]> git.donarmstrong.com Git - lilypond.git/blobdiff - Documentation/ca/learning/fundamental.itely
Doc-ca: New Catalan translations and fixes
[lilypond.git] / Documentation / ca / learning / fundamental.itely
index 0a55eddd81e7feb15df0a3f4825c91379d118681..6b29d760c982b399cada68594cf5a6b48a2a5045 100644 (file)
@@ -8,7 +8,7 @@
     Guide, node Updating translation committishes..
 @end ignore
 
-@c \version "2.19.2"
+@c \version "2.19.22"
 
 @node Conceptes fonamentals
 @chapter Conceptes fonamentals
@@ -23,7 +23,7 @@ igualment belles però més complexes.
 * Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond::
 * Les veus contenen música::
 * Contextos i gravadors::
-* Estendre les plantilles::
+* Extensió de les plantilles::
 @end menu
 
 
@@ -38,14 +38,14 @@ tota aquesta flexibilitat pot fer que les coses es tornin confuses
 per als nous usuaris.  Aquesta secció us explicarà part d'aquesta
 estructura, però pot obviar certs detalls per simplificar.  Per
 veure una descripció més completa del format d'entrada, consulteu
-@ruser{Estructura del fitxer}.
+@rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
 
 
 @menu
 * Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond::
 * La partitura és una (única) expressió musical composta::
 * Niuat d'expressions musicals::
-* Quant a la impossibilitat de niuat de claudàtors i lligadures::
+* Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures::
 @end menu
 
 @node Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
@@ -74,9 +74,7 @@ Hi ha moltes variacions d'aquest esquema bàsic, però l'exemple
 constitueix un punt de partida útil.
 
 @funindex \book
-@funindex book
 @funindex \score
-@funindex score
 @cindex book (llibre)
 @cindex score (partitura)
 @cindex llibre
@@ -89,8 +87,8 @@ quan li proporcionem una entrada senzilla.  El LilyPond tracta una
 entrada com aquesta:
 
 @example
-\relative c'' @{
-  c4 a d c
+\relative @{
+  c''4 a d c
 @}
 @end example
 
@@ -102,8 +100,8 @@ com una abreviatura d'aquesta altra:
   \score @{
     \new Staff @{
       \new Voice @{
-        \relative c'' @{
-          c4 a b c
+        \relative @{
+          c''4 a b c
         @}
       @}
     @}
@@ -170,11 +168,8 @@ altres coses, com ara
 @end example
 
 @funindex \header
-@funindex header
 @funindex \layout
-@funindex layout
 @funindex \midi
-@funindex midi
 @cindex midi
 @cindex capçalera
 @cindex disposició
@@ -187,7 +182,7 @@ resta de les instruccions que comencen amb una barra invertida
 cap expressió musical.  Per tant, es poden posar dins d'un bloc
 @code{\score} o a fora d'ell.  De fet, aquestes instruccions se
 situen en general fora del bloc @code{\score} (per exemple,
-@code{\header} se sol col.locar abans de la instrucció
+@code{\header} se sol col·locar abans de la instrucció
 @code{\score}, com mostra l'exemple que apareix al principi de la
 secció.)
 
@@ -195,14 +190,13 @@ Dues instruccions més que no hem vist són @code{\layout @{ @}}
 i @code{\midi @{ @}}.  Si apareixen tal i com es mostren aquí, fan
 que el LilyPond produeixi una sortida impresa i una sortida MIDI,
 respectivament.  Es descriuen amb tot detall al manual de
-Referència de la notació, a @ruser{Disposició de la partitura} i a
-@ruser{Creació de fitxers MIDI}.
+Referència de la notació, a @rusernamed{Score layout,Disposició de la partitura}
+i a  @ruser{Creating MIDI output,Creació de sortida MIDI}.
 
 @cindex partitures, diverses
 @cindex book, bloc implícit
 @cindex implícit, bloc book
 @funindex \book
-@funindex book
 
 Podem escriure diversos blocs @code{\score}.  Cada un d'ells rebrà
 el mateix tractament que una partitura independent, però es
@@ -233,8 +227,8 @@ bloc @code{\score} (que per això està dins d'un bloc
 @code{\book}, ja sigui explícit o implícitament) afecta als blocs
 @code{\score} que estan dins d'aquest @code{\book}.
 
-Per veure més detalls, consulteu @ruser{Diverses partitures a un
-llibre}.
+Per veure més detalls, consulteu
+@rusernamed{Multiple scores in a book,Partitures múltiples en un llibre}.
 
 @cindex variables
 
@@ -243,8 +237,8 @@ variables com es mostra a @ref{Organitzar les peces mitjançant
 variables}.  Totes les plantilles fan servir el següent:
 
 @example
-melodia = \relative c' @{
-  c4 a b c
+melodia = \relative @{
+  c'4 a b c
 @}
 
 \score @{
@@ -261,14 +255,14 @@ una cura especial amb el nom (pot ser @code{melodia},
 qualsevol nom que se us acudeixi, sempre i quan contingui sols
 caràcters alfabètics i sigui diferent a qualsevol dels noms
 d'instrucció del LilyPond.  Per veure més detalls, consulteu
-@ref{Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions}.  Les
+@ref{Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions}.  Les
 limitacions exactes que afecten els noms de variable es detallen a
-@ruser{Estructura del fitxer}.
+@rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
 
 
 @seealso
 Per veure una definició completa del format del codi d'entrada,
-consulteu @ruser{Estructura del fitxer}.
+consulteu @ruser{File structure}
 
 @node La partitura és una (única) expressió musical composta
 @subsection La partitura és una (única) expressió musical composta
@@ -282,7 +276,6 @@ consulteu @ruser{Estructura del fitxer}.
 @cindex musical, expressió, composta
 @cindex expressió musical composta
 @funindex \score
-@funindex score
 
 En la secció anterior, @ref{Introducció a l'estructura dels
 fitxers del LilyPond}, hem pogut veure l'organització general dels
@@ -372,8 +365,8 @@ claudàtors que segueixen a @code{\new Voice = "vocal"}, podríem
 començar escrivint
 
 @example
-\relative c'' @{
-  r4 d8\noBeam g, c4 r
+\relative @{
+  r4 d''8\noBeam g, c4 r
 @}
 @end example
 
@@ -387,16 +380,16 @@ s'interpreta com a lletra, el precedim amb @code{\lyricmode}.
 Igual que @code{\addlyrics}, això activa el mode d'entrada de
 lletra.  Sense això, el LilyPond intentaria interpretar el
 contingut com a notes, cosa que generaria errors (Hi ha d'altres
-modes, vegeu @ruser{Modes d'entrada}).
+modes, vegeu @ruser{Input modes}).
 
