node La propietat direction (direcció)
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{direction} (direcció)
@translationof The direction property

@cindex avall
@cindex amunt
@cindex centre
@cindex neutre
@cindex down
@cindex up
@cindex center
@cindex neutral

L'exemple següent mostra al compàs 1 el comportament
predeterminada de les pliques, amb les de les altres notes agudes
apuntant cap avall i els greus cap amunt, seguides de quatre notes
amb totes les pliques forçades cap avall, quatre notes amb les
pliques forçades cap amunt, i per últim quatre notes amb el
comportament predeterminat.

@cindex Stem, exemple de sobrescriptura
@cindex direction, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
a4 g c a |
\override Stem.direction = #DOWN
a4 g c a |
\override Stem.direction = #UP
a4 g c a |
\revert Stem.direction
a4 g c a |
@end lilypond

Aquí utilitzem les constants @code{DOWN} (avall) i @code{UP}
(amunt).  Aquestes constants tenen els valors @w{@code{-1}} i
@code{+1} respectivament, i aquests valors numèrics també es poder
usar directament.  El valor @code{0} també es pot usar en alguns
casos.  S'interpreta amb el significat de @code{UP} per a les
pliques, però per a alguns objects té el significat de
@q{centrat}.  Hi ha una constant @code{CENTER} que té el valor
@code{0}.

Tot i així, aquestes sobreescriptures no s'usen massa sovint
perquè hi ha ordres predefinides equivalent més senzilles.
Aquí podem veure una taula de les més comuns.  Es menciona el
significat de cada una als llocs on no és obvi.

@multitable @columnfractions .2 .2 .25 .35
@headitem A sota o Esquerra
  @tab A dalt o Dreta
  @tab Anul·lar
  @tab Efecte
@item @code{\arpeggioArrowDown}
  @tab @code{\arpeggioArrowUp}
  @tab @code{\arpeggioNormal}
  @tab La fletxa està a sota, a dalt o no hi ha fletxa
@item @code{\dotsDown}
  @tab @code{\dotsUp}
  @tab @code{\dotsNeutral}
  @tab Direcció del desplaçament per evitar les línies del pentagrama
@item @code{\dynamicDown}
  @tab @code{\dynamicUp}
  @tab @code{\dynamicNeutral}
  @tab
@item @code{\phrasingSlurDown}
  @tab @code{\phrasingSlurUp}
  @tab @code{\phrasingSlurNeutral}
  @tab Nota: diferent de les intruccions de lligadures d'expressió
@item @code{\slurDown}
  @tab @code{\slurUp}
  @tab @code{\slurNeutral}
  @tab
@item @code{\stemDown}
  @tab @code{\stemUp}
  @tab @code{\stemNeutral}
  @tab
@item @code{\textSpannerDown}
  @tab @code{\textSpannerUp}
  @tab @code{\textSpannerNeutral}
  @tab El text introduït com objecte d'extensió està a sota o a
  dalt del pentagrama
@item @code{\tieDown}
  @tab @code{\tieUp}
  @tab @code{\tieNeutral}
  @tab
@item @code{\tupletDown}
  @tab @code{\tupletUp}
  @tab @code{\tupletNeutral}
  @tab Els grups especials estan a sota o a dalt de les notes
@end multitable

Les variants neutres o normals d'aquestes ordres estan
implementades usant @code{\revert} i @strong{no} poden anar
precedides de @code{\once}.  Si voleu limitar l'efecte de les
altres ordres (que estan implementades usant
@code{\override}) a un únic pas de temps, podeu precedir-la de
@code{\once} de la mateixa forma que ho faríeu amb les
sobreescriptures explícites.

@node Digitacions
@unnumberedsubsubsec Digitacions
@translationof Fingering

@cindex digitació, col·locació
@cindex digitació d'acords

La col·locació de les digitacions sobre notes aïllades també es
pot controlar mitjançant la propietat @code{direction}, però els
canvis sobre @code{direction} no tenen cap efecte sobre les notes
dels acords.  Com veurem, hi ha ordres especials que
permeten controlar les digitacions de notes individuals, situant
la digitació a sobre, a sota, a l'esquerra o a la dreta de cada
nota.

En primer  lloc, heus ací l'efecte de @code{direction} sobre les
digitacions aplicades a notes aïllades.  Es mostra al primer
compàs el comportament predeterminat, i en els dos compassos
següents l'efecte d'especificar @code{DOWN} i @code{UP}:

@cindex Fingering, exemple de sobreescriptura
@cindex direction, propietat, exemple

@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
\override Fingering.direction = #DOWN
c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
\override Fingering.direction = #UP
c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
@end lilypond

Tot i així, la sobreescriptura de la propietat @code{direction} no
és la forma més senzilla d'especificar manualment la digitació
per sobre o per sota de les notes; sol ser preferible usar
@code{_} o @code{^} en lloc de @code{-}, abans del número de digitació.
Aquest és l'exemple anterior utilitzant aquest mètode:

@cindex fingering, exemple
@cindex digitación, exemple

@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
c4_5 a_3 f_1 c'_5 |
c4^5 a^3 f^1 c'^5 |
@end lilypond

La propietat @code{direction} s'ignora per als acords, però els
prefixos direccionals @code{_} i @code{^} sí funcionen.  De forma
predeterminada, les digitacions es col·loquen automàticament a
sobre i a sota de les notes d'un acord, com es mostra aquí:

@cindex fingering, exemple
@cindex digitación, exemple

@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
<c-5 g-3>4
<c-5 g-3 e-2>4
<c-5 g-3 e-2 c-1>4
@end lilypond

@noindent
però es poden forçar de manera que tots o alguns dels números de
digitació estan per sobre o per sota:

@cindex fingering, exemple
@cindex digitación, exemple

@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
<c-5 g-3 e-2 c-1>4
<c^5 g_3 e_2 c_1>4
<c^5 g^3 e^2 c_1>4
@end lilypond

És possible exercir un control encara més gran sobre la
col·locació de les digitacions mitjançant la utilització de
l'ordre @code{\set fingeringOrientations}.  El format d'aquesta
ordre és:

@example
@code{\set fingeringOrientations = #'([up] [left/right] [down])}
@end example

@noindent
S'utilitza @code{\set} perquè @code{fingeringOrientations} és una
propietat del context @code{Voice}, creat i usat pel gravador
@code{New_fingering_engraver}.

La propietat es pot establir al valor d'una llista d'entre u i
tres valors.  Controla si les digitacions es poden col·locar per
sobre (si  @code{up} apareix a la llista), per sota (si apareix
@code{down}), a l'esquerra (si apareix acord d'una sola nota
envoltant-la entre angles simples).

Aquí podem veure alguns exemples:

@cindex fingering, exemple
@cindex digitación, exemple
@cindex @code{\set}, exemple d'utilització
@cindex fingeringOrientations, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
\set fingeringOrientations = #'(left)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4
\set fingeringOrientations = #'(left)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
\set fingeringOrientations = #'(up left down)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4
\set fingeringOrientations = #'(up left)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
\set fingeringOrientations = #'(right)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4
@end lilypond

@noindent
Si la digitació sembla una mica atapeïda, es pot reduir la mida
@code{font-size}.  El valor predeterminat pot veure's a l'objecte
@code{Fingering} del RFI que és @w{@code{-5}}, així que provarem
@w{@code{-7}}:

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
\override Fingering.font-size = #-7
\set fingeringOrientations = #'(left)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4
\set fingeringOrientations = #'(left)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
\set fingeringOrientations = #'(up left down)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4
\set fingeringOrientations = #'(up left)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
\set fingeringOrientations = #'(right)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4
@end lilypond


@node Objectes fora del pentagrama
@subsection Objectes fora del pentagrama
@translationof Outside-staff objects

Els objectes fora-del-pentagrama s'ubiquen automàticament per
evitar les col·lisions.  Hi ha diverses formes de sobreescriure la
col·locació automàtica si la posició no resulta òptima.

@menu
* La propietat outside-staff-priority (prioritat fora del pentagrama)::
* L'ordre textLengthOn::
* Posicionament dels matisos dinàmics::
* Escalat d'un objecte gràfic (grob)::
@end menu

@node La propietat outside-staff-priority (prioritat fora del pentagrama)
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{outside-staff-priority} (prioritat fora del pentagrama)
@translationof The outside-staff-priority property

Els objectes fora-del-pentagrama es col·loquen automàticament per
evitar les col·lisions.  Els objectes que tenen el valor més baix
de la propietat @code{outside-staff-priority} s'ubiquen més a prop
del pentagrama, i així altres objectes fora-del-pentagrama
s'eleven tant com sigui necessari per evitar la col·lisió.  La
prioritat @code{outside-staff-priority} es defineix al
@code{grob-interface} i així és una propietat de tots els objectes
de presentació.  De forma predeterminada s'estableix a @code{#f}
per a tots els objectes dins-del-pentagrama, i a un valor numèric
adequat a cada objecte fora del pentagrama quan es crea
l'objecte.  La taula següent presenta els valors numèrics
predeterminats per a alguns dels objects fora-del-pentagrama més
comuns.

@cindex objectes d'extensió

Observeu els noms una mica inusuals d'alguns dels objectes: els
objectes d'extensió es creen automàticament per controlar el
posicionament vertical dels objectes gràfics que (potser) comencen
i acaben en diferents moments musicals, de manera que qualsevol
modificació a la prioritat @code{outside-staff-priority} de
l'objecte gràfic subjacent no té cap efecte.  Per exemple, canviar la
@code{outside-staff-priority} de l'objecte de regulador
@code{Hairpin} no té efecte sobre la posició vertical dels
reguladors: en comptes d'això, hem de canviar la
@code{outside-staff-priority} de l'objecte associat
@code{DynamicLineSpanner}.  Aquesta sobreescriptura s'ha
d'escriure al començament de l'objecte d'extensió, que podria
incloure diversos reguladors o matissos dinàmics encadenats.

@multitable @columnfractions .3 .3 .3
@headitem Objecte de presentació
  @tab Prioritat
  @tab Controla la posició de:
@item @code{RehearsalMark}
  @tab @code{1500}
  @tab Lletres d'assaig
@item @code{MetronomeMark}
  @tab @code{1000}
  @tab Indicacions metronòmiques
@item @code{VoltaBracketSpanner}
  @tab @code{600}
  @tab Capsetes de primera i segona vegada
@item @code{TextScript}
  @tab @code{450}
  @tab Text a elements d'etiquetatge
@item @code{MultiMeasureRestText}
  @tab @code{450}
  @tab Text sobre silencis de compàs complet
@item @code{OttavaBracket}
  @tab @code{400}
  @tab Claudàtors d'octava alta i baixa
@item @code{TextSpanner}
  @tab @code{350}
  @tab Objectes d'extensió de text
@item @code{DynamicLineSpanner}
  @tab @code{250}
  @tab Totes les indicacions dinàmiques
@item @code{VoltaBracketSpanner}
  @tab @code{100}
  @tab Números de compàs
@item @code{TrillSpanner}
  @tab @code{50}
  @tab Trinats mantinguts
@end multitable

Heus ací un exemple que mostra la situació predeterminada d'alguns d'ells.

@cindex text, extensions de
@cindex octava alta i baixa, claudàtor de

@funindex \startTextSpan
@funindex startTextSpan
@funindex \stopTextSpan
@funindex stopTextSpan

@cindex TextSpanner, exemple de sobreesriptura
@cindex bound-details, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
% Set details for later Text Spanner
\override TextSpanner.bound-details.left.text
    = \markup { \small \bold Slower }
% Place dynamics above staff
\dynamicUp
% Start Ottava Bracket
\ottava #1
c'4 \startTextSpan
% Add Dynamic Text and hairpin
c4\pp\<
c4
% Add Text Script
c4^Text |
c4 c
% Add Dynamic Text and terminate hairpin
c4\ff c \stopTextSpan |
% Stop Ottava Bracket
\ottava #0
c,4 c c c |
@end lilypond

Aquest exemple també mostra com crear textos amb extensió (Text
Spanners): textos amb línies extensores a dalt d'una secció de
música.  L'extensor abasta des de l'ordre @code{\startTextSpan}
fins l'ordre @code{\stopTextSpan}, i la composició del text es
defineix mitjançant l'ordre @code{\override TextSpanner}.  Per
veure més detalls, consulteu @rusernamed{Text spanners,Extensions de text}.

