Guide, node Updating translation committishes..
@end ignore
-@c \version "2.19.2"
+@c \version "2.19.22"
@node Conceptes fonamentals
@chapter Conceptes fonamentals
* Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond::
* Les veus contenen música::
* Contextos i gravadors::
-* Estendre les plantilles::
+* Extensió de les plantilles::
@end menu
per als nous usuaris. Aquesta secció us explicarà part d'aquesta
estructura, però pot obviar certs detalls per simplificar. Per
veure una descripció més completa del format d'entrada, consulteu
-@ruser{Estructura del fitxer}.
+@rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
@menu
* Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond::
* La partitura és una (única) expressió musical composta::
* Niuat d'expressions musicals::
-* Quant a la impossibilitat de niuat de claudàtors i lligadures::
+* Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures::
@end menu
@node Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
constitueix un punt de partida útil.
@funindex \book
-@funindex book
@funindex \score
-@funindex score
@cindex book (llibre)
@cindex score (partitura)
@cindex llibre
entrada com aquesta:
@example
-\relative c'' @{
- c4 a d c
+\relative @{
+ c''4 a d c
@}
@end example
\score @{
\new Staff @{
\new Voice @{
- \relative c'' @{
- c4 a b c
+ \relative @{
+ c''4 a b c
@}
@}
@}
@end example
@funindex \header
-@funindex header
@funindex \layout
-@funindex layout
@funindex \midi
-@funindex midi
@cindex midi
@cindex capçalera
@cindex disposició
cap expressió musical. Per tant, es poden posar dins d'un bloc
@code{\score} o a fora d'ell. De fet, aquestes instruccions se
situen en general fora del bloc @code{\score} (per exemple,
-@code{\header} se sol col.locar abans de la instrucció
+@code{\header} se sol col·locar abans de la instrucció
@code{\score}, com mostra l'exemple que apareix al principi de la
secció.)
i @code{\midi @{ @}}. Si apareixen tal i com es mostren aquí, fan
que el LilyPond produeixi una sortida impresa i una sortida MIDI,
respectivament. Es descriuen amb tot detall al manual de
-Referència de la notació, a @ruser{Disposició de la partitura} i a
-@ruser{Creació de fitxers MIDI}.
+Referència de la notació, a @rusernamed{Score layout,Disposició de la partitura}
+i a @ruser{Creating MIDI output,Creació de sortida MIDI}.
@cindex partitures, diverses
@cindex book, bloc implícit
@cindex implícit, bloc book
@funindex \book
-@funindex book
Podem escriure diversos blocs @code{\score}. Cada un d'ells rebrà
el mateix tractament que una partitura independent, però es
@code{\book}, ja sigui explícit o implícitament) afecta als blocs
@code{\score} que estan dins d'aquest @code{\book}.
-Per veure més detalls, consulteu @ruser{Diverses partitures a un
-llibre}.
+Per veure més detalls, consulteu
+@rusernamed{Multiple scores in a book,Partitures múltiples en un llibre}.
@cindex variables
variables}. Totes les plantilles fan servir el següent:
@example
-melodia = \relative c' @{
- c4 a b c
+melodia = \relative @{
+ c'4 a b c
@}
\score @{
qualsevol nom que se us acudeixi, sempre i quan contingui sols
caràcters alfabètics i sigui diferent a qualsevol dels noms
d'instrucció del LilyPond. Per veure més detalls, consulteu
-@ref{Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions}. Les
+@ref{Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions}. Les
limitacions exactes que afecten els noms de variable es detallen a
-@ruser{Estructura del fitxer}.
+@rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
@seealso
Per veure una definició completa del format del codi d'entrada,
-consulteu @ruser{Estructura del fitxer}.
+consulteu @ruser{File structure}
@node La partitura és una (única) expressió musical composta
@subsection La partitura és una (única) expressió musical composta
@cindex musical, expressió, composta
@cindex expressió musical composta
@funindex \score
-@funindex score
En la secció anterior, @ref{Introducció a l'estructura dels
fitxers del LilyPond}, hem pogut veure l'organització general dels
començar escrivint
@example
-\relative c'' @{
- r4 d8\noBeam g, c4 r
+\relative @{
+ r4 d''8\noBeam g, c4 r
@}
@end example
Igual que @code{\addlyrics}, això activa el mode d'entrada de
lletra. Sense això, el LilyPond intentaria interpretar el
contingut com a notes, cosa que generaria errors (Hi ha d'altres
-modes, vegeu @ruser{Modes d'entrada}).
+modes, vegeu @ruser{Input modes}).
