-@C -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
+@c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
@ignore
Translation of GIT committish: 5ae5c88bdb1a478263ed874cb823ec58dafc93f9
@end menu
@node Elements d'ajustament
-@sectionElements d'ajustament
+@section Elements d'ajustament
@translationof Tweaking basics
@menu
Certs tipus d'objectes reben noms especials. Els objectes que
representen elements de notació sobre la sortida impresa com ara
caps de notes, pliques, lligadures d'expressió i d'unió,
-digitacions, claus, etc., reben el nom de q{Objectes de
+digitacions, claus, etc., reben el nom de @q{Objectes de
presentació}, sovint coneguts com @q{Objectes gràfics}, o
abreujadament @q{Grobs}. Encara són objectes, en el sentit genèric
que hem mencionat, i també tots ells tenen propietats associades,
* El prefix once::
* L'ordre overrideProperty::
* L'ordre tweak::
+* El prefix single::
@end menu
@node L'ordre override
@cindex override (sobreescriptura), sintaxi de
@funindex \override
-@funindex override
Ja hem vist les ordres @code{\set} i @code{\with}, que s'usen per
canviar les propietats dels @strong{contextos} i per treure i
@cindex revert, instrucción
@funindex \revert
-@funindex revert
Un cop sobreescrita, la propietat reté el seu nou valor fins que
se sobreescriu de o es troba una ordre @code{\revert}. L'ordre té
@translationof The once prefix
@funindex \once
-@funindex once
@code{\override}, @code{\revert}, @code{\set} i @code{\unset} es
poden fer precedir per @code{\once}. Això fa que l'ordre sigui
@cindex overrideProperty, ordre
@funindex \overrideProperty
-@funindex overrideProperty
Hi ha una altra forma per a l'ordre de sobreescriptura,
@code{\overrideProperty}, que ocasionalment és necessària. La
@cindex tweak, ordre
@funindex \tweak
-@funindex tweak
L'última ordre d'ajustament que està disponible és @code{\tweak}.
S'ha de fer servir quan diversos objectes s'usen en el mateix
controlar el gruix de les lligadures, i trobarà
@example
-@code{thickness} (number)
- @code{1.2}
- Line thickness, generally measured in @code{line-thickness}
+thickness (number)
+ 1.2
+ Line thickness, generally measured in line-thickness
@end example
Això promet ser una bona opció per canviar el gruix. Ens diu que
@cindex once override
@funindex \once
-@funindex once
Com podeu veure, @emph{totes} les lligadures són més gruixudes a
l'últim exemple. Però, i si volguéssim que sols la primera
@cindex predeterminades, recuperar las propietats
@funindex \revert
-@funindex revert
Finalment, i si volguéssim que sols les dues primeres lligadures
fossin més gruixudes? Per acabar; podríem usar dues ordres,
@menu
* Visibilitat i color dels objectes::
* Mida dels objectes::
-* Longitud y gruix dels objectes::
+* Longitud i gruix dels objectes::
@end menu
@node Visibilitat i color dels objectes
@ref{Propietats dels objectes de presentació}. Usant el mateix
enfocament, anem al RFI per buscar l'objecte de presentació que
imprimeix les línies divisòries. Mitjançant l'enllaç
-@emph{Backend} i @emp{All layout objects} trobem que hi ha un
+@emph{Backend} i @emph{All layout objects} trobem que hi ha un
objecte de presentació anomenat @code{Barline}. Entre les seves
propietats es troben dues que controlen la visibilitat:
@code{break-visibility} i @code{stencil}. Les línies divisòries
també contemplen una sèrie d'interfícies, entre ells el
@code{grob-interface}, on podem trobar les propietats
-@cffode{transparent} i @code{color}. Totes poden afectar la
+@code{transparent} i @code{color}. Totes poden afectar la
visibilitat de les barres de compàs (i, per suposat, per extensió,
també la de molts altres objectes de presentació). Considerarem
cada un d'ells per ordre.
