]> git.donarmstrong.com Git - lilypond.git/blobdiff - Documentation/ca/learning/fundamental.itely
Doc-ca: New Catalan translations and fixes
[lilypond.git] / Documentation / ca / learning / fundamental.itely
index 59ddb2ecc89c382c4327d7e728a7f5ba9f2cf480..6b29d760c982b399cada68594cf5a6b48a2a5045 100644 (file)
@@ -8,7 +8,7 @@
     Guide, node Updating translation committishes..
 @end ignore
 
-@c \version "2.19.21"
+@c \version "2.19.22"
 
 @node Conceptes fonamentals
 @chapter Conceptes fonamentals
@@ -38,7 +38,7 @@ tota aquesta flexibilitat pot fer que les coses es tornin confuses
 per als nous usuaris.  Aquesta secció us explicarà part d'aquesta
 estructura, però pot obviar certs detalls per simplificar.  Per
 veure una descripció més completa del format d'entrada, consulteu
-@ruser{File structure}.
+@rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
 
 
 @menu
@@ -74,9 +74,7 @@ Hi ha moltes variacions d'aquest esquema bàsic, però l'exemple
 constitueix un punt de partida útil.
 
 @funindex \book
-@funindex book
 @funindex \score
-@funindex score
 @cindex book (llibre)
 @cindex score (partitura)
 @cindex llibre
@@ -170,11 +168,8 @@ altres coses, com ara
 @end example
 
 @funindex \header
-@funindex header
 @funindex \layout
-@funindex layout
 @funindex \midi
-@funindex midi
 @cindex midi
 @cindex capçalera
 @cindex disposició
@@ -195,14 +190,13 @@ Dues instruccions més que no hem vist són @code{\layout @{ @}}
 i @code{\midi @{ @}}.  Si apareixen tal i com es mostren aquí, fan
 que el LilyPond produeixi una sortida impresa i una sortida MIDI,
 respectivament.  Es descriuen amb tot detall al manual de
-Referència de la notació, a @ruser{Score layout} i a
-@ruser{Creating MIDI files}.
+Referència de la notació, a @rusernamed{Score layout,Disposició de la partitura}
+i a  @ruser{Creating MIDI output,Creació de sortida MIDI}.
 
 @cindex partitures, diverses
 @cindex book, bloc implícit
 @cindex implícit, bloc book
 @funindex \book
-@funindex book
 
 Podem escriure diversos blocs @code{\score}.  Cada un d'ells rebrà
 el mateix tractament que una partitura independent, però es
@@ -233,7 +227,8 @@ bloc @code{\score} (que per això està dins d'un bloc
 @code{\book}, ja sigui explícit o implícitament) afecta als blocs
 @code{\score} que estan dins d'aquest @code{\book}.
 
-Per veure més detalls, consulteu @ruser{Multiple scores in a book}.
+Per veure més detalls, consulteu
+@rusernamed{Multiple scores in a book,Partitures múltiples en un llibre}.
 
 @cindex variables
 
@@ -262,7 +257,7 @@ caràcters alfabètics i sigui diferent a qualsevol dels noms
 d'instrucció del LilyPond.  Per veure més detalls, consulteu
 @ref{Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions}.  Les
 limitacions exactes que afecten els noms de variable es detallen a
-@ruser{File structure}.
+@rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
 
 
 @seealso
@@ -281,7 +276,6 @@ consulteu @ruser{File structure}
 @cindex musical, expressió, composta
 @cindex expressió musical composta
 @funindex \score
-@funindex score
 
 En la secció anterior, @ref{Introducció a l'estructura dels
 fitxers del LilyPond}, hem pogut veure l'organització general dels
@@ -495,8 +489,7 @@ pentagrama nou s'ha de col·locar per sobre del pentagrama anomenat
 Els fragments d'ossia s'escriuen sovint sense clau i sense
 indicació de compàs, i generalment amb una lletra més petita.  Per
 fer això caldrien més ordres que encara no s'han vist.  Vegeu
-@rlearningnamed{Size of objects,Mida dels objectes} i
-@ruser{Ossia staves}.
+@ref{Mida dels objectes} i @rusernamed{Ossia staves,Pentagrames d'Ossia}.
 
