]> git.donarmstrong.com Git - lilypond.git/blobdiff - Documentation/ca/learning/fundamental.itely
Doc-ca: New Catalan translations and fixes
[lilypond.git] / Documentation / ca / learning / fundamental.itely
index 18916186ab209b90cc53c9f37744e2ee12741eb7..6b29d760c982b399cada68594cf5a6b48a2a5045 100644 (file)
@@ -8,7 +8,7 @@
     Guide, node Updating translation committishes..
 @end ignore
 
-@c \version "2.19.2"
+@c \version "2.19.22"
 
 @node Conceptes fonamentals
 @chapter Conceptes fonamentals
@@ -38,7 +38,7 @@ tota aquesta flexibilitat pot fer que les coses es tornin confuses
 per als nous usuaris.  Aquesta secció us explicarà part d'aquesta
 estructura, però pot obviar certs detalls per simplificar.  Per
 veure una descripció més completa del format d'entrada, consulteu
-@ruser{File structure}.
+@rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
 
 
 @menu
@@ -74,9 +74,7 @@ Hi ha moltes variacions d'aquest esquema bàsic, però l'exemple
 constitueix un punt de partida útil.
 
 @funindex \book
-@funindex book
 @funindex \score
-@funindex score
 @cindex book (llibre)
 @cindex score (partitura)
 @cindex llibre
@@ -89,8 +87,8 @@ quan li proporcionem una entrada senzilla.  El LilyPond tracta una
 entrada com aquesta:
 
 @example
-\relative c'' @{
-  c4 a d c
+\relative @{
+  c''4 a d c
 @}
 @end example
 
@@ -102,8 +100,8 @@ com una abreviatura d'aquesta altra:
   \score @{
     \new Staff @{
       \new Voice @{
-        \relative c'' @{
-          c4 a b c
+        \relative @{
+          c''4 a b c
         @}
       @}
     @}
@@ -170,11 +168,8 @@ altres coses, com ara
 @end example
 
 @funindex \header
-@funindex header
 @funindex \layout
-@funindex layout
 @funindex \midi
-@funindex midi
 @cindex midi
 @cindex capçalera
 @cindex disposició
@@ -195,14 +190,13 @@ Dues instruccions més que no hem vist són @code{\layout @{ @}}
 i @code{\midi @{ @}}.  Si apareixen tal i com es mostren aquí, fan
 que el LilyPond produeixi una sortida impresa i una sortida MIDI,
 respectivament.  Es descriuen amb tot detall al manual de
-Referència de la notació, a @ruser{Score layout} i a
-@ruser{Creating MIDI files}.
+Referència de la notació, a @rusernamed{Score layout,Disposició de la partitura}
+i a  @ruser{Creating MIDI output,Creació de sortida MIDI}.
 
 @cindex partitures, diverses
 @cindex book, bloc implícit
 @cindex implícit, bloc book
 @funindex \book
-@funindex book
 
 Podem escriure diversos blocs @code{\score}.  Cada un d'ells rebrà
 el mateix tractament que una partitura independent, però es
@@ -233,7 +227,8 @@ bloc @code{\score} (que per això està dins d'un bloc
 @code{\book}, ja sigui explícit o implícitament) afecta als blocs
 @code{\score} que estan dins d'aquest @code{\book}.
 
-Per veure més detalls, consulteu @ruser{Multiple scores in a book}.
+Per veure més detalls, consulteu
+@rusernamed{Multiple scores in a book,Partitures múltiples en un llibre}.
 
 @cindex variables
 
@@ -242,8 +237,8 @@ variables com es mostra a @ref{Organitzar les peces mitjançant
 variables}.  Totes les plantilles fan servir el següent:
 
 @example
-melodia = \relative c' @{
-  c4 a b c
+melodia = \relative @{
+  c'4 a b c
 @}
 
 \score @{
@@ -262,7 +257,7 @@ caràcters alfabètics i sigui diferent a qualsevol dels noms
 d'instrucció del LilyPond.  Per veure més detalls, consulteu
 @ref{Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions}.  Les
 limitacions exactes que afecten els noms de variable es detallen a
-@ruser{File structure}.
+@rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
 
 
 @seealso
@@ -281,7 +276,6 @@ consulteu @ruser{File structure}
 @cindex musical, expressió, composta
 @cindex expressió musical composta
 @funindex \score
-@funindex score
 
 En la secció anterior, @ref{Introducció a l'estructura dels
 fitxers del LilyPond}, hem pogut veure l'organització general dels
@@ -371,8 +365,8 @@ claudàtors que segueixen a @code{\new Voice = "vocal"}, podríem
 començar escrivint
 
