]> git.donarmstrong.com Git - lilypond.git/blob - Documentation/ca/learning/common-notation.itely
Doc-ca: Priority 4 Catalan Translation
[lilypond.git] / Documentation / ca / learning / common-notation.itely
1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
2
3 @ignore
4     Translation of GIT committish: 45dd19546e9b75b3e1e977732f0962f35dd3290e
5
6     When revising a translation, copy the HEAD committish of the
7     version that you are working on.  See TRANSLATION for details.
8 @end ignore
9
10 @c \version "2.19.2"
11
12 @ignore
13 Tutorial guidelines:  (different from policy.txt!)
14 - unless you have a really good reason, use either
15     @lilypond[verbatim,quote]
16   or
17     @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
18
19   Don't use any other relative=X commands.
20
21 - use "aes" and "ees" instead of "as" and "es".  I know it's not
22   correct Dutch naming, but let's not confuse people with this
23   until we get to the Basic notation chapter.
24
25 - Add "Music Glossary: @rglos{foo}" to the *top* of the relevant
26   portions of the tutorial.
27
28 @end ignore
29
30
31 @node Notació corrent
32 @chapter Notació corrent
33 @translationof Common notation
34
35 Aquest capítol explica com crear boniques partitures que
36 continguin notació musical comú, com a continuació al material que
37 està al @ref{Tutorial}.
38
39 @menu
40 * Notació en un sol pentagrama::
41 * Diverses notes a la vegada::
42 * Cançons::
43 * Retocs finals::
44 @end menu
45
46
47 @node Notació en un sol pentagrama
48 @section Notació en un sol pentagrama
49 @translationof Single staff notation
50
51 Aquesta secció presenta la notació comú que s'utilitza per a
52 música a una veu sobre un pentagrama únic.
53
54 @menu
55 * Línies divisòries i comprovacions de compàs::
56 * Alteracions accidentals i armadures::
57 * Lligadures d'unió i d'expressió::
58 * Articulacions i matisos dinàmics::
59 * Addició de text::
60 * Barres automàtiques i manuals::
61 * Instruccions rítmiques avançades::
62 @end menu
63
64
65 @node Línies divisòries i comprovacions de compàs
66 @subsection Línies divisòries i comprovacions de compàs
67 @translationof Bar lines and bar checks
68
69 @menu
70 * Línies divisòries::
71 * Comprovacions de compàs::
72 @end menu
73
74 @node Línies divisòries
75 @unnumberedsubsubsec Línies divisòries
76 @translationof Bar lines
77
78 Les línies de compàs senzilles es dibuixen automàticament a la
79 música, per la qual cosa no s'han d'afegir de forma manual.
80 Altres tipus de barres de compàs s'afegeixen usant @code{\bar}, per
81 exemple @code{\bar "||"} per a una doble barra, o @code{\bar "|."}
82 per a la doble barra final.  Per veure una llista completa de les
83 línies divisòries, consulteu @rusernamed{Bar lines,Línies divisòries}.
84
85 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
86 g1 e1 \bar "||" c2. c'4 \bar "|."
87 @end lilypond
88
89 @node Comprovacions de compàs
90 @unnumberedsubsubsec Comprovacions de compàs
91 @translationof Bar checks
92
93 Tot i que no es estrictament necessari, és convenient utilitzar
94 @emph{comprovacions de compàs} dins del codi d'entrada per a
95 indicar on se suposa que van les línies divisòries.
96 S'introdueixen mitjançant el caràcter de barra vertical, @code{|}
97 (AltGr -1 al teclat català).  Amb les comprovacions de compàs, el
98 programa pot verificar que hem introduït les duracions que
99 completen els compassos correctament.  Les comprovacions de compàs
100 també fan que el codi d'entrada sigui més fàcil de llegir, perquè
101 ajuden a organitzar el material.
102
103 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
104 g1 | e1 | c2. c'4 | g4 c g e | c4 r r2 |
105 @end lilypond
106
107 @seealso
108 Referència de la notació:
109 @ruser{Bar and bar number checks}.
110
111
112 @node Alteracions accidentals i armadures
113 @subsection Alteracions accidentals i armadures
114 @translationof Accidentals and key signatures
115
116 @menu
117 * Alteracions accidentals::
118 * Armadures::
119 * Advertiment armadures i altures::
120 @end menu
121
122 @warning{Freqüentment els nous usuaris es confonen amb les
123 alteracions accidentals: us preguem que llegeixi l'advertiment que
124 apareix al final d'aquesta secció, especialment si no teniu
125 familiaritat amb la teoria musical!}
126
127 @node Alteracions accidentals
128 @unnumberedsubsubsec Alteracions accidentals
129 @translationof Accidentals
130
131 @cindex accidentals, alteracions
132 @cindex alteracions
133 @cindex alteracions i armadures
134 @cindex sostingut
135 @cindex doble sostingut
136 @cindex sostingut, doble
137 @cindex bemoll
138 @cindex doble bemoll
139 @cindex bemoll, doble
140
141 @funindex es
142 @funindex is
143 @funindex eses
144 @funindex isis
145
146 Glossari musical:
147 @rglos{sharp},
148 @rglos{flat},
149 @rglos{double sharp},
150 @rglos{double flat},
151 @rglos{accidental}.
152
153 Una nota amb @notation{sostingut} es fa afegint @code{is} al nom,
154 i una nota @notation{bemoll} afegint @code{es}.  Como heu pogut
155 endevinar, un @notation{doble sostingut} o @notation{doble
156 bemol} es fa afegint @code{isis} o @code{eses}.  Aquesta sintaxi
157 deriva de les convencions de nomenclatura de les notes en les
158 llengües nòrdiques i germàniques com l'alemany i l'holandès.  Per
159 utilitzar altres noms per a les @notation{alteracions
160 accidentals}, vegeu @ruser{Note names in other languages}.
161
162 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
163 cis4 ees fisis, aeses
164 @end lilypond
165
166 @cindex tonalitat, armadura de la, establir
167
168 @node Armadures
169 @unnumberedsubsubsec Armadures
170 @translationof Key signatures
171
172 @cindex tonalitat, armadura de
173 @cindex armadura
174 @cindex major
175 @cindex menor
176 @cindex alteracions y armadura
177 @cindex contingut en front a presentació
178 @cindex presentació en front a contingut
179
180 @funindex \key
181 @funindex key
182 @funindex \major
183 @funindex major
184 @funindex \minor
185 @funindex minor
186
187 Glossari musical:
188 @rglos{key signature},
189 @rglos{major},
190 @rglos{minor}.
191
192 La @notation{armadura de la tonalitat} se estableix mitjançant la
193 instrucció @code{\key} seguit d'una nota i @code{\major} o
194 @code{\minor}.
195
196 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
197 \key d \major
198 a1 |
199 \key c \minor
200 a1 |
201 @end lilypond
202
203 @smallspace
204
205 @node Advertiment armadures i altures
206 @unnumberedsubsubsec Advertiment: armadures i altures
207 @translationof Warning key signatures and pitches
208
209 Glossari musical:
210 @rglos{accidental},
211 @rglos{key signature},
212 @rglos{pitch},
213 @rglos{flat},
214 @rglos{natural},
215 @rglos{sharp},
216 @rglos{transposition},
217 @rglos{Pitch names}.