Així doncs, tot escrivint algunes notes, i una clau de Fa per a la
mà esquerra, ara tenim un fragment musical de debò:
@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
-melody = \relative c'' { r4 d8\noBeam g, c4 r }
+melody = \relative { r4 d''8\noBeam g, c4 r }
text = \lyricmode { And God said, }
-upper = \relative c'' { <g d g,>2~ <g d g,> }
-lower = \relative c { b2 e }
+upper = \relative { <g' d g,>2~ <g d g,> }
+lower = \relative { b,2 e }
\score {
<<
@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
\new Staff {
- \relative g' {
- r4 g8 g c4 c8 d |
+ \relative {
+ r4 g'8 g c4 c8 d |
e4 r8
<<
{ f8 c c }
@cindex pentagrama, posicionat del
-La secció ossia es pot col.locar a sobre del pentagrama de la
+La secció ossia es pot col·locar a sobre del pentagrama de la
manera següent:
@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
\new Staff = "main" {
- \relative g' {
- r4 g8 g c4 c8 d |
+ \relative {
+ r4 g'8 g c4 c8 d |
e4 r8
<<
{ f8 c c }
Aquest exemple utilitza @code{\with}, que s'explica en tot detall
més endavant. És un mitjà per modificar el comportament
predeterminat d'un sol pentagrama. En aquest exemple, diu que el
-pentagrama nou s'ha de col.locar per sobre del pentagrama anomenat
+pentagrama nou s'ha de col·locar per sobre del pentagrama anomenat
@qq{main} en comptes de la posició predeterminada que seria per sota.
@seealso
Els fragments d'ossia s'escriuen sovint sense clau i sense
indicació de compàs, i generalment amb una lletra més petita. Per
fer això caldrien més ordres que encara no s'han vist. Vegeu
-@ref{Size of objects} i @ruser{Ossia staves}.
+@ref{Mida dels objectes} i @rusernamed{Ossia staves,Pentagrames d'Ossia}.
-@node Quant a la no niuabilitat de claus i lligadures
-@subsection Quant a la no niuabilitat de claus i lligadures
+@node Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
+@subsection Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
@translationof On the un-nestedness of brackets and ties
@cindex claudàtors i parèntesis, niuat de
la barra (una cosa que potser no sigui molt musical, però és
possible):
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
-g8\( a b[ c b\) a] g4
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative { g'8\( a b[ c b\) a] g4 }
@end lilypond
En general, els diversos tipus de claudàtors, i els que es fan
poden barrejar amb total llibertat. Aquest exemple mostra una
barra que s'estén cap a l'interior d'un grup de valoració especial
(línia 1), una lligadura d'expressió que es perllonga cap a
-l'interior d'un grup especial, una lligadura d'unió que travessa
+l'interior d'un grup excedent, una lligadura d'unió que travessa
dos grups especials, i una lligadura de fraseig que surt de
-l'interior d'un grup especial (línies 3 i 4).
+l'interior d'un grup excedent (línies 3 i 4).
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
-r16[ g \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
-g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
-g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
-\tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative {
+ r16[ g' \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
+ g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
+ g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
+ \tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
+}
@end lilypond
-@node Les veus que contenen música
-@section Les veus que contenen música
+@node Les veus contenen música
+@section Les veus contenen música
@translationof Voices contain music
Igual que els cantants, al LilyPond li calen veus per cantar. En
més fonamental de tots--.
@menu
-* Escolto veus::
+* Sento veus::
* Veus explícites::
* Veus i música vocal::
@end menu
-@node Escolto veus
-@subsection Escolto veus
+@node Sento veus
+@subsection Sento veus
@translationof I'm hearing Voices
@cindex polifonia
suposat; aleshores, quan, exactament, es necessiten diverses veus?
En primer lloc observeu aquest exemple de quatre acords:
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
-\key g \major
-<d g>4 <d fis> <d a'> <d g>
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative {
+ \key g \major
+ <d' g>4 <d fis> <d a'> <d g>
+}
@end lilypond
Això es pot expressar utilitzant sols símbols d'acord amb angles
forma correcta.
@lilypond[quote,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
% Veu principal
- c16 d e f
+ c'16 d e f
% Veu "1" Veu "2" Veu "3"
<< { g4 f e } \\ { r8 e4 d c8~ } >> |
<< { d2 e } \\ { c8 b16 a b8 g~ 2 } \\ { s4 b c2 } >> |
(de prolongació i d'expressió) solament poden connectar notes
que estiguin dins de la mateixa veu, en conseqüència les
lligadures no poden entrar o sortir d'una construcció
-simultània. A la inversa, les veus paral.leles de construccions
+simultània. A la inversa, les veus paral·leles de construccions
simultànies diferents sobre el mateix pentagrama són la mateixa
veu. Hi ha altres propietats relatives a les veus que també
impliquen construccions simultànies. A continuació veiem el mateix
construccions, com s'indica aquí a la veu de triangles blaus.
@lilypond[quote,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
% Veu principal
- c16 d e f
+ c'16 d e f
<< % Bar 1
{
\voiceOneStyle
magenta. @code{\voiceNeutralStyle} (que tampoc no es fa servir
aquí) retorna tot a l'estil predeterminat. Veurem més endavant
com l'usuari pot crear instruccions com aquestes. Vegeu
-@ref{Visibility and color of objects} i
-@ref{Using variables for layout adjustments}.
+@ref{Visibilitat i color dels objectes} i
+@ref{Ús de variables per als ajustos de disposició}.