 @example
-\relative c'' @{
-  r4 d8\noBeam g, c4 r
+\relative @{
+  r4 d''8\noBeam g, c4 r
 @}
 @end example
 
@@ -392,10 +386,10 @@ Així doncs, tot escrivint algunes notes, i una clau de Fa per a la
 mà esquerra, ara tenim un fragment musical de debò:
 
 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
-melody = \relative c'' { r4 d8\noBeam g, c4 r }
+melody = \relative { r4 d''8\noBeam g, c4 r }
 text   = \lyricmode { And God said, }
-upper  = \relative c'' { <g d g,>2~ <g d g,> }
-lower  = \relative c { b2 e }
+upper  = \relative { <g' d g,>2~ <g d g,> }
+lower  = \relative { b,2 e }
 
 \score {
   <<
@@ -444,8 +438,8 @@ notes:
 
 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
 \new Staff {
-  \relative g' {
-    r4 g8 g c4 c8 d |
+  \relative {
+    r4 g'8 g c4 c8 d |
     e4 r8
     <<
       { f8 c c }
@@ -471,8 +465,8 @@ manera següent:
 
 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
 \new Staff = "main" {
-  \relative g' {
-    r4 g8 g c4 c8 d |
+  \relative {
+    r4 g'8 g c4 c8 d |
     e4 r8
     <<
       { f8 c c }
@@ -495,8 +489,7 @@ pentagrama nou s'ha de col·locar per sobre del pentagrama anomenat
 Els fragments d'ossia s'escriuen sovint sense clau i sense
 indicació de compàs, i generalment amb una lletra més petita.  Per
 fer això caldrien més ordres que encara no s'han vist.  Vegeu
-@rlearningnamed{Size of objects,Mida dels objectes} i
-@ruser{Ossia staves}.
+@ref{Mida dels objectes} i @rusernamed{Ossia staves,Pentagrames d'Ossia}.
 
 @node Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
 @subsection Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
@@ -557,8 +550,8 @@ abans d'una barra inserida manualment, i acabar abans que acabi
 la barra (una cosa que potser no sigui molt musical, però és
 possible):
 
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
-g8\( a b[ c b\) a] g4
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative { g'8\( a b[ c b\) a] g4 }
 @end lilypond
 
 En general, els diversos tipus de claudàtors, i els que es fan
@@ -570,11 +563,13 @@ l'interior d'un grup excedent, una lligadura d'unió que travessa
 dos grups especials, i una lligadura de fraseig que surt de
 l'interior d'un grup excedent (línies 3 i 4).
 
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
-r16[ g \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
-g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
-g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
-\tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative {
+  r16[ g' \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
+  g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
+  g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
+  \tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
+}
 @end lilypond
 
 
@@ -628,9 +623,11 @@ Una sola veu pot contenir moltes notes dins d'un acord, per
 suposat; aleshores, quan, exactament, es necessiten diverses veus?
 En primer lloc observeu aquest exemple de quatre acords:
 
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
-\key g \major
-<d g>4 <d fis> <d a'> <d g>
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative {
+  \key g \major
+  <d' g>4 <d fis> <d a'> <d g>
+}
 @end lilypond
 
 Això es pot expressar utilitzant sols símbols d'acord amb angles
@@ -720,9 +717,9 @@ de les lligadures, pliques, matisos dinàmics, etc., s'ajusta de
 forma correcta.
 
 @lilypond[quote,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
   % Veu principal
-  c16 d e f
+  c'16 d e f
   %    Veu "1"       Veu "2"                 Veu "3"
   << { g4 f e } \\ { r8 e4 d c8~ } >> |
   << { d2 e }   \\ { c8 b16 a b8 g~ 2 } \\ { s4 b c2 } >> |
@@ -746,9 +743,9 @@ lligades es poden dividir entre les mateixes veus de dues
 construccions, com s'indica aquí a la veu de triangles blaus.
 
 @lilypond[quote,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
   % Veu principal
-  c16 d e f
+  c'16 d e f
   <<  % Bar 1
     {
       \voiceOneStyle
@@ -791,10 +788,8 @@ aspes, i la veu quatre (que no es fa servir aquí) a aspes color
 magenta.  @code{\voiceNeutralStyle} (que tampoc no es fa servir
 aquí) retorna tot a l'estil predeterminat.  Veurem més endavant
 com l'usuari pot crear instruccions com aquestes.  Vegeu
-@rlearningnamed{Visibility and color of objects,Visibilitat i
-color dels objectes} i
-@rlearningnamed{Using variables for layout adjustments,Ús de
-variables per als ajustos de disposició}.
+@ref{Visibilitat i color dels objectes} i
+@ref{Ús de variables per als ajustos de disposició}.
 