218
219 Per determinar si s'ha d'imprimir una notació @notation{alteració
220 accidental}, el LilyPond examina les notes i la @notation{armadura
221 de la tonalitat}.  L'armadura solament afecta a les alteracions
222 @emph{impreses}, no a les pròpies notes!  Aquesta funcionalitat
223 sol confondre als que estan començant amb el programa, per això
224 deixeu-nos explicar-la en detall.
225
226 El LilyPond fa una clara distinció entre el contingut musical i la
227 presentació.  L'alteració (@notation{bemol}, @notation{becaire} o
228 @notation{sostingut}) d'una nota és part de l'altura, i per tant
229 és contingut musical.  Si una alteració (un signe @emph{imprès} de
230 bemoll, becaire o sostingut) s'imprimeix o no davant de la nota
231 corresponent, és una qüestió de presentació.  La presentació és
232 quelcom que segueix unes regles, de manera que les alteracions
233 accidentals s'imprimeixen automàticament segons aquestes regles.
234 Les altures de les notes de la seva música són obres d'art, per
235 tant no s'afegiran automàticament, i haureu d'introduir allò que
236 vulgueu escoltar.
237
238 Al següent exemple:
239
240 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
241 \key d \major
242 cis4 d e fis
243 @end lilypond
244
245 @noindent
246 Cap nota porta una alteració impresa, però de totes maneres heu
247 d'escriure l' @code{is} a @code{cis} i a  @code{fis} al fitxers
248 d'entrada.
249
250 El text @code{b} no significa @qq{imprimir una boleta negra a la
251 tercera línia del pentagrama.} El que significa en realitat:
252 @qq{hi ha una nota Si natural.}  A la tonalitat de La bemoll
253 major, @emph{porta} una alteració accidental:
254
255 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
256 \key aes \major
257 aes4 c b c
258 @end lilypond
259
260 Si l'anterior us causa confusió, penseu sobre el següent: si
261 estiguéssiu tocant el piano, quina tecla polsaríeu?  Si es tractés
262 d'una tecla negra, aleshores @emph{heu} d'afegir @w{@code{-is}} o
263 @w{@code{-es}} al nom de la nota!
264
265 Posar totes les alteracions de forma explícita pot requerir una
266 mica més de treball d'escriure, però l'avantatge és que la
267 @notation{transposició} és més fàcil, i les alteracions es poden
268 imprimir seguint diverses convencions diferents.  Consulteu
269 @ruser{Automatic accidentals} per veure exemples de
270 com es poden imprimir alteracions d'acord amb regles diferents.
271
272
273 @seealso
274 Referència de la notació:
275 @ruser{Note names in other languages},
276 @rusernamed{Accidentals,Alteracions accidentals},
277 @ruser{Automatic accidentals},
278 @ruser{Key signature}.
279
280 @node Lligadures d'unió i d'expressió
281 @subsection Lligadures d'unió i d'expressió
282 @translationof Ties and slurs
283
284 @cindex lligadura d'unió
285 @cindex lligadura d'expressió
286 @cindex lligadura de fraseig
287 @cindex fraseig, lligadura de
288
289 @funindex ~
290 @funindex ( ... )
291 @funindex \( ... \)
292
293 @menu
294 * Lligadures d'unió::
295 * Lligadures d'expressió::
296 * Lligadures de fraseig::
297 * Advertiments lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió::
298 @end menu
299
300 @node Lligadures d'unió
301 @unnumberedsubsubsec Lligadures d'unió
302 @translationof Ties
303
304 Glossari musical:
305 @rglos{tie}.
306
307 Una @notation{lligadura d'unió} es crea adjuntant un caràcter
308 d'accent @code{~} a la primera nota lligada:
309
310 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
311 g4~ 4 c2~ | 4~ 8 a~ 2 |
312 @end lilypond
313
314 @node Lligadures d'expressió
315 @unnumberedsubsubsec Lligadures d'expressió
316 @translationof Slurs
317
318 Glossari musical:
319 @rglos{slur}.
320
321 Una @notation{lligadura d'expressió} és una corba que es traça
322 abastant diverses notes.  Les notes inicial i final es marquen
323 mitjançant @code{(} y @code{)} respectivament.
324
325 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
326 d4( c16) cis( d e c cis d) e( d4)
327 @end lilypond
328
329 @node Lligadures de fraseig
330 @unnumberedsubsubsec Lligadures de fraseig
331 @translationof Phrasing slurs
332
333 Glossari musical:
334 @rglos{slur},
335 @rglos{phrasing}.
336
337 Les lligadures que s'utilitzen per indicar @notation{fraseigs} més
338 llargs es poden introduir mitjançant @code{\(} i @code{\)}.  Poden
339 haver-hi a l'hora lligadures de legato i lligadures de fraseig,
340 però no és possible tenir legatos simultanis o lligadures
341 d'expressió simultànies.
342
343 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
344 g4\( g8( a) b( c) b4\)
345 @end lilypond
346
347 @smallspace
348
349 @cindex lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió
350
351 @node Advertiments lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió
352 @unnumberedsubsubsec Advertiments: lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió
353 @translationof Warnings slurs vs. ties
354
355 Glossari musical:
356 @rglos{articulation},
357 @rglos{slur},
358 @rglos{tie}.
359
360 Una @notation{lligadura d'expressió} sembla una
361 @notation{lligadura d'unió}, però té un significat diferent.  Una
362 lligadura (d'unió) senzillament feu que la primera nota sigui més
363 llarga, i sols es pot utilitzar sobre parelles de notes iguals.
364 Les lligadures d'expressió indiquen la @notation{articulació} de
365 les notes, i es poden utilitzar sobre grups majors de notes.  Les
366 lligadures d'unió i d'expressió es poden niuar unes a dins de les
367 altres.
368
369 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
370 c4~( c8 d~ 4 e)
371 @end lilypond
372
373
374 @seealso
375 Referència de la notació:
376 @rusernamed{Ties,Lligadures d'unió},
377 @rusernamed{Slurs,Lligadures d'expressió},
378 @rusernamed{Phrasing slurs,Lligadures de fraseig}.
379
380 @node Articulacions i matisos dinàmics
381 @subsection Articulacions i matisos dinàmics
382 @translationof Articulation and dynamics
383
384 @menu
385 * Articulacions::
386 * Indicacions de digitació::
387 * Matisos dinàmics::
388 @end menu
389
390 @node Articulacions
391 @unnumberedsubsubsec Articulacions
392 @translationof Articulations
393
394 @cindex articulació
395 @cindex accent
396 @cindex staccato
397
398 Glossari musical:
399 @rglos{articulation}.
400
401 Les @notation{articulacions} més corrents es poden afegir a les
402 notes utilitzant un guió @code{-} seguit d'un caràcter únic:
403
404 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
405 c4-^ c-+ c-- c-!
406 c4-> c-. c2-_
407 @end lilypond
408
409 @node Indicacions de digitació
410 @unnumberedsubsubsec Indicacions de digitació
411 @translationof Fingerings
412
413 @cindex digitacions
414
415 @funindex ^
416 @funindex _
417
418 Glossari musical:
419 @rglos{fingering}.
