a'4
@end lilypond
-En tancar un grup de notes dins de claudàtors creem una
+En tancar un grup de notes dins de claus creem una
@emph{expressió musical composta}. Aquí hem creat una expressió
musical composta amb dues notes:
@end lilypond
Si col·loquem un grup d'expressions musicals (per exemple: notes)
-dins de claudàtors, això significa que es troben en seqüència (és
+dins de claus, això significa que es troben en seqüència (és
a dir, cada una segueix a l'anterior). El resultat és una altra
expressió musical:
@rglos{system}.
La música per a piano es composa tipogràficament en forma de dos
-pentagrames units mitjançant un @notation{claudàtor}. L'aspecte
+pentagrames units mitjançant una @notation{clau}. L'aspecte
imprès d'aquest sistema de pentagrames se sembla a l'exemple
polifònic que apareix a @ref{Diversos pentagrames}, però en aquest
cas l'expressió completa es col·loca dins d'un @code{PianoStaff}:
GrandStaff}, que és apropiat per a partitures orquestrals, i
@code{\new ChoirStaff}, que és apropiat per a partitures
vocals. Cadascú d'aquests grups de pautes forma un tipus de
-context diferent, que produeix el claudàtor a l'esquerra i que
+context diferent, que produeix la clau a l'esquerra i que
també controla l'abast de les línies divisòries.
@seealso
requereixen el contrari: col·locar més d'una síl·laba a una única
nota. Això s'aconsegueix enllaçant les síl·labes entre sí
mitjançant un guió baix simple @code{_} (sense cap espai), o bé
-envoltant-les entre claudàtors. Aquí apareix un exemple procedent
+envoltant-les entre claus. Aquí apareix un exemple procedent
del @notation{Barber de Sevilla} de Rossini, on la síl·laba
@notation{al} es canta sobre la mateixa nota que la síl·laba
@notation{go} de la paraula @q{Largo} a l'ària de Fígaro