 @cindex polifonia i mode relatiu
 @cindex relatiu, mode, polifonia i
@@ -840,10 +835,10 @@ li sembli misteriós i tan sols es concentri a la música i les veus
 
 @c The following should appear as music without code
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<  % Veu u
-    { c2 aes4. bes8 }
+    { c''2 aes4. bes8 }
   \\  % Voice two
     {
       % Ignoreu aquestes expressions per ara, s'explicaran al Cap. 4
@@ -886,12 +881,12 @@ ignoreu tot el que no entengueu.
 @c The following should appear as music without code
 @c The three voice styles should be defined in -init
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<
     {  % Veu u
       \voiceOneStyle
-      c2 aes4. bes8
+      c''2 aes4. bes8
     }
   \\  % Veu dos
     { \voiceTwoStyle
@@ -918,10 +913,10 @@ après, usant la construcció @code{<< \\ >>} per introduir la
 música del primer compàs a tres veus:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<
-    { c2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
+    { c''2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
   >> |
   <c ees aes c>1 |
 }
@@ -942,10 +937,10 @@ veu quatre.  Això es fa escrivint un altre parell de barres
 invertides (@code{\\}).
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<  % Veu u
-    { c2 aes4. bes8 }
+    { c''2 aes4. bes8 }
   \\  % Veu dos
     { <ees, c>2 des }
   \\  % Omet Veu tres
@@ -968,15 +963,14 @@ d'ajustar la col·locació horitzontal de les notes.  Encara no
 estem preparats per veure com es corregeix això, per la qual cosa
 deixarem el problema per a una secció posterior (vegeu la
 propietat @code{force-hshift} a
-@rlearningnamed{Fixing overlapping notation,Arreglar notació amb
-superposicions}).
+@ref{Ajustament de la notació amb superposicions}).
 
 @warning{No es poden crear lletres ni objectes d'extensió
 (com ara lligadures, reguladors, etc.) @q{entre} veus diferents.}
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Multiple voices}.
+@ruser{Multiple voices,Veus mútiples}.
 
 
 @node Veus explícites
@@ -985,15 +979,10 @@ Referència de la notació:
 
 
 @funindex \voiceOne
-@funindex voiceOne
 @funindex \voiceTwo
-@funindex voiceTwo
 @funindex \voiceThree
-@funindex voiceThree
 @funindex \voiceFour
-@funindex voiceFour
 @funindex \oneVoice
-@funindex oneVoice
 @funindex \new Voice
 @cindex contextos de veu, creació de
 
@@ -1009,8 +998,8 @@ prèvia:
 
 @example
 \new Staff @{
-  \relative c' @{
-    << @{ e4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
+  \relative @{
+    << @{ e'4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
   @}
 @}
 @end example
@@ -1020,8 +1009,8 @@ equival a
 
 @example
 \new Staff <<
-  \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative c' @{ e4 f g a @} @}
-  \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative c' @{ c4 d e f @} @}
+  \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative @{ e'4 f g a @} @}
+  \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative @{ c'4 d e f @} @}
 >>
 @end example
 
@@ -1030,8 +1019,8 @@ Els dos exemples anteriors produeixen:
 @c The following example should not display the code
 @lilypond[ragged-right,quote]
 \new Staff <<
-  \new Voice = "1" { \voiceOne \relative c' { e4 f g a } }
-  \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative c' { c4 d e f } }
+  \new Voice = "1" { \voiceOne \relative { e'4 f g a } }
+  \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative { c'4 d e f } }
 >>
 @end lilypond
 
@@ -1054,25 +1043,25 @@ l'escriptura, les lligadures d'unió i d'expressió i les
 indicacions de dinàmica:
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
   % Comportament predeterminat o comportament després de \oneVoice
-  c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+  c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
 }
 @end lilypond
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
   \voiceOne
-  c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+  c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
   \oneVoice
   c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
 }
 @end lilypond
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
   \voiceTwo
-  c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+  c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
   \oneVoice
   c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
 }
@@ -1093,10 +1082,10 @@ melodia principal està ara dins d'un context d'una sola veu, fent
 que es pugui traçar una lligadura per sobre d'elles.
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
   \voiceOneStyle
   % Aquesta secció és homofònica
-  c16^( d e f
+  c'16^( d e f
   % Comença una secció simultània de tres veus
   <<
     % Continua la veu principal en paral·lel
@@ -1128,8 +1117,8 @@ possibles, i si hi ha una veu que apareix sols breument podria
 haver-hi una forma més natural d'escriure la música.
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
-  c16^( d e f
+\new Staff \relative {
+  c'16^( d e f
   <<
     { g4 f e | d2 e) | }
     \new Voice {
@@ -1156,11 +1145,11 @@ notes espaiadores per passar per sobre de les seccions on una veu
 està en silenci, com per exemple:
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' <<
+\new Staff \relative <<
   % Inicia la primera veu
   \new Voice {
     \voiceOne
-    c16^( d e f g4 f e | d2 e) |
+    c'16^( d e f g4 f e | d2 e) |
   }
   % Inicia la segona veu
   \new Voice {
@@ -1184,13 +1173,9 @@ està en silenci, com per exemple:
 @cindex notes, col·lisions de
 @cindex desplaçament, instruccions de
 @funindex \shiftOff
-@funindex shiftOff
 @funindex \shiftOn
-@funindex shiftOn
 @funindex \shiftOnn
-@funindex shiftOnn
 @funindex \shiftOnnn
-@funindex shiftOnnn
 