També es mostra la manera de crear claudàtors d'octva alta i baixa.

@cindex ajustar la situació dels números de compàs
@cindex números de compàs, ajustar posició
@cindex ajustar la situació de marques metronòmiques
@cindex metrònom, situació de les indicacions de
@cindex ajustar la situació de les lletres d'assaig
@cindex assaig, lletres, ajustar la col·locació

Si els valors predeterminats de @code{outside-staff-priority} no
us ofereixen les col·locacions desitjades es pot sobreescriure la
prioritat de qualssevol dels objectes.  Suposeu que volguéssim que
el claudàtor d'octava estigués situat per sota de l'element
extensor de text a l'exemple de dalt.  Tot el que hem de fer és
localitzar la prioritat de @code{OttavaBracket} al RFI o en les
taules anteriors, i reduir-lo a un valor inferior al de
@code{TextSpanner}, recordant que @code{OttavaBracket} es crea
dins del context de @code{Staff}:

@cindex TextSpanner, exemple de sobreescriptura
@cindex bound-details, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
% Set details for later Text Spanner
\override TextSpanner.bound-details.left.text
    = \markup { \small \bold Slower }
% Place dynamics above staff
\dynamicUp
% Place following Ottava Bracket below Text Spanners
\once \override Staff.OttavaBracket.outside-staff-priority = #340
% Start Ottava Bracket
\ottava #1
c'4 \startTextSpan
% Add Dynamic Text
c4\pp
% Add Dynamic Line Spanner
c4\<
% Add Text Script
c4^Text |
c4 c
% Add Dynamic Text
c4\ff c \stopTextSpan |
% Stop Ottava Bracket
\ottava #0
c,4 c c c |
@end lilypond

Observeu que alguns d'aquests objectes, concretament els números de
compàs, les indicacions metronòmiques i les lletres d'assaig,
s'acullen de forma predeterminada dins del context @code{Score};
així doncs, heu d'assegurar-vos que utilitzeu el context adequat
quan se sobreescriuen les seves propietats.

@cindex lligadures i outside-staff-priority
@cindex lligadures i articulacions
@cindex articulacions i lligadures

De forma predeterminada, les lligadures d'expressió estan
classificades com a objectes dins-del-pentagrama, però sovint
apareixen a sobre del pentagrama si les notes que uneix són molt
agudes.  Això pot portar a una posició molt elevada els objectes
fora-del-pentagrama com les articulacions, ja que la lligadura es
col·locarà en primer lloc.  Es pot establir la propietat
@code{avoid-slur} de l'articulació al valor @code{'inside} (per
dins) per portar-la a l'interior de la lligadura, però la
propietat @code{avoid-slur} és efectiva sols si la propietat
@code{outside-staff-priority} està també ajustada al valor
@code{#f}.  De forma alternativa, la prioritat
@code{outside-staff-priority} de la lligadura es pot fixar a un
valor numèric per fer que es col·loqui en línia amb altres objectes
fora del pentagrama d'acord amb aquest valor.  Heus ací un exemple
que mostra l'efecte dels dos mètodes:

@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
c4(
\once \override TextScript.avoid-slur = #'inside
\once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
c4^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
\once \override Slur.outside-staff-priority = #500
c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
@end lilypond

Els canvis a @code{outside-staff-priority} també es pode usar per
controlar la situació vertical dels objectes individuals, tot i
que els resultats poden no sempre ser desitjables.  Suposeu que
voleu que @qq{Text3} se situï por sobre de @qq{Text4} a l'exemple
sota l'epígraf Comportament Automàtic de més a dalt (vegeu
@ref{Comportament automàtic}).  Tot el que hem de fer és
localitzar la prioritat de @code{TextScript} al RFI o a les taules
de dalt, i augmentar la prioritat de @qq{Text3} fins un valor superior:

@cindex TextScript, exemple de sobreescriptura
@cindex outside-staff-priority, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
c2^"Text1"
c2^"Text2" |
\once \override TextScript.outside-staff-priority = #500
c2^"Text3"
c2^"Text4" |
@end lilypond

Això, certament, eleva a @qq{Text3} per sobre de @qq{Text4} però
també l'eleva per sobre de @qq{Text2}, i @qq{Text4} ara cau cap
avall.  Potser no sigui tan bona idea.  I si el que realment volem
fer és posicionar totes les anotacions a la mateixa distància per
sobre del pentagrama?  Per fer-lo, ens caldrà clarament posar més
espai entre les notes en sentit horitzontal per fer lloc per al
text.  Això es fa usant l'ordre @code{textLengthOn}.

@node L'ordre textLengthOn
@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}textLengthOn}
@translationof The textLengthOn command

@cindex notes, posar més espai al costat del text

@funindex \textLengthOn
@funindex textLengthOn
@funindex \textLengthOff
@funindex textLengthOff

De forma predeterminada, el text produït mitjançant l'etiquetatge
no ocupa cap espai horitzontal pel que fa a la disposició de la
música.  L'ordre @code{\textLengthOn} inverteix aquest
comportament, fent que les notes portin tant d'espai com sigui
necessari per acomodar el text:

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
\textLengthOn  % Cause notes to space out to accommodate text
c2^"Text1"
c2^"Text2" |
c2^"Text3"
c2^"Text4" |
@end lilypond

L'ordre per tornar al comportament predeterminat és
@code{\textLengthOff}.  De forma alternativa, es pot usar
@code{\once} amb @code{\textLengthOn} si l'efecte s'ha de limitar
a un sol moment musical.  El comportament corresponent per posar
espai per a les marques d'assaig i les indicacions de temps es
control·la independentment amb les ordres @code{\markLengthOn} i
@code{\markLengthOff}.

@cindex etiquetatge, text de, permetre les col·lisions a

El text d'etiquetatge també evita les notes que es projecten per
sobre del pentagrama.  Si això no és el que desitgem, el
desplaçament automàtica cap a dalt es pot desactivar mitjançant
l'establiment de la prioritat a @code{#f}.  Heus així un exemple
que mostra com el text d'etiquetatge interactua amb aquestes
notes.

@cindex TextScript, exemple de sobreescriptura
@cindex outside-staff-priority, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
% This markup is short enough to fit without collision
c2^"Tex" c'' |
R1 |

% This is too long to fit, so it is displaced upwards
c,,2^"Text" c'' |
R1 |

% Turn off collision avoidance
\once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
c,,2^"Long Text   " c'' |
R1 |

% Turn off collision avoidance
\once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
\textLengthOn        % and turn on textLengthOn
c,,2^"Long Text   "  % Spaces at end are honored
c''2 |
@end lilypond

@node Posicionament dels matisos dinàmics
@unnumberedsubsubsec Posicionament dels matisos dinàmics
@translationof Dynamics placement

@cindex ajustar la col·locació dels matisos
@cindex dinàmica, ajustar la col·locació de les indicacions de
@cindex matisos, ajustar la col·locació

Les indicacions de matís dinàmic normalment es col·locaran per
sota del pentagrama, però es poden posicionar per sobre amb
l'ordre @code{\dynamicUp}.  Se situaran verticalment respecte
a la nota a la que van adosades, i flotaran per sota (o per sobre)
de tots els objects dins-del-pentagrama tals com lligadures de
fraseig i números de compàs.  Això pot oferir resultats força
acceptables, com mostra aquest exemple:

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
\clef "bass"
\key aes \major
\time 9/8
\dynamicUp
bes4.~\f\< \( bes4 bes8 des4\ff\> c16 bes\! |
ees,2.~\)\mf ees4 r8 |
@end lilypond

Tot i així, si les notes i les seves indicacions dinàmiques
adossades estan molt a prop, la col·locació automàtic evitarà les
col·lisions desplaçant les marques dinàmiques posteriors més
lluny, tot i que pot no ser el lloc òptim, com mostra l'exemple
següent més aviat artificial:

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
\dynamicUp
a4\f b\mf a\mp b\p
@end lilypond

@noindent
Si es presentés una situació semblant a música @q{real}, podria
ser preferible posar més espai entre les notes, de forma que totes
les marques dinàmiques puguin cabre a la mateixa distància
vertical des del pentagrama.  Hem sigut capaços de fer això al
text d'etiquetatge utilitzant l'ordre @code{\textLengthOn},
però no existeix una ordre equivalent per a les indicacions de
matís dinàmic.  Per tant, haurem d'esbrinar com fer-ho utilitzant
ordres @code{\override}.

@node Escalat d'un objecte gràfic (grob)
@unnumberedsubsubsec Escalat d'un objecte gràfic (grob)
@translationof Grob sizing

@cindex objecte gràfic (grob), canvi de mida d'un
@cindex escala dels objectes gràfics (grob)

En primer lloc hem d'aprendre com s'especifica la mida dels
objectes gràfics (grobs).  Tots els objectes gràfics (grobs) tenen
un punt de referència definit dins d'ells que s'usa per
col·locar-los respecte al seu objecte pare.  Aleshores, aquest
punt del grob es posiciona a una distància horitzontal,
@code{X-offset}, i una distància vertical, @code{Y-offset}, a
partir del seu pare.  La dimensió horitzontal de l'objecte ve
donada per una parella de números, @code{X-extent}, que diu on
estan els límits esquerra i dreta respecte del punt de
referència.  L'amplitud vertical es defineix de forma semblant
mitjançant una parella de números, @code{Y-extent}.  Aquestes són
propietats de tots els objects gràfics (grobs) que contemplen el
@code{grob-interface}.

@cindex @code{extra-spacing-width}

De forma predeterminada, els objectes fora-del-pentagrama reben
una amplada zero, de manera que poden solapar-se en la direcció
horitzontal.  Això es fa mitjançant l'ajustament de fer que la dimensió
més a l'esquerra sigui igual a infinit i que la dimensió més a la
dreta sigui igual a menys infinit, establint el valor a
@code{extra-spacing-width} a @code{'(+inf.0 . -inf.0)}.  Així, per
assegurar que se superposen en la direcció horitzontal haurem de
sobreescriure aquest valor de @code{extra-spacing-width} per
donar-los una mica d'espai addicional.  Les unitats són l'espai
entre dues línies del pentagrama, de forma que hauria de ser
suficient moure el límit esquerra mitja unitat a l'esquerra i el
límit dret mitja unitat a la dreta:

@example
\override DynamicText.extra-spacing-width = #'(-0.5 . 0.5)
@end example

@noindent
Vegem si funciona en el nostre exemple anterior:

@cindex DynamicText, exemple de sobreescriptura
@cindex extra-spacing-width, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
\dynamicUp
% Extend width by 1 staff space
\override DynamicText.extra-spacing-width = #'(-0.5 . 0.5)
a4\f b\mf a\mp b\p
@end lilypond

@noindent
Això té un aspecte millor, però potser hauríem preferit que les
indicacions de dinàmica estiguessin alineats sobre la mateixa
línia de base en lloc d'anar cap amunt i cap avall amb les
notes. La propietat que ho fa és @code{staff-padding} (emplenament
del pentagrama) que s'estudia en la secció dedicada a les
col·lisions (vegeu @ref{Col·lisions d'objectes}).

@node Espaiat vertical
@section Espaiat vertical
@translationof Vertical spacing

En general, l'espaiat vertical dels objectes musicals que el
LilyPond fa és força bo.  Vegem com es comporta amb una cançó
senzilla, amb dues veus i acompanyament de piano:

@lilypond[quote,fragment,ragged-right]
<<
  \new ChoirStaff
  <<
    \new Staff {
      \new Voice = "music" {
        b'2 c' c' c'
      }
    }
    \new Lyrics
    \lyricsto "music" {
      Here are some lyrics
    }
    \new Staff {
      \clef bass e'2 f e c
    }
  >>
  \new PianoStaff
  <<
    \new Staff {
      g''2 c'' c'' a''
    }
    \new Staff {
      \clef bass e2 f c e
    }
  >>
>>
@end lilypond

No hi ha cap problema amb l'espaiat vertical predeterminat. Tot i
així, suposem que estem treballant amb un editor que té certs
requisits específics per a l'espaiat vertical dels pentagrames i
la lletra: vol que la lletra estigui més separada de les notes,
que l'acompanyament de piano estigui més separat de la línia vocal
i que els dos pentagrames de piano estiguin més junts entre sí.
Començarem amb la lletra.