420
421 De manera similar, les @notation{digitacions} es poden afegir a
422 una nota utilitzant un guió (@code{-}) seguit del dígit desitjat:
423
424 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
425 c4-3 e-5 b-2 a-1
426 @end lilypond
427
428 Les articulacions i digitacions normalment es col.loquen de forma
429 automàtica, però podeu especificar una direcció mitjançant
430 @code{^} (a sobre) o @code{_} (a sota).  També podeu usar diverses
431 articulacions sobre la mateixa nota.  No obstant, gairebé sempre és
432 millor deixar que el LilyPond determini la direcció de les
433 articulacions.
434
435 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
436 c4_-^1 d^. f^4_2-> e^-_+
437 @end lilypond
438
439 @node Matisos dinàmics
440 @unnumberedsubsubsec Matisos dinàmics
441 @translationof Dynamics
442
443 @cindex dinàmica, indicacions de
444 @cindex matisos
445 @cindex decrescendo
446 @cindex crescendo
447
448 @funindex \f
449 @funindex \ff
450 @funindex \mp
451 @funindex \p
452 @funindex \mf
453 @funindex \pp
454 @funindex \<
455 @funindex <
456 @funindex \>
457 @funindex >
458 @funindex \!
459 @funindex !
460
461 Glossari musical:
462 @rglos{dynamics},
463 @rglos{crescendo},
464 @rglos{decrescendo}.
465
466 Les expressions de @notation{matís} o signes dinàmics es fan
467 afegint les marques (amb una barra invertida) a la nota:
468
469 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
470 c4\ff c\mf c\p c\pp
471 @end lilypond
472
473 Els @notation{crescendi} i @notation{decrescendi} comencen amb les
474 ordres @code{\<} i @code{\>}.  La següent indicació de matís, com
475 per exemple @code{\f}, acabarà el (de)crescendo, o bé es pot usar
476 la instrucció @code{\!}:
477
478 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
479 c4\< c\ff\> c c\!
480 @end lilypond
481
482
483 @seealso
484 Referència de la notació:
485 @ruser{Articulations and ornamentations},
486 @ruser{Fingering instructions},
487 @rusernamed{Dynamics,Matisos dinàmics}.
488
489 @node Addició de text
490 @subsection Addició de  text
491 @translationof Adding text
492
493 @cindex text, addició
494 @cindex addició de text
495 @cindex marcat
496
497 @funindex \markup
498 @funindex markup
499
500 És possible afegir text a la partitura:
501
502 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
503 c2^"espr" a_"legato"
504 @end lilypond
505
506 Es pot aplicar un format addicional mitjançant la instrucció
507 @code{\markup}:
508
509 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
510 c2^\markup { \bold espr }
511 a2_\markup {
512   \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
513 }
514 @end lilypond
515
516
517 @seealso
518 Referència de la notació:
519 @ruser{Writing text}.
520
521
522 @node Barres automàtiques i manuals
523 @subsection Barres automàtiques i manuals
524 @translationof Automatic and manual beams
525
526 @cindex barres de corxera
527 @cindex barrat
528 @cindex automàtiques, barres
529 @cindex manuals, barres
530 @cindex barres automàtiques
531 @cindex barres manuals
532
533 @funindex [ ... ]
534 @funindex [
535 @funindex ]
536 @funindex \autoBeamOff
537 @funindex autoBeamOff
538 @funindex \autoBeamOn
539 @funindex autoBeamOn
540
541 Glossari musical:
542 @rglos{beam}.
543
544 Totes les @notation{barres} de les figures es dibuixen
545 automàticament:
546
547 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
548 a8 ais d ees r d c16 b a8
549 @end lilypond
550
551 Si no us agraden les barres automàtiques, poden forçar-se
552 manualment. Marqueu la primera nota que comprèn la barra amb
553 @code{[} i la última amb @code{]}.
554
555 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
556 a8[ ais] d[ ees r d] c16 b a8
557 @end lilypond
558
559 Si voleu desactivar completament el barrat automàtic o per a una
560 secció extensa de música, utilitzeu l'ordre @code{\autoBeamOff}
561 per desactivar-lo i @code{\autoBeamOn} para activar-lo un altre
562 cop.
563
564 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
565 \autoBeamOff
566 a8 c b4 d8. c16 b4 |
567 \autoBeamOn
568 a8 c b4 d8. c16 b4 |
569 @end lilypond
570
571
572 @seealso
573 Referència de la notació:
574 @ruser{Automatic beams},
575 @ruser{Manual beams}.
576
577 @node Instruccions rítmiques avançades
578 @subsection Instruccions rítmiques avançades
579 @translationof Advanced rhythmic commands
580
581 @menu
582 * Compàs parcial::
583 * Grups especials::
584 * Notes d'adorn::
585 @end menu
586
587 @node Compàs parcial
588 @unnumberedsubsubsec Compàs parcial
589 @translationof Partial measure
590
591 @cindex anacrusi
592 @cindex compàs parcial
593
594 @funindex \partial
595 @funindex partial
596
597 Glossari musical:
598 @rglos{anacrusis}.
599
600 Una @notation{anacrusi} s'introdueix amb la paraula clau
601 @code{\partial}.  Va seguida d'una duració: @code{\partial 4} és
602 una anacrusi de negra i @code{\partial 8} de corxera.
603
604 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
605 \partial 8 f8 |
606 c2 d |
607 @end lilypond
608
609 @node Grups especials
610 @unnumberedsubsubsec Grups especials
611 @translationof Tuplets
612
613 @cindex grups especials
614 @cindex tresets
615
616 @funindex \tuplet
617 @funindex tuplet
618
619 Glossari musical:
620 @rglosnamed{note value,valor de la nota},
621 @rglosnamed{triplet,treset}.
622
623 Els grups especials com ara els tresets es fan amb la paraula clau
624 @code{\tuplet}.  Requereix dos arguments: una fracció i un
625 fragment de música.  La fracció és el nombre de notes del grup
626 partit pel nombre de notes que normalment ocupen la mateixa
627 duració.  Per als tresets hi ha tres notes a l'espai de dues, de
628 manera que els @notation{tresets} es fan amb una fracció de 3/2.
629
630 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
631 \tuplet 3/2 { f8 g a }
632 \tuplet 3/2 { c8 r c }
633 \tuplet 3/2 { f,8 g16[ a g a] }
634 \tuplet 3/2 { d4 a8 }
635 @end lilypond
636
637 @node Notes d'adorn
638 @unnumberedsubsubsec Notes d'adorn
639 @translationof Grace notes
640
641 @cindex notes d'adorn
642 @cindex acciaccatura
643 @cindex appoggiatura
644
645 @funindex \grace
646 @funindex grace
647 @funindex \acciaccatura
648 @funindex acciaccatura
649 @funindex \appoggiatura
650 @funindex acciaccatura
651
652 Glossari musical:
653 @rglos{grace notes},
654 @rglos{acciaccatura},
655 @rglos{appoggiatura}.
656
657 Les @notation{notes d'adorn} es creen amb l'ordre
658 @code{\grace}, tot i que també es poden aconseguir precedint una
659 expressió musical amb la paraula clau @code{\appoggiatura} o
660 @code{\acciaccatura}.