 Així doncs, tot escrivint algunes notes, i una clau de Fa per a la
 mà esquerra, ara tenim un fragment musical de debò:
 
 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
-melody = \relative c'' { r4 d8\noBeam g, c4 r }
+melody = \relative { r4 d''8\noBeam g, c4 r }
 text   = \lyricmode { And God said, }
-upper  = \relative c'' { <g d g,>2~ <g d g,> }
-lower  = \relative c { b2 e }
+upper  = \relative { <g' d g,>2~ <g d g,> }
+lower  = \relative { b,2 e }
 
 \score {
   <<
@@ -445,8 +438,8 @@ notes:
 
 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
 \new Staff {
-  \relative g' {
-    r4 g8 g c4 c8 d |
+  \relative {
+    r4 g'8 g c4 c8 d |
     e4 r8
     <<
       { f8 c c }
@@ -467,13 +460,13 @@ s'imprimeixi a la meitat d'una línia.
 
 @cindex pentagrama, posicionat del
 
-La secció ossia es pot col.locar a sobre del pentagrama de la
+La secció ossia es pot col·locar a sobre del pentagrama de la
 manera següent:
 
 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
 \new Staff = "main" {
-  \relative g' {
-    r4 g8 g c4 c8 d |
+  \relative {
+    r4 g'8 g c4 c8 d |
     e4 r8
     <<
       { f8 c c }
@@ -489,17 +482,17 @@ manera següent:
 Aquest exemple utilitza @code{\with}, que s'explica en tot detall
 més endavant.  És un mitjà per modificar el comportament
 predeterminat d'un sol pentagrama.  En aquest exemple, diu que el
-pentagrama nou s'ha de col.locar per sobre del pentagrama anomenat
+pentagrama nou s'ha de col·locar per sobre del pentagrama anomenat
 @qq{main} en comptes de la posició predeterminada que seria per sota.
 
 @seealso
 Els fragments d'ossia s'escriuen sovint sense clau i sense
 indicació de compàs, i generalment amb una lletra més petita.  Per
 fer això caldrien més ordres que encara no s'han vist.  Vegeu
-@ref{Size of objects} i @ruser{Ossia staves}.
+@ref{Mida dels objectes} i @rusernamed{Ossia staves,Pentagrames d'Ossia}.
 
-@node Quant a la no niuabilitat de claus i lligadures
-@subsection Quant a la no niuabilitat de claus i lligadures
+@node Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
+@subsection Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
 @translationof On the un-nestedness of brackets and ties
 
 @cindex claudàtors i parèntesis, niuat de
@@ -557,8 +550,8 @@ abans d'una barra inserida manualment, i acabar abans que acabi
 la barra (una cosa que potser no sigui molt musical, però és
 possible):
 
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
-g8\( a b[ c b\) a] g4
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative { g'8\( a b[ c b\) a] g4 }
 @end lilypond
 
 En general, els diversos tipus de claudàtors, i els que es fan
@@ -566,20 +559,22 @@ servir per grups especials, lligadures d'unió i notes d'adorn, es
 poden barrejar amb total llibertat.  Aquest exemple mostra una
 barra que s'estén cap a l'interior d'un grup de valoració especial
 (línia 1), una lligadura d'expressió que es perllonga cap a
-l'interior d'un grup especial, una lligadura d'unió que travessa
+l'interior d'un grup excedent, una lligadura d'unió que travessa
 dos grups especials, i una lligadura de fraseig que surt de
-l'interior d'un grup especial (línies 3 i 4).
+l'interior d'un grup excedent (línies 3 i 4).
 
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
-r16[ g \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
-g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
-g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
-\tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative {
+  r16[ g' \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
+  g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
+  g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
+  \tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
+}
 @end lilypond
 
 
-@node Les veus que contenen música
-@section Les veus que contenen música
+@node Les veus contenen música
+@section Les veus contenen música
 @translationof Voices contain music
 
 Igual que els cantants, al LilyPond li calen veus per cantar.  En
@@ -588,13 +583,13 @@ està sempre continguda dins d'una veu --el concepte del LilyPond
 més fonamental de tots--.
 
 @menu
-* Escolto veus::
+* Sento veus::
 * Veus explícites::
 * Veus i música vocal::
 @end menu
 
-@node Escolto veus
-@subsection Escolto veus
+@node Sento veus
+@subsection Sento veus
 @translationof I'm hearing Voices
 
 @cindex polifonia
@@ -628,9 +623,11 @@ Una sola veu pot contenir moltes notes dins d'un acord, per
 suposat; aleshores, quan, exactament, es necessiten diverses veus?
 En primer lloc observeu aquest exemple de quatre acords:
 
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
-\key g \major
-<d g>4 <d fis> <d a'> <d g>
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative {
+  \key g \major
+  <d' g>4 <d fis> <d a'> <d g>
+}
 @end lilypond
 
 Això es pot expressar utilitzant sols símbols d'acord amb angles
@@ -720,9 +717,9 @@ de les lligadures, pliques, matisos dinàmics, etc., s'ajusta de
 forma correcta.
 
 @lilypond[quote,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
   % Veu principal
-  c16 d e f
+  c'16 d e f
   %    Veu "1"       Veu "2"                 Veu "3"
   << { g4 f e } \\ { r8 e4 d c8~ } >> |
   << { d2 e }   \\ { c8 b16 a b8 g~ 2 } \\ { s4 b c2 } >> |
@@ -735,7 +732,7 @@ Anomenarem això la @emph{construcció simultània}.  Les lligadures
 (de prolongació i d'expressió) solament poden connectar notes
 que estiguin dins de la mateixa veu, en conseqüència les
 lligadures no poden entrar o sortir d'una construcció
-simultània. A la inversa, les veus paral.leles de construccions
+simultània. A la inversa, les veus paral·leles de construccions
 simultànies diferents sobre el mateix pentagrama són la mateixa
 veu. Hi ha altres propietats relatives a les veus que també
 impliquen construccions simultànies. A continuació veiem el mateix
@@ -746,9 +743,9 @@ lligades es poden dividir entre les mateixes veus de dues
 construccions, com s'indica aquí a la veu de triangles blaus.
 