@cindex polifonia i mode relatiu
@cindex relatiu, mode, polifonia i
@code{notaE} és relativa a @code{notaD}, no a @code{notaA}.
Una forma alternativa, que podria ser més clara si les notes a les
-veus estan molt separades, és col.locar una instrucció
+veus estan molt separades, és col·locar una instrucció
@code{\relative} al principi de cada veu:
@example
complexa. Heus aquí les notes dels dos primers compassos del segon
dels Dos Nocturns de Chopin, Op 32. Aquest exemple s'utilitzarà
en fases posteriors dins del present capítol i el següent, per
-il.lustrar diverses tècniques per produir notació, i per tant us
+il·lustrar diverses tècniques per produir notació, i per tant us
demanem que ignoreu per ara qualsevol cosa al codi subjacent que
li sembli misteriós i tan sols es concentri a la música i les veus
(totes les complicacions s'explicaran a seccions posteriors).
@c The following should appear as music without code
@lilypond[quote,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
\key aes \major
<< % Veu u
- { c2 aes4. bes8 }
+ { c''2 aes4. bes8 }
\\ % Voice two
{
% Ignoreu aquestes expressions per ara, s'explicaran al Cap. 4
@c The following should appear as music without code
@c The three voice styles should be defined in -init
@lilypond[quote,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
\key aes \major
<<
{ % Veu u
\voiceOneStyle
- c2 aes4. bes8
+ c''2 aes4. bes8
}
\\ % Veu dos
{ \voiceTwoStyle
música del primer compàs a tres veus:
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
\key aes \major
<<
- { c2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
+ { c''2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
>> |
<c ees aes c>1 |
}
invertides (@code{\\}).
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
\key aes \major
<< % Veu u
- { c2 aes4. bes8 }
+ { c''2 aes4. bes8 }
\\ % Veu dos
{ <ees, c>2 des }
\\ % Omet Veu tres
@noindent
Veiem que això arregla la direcció de la plica, però la
-col.locació horitzontal de les notes no és la desitjada. El
+col·locació horitzontal de les notes no és la desitjada. El
LilyPond desplaça les notes interiors quan elles o les seves
-pliques d'una altra manera col.lisionarien amb les veus exteriors,
+pliques d'una altra manera col·lisionarien amb les veus exteriors,
però això no és el més adequat per a música de piano. En altres
situacions, els desplaçaments que el LilyPond aplica poden no
-eliminar les col.lisions. El LilyPond aporta diverses formes
-d'ajustar la col.locació horitzontal de les notes. Encara no
+eliminar les col·lisions. El LilyPond aporta diverses formes
+d'ajustar la col·locació horitzontal de les notes. Encara no
estem preparats per veure com es corregeix això, per la qual cosa
deixarem el problema per a una secció posterior (vegeu la
propietat @code{force-hshift} a
-@ref{Fixing overlapping notation}).
+@ref{Ajustament de la notació amb superposicions}).
@warning{No es poden crear lletres ni objectes d'extensió
(com ara lligadures, reguladors, etc.) @q{entre} veus diferents.}
@seealso
Referència de la notació:
-@ruser{Diverses veus}.
+@ruser{Multiple voices,Veus mútiples}.
@node Veus explícites
@funindex \voiceOne
-@funindex voiceOne
@funindex \voiceTwo
-@funindex voiceTwo
@funindex \voiceThree
-@funindex voiceThree
@funindex \voiceFour
-@funindex voiceFour
@funindex \oneVoice
-@funindex oneVoice
@funindex \new Voice
@cindex contextos de veu, creació de
@example
\new Staff @{
- \relative c' @{
- << @{ e4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
+ \relative @{
+ << @{ e'4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
@}
@}
@end example
@example
\new Staff <<
- \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative c' @{ e4 f g a @} @}
- \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative c' @{ c4 d e f @} @}
+ \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative @{ e'4 f g a @} @}
+ \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative @{ c'4 d e f @} @}
>>
@end example
@c The following example should not display the code
@lilypond[ragged-right,quote]
\new Staff <<
- \new Voice = "1" { \voiceOne \relative c' { e4 f g a } }
- \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative c' { c4 d e f } }
+ \new Voice = "1" { \voiceOne \relative { e'4 f g a } }
+ \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative { c'4 d e f } }
>>
@end lilypond
indicacions de dinàmica:
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
% Comportament predeterminat o comportament després de \oneVoice
- c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+ c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
}
@end lilypond
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
\voiceOne
- c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+ c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
\oneVoice
c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
}
@end lilypond
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
\voiceTwo
- c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+ c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
\oneVoice
c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
}
que es pugui traçar una lligadura per sobre d'elles.
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
\voiceOneStyle
% Aquesta secció és homofònica
- c16^( d e f
+ c'16^( d e f
% Comença una secció simultània de tres veus
<<
- % Continua la veu principal en paral.lel
+ % Continua la veu principal en paral·lel
{ g4 f e | d2 e) | }
% Inicia la segona veu
\new Voice {
haver-hi una forma més natural d'escriure la música.