La lletra es troba a l'interior d'un sistema, i per tant les
ordres per aplicar-li l'espaiat estaran en
@rusernamed{Flexible vertical spacing within systems,Espaiat
vertical flexible dins dels sistemes}.
Allà es diu que el text són línies del tipus @qq{no-pauta} i per
tant l'ordre per canviar el seu espaiat farà referència a la
propietat @code{nonstaff}.  Per separar-les del pentagrama al que
pertanyen (la pauta superior) usarem la propietat
@code{relatedstaff}.  Per separar-les de la línia inferior usarem
la propietat @code{unrelatedstaff}.  Les parts vocals pertanyen a
un grup vertical @code{VerticalAxisGroup}, per la qual cosa hem
d'ajustar les seves propietats.  Provem-lo i vegem si funciona.

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
<<
  \new ChoirStaff
  <<
    \new Staff {
      \new Voice = "music" {
        b'2 c' c' c'
      }
    }
    \new Lyrics \with {
      \override VerticalAxisGroup.
        nonstaff-relatedstaff-spacing.padding = #5
      \override VerticalAxisGroup.
        nonstaff-unrelatedstaff-spacing.padding = #5
    }
    \lyricsto "music" {
      Here are some lyrics
    }
    \new Staff {
      \clef bass e'2 f e c
    }
  >>
  \new PianoStaff
  <<
    \new Staff {
      g''2 c'' c'' a''
    }
    \new Staff {
      \clef bass e2 f c e
    }
  >>
>>
@end lilypond

Bé: sí, funciona, però potser massa bé.  Quan establim el
@code{padding} (farciment) a 5, el LilyPond afegeix 5
espais de pentagrama a la distància entre els objectes, cosa que
és excessiva per nosaltres en aquest cas.  Usarem un valor de 2.

A continuació, desplaçarem la música de piano per separar-la de
les parts vocals.  La música vocal és una @code{ChoirStaff} (un
context de sistema coral), i per tant hem d'augmentar l'espai
entre aquest grup de pentagrames i el sistema de piano que es
troba a sota.  Ho farem canviant la
@code{basic-distance} (distància bàsica) del @code{StaffGrouper}
del @code{staffgroup-staff-spacing}.

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
<<
  \new ChoirStaff \with {
    \override StaffGrouper.
      staffgroup-staff-spacing.basic-distance = #15
  }
  <<
    \new Staff {
      \new Voice = "music" {
        b'2 c' c' c'
      }
    }
    \new Lyrics \with {
      \override VerticalAxisGroup.
        nonstaff-relatedstaff-spacing.padding = #2
      \override VerticalAxisGroup.
        nonstaff-unrelatedstaff-spacing.padding = #2
    }
    \lyricsto "music" {
      Here are some lyrics
    }
    \new Staff {
      \clef bass e'2 f e c
    }
  >>
  \new PianoStaff
  <<
    \new Staff {
      g''2 c'' c'' a''
    }
    \new Staff {
      \clef bass e2 f c e
    }
  >>
>>
@end lilypond

Molt bé.  Ara sols ens queda l'últim requisit de fer que els
pentagrames de piano estiguin més junts.  Per aconseguir-lo, de
nou alterem les propietats del @code{StaffGrouper}, però aquesta
vegada reduirem tant la @code{basic-distance} (distància bàsica)
com el @code{padding} (farciment).  Podem fer-lo com es mostra a
continuació.

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
<<
  \new ChoirStaff \with {
    \override StaffGrouper.
      staffgroup-staff-spacing.basic-distance = #15
  }
  <<
    \new Staff {
      \new Voice = "music" {
        b'2 c' c' c'
      }
    }
    \new Lyrics \with {
      \override VerticalAxisGroup.
        nonstaff-relatedstaff-spacing.padding = #2
      \override VerticalAxisGroup.
        nonstaff-unrelatedstaff-spacing.padding = #2
    }
    \lyricsto "music" {
      Here are some lyrics
    }
    \new Staff {
      \clef bass e'2 f e c
    }
  >>
  \new PianoStaff \with {
    \override StaffGrouper.staff-staff-spacing = #'(
                            (basic-distance . 0)
                            (padding . 0))
  }
  <<
    \new Staff {
      g''2 c'' c'' a''
    }
    \new Staff {
      \clef bass e2 f c e
    }
  >>
>>
@end lilypond

Amb això els hem col·locat molt junts entre sí (però és el que
l'editor volia).  Es podria haver separat més alterant el
farciment, @code{padding}, o la distància bàsica,
@code{basic-distance}, si volguéssim. Hi ha moltes formes
d'alterar l'espaiat vertical.  Un punt clau que hem de recordar és
que l'espaiat entre objectes dins d'un @code{StaffGroup} (com els
grups @code{GrandStaff} o @code{PianoStaff}) es controla amb les
variables d'espaiat del @code{StaffGrouper}.  L'espaiat dels
pentagrames no agrupats (como @code{Lyrics} i @code{Staff}) es
controla amb les variables del @code{VerticalAxisGroup}.  per
veure més detalls consulteu
@rusernamed{Fixed vertical spacing paper variables,Variables d'espaiat de paper verticals flexibles} i
@rusernamed{Flexible vertical spacing within systems,vertical flexible dins dels sistemes}.

@node Col·lisions d'objectes
@section Col·lisions d'objectes
@translationof Collisions of objects

@menu
* Moviment d'objectes::
* Arreglar notació amb superposicions::
* Exemple reals de música::
@end menu

@node Moviment d'objectes
@subsection Moviment d'objectes
@translationof Moving objects

@cindex moviment d'objectes superposats
@cindex moviment d'objectes que col·lisionen
@cindex moviment d'objectes gràfics (grobs) que col·lisionen
@cindex objectes que col·lisionen, moviment
@cindex objectes gràfics (grobs) que col·lisionen, moviment

Tot i que us pugui sorprendre, el LilyPond no és perfecte.  Certs
elements de notació es poden superposar, el que és una llàstima,
però en realitat és força poc freqüent.  Normalment la necessitat
de moure objectes és per claredat o raons estètiques: l'aspecte és
millor amb una mica més o una mica menys d'espai de separació.

Hi ha tres enfocaments principals que porten a la resolució de
superposicions en la notació.  Es poden considerar en l'ordre
següent:

@enumerate
@item
La @strong{direcció} d'un dels objectes que se superposen es pot
canviar usant les ordres predefinides que estan relacionades
a dalt per als objectes dins-del-pentagrama (vegeu @ref{Objectes interiors al pentagrama}).
Es poden recol·locar fàcilment les pliques, lligadures d'expressió
i d'unió, barres de corxera, indicacions dinàmiques, text i grups
de valoració especial d'aquesta forma.  La limitació és que sols
teniu la possibilitat d'elegir entre dues posicions, i podria fer
que cap d'elles fos l'adequada.

@item
Les @strong{propietats de l'objecte}, que el LilyPond usa quan
està col·locant els objectes de presentació, es poden modificar
usant l'ordre de sobreescriptura @code{\override}.  Els
avantatges de fer canvis d'aquest tipus de propietat són: a) que
algun altre objecte es mourà automàticament si és necessari, per
deixar-li lloc, i b) una única sobreescriptura es pot aplicar a
totes les instàncies del mateix tipus d'objecte.  Entre tals
propietats es troben:

@itemize

@item
@code{direction} (direcció)

Ja s'ha estudiat amb cert detall: vegeu @ref{Objectes interiors al pentagrama}.

@item
@code{padding} (farciment),
@code{right-padding} (farciment per la dreta)
@code{staff-padding} (farciment de pentagrama)

@cindex farciment
@cindex padding, propietat
@cindex right-padding, propietat
@cindex staff-padding, propietat

Segons s'està col·locant un objecte, el valor de la seva propietat
de farciment @code{padding} especifica l'espai intermedi que s'ha
de deixar entre ell mateix i el límit més pròxim de l'objecte
contra el que s'està col·locant.  Observeu que és el valor de
@code{padding} de l'objecte
@strong{que s'està col·locant} el que s'usa; el valor de
@code{padding} de l'objecte que ja està col·locat s'ignora.  Els
espais intermedis especificats mitjançant @code{padding} es poden
aplicar a tots els objectes que responen a la interfície
@code{side-position-interface}.

En lloca de amb @code{padding}, la col·locació dels grups
d'alteracions es controla amb
@code{right-padding}.  Aquesta propietat es troba a l'objecte
@code{AccidentalPlacement} que, observeu, viu dins del context de
@strong{Staff}.  Durant el procés tipogràfic, els caps de les
notes es composen tipogràficament en primer lloc, i després les
alteracions, si hi ha, s'afegeixen a l'esquerra dels caps
utilitzant la propietat de farciment per la dreta
@code{right-padding} per determinar la separació entre l'alteració
i el cap, i de les alteracions entre sí.  Així doncs, sols la
propietat de farciment per la dreta @code{right-padding} de
l'objecte @code{AccidentalPlacement} té efecte sobre la
col·locació de les alteracions.

La propietat @code{staff-padding} està estretament relacionada amb
la propietat @code{padding}: @code{padding} controla la separació
mínima entre qualsevol objecte que respongui a la interfície
@code{side-position-interface} i l'objecte més proper (generalment
la nota o les línies del pentagrama); @code{staff-padding}
s'aplica sols als objectes que sempre se situen fora del
pentagrama: controla la separació mínima entre aquest objecte i el
pentagrama. Observeu que @code{staff-padding} no té cap efecte
sobre objectes que es posicionen respecte a la nota en comptes de
fer-lo respecte al pentagrama, fins i tot malgrat pugui ser
sobreescrit sense error per aquests objectes: simplement s'ignora.

Per descobrir quina propietat de farciment es necessita per a
l'objecte que voleu recol·locar, heu de tornar al manual de RFI i
buscar les propietat de l'objecte.  Aneu amb compte perquè les
propietats de farciment podrien no estar a l'objecte més obvi,
així que busqueu en els objectes que puguin tenir alguna relació
amb ell.

Tots els valors de farciment es mesuren en espais del pentagrama.
Per la major part dels objectes el valor s'estableix de forma
predeterminada en aproximadament 1.0 o menys (varia amb cada
objecte). Es pot sobreescriure si es necessita una separació
intermèdia major (o menor).

@item
@code{self-alignment-X} (Alineament automàtic a l'eix X)

@cindex self-alignment-X, propietat

Aquesta propietat es pot usar per alinear l'objecte a l'esquerra,
a la dreta, o centrar-lo amb respecte al punt de referència de
l'objecte «pare».  Es pot usar amb tots els objectes que
contemplen la interfície @code{self-alignment-interface}.  En
general són objectes que contenen text.  Els valors són
@code{LEFT}, @code{RIGHT} o @code{CENTER}.  De forma alternativa
es pot especificar un valor numèric entre @w{@code{-1}} i
@code{+1}, on @w{@code{-1}} és alineat per l'esquerra,
@code{+1} és alineat per la dreta, i els números intermedis mouen
el text progressivament des d'alineat per l'esquerra fins alineat
per la dreta.  Es poden especificar valors numèrics més grans de
@code{1} per moure el text fins i tot més lluny cap a l'esquerra,
o menys de @w{@code{-1}} per allunyar-lo més cap a la dreta.  Un
canvi en @code{1} al valor correspon a un moviment de la meitat de
la longitud total del propi text.

@item
@code{extra-spacing-width} (amplada de separació addicional)

@cindex extra-spacing-width, propietat

Aquesta propietat està disponible per a tots els objectes que
respecten la interfície @code{item-interface}.  Agafa dos números,
el primer se suma al límit esquerre i el segon se suma al límit
dret.  Els números negatius desplacen el límit a l'esquerra i els
positius a la dreta, per la qual cosa per fer més ample un objecte
el primer número ha de ser negatiu i el segon positiu.  Observeu
que no tots els objectes necessiten els dos números.  Per exemple,
l'objecte @code{Accidental} (alteració) sols respon al primer
número (la vora esquerra).