 Les notes properes a un acord, o les notes que es produeixen al
 mateix temps en diferents veus, es disposen en dos (i
@@ -1216,7 +1201,7 @@ quatre es desplacen cap a l'esquerra.
 @code{\shiftOnn} i @code{\shiftOnnn} defineixen nivells
 addicionals de desplaçament que es poden especificar temporalment
 per resoldre col·lisions en situacions complexes (vegeu
-@rlearningnamed{Real music example,Exemples reals de música}).
+@ref{Exemple real de música}).
 
 Una columna de notes pot contenir sols una nota (o acord) d'una
 veu amb les pliques cap amunt i una nota (o acord) d'una veu amb
@@ -1228,10 +1213,10 @@ massa columnes de notes}.
 
 @seealso
 Manual d'aprenentatge:
-@rlearningnamed{Moving objects,Moure objectes}.
+@ref{Moviment d'objectes}.
 
 Referència de la notació:
-@ruser{Multiple voices}.
+@rusernamed{Multiple voices,Veus múltiples}.
 
 
 @node Veus i música vocal
@@ -1243,7 +1228,6 @@ dues expressions, és a dir, les notes i la lletra.
 
 @funindex \new Lyrics
 @funindex \lyricsto
-@funindex lyricsto
 @funindex Lyrics
 @cindex Lyrics, creació d'un context
 @cindex lletra, creació d'un context de
@@ -1259,10 +1243,10 @@ mitjançant @code{\lyricsto@{@}}, usant el nom assignat a la veu.
 @lilypond[quote,verbatim]
 <<
   \new Voice = "una" {
-    \relative c'' {
+    \relative {
       \autoBeamOff
       \time 2/4
-      c4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
+      c''4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
     }
   }
   \new Lyrics \lyricsto "una" {
@@ -1279,7 +1263,6 @@ un cas on és necessari crear contextos de @code{Staff} i de
 @cindex lletra i barrat
 @cindex barrat i lletra
 @funindex \autoBeamOff
-@funindex autoBeamOff
 
 El barrat automàtic que el LilyPond usa de forma predeterminada
 funciona bé per a la música instrumental, però no tan bé per a
@@ -1291,7 +1274,6 @@ per desactivar el barrat automàtic.
 @funindex \new ChoirStaff
 @funindex ChoirStaff
 @funindex \lyricmode
-@funindex lyricmode
 @cindex vocal, estructura d'una partitura
 @cindex cor, sistema de
 
@@ -1306,14 +1288,14 @@ que s'interpreti com a lletra i no com a música.
 @lilypond[quote,verbatim]
 global = { \key f \major \time 6/8 \partial 8 }
 
-SopOneMusic = \relative c'' {
-  c8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
+SopOneMusic = \relative {
+  c''8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
 }
 SopOneLyrics = \lyricmode {
   Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn, __
 }
-SopTwoMusic = \relative c' {
-  r8 | r4. r4 c8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
+SopTwoMusic = \relative {
+  r8 | r4. r4 c'8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
 }
 SopTwoLyrics = \lyricmode {
   Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
@@ -1367,10 +1349,10 @@ pentagrames.  A d'altres exemples se li sol donar el nom de @q{global}.
 @lilypond[quote,verbatim]
 keyTime = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
 
-SopMusic   = \relative c' { c4 | e4. e8 g4  g    | a4   a   g  }
-AltoMusic  = \relative c' { c4 | c4. c8 e4  e    | f4   f   e  }
-TenorMusic = \relative  { e4 | g4. g8 c4.   b8 | a8 b c d e4 }
-BassMusic  = \relative  { c4 | c4. c8 c4  c    | f8 g a b c4 }
+SopMusic   = \relative { c'4 | e4. e8 g4  g    | a4   a   g  }
+AltoMusic  = \relative { c'4 | c4. c8 e4  e    | f4   f   e  }
+TenorMusic = \relative  { e4 | g4. g8 c4.   b8 | a8 b c d e4 }
+BassMusic  = \relative  { c4 | c4. c8 c4  c    | f8 g a b c4 }
 
 VerseOne =
   \lyricmode { E -- | ter -- nal fa -- ther, | strong to save, }
@@ -1404,7 +1386,7 @@ VerseFour  =
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Vocal music}.
+@rusernamed{Vocal music,Música vocal}.
 
