--- /dev/null
+@c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
+
+@ignore
+ Translation of GIT committish: 5ae5c88bdb1a478263ed874cb823ec58dafc93f9
+
+ When revising a translation, copy the HEAD committish of the
+ version that you are working on. For details, see the Contributors'
+ Guide, node Updating translation committishes..
+@end ignore
+
+@c \version "2.19.22"
+
+@node Ajustament de la sortida
+@chapter Ajustament de la sortida
+@translationof Tweaking output
+
+Aquest capítol tracta de com modificar la sortida. El LilyPond és
+extremadament configurable; pràcticament tots els fragments de la
+sortida es poden canviar.
+
+
+@menu
+* Elements d'ajustament::
+* Manual de referència de funcionament intern::
+* Aparença dels objectes::
+* Col·locació dels objectes::
+* Espaiat vertical::
+* Col·lisions d'objectes::
+* Ajustaments addicionals::
+@end menu
+
+@node Elements d'ajustament
+@section Elements d'ajustament
+@translationof Tweaking basics
+
+@menu
+* Introducció a l'ajustament::
+* Objectes i interfícies::
+* Convencions de noms d'objectes i propietats::
+* Mètodes d'ajustament::
+@end menu
+
+@node Introducció a l'ajustament
+@subsection Introducció a l'ajustament
+@translationof Introduction to tweaks
+
+L'@q{ajustament} és un terme del LilyPond que s'usa pels diversos
+mètodes que l'usuari té a la seva disposició per modificar el
+procés d'interpretació del fitxer d'entrada i canviar l'aparença
+de la sortida impresa. Alguns ajustos són mols fàcils d'usar;
+d'altres són complexos. Però en conjunt, els mètodes d'ajustament
+disponibles possibiliten aconseguir gairebé qualsevol aparença
+que desitgem a la música impresa.
+
+En aquesta secció estudiarem els conceptes bàsics que calen per
+entendre l'ajustament. Més tard donarem un ampli ventall d'ordres
+llistes per usar, que podreu simplement copiar per obtenir el
+mateix efecte a les vostres partitures, i al mateix temps
+mostrarem la forma de construir aquestes ordres perquè pugueu
+aprendre com desenvolupar els vostres propis ajustaments.
+
+Abans de començar aquest capítol, potser vulgueu donar una ullada
+a la secció @ref{Contextos i gravadors}, atès que els contextos,
+els gravadors i les propietats que es contenen en aquests elements
+són fonamentals per comprendre i construir els ajustaments.
+
+@node Objectes i interfícies
+@subsection Objectes i interfícies
+@translationof Objects and interfaces
+
+@cindex objecte
+@cindex grob (objecte gràfic)
+@cindex objecte d'extensió
+@cindex interfície
+@cindex propietats d'objectes
+@cindex objecte, propietats de
+@cindex disposició, objecte de
+@cindex objecte de disposició
+
+L'ajustament consisteix en modificar el funcionament i estructure
+interna del programa Lilypond, per la qual cosa en primer lloc
+introduirem alguns termes que es fan servir per descriure aquestes
+operacions i estructures internes.
+
+El terme @q{Objecte} és un terme genèric que s'usa per referir-se
+A les múltiples estructures que el LilyPond construeix durant el
+processat d'un fitxer d'entrada. D'aquesta manera, quan es troba
+una instrucció com ara @code{\new Staff}, es construeix un objecte
+nou de tipus @code{Staff}. Aleshores, aquest objecte @code{Staff}
+conté totes les propietats associades amb aquest pentagrama en
+particular, per exemple, el seu nom i armadura, a més d'altres
+detalls dels gravadors que s'han assignat perquè operin dins del
+context del pentagrama. De forma semblant, hi ha objectes que
+emmagatzemen les propietats de tota la resta de contextos, com ara
+objectes de @code{Voice}, objectes de @code{Score}, objectes de
+@code{Lyrics}, així com objectes que representen tots els elements
+de notació com ara línies divisòries, caps de les notes,
+lligadures, indicacions dinàmiques, etc. Cada objecte té el seu
+propi conjunt de valors de propietat.
+
+Certs tipus d'objectes reben noms especials. Els objectes que
+representen elements de notació sobre la sortida impresa com ara
+caps de notes, pliques, lligadures d'expressió i d'unió,
+digitacions, claus, etc., reben el nom de @q{Objectes de
+presentació}, sovint coneguts com @q{Objectes gràfics}, o
+abreujadament @q{Grobs}. Encara són objectes, en el sentit genèric
+que hem mencionat, i també tots ells tenen propietats associades,
+com la seva posició, mida, color, etc.