 @node Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
 @subsection Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
@@ -557,8 +550,8 @@ abans d'una barra inserida manualment, i acabar abans que acabi
 la barra (una cosa que potser no sigui molt musical, però és
 possible):
 
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
-g8\( a b[ c b\) a] g4
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative { g'8\( a b[ c b\) a] g4 }
 @end lilypond
 
 En general, els diversos tipus de claudàtors, i els que es fan
@@ -570,11 +563,13 @@ l'interior d'un grup excedent, una lligadura d'unió que travessa
 dos grups especials, i una lligadura de fraseig que surt de
 l'interior d'un grup excedent (línies 3 i 4).
 
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
-r16[ g \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
-g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
-g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
-\tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative {
+  r16[ g' \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
+  g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
+  g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
+  \tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
+}
 @end lilypond
 
 
@@ -628,9 +623,11 @@ Una sola veu pot contenir moltes notes dins d'un acord, per
 suposat; aleshores, quan, exactament, es necessiten diverses veus?
 En primer lloc observeu aquest exemple de quatre acords:
 
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
-\key g \major
-<d g>4 <d fis> <d a'> <d g>
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative {
+  \key g \major
+  <d' g>4 <d fis> <d a'> <d g>
+}
 @end lilypond
 
 Això es pot expressar utilitzant sols símbols d'acord amb angles
@@ -791,10 +788,8 @@ aspes, i la veu quatre (que no es fa servir aquí) a aspes color
 magenta.  @code{\voiceNeutralStyle} (que tampoc no es fa servir
 aquí) retorna tot a l'estil predeterminat.  Veurem més endavant
 com l'usuari pot crear instruccions com aquestes.  Vegeu
-@rlearningnamed{Visibility and color of objects,Visibilitat i
-color dels objectes} i
-@rlearningnamed{Using variables for layout adjustments,Ús de
-variables per als ajustos de disposició}.
+@ref{Visibilitat i color dels objectes} i
+@ref{Ús de variables per als ajustos de disposició}.
 
 @cindex polifonia i mode relatiu
 @cindex relatiu, mode, polifonia i
@@ -886,12 +881,12 @@ ignoreu tot el que no entengueu.
 @c The following should appear as music without code
 @c The three voice styles should be defined in -init
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<
     {  % Veu u
       \voiceOneStyle
-      c2 aes4. bes8
+      c''2 aes4. bes8
     }
   \\  % Veu dos
     { \voiceTwoStyle
@@ -968,15 +963,14 @@ d'ajustar la col·locació horitzontal de les notes.  Encara no
 estem preparats per veure com es corregeix això, per la qual cosa
 deixarem el problema per a una secció posterior (vegeu la
 propietat @code{force-hshift} a
-@rlearningnamed{Fixing overlapping notation,Arreglar notació amb
-superposicions}).
+@ref{Ajustament de la notació amb superposicions}).
 
 @warning{No es poden crear lletres ni objectes d'extensió
 (com ara lligadures, reguladors, etc.) @q{entre} veus diferents.}
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Multiple voices}.
+@ruser{Multiple voices,Veus mútiples}.
 
 
 @node Veus explícites
@@ -985,15 +979,10 @@ Referència de la notació:
 
 
 @funindex \voiceOne
-@funindex voiceOne
 @funindex \voiceTwo
-@funindex voiceTwo
 @funindex \voiceThree
-@funindex voiceThree
 @funindex \voiceFour
-@funindex voiceFour
 @funindex \oneVoice
-@funindex oneVoice
 @funindex \new Voice
 @cindex contextos de veu, creació de
 
@@ -1061,18 +1050,18 @@ indicacions de dinàmica:
 @end lilypond
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
   \voiceOne
-  c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+  c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
   \oneVoice
   c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
 }
 @end lilypond
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
   \voiceTwo
-  c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+  c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
   \oneVoice
   c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
 }
@@ -1093,10 +1082,10 @@ melodia principal està ara dins d'un context d'una sola veu, fent
 que es pugui traçar una lligadura per sobre d'elles.
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
   \voiceOneStyle
   % Aquesta secció és homofònica
-  c16^( d e f
+  c'16^( d e f
   % Comença una secció simultània de tres veus
   <<
     % Continua la veu principal en paral·lel
@@ -1156,11 +1145,11 @@ notes espaiadores per passar per sobre de les seccions on una veu
 està en silenci, com per exemple:
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' <<
+\new Staff \relative <<
   % Inicia la primera veu
   \new Voice {
     \voiceOne
-    c16^( d e f g4 f e | d2 e) |
+    c'16^( d e f g4 f e | d2 e) |
   }
   % Inicia la segona veu
   \new Voice {
@@ -1184,13 +1173,9 @@ està en silenci, com per exemple:
 @cindex notes, col·lisions de
 @cindex desplaçament, instruccions de
 @funindex \shiftOff
-@funindex shiftOff
 @funindex \shiftOn
-@funindex shiftOn
 @funindex \shiftOnn
-@funindex shiftOnn
 @funindex \shiftOnnn
-@funindex shiftOnnn
 