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
- c16^( d e f
+\new Staff \relative {
+ c'16^( d e f
<<
{ g4 f e | d2 e) | }
\new Voice {
està en silenci, com per exemple:
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' <<
+\new Staff \relative <<
% Inicia la primera veu
\new Voice {
\voiceOne
- c16^( d e f g4 f e | d2 e) |
+ c'16^( d e f g4 f e | d2 e) |
}
% Inicia la segona veu
\new Voice {
@subsubheading Columnes de notes
@cindex columna de notes
-@cindex col.lisions de notes
-@cindex notes, col.lisions de
+@cindex col·lisions de notes
+@cindex notes, col·lisions de
@cindex desplaçament, instruccions de
@funindex \shiftOff
-@funindex shiftOff
@funindex \shiftOn
-@funindex shiftOn
@funindex \shiftOnn
-@funindex shiftOnn
@funindex \shiftOnnn
-@funindex shiftOnnn
Les notes properes a un acord, o les notes que es produeixen al
mateix temps en diferents veus, es disposen en dos (i
Reben el nom de columnes de notes. Hi ha columnes diferents per a
cada veu, i el desplaçament especificat en curs depenent de la veu
s'aplica a la columna de la nota si en cas contrari es produís una
-col.lisió. Això es pot veure a l'exemple anterior. Al compàs 2 el
+col·lisió. Això es pot veure a l'exemple anterior. Al compàs 2 el
Do a la veu dos està desplaçat a la dreta respecte del Re de la
veu u, i a l'últim acord el Do de la veu tres també està desplaçat
a la dreta respecte de les altres notes.
Les instruccions @code{\shiftOn}, @code{\shiftOnn},
@code{\shiftOnnn} i @code{\shiftOff} especifiquen el grau que
s'han de desplaçar les notes i acords de la veu si en cas contrari
-es produís una col.lisió. De forma predeterminada, les veus
+es produís una col·lisió. De forma predeterminada, les veus
exteriors (normalment les veus u i dos) tenen com a especificació
@code{\shiftOff}, mentre que les veus interiors (tres i quatre)
tenen especificat @code{\shiftOn}. Quan s'aplica un desplaçament,
@code{\shiftOnn} i @code{\shiftOnnn} defineixen nivells
addicionals de desplaçament que es poden especificar temporalment
-per resoldre col.lisions en situacions complexes (vegeu
-@ref{Real music example}).
+per resoldre col·lisions en situacions complexes (vegeu
+@ref{Exemple real de música}).
Una columna de notes pot contenir sols una nota (o acord) d'una
veu amb les pliques cap amunt i una nota (o acord) d'una veu amb
@seealso
Manual d'aprenentatge:
-@ref{Moving objects}.
+@ref{Moviment d'objectes}.
Referència de la notació:
-@ruser{Diverses veus}.
+@rusernamed{Multiple voices,Veus múltiples}.
@node Veus i música vocal
@funindex \new Lyrics
@funindex \lyricsto
-@funindex lyricsto
@funindex Lyrics
@cindex Lyrics, creació d'un context
@cindex lletra, creació d'un context de
@lilypond[quote,verbatim]
<<
\new Voice = "una" {
- \relative c'' {
+ \relative {
\autoBeamOff
\time 2/4
- c4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
+ c''4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
}
}
\new Lyrics \lyricsto "una" {
@cindex lletra i barrat
@cindex barrat i lletra
@funindex \autoBeamOff
-@funindex autoBeamOff
El barrat automàtic que el LilyPond usa de forma predeterminada
funciona bé per a la música instrumental, però no tan bé per a
@funindex \new ChoirStaff
@funindex ChoirStaff
@funindex \lyricmode
-@funindex lyricmode
@cindex vocal, estructura d'una partitura
@cindex cor, sistema de
Ara reutilitzarem l'exemple anterior de «Judes Macabeu» per a
-il.lustrar aquesta tècnica més flexible. Primer la reescriurem
+il·lustrar aquesta tècnica més flexible. Primer la reescriurem
per que faci servir variables, de manera que la música i la lletra
es puguin separar de l'estructura de pentagrames. També
introduirem una clau de grup de ChoirStaff. La lletra pròpiament
@lilypond[quote,verbatim]
global = { \key f \major \time 6/8 \partial 8 }
-SopOneMusic = \relative c'' {
- c8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
+SopOneMusic = \relative {
+ c''8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
}
SopOneLyrics = \lyricmode {
Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn, __
}
-SopTwoMusic = \relative c' {
- r8 | r4. r4 c8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
+SopTwoMusic = \relative {
+ r8 | r4. r4 c'8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
}
SopTwoLyrics = \lyricmode {
Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
Aquesta és l'estructura bàsica de totes les partitures vocals. Es
poden afegir més pentagrames segons es necessiti, es poden afegir
més veus als pentagrames i més estrofes a la lletra, i les
-variables que contenen la música es poden col.locar fàcilment en
+variables que contenen la música es poden col·locar fàcilment en
fitxers separats quan es facin massa llargs.