@item
@code{staff-position} (posició de pentagrama)

@cindex staff-position, propietat

@code{staff-position} és una propietat de la interfície
@code{staff-symbol-referencer-interface}, que està contemplat pels
objectes que es col·loquen amb relació al pentagrama.  Especifica
la posició vertical de l'objecte amb relació a la tercera línia
del pentagrama en mig espais de pentagrama.  És útil en la
resolució de col·lisions entre objectes de presentació com
silencis multicompàs, lligadures d'unió i notes en diferents veus.

@item
@code{horizontal-shift}

@cindex horizontal-shift, propietat
@cindex nota, columna de
@cindex nota, col·lisions
@cindex col·lisions de notes
@cindex desplaçament, ordres de
@funindex \shiftOff
@funindex shiftOff
@funindex \shiftOn
@funindex shiftOn
@funindex \shiftOnn
@funindex shiftOnn
@funindex \shiftOnnn
@funindex shiftOnnn

Dins d'una veu totes les notes que es produeixen al mateix moment
s'agrupen en una columna de notes, i es crea un objecte
@code{NoteColumn} per controlar el posicionament horitzontal
d'aquest grup de notes (vegeu @qq{Columnes de nota} a @ref{Veus
explícites}).  Si @emph{i sols si} dues o més columnes de nota
apareixen al mateix moment musical i les dues tenen les pliques en
la mateixa direcció, els valors de les seves propietats
@code{horizontal-shift} s'usen per assignar-los una puntuació i
les columnes amb puntuacions més altes es desplacen
progressivament per evitar les col·lisions entre els caps de les
notes.  Aquesta propietat s'estableix amb les ordres
@code{\voiceXXX} i es poden sobreescriure directament amb una
ordre @code{\override} o, de forma més comú amb les ordres
@code{\shiftOn}.  Observeu que aquesta propietat s'usa per
@emph{qualificar} les columnes de nota o per aplicar
desplaçaments: no especifica la magnitud del desplaçament, que es
va incrementant progressivament en passos en base a l'amplada dels
caps de nota per a cada puntuació.  Els passos són normalment de
la meitat d'amplada d'un cap de nota, però pot ser l'amplada
completa del cap d'una nota quan està implicat un grup de notes
molt ajustades entre sí.

@item
@code{force-hshift} (desplaçament horitzontayesl forçat)

@cindex force-hshift, propietat

La propietat @code{force-hshift} és una propietat d'una
@code{NoteColumn} (en realitat és una propietat de la interfície
@code{note-column-interface}).  Modificar-lo permet moure una
columna de notes en situacions on les columnes de notes se
superposen.  Observeu que no té efecte sobre les columnes de nota
que no se superposen.  S'especifica en unitats adequats a una
columna de notes, per exemple l'amplada del cap de la nota de la
primera veu.  S'ha d'usar en situacions complexes on les ordres
@code{\shiftOn} normals (vegeu @ref{Veus explícites}) no resolen
el conflicte entre les notes de forma satisfactòria.  És
preferible a la propietat @code{extra-offset} per a aquest
propòsit perquè no hi ha necessitat d'esbrinar la distància en
espais de pentagrama, i moure les notes dins o fora d'una
@code{NoteColumn} afecta a altres accions com a la fusió entre
caps de nota.

@end itemize

@item
Finalment, quan tota la resta falla, els objectes es poden
tornar a posicionar manualment amb relació a la tercera línia del
pentagrama verticalment, o desplaçant-los una certa distància a
una nova posició.  Els avantatges són que els valors correctes per
a tornar a posicionar els objectes s'han d'esbrinar, sovint per
prova i error, per a cada objecte individual i, atès que el
moviment es fa després que el LilyPond hagi col·locat tots els
altres objectes, l'usuari és responsable d'evitar qualsevol
col·lisió que pugui produir-se.  Però la dificultat principal amb
aquest enfocament és que els valors de posicionat podria tenir que
ser tornats a calcular si la música es modifica més tard.  Les
propietats que es poden usar per aquest tipus de posicionament
manual són:

@table @code
@item extra-offset (desplaçament addicional)

@cindex extra-offset, propietat

Aquesta propietat s'aplica a qualsevol objecte de presentació que
contempli el @code{grob-interface}.  Agafa una parella de números
que especifiquen el desplaçament addicional en les direccions
horitzontal i vertical.  Els números negatius mouen l'objecte a
l'esquerra o cap avall.  Les unitats són espais de pentagrama.  El
desplaçament addicional es fa després que la composició
tipogràfica dels objectes ha terminat, així que un objecte pot ser
tornat a posicionar a qualsevol lloc sense afecta a cap altra cosa.

@item positions (posicions)

@cindex positions, propietat

Aquesta propietat és de la major utilitat per ajustar manualment
la inclinació i l'alçada de les barres de corxera, lligadures
d'expressió i claudàtors de grups excedents.  Agafa una parella de
números que donen la posició dels extrems esquerra i dreta de la
barra, lligadura, etc. amb relació a la tercera línia del
pentagrama.  Les unitats són espais de pentagrama.  Observeu,
però, que les lligadures d'expressió i de fraseig no es poden
tornar a posicionar en quantitats arbitràriament grans.  El
LilyPond en primer lloc genera una llista de posicions possibles
per a la lligadura i de forma predeterminada troba la lligadura
que té el @qq{millor aspecte}.  Si la propietat
@code{positions} s'ha sobreescrit, la lligadura que està més a
prop de les posicions que s'han sol·licitat, se selecciona de la llista.
@end table

@end enumerate

Un objecte en particular podria no tenir totes aquestes
propietats.  És necessari anar al manual RFI per buscar quines
propietats es troben disponible per a l'objecte en qüestió.

Aquí presentem una llista dels objectes que és més probable que
estiguin implicats en col·lisions, amb el nom de l'objecte que
hauria de buscar-se en el RFI per descobrir quines propietats
s'han d'usar per moure'ls.

@multitable @columnfractions .5 .5
@headitem Tipus d'objecte           @tab Nom de l'objecte
@item Articulacions            @tab @code{Script}
@item Barres                    @tab @code{Beam}
@item Dinàmica (verticalment)  @tab @code{DynamicLineSpanner}
@item Dinàmica (horitzontalment)   @tab @code{DynamicText}
@item Digitacions                @tab @code{Fingering}
@item Marques d'assaig i textuals @tab @code{RehearsalMark}
@item Lligadures d'expressió    @tab @code{Slur}
@item Text, per exemple @code{^"text"}  @tab @code{TextScript}
@item Lligadures d'unió   @tab @code{Tie}
@item Grups de valoració especial @tab @code{TupletBracket}
@end multitable


@node Arreglar notació amb superposicions
@subsection Arreglar notació amb superposicions
@translationof Fixing overlapping notation

Vegem ara com poden ser d'ajuda les propietats que hem vist en la
secció anterior, per resoldre problemes de notació que se superposa.

@menu
* La propietat padding (farciment)::
* La propietat right-padding (farciment per la dreta)::
* La propietat staff-padding (farciment de pentagrama)::
* La propietat self-alignment-X (auto-alineació en X)::
* La propietat staff-position (posició al pentagrama)::
* La propietat extra-offset (desplaçament addicional)::
* La propietat positions (posicions)::
* La propietat force-hshift (forçament del desplaçament horitzontal)::
@end menu

@node La propietat padding (farciment)
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{padding} (farciment)
@translationof The padding property

@cindex farciment
@cindex arreglar notació que se superposa
@cindex superposada, notació

La propietat @code{padding} es pot ajustar per augmentar (o
disminuir) la distància entre símbols impresos a sobre o a sota de
les notes.

@cindex Script, exemple de sobreescriptura
@cindex padding, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,relative=1,verbatim]
c2\fermata
\override Script.padding = #3
b2\fermata
@end lilypond

@cindex MetronomeMark, exemple de sobreescriptura
@cindex padding, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,relative=1,verbatim]
% This will not work, see below
\override MetronomeMark.padding = #3
\tempo 4 = 120
c1 |
% This works
\override Score.MetronomeMark.padding = #3
\tempo 4 = 80
d1 |
@end lilypond

Observeu que al segon exemple la gran importància que té saber
quin context manega un determinat objecte.  Posat que l'objecte
@code{MetronomeMark} es manega dins del context @code{Score}, els
canvis de propietats en el context @code{Voice} passaran
inadvertits.  Per veure més detalls, consulteu
@rusernamed{Modifying properties,Modificació de les propietats}.

Si la propietat de farciment @code{padding} d'un objecte
s'incrementa quan aquest objecte es troba a una pila d'objectes
que s'estan col·locant d'acord amb la seva prioritat
@code{outside-staff-priority}, aleshores aquest objecte es mourà,
i també tots els que estan per fora d'ell.

@node La propietat right-padding (farciment per la dreta)
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{right-padding} (farciment per la dreta)
@translationof The right-padding property

@cindex right-padding, propietat

La propietat @code{right-padding} afecta l'espaiat entre
l'alteració i la nota a la qual s'aplica.  Normalment no és
necessària, però l'espaiat predeterminat pot estar malament per a
certs glifs d'alteracions o combinacions de glifs que s'usen en
música microtonal.  Aquests glifs s'han d'introduir sobreescrivint
el segell de l'alteració amb un element d'etiquetatge que
contingui els símbols desitjats, com segueix:

@cindex Accidental, exemple de sobreescriptura
@cindex text, propietat, exemple
@cindex stencil, propietat, exemple
@cindex AccidentalPlacement, exemple de sobreescriptura
@cindex right-padding, propietat, exemple


@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
sesquisharp = \markup { \sesquisharp }
\relative c'' {
  c4
  % This prints a sesquisharp but the spacing is too small
  \once \override Accidental.stencil = #ly:text-interface::print
  \once \override Accidental.text = #sesquisharp
  cis4 c
  % This improves the spacing
  \once \override Score.AccidentalPlacement.right-padding = #0.6
  \once \override Accidental.stencil = #ly:text-interface::print
  \once \override Accidental.text = #sesquisharp
  cis4 |
}
@end lilypond

@noindent
Això utilitza necessàriament una sobrescriptura per al segell de
l'alteració que no s'estudiarà fins més endavant.  El tipus de
segell ha de ser un procediment, aquí modificat perquè s'imprimeixi
el contingut de la propietat @code{text} de l'objecte
@code{Accidental}, que al seu cop està establert com un signe de
sesquisostingut.  Aleshores el signe es pot separar del cap de la
nota sobreescrivint @code{right-padding}.

@noindent

@node La propietat staff-padding (farciment de pentagrama)
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{staff-padding} (farciment de pentagrama)
@translationof The staff-padding property

@cindex alineació d'objectes sobre la línia base
@cindex objectes, alineació sobre la línia base

@code{staff-padding} es pot usar per alinear objectes com matisos
dinàmics al llarg d'una línia de base a una distància fixa del
pentagrama, sempre que no existeixi cap altre element de notació
que forci una distància més gran al pentagrama.  No és una
propietat de @code{DynamicText} sinó de @code{DynamicLineSpanner}.
Això és així perquè la línia de base ha d'aplicar-se per igual a
@strong{totes} les dinàmiques, entre elles les que s'han creat com
objectes d'extensió.  Així que aquesta es la forma d'alinear les
indicacions de matís a l'exemple de la secció anterior:

@cindex DynamicText, exemple de sobreescriptura
@cindex extra-spacing-width, propietat, exemple
@cindex DynamicLineSpanner, exemple de sobreescriptura
@cindex staff-padding, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
\override DynamicLineSpanner.staff-padding = #3
a4\f b\mf a\p b\mp
@end lilypond


@node La propietat self-alignment-X (auto-alineació en X)
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{self-alignment-X} (auto-alineació en X)
@translationof The self-alignment-X property

L'exemple següent mostra com ajustar la posició d'un objecte de
digitació de corda en relació a la plica d'una nota mitjançant
l'alineament del límit dret amb el punt de referència de la nota
«pare»:

@cindex StringNumber, exemple de sobreescriptura
@cindex self-alignment-X, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=3]
\voiceOne
<a\2>
\once \override StringNumber.self-alignment-X = #RIGHT
<a\2>
@end lilypond

@node La propietat staff-position (posició al pentagrama)
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{staff-position} (posició al pentagrama)
@translationof The staff-position property

@cindex objecte, col·lisió dins del pentagrama

Els silencis multi-compàs a una veu poden xocar amb les notes en
una altre veu.  Atès que aquests silencis es composin centrats
entre les barres de compàs es necessitaria força esforç perquè el
LilyPond esbrini quines altres notes poden xocar amb eĺls, ja que
en realitat tota la gestió de col·lisions entre notes i silencis
es fa solament per a notes i silencis que passen al mateix
moment.  Heus ací un exemple de col·lisió d'aquest tipus:

@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right, relative=1]
<< { c4 c c c } \\ { R1 } >>
@end lilypond

La millor solució aquí és moure el silenci multi-compàs cap avall,
ja que el silenci està en la veu dos.  L'ajustament predeterminat per a
@code{\voiceTwo} (és a dir, en la segona veu d'una construcció
@code{<<@{@dots{}@} \\ @{@dots{}@}>>}) és  que
@code{staff-position} tingui el valor -4 per a MultiMeasureRest,
així que hem de baixar-lo, diguem-ne quatre semiespais de
pentagrama, al valor @w{@code{-8}}.