 
 @node Contextos i gravadors
@@ -1435,8 +1417,8 @@ quantitat d'elements de notació que no apareixen explícitament al
 fitxer d'entrada.  Per exemple, compareu l'entrada i la sortida
 del següent exemple:
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
-cis4 cis2. | a4 a2. |
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative { cis''4 cis2. | a4 a2. | }
 @end lilypond
 
 L'entrada és força greu, però a la sortida s'han afegit línies
@@ -1509,7 +1491,6 @@ Referencia de la notació:
 @translationof Creating contexts
 
 @funindex \new
-@funindex new
 @cindex nous contextos
 @cindex creació de contextos
 @cindex contextos, creació de
@@ -1558,8 +1539,8 @@ pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
       \clef "treble"
       \key g \minor
       \new Voice {  % crea la veu per a les notes de la mà dreta
-        \relative c'' {  % inici de les notes de la mà dreta
-          d4 ees16 c8. |
+        \relative {  % inici de les notes de la mà dreta
+          d''4 ees16 c8. |
           d4 ees16 c8. |
         }  % fi de les notes de la mà dreta
       }  % fi de la veu de la mà dreta
@@ -1569,14 +1550,14 @@ pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
       \key g \minor
       \new Voice {  % crea la veu de la mà esquerra
         \voiceOne
-        \relative {  % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
+        \relative {  % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
           g8 <bes d> ees, <g c> |
           g8 <bes d> ees, <g c> |
         }  % fi de les notes de la veu u de la mà esquerra
       }  % fi de la veu u de la mà esquerra
       \new Voice {  % crea la veu dos de la mà esquerra
         \voiceTwo
-        \relative {  % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
+        \relative {  % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
           g4 ees |
           g4 ees |
         }  % fi de les notes de la veu dos de la mà esquerra
@@ -1623,7 +1604,7 @@ secció sobre la lletra, a @ref{Veus i música vocal}.
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Creating contexts}.
+@rusernamed{Creating and referencing contexts,Creació i referència de contextos}.
 
 
 @node Explicació dels gravadors
@@ -1724,9 +1705,7 @@ Referència de funcionament intern:
 @cindex context, propietats de, modificació
 @cindex modificar les propietats de context
 @funindex \set
-@funindex set
 @funindex \unset
-@funindex unset
 
 Els contextos es responsabilitzen de mantenir els valors d'un cert
 nombre de @emph{properties} de context.  Moltes d'elles es poden
@@ -1808,13 +1787,13 @@ etiquetat, però no el segon, perquè hem omès el nom del context.
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
-  \new Staff \relative c'' {
+  \new Staff \relative {
     \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
-    c2 c
+    c''2 c
   }
-  \new Staff \relative c' {
+  \new Staff \relative {
     \set instrumentName = #"Alto"  % Incorrecte!
-    d2 d
+    d'2 d
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -1856,12 +1835,12 @@ Així, això desactivarà els bequadres addicionals a un pentagrama:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
-  \new Staff \relative c'' {
-    aeses2 aes
+  \new Staff \relative {
+    aeses'2 aes
   }
-  \new Staff \relative c'' {
+  \new Staff \relative {
     \set Staff.extraNatural = ##f
-    aeses2 aes
+    aeses'2 aes
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -1871,12 +1850,12 @@ i això els desactivarà a tots els pentagrames:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
-  \new Staff \relative c'' {
-    aeses2 aes
+  \new Staff \relative {
+    aeses'2 aes
   }
-  \new Staff \relative c'' {
+  \new Staff \relative {
     \set Score.extraNatural = ##f
-    aeses2 aes
+    aeses'2 aes
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -1928,7 +1907,6 @@ forma molt més general utilitzant la molt potent instrucció
 @subsubheading Canviar les propietats d'un context amb @code{\with}
 
 @funindex \with
-@funindex with
 @cindex context,  propietats de, establiment amb \with
 
 El valor predeterminat de les propietats de context es pot
@@ -1951,13 +1929,13 @@ de la forma següent:
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
   \new Staff {
-    \relative c'' {
-      gisis4 gis aeses aes
+    \relative {
+      gisis'4 gis aeses aes
     }
   }
   \new Staff \with { extraNatural = ##f } {
-    \relative c'' {
-      gisis4 gis aeses aes
+    \relative {
+      gisis'4 gis aeses aes
     }
   }
 >>
@@ -1982,7 +1960,6 @@ restablir-se amb la instrucció @code{\unset fontSize}.
 