exercici on l'alumne hagi d'escriure'l, però en altres
circumstàncies aquesta separació podria no ser desitjable. En
comptes d'això, per treure-la, el stencil o «segell» de la
-indicació de compàs s'ha d'establir al valor @code(#f):
+indicació de compàs s'ha d'establir al valor @code{#f}:
@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
@cindex stencil, propietat, exemple
Ja hem vist com les instruccions @code{\voiceXXX} afecten a la
direcció de les lligadures d'expressió i d'unió, digitacions i
tots els altres elements que depenen de la direcció de les pliques
-(vegeu @ref{Voces explícitas}). Quan s'escriu música polifònica,
+(vegeu @ref{Veus explícites}). Quan s'escriu música polifònica,
aquestes ordres són essencials perquè puguin distingir-se diverses
línies melòdiques entrellaçades. Però ocasionalment pot caldre
sobreescriure aquest comportament automàtic. Es pot fer seccions
instruccions llestes per usar que us evitaran haver de codificar
sobreescriptures explícites per a les modificacions més comunes.
-Algunes objectes de presentació com les lligadures es corben cap
+Alguns objectes de presentació com les lligadures es corben cap
amunt o cap avall; d'altres com les pliques els claudàtors també
es mouen a la dreta o a l'esquerra quan apunten cap amunt o cap
avall. Això es controla automàticament quan està establerta la
ordre és:
@example
-@code{\set fingeringOrientations = #'([up] [left/right] [down])}
+\set fingeringOrientations = #'([up] [left/right] [down])
@end example
@noindent
crea l'objecte. La taula següent presenta els valors numèrics
predeterminats per a alguns dels objectes fora-del-pentagrama més comuns.
-@cinde objectes d'extensió
+@cindex objectes d'extensió
Observeu els noms una mica inusuals d'alguns dels objectes: els
objectes d'extensió es creen automàticament per controlar el
@cindex octava alta y baixa, claudàtor de
@funindex \startTextSpan
-@funindex startTextSpan
@funindex \stopTextSpan
-@funindex stopTextSpan
@cindex TextSpanner, exemple de sobreescriptura
@cindex bound-details, propietat, exemple
@cindex notes, espaiar amb el text
@funindex \textLengthOn
-@funindex textLengthOn
@funindex \textLengthOff
-@funindex textLengthOff
De forma predeterminada, el text produït mitjançant marcatge no
ocupa cap espai horitzontal en quant es refereix a la disposició
@rusernamed{Flexible vertical spacing within systems,Espaiat vertical flexible dins dels sistemes}.
-@node Col·lisions de objectes
+@node Col·lisions d'objectes
@section Col·lisions d'objectes
@translationof Col·lisions of objects
@cindex col·lisions de notes
@cindex desplaçament, ordres de
@funindex \shiftOff
-@funindex shiftOff
@funindex \shiftOn
-@funindex shiftOn
@funindex \shiftOnn
-@funindex shiftOnn
@funindex \shiftOnnn
-@funindex shiftOnnn
Dins d'una veu, totes les notes que es produeixen al mateix moment
s'agrupen a una columna de notes, i es crea un objecte
@code{NoteColumn} per controlar el posicionament horitzontal
d'aquest grup de notes (vegeu @qq{Columnes de nota} a @ref{Veus
-explicites}). Si @emph{i sols si} dos o més columnes de nota dins
+explícites}). Si @emph{i sols si} dos o més columnes de nota dins
d'un sol context de pauta, les dues amb pliques en la mateixa
direcció, apareixen al mateix moment musical, els valors de les
seves propietats @code{horizontal-shift} s'usen per assignar-los
<a''\2>
@end lilypond
-@node La propietat staff-position (posició en el pentagrama)
-@unnumberedsubsubsec La propietat @code{staff-position} (posició en el pentagrama)
+@node La propietat staff-position (posició al pentagrama)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{staff-position} (posició al pentagrama)
@translationof The staff-position property
@cindex objecte, col·lisió dins del pentagrama
@node Ajustaments addicionals
-@section Ajustaments addicinals
+@section Ajustaments addicionals
@translationof Further tweaking
@menu
@code{\revert}?
@example
-@code{\override Lyrics.LyricText.font-shape = #'italic}
-@code{\override Lyrics.LyricText.font-series = #'bold}
+\override Lyrics.LyricText.font-shape = #'italic
+\override Lyrics.LyricText.font-series = #'bold
-@code{\revert Lyrics.LyricText.font-shape}
-@code{\revert Lyrics.LyricText.font-series}
+\revert Lyrics.LyricText.font-shape
+\revert Lyrics.LyricText.font-series
@end example
Aquestes ordres també serien extremadament tedioses d'escriure si