+
+Certs objectes de presentació són encara més especialitzats, Les
+lligadures de fraseig, els reguladores, les indicacions d'octava
+alta i baixa, i mols altres objectes gràfics no estan situats en
+un sol lloc: tenen un punt d'inici, un punt final, i un potser
+altres propietats relacionades amb la seva forma. Els objectes amb
+una forma estesa com aquests, reben el nom d'«objectes d'extensió»
+o @q{Spanners}.
+
+Els «spanners» no es poden ajustar després d'haver-se creat. Això
+inclou tant a @code{StaffSymbol} com a @code{LedgerLineSpanner},
+que continuen al llarg de tota la partitura (excepte si si se'ls
+dóna fi amb l'ordre @code{\stopStaff} i es tornen a crear amb
+l'ordre @code{\startStaff}.
+
+Encara més, hi ha objectes gràfics @q{abstractes} que no
+imprimeixen res per sí mateixos, sinó que en realitat el que fan
+és que recopilen, posicionen i gestionen a altres objectes
+gràfics. El exemples habituals són @code{DynamicLineSpanner},
+@code{BreakAlignment}, @code{NoteColumn},
+@code{VerticalAxisGroup}, @code{NonMusicalPaperColumn} i
+semblants. Més tard veurem com s'usen alguns d'ells.
+
+Encara falta explicar què són les @q{Interfícies}. Molts
+objectes, tot i que són força diferents, comparteixen
+funcionalitats que s'han de processar de la mateixa manera. Per
+exemple, tots els objectes gràfics tenen un color, una mida, una
+posició, etc., i totes aquestes propietats es processen de la
+mateixa forma durant la interpretació del fitxer d'entrada per
+part del LilyPond. Per simplificar aquestes operacions internes,
+aquestes accions i propietats comunes s'agrupen a un objecte
+anomenat @code{grob-interface}, interfície d'objecte gràfic. Hi ha
+moltes altres agrupacions de propietats comunes com aquesta, i
+cadascuna rep un nom que acaba en @code{interface}. En total hi
+ha més de 100 interfícies d'aquestes. Veurem més endavant perquè
+és interessant i d'utilitat per a l'usuari.
+
+Aquests són, en definitiva, els termes principals relatius als
+objectes que utilitzarem a aquest capítol.
+
+@node Convencions de noms d'objectes i propietats
+@subsection Convencions de noms d'objectes i propietats
+@translationof Naming conventions of objects and properties
+
+@cindex nomenclatura, convencions de, per a objectes
+@cindex nomenclatura, convencions de, per a propietats
+@cindex objectes, convencions de nomenclatura
+@cindex propietats, convencions de nomenclatura
+
+Ja hem vist certes convencions de nomenclatura d'objectes, a la
+secció @ref{Contextos i gravadors}. Aquí, per a una referència
+més fàcil, presentem una llista dels tipus d'objectes i propietats
+més comuns, junt amb les convencions segons les quals reben el seu
+nom, i un parell d'exemples de noms reals. Hem fet servir una
+@q{A} majúscula per denotar qualsevol caràcter alfabètic en
+majúscules, i @q{aaa} per qualsevol nombre de caràcters alfabètics
+en minúscula. Altres caràcters es fan servir literalment com estan.
+
+@multitable @columnfractions .33 .33 .33
+@headitem Objecte o tipus de propietat
+ @tab Convenció de nomenclatura
+ @tab Exemples
+@item Contextos
+ @tab Aaaa o AaaaAaaaAaaa
+ @tab Staff, GrandStaff
+@item Objecte de presentació
+ @tab Aaaa o AaaaAaaaAaaa
+ @tab Slur, NoteHead
+@item Gravadors
+ @tab Aaaa_aaa_engraver
+ @tab Clef_engraver, Note_heads_engraver
+@item Interfícies
+ @tab aaa-aaa-interface
+ @tab grob-interface, break-aligned-interface
+@item Propietats de contextos
+ @tab aaa o aaaAaaaAaaa
+ @tab alignAboveContext, skipBars
+@item Propietats d'objectes de presentació
+ @tab aaa o aaa-aaa-aaa
+ @tab direction, beam-thickness
+@end multitable
+
+Com podrem veure a la brevetat, les propietats dels diferents
+tipus d'objecte es poden modificar mitjançant diferents ordres;
+així doncs, és útil poder reconèixer els tipus d'objectes i
+propietats a partir dels seus noms.
