version that you are working on. See TRANSLATION for details.
@end ignore
-@c \version "2.19.2"
+@c \version "2.19.21"
@ignore
Tutorial guidelines: (different from policy.txt!)
c4-3 e-5 b-2 a-1
@end lilypond
-Les articulacions i digitacions normalment es col.loquen de forma
+Les articulacions i digitacions normalment es col·loquen de forma
automàtica, però podeu especificar una direcció mitjançant
@code{^} (a sobre) o @code{_} (a sota). També podeu usar diverses
articulacions sobre la mateixa nota. No obstant, gairebé sempre és
@funindex tuplet
Glossari musical:
-@rglos{note value},
-@rglos{triplet}.
+@rglosnamed{note value,valor de la nota},
+@rglosnamed{triplet,treset}.
Els grups especials com ara els tresets es fan amb la paraula clau
@code{\tuplet}. Requereix dos arguments: una fracció i un
{ a4 g4 }
@end lilypond
-Si col.loquem un grup d'expressions musicals (per exemple: notes)
+Si col·loquem un grup d'expressions musicals (per exemple: notes)
dins de claudàtors, això significa que es troben en seqüència (és
a dir, cada una segueix a l'anterior). El resultat és una altra
expressió musical:
@cindex diversos pentagrames
@cindex pentagrames, diversos
@cindex polifonia
-@cindex combinar expressions en paral.lel
-@cindex paral.leles, expressions
-@cindex expressions paral.leles
+@cindex combinar expressions en paral·lel
+@cindex paral·leles, expressions
+@cindex expressions paral·leles
@cindex relatiu, mode, música simultània i
-@cindex relatiu, mode, expressions paral.leles i
+@cindex relatiu, mode, expressions paral·leles i
@cindex simultània, música, mode relatiu i
-@cindex paral.leles, expressions, mode relatiu i
+@cindex paral·leles, expressions, mode relatiu i
@funindex <<
@funindex >>
Aquesta tècnica és molt útil per a la música
@notation{polifònica}. Per introduir música amb més veus o amb
més pentagrames, el que fem és combinar diverses expressions en
-paral.lel. Per indicar que dues veus s'han d'interpretar al
+paral·lel. Per indicar que dues veus s'han d'interpretar al
mateix temps, senzillament introduïu una combinació simultània
d'expressions musicals. Una expressió musical @q{simultània} es
forma tancant les expressions dins de @code{<<} y @code{>>}. A
conté dues notes diferents) es combinen de forma simultània:
@lilypond[verbatim,quote]
-\relative c'' {
+\relative {
<<
- { a2 g }
+ { a'2 g }
{ f2 e }
{ d2 b }
>>
disposa sobre un sols pentagrama.
@lilypond[verbatim,quote]
-\relative c'' {
- c2 <<c e>> |
+\relative {
+ c''2 <<c e>> |
<< { e2 f } { c2 <<b d>> } >> |
}
@end lilypond
Per imprimir més d'un pentagrama, cada fragment de música que
constitueix un pentagrama es marca escrivint @code{\new Staff}
abans d'ell. Aquests elements @code{Staff} es combinen després en
-paral.lel amb @code{<<} y @code{>>}:
+paral·lel amb @code{<<} y @code{>>}:
@lilypond[verbatim,quote]
-\relative c'' {
+\relative {
<<
- \new Staff { \clef "treble" c4 }
+ \new Staff { \clef "treble" c''4 }
\new Staff { \clef "bass" c,,4 }
>>
}
comunes que les partitures polirítmiques.