 @lilypond[quote,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
   % Veu principal
-  c16 d e f
+  c'16 d e f
   <<  % Bar 1
     {
       \voiceOneStyle
@@ -791,8 +788,8 @@ aspes, i la veu quatre (que no es fa servir aquí) a aspes color
 magenta.  @code{\voiceNeutralStyle} (que tampoc no es fa servir
 aquí) retorna tot a l'estil predeterminat.  Veurem més endavant
 com l'usuari pot crear instruccions com aquestes.  Vegeu
-@ref{Visibility and color of objects} i
-@ref{Using variables for layout adjustments}.
+@ref{Visibilitat i color dels objectes} i
+@ref{Ús de variables per als ajustos de disposició}.
 
 @cindex polifonia i mode relatiu
 @cindex relatiu, mode, polifonia i
@@ -814,7 +811,7 @@ nota de l'acord precedent.  Així, en
 @code{notaE} és relativa a @code{notaD}, no a @code{notaA}.
 
 Una forma alternativa, que podria ser més clara si les notes a les
-veus estan molt separades, és col.locar una instrucció
+veus estan molt separades, és col·locar una instrucció
 @code{\relative} al principi de cada veu:
 
 @example
@@ -831,17 +828,17 @@ Finalment, analitzem les veus en una peça de música més
 complexa. Heus aquí les notes dels dos primers compassos del segon
 dels Dos Nocturns de Chopin, Op 32.  Aquest exemple s'utilitzarà
 en fases posteriors dins del present capítol i el següent, per
-il.lustrar diverses tècniques per produir notació, i per tant us
+il·lustrar diverses tècniques per produir notació, i per tant us
 demanem que ignoreu per ara qualsevol cosa al codi subjacent que
 li sembli misteriós i tan sols es concentri a la música i les veus
 (totes les complicacions s'explicaran a seccions posteriors).
 
 @c The following should appear as music without code
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<  % Veu u
-    { c2 aes4. bes8 }
+    { c''2 aes4. bes8 }
   \\  % Voice two
     {
       % Ignoreu aquestes expressions per ara, s'explicaran al Cap. 4
@@ -884,12 +881,12 @@ ignoreu tot el que no entengueu.
 @c The following should appear as music without code
 @c The three voice styles should be defined in -init
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<
     {  % Veu u
       \voiceOneStyle
-      c2 aes4. bes8
+      c''2 aes4. bes8
     }
   \\  % Veu dos
     { \voiceTwoStyle
@@ -916,10 +913,10 @@ après, usant la construcció @code{<< \\ >>} per introduir la
 música del primer compàs a tres veus:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<
-    { c2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
+    { c''2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
   >> |
   <c ees aes c>1 |
 }
@@ -940,10 +937,10 @@ veu quatre.  Això es fa escrivint un altre parell de barres
 invertides (@code{\\}).
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<  % Veu u
-    { c2 aes4. bes8 }
+    { c''2 aes4. bes8 }
   \\  % Veu dos
     { <ees, c>2 des }
   \\  % Omet Veu tres
@@ -956,24 +953,24 @@ invertides (@code{\\}).
 
 @noindent
 Veiem que això arregla la direcció de la plica, però la
-col.locació horitzontal de les notes no és la desitjada.  El
+col·locació horitzontal de les notes no és la desitjada.  El
 LilyPond desplaça les notes interiors quan elles o les seves
-pliques d'una altra manera col.lisionarien amb les veus exteriors,
+pliques d'una altra manera col·lisionarien amb les veus exteriors,
 però això no és el més adequat per a música de piano.  En altres
 situacions, els desplaçaments que el LilyPond aplica poden no
-eliminar les col.lisions.  El LilyPond aporta diverses formes
-d'ajustar la col.locació horitzontal de les notes.  Encara no
+eliminar les col·lisions.  El LilyPond aporta diverses formes
+d'ajustar la col·locació horitzontal de les notes.  Encara no
 estem preparats per veure com es corregeix això, per la qual cosa
 deixarem el problema per a una secció posterior (vegeu la
 propietat @code{force-hshift} a
-@ref{Fixing overlapping notation}).
+@ref{Ajustament de la notació amb superposicions}).
 
 @warning{No es poden crear lletres ni objectes d'extensió
 (com ara lligadures, reguladors, etc.) @q{entre} veus diferents.}
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Diverses veus}.
+@ruser{Multiple voices,Veus mútiples}.
 
 
 @node Veus explícites
@@ -982,15 +979,10 @@ Referència de la notació:
 
 
 @funindex \voiceOne
-@funindex voiceOne
 @funindex \voiceTwo
-@funindex voiceTwo
 @funindex \voiceThree
-@funindex voiceThree
 @funindex \voiceFour
-@funindex voiceFour
 @funindex \oneVoice
-@funindex oneVoice
 @funindex \new Voice
 @cindex contextos de veu, creació de
 
@@ -1006,8 +998,8 @@ prèvia:
 
 @example
 \new Staff @{
-  \relative c' @{
-    << @{ e4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
+  \relative @{
+    << @{ e'4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
   @}
 @}
 @end example
@@ -1017,8 +1009,8 @@ equival a
 
 @example
 \new Staff <<
-  \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative c' @{ e4 f g a @} @}
-  \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative c' @{ c4 d e f @} @}
+  \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative @{ e'4 f g a @} @}
+  \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative @{ c'4 d e f @} @}
 >>
 @end example
 
@@ -1027,8 +1019,8 @@ Els dos exemples anteriors produeixen:
 @c The following example should not display the code
 @lilypond[ragged-right,quote]
 \new Staff <<
-  \new Voice = "1" { \voiceOne \relative c' { e4 f g a } }
-  \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative c' { c4 d e f } }
+  \new Voice = "1" { \voiceOne \relative { e'4 f g a } }
+  \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative { c'4 d e f } }
 >>
 @end lilypond
 