+
+@seealso
+Referencia de la notació:
+@rusernamed{Modifying properties,Modificació de les propietats}
+
+@node Mètodes d'ajustament
+@subsection Mètodes d'ajustament
+@translationof Tweaking methods
+
+@cindex ajustament, mètodes de
+
+@strong{L'ordre \override}
+
+@menu
+* L'ordre override::
+* L'ordre revert::
+* El prefix once::
+* L'ordre overrideProperty::
+* L'ordre tweak::
+* El prefix single::
+@end menu
+
+@node L'ordre override
+@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}override}
+@translationof The override command
+
+@cindex override, instrucció
+@cindex override (sobreescriptura), sintaxi de
+
+@funindex \override
+
+Ja hem vist les ordres @code{\set} i @code{\with}, que s'usen per
+canviar les propietats dels @strong{contextos} i per treure i
+posar @strong{gravadors}, a @ref{Modificar les propietats dels
+contextos} i @ref{Afegir i eliminar gravadors}. Ara hem
+d'examinar algunes altres ordres importants.
+
+L'ordre que canvia les propietats dels @strong{objectes
+de presentació} és @code{\override}. Atès que aquesta ordre ha de
+modificar propietats internes que es troben a un lloc profund dins
+del LilyPond, la seva sintaxi no és tan simple com la de la resta
+de les ordres que hem fet servir fins ara. Heu de saber
+exactament quina propietat de quin objecte i a quin context s'ha
+de modificar, i quin ha de ser el seu nou valor. Anem a veure com
+es fa.
+
+La sintaxi genèrica d'aquesta ordre és:
+
+@example
+\override @var{Context}.@var{ObjecteDePresentació}.@var{propietat-de-presentació} =
+#@var{valor}
+@end example
+
+@noindent
+Això establirà la propietat de nom
+@var{propietat-de-presentació} de l'objecte de presentació amb el
+nom @var{ObjecteDePresentació}, que es membre del context
+@var{Context}, al valor @var{valor}.
+
+El @var{Context} es pot ometre (i normalment és així) quan el
+context requerit es troba implicat sense ambigüitat i és un dels
+contextos del nivell més baix, és a dir: @code{Voice},
+@code{ChordNames} o @code{Lyrics}, i l'ometrem en molts dels
+exemples següents. Més endavant veurem quan cal especificar-lo
+
+Les últimes seccions tracten de forma exhaustiva les propietats i
+els seus valors, vegeu @ref{Tipus de propietats}. Però en aquesta
+secció usarem sols unes quantes propietats i valors senzills que
+siguin fàcils d'entendre, per il·lustrar el format i la
+utilització d'aquestes instruccions.
+
+Les expressions principals del LilyPond són elements musicals com
+notes, duracions, i elements marcatge. Les expressions més
+bàsiques com ara números, cadenes de caràcters i llistes, es
+processen al @q{mode de l'Scheme}, que s'invoca mitjançant del
+prefix @samp{#} escrit abans del valor. Tot i que els valors
+poden tenir a vegades una representació vàlida al mode de música
+del Lilypond, aquest manual utilitza sempre @samp{#} per a
+l'escriptura, per coherència. Per obtenir més informació sobre el
+mode de l'Scheme, consulteu
+@rextendnamed{LilyPond Scheme-Syntax,Sintaxi de l'Scheme del LilyPond}.
+
+@code{\override} és l'ordre d'ús més comú dins de l'ajustament, i
+durant la major part de la resta d'aquest capítol presentarem
+exemples sobre el seu ús. A continuació hi ha un exemple senzill
+per canviar el color d'un cap:
+
+@cindex color, propietat, exemple
+@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ c'4 d
+ \override NoteHead.color = #red
+ e4 f |
+ \override NoteHead.color = #green
+ g4 a b c |
+}
+@end lilypond
+
+
+@node L'ordre revert
+@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}revert}
+@translationof The revert command
+
+@cindex revert, instrucción
+
+@funindex \revert
+
+Un cop sobreescrita, la propietat reté el seu nou valor fins que
+se sobreescriu de o es troba una ordre @code{\revert}. L'ordre té
+la sintaxi següent i causa que el valor de la propietat torni al
+seu valor predeterminat original; observeu que no és al seu valor
+previ si s'han fet servir diverses ordres @code{\override}.