661
662 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
663 c2 \grace { a32 b } c2 |
664 c2 \appoggiatura b16 c2 |
665 c2 \acciaccatura b16 c2 |
666 @end lilypond
667
668
669 @seealso
670 Referència de la notació:
671 @rusernamed{Grace notes,Notes d'adorn},
672 @rusernamed{Tuplets,Grups especials},
673 @ruser{Upbeats}.
674
675 @node Diverses notes a la vegada
676 @section Diverses notes a la vegada
677 @translationof Multiple notes at once
678
679 Aquesta secció és una introducció a les notes simultànies:
680 diversos instruments, diversos pentagrames per a un sol instrument
681 (per exemple piano) i acords.
682
683 La paraula @qq{polifonia} en música fa referència al fet de tenir
684 més d'una veu en un moment determinat dins d'una peça musical. La
685 paraula @qq{polifonia} al LilyPond es refereix al fet de tenir més
686 d'una veu al mateix pentagrama.
687
688 @menu
689 * Explicació de les expressions musicals::
690 * Diversos pentagrames::
691 * Grups de pentagrames::
692 * Combinar notes per formar acords::
693 * Polifonia a un sol pentagrama::
694 @end menu
695
696
697 @node Explicació de les expressions musicals
698 @subsection Explicació de les expressions musicals
699 @translationof Music expressions explained
700
701 @cindex musical, expressió
702 @cindex expressió musical
703 @cindex composta, expressió musical
704 @cindex musical, expressió, composta
705
706 @menu
707 * Analogia expressions matemàtiques::
708 * Expressions musicals simultànies diversos pentagrames::
709 * Expressions musicals simultànies un sol pentagrama::
710 @end menu
711
712 Als fitxers d'entrada del LilyPond,  la música es representa
713 mitjançant @emph{expressions musicals}.  Una sola nota és una
714 expressió musical:
715
716 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
717 a4
718 @end lilypond
719
720 En tancar un grup de notes dins de claudàtors creem una
721 @emph{expressió musical composta}. Aquí hem creat una expressió
722 musical composta amb dues notes:
723
724 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
725 { a4 g4 }
726 @end lilypond
727
728 Si col.loquem un grup d'expressions musicals (per exemple: notes)
729 dins de claudàtors, això significa que es troben en seqüència (és
730 a dir, cada una segueix a l'anterior).  El resultat és una altra
731 expressió musical:
732
733 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
734 { { a4 g } f4 g }
735 @end lilypond
736
737 @node Analogia expressions matemàtiques
738 @unnumberedsubsubsec Analogia: expressions matemàtiques
739 @translationof Analogy mathematical expressions
740
741 Aquest mecanisme és semblant a les fórmules matemàtiques: una
742 fórmula gran es construeix combinant fórmules petites.  Aquestes
743 fórmules es diuen expressions, i la seva definició és recursiva de
744 tal manera que es poden construir expressions d'una mida i
745 complexitat arbitràries. Per exemple:
746
747 @example
748 1
749
750 1 + 2
751
752 (1 + 2) * 3
753
754 ((1 + 2) * 3) / (4 * 5)
755 @end example
756
757 Això és una seqüència d'expressions on cada expressió es troba
758 continguda dins de la següent, més gran.  Les expressions més
759 simples són números, i les majors es fan combinant expressions
760 mitjançant operadors (coma ara @code{+}, @code{*} i @code{/}) i
761 parèntesis. De la mateixa manera es pot niuar a una profunditat
762 arbitrària, el que es fa necessari per a músiques complexes com ara
763 les partitures polifòniques.
764
765 @node Expressions musicals simultànies diversos pentagrames
766 @unnumberedsubsubsec Expressions musicals simultànies: diversos pentagrames
767 @translationof Simultaneous music expressions multiple staves
768
769 @cindex diversos pentagrames
770 @cindex pentagrames, diversos
771 @cindex polifonia
772 @cindex combinar expressions en paral.lel
773 @cindex paral.leles, expressions
774 @cindex expressions paral.leles
775 @cindex relatiu, mode, música simultània i
776 @cindex relatiu, mode, expressions paral.leles i
777 @cindex simultània, música, mode relatiu i
778 @cindex paral.leles, expressions, mode relatiu i
779
780 @funindex <<
781 @funindex >>
782 @funindex << ... >>
783
784 Glossari musical:
785 @rglos{polyphony}.
786
787 Aquesta tècnica és molt útil per a la música
788 @notation{polifònica}.  Per introduir música amb més veus o amb
789 més pentagrames, el que fem és combinar diverses expressions en
790 paral.lel.  Per indicar que dues veus s'han d'interpretar al
791 mateix temps, senzillament introduïu una combinació simultània
792 d'expressions musicals.  Una expressió musical @q{simultània} es
793 forma tancant les expressions dins de @code{<<} y @code{>>}.  A
794 l'exemple que segueix, tres seqüències (cadascuna de les quals
795 conté dues notes diferents) es combinen de forma simultània:
796
797 @lilypond[verbatim,quote]
798 \relative c'' {
799   <<
800     { a2 g }
801     { f2 e }
802     { d2 b }
803   >>
804 }
805 @end lilypond
806
807 Tingueu en compte que hem sagnat cada nivell jeràrquic de
808 l'entrada amb un marge diferent.  Al LilyPond no li importa quant
809 (o que poc) espai hi hagi al començament d'una línia però
810 l'establiment de marges diferents dins del codi del LilyPond,
811 d'aquesta forma, el fa molt més fàcil de llegir per a nosaltres
812 els éssers humans.
813
814 @warning{Cada nota s'entén relativa a la nota anterior de
815 l'entrada, solament la primera és relativa a la @code{c''} dins de
816 la instrucció inicial @code{@bs{}\relative}.}
817
818 @node Expressions musicals simultànies un sol pentagrama
819 @unnumberedsubsubsec Expressions musicals simultànies: un sol pentagrama
820 @translationof Simultaneous music expressions single staff
821
822 Per determinar el nombre de pentagrames a una peça, el LilyPond
823 examina el començament de la primera expressió.  Si hi ha una sola
824 nota, hi ha un sol pentagrama; si hi ha una expressió simultània,
825 hi ha més d'un pentagrama.  El següent exemple presenta una
826 expressió complexa, però com comença amb una sola nota, es
827 disposa sobre un sols pentagrama.
828
829 @lilypond[verbatim,quote]
830 \relative c'' {
831   c2 <<c e>> |
832   << { e2 f } { c2 <<b d>> } >> |
833 }
834 @end lilypond
835
836 @node Diversos pentagrames
837 @subsection Diversos pentagrames
838 @translationof Multiple staves
839
840 @cindex diversos pentagrames
841 @cindex pentagrames, diversos
842 @cindex context
843 @cindex context de notació
844 @cindex notació, context de
845
846 @funindex \new Staff
847 @funindex new Staff
848 @funindex Staff
849 @funindex \new
850 @funindex new
851 @funindex Score
852 @funindex Voice
853 @funindex Lyrics
854 @funindex ChordNames
855
856 Com ja hem vist a @ref{Explicació de les expressions musicals},
857 els fitxers d'entrada per al LilyPond es construeixen a base
858 d'expressions musicals.  Si la partitura comença amb expressions
859 musicals simultànies, el LilyPond crea diversos pentagrames.  És
860 més fàcil, no obstant, veure el que passa si creem cada u dels
861 pentagrames de forma explícita.