@cindex himne, estructura de
@lilypond[quote,verbatim]
keyTime = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
-SopMusic = \relative c' { c4 | e4. e8 g4 g | a4 a g }
-AltoMusic = \relative c' { c4 | c4. c8 e4 e | f4 f e }
-TenorMusic = \relative c { e4 | g4. g8 c4. b8 | a8 b c d e4 }
-BassMusic = \relative c { c4 | c4. c8 c4 c | f8 g a b c4 }
+SopMusic = \relative { c'4 | e4. e8 g4 g | a4 a g }
+AltoMusic = \relative { c'4 | c4. c8 e4 e | f4 f e }
+TenorMusic = \relative { e4 | g4. g8 c4. b8 | a8 b c d e4 }
+BassMusic = \relative { c4 | c4. c8 c4 c | f8 g a b c4 }
VerseOne =
\lyricmode { E -- | ter -- nal fa -- ther, | strong to save, }
@seealso
Referència de la notació:
-@ruser{Música vocal}.
+@rusernamed{Vocal music,Música vocal}.
@node Contextos i gravadors
fitxer d'entrada. Per exemple, compareu l'entrada i la sortida
del següent exemple:
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
-cis4 cis2. | a4 a2. |
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative { cis''4 cis2. | a4 a2. | }
@end lilypond
L'entrada és força greu, però a la sortida s'han afegit línies
@seealso
Referencia de la notació:
-@ruser{Explicació dels contextos}.
+@rusernamed{Contexts explained,Explicació dels contextos}.
@node Creació de contextos
@translationof Creating contexts
@funindex \new
-@funindex new
@cindex nous contextos
@cindex creació de contextos
@cindex contextos, creació de
\clef "treble"
\key g \minor
\new Voice { % crea la veu per a les notes de la mà dreta
- \relative c'' { % inici de les notes de la mà dreta
- d4 ees16 c8. |
+ \relative { % inici de les notes de la mà dreta
+ d''4 ees16 c8. |
d4 ees16 c8. |
} % fi de les notes de la mà dreta
} % fi de la veu de la mà dreta
\key g \minor
\new Voice { % crea la veu de la mà esquerra
\voiceOne
- \relative g { % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
+ \relative { % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
g8 <bes d> ees, <g c> |
g8 <bes d> ees, <g c> |
} % fi de les notes de la veu u de la mà esquerra
} % fi de la veu u de la mà esquerra
\new Voice { % crea la veu dos de la mà esquerra
\voiceTwo
- \relative g { % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
+ \relative { % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
g4 ees |
g4 ees |
} % fi de les notes de la veu dos de la mà esquerra
@seealso
Referència de la notació:
-@ruser{Crear i referenciar contextos}.
+@rusernamed{Creating and referencing contexts,Creació i referència de contextos}.
@node Explicació dels gravadors
@cindex context, propietats de, modificació
@cindex modificar les propietats de context
@funindex \set
-@funindex set
@funindex \unset
-@funindex unset
Els contextos es responsabilitzen de mantenir els valors d'un cert
nombre de @emph{properties} de context. Moltes d'elles es poden
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
<<
- \new Staff \relative c'' {
+ \new Staff \relative {
\set Staff.instrumentName = #"Soprano"
- c2 c
+ c''2 c
}
- \new Staff \relative c' {
+ \new Staff \relative {
\set instrumentName = #"Alto" % Incorrecte!
- d2 d
+ d'2 d
}
>>
@end lilypond
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
<<
- \new Staff \relative c'' {
- aeses2 aes
+ \new Staff \relative {
+ aeses'2 aes
}
- \new Staff \relative c'' {
+ \new Staff \relative {
\set Staff.extraNatural = ##f
- aeses2 aes
+ aeses'2 aes
}
>>
@end lilypond
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
<<
- \new Staff \relative c'' {
- aeses2 aes
+ \new Staff \relative {
+ aeses'2 aes
}
- \new Staff \relative c'' {
+ \new Staff \relative {
\set Score.extraNatural = ##f
- aeses2 aes
+ aeses'2 aes
}
>>
@end lilypond
@subsubheading Canviar les propietats d'un context amb @code{\with}
@funindex \with
-@funindex with
@cindex context, propietats de, establiment amb \with
El valor predeterminat de les propietats de context es pot
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
<<
\new Staff {
- \relative c'' {
- gisis4 gis aeses aes
+ \relative {
+ gisis'4 gis aeses aes
}
}
\new Staff \with { extraNatural = ##f } {
- \relative c'' {
- gisis4 gis aeses aes
+ \relative {
+ gisis'4 gis aeses aes
}
}
>>
@cindex contextos, establir propietats de, amb \context
@funindex \context
-@funindex context
Els valors de propietat dels contextos es poden establir per a
@emph{tots} els contextos d'un tipus determinat, com per exemple
del seu tipus, com @code{Staff}, precedit d'una barra invertida:
@code{\Staff}. L'enunciat que estableix el valor de la propietat
és el mateix que el que està en un bloc @code{\with}, presentat
-anteriorment. Es col.loca en un bloc @code{\context} dins d'un
+anteriorment. Es col·loca en un bloc @code{\context} dins d'un
bloc @code{\layout}. Cada bloc @code{\context} afecta a tots els
contextos del tipus especificat al llarg del bloc @code{\score} o
@code{\book} en el que apareix el bloc @code{\layout}. A
@lilypond[verbatim,quote]
\score {
\new Staff {
- \relative c'' {
- cisis4 e d cis
+ \relative {
+ cisis''4 e d cis
}
}
\layout {
\score {
<<
\new Staff {
- \relative c'' {
- gisis4 gis aeses aes
+ \relative {
+ gisis'4 gis aeses aes
}
}
\new Staff {
- \relative c'' {
- gisis4 gis aeses aes
+ \relative {
+ gisis'4 gis aeses aes
}
}
>>
@seealso
Referència de la notació:
-@ruser{Canviar els valors per omissió dels contextos},
+@rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
@c FIXME
@c uncomment when backslash-node-name issue is resolved -pm
-@ruser{La instrucció set}.