+
+@example
+\revert @var{Context}.@var{ObjecteDePresentació}.@var{propietat-de-presentació}
+@end example
+
+Un cop més, igual que @var{Context} dins de l'ordre
+@code{\override}, freqüentment no és necessari especificar el
+@var{Context}. S'ometrà en molts dels exemples següents. Aquí
+retornem el color del cap al valor predeterminat per a les últimes
+dues notes:
+
+@cindex color, propietat, exemple
+@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ c'4 d
+ \override NoteHead.color = #red
+ e4 f |
+ \override NoteHead.color = #green
+ g4 a
+ \revert NoteHead.color
+ b4 c |
+}
+@end lilypond
+
+
+@node El prefix once
+@unnumberedsubsubsec El prefix @code{@bs{}once}
+@translationof The once prefix
+
+@funindex \once
+
+@code{\override}, @code{\revert}, @code{\set} i @code{\unset} es
+poden fer precedir per @code{\once}. Això fa que l'ordre sigui
+efectiva sols durant el temps musical en curs i abans que la
+propietat torni a tenir un altre cop el seu valor anterior (que
+pot ser diferent al seu valor predeterminat i encara s'està
+aplicant una altra ordre @code{\override} de
+sobreescriptura). Utilitzant el mateix exemple, podem canviar el
+color d'una sola nota de la manera següent:
+
+@cindex color, propietat, exemple
+@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative {
+ c'4 d
+ \override NoteHead.color = #red
+ e4 f |
+ \once \override NoteHead.color = #green
+ g4 a
+ \once \revert NoteHead.color
+ b c |
+ \revert NoteHead.color
+ f2 c |
+}
+@end lilypond
+
+El prefix @code{\once} també es pot usar davant de moltes ordres
+predefinides per limitar el seu efecte a un sol moment musical:
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative {
+ c'4( d)
+ \once \slurDashed
+ e4( f) |
+ g4( a)
+ \once \hideNotes
+ b( c) |
+}
+@end lilypond
+
+@node L'ordre overrideProperty
+@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}overrideProperty}
+@translationof The overrideProperty command
+
+@cindex overrideProperty, ordre
+
+@funindex \overrideProperty
+
+Hi ha una altra forma per a l'ordre de sobreescriptura,
+@code{\overrideProperty}, que ocasionalment és necessària. La
+mencionem aquí amb un propòsit d'exhaustivitat, però per veure més
+detalls consulteu @rextendnamed{Difficult tweaks,Ajustaments difícils}.
+@c Maybe explain in a later iteration -td
+
+
+@node L'ordre tweak
+@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}tweak}
+@translationof The tweak command
+
+@cindex tweak, ordre
+
+@funindex \tweak
+
+L'última ordre d'ajustament que està disponible és @code{\tweak}.
+S'ha de fer servir quan diversos objectes s'usen en el mateix
+moment musical, però sols volem canviar les propietats d'alguns
+d'ells, per exemple una sola nota dins d'un acord. L'ús de
+@code{\override} per a la sobreescriptura afectaria a totes les
+notes de l'acord, mentre que @code{\tweak} sols afecta a l'element
+següent del flux d'entrada.
+
+Vet aquí un exemple. Suposeu que volem canviar la mida del cap de
+la nota intermèdia (el Mi) a un acord de Do major. En primer
+lloc, vejam el fa faria @code{\once \override}:
+
+@cindex font-size, propietat, exemple
+@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ <c' e g>4
+ \once \override NoteHead.font-size = #-3
+ <c e g>4
+ <c e g>4
+}
+@end lilypond
+
+Veiem que la sobreescriptura amb override afecta a @emph{totes}
+els caps de les notes de l'acord. Això és així perquè totes les
+notes d'un acord tenen lloc en el mateix @emph{moment musical}, i
+l'acció de @code{\once} és aplicar la sobreescriptura a tots els
+objectes de presentació del tipus especificat que tenen lloc en el
+mateix moment musical que la pròpia ordre de sobreescriptura @code{\override}.
+
+L'ordre @code{\tweak} pera de una manera diferent. Actua sobre
+l'element immediatament següent dins del flux d'entrada. En la
+seva forma més senzilla és efectiu sols sobre objectes que es
+creen directament a partir de l'element següent, en essència els
+caps i les articulacions.