@@ -1051,25 +1043,25 @@ l'escriptura, les lligadures d'unió i d'expressió i les
 indicacions de dinàmica:
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
   % Comportament predeterminat o comportament després de \oneVoice
-  c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+  c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
 }
 @end lilypond
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
   \voiceOne
-  c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+  c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
   \oneVoice
   c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
 }
 @end lilypond
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
   \voiceTwo
-  c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+  c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
   \oneVoice
   c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
 }
@@ -1090,13 +1082,13 @@ melodia principal està ara dins d'un context d'una sola veu, fent
 que es pugui traçar una lligadura per sobre d'elles.
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
   \voiceOneStyle
   % Aquesta secció és homofònica
-  c16^( d e f
+  c'16^( d e f
   % Comença una secció simultània de tres veus
   <<
-    % Continua la veu principal en paral.lel
+    % Continua la veu principal en paral·lel
     { g4 f e | d2 e) | }
     % Inicia la segona veu
     \new Voice {
@@ -1125,8 +1117,8 @@ possibles, i si hi ha una veu que apareix sols breument podria
 haver-hi una forma més natural d'escriure la música.
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
-  c16^( d e f
+\new Staff \relative {
+  c'16^( d e f
   <<
     { g4 f e | d2 e) | }
     \new Voice {
@@ -1153,11 +1145,11 @@ notes espaiadores per passar per sobre de les seccions on una veu
 està en silenci, com per exemple:
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' <<
+\new Staff \relative <<
   % Inicia la primera veu
   \new Voice {
     \voiceOne
-    c16^( d e f g4 f e | d2 e) |
+    c'16^( d e f g4 f e | d2 e) |
   }
   % Inicia la segona veu
   \new Voice {
@@ -1177,17 +1169,13 @@ està en silenci, com per exemple:
 @subsubheading Columnes de notes
 
 @cindex columna de notes
-@cindex col.lisions de notes
-@cindex notes, col.lisions de
+@cindex col·lisions de notes
+@cindex notes, col·lisions de
 @cindex desplaçament, instruccions de
 @funindex \shiftOff
-@funindex shiftOff
 @funindex \shiftOn
-@funindex shiftOn
 @funindex \shiftOnn
-@funindex shiftOnn
 @funindex \shiftOnnn
-@funindex shiftOnnn
 
 Les notes properes a un acord, o les notes que es produeixen al
 mateix temps en diferents veus, es disposen en dos (i
@@ -1195,7 +1183,7 @@ ocasionalment més) columnes per evitar el solapament dels caps.
 Reben el nom de columnes de notes.  Hi ha columnes diferents per a
 cada veu, i el desplaçament especificat en curs depenent de la veu
 s'aplica a la columna de la nota si en cas contrari es produís una
-col.lisió.  Això es pot veure a l'exemple anterior. Al compàs 2 el
+col·lisió.  Això es pot veure a l'exemple anterior. Al compàs 2 el
 Do a la veu dos està desplaçat a la dreta respecte del Re de la
 veu u, i a l'últim acord el Do de la veu tres també està desplaçat
 a la dreta respecte de les altres notes.
@@ -1203,7 +1191,7 @@ a la dreta respecte de les altres notes.
 Les instruccions @code{\shiftOn}, @code{\shiftOnn},
 @code{\shiftOnnn} i @code{\shiftOff} especifiquen el grau que
 s'han de desplaçar les notes i acords de la veu si en cas contrari
-es produís una col.lisió.  De forma predeterminada, les veus
+es produís una col·lisió.  De forma predeterminada, les veus
 exteriors (normalment les veus u i dos) tenen com a especificació
 @code{\shiftOff}, mentre que les veus interiors (tres i quatre)
 tenen especificat @code{\shiftOn}.  Quan s'aplica un desplaçament,
@@ -1212,8 +1200,8 @@ quatre es desplacen cap a l'esquerra.
 
 @code{\shiftOnn} i @code{\shiftOnnn} defineixen nivells
 addicionals de desplaçament que es poden especificar temporalment
-per resoldre col.lisions en situacions complexes (vegeu
-@ref{Real music example}).
+per resoldre col·lisions en situacions complexes (vegeu
+@ref{Exemple real de música}).
 
 Una columna de notes pot contenir sols una nota (o acord) d'una
 veu amb les pliques cap amunt i una nota (o acord) d'una veu amb
@@ -1225,10 +1213,10 @@ massa columnes de notes}.
 
 @seealso
 Manual d'aprenentatge:
-@ref{Moving objects}.
+@ref{Moviment d'objectes}.
 
 Referència de la notació:
-@ruser{Diverses veus}.
+@rusernamed{Multiple voices,Veus múltiples}.
 
 
 @node Veus i música vocal
@@ -1240,7 +1228,6 @@ dues expressions, és a dir, les notes i la lletra.
 
 @funindex \new Lyrics
 @funindex \lyricsto
-@funindex lyricsto
 @funindex Lyrics
 @cindex Lyrics, creació d'un context
 @cindex lletra, creació d'un context de
@@ -1256,10 +1243,10 @@ mitjançant @code{\lyricsto@{@}}, usant el nom assignat a la veu.
 @lilypond[quote,verbatim]
 <<
   \new Voice = "una" {
-    \relative c'' {
+    \relative {
       \autoBeamOff
       \time 2/4
-      c4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
+      c''4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
     }
   }
   \new Lyrics \lyricsto "una" {
@@ -1276,7 +1263,6 @@ un cas on és necessari crear contextos de @code{Staff} i de
 @cindex lletra i barrat
 @cindex barrat i lletra
 @funindex \autoBeamOff
-@funindex autoBeamOff
 
 El barrat automàtic que el LilyPond usa de forma predeterminada
 funciona bé per a la música instrumental, però no tan bé per a
@@ -1288,12 +1274,11 @@ per desactivar el barrat automàtic.
 @funindex \new ChoirStaff
 @funindex ChoirStaff
 @funindex \lyricmode
-@funindex lyricmode
 @cindex vocal, estructura d'una partitura
 @cindex cor, sistema de
 
 Ara reutilitzarem l'exemple anterior de «Judes Macabeu» per a
-il.lustrar aquesta tècnica més flexible.  Primer la reescriurem
+il·lustrar aquesta tècnica més flexible.  Primer la reescriurem
 per que faci servir variables, de manera que la música i la lletra
 es puguin separar de l'estructura de pentagrames.  També
 introduirem una clau de grup de ChoirStaff.  La lletra pròpiament
@@ -1303,14 +1288,14 @@ que s'interpreti com a lletra i no com a música.
 @lilypond[quote,verbatim]
 global = { \key f \major \time 6/8 \partial 8 }
 
-SopOneMusic = \relative c'' {
-  c8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
+SopOneMusic = \relative {
+  c''8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
 }
 SopOneLyrics = \lyricmode {
   Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn, __
 }
-SopTwoMusic = \relative c' {
-  r8 | r4. r4 c8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
+SopTwoMusic = \relative {
+  r8 | r4. r4 c'8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
 }
 SopTwoLyrics = \lyricmode {
   Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
@@ -1343,7 +1328,7 @@ SopTwoLyrics = \lyricmode {
 Aquesta és l'estructura bàsica de totes les partitures vocals.  Es
 poden afegir més pentagrames segons es necessiti, es poden afegir
 més veus als pentagrames i més estrofes a la lletra, i les
-variables que contenen la música es poden col.locar fàcilment en
+variables que contenen la música es poden col·locar fàcilment en
 fitxers separats quan es facin massa llargs.
 