@cindex MultiMeasureRest, exemple de sobreesriptura
@cindex staff-position, propietat, exemple

@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right, relative=1]
<<
  { c4 c c c }
  \\
  \override MultiMeasureRest.staff-position = #-8
  { R1 }
>>
@end lilypond

Això és millor que utilitzar, per exemple, @code{extra-offset},
perquè la línia addicional per sobre del silenci s'insereix
automàticament.

@node La propietat extra-offset (desplaçament addicional)
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{extra-offset} (desplaçament addicional)
@translationof The extra-offset property

@cindex posicionar objectes
@cindex posicionar objectes gràfics (grobs)
@cindex objectes, posicionar
@cindex objectes gràfics (grobs), posicionar

La propietat @code{extra-offset} dóna un complet control sobre el
posicionament d'un objectes tant vertical com horitzontalment.

A l'exemple següent, la segona digitació es desplaça lleugerament
a l'esquerra, i 1,8 espais de pentagrama cap avall:

@cindex fingering (digitació), exemple de sobrescriptura
@cindex extra-offset, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,relative=1,verbatim]
\stemUp
f4-5
\once \override Fingering.extra-offset = #'(-0.3 . -1.8)
f4-5
@end lilypond


@node La propietat positions (posicions)
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{positions} (posicions)
@translationof The positions property

@cindex controlar manualment grups excedents, lligadures i barres
@cindex manual, control, de grups excedents, lligadures i barres
@cindex grups excedents, barres de, control manual
@cindex lligadures d'expressió, control manual
@cindex lligadures de fraseig, control manual
@cindex barres de corxera, control manual

La propietat @code{positions} permet controlar manualment la
posició vertical i d'aquesta manera també la inclinació dels
tresets, lligadures d'expressió i de fraseig, i barres de
corxera.

Heus ací un exemple en al qual les lligadures de fraseig i
d'expressió xoquen entre sí:

@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right,relative=2]
a8 \( ( a'16 ) a \)
@end lilypond

@cindex PhrasingSlur, exemple de sobreesriptura
@cindex positions, propietat, exemple

@noindent
Una possibilitat seria moure els dos extrems de la lligadura de
fraseig cap amunt.  Podem intentar establir l'extrem esquerre a
2,5 espais de pentagrama per sobre de la tercera línia i l'extrem
dret de 4,5 també cap a munt, i el LilyPond seleccionaria la
lligadura de fraseig d'entre les candidates que ha trobat amb els
seus extrems més propers a ells:

@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right,relative=2]
\once \override PhrasingSlur.positions = #'(2.5 . 4.5)
a8 \( ( a'16 ) a \)
@end lilypond

Això suposa una millora, però perquè no baixar una mica l'extrem
dret de la lligadura d'expressió?  Si ho provem, veurem que no es
pot fer així.  Això és degut a què no hi ha lligadures d'expressió
candidates que estiguin més baixes que la que ja s'ha seleccionat,
i en aquest cas la propietat @code{positions} no té cap efecte.
Malgrat això, les lligadures d'unió, d'expressió i de fraseig
@emph{es poden} col·locar i ajustar de manera molt exacta quan
cal.  Per aprendre la manera de fer-lo, consulteu
@rusernamed{Modifying ties and slurs,Modificació de lligadures d'unió i d'expressió}.

A continuació presentem un altre exemple.  Vegem que la barra xoca
amb les lligadures:

@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
{
  \time 4/2
  <<
    { c'1 ~ 2. e'8 f' }
    \\
    { e''8 e'' e'' e''  e'' e'' e'' e''  f''2 g'' }
  >>
  <<
    { c'1 ~ 2. e'8 f' }
    \\
    { e''8 e'' e'' e''  e'' e'' e'' e''  f''2 g'' }
  >>
}
@end lilypond

@noindent
Això es pot resoldre manualment elevant els dos extrems de la
barra des de la seva posició a 1,81 espais de pentagrama sota la
línia central fins, diguem-ne, 1 espai:

@cindex Beam, exemple de sobreescriptura
@cindex positions, propietat, exemple

@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
{
  \time 4/2
  <<
    { c'1 ~ 2. e'8 f' }
    \\
    {
      \override Beam.positions = #'(-1 . -1)
      e''8 e'' e'' e''  e'' e'' e'' e''  f''2 g''
    }
  >>
  <<
    { c'1 ~ 2. e'8 f' }
    \\
    { e''8 e'' e'' e''  e'' e'' e'' e''  f''2 g'' }
  >>
}
@end lilypond

@noindent
Observeu que la sobreescriptura segueix aplicant-se a la primera
veu del segon compàs de corxeres, però no a cap de les barres de la
segona veu.

@node La propietat force-hshift (forçament del desplaçament horitzontal)
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{force-hshift} (forçament del desplaçament horitzontal)
@translationof The force-hshift property

Ara podrem veure com aplicar les correccions finals a l'exemple de
Chopin que present al final de @ref{Sento veus}, que vam deixar
amb aquest aspecte:

@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
\new Staff \relative c'' {
  \key aes \major
  <<
    { c2 aes4. bes8 }
    \\
    { <ees, c>2 des }
    \\
    \\
    { aes'2 f4 fes }
  >> |
  <c ees aes c>1 |
}
@end lilypond

@noindent
És necessari que la nota interior del primer acord (el La bemoll
de la quarta veu) no s'aparti de la columna vertical de la nota
aguda. Podríem esperar corregir-lo mitjançant l'ús de
@code{\shiftOff}, però això produeix advertiments sobre columnes
de notes que col·lisionen.  En lloc d'això, ajustem a zero el
valor per a aquesta nota de @code{force-hshift}, que és una
propietat de @code{NoteColumn}.

En el segon acord preferim que el Fa estigui alineat amb el La
bemoll i que la nota greu es col·loqui lleugerament a la dreta per
evitar una col·lisió de les pliques.  Ho aconseguim ajustant el
valor de @code{force-hshift} a la @code{NoteColumn} del Re bemoll
greu per moure'l a la dreta mig espai de pentagrama, i establint
@code{force-hshift} per al Fa al valor zero.  Observeu que usem
{\once} per evitar que els ajustos es propaguin més enllà del
moment musical immediat, tot i que a aquest exemple podrien
ometre's el @code{\once} i el segon @code{\override} de la quarta
veu.  Això no suposaria una bona pràctica.

Presentem a continuació el resultat final:

@cindex NoteColumn, exemple de sobreescriptura
@cindex force-hshift, propietat, exemple

@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
\new Staff \relative c'' {
  \key aes \major
  <<
    { c2 aes4. bes8 }
    \\
    { <ees, c>2 \once \override NoteColumn.force-hshift = 0.5 des }
    \\
    \\
    { \once \override NoteColumn.force-hshift = 0 aes'2
      \once \override NoteColumn.force-hshift = 0 f4 fes }
  >> |
  <c ees aes c>1 |
}
@end lilypond


@node Exemples reals de música
@subsection Exemples reals de música
@translationof Real music example

Acabarem aquesta secció sobre els ajustaments mostrant els passos
que s'han de prendre per resoldre un exemple complicat al qual li
calen diversos ajustaments per produir el resultat desitjat.
L'exemple s'ha escollit deliberadament per il·lustrar l'ús de la
Referència de la Notació per resoldre problemes de notació pocs
comuns.  No es representatiu del procés de gravat més usual, per
la qual cosa us recomanem que no deixeu que aquestes dificultats
us desanimin. Afortunadament, les dificultats com aquestes són
molt comunes.

L'exemple està estret de la Primera Balada de Chopin, Op. 23,
compassos 6 al 9, la transició en el Lento inicial i el
Moderato. Presentem en primer lloc l'aspecte que volem que tingui
el resultat, però per evitar complicar massa l'exemple hem tret
les indicacions dinàmiques, les digitacions i el pedal.

@c The following should appear as music without code
@c This example should not be indexed
@c line-width ensures no break
@lilypond[quote,ragged-right,line-width=6\in]
rhMusic = \relative c'' {
  \new Voice {
    r2 c4.\( g8 |
    \once \override Tie.staff-position = #3.5
    bes1~ |
    \bar "||"
    \time 6/4
    \mergeDifferentlyHeadedOn
    \mergeDifferentlyDottedOn
    bes2.^\markup { \bold "Moderato" } r8
    <<
      { c,8 d fis bes a }
      \new Voice {
        \voiceTwo
        c,8~
        % Reposition the c2 to the right of the merged note
        \once \override NoteColumn.force-hshift = #1.0
        % Move the c2 out of the main note column
        % so the merge will work
        \shiftOnn
        c2
      }
      \new Voice {
        \voiceThree
        s8
        % Stem on the d2 must be down to permit merging
        \stemDown
        % Stem on the d2 should be invisible
        \tweak Stem.transparent ##t
        d2
      }
      \new Voice {
        \voiceFour
        s4 fis4.
      }
    >> |
    \mergeDifferentlyHeadedOff
    \mergeDifferentlyDottedOff
    g2.\)
  }
}

lhMusic = \relative c' {
  r2 <c g ees>2( |
  <d g, d>1)\arpeggio |
  r2. d,,4 r4 r |
  r4
}

\score {
  \new PianoStaff <<
    \new Staff = "RH"  <<
      \key g \minor
      \rhMusic
    >>
    \new Staff = "LH" <<
      \key g \minor
      \clef "bass"
      \lhMusic
    >>
  >>
}
@end lilypond

Observem en primer lloc que la part de la mà dreta del tercer
compàs requereix quatre veus.  Són les cinc corxeres unides per
una barra, la nota Do lligada, el Re blanca que es fusiona amb el Re
corxera, i el Fa sostingut negra amb puntet, que també està fosa
amb la corxera de la mateixa altura.  Tota la resta està en una
sola veu, així que el més fàcil és introduir aquestes tres veus
addicionals, al moment que es necessiten i de forma temporal.  Si
heu oblidat com fer-lo, llegiu les seccions @ref{Sento veus} i
@ref{Veus explícites}. Aquí prenem la decisió d'utilitzar veus
instanciades explícitament per al passatge polifònic, atès que el
LilyPond és més probable que pugui evitar les col·lisions si totes
les veus s'instancien explícitament d'aquesta forma.