+@rusernamed{The set command,L'ordre set}
Referència de funcionament intern:
@rinternals{Contexts},
@cindex eliminació de gravadors
@funindex \consists
-@funindex consists
@funindex \remove
-@funindex remove
Hem vist que cada un dels contextos conté diversos gravadors, cada
u dels quals és al seu cop responsable de la producció d'una
@code{\with} situada immediatament després de la instrucció que
crea el context, com a la secció anterior.
-Com a il.lustració, repetim un exemple estret de la secció
+Com a il·lustració, repetim un exemple estret de la secció
anterior amb les línies del pentagrama eliminades. Recordeu que
les línies del pentagrama estan dibuixades pel gravador
@code{Staff_symbol_engraver}.
\new Staff \with {
\remove "Staff_symbol_engraver"
}
-\relative c' {
- c4 d
+\relative {
+ c'4 d
\set fontSize = #-4 % fes més petits els caps de les notes
e4 f |
\set fontSize = #2.5 % fes més grans els caps de les notes
\new Voice \with {
\consists "Ambitus_engraver"
} {
- \relative c'' {
+ \relative {
\voiceOne
- c4 a b g
+ c''4 a b g
}
}
\new Voice {
- \relative c' {
+ \relative {
\voiceTwo
- c4 e d f
+ c'4 e d f
}
}
>>
}
<<
\new Voice {
- \relative c'' {
+ \relative {
\voiceOne
- c4 a b g
+ c''4 a b g
}
}
\new Voice {
- \relative c' {
+ \relative {
\voiceTwo
- c4 e d f
+ c'4 e d f
}
}
>>
@subsubheading Canviar tots els contextos del mateix tipus
@funindex \layout
-@funindex layout
Els exemples anteriors mostren la manera d'eliminar o afegir
gravadors als contextos individuals. També és possible eliminar o
\score {
<<
\new Staff {
- \relative c'' {
- c4 a b g
+ \relative {
+ c''4 a b g
}
}
\new Staff {
- \relative c' {
- c4 a b g
+ \relative {
+ c'4 a b g
}
}
\new Staff {
\clef "G_8"
- \relative c' {
- c4 a b g
+ \relative {
+ c'4 a b g
}
}
\new Staff {
\clef "bass"
- \relative c {
+ \relative {
c4 a b g
}
}
@seealso
Referència de la notació:
-@ruser{Modificar els complements (plug-ins) de context},
-@ruser{Canviar els valors per omissió dels contextos}.
+@rusernamed{Modifying context plug-ins,Modificactió dels connectors de context},
+@rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
@knownissues
Els gravadors @code{Stem_engraver} i @code{Beam_engraver}
Heu llegit el tutorial i ara sabeu escriure música. Però, com
podeu posar els pentagrames que voleu? Les plantilles estan molt
bé, però què passa si voleu alguna cosa que està en cap plantilla?
-Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu @ref{Templates})
+Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu
+@ref{Plantilles})
que us poden servir com a punt de partida. Però i si voleu
quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
* Soprano i violoncel::
* Partitura vocal a quatre veus SATB::
* Crear una partitura partint de zero::
-* Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions::
-* Partitures y particel.les::
+* Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions::
+* Partitures i particel·les::
@end menu
@node Soprano i violoncel
@example
\version @w{"@version{}"}
-melodia = \relative c' @{
+melodia = \relative @{
\clef "treble"
\key c \major
\time 4/4
@example
\version @w{"@version{}"}
-melodia = \relative c' @{
+melodia = \relative @{
\clef "treble"
\key c \major
\time 4/4
No necessitem dues instruccions @code{\version}. Ens caldrà la
secció @code{melodia}. No volem dues seccions @code{\score} (si
-tinguéssim dues @code{\score}s, acabaríem amb dues particel.les
+tinguéssim dues @code{\score}s, acabaríem amb dues particel·les
per separat.) Volem les dues juntes, com un duo. Dins de la secció
@code{\score}, no ens fan falta dos @code{\layout} ni dos
@code{\midi}.