 @cindex himne, estructura de
@@ -1364,10 +1349,10 @@ pentagrames.  A d'altres exemples se li sol donar el nom de @q{global}.
 @lilypond[quote,verbatim]
 keyTime = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
 
-SopMusic   = \relative c' { c4 | e4. e8 g4  g    | a4   a   g  }
-AltoMusic  = \relative c' { c4 | c4. c8 e4  e    | f4   f   e  }
-TenorMusic = \relative  { e4 | g4. g8 c4.   b8 | a8 b c d e4 }
-BassMusic  = \relative  { c4 | c4. c8 c4  c    | f8 g a b c4 }
+SopMusic   = \relative { c'4 | e4. e8 g4  g    | a4   a   g  }
+AltoMusic  = \relative { c'4 | c4. c8 e4  e    | f4   f   e  }
+TenorMusic = \relative  { e4 | g4. g8 c4.   b8 | a8 b c d e4 }
+BassMusic  = \relative  { c4 | c4. c8 c4  c    | f8 g a b c4 }
 
 VerseOne =
   \lyricmode { E -- | ter -- nal fa -- ther, | strong to save, }
@@ -1401,7 +1386,7 @@ VerseFour  =
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Música vocal}.
+@rusernamed{Vocal music,Música vocal}.
 
 
 @node Contextos i gravadors
@@ -1432,8 +1417,8 @@ quantitat d'elements de notació que no apareixen explícitament al
 fitxer d'entrada.  Per exemple, compareu l'entrada i la sortida
 del següent exemple:
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
-cis4 cis2. | a4 a2. |
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative { cis''4 cis2. | a4 a2. | }
 @end lilypond
 
 L'entrada és força greu, però a la sortida s'han afegit línies
@@ -1498,7 +1483,7 @@ altres sense guió ni barra baixa, per exemple:
 
 @seealso
 Referencia de la notació:
-@ruser{Explicació dels contextos}.
+@rusernamed{Contexts explained,Explicació dels contextos}.
 
 
 @node Creació de contextos
@@ -1506,7 +1491,6 @@ Referencia de la notació:
 @translationof Creating contexts
 
 @funindex \new
-@funindex new
 @cindex nous contextos
 @cindex creació de contextos
 @cindex contextos, creació de
@@ -1555,8 +1539,8 @@ pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
       \clef "treble"
       \key g \minor
       \new Voice {  % crea la veu per a les notes de la mà dreta
-        \relative c'' {  % inici de les notes de la mà dreta
-          d4 ees16 c8. |
+        \relative {  % inici de les notes de la mà dreta
+          d''4 ees16 c8. |
           d4 ees16 c8. |
         }  % fi de les notes de la mà dreta
       }  % fi de la veu de la mà dreta
@@ -1566,14 +1550,14 @@ pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
       \key g \minor
       \new Voice {  % crea la veu de la mà esquerra
         \voiceOne
-        \relative {  % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
+        \relative {  % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
           g8 <bes d> ees, <g c> |
           g8 <bes d> ees, <g c> |
         }  % fi de les notes de la veu u de la mà esquerra
       }  % fi de la veu u de la mà esquerra
       \new Voice {  % crea la veu dos de la mà esquerra
         \voiceTwo
-        \relative {  % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
+        \relative {  % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
           g4 ees |
           g4 ees |
         }  % fi de les notes de la veu dos de la mà esquerra
@@ -1620,7 +1604,7 @@ secció sobre la lletra, a @ref{Veus i música vocal}.
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Crear i referenciar contextos}.
+@rusernamed{Creating and referencing contexts,Creació i referència de contextos}.
 
 
 @node Explicació dels gravadors
@@ -1721,9 +1705,7 @@ Referència de funcionament intern:
 @cindex context, propietats de, modificació
 @cindex modificar les propietats de context
 @funindex \set
-@funindex set
 @funindex \unset
-@funindex unset
 
 Els contextos es responsabilitzen de mantenir els valors d'un cert
 nombre de @emph{properties} de context.  Moltes d'elles es poden
@@ -1805,13 +1787,13 @@ etiquetat, però no el segon, perquè hem omès el nom del context.
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
-  \new Staff \relative c'' {
+  \new Staff \relative {
     \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
-    c2 c
+    c''2 c
   }
-  \new Staff \relative c' {
+  \new Staff \relative {
     \set instrumentName = #"Alto"  % Incorrecte!
-    d2 d
+    d'2 d
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -1853,12 +1835,12 @@ Així, això desactivarà els bequadres addicionals a un pentagrama:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
-  \new Staff \relative c'' {
-    aeses2 aes
+  \new Staff \relative {
+    aeses'2 aes
   }
-  \new Staff \relative c'' {
+  \new Staff \relative {
     \set Staff.extraNatural = ##f
-    aeses2 aes
+    aeses'2 aes
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -1868,12 +1850,12 @@ i això els desactivarà a tots els pentagrames:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
-  \new Staff \relative c'' {
-    aeses2 aes
+  \new Staff \relative {
+    aeses'2 aes
   }
-  \new Staff \relative c'' {
+  \new Staff \relative {
     \set Score.extraNatural = ##f
-    aeses2 aes
+    aeses'2 aes
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -1925,7 +1907,6 @@ forma molt més general utilitzant la molt potent instrucció
 @subsubheading Canviar les propietats d'un context amb @code{\with}
 
 @funindex \with
-@funindex with
 @cindex context,  propietats de, establiment amb \with
 
 El valor predeterminat de les propietats de context es pot
@@ -1948,13 +1929,13 @@ de la forma següent:
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
   \new Staff {
-    \relative c'' {
-      gisis4 gis aeses aes
+    \relative {
+      gisis'4 gis aeses aes
     }
   }
   \new Staff \with { extraNatural = ##f } {
-    \relative c'' {
-      gisis4 gis aeses aes
+    \relative {
+      gisis'4 gis aeses aes
     }
   }
 >>
@@ -1979,7 +1960,6 @@ restablir-se amb la instrucció @code{\unset fontSize}.
 