Començarem introduint les notes com a dues i disposant
l'estructura de pentagrames en un bloc Score, i veurem què
produeix el LilyPond de forma predeterminada:

@c line-width ensures no break
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
rhMusic = \relative c'' {
  \new Voice {
    r2 c4. g8 |
    bes1~ |
    \time 6/4
    bes2. r8
    % Start polyphonic section of four voices
    <<
      { c,8 d fis bes a }  % continuation of main voice
      \new Voice {
        \voiceTwo
        c,8~ 2
      }
      \new Voice {
        \voiceThree
        s8 d2
      }
      \new Voice {
        \voiceFour
        s4 fis4.
      }
    >> |
    g2.  % continuation of main voice
  }
}

lhMusic = \relative c' {
  r2 <c g ees>2 |
  <d g, d>1 |
  r2. d,,4 r4 r |
  r4
}

\score {
  \new PianoStaff <<
    \new Staff = "RH"  <<
      \key g \minor
      \rhMusic
    >>
    \new Staff = "LH" <<
      \key g \minor
      \clef "bass"
      \lhMusic
    >>
  >>
}
@end lilypond

Totes les notes són correctes, però l'aspecte està lluny de ser
satisfactori.  La lligadura d'unió xoca amb el canvi de compàs,
certes notes no es fusionen correctament, i falten alguns elements de
notació.  En primer lloc tractarem amb el més fàcil.  Podem afegir
fàcilment la lligadura d'expressió de la mà esquerra i la
lligadura de fraseig de la mà dreta, ja que tot això es va
estudiar al Tutorial. En fer-lo, obtenim:

@c line-width ensures no break
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
rhMusic = \relative c'' {
  \new Voice {
    r2 c4.\( g8 |
    bes1~ |
    \time 6/4
    bes2. r8
    % Start polyphonic section of four voices
    <<
      { c,8 d fis bes a }  % continuation of main voice
      \new Voice {
        \voiceTwo
        c,8~ 2
      }
      \new Voice {
        \voiceThree
        s8 d2
      }
      \new Voice {
        \voiceFour
        s4 fis4.
      }
    >> |
    g2.\)  % continuation of main voice
  }
}

lhMusic = \relative c' {
  r2 <c g ees>2( |
  <d g, d>1) |
  r2. d,,4 r4 r |
  r4
}

\score {
  \new PianoStaff <<
    \new Staff = "RH"  <<
      \key g \minor
      \rhMusic
    >>
    \new Staff = "LH" <<
      \key g \minor
      \clef "bass"
      \lhMusic
    >>
  >>
}
@end lilypond

El primer compàs ara és correcte.  El segon compàs conté un arpegi
i acaba amb una doble barra.  Com els fem, atès que no s'han
mencionat al Manual d'Aprenentatge?  Aquí és on hem de tornar a la
Referència de la Notació.  Buscant la paraula @q{arpegio} i
@q{línia divisòria} a l'índex ens mostra ràpidament que un arpegio
es fa afegint @code{\arpeggio} a un acord, i la doble barra es
produeix mitjançant l'ordre @code{\bar "||"}.  Això ho podem
fer fàcilment.  A continuació hem de corregir la col·lisió entre
la lligadura d'unió i la indicació de compàs.  Això es fa millor
movent la lligadura cap amunt.  Vam estudiar com moure objectes
anteriorment a @ref{Moviment d'objectes}, on diu que els
objectes que estan situats de forma relativa al pentagrama es
poden moure verticalment sobreescrivint la seva propietat
@code{staff-position}, que s'especifica en unitats de mig espai de
pentagrama respecte de la línia central del pentagrama.  Això
doncs, la sobreescriptura següent col·locada just abans de la
primera nota lligada pujarà la lligadura 3,5 mig espais de
pentagrama per sobre de la línia central:

@code{\once \override Tie.staff-position = #3.5}

Amb això es completa el compàs dos, produint el següent resultat:

@c line-width ensures no break
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
rhMusic = \relative c'' {
  \new Voice {
    r2 c4.\( g8 |
    \once \override Tie.staff-position = #3.5
    bes1~ |
    \bar "||"
    \time 6/4
    bes2. r8
    % Start polyphonic section of four voices
    <<
      { c,8 d fis bes a }  % continuation of main voice
      \new Voice {
        \voiceTwo
        c,8~ 2
      }
      \new Voice {
        \voiceThree
        s8 d2
      }
      \new Voice {
        \voiceFour
        s4 fis4.
      }
    >> |
    g2.\)  % continuation of main voice
  }
}

lhMusic = \relative c' {
  r2 <c g ees>2( |
  <d g, d>1)\arpeggio |
  r2. d,,4 r4 r |
  r4
}

\score {
  \new PianoStaff <<
    \new Staff = "RH"  <<
      \key g \minor
      \rhMusic
    >>
    \new Staff = "LH" <<
      \key g \minor
      \clef "bass"
      \lhMusic
    >>
  >>
}
@end lilypond

Anem ara al tercer compàs i començament de la secció Moderato.  El
tutorial ens va ensenyar com escriure text en negreta mitjançant
l'ordre @code{\markup}, per la qual cosa afegir
@qq{Moderato} en negreta és fàcil.  Però ara, com fusionem notes que
estan en diferents veus?  Aquí és on hem de tornar a buscar ajuda
al manual de Referència de la notació.  En buscar la paraula
@qq{merge} (mescla) a l'índex de la Referència de la notació
arribem ràpidament a les ordres per mesclar notes amb cap diferent
i amb o sense puntet, a
@rusernamed{Collision resolution,Resolució de les col·lisions}.
Al nostre exemple hem de fusionar ambdós tipus de nota al
transcurs de la secció polifònica del compàs 3; per tant, en
virtut de la informació que apareix a la Referència de la Notació,
escrivim

@example
\mergeDifferentlyHeadedOn
\mergeDifferentlyDottedOn
@end example

@noindent
al principi de la secció, i

@example
\mergeDifferentlyHeadedOff
\mergeDifferentlyDottedOff
@end example

@noindent
al final, obtenint com a resultat:

@c line-width ensures no break
@lilypond[quote,ragged-right,line-width=6\in]
rhMusic = \relative c'' {
  \new Voice {
    r2 c4.\( g8 |
    \once \override Tie.staff-position = #3.5
    bes1~ |
    \bar "||"
    \time 6/4
    bes2.^\markup { \bold "Moderato" } r8
    \mergeDifferentlyHeadedOn
    \mergeDifferentlyDottedOn
    % Start polyphonic section of four voices
    <<
      { c,8 d fis bes a }  % continuation of main voice
      \new Voice {
        \voiceTwo
        c,8~ 2
      }
      \new Voice {
        \voiceThree
        s8 d2
      }
      \new Voice {
        \voiceFour
        s4 fis4.
      }
    >> |
    \mergeDifferentlyHeadedOff
    \mergeDifferentlyDottedOff
    g2.\)  % continuation of main voice
  }
}

lhMusic = \relative c' {
  r2 <c g ees>2( |
  <d g, d>1)\arpeggio |
  r2. d,,4 r4 r |
  r4
}

\score {
  \new PianoStaff <<
    \new Staff = "RH"  <<
      \key g \minor
      \rhMusic
    >>
    \new Staff = "LH" <<
      \key g \minor
      \clef "bass"
      \lhMusic
    >>
  >>
}
@end lilypond

Aquestes sobreescriptures han fusionat els dos Fa sostingut, però no els
dos Re.  Perquè no?  La resposta està a la mateixa secció de la
Referència de la Notació: les notes que es fusionen han de tenir
les pliques en direccions oposades i dues notes no es poden
fusionar bé si hi ha una tercera nota en la mateixa columna.  Aquí
els dos Re tenen les pliques cap amunt i hi ha una tercera nota:
el Do.  Sabem com canviar la direcció de la plica usant
@code{\stemDown}, i la Referència de la Notació també explica com
moure el Do: s'ha d'aplicar un desplaçament usant una de les
ordres @code{\shift}. Però, quina?  El Do està a la veu dos que té
desactivat el desplaçament, i els dos Re estan en les veus u i
tres, que tenen el desplaçament desactivat i activat,
respectivament.  Per això hem de desplaçar el Do un nivell més
encara, usant @code{\shiftOnn} per evitar que interfereixi amb els
dos Re.  En aplicar aquests canvis obtenim:

@cindex Tie, exemple de sobreescriptura
@cindex staff-position, propietat, exemple

@c line-width ensures no break
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
rhMusic = \relative c'' {
  \new Voice {
    r2 c4.\( g8 |
    \once \override Tie.staff-position = #3.5
    bes1~ |
    \bar "||"
    \time 6/4
    bes2.^\markup { \bold "Moderato" } r8
    \mergeDifferentlyHeadedOn
    \mergeDifferentlyDottedOn
    % Start polyphonic section of four voices
    <<
      { c,8 d fis bes a }  % continuation of main voice
      \new Voice {
        \voiceTwo
        % Move the c2 out of the main note column
        % so the merge will work
        c,8~ \shiftOnn c2
      }
      \new Voice {
        \voiceThree
        % Stem on the d2 must be down to permit merging
        s8 \stemDown d2
      }
      \new Voice {
        \voiceFour
        s4 fis4.
      }
    >> |
    \mergeDifferentlyHeadedOff
    \mergeDifferentlyDottedOff
    g2.\)  % continuation of main voice
  }
}

lhMusic = \relative c' {
  r2 <c g ees>2( |
  <d g, d>1)\arpeggio |
  r2. d,,4 r4 r |
  r4
}

\score {
  \new PianoStaff <<
    \new Staff = "RH"  <<
      \key g \minor
      \rhMusic
    >>
    \new Staff = "LH" <<
      \key g \minor
      \clef "bass"
      \lhMusic
    >>
  >>
}
@end lilypond

Ja gairebé està.  Sols queden dos problemes: la plica cap avall
sobre el Re fusionat no hauria d'ésser aquí, i el Do estaria
millor col·locat a la dreta dels Re.  Sabem com fer les des coses
a partir dels ajustaments anteriors: fem la plica transparent, i
movem el Do amb la propietat @code{force-hshift}.  Heus ací el
resultat final:

@cindex NoteColumn, exemple de sobrescriptura
@cindex force-hshift, propietat, exemple
@cindex Stem, exemple de sobreescriptura
@cindex transparent, propietat, exemple

@c line-width ensures no break
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
rhMusic = \relative c'' {
  \new Voice {
    r2 c4.\( g8 |
    \once \override Tie.staff-position = #3.5
    bes1~ |
    \bar "||"
    \time 6/4
    bes2.^\markup { \bold "Moderato" } r8
    \mergeDifferentlyHeadedOn
    \mergeDifferentlyDottedOn
    % Start polyphonic section of four voices
    <<
      { c,8 d fis bes a }  % continuation of main voice
      \new Voice {
        \voiceTwo
        c,8~
        % Reposition the c2 to the right of the merged note
        \once \override NoteColumn.force-hshift = #1.0
        % Move the c2 out of the main note column
        % so the merge will work
        \shiftOnn
        c2
      }
      \new Voice {
        \voiceThree
        s8
        % Stem on the d2 must be down to permit merging
        \stemDown
        % Stem on the d2 should be invisible
        \tweak Stem.transparent ##t
        d2
      }
      \new Voice {
        \voiceFour
        s4 fis4.
      }
    >> |
    \mergeDifferentlyHeadedOff
    \mergeDifferentlyDottedOff
    g2.\)  % continuation of main voice
  }
}

lhMusic = \relative c' {
  r2 <c g ees>2( |
  <d g, d>1)\arpeggio |
  r2. d,,4 r4 r |
  r4
}

\score {
  \new PianoStaff <<
    \new Staff = "RH"  <<
      \key g \minor
      \rhMusic
    >>
    \new Staff = "LH" <<
      \key g \minor
      \clef "bass"
      \lhMusic
    >>
  >>
}
@end lilypond


@node Ajustaments addicionals
@section Ajustaments addicionals
@translationof Further tweaking

@menu
* Altres aplicacions dels ajustaments::
* Us de variables per als ajustaments de disposició::
* Fulls d'estil::
* Altres fonts d'informació::
* Ajustaments avançats amb l'Scheme::
@end menu

@node Altres aplicacions dels ajustaments
@subsection Altres aplicacions dels ajustaments
@translationof Other uses for tweaks

@menu
* Unió de notes entre veus diferents::
* Simulació d'un calderó al MIDI::
@end menu

@cindex transparent, ús de la propietat
@cindex objectes, fa invisibles
@cindex eliminar objectes
@cindex objectes, eliminar
@cindex objectes, ocultar
@cindex ocultar objectes
@cindex invisibles, objectes
@cindex objectes invisibles

@node Unió de notes entre veus diferents
@unnumberedsubsubsec Unió de notes entre veus diferents
@translationof Tying notes across voices

@cindex Lligadures de notes entre veus diferents

L'exemple següent mostra com connectar notes que estiguin a
diferents veus utilitzant lligadures d'unió.  Normalment sol es
poden connectar mitjançant lligadures d'unió dues notes que
estiguin en la mateixa veu.  Usant dues veus, amb les notes
lligades en una d'elles:

@lilypond[quote,fragment,relative=2]
<< { b8~ 8\noBeam } \\ { b8[ g] } >>
@end lilypond

@noindent
i esborrant la primera plica cap amunt a aquesta veu, dóna la
impressió que la lligadura es creua entre les veus:

@cindex Stem, exemple de sobreescriptura
@cindex transparent, propietat, exemple

@lilypond[quote,fragment,relative=2,verbatim]
<<
  {
    \tweak Stem.transparent ##t
    b8~ 8\noBeam
  }
\\
  { b8[ g] }
>>
@end lilypond

Per tenir seguretat que la plica que acabem d'esborrar no prem
massa la lligadura, podem allargar la plica establint el seu valor
de longitud @code{length} a @code{8},

@lilypond[quote,fragment,relative=2,verbatim]
<<
  {
    \tweak Stem.transparent ##t
    \tweak Stem.length #8
    b8~ 8\noBeam
  }
\\
  { b8[ g] }
>>
@end lilypond

@funindex \single
@cindex tweak, generat a partir d'una lligadura
Ara bé, per a la @emph{sobreescriptura} de la transparència d'un
objecte gràfic, podríem haver usar l'abreviatura
@code{\hide} com es va explicar anteriorment.  L'ajustament
mitjançant @@{tweak} és una operació diferent que afecta sols a
les propietats generades a partir d'una sola expressió musical.
Resulta que podem convertir els overrides o sobreescriptures a
tweaks o ajustaments utilitzant
@code{\single}, fent possible tornar a escriure l'exemple anterior
com

@lilypond[quote,fragment,relative=2,verbatim]
<<
  {
    \single \hide Stem
    \single \hide Flag
    \tweak Stem.length #8
    b8~ 8\noBeam
  }
\\
  { b8[ g] }
>>
@end lilypond

En aquest cas particular, la diferència amb @code{\once \hide} no
és massa apreciable.  És important quan existeixen diversos
objectes al mateix punt del temps musical (com ara les notes d'un
acord).  En aquest cas,  @code{\once} afecta a tots els objectes,
mentre que @code{\single} sols afecta un, l'objecte que es genera
per part de l'expressió musical que li segueix immediatament.

@node Simulació d'un calderó al MIDI
@unnumberedsubsubsec Simulació d'un calderó al MIDI
@translationof Simulating a fermata in MIDI

@cindex segell, ús de la propietat
@cindex fermata, realització en MIDI

Per als objectes fora-del-pentagrama, normalment és millor
sobreescriure la propietat @code{stencil} («segell») de l'objecte
que la seva propietat @code{transparent} quan vulgueu treure'ls de
la sortida impresa.  Mitjançant l'establiment de la propietat
@code{stencil} d'un objecte al valor @code{#f} podem treure
l'objecte per complet de la sortida impresa.  Això significa que
no té efecte sobre la col·locació d'altres objectes que es
poguessin col·locar en relació a ell.

Per exemple, si volguéssim canviar la indicació de metrònom amb el
propòsit de simular un calderó a la sortida MIDI, segurament no
voldríem que la indicació de metrònom aparegui a la sortida
impresa, i no voldríem influir sobre la separació entre els dos
sistemes ni sobre la col·locació de les anotacions adjacents sobre
el pentagrama.  Per tant, establir la seva propietat
@code{stencil} al valor @code{#f} seria la millor manera. Mostrem
aquí l'efecte dels dos mètodes:

@cindex MetronomeMark, exemple de sobreescriptura
@cindex transparent, propietat, exemple

@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
\score {
  \relative c'' {
    % Visible tempo marking
    \tempo 4=120
    a4 a a
    \once \hide Score.MetronomeMark
    % Invisible tempo marking to lengthen fermata in MIDI
    \tempo 4=80
    a4\fermata |
    % New tempo for next section
    \tempo 4=100
    a4 a a a |
  }
  \layout { }
  \midi { }
}
@end lilypond

@cindex MetronomeMark, exemple de sobreescriptura
@cindex stencil, propietat, exemple

@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
\score {
  \relative c'' {
    % Visible tempo marking
    \tempo 4=120
    a4 a a
    \once \override Score.MetronomeMark.stencil = ##f
    % Invisible tempo marking to lengthen fermata in MIDI
    \tempo 4=80
    a4\fermata |
    % New tempo for next section
    \tempo 4=100
    a4 a a a |
  }
  \layout { }
  \midi { }
}
@end lilypond

@noindent
Els dos mètodes treuen de la sortida impresa la indicació de
metrònom que allarga el calderó, i els dos afecten al tempo del
MIDI tal i com volíem, però la indicació de metrònom transparent
de la primera línia força una col·locació molt alta de la
indicació de tempo que segueix, mentre que la segona (amb el
segell suprimit) no ho fa.

@seealso
Glossari musical:
@rglosnamed{system,sistema}.

@node Us de variables per als ajustaments de disposició
@subsection Us de variables per als ajustaments de disposició
@translationof Using variables for layout adjustments

@cindex variables, usar per a sobreescriptures
@cindex sobreescriptures, usar variables per a
@cindex ajustaments, usar variables per a
@cindex ajustaments de disposició, usar variables per fer

Les ordres de sobreesriptura són amb freqüència llargues i
tedioses d'escriure, i s'han d'escriure de forma absolutament
correcta.  Si s'han d'utilitzar les mateixes sobreescriptures
moltes vegades, podria valdre la pena definir variables per desar-les.

Suposem que volem realçar certes paraules de la lletra d'una cançó
imprimint-les en cursiva i negreta.  Les ordres @code{\italic} i
@code{\bold} sols funcionen dins de la lletra de les cançons si
estan incloses, junt amb la paraula o paraules que es volen
modificar, dins d'un @code{\markup}, cosa que les fa tedioses
d'escriure.  La necessitat d'incloure les pròpies paraules
impedeix que es puguin usar en variables simples. Podríem, com
alternativa, utilitzar les ordres @code{\override} i
@code{\revert}?

@example
@code{\override Lyrics.LyricText.font-shape = #'italic}
@code{\override Lyrics.LyricText.font-series = #'bold}

@code{\revert Lyrics.LyricText.font-shape}
@code{\revert Lyrics.LyricText.font-series}
@end example

Aquestes ordres també serien extremadament tedioses
d'escriure si hi hagués moltes paraules que volguéssim
subratllar.  Però sí que @emph{podem} definir-les com a dues
variables i usar-les per delimitar les paraules a destacar.  Un
altre avantatge de la utilització de variables per a aquestes
sobreescriptures és que ja no són necessaris els espais que
rodegen al punt, atès que no s'interpreten directament al mode
@code{\lyricmode}.  Heus ací un exemple d'això, tot i que a la
pràctica potser escolliríem uns noms de variable més curts perquè
fossin més ràpids de teclejar:

@cindex LyricText, exemple de sobreescriptura
@cindex font-shape, propietat, exemple
@cindex font-series, propietat, exemple

@lilypond[quote,verbatim]
emphasize = {
  \override Lyrics.LyricText.font-shape = #'italic
  \override Lyrics.LyricText.font-series = #'bold
}

normal = {
  \revert Lyrics.LyricText.font-shape
  \revert Lyrics.LyricText.font-series
}

global = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }

SopranoMusic = \relative c' { c4 | e4. e8 g4 g    | a4   a   g  }
AltoMusic    = \relative c' { c4 | c4. c8 e4 e    | f4   f   e  }
TenorMusic   = \relative c  { e4 | g4. g8 c4.  b8 | a8 b c d e4 }
BassMusic    = \relative c  { c4 | c4. c8 c4 c    | f8 g a b c4 }

VerseOne = \lyrics {
  E -- | ter -- nal \emphasize Fa -- ther, | \normal strong to save,
}

VerseTwo = \lyricmode {
  O | \once \emphasize Christ, whose voice the | wa -- ters heard,
}

VerseThree = \lyricmode {
  O | \emphasize Ho -- ly Spi -- rit, | \normal who didst brood
}

VerseFour = \lyricmode {
  O | \emphasize Tri -- ni -- ty \normal of | love and pow'r
}

\score {
  \new ChoirStaff <<
    \new Staff <<
      \clef "treble"
      \new Voice = "Soprano"  { \voiceOne \global \SopranoMusic }
      \new Voice = "Alto" { \voiceTwo \AltoMusic }
      \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseOne }
      \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseTwo }
      \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseThree }
      \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseFour }
    >>
    \new Staff <<
      \clef "bass"
      \new Voice = "Tenor" { \voiceOne \TenorMusic }
      \new Voice = "Bass"  { \voiceTwo \BassMusic }
    >>
  >>
}
@end lilypond


@node Fulls d'estil
@subsection Fulls d'estil
@translationof Style sheets

La sortida que produeix el LilyPond es pot modificar profundament;
consulteu @ref{Ajustament de la sortida} per llegir detalls sobre
aquest tema.  Però, què passa si teniu molts fitxers als quals el
voleu aplicar els seus propis ajustaments?  O, què passa si,
senzillament, voleu separar els ajustament de la pròpia música?
Tot això és força fàcil d'aconseguir.

Vegem un exemple.  No us preocupeu si no enteneu les parts que
tenen tots els @code{#()}.  Això s'explicarà a
@ref{Ajustaments avançats amb l'Scheme}.

@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
mpdolce =
  \tweak self-alignment-X #-0.6
  #(make-dynamic-script
    #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})

inst =
#(define-music-function
     (parser location string)
     (string?)
   #{ <>^\markup \bold \box #string #})

\relative c'' {
  \tempo 4=50
  a4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
  b4 bes a2 |
  \inst "Clarinet"
  cis4.\< d8 e4 fis |
  g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
}
@end lilypond

Fem alguna cosa respecte a les definicions @code{mpdolce} i
@code{inst}.  Aquestes definicions produeixen la sortida que
desitgem, però potser les voldríem utilitzar en una altra peça.
Podríem simplement copiar-les i enganxar-les al principi de cada
fitxer, però seria força molest.  També fa que quedin les
definicions a la vista dins dels nostres fitxers de música, i els
@code{#()} poden ser poc estètics.  Els amagarem dins d'una altre fitxer:

@example
%%% deseu el que segueix a un fitxer amb el nom "definicions.ily"
mpdolce =
  \tweak self-alignment-X #-0.6
  #(make-dynamic-script
    #@{ \markup @{ \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce @} #@})

inst =
#(define-music-function
     (parser location string)
     (string?)
   #@{ <>^\markup \bold \box #string #@})
@end example

Farem referència a aquest fitxer utilitzant l'ordre
@code{\include} al principi del fitxer de música (l'extensió
@code{.ily} es fa servir per distingir aquest fitxer d'inclusió
--que se suposa que no ha de ser processar de forma independent--
del fitxer principal.  Ara modificarem la música (deseu aquest
fitxer com @file{musica.ly}).

@c  We have to do this awkward example/lilypond-non-verbatim
@c  because we can't do the \include stuff in the manual.

@example
\include "definicions.ily"

\relative c'' @{
  \tempo 4=50
  a4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
  b4 bes a2 |
  \inst "Clarinet"
  cis4.\< d8 e4 fis |
  g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
@}
@end example

@lilypond[quote,ragged-right]
mpdolce =
  \tweak self-alignment-X #-0.6
  #(make-dynamic-script
    #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})

inst =
#(define-music-function
     (parser location string)
     (string?)
   #{ <>^\markup \bold \box #string #})

\relative c'' {
  \tempo 4=50
  a4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
  b4 bes a2 |
  \inst "Clarinet"
  cis4.\< d8 e4 fis |
  g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
}
@end lilypond

Això té un aspecte millor, però farem alguns canvis més.  El
glissando és difícil de veure, així que ho farem més gruixut i
l'aproparem als caps de les notes.  Posarem la indicació de
metrònom a sobre de la clau, en lloc d'anar a sobre de la primera
nota.  I per últim, si no ens agraden les indicacions de compàs
@q{C}, les convertirem a @q{4/4}.