@lilypond[verbatim,quote]
-\relative c'' {
+\relative {
<<
- \new Staff { \clef "treble" \key d \major \time 3/4 c4 }
+ \new Staff { \clef "treble" \key d \major \time 3/4 c''4 }
\new Staff { \clef "bass" c,,4 }
>>
}
pentagrames units mitjançant un @notation{claudàtor}. L'aspecte
imprès d'aquest sistema de pentagrames se sembla a l'exemple
polifònic que apareix a @ref{Diversos pentagrames}, però en aquest
-cas l'expressió completa es col.loca dins d'un @code{PianoStaff}:
+cas l'expressió completa es col·loca dins d'un @code{PianoStaff}:
@example
\new PianoStaff <<
Heus aquí un petit exemple:
@lilypond[verbatim,quote]
-\relative c'' {
+\relative {
\new PianoStaff <<
- \new Staff { \time 2/4 c4 e | g g, | }
+ \new Staff { \time 2/4 c''4 e | g g, | }
\new Staff { \clef "bass" c,,4 c' | e c | }
>>
}
infantil, @qq{Girls and boys come out to play}:
@lilypond[verbatim,quote]
-\relative c'' {
+\relative {
\key g \major
\time 6/8
- d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4
+ d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4
}
@end lilypond
Es pot assignar la @notation{lletra} a aquestes notes combinant
ambdues amb la paraula clau @code{\addlyrics}. La lletra s'escriu
-separant cada síl.laba mitjançant un espai.
+separant cada síl·laba mitjançant un espai.
@lilypond[verbatim,quote]
<<
- \relative c'' {
+ \relative {
\key g \major
\time 6/8
- d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4
+ d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4
}
\addlyrics {
Girls and boys come | out to play,
@cindex guió baix
@cindex lletra, alineació de
@cindex alineació de la lletra
-@cindex lletra, paraules polisíl.labes
-@cindex paraules polisíl.labes en la lletra
+@cindex lletra, paraules polisíl·labes
+@cindex paraules polisíl·labes en la lletra
Glossari musical:
@rglos{melisma},
@lilypond[verbatim,quote]
<<
- \relative c'' {
+ \relative {
\key g \major
\time 6/8
- d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
+ d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
a4 b8 c b a | d4 b8 g4. |
}
\addlyrics {
compàs. Ara bé, si mirem la música, podem observar que la lletra
addicional no s'alinea correctament amb les notes. La paraula
@q{shine} s'ha de cantar sobre dues notes, no una. Això es coneix
-com @notation{melisma}, una síl.laba única que es canta sobre més
-d'una nota. Existeixen diverses formes de fer que una síl.laba
+com @notation{melisma}, una síl·laba única que es canta sobre més
+d'una nota. Existeixen diverses formes de fer que una síl·laba
recaigui sobre diverses notes, sent la més senzilla escriure una
lligadura d'expressió sobre elles (vegeu @ref{Lligadures d'unió i d'expressió}):
@lilypond[verbatim,quote]
<<
- \relative c'' {
+ \relative {
\key g \major
\time 6/8
- d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
+ d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
a4 b8 c( b) a | d4 b8 g4. |
}
\addlyrics {
@lilypond[verbatim,quote]
<<
- \relative c'' {
+ \relative {
\key g \major
\time 6/8
- d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
+ d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
a4 b8 c([ b]) a | d4 b8 g4. |
}
\addlyrics {
@lilypond[verbatim,quote]
<<
- \relative c'' {
+ \relative {
\key g \major
\time 6/8
- d4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
+ d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
a4 b8 c[ b] a | d4 b8 g4. |
}
\addlyrics {
>>
@end lilypond
-Si una síl.laba s'estén sobre diverses notes o una sola nota molt
+Si una síl·laba s'estén sobre diverses notes o una sola nota molt
llarga, normalment es traça una @notation{línia extensora} des de
-la síl.laba que s'estén i per sota de totes les notes que
-corresponen a aquesta síl.laba. S'escriu com dos guions baixos
+la síl·laba que s'estén i per sota de totes les notes que
+corresponen a aquesta síl·laba. S'escriu com dos guions baixos
@code{__}. Heus aquí un exemple extret dels primers tres
compassos del @notation{Lament de Dido}, de @notation{Dido i
Enees} de Purcell:
@lilypond[verbatim,quote]
<<
- \relative c'' {
+ \relative {
\key g \minor
\time 3/2
- g2 a bes | bes2( a) b2 |
+ g'2 a bes | bes2( a) b2 |
c4.( bes8 a4. g8 fis4.) g8 | fis1
}
\addlyrics {
@end lilypond
Fins al moment, cap dels exemples implicaven paraules que
-tinguessin més d'una síl.laba. Aquestes paraules es reparteixen
-en general a raó d'una nota per cada síl.laba, amb guions curts
-entre les síl.labes. Aquests guions separadors es teclegen com
+tinguessin més d'una síl·laba. Aquestes paraules es reparteixen
+en general a raó d'una nota per cada síl·laba, amb guions curts
+entre les síl·labes. Aquests guions separadors es teclegen com
dos guions, amb el resultat d'un guió curt centrat entre les
-síl.labes. Presentem a continuació un exemple que demostra això i
+síl·labes. Presentem a continuació un exemple que demostra això i
tot el que hem après fins aquest moment sobre l'alineació de la
lletra a les notes.