862
863 Per imprimir més d'un pentagrama, cada fragment de música que
864 constitueix un pentagrama es marca escrivint @code{\new Staff}
865 abans d'ell. Aquests elements @code{Staff} es combinen després en
866 paral.lel amb @code{<<} y @code{>>}:
867
868 @lilypond[verbatim,quote]
869 \relative c'' {
870   <<
871     \new Staff { \clef "treble" c4 }
872     \new Staff { \clef "bass" c,,4 }
873   >>
874 }
875 @end lilypond
876
877 L'ordre @code{\new} inaugura un @q{context de notació}.  Un
878 context de notació és un entorn dins del què s'interpreten els
879 esdeveniments musicals (com les notes o les ordres @code{\clef}).
880 Per peces senzilles, els contextos d'aquest tipus es creen
881 automàticament.  Per a peces més complicades, és millor marcar els
882 contextos de forma explícita.
883
884 Hi ha diverses classes de contextos. @code{Score}, @code{Staff} i
885 @code{Voice} gestionen la notació melòdica, mentre que
886 @code{Lyrics} s'ocupa dels textos cantats i @code{ChordNames}
887 imprimeix els noms dels acords.
888
889 En termes de sintaxi, l'anteposició de @code{\new} a una expressió
890 musical crea una expressió musical major.  És semblant al signe
891 menys de les matemàtiques.  La fórmula @math{(4+5)} és una
892 expressió, per tant @math{-(4+5)} és una expressió més àmplia.
893
894 Les indicacions de compàs escrites a un pentagrama afecten la
895 resta d'ells, de forma predeterminada.  En canvi, l'armadura de la
896 tonalitat d'un pentagrama @emph{no} afecta als altres
897 pentagrames. Aquest comportament predeterminat diferent és a causa
898 de què les partitures amb instruments transpositors són més
899 comunes que les partitures polirítmiques.
900
901 @lilypond[verbatim,quote]
902 \relative c'' {
903   <<
904     \new Staff { \clef "treble" \key d \major \time 3/4 c4 }
905     \new Staff { \clef "bass" c,,4 }
906   >>
907 }
908 @end lilypond
909
910
911 @node Grups de pentagrames
912 @subsection Grups de pentagrames
913 @translationof Staff groups
914
915 @cindex sistema de piano
916 @cindex piano, sistema de
917 @cindex sistema de cor
918 @cindex cor, sistema de
919 @cindex grup de pentagrames
920 @cindex pentagrames, grup de
921
922 @funindex PianoStaff
923 @funindex GrandStaff
924 @funindex ChoirStaff
925
926 Glossari musical:
927 @rglos{brace},
928 @rglos{staff},
929 @rglos{system}.
930
931 La música per a piano es composa tipogràficament en forma de dos
932 pentagrames units mitjançant un @notation{claudàtor}. L'aspecte
933 imprès d'aquest sistema de pentagrames se sembla a l'exemple
934 polifònic que apareix a @ref{Diversos pentagrames}, però en aquest
935 cas l'expressió completa es col.loca dins d'un @code{PianoStaff}:
936
937 @example
938 \new PianoStaff <<
939   \new Staff @dots{}
940   \new Staff @dots{}
941 >>
942 @end example
943
944 Heus aquí un petit exemple:
945
946 @lilypond[verbatim,quote]
947 \relative c'' {
948   \new PianoStaff <<
949     \new Staff { \time 2/4 c4 e | g g, | }
950     \new Staff { \clef "bass" c,,4 c' | e c | }
951   >>
952 }
953 @end lilypond
954
955 Altres grups de pentagrames es declaren mitjançant @code{\new
956 GrandStaff}, que és apropiat per a partitures orquestrals, i
957 @code{\new ChoirStaff}, que és apropiat per a partitures
958 vocals. Cadascú d'aquests grups de pautes forma un tipus de
959 context diferent, que produeix el claudàtor a l'esquerra i que
960 també controla l'abast de les línies divisòries.
961
962 @seealso
963 Referència de la notació:
964 @ruser{Keyboard and other multi-staff instruments},
965 @ruser{Displaying staves}.
966
967 @node Combinar notes per formar acords
968 @subsection Combinar notes per formar acords
969 @translationof Combining notes into chords
970
971 Glossari musical:
972 @rglos{chord}.
973
974 @cindex acords
975 @cindex duracions de notes en acords
976
977 @funindex <
978 @funindex >
979 @funindex < ... >
980
981 Hem vist amb anterioritat com es poden combinar les notes formant
982 @notation{acordes} que indiquen que són simultànies, tancant-les
983 entre dobles angles.  La forma normal d'indicar un acord, però, és
984 tancar les notes entre angles @emph{senzills}.  Observeu que totes
985 les notes d'un acord han de tenir la mateixa duració, i que la
986 duració s'escriu després de l'angle de tancament.
987
988 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
989 r4 <c e g> <c f a>2
990 @end lilypond
991
992 Hem de pensar que els acords són quelcom gairebé equivalent a les
993 notes senzilles: gairebé tot el es pot adjuntar a una nota es pot
994 adjuntar també a un acord, i tot ha d'anar @emph{per fora} dels
995 angles.  Per exemple, podeu combinar marques com ara barres i
996 lligadures, amb acords. Tan sols heu de recordar que s'escriuen
997 per fora dels angles.
998
999 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
1000 r4 <c e g>~ <c f a>2 |
1001 <c e g>8[ <c f a> <c e g> <c f a>]
1002   <c e g>8\>[ <c f a> <c f a> <c e g>]\! |
1003 r4 <c e g>8.\p <c f a>16( <c e g>4-. <c f a>) |
1004 @end lilypond
1005
1006 @seealso
1007 Referència de la notació:
1008 @ruser{Chorded notes}.
1009
1010
1011 @node Polifonia a un sol pentagrama
1012 @subsection Polifonia a un sol pentagrama
1013 @translationof Single staff polyphony
1014
1015 @cindex polifonia
1016 @cindex diverses veus
1017 @cindex veus, més, en un sol pentagrama
1018 @cindex únic, polifonia en pentagrama
1019 @cindex separador, silenci
1020 @cindex silenci separador
1021
1022 @funindex << ... \\ ... >>
1023 @funindex <<
1024 @funindex \\
1025 @funindex >>
1026
1027 La música polifònica al LilyPond, tot i que no és difícil, utilitza
1028 conceptes que encara no hem tractat, per la qual cosa no les
1029 presentarem en aquest moment.  En comptes d'això, les seccions
1030 següents presenten aquests conceptes i els expliquen en
1031 profunditat.
1032
1033 @seealso
1034 Manual d'aprenentatge:
1035 @ref{Les veus contenen música}.
1036
1037 Referència de la notació:
1038 @ruser{Simultaneous notes}.
1039
1040
1041 @node Cançons
1042 @section Cançons
1043 @translationof Songs
1044
1045 En aquesta secció presentem com elaborar música vocal i fulls
1046 senzilles de cançó.