 @cindex contextos, establir propietats de, amb \context
 @funindex \context
-@funindex context
 
 Els valors de propietat dels contextos es poden establir per a
 @emph{tots} els contextos d'un tipus determinat, com per exemple
@@ -2000,8 +1977,8 @@ continuació presentem un exemple que mostra el format:
 @lilypond[verbatim,quote]
 \score {
   \new Staff {
-    \relative c'' {
-      cisis4 e d cis
+    \relative {
+      cisis''4 e d cis
     }
   }
   \layout {
@@ -2020,13 +1997,13 @@ pentagrames de la partitura:
 \score {
   <<
     \new Staff {
-      \relative c'' {
-        gisis4 gis aeses aes
+      \relative {
+        gisis'4 gis aeses aes
       }
     }
     \new Staff {
-      \relative c'' {
-        gisis4 gis aeses aes
+      \relative {
+        gisis'4 gis aeses aes
       }
     }
   >>
@@ -2046,10 +2023,10 @@ enunciats dins d'un bloc @code{\with}, i mitjançant instruccions
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Changing context default settings}.
+@rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
 @c FIXME
 @c uncomment when backslash-node-name issue is resolved -pm
-@ruser{The set command}
+@rusernamed{The set command,L'ordre set}
 
 Referència de funcionament intern:
 @rinternals{Contexts},
@@ -2066,9 +2043,7 @@ Referència de funcionament intern:
 @cindex eliminació de gravadors
 
 @funindex \consists
-@funindex consists
 @funindex \remove
-@funindex remove
 
 Hem vist que cada un dels contextos conté diversos gravadors, cada
 u dels quals és al seu cop responsable de la producció d'una
@@ -2093,8 +2068,8 @@ les línies del pentagrama estan dibuixades pel gravador
 \new Staff \with {
   \remove "Staff_symbol_engraver"
 }
-\relative c' {
-  c4 d
+\relative {
+  c'4 d
   \set fontSize = #-4  % fes més petits els caps de les notes
   e4 f |
   \set fontSize = #2.5  % fes més grans els caps de les notes
@@ -2124,15 +2099,15 @@ partir d'aquesta única veu:
   \new Voice \with {
     \consists "Ambitus_engraver"
   } {
-    \relative c'' {
+    \relative {
       \voiceOne
-      c4 a b g
+      c''4 a b g
     }
   }
   \new Voice {
-    \relative c' {
+    \relative {
       \voiceTwo
-      c4 e d f
+      c'4 e d f
     }
   }
 >>
@@ -2149,15 +2124,15 @@ pentagrama:
 }
 <<
   \new Voice {
-    \relative c'' {
+    \relative {
       \voiceOne
-      c4 a b g
+      c''4 a b g
     }
   }
   \new Voice {
-    \relative c' {
+    \relative {
       \voiceTwo
-      c4 e d f
+      c'4 e d f
     }
   }
 >>
@@ -2166,7 +2141,6 @@ pentagrama:
 @subsubheading Canviar tots els contextos del mateix tipus
 
 @funindex \layout
-@funindex layout
 
 Els exemples anteriors mostren la manera d'eliminar o afegir
 gravadors als contextos individuals.  També és possible eliminar o
@@ -2180,24 +2154,24 @@ pautes, podem escriure
 \score {
   <<
     \new Staff {
-      \relative c'' {
-        c4 a b g
+      \relative {
+        c''4 a b g
       }
     }
     \new Staff {
-      \relative c' {
-        c4 a b g
+      \relative {
+        c'4 a b g
       }
     }
     \new Staff {
       \clef "G_8"
-      \relative c' {
-        c4 a b g
+      \relative {
+        c'4 a b g
       }
     }
     \new Staff {
       \clef "bass"
-      \relative {
+      \relative {
         c4 a b g
       }
     }
@@ -2220,8 +2194,8 @@ particular incloent-hi la instrucció @code{\set} dins d'un bloc
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Modifying context plug-ins},
-@ruser{Changing context default settings}.
+@rusernamed{Modifying context plug-ins,Modificactió dels connectors de context},
+@rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
 
 @knownissues
 Els gravadors @code{Stem_engraver} i @code{Beam_engraver}
@@ -2238,7 +2212,7 @@ Heu llegit el tutorial i ara sabeu escriure música.  Però, com
 podeu posar els pentagrames que voleu?  Les plantilles estan molt
 bé, però què passa si voleu alguna cosa que està en cap plantilla?
 Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu
-@rlearningnamed{Templates,Plantilles})
+@ref{Plantilles})
 que us poden servir com a punt de partida.  Però i si voleu
 quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
 
@@ -2264,7 +2238,7 @@ plantilla @q{Notes i lletra} (per a la part de soprano).
 