@end lilypond
Alguns textos (especialment els que estan en italià o català)
-requereixen el contrari: col.locar més d'una síl.laba a una única
-nota. Això s'aconsegueix enllaçant les síl.labes entre sí
+requereixen el contrari: col·locar més d'una síl·laba a una única
+nota. Això s'aconsegueix enllaçant les síl·labes entre sí
mitjançant un guió baix simple @code{_} (sense cap espai), o bé
envoltant-les entre claudàtors. Aquí apareix un exemple procedent
-del @notation{Barber de Sevilla} de Rossini, on la síl.laba
-@notation{al} es canta sobre la mateixa nota que la síl.laba
+del @notation{Barber de Sevilla} de Rossini, on la síl·laba
+@notation{al} es canta sobre la mateixa nota que la síl·laba
@notation{go} de la paraula @q{Largo} a l'ària de Fígaro
@notation{Largo al factotum}:
@c but the example is long enough to avoid looking strange.
@lilypond[verbatim,quote,noragged-right]
<<
- \relative c' {
+ \relative {
\clef "bass"
\key c \major
\time 6/8
- c4.~ 8 d b | c8([ d]) b c d b | c8
+ c'4.~ 8 d b | c8([ d]) b c d b | c8
}
\addlyrics {
Lar -- go_al fac -- | to -- tum del -- la cit -- | tà
@end example
El contingut de l'expressió musical @code{musicaAmbNom} es pot
-usar posteriorment col.locant una barra invertida davant del nom
+usar posteriorment col·locant una barra invertida davant del nom
(@code{\musicaAmbNom}, igual que una ordre normal del LilyPond).
@lilypond[verbatim,quote]
violin = \new Staff {
- \relative c'' {
- a4 b c b
+ \relative {
+ a'4 b c b
}
}
cello = \new Staff {
- \relative c {
+ \relative {
\clef "bass"
e2 d
}
absoluts. Una @code{c'} significarà sempre un Do central,
una @code{b} significarà sempre la nota immediatament per sota del
Do central i una @code{g,} significarà sempre la nota que es
-col.loca a la primera línia del pentagrama en clau de Fa.
+col·loca a la primera línia del pentagrama en clau de Fa.
@lilypond[verbatim,quote]
{
anterior és molt més fàcil de llegir:
@lilypond[verbatim,quote]
-\relative c'' {
+\relative {
\key a \major
\time 6/8
- cis8. d16 cis8 e4 e8 |
+ cis''8. d16 cis8 e4 e8 |
b8. cis16 b8 d4 d8 |
}
@end lilypond
relatives externa i interna són independents:
@lilypond[verbatim,quote]
-\relative c { c'4 \relative c'' { f g } c }
+\relative { c'4 \relative { f'' g } c }
@end lilypond
@funindex \absolute
relativa:
@lilypond[verbatim,quote]
-\relative c { c'4 \absolute { f'' g'' } c }
+\relative { c'4 \absolute { f'' g'' } c }
@end lilypond
@node Més enllà del tutorial
projects / lilypond.git / blobdiff