1047
1048 @menu
1049 * Elaborar cançons senzilles::
1050 * Alineació de la lletra a una melodia::
1051 * Lletra en diversos pentagrames::
1052 @end menu
1053
1054
1055 @node Elaborar cançons senzilles
1056 @subsection Elaborar cançons senzilles
1057 @translationof Setting simple songs
1058
1059 @cindex lletra
1060 @cindex cançons
1061
1062 @funindex \addlyrics
1063 @funindex addlyrics
1064
1065 Glossari musical:
1066 @rglos{lyrics}.
1067
1068 Presentem a continuació l'inici de la melodia d'una cançó
1069 infantil, @qq{Girls and boys come out to play}:
1070
1071 @lilypond[verbatim,quote]
1072 \relative c'' {
1073   \key g \major
1074   \time 6/8
1075   d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4
1076 }
1077 @end lilypond
1078
1079 Es pot assignar la @notation{lletra} a aquestes notes combinant
1080 ambdues amb la paraula clau @code{\addlyrics}.  La lletra s'escriu
1081 separant cada síl.laba mitjançant un espai.
1082
1083 @lilypond[verbatim,quote]
1084 <<
1085   \relative c'' {
1086     \key g \major
1087     \time 6/8
1088     d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4
1089   }
1090   \addlyrics {
1091     Girls and boys come | out to play,
1092   }
1093 >>
1094 @end lilypond
1095
1096 Observeu els angles dobles @w{@code{<<@dots{}>>}} al voltant del
1097 fragment sencer per expressar que la música i la lletra han de
1098 succeir al mateix temps.
1099
1100 @node Alineació de la lletra a una melodia
1101 @subsection Alineació de la lletra a una melodia
1102 @translationof Aligning lyrics to a melody
1103
1104 @cindex melisma
1105 @cindex línia de extensió
1106 @cindex guió
1107 @cindex guió baix
1108 @cindex lletra, alineació de
1109 @cindex alineació de la lletra
1110 @cindex lletra, paraules polisíl.labes
1111 @cindex paraules polisíl.labes en la lletra
1112
1113 Glossari musical:
1114 @rglos{melisma},
1115 @rglos{extender line}.
1116
1117 La següent línia de la cançó infantil és @notation{The moon doth
1118 shine as bright as day}.  A continuació l'ampliarem:
1119
1120 @lilypond[verbatim,quote]
1121 <<
1122   \relative c'' {
1123     \key g \major
1124     \time 6/8
1125     d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1126     a4 b8 c b a | d4 b8 g4. |
1127   }
1128   \addlyrics {
1129     Girls and boys come | out to play,
1130     The | moon doth shine as | bright as day; |
1131   }
1132 >>
1133 @end lilypond
1134
1135 Si compilem el codi de l'exemple anterior, veurem alguns missatges
1136 d'advertiment sobre la consola:
1137
1138 @example
1139 song.ly:12:29: warning: la comprovació de compàs ha fallat a: 5/8
1140     The | moon doth shine as
1141                              | bright as day; |
1142 song.ly:12:46: warning: la comprovació de compàs ha fallat a: 3/8
1143     The | moon doth shine as | bright as day;
1144                                               |
1145 @end example
1146
1147 Aquest és un bon exemple de la utilitat de les comprovacions de
1148 compàs.  Ara bé, si mirem la música, podem observar que la lletra
1149 addicional no s'alinea correctament amb les notes.  La paraula
1150 @q{shine} s'ha de cantar sobre dues notes, no una.  Això es coneix
1151 com @notation{melisma}, una síl.laba única que es canta sobre més
1152 d'una nota.  Existeixen diverses formes de fer que una síl.laba
1153 recaigui sobre diverses notes, sent la més senzilla escriure una
1154 lligadura d'expressió sobre elles (vegeu @ref{Lligadures d'unió i d'expressió}):
1155
1156 @lilypond[verbatim,quote]
1157 <<
1158   \relative c'' {
1159     \key g \major
1160     \time 6/8
1161     d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1162     a4 b8 c( b) a | d4 b8 g4. |
1163   }
1164   \addlyrics {
1165     Girls and boys come | out to play,
1166     The | moon doth shine as | bright as day; |
1167   }
1168 >>
1169 @end lilypond
1170
1171 Ara la lletra s'alinea correctament amb les notes, però el barrat
1172 automàtic de les notes que corresponen a @notation{shine as} no
1173 sembla correcte.  Podem remeiar-lo inserint instruccions de
1174 barrat manual per sobreescriure el barrat automàtic; per veure més
1175 detalls consulteu @ref{Barres automàtiques i manuals}.
1176
1177 @lilypond[verbatim,quote]
1178 <<
1179   \relative c'' {
1180     \key g \major
1181     \time 6/8
1182     d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1183     a4 b8 c([ b]) a | d4 b8 g4. |
1184   }
1185   \addlyrics {
1186     Girls and boys come | out to play,
1187     The | moon doth shine as | bright as day; |
1188   }
1189 >>
1190 @end lilypond
1191
1192 Com alternativa a la utilització de lligadures d'expressió, els
1193 melismes es poden indicar solament a la lletra utilitzant un guió
1194 baix, @code{_}, per a cada nota que volem incloure dins del
1195 melisma:
1196
1197 @lilypond[verbatim,quote]
1198 <<
1199   \relative c'' {
1200     \key g \major
1201     \time 6/8
1202     d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1203     a4 b8 c[ b] a | d4 b8 g4. |
1204   }
1205   \addlyrics {
1206     Girls and boys come | out to play,
1207     The | moon doth shine _ as | bright as day; |
1208   }
1209 >>
1210 @end lilypond
1211
1212 Si una síl.laba s'estén sobre diverses notes o una sola nota molt
1213 llarga, normalment es traça una @notation{línia extensora} des de
1214 la síl.laba que s'estén i per sota de totes les notes que
1215 corresponen a aquesta síl.laba.  S'escriu com dos guions baixos
1216 @code{__}.  Heus aquí un exemple extret dels primers tres
1217 compassos del @notation{Lament de Dido}, de @notation{Dido i
1218 Enees} de Purcell:
1219
1220 @lilypond[verbatim,quote]
1221 <<
1222   \relative c'' {
1223     \key g \minor
1224     \time 3/2
1225     g2 a bes | bes2( a) b2 |
1226     c4.( bes8 a4. g8 fis4.) g8 | fis1
1227   }
1228   \addlyrics {
1229     When I am | laid,
1230     am | laid __ in | earth,
1231   }
1232 >>
1233 @end lilypond
1234
1235 Fins al moment, cap dels exemples implicaven paraules que
1236 tinguessin més d'una síl.laba.  Aquestes paraules es reparteixen
1237 en general a raó d'una nota per cada síl.laba, amb guions curts
1238 entre les síl.labes.  Aquests guions separadors es teclegen com
1239 dos guions, amb el resultat d'un guió curt centrat entre les
1240 síl.labes. Presentem a continuació un exemple que demostra això i
1241 tot el que hem après fins aquest moment sobre l'alineació de la
1242 lletra a les notes.
1243
1244 @c no ragged-right here because otherwise the hyphens get lost,
1245 @c but the example is long enough to avoid looking strange.