@example
\version @w{"@version{}"}
-musicaSoprano = \relative c' @{
+musicaSoprano = \relative @{
\clef "treble"
\key c \major
\time 4/4
Aaa Bee Cee Dee
@}
-musicaVioloncel = \relative c @{
+musicaVioloncel = \relative @{
\clef "bass"
\key c \major
\time 4/4
soprano i violoncel.
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
-musicaSoprano = \relative c' {
+musicaSoprano = \relative {
\clef "treble"
\key c \major
\time 4/4
Aaa Bee Cee Dee
}
-musicaVioloncel = \relative c {
+musicaVioloncel = \relative {
\clef "bass"
\key c \major
\time 4/4
@seealso
Les plantilles d'inici es poden trobar a l'apèndix
-@q{Plantilles}, vegeu @ref{Single staff templates}.
+@q{Plantilles}, vegeu
+@ref{Plantilles de pentagrama únic}.
@node Partitura vocal a quatre veus SATB
@subsection Partitura vocal a quatre veus SATB
@lilypond[quote,ragged-right]
global = { \key d \major \time 4/4 }
-musicaSoprano = \relative c'' {
+musicaSoprano = \relative {
\clef "treble"
- r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
+ r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
}
lletraSoprano = \lyricmode {
Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
}
-musicaAlto = \relative a' {
+musicaAlto = \relative {
\clef "treble"
- r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
+ r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
}
lletraAlto = \lletraSoprano
-musicaTenor = \relative c' {
+musicaTenor = \relative {
\clef "G_8"
- r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
+ r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
}
lletraTenor = \lletraSoprano
-musicaBaix = \relative c' {
+musicaBaix = \relative {
\clef "bass"
- r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
+ r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
}
lletraBaix = \lletraSoprano
-upper = \relative a' {
+upper = \relative {
\clef "treble"
\global
- r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+ r4 <a
' d fis>2 <a e' a>4 |
<d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
<g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
}
-lower = \relative c, {
+lower = \relative {
\clef "bass"
\global
- <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+ <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
<b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
<e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
}
\score {
- << % combina el pentagrama del cor i del piano en paral.lel
+ << % combina el pentagrama del cor i del piano en paral·lel
\new ChoirStaff <<
\new Staff = "sopranos" <<
\set Staff.instrumentName = #"Soprano"
@end lilypond
Cap de les plantilles proporciona aquesta disposició amb
-exactitud. La més semblant és @ref{SATB vocal score and automatic piano reduction}, però necessitem
-canviar la disposició i afegir un acompanyament de piano que no
-estigui derivat automàticament de les parts vocals. Les variables
-que contenen la música i la lletra de les parts vocals és
-adequat, però haurem d'afegir variables per a la reducció de
-piano.
+exactitud. La més semblant és
+@ref{Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica},
+però necessitem canviar la disposició i afegir un acompanyament de
+piano que no estigui derivat automàticament de les parts vocals.
+Les variables que contenen la música i la lletra de les parts
+vocals és adequat, però haurem d'afegir variables per a la
+reducció de piano.
L'ordre en què apareixen els contextos al ChoirStaff de la
plantilla no es correspon amb l'ordre de la partitura vocal que
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
global = { \key d \major \time 4/4 }
-musicaSoprano = \relative c'' {
+musicaSoprano = \relative {
\clef "treble"
- r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
+ r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
}
lletraSoprano = \lyricmode {
Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
}
-musicaAlto = \relative a' {
+musicaAlto = \relative {
\clef "treble"
- r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
+ r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
}
lletraAlto = \lletraSoprano
-musicaTenor = \relative c' {
+musicaTenor = \relative {
\clef "G_8"
- r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
+ r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
}
lletraTenor = \lletraSoprano
-musicaBaix = \relative c' {
+musicaBaix = \relative {
\clef "bass"
- r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
+ r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
}
lletraBaix = \lletraSoprano
-upper = \relative a' {
+upper = \relative {
\clef "treble"
\global
- r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+ r4 <a
' d fis>2 <a e' a>4 |
<d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
<g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
}
-lower = \relative c, {
+lower = \relative {
\clef "bass"
\global
- <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+ <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
<b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
<e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
}
\score {
- << % combina el ChoirStaff i PianoStaff en paral.lel
+ << % combina el ChoirStaff i PianoStaff en paral·lel
\new ChoirStaff <<
\new Staff = "sopranos" <<
\set Staff.instrumentName = #"Soprano"
reben en general el nom de @q{grob}s a la documentació del
LilyPond); no us preocupeu de moment dels detalls, ja que això
s'explica més tard de forma exhaustiva. Els més curiosos podeu
-donar una ullada a @ruser{Panoràmica de la modificació de las
-propietats}. En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
+donar una ullada a
+@rusernamed{Overview of modifying properties,Panorama de la modificació de propietats}.