 @cindex contextos, establir propietats de, amb \context
 @funindex \context
-@funindex context
 
 Els valors de propietat dels contextos es poden establir per a
 @emph{tots} els contextos d'un tipus determinat, com per exemple
@@ -1988,7 +1968,7 @@ tipus de context s'identifica mitjançant la utilització del nom
 del seu tipus, com @code{Staff}, precedit d'una barra invertida:
 @code{\Staff}.  L'enunciat que estableix el valor de la propietat
 és el mateix que el que està en un bloc @code{\with}, presentat
-anteriorment.  Es col.loca en un bloc @code{\context} dins d'un
+anteriorment.  Es col·loca en un bloc @code{\context} dins d'un
 bloc @code{\layout}.  Cada bloc @code{\context} afecta a tots els
 contextos del tipus especificat al llarg del bloc @code{\score} o
 @code{\book} en el que apareix el bloc @code{\layout}.  A
@@ -1997,8 +1977,8 @@ continuació presentem un exemple que mostra el format:
 @lilypond[verbatim,quote]
 \score {
   \new Staff {
-    \relative c'' {
-      cisis4 e d cis
+    \relative {
+      cisis''4 e d cis
     }
   }
   \layout {
@@ -2017,13 +1997,13 @@ pentagrames de la partitura:
 \score {
   <<
     \new Staff {
-      \relative c'' {
-        gisis4 gis aeses aes
+      \relative {
+        gisis'4 gis aeses aes
       }
     }
     \new Staff {
-      \relative c'' {
-        gisis4 gis aeses aes
+      \relative {
+        gisis'4 gis aeses aes
       }
     }
   >>
@@ -2043,10 +2023,10 @@ enunciats dins d'un bloc @code{\with}, i mitjançant instruccions
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Canviar els valors per omissió dels contextos},
+@rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
 @c FIXME
 @c uncomment when backslash-node-name issue is resolved -pm
-@ruser{La instrucció set}.
+@rusernamed{The set command,L'ordre set}
 
 Referència de funcionament intern:
 @rinternals{Contexts},
@@ -2063,9 +2043,7 @@ Referència de funcionament intern:
 @cindex eliminació de gravadors
 
 @funindex \consists
-@funindex consists
 @funindex \remove
-@funindex remove
 
 Hem vist que cada un dels contextos conté diversos gravadors, cada
 u dels quals és al seu cop responsable de la producció d'una
@@ -2081,7 +2059,7 @@ Per eliminar un gravador d'un context únic, usem la instrucció
 @code{\with} situada immediatament després de la instrucció que
 crea el context, com a la secció anterior.
 
-Com a il.lustració, repetim un exemple estret de la secció
+Com a il·lustració, repetim un exemple estret de la secció
 anterior amb les línies del pentagrama eliminades.  Recordeu que
 les línies del pentagrama estan dibuixades pel gravador
 @code{Staff_symbol_engraver}.
@@ -2090,8 +2068,8 @@ les línies del pentagrama estan dibuixades pel gravador
 \new Staff \with {
   \remove "Staff_symbol_engraver"
 }
-\relative c' {
-  c4 d
+\relative {
+  c'4 d
   \set fontSize = #-4  % fes més petits els caps de les notes
   e4 f |
   \set fontSize = #2.5  % fes més grans els caps de les notes
@@ -2121,15 +2099,15 @@ partir d'aquesta única veu:
   \new Voice \with {
     \consists "Ambitus_engraver"
   } {
-    \relative c'' {
+    \relative {
       \voiceOne
-      c4 a b g
+      c''4 a b g
     }
   }
   \new Voice {
-    \relative c' {
+    \relative {
       \voiceTwo
-      c4 e d f
+      c'4 e d f
     }
   }
 >>
@@ -2146,15 +2124,15 @@ pentagrama:
 }
 <<
   \new Voice {
-    \relative c'' {
+    \relative {
       \voiceOne
-      c4 a b g
+      c''4 a b g
     }
   }
   \new Voice {
-    \relative c' {
+    \relative {
       \voiceTwo
-      c4 e d f
+      c'4 e d f
     }
   }
 >>
@@ -2163,7 +2141,6 @@ pentagrama:
 @subsubheading Canviar tots els contextos del mateix tipus
 
 @funindex \layout
-@funindex layout
 
 Els exemples anteriors mostren la manera d'eliminar o afegir
 gravadors als contextos individuals.  També és possible eliminar o
@@ -2177,24 +2154,24 @@ pautes, podem escriure
 \score {
   <<
     \new Staff {
-      \relative c'' {
-        c4 a b g
+      \relative {
+        c''4 a b g
       }
     }
     \new Staff {
-      \relative c' {
-        c4 a b g
+      \relative {
+        c'4 a b g
       }
     }
     \new Staff {
       \clef "G_8"
-      \relative c' {
-        c4 a b g
+      \relative {
+        c'4 a b g
       }
     }
     \new Staff {
       \clef "bass"
-      \relative {
+      \relative {
         c4 a b g
       }
     }
@@ -2217,8 +2194,8 @@ particular incloent-hi la instrucció @code{\set} dins d'un bloc
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Modificar els complements (plug-ins) de context},
-@ruser{Canviar els valors per omissió dels contextos}.
+@rusernamed{Modifying context plug-ins,Modificactió dels connectors de context},
+@rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
 
 @knownissues
 Els gravadors @code{Stem_engraver} i @code{Beam_engraver}
@@ -2234,7 +2211,8 @@ es creen tampoc pliques ni barres.
 Heu llegit el tutorial i ara sabeu escriure música.  Però, com
 podeu posar els pentagrames que voleu?  Les plantilles estan molt
 bé, però què passa si voleu alguna cosa que està en cap plantilla?
-Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu @ref{Templates})
+Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu
+@ref{Plantilles})
 que us poden servir com a punt de partida.  Però i si voleu
 quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
 
@@ -2242,8 +2220,8 @@ quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
 * Soprano i violoncel::
 * Partitura vocal a quatre veus SATB::
 * Crear una partitura partint de zero::
-* Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions::
-* Partitures y particel.les::
+* Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions::
+* Partitures i particel·les::
 @end menu
 
 @node Soprano i violoncel
@@ -2260,7 +2238,7 @@ plantilla @q{Notes i lletra} (per a la part de soprano).
 