 @example
 \version @w{"@version{}"}
-melodia = \relative c' @{
+melodia = \relative @{
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2293,7 +2267,7 @@ Ara volem afegir una part de violoncel.  Vegem l'exemple
 
 @example
 \version @w{"@version{}"}
-melodia = \relative c' @{
+melodia = \relative @{
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2330,7 +2304,7 @@ Fa). Així mateix, canviarem algunes del violoncel.
 
 @example
 \version @w{"@version{}"}
-musicaSoprano = \relative c' @{
+musicaSoprano = \relative @{
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2341,7 +2315,7 @@ lletraSoprano = \lyricmode @{
   Aaa Bee Cee Dee
 @}
 
-musicaVioloncel = \relative @{
+musicaVioloncel = \relative @{
   \clef "bass"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2401,7 +2375,7 @@ fàcil solució.  Presentem aquí la plantilla completa per a
 soprano i violoncel.
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
-musicaSoprano = \relative c' {
+musicaSoprano = \relative {
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2412,7 +2386,7 @@ lletraSoprano = \lyricmode {
   Aaa Bee Cee Dee
 }
 
-musicaVioloncel = \relative {
+musicaVioloncel = \relative {
   \clef "bass"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2439,7 +2413,7 @@ musicaVioloncel = \relative c {
 @seealso
 Les plantilles d'inici es poden trobar a l'apèndix
 @q{Plantilles}, vegeu
-@rlearningnamed{Single staff templates,Plantilles de pentagrama únic}.
+@ref{Plantilles de pentagrama únic}.
 
 @node Partitura vocal a quatre veus SATB
 @subsection Partitura vocal a quatre veus SATB
@@ -2456,47 +2430,47 @@ aquí un exemple del «Messies» de Haendel:
 @lilypond[quote,ragged-right]
 global = { \key d \major \time 4/4 }
 
-musicaSoprano = \relative c'' {
+musicaSoprano = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
+  r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
 }
 lletraSoprano = \lyricmode {
   Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
 }
 
-musicaAlto = \relative a' {
+musicaAlto = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
+  r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
 }
 
 lletraAlto = \lletraSoprano
 
-musicaTenor = \relative c' {
+musicaTenor = \relative {
   \clef "G_8"
-  r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
+  r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
 }
 
 lletraTenor = \lletraSoprano
 
-musicaBaix = \relative c' {
+musicaBaix = \relative {
   \clef "bass"
-  r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
+  r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
 }
 
 lletraBaix = \lletraSoprano
 
-upper = \relative a' {
+upper = \relative {
   \clef "treble"
   \global
-  r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+  r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
   <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
   <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
 }
 
-lower = \relative c, {
+lower = \relative {
   \clef "bass"
   \global
-  <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+  <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
   <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
   <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
 }
@@ -2552,8 +2526,7 @@ lower = \relative c, {
 
 Cap de les plantilles proporciona aquesta disposició amb
 exactitud.  La més semblant és
-@rlearningnamed{SATB vocal score and automatic piano reduction,
-Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica},
+@ref{Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica},
 però necessitem canviar la disposició i afegir un acompanyament de
 piano que no estigui derivat automàticament de les parts vocals.
 Les variables que contenen la música i la lletra de les parts
@@ -2693,39 +2666,39 @@ de l'exemple anterior, obtenim:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
 global = { \key d \major \time 4/4 }
-musicaSoprano = \relative c'' {
+musicaSoprano = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
+  r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
 }
 lletraSoprano = \lyricmode {
   Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
 }
-musicaAlto = \relative a' {
+musicaAlto = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
+  r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
 }
 lletraAlto = \lletraSoprano
-musicaTenor = \relative c' {
+musicaTenor = \relative {
   \clef "G_8"
-  r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
+  r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
 }
 lletraTenor = \lletraSoprano
-musicaBaix = \relative c' {
+musicaBaix = \relative {
   \clef "bass"
-  r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
+  r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
 }
 lletraBaix = \lletraSoprano
-upper = \relative a' {
+upper = \relative {
   \clef "treble"
   \global
-  r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+  r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
   <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
   <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
 }
-lower = \relative c, {
+lower = \relative {
   \clef "bass"
   \global
-  <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+  <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
   <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
   <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
 }
@@ -2972,7 +2945,8 @@ l'@q{objecte gràfic} @code{VerticalAxisGroup} (els objectes gràfics
 reben en general el nom de @q{grob}s a la documentació del
 LilyPond); no us preocupeu de moment dels detalls, ja que això
 s'explica més tard de forma exhaustiva.  Els més curiosos podeu
-donar una ullada a @ruser{Overview of modifying properties}.
+donar una ullada a
+@rusernamed{Overview of modifying properties,Panorama de la modificació de propietats}.
 En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
 @code{stretchability}.  Un altre cop, els curiosos trobareu els
 valors predeterminats per a la propietat staff-staff-spacing al
@@ -3029,19 +3003,19 @@ música, i combinar totes les parts.
   composer = "J S Bach"
 }
 keyTime = { \key c \minor \time 4/4 }
-MusicaManualUVeuU = \relative g' {
-  g4 g f ees |
+MusicaManualUVeuU = \relative {
+  g'4 g f ees |
   d2 c |
 }
-MusicaManualUVeuDos = \relative c' {
-  ees16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
+MusicaManualUVeuDos = \relative {
+  ees'16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
   8 c4 b8 c8. g16 c b c d |
 }
-MusicaManualDos= \relative c' {
-  c16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
+MusicaManualDos= \relative {
+  c'16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
   f16 ees f d g aes g f ees d ees8~ 16 f ees d |
 }
-MusicaOrganPedal = \relative {
+MusicaOrganPedal = \relative {
   r8 c16 d ees d ees8~ 16 a, b g c b c8 |
   r16 g ees f g f g8 c,2 |
 }
@@ -3096,7 +3070,7 @@ Glossari musical:
 Arribats a aquest punt, heu vist coses d'aquest tipus:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-hornNotes = \relative c'' { c4 b dis c }
+hornNotes = \relative { c''4 b dis c }
 