En tot cas, no hem de canviar el fitxer @file{musica.ly}.
Substituïm en canvi el nostre fitxer @file{definicions.ily} amb
el següent:

@example
%%%  definicions.ily
mpdolce =
  \tweak self-alignment-X #-0.6
  #(make-dynamic-script
    #@{ \markup @{ \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce @} #@})

inst =
#(define-music-function
     (parser location string)
     (string?)
   #@{ <>^\markup \bold \box #string #@})

\layout@{
  \context @{
    \Score
    \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
    \override MetronomeMark.padding = #'3
  @}
  \context @{
    \Staff
    \override TimeSignature.style = #'numbered
  @}
  \context @{
    \Voice
    \override Glissando.thickness = #3
    \override Glissando.gap = #0.1
  @}
@}
@end example

@lilypond[quote,ragged-right]
mpdolce =
  \tweak self-alignment-X #-0.6
  #(make-dynamic-script
    #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})

inst =
#(define-music-function
     (parser location string)
     (string?)
   #{ <>^\markup \bold \box #string #})

\layout{
  \context {
    \Score
    \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
    \override MetronomeMark.padding = #'3
  }
  \context {
    \Staff
    \override TimeSignature.style = #'numbered
  }
  \context {
    \Voice
    \override Glissando.thickness = #3
    \override Glissando.gap = #0.1
  }
}

\relative c'' {
  \tempo 4=50
  a4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
  b4 bes a2 |
  \inst "Clarinet"
  cis4.\< d8 e4 fis |
  g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
}
@end lilypond

Això té molt millor aspecte!  Ara suposeu que voleu publicar
aquesta peça.  Tot que hi ha gent a la que no li agraden les
indicacions de compàs @q{C}, jo me les estimo.  Copiarem el fitxer
actual @file{definicions.ily} a @file{publicar-web.ily} i
modificarem aquest fitxer.  Atès que el propòsit d'aquest música
és produir un PDF que es mostrarà a la pantalla, també augmentarem
la mida general de la sortida.

@example
%%%  publicar-web.ily
mpdolce =
  \tweak self-alignment-X #-0.6
  #(make-dynamic-script
    #@{ \markup @{ \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce @} #@})

inst =
#(define-music-function
     (parser location string)
     (string?)
   #@{ <>^\markup \bold \box #string #@})

#(set-global-staff-size 23)

\layout@{
  \context @{
    \Score
    \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
    \override MetronomeMark.padding = #'3
  @}
  \context @{
    \Staff
  @}
  \context @{
    \Voice
    \override Glissando.thickness = #3
    \override Glissando.gap = #0.1
  @}
@}
@end example

@lilypond[quote,ragged-right]
mpdolce =
  \tweak self-alignment-X #-0.6
  #(make-dynamic-script
    #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})

inst =
#(define-music-function
     (parser location string)
     (string?)
   #{ <>^\markup \bold \box #string #})

#(set-global-staff-size 23)

\layout{
  \context { \Score
    \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
    \override MetronomeMark.padding = #'3
  }
  \context { \Voice
    \override Glissando.thickness = #3
    \override Glissando.gap = #0.1
  }
}

\relative c'' {
  \tempo 4=50
  a4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
  b4 bes a2 |
  \inst "Clarinet"
  cis4.\< d8 e4 fis |
  g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
}
@end lilypond

Ara, a la música, simplement substituïm @code{\include
"definicions.ily"} per @code{\include "publicar-web.ily"}.
Òbviament podríem fer això encara més pràctic.  Podríem fer un
fitxer @file{definicions.ily} que contingués sols les definicions
de @code{mpdolce} i de @code{inst}, un fitxer
@file{publicar-web.ily} que contingués sols la secció
@code{\layout} que es va mostrar a l'exemple, i un fitxer
@file{universitat.ily} que contindria sols els ajustament que
agraden a cert professor de música.  El començament de
@file{musica.ly} tindria aleshores aquest aspecte:

@example
\include "definicions.ily"

%%%  Traieu el comentari d'una sola d'aquestes línies!
\include "publicar-web.ily"
%\include "universitat.ily"
@end example

Aquest enfoc pot ser útil fins i tot si produirà sols un conjunt
de particel·les.  Hi ha gent que fa servir molts fitxers de
@q{fulls d'estil} per als seus projectes.  Per fer-los servir,
simplement s'ha d'iniciar els fitxers de música amb
@code{\include "../global.ily"}, que conté

@example
%%%   global.ily
\version @w{"@version{}"}

#(ly:set-option 'point-and-click #f)

\include "../iniciar/iniciar-definicions.ily"
\include "../iniciar/iniciar-disposició.ily"
\include "../iniciar/iniciar-capçaleres.ily"
\include "../iniciar/iniciar-paper.ily"
@end example


@node Altres fonts d'informació
@subsection Altres fonts d'informació
@translationof Other sources of information

La documentació del manual de Referència de Funcionament Intern
conté muntanyes d'informació sobre el LilyPond, però es pot
obtenir més informació encara llegint els fitxers interns del
LilyPond.  Per donar-los una ullada, en primer lloc heu de buscar
la carpeta corresponent al seu sistema.  La ubicació d'aquesta
carpeta depèn (a) de si heu aconseguit el LilyPond descarregat un
binari precompilat des del lloc web lilypond.org o si el vau
instal·lar mitjançant un gestor de paquets (és a dir, distribuït
amb el GNU/Linux, o instal·lat sota fink o cygwin) o va ser
compilat des de la font, i (b) de quin sistema operatiu estigueu
utilitzant:

@subsubsubheading Descàrrega des de lilypond.org

@itemize @bullet
@item GNU/Linux

Dirigiu-vos a
@example
@file{@var{CARPETA__INSTAL·LACIÓ}/lilypond/usr/@/share/lilypond/current/}
@end example

@item MacOS X

Dirigiu-vos a
@example
@file{@var{CARPETA_INSTAL·LACIÓ}/LilyPond.app/Contents/@/Resources/share/lilypond/current/}
@end example

o bé fent @code{cd} cap aquest directori des de la Terminal, o bé
mantenint polsada la tecla de Control i fent clic sobre
l'aplicació de LilyPond, i aquí escollint @q{Mostrar el contingut
del paquet}.

@item Windows

Mitjançant l'Explorador del Windows, dirigiu-vos a
@example
@file{@var{CARPETA_INSTAL·LACIÓ}/LilyPond/usr/@/share/lilypond/current/}
@end example

@end itemize

@subsubsubheading Instal·lat mitjançant un gestor de paquets o compilar a partir de la font

Dirigiu-vos a
@file{@var{PREFIX}/share/lilypond/@var{X.Y.Z}/}, on @var{PREFIX}
està determinat pel seu administrador de paquets o pel guió
@code{configure}, i @var{X.Y.Z} és el número de versió del
LilyPond.

@smallspace

Dins d'aquesta carpeta, les dues subcarpetes interessants són

@itemize
@item @file{ly/} - conté fitxers en format LilyPond
@item @file{scm/} - conté fitxers en format Scheme
@end itemize

Comencem observant alguns fitxers que estan a @file{ly/}.
Obriu @file{ly/property-init.ly} amb un editor de textos. El
mateix que fa servir pels fitxers @file{.ly} servirà
perfectament.  Aquest fitxer conté les definicions de totes les
ordres estàndard predefinides del LilyPond, com ara
@code{\stemUp} i @code{\slurDotted}.  Podreu veure que no són res
més que definicions de variables que contenen una o diverses ordres
@code{\override}. Per exemple, @code{/tieDotted} està definit de
tal forma que el seu valor és:

@example
tieDotted = @{
  \override Tie.dash-period = #0.75
  \override Tie.dash-fraction = #0.1
@}
@end example

Si no us agraden els valors predeterminats, aquestes ordres
predefinides es poden redefinir amb facilitat com qualsevol altra
variable, al principi del seu fitxer de codi d'entrada.

Els següents són els fitxers més útils que es troben a
@file{ly/}:

@multitable @columnfractions .4 .6
@headitem Fitxer
  @tab Contingut
@item @file{ly/engraver-init.ly}
  @tab Definicions de contextos de gravadors
@item @file{ly/paper-defaults-init.ly}
  @tab Especificacions de valors predeterminats relacionats amb el paper
@item @file{ly/performer-init.ly}
  @tab Definicions de contextos d'interpretació
@item @file{ly/property-init.ly}
  @tab Definicions de totes les ordres predefinides que són comunes
@item @file{ly/spanner-init.ly}
  @tab Definicions de les ordres predefinides relacionades amb els objects d'extensió
@end multitable

Altres ajustaments (com ara les definicions de les ordres
d'etiquetatge) s'emmagatzemen com fitxers @file{.scm} (de l'Scheme).
El llenguatge de programació Scheme es fa servir per proporcionar
una interfície programable per al funcionament intern del
LilyPond.  Qualsevol explicació addicional sobre aquests fitxers
es troba pel moment fora de l'àmbit d'aquest manual, perquè es
requereixen coneixements del llenguatge Scheme.  S'adverteix als
usuaris cal una important quantitat de coneixements tècnics o de
temps per comprendre el llenguatge Scheme i aquests fitxers (vegeu
@rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.

Si ja teniu aquests coneixements, els fitxers de l'Scheme que us
poden interessar són:

@multitable @columnfractions .4 .6
@headitem Fitxer
  @tab Contingut
@item @file{scm/auto-beam.scm}
  @tab Valors predeterminats de sub-barrat
@item @file{scm/define-grobs.scm}
  @tab Valors predeterminats de les propietats d'objectes gràfics (grobs)
@item @file{scm/define-markup-commands.scm}
  @tab Especificació de totes les ordres d'etiquetatge
@item @file{scm/midi.scm}
  @tab Ajustaments predeterminats per a la sortida MIDI
@item @file{scm/output-lib.scm}
  @tab Ajustaments que afecten l'aspecte dels trastos, colors, alteracions, línies divisòries, etc.
@item @file{scm/parser-clef.scm}
  @tab Definicions de les claus contemplades
@item @file{scm/script.scm}
  @tab Ajustaments predeterminats per a les articulacions
@end multitable

@node Ajustaments avançats amb l'Scheme
@subsection Ajustaments avançats amb l'Scheme
@translationof Advanced tweaks with Scheme

Tot i que és possible fer moltes coses amb les ordres
@code{\override} i @code{\tweak}, tenim una forma fins i tot més
poderosa de modificar el funcionament del LilyPond, a través d'una
interfície programable cap a les operacions internes del
LilyPond.  Es pot incorporar codi escrit en el llenguatge de
programació Scheme, directament al mecanisme de funcionament del
LilyPond.  Per suposat, per fer això calen almenys uns
coneixements bàsics de programació de l'Scheme, i donem una
instroducció al
@rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.

Com a exemple que il·lustra una de les moltes possibilitats,
enlloc de donar a una propietat un valor constant, es pot establir
el resultat d'un procediment de l'Scheme que s'invoca cada cop que
el LilyPond accedeix a aquesta propietat.  La propietat es pot
establir dinàmicament a un valor determinat pel procediment en el
moment que s'invoca.  En aquest exemple donem als caps de les
notes un color que depèn de la seva posició dins del pentagrama.

@cindex x11-color, funció, exemple d'utilització
@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
@cindex color, propietat, establir a procediment de l'Scheme

@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
#(define (color-notehead grob)
   "Color the notehead according to its position on the staff."
   (let ((mod-position (modulo (ly:grob-property grob 'staff-position)
                               7)))
     (case mod-position
       ;;   Return rainbow colors
       ((1) (x11-color 'red    ))  ; for C
       ((2) (x11-color 'orange ))  ; for D
       ((3) (x11-color 'yellow ))  ; for E
       ((4) (x11-color 'green  ))  ; for F
       ((5) (x11-color 'blue   ))  ; for G
       ((6) (x11-color 'purple ))  ; for A
       ((0) (x11-color 'violet ))  ; for B
       )))

\relative c' {
  % Arrange to obtain color from color-notehead procedure
  \override NoteHead.color = #color-notehead
  a2 b | c2 d | e2 f | g2 a |
}
@end lilypond

Es poden trobar exemples addicionals que mostren la utilització
d'aquestes interfícies programables a
@rextendnamed{Callback functions,Funcions de callback}.