1246 @lilypond[verbatim,quote,noragged-right]
1247 <<
1248   \relative c' {
1249     \key g \major
1250     \time 3/4
1251     \partial 4
1252     d4 | g4 g a8( b) | g4 g b8( c) |
1253     d4 d e | c2
1254   }
1255   \addlyrics {
1256     A -- | way in a __ | man -- ger,
1257     no __ | crib for a | bed, __
1258   }
1259 >>
1260 @end lilypond
1261
1262 Alguns textos (especialment els que estan en italià o català)
1263 requereixen el contrari: col.locar més d'una síl.laba a una única
1264 nota. Això s'aconsegueix enllaçant les síl.labes entre sí
1265 mitjançant un guió baix simple @code{_} (sense cap espai), o bé
1266 envoltant-les entre claudàtors.  Aquí apareix un exemple procedent
1267 del @notation{Barber de Sevilla} de Rossini, on la síl.laba
1268 @notation{al} es canta sobre la mateixa nota que la síl.laba
1269 @notation{go} de la paraula @q{Largo} a l'ària de Fígaro
1270 @notation{Largo al factotum}:
1271
1272 @c no ragged-right here because otherwise the hyphens get lost,
1273 @c but the example is long enough to avoid looking strange.
1274 @lilypond[verbatim,quote,noragged-right]
1275 <<
1276   \relative c' {
1277     \clef "bass"
1278     \key c \major
1279     \time 6/8
1280     c4.~ 8 d b | c8([ d]) b c d b | c8
1281   }
1282   \addlyrics {
1283     Lar -- go_al fac -- | to -- tum del -- la cit -- | tà
1284   }
1285 >>
1286 @end lilypond
1287
1288
1289 @seealso
1290 Referència de la notació:
1291 @ruser{Vocal music}.
1292
1293
1294 @node Lletra en diversos pentagrames
1295 @subsection Lletra en diversos pentagrames
1296 @translationof Lyrics to multiple staves
1297
1298 @cindex lletra i diversos pentagrames
1299 @cindex diversos pentagrames i lletra
1300
1301 La solució senzilla que utilitza @code{\addlyrics} es pot usar per
1302 posar lletra a més d'un pentagrama.  Aquí apareix un exemple tret
1303 del @notation{Judas Macabeu} de Haendel:
1304
1305 @lilypond[verbatim,quote]
1306 <<
1307   \relative c'' {
1308     \key f \major
1309     \time 6/8
1310     \partial 8
1311     c8 | c8([ bes]) a a([ g]) f | f'4. b, | c4.~ 4
1312   }
1313   \addlyrics {
1314     Let | flee -- cy flocks the | hills a -- | dorn, __
1315   }
1316   \relative c' {
1317     \key f \major
1318     \time 6/8
1319     \partial 8
1320     r8 | r4. r4 c8 | a'8([ g]) f f([ e]) d | e8([ d]) c bes'4
1321   }
1322   \addlyrics {
1323     Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
1324   }
1325 >>
1326 @end lilypond
1327
1328 Qualsevol partitura d'una complexitat més gran que la d'aquest
1329 senzill exemple es fa millor separant la lletra de l'estructura de
1330 pentagrames mitjançant variables (expressions amb nom).  Les
1331 variables es tracten a @ref{Organitzar les peces mitjançant
1332 variables}.
1333
1334 @seealso
1335 Referència de la notació:
1336 @ruser{Vocal music}.
1337
1338
1339 @node Retocs finals
1340 @section Retocs finals
1341 @translationof Final touches
1342
1343 Aquest és l'últim apartat del tutorial; mostra la forma de donar
1344 els retocs finals a peces senzilles, i ofereix una introducció a
1345 la resta del manual.
1346
1347 @menu
1348 * Organitzar les peces mitjançant variables::
1349 * Afegir títols::
1350 * Noms de nota absoluts::
1351 * Més enllà del tutorial::
1352 @end menu
1353
1354
1355 @node Organitzar les peces mitjançant variables
1356 @subsection Organitzar les peces mitjançant variables
1357 @translationof Organizing pieces with variables
1358
1359 @cindex variables
1360 @cindex variables, definir
1361 @cindex identificadors
1362 @cindex macros
1363 @cindex assignació de variables
1364 @cindex ús de les variables
1365 @cindex variables, ús de
1366 @cindex variables, caràcters permesos en
1367 @cindex caràcters permesos en variables
1368
1369 Quan els elements que hem discutit anteriorment es combinen per
1370 produir fitxers més grans, les expressions musicals es fan
1371 enormes.  A la música polifònica amb molts pentagrames, els
1372 fitxers d'entrada poden tornar-se molt propensos a la confusió,
1373 Podem reduir aquesta confusió utilitzant les @emph{variables}.
1374
1375 Amb les variables (també conegudes com identificadors o macros),
1376 podem trossejar les expressions musicals complexes.  Una variable
1377 s'assigna de la manera següent:
1378
1379 @example
1380 musicaAmbNom = @{ @dots{} @}
1381 @end example
1382
1383 El contingut de l'expressió musical @code{musicaAmbNom} es pot
1384 usar posteriorment col.locant una barra invertida davant del nom
1385 (@code{\musicaAmbNom}, igual que una ordre normal del LilyPond).
1386
1387 @lilypond[verbatim,quote]
1388 violin = \new Staff {
1389   \relative c'' {
1390     a4 b c b
1391   }
1392 }
1393
1394 cello = \new Staff {
1395   \relative c {
1396     \clef "bass"
1397     e2 d
1398   }
1399 }
1400
1401 {
1402   <<
1403     \violin
1404     \cello
1405   >>
1406 }
1407 @end lilypond
1408
1409 @noindent
1410 El nom d'una variable ha de consistir enterament de caràcters
1411 alfabètics, és a dir sense números, guions, ni guions baixos.
1412
1413 Les variables s'han de definir @emph{abans} de l'expressió musical
1414 principal, però es poden usar tantes vegades com es vulgui, en
1415 qualsevol lloc, un cop que han estat definides.  Fins i tot es
1416 poden usar dins de la definició d'una altra variable,
1417 proporcionant una via per escurçar el codi si una secció musical
1418 es repeteix moltes vegades.
1419
1420 @c KEEP LY
1421 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
1422 tresilloA = \tuplet 3/2 { c,8 e g }
1423 compasA = { \tresilloA \tresilloA \tresilloA \tresilloA }
1424
1425 \relative c'' {
1426  \compasA \compasA
1427 }
1428 @end lilypond
1429
1430 Les variables es poden usar per a molts altres tipus d'objectes
1431 dins del codi d'entrada.  Per exemple,
1432
1433 @example
1434 ancho = 4.5\cm
1435 nombre = "Wendy"
1436 papelAcinco = \paper @{ paperheight = 21.0 \cm @}
1437 @end example
1438
1439 Depenent del seu contingut, la variable es pot usar en diferents
1440 llocs.  El següent exemple utilitza les variables anteriors:
1441
1442 @example
1443 \paper @{
1444   \papelAcinc
1445   line-width = \ample
1446 @}
1447
1448 @{
1449   c4^\nom
1450 @}
1451 @end example
1452
1453
1454 @node Afegir títols
1455 @subsection Afegir títols
1456 @translationof Adding titles
1457
1458 @cindex títol
1459 @cindex encapçalaments
1460 @cindex bloc d'encapçalaments
1461
1462 @funindex \header
1463 @funindex header
1464
1465 La informació sobre el títol, autor, número d'Opus i altres
1466 elements similars s'escriuen al bloc @code{\header}.  Aquest bloc
1467 es troba fora de l'expressió musical principal: el bloc
1468 @code{\header} normalment s'ubica per sota del número de versió.