 \score {
   {
@@ -3109,8 +3083,8 @@ Fins i tot us adonareu que això pot ser útil en música
 minimalista:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-fragmentA = \relative c'' { a4 a8. b16 }
-fragmentB = \relative c'' { a8. gis16 ees4 }
+fragmentA = \relative { a'4 a8. b16 }
+fragmentB = \relative { a'8. gis16 ees4 }
 
 violí = \new Staff {
   \fragmentA \fragmentA |
@@ -3137,9 +3111,9 @@ fthenp =_\markup {
   \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
 }
 
-violí = \relative c'' {
+violí = \relative {
   \repeat volta 2 {
-    c4._\dolce b8 a8 g a b |
+    c''4._\dolce b8 a8 g a b |
     \padText
     c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
     c,4.\fthenp b8 c4 c-. |
@@ -3161,9 +3135,9 @@ reescrit sense cap identificador.  Trobareu que és molt més
 difícil de llegir, sobretot l'última línia.
 
 @example
-violí = \relative c'' @{
+violí = \relative @{
   \repeat volta 2 @{
-    c4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
+    c''4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
     \once \override TextScript.padding = #5.0
     c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
     c,4.\markup @{
@@ -3188,14 +3162,14 @@ El LilyPond també pot gestionar substitucions no estàtiques
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 padText =
 #(define-music-function
-     (parser location padding)
+     (padding)
      (number?)
    #{
      \once \override TextScript.padding = #padding
    #})
 
-\relative c''' {
-  c4^"piu mosso" b a b |
+\relative {
+  c'''4^"piu mosso" b a b |
   \padText #1.8
   c4^"piu mosso" d e f |
   \padText #2.6
@@ -3207,7 +3181,7 @@ La utilització d'identificadors també és una bona forma de reduir
 el treball si la sintaxis d'entrada del LilyPonod canvia (vegeu
 @rprogram{Actualització de fitxers amb convert-ly}).  Si teniu una sola
 definició (com ara @code{\dolce}) per a tots els fitxers (vegeu
-@rlearningnamed{Style sheets,Fulls d'estil}), i després la sintaxis es
+@ref{Fulls d'estil}), i després la sintaxis es
 modifica, sols haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce}
 única, enlloc de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers
 @file{.ly}.
@@ -3229,7 +3203,7 @@ exemple, suposem que el fitxer @file{trompa.ly} conté la següent
 part d'un duo per a trompa i fagot:
 
 @example
-notesTrompa = \relative @{
+notesTrompa = \relative @{
   \time 2/4
   r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
 @}
@@ -3267,7 +3241,7 @@ normal en@tie{}Fa.  La transposició es pot veure a la següent
 sortida
 
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\transpose f c' \relative {
+\transpose f c' \relative {
   \time 2/4
   r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
 }
@@ -3299,7 +3273,7 @@ Aquesta instrucció estableix el valor de la propietat
 anterior, arribem al següent resultat
 
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\transpose f c' \relative {
+\transpose f c' \relative {
   \time 2/4
   \set Score.skipBars = ##t
   R2*3 |
@@ -3325,7 +3299,7 @@ que l'altra veu es troba dins de @code{notesFagot} al fitxer
 el que ens porta a
 
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\relative <<
+\relative <<
   \new Staff {
     \clef "treble"
     \time 2/4