 @example
 \version @w{"@version{}"}
-melodia = \relative c' @{
+melodia = \relative @{
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2289,7 +2267,7 @@ Ara volem afegir una part de violoncel.  Vegem l'exemple
 
 @example
 \version @w{"@version{}"}
-melodia = \relative c' @{
+melodia = \relative @{
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2305,7 +2283,7 @@ melodia = \relative c' @{
 
 No necessitem dues instruccions @code{\version}.  Ens caldrà la
 secció @code{melodia}.  No volem dues seccions @code{\score} (si
-tinguéssim dues @code{\score}s, acabaríem amb dues particel.les
+tinguéssim dues @code{\score}s, acabaríem amb dues particel·les
 per separat.)  Volem les dues juntes, com un duo. Dins de la secció
 @code{\score}, no ens fan falta dos @code{\layout} ni dos
 @code{\midi}.
@@ -2326,7 +2304,7 @@ Fa). Així mateix, canviarem algunes del violoncel.
 
 @example
 \version @w{"@version{}"}
-musicaSoprano = \relative c' @{
+musicaSoprano = \relative @{
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2337,7 +2315,7 @@ lletraSoprano = \lyricmode @{
   Aaa Bee Cee Dee
 @}
 
-musicaVioloncel = \relative @{
+musicaVioloncel = \relative @{
   \clef "bass"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2397,7 +2375,7 @@ fàcil solució.  Presentem aquí la plantilla completa per a
 soprano i violoncel.
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
-musicaSoprano = \relative c' {
+musicaSoprano = \relative {
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2408,7 +2386,7 @@ lletraSoprano = \lyricmode {
   Aaa Bee Cee Dee
 }
 
-musicaVioloncel = \relative {
+musicaVioloncel = \relative {
   \clef "bass"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2434,7 +2412,8 @@ musicaVioloncel = \relative c {
 
 @seealso
 Les plantilles d'inici es poden trobar a l'apèndix
-@q{Plantilles}, vegeu @ref{Single staff templates}.
+@q{Plantilles}, vegeu
+@ref{Plantilles de pentagrama únic}.
 
 @node Partitura vocal a quatre veus SATB
 @subsection Partitura vocal a quatre veus SATB
@@ -2451,53 +2430,53 @@ aquí un exemple del «Messies» de Haendel:
 @lilypond[quote,ragged-right]
 global = { \key d \major \time 4/4 }
 
-musicaSoprano = \relative c'' {
+musicaSoprano = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
+  r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
 }
 lletraSoprano = \lyricmode {
   Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
 }
 
-musicaAlto = \relative a' {
+musicaAlto = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
+  r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
 }
 
 lletraAlto = \lletraSoprano
 
-musicaTenor = \relative c' {
+musicaTenor = \relative {
   \clef "G_8"
-  r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
+  r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
 }
 
 lletraTenor = \lletraSoprano
 
-musicaBaix = \relative c' {
+musicaBaix = \relative {
   \clef "bass"
-  r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
+  r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
 }
 
 lletraBaix = \lletraSoprano
 
-upper = \relative a' {
+upper = \relative {
   \clef "treble"
   \global
-  r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+  r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
   <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
   <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
 }
 
-lower = \relative c, {
+lower = \relative {
   \clef "bass"
   \global
-  <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+  <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
   <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
   <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
 }
 
 \score {
-  <<  % combina el pentagrama del cor i del piano en paral.lel
+  <<  % combina el pentagrama del cor i del piano en paral·lel
     \new ChoirStaff <<
       \new Staff = "sopranos" <<
         \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
@@ -2546,12 +2525,13 @@ lower = \relative c, {
 @end lilypond
 
 Cap de les plantilles proporciona aquesta disposició amb
-exactitud.  La més semblant és @ref{SATB vocal score and automatic piano reduction}, però necessitem
-canviar la disposició i afegir un acompanyament de piano que no
-estigui derivat automàticament de les parts vocals.  Les variables
-que contenen la música i la lletra de les parts vocals és
-adequat, però haurem d'afegir variables per a la reducció de
-piano.
+exactitud.  La més semblant és
+@ref{Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica},
+però necessitem canviar la disposició i afegir un acompanyament de
+piano que no estigui derivat automàticament de les parts vocals.
+Les variables que contenen la música i la lletra de les parts
+vocals és adequat, però haurem d'afegir variables per a la
+reducció de piano.
 
 L'ordre en què apareixen els contextos al ChoirStaff de la
 plantilla no es correspon amb l'ordre de la partitura vocal que
@@ -2686,45 +2666,45 @@ de l'exemple anterior, obtenim:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
 global = { \key d \major \time 4/4 }
-musicaSoprano = \relative c'' {
+musicaSoprano = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
+  r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
 }
 lletraSoprano = \lyricmode {
   Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
 }
-musicaAlto = \relative a' {
+musicaAlto = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
+  r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
 }
 lletraAlto = \lletraSoprano
-musicaTenor = \relative c' {
+musicaTenor = \relative {
   \clef "G_8"
-  r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
+  r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
 }
 lletraTenor = \lletraSoprano
-musicaBaix = \relative c' {
+musicaBaix = \relative {
   \clef "bass"
-  r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
+  r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
 }
 lletraBaix = \lletraSoprano
-upper = \relative a' {
+upper = \relative {
   \clef "treble"
   \global
-  r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+  r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
   <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
   <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
 }
-lower = \relative c, {
+lower = \relative {
   \clef "bass"
   \global
-  <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+  <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
   <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
   <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
 }
 