 Les notes properes a un acord, o les notes que es produeixen al
 mateix temps en diferents veus, es disposen en dos (i
@@ -1216,7 +1201,7 @@ quatre es desplacen cap a l'esquerra.
 @code{\shiftOnn} i @code{\shiftOnnn} defineixen nivells
 addicionals de desplaçament que es poden especificar temporalment
 per resoldre col·lisions en situacions complexes (vegeu
-@rlearningnamed{Real music example,Exemples reals de música}).
+@ref{Exemple real de música}).
 
 Una columna de notes pot contenir sols una nota (o acord) d'una
 veu amb les pliques cap amunt i una nota (o acord) d'una veu amb
@@ -1228,10 +1213,10 @@ massa columnes de notes}.
 
 @seealso
 Manual d'aprenentatge:
-@rlearningnamed{Moving objects,Moure objectes}.
+@ref{Moviment d'objectes}.
 
 Referència de la notació:
-@ruser{Multiple voices}.
+@rusernamed{Multiple voices,Veus múltiples}.
 
 
 @node Veus i música vocal
@@ -1243,7 +1228,6 @@ dues expressions, és a dir, les notes i la lletra.
 
 @funindex \new Lyrics
 @funindex \lyricsto
-@funindex lyricsto
 @funindex Lyrics
 @cindex Lyrics, creació d'un context
 @cindex lletra, creació d'un context de
@@ -1259,10 +1243,10 @@ mitjançant @code{\lyricsto@{@}}, usant el nom assignat a la veu.
 @lilypond[quote,verbatim]
 <<
   \new Voice = "una" {
-    \relative c'' {
+    \relative {
       \autoBeamOff
       \time 2/4
-      c4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
+      c''4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
     }
   }
   \new Lyrics \lyricsto "una" {
@@ -1279,7 +1263,6 @@ un cas on és necessari crear contextos de @code{Staff} i de
 @cindex lletra i barrat
 @cindex barrat i lletra
 @funindex \autoBeamOff
-@funindex autoBeamOff
 
 El barrat automàtic que el LilyPond usa de forma predeterminada
 funciona bé per a la música instrumental, però no tan bé per a
@@ -1291,7 +1274,6 @@ per desactivar el barrat automàtic.
 @funindex \new ChoirStaff
 @funindex ChoirStaff
 @funindex \lyricmode
-@funindex lyricmode
 @cindex vocal, estructura d'una partitura
 @cindex cor, sistema de
 
@@ -1404,7 +1386,7 @@ VerseFour  =
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Vocal music}.
+@rusernamed{Vocal music,Música vocal}.
 
 
 @node Contextos i gravadors
@@ -1435,8 +1417,8 @@ quantitat d'elements de notació que no apareixen explícitament al
 fitxer d'entrada.  Per exemple, compareu l'entrada i la sortida
 del següent exemple:
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
-cis4 cis2. | a4 a2. |
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative { cis''4 cis2. | a4 a2. | }
 @end lilypond
 
 L'entrada és força greu, però a la sortida s'han afegit línies
@@ -1509,7 +1491,6 @@ Referencia de la notació:
 @translationof Creating contexts
 
 @funindex \new
-@funindex new
 @cindex nous contextos
 @cindex creació de contextos
 @cindex contextos, creació de
@@ -1623,7 +1604,7 @@ secció sobre la lletra, a @ref{Veus i música vocal}.
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Creating contexts}.
+@rusernamed{Creating and referencing contexts,Creació i referència de contextos}.
 