1469
1470 @example
1471 \version @w{"@version{}"}
1472
1473 \header @{
1474   title = "Sinfonia"
1475   composer = "Jo"
1476   opus = "Op. 9"
1477 @}
1478
1479 @{
1480   @dots{} música @dots{}
1481 @}
1482 @end example
1483
1484 Quan es processa el fitxer, el títol i l'autor s'imprimeixen a
1485 sobre de la música.  Podeu obtenir més informació sobre els títols
1486 a @ruser{Creating titles headers and footers}.
1487
1488 @node Noms de nota absoluts
1489 @subsection Noms de nota absoluts
1490 @translationof Absolute note names
1491
1492 @cindex notes, noms de
1493 @cindex notes, noms absoluts de
1494 @cindex absolut, mode
1495 @cindex absoluts, valors d'altura
1496 @cindex altures, valors absoluts d'
1497 @cindex absoluts, noms de nota
1498
1499 Fins al moment sempre hem utilitzat @code{\relative} per definir
1500 les altures.  Aquesta és normalment la forma més ràpida d'escriure
1501 la major part de la música.  Sense @code{\relative}, les altures
1502 s'interpreten en mode absolut.
1503
1504 En aquest mode, el LilyPond tractarà totes les altures com valors
1505 absoluts.  Una @code{c'} significarà sempre un Do central,
1506 una @code{b} significarà sempre la nota immediatament per sota del
1507 Do central i una @code{g,} significarà sempre la nota que es
1508 col.loca a la primera línia del pentagrama en clau de Fa.
1509
1510 @lilypond[verbatim,quote]
1511 {
1512   \clef "bass"
1513   c'4 b g, g, |
1514   g,4 f, f c' |
1515 }
1516 @end lilypond
1517
1518 Heus aquí una escala que abasta quatre octaves:
1519
1520 @lilypond[verbatim,quote]
1521 {
1522   \clef "bass"
1523   c,4 d, e, f, |
1524   g,4 a, b, c |
1525   d4 e f g |
1526   a4 b c' d' |
1527   \clef "treble"
1528   e'4 f' g' a' |
1529   b'4 c'' d'' e'' |
1530   f''4 g'' a'' b'' |
1531   c'''1 |
1532 }
1533 @end lilypond
1534
1535 Com podeu veure, escriure una melodia en clau de Sol implica
1536 escriure una gran quantitat d'apòstrofs @q{'} .  Considerem aquest
1537 fragment de Mozart:
1538
1539 @lilypond[verbatim,quote]
1540 {
1541   \key a \major
1542   \time 6/8
1543   cis''8. d''16 cis''8 e''4 e''8 |
1544   b'8. cis''16 b'8 d''4 d''8 |
1545 }
1546 @end lilypond
1547
1548 Tots aquests apòstrofs fan gairebé illegible el codi d'entrada i
1549 serà origen de nombrosos errors.  Amb @code{\relative}, l'exemple
1550 anterior és molt més fàcil de llegir:
1551
1552 @lilypond[verbatim,quote]
1553 \relative c'' {
1554   \key a \major
1555   \time 6/8
1556   cis8. d16 cis8 e4 e8 |
1557   b8. cis16 b8 d4 d8 |
1558 }
1559 @end lilypond
1560
1561 Si feu un error amb una marca d'octava (@code{'} o @code{,})
1562 mentre treballeu al mode @code{\relative}, serà molt obvi (moltes
1563 notes estaran a l'octava equivocada).  Mentre treballeu en mode
1564 absolut, una sola fallada no serà tan visible, i tampoc no serà
1565 tan fàcil de localitzar.
1566
1567 El mode absolut és útil però per escriure música que contingui
1568 intervals grans, i serà extremadament útil per fer fitxers del
1569 LilyPond generats per ordinador.  Quan es copien i peguen
1570 fragments melòdics, el mode absolut preserva l'octava del material
1571 original.
1572
1573 A vegades la música es disposa en formes més complexes.  Si esteu
1574 usant @code{\relative} dins de @code{\relative}, les seccions
1575 relatives externa i interna són independents:
1576
1577 @lilypond[verbatim,quote]
1578 \relative c { c'4 \relative c'' { f g } c }
1579 @end lilypond
1580
1581 @funindex \absolute
1582 Si esteu usant música absoluta dins d'un bloc de música relativa,
1583 tindreu que marcar la música absoluta explícitament amb la
1584 instrucció @code{\absolute} per evitar que s'incorpori a la música
1585 relativa:
1586
1587 @lilypond[verbatim,quote]
1588 \relative c { c'4 \absolute { f'' g'' } c }
1589 @end lilypond
1590
1591 @node Més enllà del tutorial
1592 @subsection Més enllà del tutorial
1593 @translationof After the tutorial
1594
1595 Després d'acabar el tutorial, potser hauríeu de provar a escriure
1596 una o dues peces.  Comenceu amb una de les plantilles que
1597 apareixen a @rlearningnamed{Templates,Plantilles} i afegiu algunes
1598 notes.  Si necessiteu un tipus de notació que no ha estat tractat
1599 en aquest tutorial, doneu una ullada a la Referència de Notació,
1600 començant per @ruser{Musical notation}.  Si voleu escriure música
1601 per a un conjunt instrumental que no estigui cobert per cap
1602 plantilla, consulteu @ref{Extensió de les plantilles}.
1603
1604 Un cop que heu escrit algunes peces curtes, llegiu la resta del
1605 Manual d'aprenentatge (capítols 3 al 5).  Per suposat no passa res
1606 per llegir-lo ara mateix!  La resta del Manual d'Aprenentatge,
1607 però, dona per suposat que teniu familiaritat amb l'entrada del
1608 LilyPond. Podeu saltar-vos aquests capítols ara i tornar a ells
1609 quan hagueu adquirit més experiència.
1610
1611 En aquest tutorial i a la resta del Manual d'Aprenentatge, hi ha
1612 un apartat @strong{Vegeu també} al final de cada una de les
1613 seccions, que conté referències creuades a altres seccions: no
1614 seguiu aquestes referències durant la primera lectura: quan hagueu
1615 llegit el Manual d'Aprenentatge complet, potser desitgeu rellegir
1616 certes seccions i seguir les referències creuades per obtenir més
1617 informació.
1618
1619 Si no ho heu fet ja, us @emph{preguem} que llegiu @ref{Panoràmica
1620 dels manuals}.  Hi ha una gran quantitat d'informació sobre el
1621 LilyPond, de manera que els nouvinguts amb freqüència no saben
1622 exactament on han de buscar l'ajuda.  Si dediqueu cinc minuts a
1623 llegir curosament aquesta secció us estalviareu hores de
1624 frustració buscant al lloc equivocat!