+En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
@code{stretchability}. Un altre cop, els curiosos trobareu els
valors predeterminats per a la propietat staff-staff-spacing al
fitxer @file{scm/define-grobs.scm} examinant la definició del grob
composer = "J S Bach"
}
keyTime = { \key c \minor \time 4/4 }
-MusicaManualUVeuU = \relative g' {
- g4 g f ees |
+MusicaManualUVeuU = \relative {
+ g'4 g f ees |
d2 c |
}
-MusicaManualUVeuDos = \relative c' {
- ees16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
+MusicaManualUVeuDos = \relative {
+ ees'16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
8 c4 b8 c8. g16 c b c d |
}
-MusicaManualDos= \relative c' {
- c16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
+MusicaManualDos= \relative {
+ c'16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
f16 ees f d g aes g f ees d ees8~ 16 f ees d |
}
-MusicaOrganPedal = \relative c {
+MusicaOrganPedal = \relative {
r8 c16 d ees d ees8~ 16 a, b g c b c8 |
r16 g ees f g f g8 c,2 |
}
Glossari musical:
@rglos{system}.
-@node Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions
-@subsection Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions
+@node Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions
+@subsection Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions
@translationof Saving typing with variables and functions
@cindex variables
Arribats a aquest punt, heu vist coses d'aquest tipus:
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-hornNotes = \relative c'' { c4 b dis c }
+hornNotes = \relative { c''4 b dis c }
\score {
{
minimalista:
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-fragmentA = \relative c'' { a4 a8. b16 }
-fragmentB = \relative c'' { a8. gis16 ees4 }
+fragmentA = \relative { a'4 a8. b16 }
+fragmentB = \relative { a'8. gis16 ees4 }
violí = \new Staff {
\fragmentA \fragmentA |
\dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
}
-violí = \relative c'' {
+violí = \relative {
\repeat volta 2 {
- c4._\dolce b8 a8 g a b |
+ c''4._\dolce b8 a8 g a b |
\padText
c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
c,4.\fthenp b8 c4 c-. |
difícil de llegir, sobretot l'última línia.
@example
-violí = \relative c'' @{
+violí = \relative @{
\repeat volta 2 @{
- c4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
+ c''4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
\once \override TextScript.padding = #5.0
c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
c,4.\markup @{
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
padText =
#(define-music-function
- (parser location padding)
+ (padding)
(number?)
#{
\once \override TextScript.padding = #padding
#})
-\relative c''' {
- c4^"piu mosso" b a b |
+\relative {
+ c'''4^"piu mosso" b a b |
\padText #1.8
c4^"piu mosso" d e f |
\padText #2.6
el treball si la sintaxis d'entrada del LilyPonod canvia (vegeu
@rprogram{Actualització de fitxers amb convert-ly}). Si teniu una sola
definició (com ara @code{\dolce}) per a tots els fitxers (vegeu
-@ref{Style sheets}), i després la sintaxis es modifica, sols
-haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce} única, enlloc
-de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers @file{.ly}.
+@ref{Fulls d'estil}), i després la sintaxis es
+modifica, sols haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce}
+única, enlloc de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers
+@file{.ly}.
-@node Partitures i particel.les
-@subsection Partitures i particel.les
+@node Partitures i particel·les
+@subsection Partitures i particel·les
@translationof Scores and parts
En música orquestral, totes les notes s'imprimeixen dues vegades.
-Un cop en les particel.les per a tots els músics, i una altra per
+Un cop en les particel·les per a tots els músics, i una altra per
a la partitura del director. Els identificadors es poden usar per
evitar la duplicació del treball. La música s'escriu un cop
s'emmagatzema en una variable. El contingut d'aquesta variable
-s'usa després per generar tant la particel.la com la partitura del
+s'usa després per generar tant la particel·la com la partitura del
director.
És molt convenient definir les notes en un fitxer especial. Per
part d'un duo per a trompa i fagot:
@example
-notesTrompa = \relative c @{
+notesTrompa = \relative @{
\time 2/4
r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
@}
@end example
@noindent
-Després es fa una particel.la escrivint en un fitxer el següent:
+Després es fa una particel·la escrivint en un fitxer el següent:
@example
\include "trompa.ly"
sortida
@lilypond[quote,ragged-right]
-\transpose f c' \relative c {
+\transpose f c' \relative {
\time 2/4
r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
}
R2*3
@end example
-Quan s'imprimeix la particel.la s'han de comprimir els silencis
+Quan s'imprimeix la particel·la s'han de comprimir els silencis
multicompàs. Això es fa establint una variable de temps de execució
@example
anterior, arribem al següent resultat
@lilypond[quote,ragged-right]
-\transpose f c' \relative c {
+\transpose f c' \relative {
\time 2/4
\set Score.skipBars = ##t
R2*3 |
el que ens porta a
@lilypond[quote,ragged-right]
-\relative c <<
+\relative <<
\new Staff {
\clef "treble"
\time 2/4
projects / lilypond.git / blobdiff