 
 @node Explicació dels gravadors
@@ -1724,9 +1705,7 @@ Referència de funcionament intern:
 @cindex context, propietats de, modificació
 @cindex modificar les propietats de context
 @funindex \set
-@funindex set
 @funindex \unset
-@funindex unset
 
 Els contextos es responsabilitzen de mantenir els valors d'un cert
 nombre de @emph{properties} de context.  Moltes d'elles es poden
@@ -1808,13 +1787,13 @@ etiquetat, però no el segon, perquè hem omès el nom del context.
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
-  \new Staff \relative c'' {
+  \new Staff \relative {
     \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
-    c2 c
+    c''2 c
   }
-  \new Staff \relative c' {
+  \new Staff \relative {
     \set instrumentName = #"Alto"  % Incorrecte!
-    d2 d
+    d'2 d
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -1859,9 +1838,9 @@ Així, això desactivarà els bequadres addicionals a un pentagrama:
   \new Staff \relative {
     aeses'2 aes
   }
-  \new Staff \relative c'' {
+  \new Staff \relative {
     \set Staff.extraNatural = ##f
-    aeses2 aes
+    aeses'2 aes
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -1874,9 +1853,9 @@ i això els desactivarà a tots els pentagrames:
   \new Staff \relative {
     aeses'2 aes
   }
-  \new Staff \relative c'' {
+  \new Staff \relative {
     \set Score.extraNatural = ##f
-    aeses2 aes
+    aeses'2 aes
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -1928,7 +1907,6 @@ forma molt més general utilitzant la molt potent instrucció
 @subsubheading Canviar les propietats d'un context amb @code{\with}
 
 @funindex \with
-@funindex with
 @cindex context,  propietats de, establiment amb \with
 
 El valor predeterminat de les propietats de context es pot
@@ -1982,7 +1960,6 @@ restablir-se amb la instrucció @code{\unset fontSize}.
 
 @cindex contextos, establir propietats de, amb \context
 @funindex \context
-@funindex context
 
 Els valors de propietat dels contextos es poden establir per a
 @emph{tots} els contextos d'un tipus determinat, com per exemple
@@ -2046,10 +2023,10 @@ enunciats dins d'un bloc @code{\with}, i mitjançant instruccions
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Changing context default settings}.
+@rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
 @c FIXME
 @c uncomment when backslash-node-name issue is resolved -pm
-@ruser{The set command}
+@rusernamed{The set command,L'ordre set}
 
 Referència de funcionament intern:
 @rinternals{Contexts},
@@ -2066,9 +2043,7 @@ Referència de funcionament intern:
 @cindex eliminació de gravadors
 
 @funindex \consists
-@funindex consists
 @funindex \remove
-@funindex remove
 
 Hem vist que cada un dels contextos conté diversos gravadors, cada
 u dels quals és al seu cop responsable de la producció d'una
@@ -2124,15 +2099,15 @@ partir d'aquesta única veu:
   \new Voice \with {
     \consists "Ambitus_engraver"
   } {
-    \relative c'' {
+    \relative {
       \voiceOne
-      c4 a b g
+      c''4 a b g
     }
   }
   \new Voice {
-    \relative c' {
+    \relative {
       \voiceTwo
-      c4 e d f
+      c'4 e d f
     }
   }
 >>
@@ -2149,15 +2124,15 @@ pentagrama:
 }
 <<
   \new Voice {
-    \relative c'' {
+    \relative {
       \voiceOne
-      c4 a b g
+      c''4 a b g
     }
   }
   \new Voice {
-    \relative c' {
+    \relative {
       \voiceTwo
-      c4 e d f
+      c'4 e d f
     }
   }
 >>
@@ -2166,7 +2141,6 @@ pentagrama:
 @subsubheading Canviar tots els contextos del mateix tipus
 
 @funindex \layout
-@funindex layout
 
 Els exemples anteriors mostren la manera d'eliminar o afegir
 gravadors als contextos individuals.  També és possible eliminar o
@@ -2220,8 +2194,8 @@ particular incloent-hi la instrucció @code{\set} dins d'un bloc
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Modifying context plug-ins},
-@ruser{Changing context default settings}.
+@rusernamed{Modifying context plug-ins,Modificactió dels connectors de context},
+@rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
 
 @knownissues
 Els gravadors @code{Stem_engraver} i @code{Beam_engraver}
@@ -2238,7 +2212,7 @@ Heu llegit el tutorial i ara sabeu escriure música.  Però, com
 podeu posar els pentagrames que voleu?  Les plantilles estan molt
 bé, però què passa si voleu alguna cosa que està en cap plantilla?
 Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu
-@rlearningnamed{Templates,Plantilles})
+@ref{Plantilles})
 que us poden servir com a punt de partida.  Però i si voleu
 quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
 
@@ -2439,7 +2413,7 @@ musicaVioloncel = \relative {
 @seealso
 Les plantilles d'inici es poden trobar a l'apèndix
 @q{Plantilles}, vegeu
-@rlearningnamed{Single staff templates,Plantilles de pentagrama únic}.
+@ref{Plantilles de pentagrama únic}.
 