 \score {
-  <<  % combina el ChoirStaff i PianoStaff en paral.lel
+  <<  % combina el ChoirStaff i PianoStaff en paral·lel
     \new ChoirStaff <<
       \new Staff = "sopranos" <<
         \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
@@ -2965,8 +2945,9 @@ l'@q{objecte gràfic} @code{VerticalAxisGroup} (els objectes gràfics
 reben en general el nom de @q{grob}s a la documentació del
 LilyPond); no us preocupeu de moment dels detalls, ja que això
 s'explica més tard de forma exhaustiva.  Els més curiosos podeu
-donar una ullada a @ruser{Panoràmica de la modificació de las
-propietats}.  En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
+donar una ullada a
+@rusernamed{Overview of modifying properties,Panorama de la modificació de propietats}.
+En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
 @code{stretchability}.  Un altre cop, els curiosos trobareu els
 valors predeterminats per a la propietat staff-staff-spacing al
 fitxer @file{scm/define-grobs.scm} examinant la definició del grob
@@ -3022,19 +3003,19 @@ música, i combinar totes les parts.
   composer = "J S Bach"
 }
 keyTime = { \key c \minor \time 4/4 }
-MusicaManualUVeuU = \relative g' {
-  g4 g f ees |
+MusicaManualUVeuU = \relative {
+  g'4 g f ees |
   d2 c |
 }
-MusicaManualUVeuDos = \relative c' {
-  ees16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
+MusicaManualUVeuDos = \relative {
+  ees'16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
   8 c4 b8 c8. g16 c b c d |
 }
-MusicaManualDos= \relative c' {
-  c16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
+MusicaManualDos= \relative {
+  c'16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
   f16 ees f d g aes g f ees d ees8~ 16 f ees d |
 }
-MusicaOrganPedal = \relative {
+MusicaOrganPedal = \relative {
   r8 c16 d ees d ees8~ 16 a, b g c b c8 |
   r16 g ees f g f g8 c,2 |
 }
@@ -3079,8 +3060,8 @@ MusicaOrganPedal = \relative c {
 Glossari musical:
 @rglos{system}.
 
-@node Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions
-@subsection Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions
+@node Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions
+@subsection Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions
 @translationof Saving typing with variables and functions
 
 @cindex variables
@@ -3089,7 +3070,7 @@ Glossari musical:
 Arribats a aquest punt, heu vist coses d'aquest tipus:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-hornNotes = \relative c'' { c4 b dis c }
+hornNotes = \relative { c''4 b dis c }
 
 \score {
   {
@@ -3102,8 +3083,8 @@ Fins i tot us adonareu que això pot ser útil en música
 minimalista:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-fragmentA = \relative c'' { a4 a8. b16 }
-fragmentB = \relative c'' { a8. gis16 ees4 }
+fragmentA = \relative { a'4 a8. b16 }
+fragmentB = \relative { a'8. gis16 ees4 }
 
 violí = \new Staff {
   \fragmentA \fragmentA |
@@ -3130,9 +3111,9 @@ fthenp =_\markup {
   \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
 }
 
-violí = \relative c'' {
+violí = \relative {
   \repeat volta 2 {
-    c4._\dolce b8 a8 g a b |
+    c''4._\dolce b8 a8 g a b |
     \padText
     c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
     c,4.\fthenp b8 c4 c-. |
@@ -3154,9 +3135,9 @@ reescrit sense cap identificador.  Trobareu que és molt més
 difícil de llegir, sobretot l'última línia.
 
 @example
-violí = \relative c'' @{
+violí = \relative @{
   \repeat volta 2 @{
-    c4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
+    c''4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
     \once \override TextScript.padding = #5.0
     c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
     c,4.\markup @{
@@ -3181,14 +3162,14 @@ El LilyPond també pot gestionar substitucions no estàtiques
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 padText =
 #(define-music-function
-     (parser location padding)
+     (padding)
      (number?)
    #{
      \once \override TextScript.padding = #padding
    #})
 
-\relative c''' {
-  c4^"piu mosso" b a b |
+\relative {
+  c'''4^"piu mosso" b a b |
   \padText #1.8
   c4^"piu mosso" d e f |
   \padText #2.6
@@ -3200,20 +3181,21 @@ La utilització d'identificadors també és una bona forma de reduir
 el treball si la sintaxis d'entrada del LilyPonod canvia (vegeu
 @rprogram{Actualització de fitxers amb convert-ly}).  Si teniu una sola
 definició (com ara @code{\dolce}) per a tots els fitxers (vegeu
-@ref{Style sheets}), i després la sintaxis es modifica, sols
-haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce} única, enlloc
-de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers @file{.ly}.
+@ref{Fulls d'estil}), i després la sintaxis es
+modifica, sols haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce}
+única, enlloc de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers
+@file{.ly}.
 
-@node Partitures i particel.les
-@subsection Partitures i particel.les
+@node Partitures i particel·les
+@subsection Partitures i particel·les
 @translationof Scores and parts
 
 En música orquestral, totes les notes s'imprimeixen dues vegades.
-Un cop en les particel.les per a tots els músics, i una altra per
+Un cop en les particel·les per a tots els músics, i una altra per
 a la partitura del director.  Els identificadors es poden usar per
 evitar la duplicació del treball.  La música s'escriu un cop
 s'emmagatzema en una variable.  El contingut d'aquesta variable
-s'usa després per generar tant la particel.la com la partitura del
+s'usa després per generar tant la particel·la com la partitura del
 director.
 
 És molt convenient definir les notes en un fitxer especial.  Per
@@ -3221,14 +3203,14 @@ exemple, suposem que el fitxer @file{trompa.ly} conté la següent
 part d'un duo per a trompa i fagot:
 
 @example
-notesTrompa = \relative @{
+notesTrompa = \relative @{
   \time 2/4
   r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
 @}
 @end example
 
 @noindent
-Després es fa una particel.la escrivint en un fitxer el següent:
+Després es fa una particel·la escrivint en un fitxer el següent:
 
 @example
 \include "trompa.ly"
@@ -3259,7 +3241,7 @@ normal en@tie{}Fa.  La transposició es pot veure a la següent
 sortida
 
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\transpose f c' \relative {
+\transpose f c' \relative {
   \time 2/4
   r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
 }
@@ -3277,7 +3259,7 @@ llargs.  Per exemple, aquest silenci ocupa 3@tie{}compassos de 2/4
 R2*3
 @end example
 
-Quan s'imprimeix la particel.la s'han de comprimir els silencis
+Quan s'imprimeix la particel·la s'han de comprimir els silencis
 multicompàs.  Això es fa establint una variable de temps de execució
 
 @example
@@ -3291,7 +3273,7 @@ Aquesta instrucció estableix el valor de la propietat
 anterior, arribem al següent resultat
 
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\transpose f c' \relative {
+\transpose f c' \relative {
   \time 2/4
   \set Score.skipBars = ##t
   R2*3 |
@@ -3317,7 +3299,7 @@ que l'altra veu es troba dins de @code{notesFagot} al fitxer
 el que ens porta a
 
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\relative <<
+\relative <<
   \new Staff {
     \clef "treble"
     \time 2/4