 @node Partitura vocal a quatre veus SATB
 @subsection Partitura vocal a quatre veus SATB
@@ -2485,18 +2459,18 @@ musicaBaix = \relative {
 
 lletraBaix = \lletraSoprano
 
-upper = \relative a' {
+upper = \relative {
   \clef "treble"
   \global
-  r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+  r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
   <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
   <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
 }
 
-lower = \relative c, {
+lower = \relative {
   \clef "bass"
   \global
-  <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+  <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
   <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
   <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
 }
@@ -2552,8 +2526,7 @@ lower = \relative c, {
 
 Cap de les plantilles proporciona aquesta disposició amb
 exactitud.  La més semblant és
-@rlearningnamed{SATB vocal score and automatic piano reduction,
-Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica},
+@ref{Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica},
 però necessitem canviar la disposició i afegir un acompanyament de
 piano que no estigui derivat automàticament de les parts vocals.
 Les variables que contenen la música i la lletra de les parts
@@ -2715,17 +2688,17 @@ musicaBaix = \relative {
   r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
 }
 lletraBaix = \lletraSoprano
-upper = \relative a' {
+upper = \relative {
   \clef "treble"
   \global
-  r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+  r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
   <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
   <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
 }
-lower = \relative c, {
+lower = \relative {
   \clef "bass"
   \global
-  <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+  <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
   <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
   <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
 }
@@ -2972,7 +2945,8 @@ l'@q{objecte gràfic} @code{VerticalAxisGroup} (els objectes gràfics
 reben en general el nom de @q{grob}s a la documentació del
 LilyPond); no us preocupeu de moment dels detalls, ja que això
 s'explica més tard de forma exhaustiva.  Els més curiosos podeu
-donar una ullada a @ruser{Overview of modifying properties}.
+donar una ullada a
+@rusernamed{Overview of modifying properties,Panorama de la modificació de propietats}.
 En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
 @code{stretchability}.  Un altre cop, els curiosos trobareu els
 valors predeterminats per a la propietat staff-staff-spacing al
@@ -3137,9 +3111,9 @@ fthenp =_\markup {
   \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
 }
 
-violí = \relative c'' {
+violí = \relative {
   \repeat volta 2 {
-    c4._\dolce b8 a8 g a b |
+    c''4._\dolce b8 a8 g a b |
     \padText
     c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
     c,4.\fthenp b8 c4 c-. |
@@ -3161,9 +3135,9 @@ reescrit sense cap identificador.  Trobareu que és molt més
 difícil de llegir, sobretot l'última línia.
 
 @example
-violí = \relative c'' @{
+violí = \relative @{
   \repeat volta 2 @{
-    c4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
+    c''4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
     \once \override TextScript.padding = #5.0
     c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
     c,4.\markup @{
@@ -3188,7 +3162,7 @@ El LilyPond també pot gestionar substitucions no estàtiques
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 padText =
 #(define-music-function
-     (parser location padding)
+     (padding)
      (number?)
    #{
      \once \override TextScript.padding = #padding
@@ -3207,7 +3181,7 @@ La utilització d'identificadors també és una bona forma de reduir
 el treball si la sintaxis d'entrada del LilyPonod canvia (vegeu
 @rprogram{Actualització de fitxers amb convert-ly}).  Si teniu una sola
 definició (com ara @code{\dolce}) per a tots els fitxers (vegeu
-@rlearningnamed{Style sheets,Fulls d'estil}), i després la sintaxis es
+@ref{Fulls d'estil}), i després la sintaxis es
 modifica, sols haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce}
 única, enlloc de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers
 @file{.ly}.
@@ -3299,7 +3273,7 @@ Aquesta instrucció estableix el valor de la propietat
 anterior, arribem al següent resultat
 
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\transpose f c' \relative {
+\transpose f c' \relative {
   \time 2/4
   \set Score.skipBars = ##t
   R2*3 |