+
+Així doncs, tornant al nostre exemple, la mida de la nota
+intermèdia es canviaria de la forma següent:
+
+@cindex font-size, propietat, exemple
+@cindex @code{\tweak}, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ <c' e g>4
+ <c \tweak font-size #-3 e g>4
+}
+@end lilypond
+
+Observeu que la sintaxi de @code{\tweak} no és igual que la de
+@code{\override}. El context no s'ha d'especificar; de fet,
+generaria un error fer-lo. Tant el context com l'objecte de
+presentació estan implícits per l'element següent del flux
+d'entrada. Observeu també que no ha d'haver un signe d'igual.
+Així que la sintaxi de l'ordre @code{\tweak} en la seva forma
+senzilla és:
+
+@example
+\tweak @var{propietat-de-presentació} #@var{valor}
+@end example
+
+Una ordre @code{\tweak} també es pot usar per modificar sols una
+d'una sèrie d'articulacions, com es mostra aquí:
+
+@cindex color, propietat, exemple
+@cindex @code{\tweak}, exemple
+
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+a'4^"Black"
+ -\tweak color #red ^"Red"
+ -\tweak color #green _"Green"
+@end lilypond
+
+@noindent
+Observeu que l'ordre @code{\tweak} ha de venir precedida d'una
+marca d'articulació perquè la pròpia expressió ajustada ha
+d'aplicar-se com una articulació. En el cas de més d'una
+sobreescriptura de direcció (@code{^} o @code{_}), guanya la
+sobreescriptura situada més a l'esquerra perquè s'aplica a l'últim
+lloc.
+
+@cindex @code{\tweak}, Accidental
+@cindex @code{\tweak}, specific layout object
+
+Els objectes com ara pliques i alteracions accidentals es creen
+més tard, i no directament a partir de l'esdeveniment que ve a
+continuació. Encara és possible utilitzar @code{\tweak} sobre
+aquests objectes creats indirectament mitjançant el nomenat
+explícit de l'objecte de presentació, sempre i quan el LilyPond
+pugui rastrejar el seu origen fins l'esdeveniment original:
+
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+<\tweak Accidental.color #red cis''4
+ \tweak Accidental.color #green es''
+ g''>
+@end lilypond
+
+Aquesta forma extensa de l'ordre @code{\tweak} es pot descriure com
+@example
+\tweak @var{LayoutObject}.@var{layout-property} #@var{value}
+"ABANS" \tweak @var{objecte-de-presentació}.@var{propietat-de-presentació} @var{valor}
+@end example
+
+@cindex grups especials niuats
+@cindex tresets niuats
+@cindex claudàtor de grup especial
+@cindex claudàtor de treset
+@cindex grup especial, claudàtor de
+@cindex treset, claudàtor de
+
+@funindex TupletBracket
+
+L'ordre @code{\tweak} també s'ha d'usar per canviar l'aparença
+d'un sol d'un conjunt de grups especials niuats que comencin al
+mateix instant musical. A l'exemple següent, el claudàtor de
+treset llarg i el primer dels tres claudàtors curts comencen al
+mateix moment musical, i per això qualsevol ordre @code{\override}
+s'aplicaria als dos. A l'exemple s'usa @code{\tweak} per
+distingir entre ells. La primera ordre @code{\tweak} especifica
+que el claudàtor del treset llarg s'ha de col·locar per sobre de
+les notes i el segon especifica que el nombre del treset s'ha
+d'imprimir en vermell sobre el claudàtor del primer treset curt.
+
+@cindex @code{\tweak}, exemple
+@cindex direction, propietat, exemple
+@cindex color, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative c'' {
+ \tweak direction #up
+ \tuplet 3/4 {
+ \tweak color #red
+ \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
+ \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
+ \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
+ }
+}
+@end lilypond
+
+Si els grups niuats no comencen al mateix moment, la seva aparença
+es pot modificar de la forma usual mitjançant ordres @code{\override}:
+
+@cindex text, propietat, exemple
+@cindex tuplet-number, funció, exemple
+@cindex transparent, propietat, exemple
+@cindex TupletNumber, exemple de sobreescriptura
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ \tuplet 3/2 { c'8[ c c] }
+ \once \override TupletNumber.text = #tuplet-number::calc-fraction-text
+ \tuplet 3/2 {
+ c8[ c]
+ c8[ c]
+ \once \override TupletNumber.transparent = ##t
+ \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
+ \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
+ }
+}
+@end lilypond
+
+
+@seealso
+Referència de la notació:
+@rusernamed{The tweak command,L'ordre tweak}.
+
+@node El prefix single
+@unnumberedsubsubsec El prefix @code{@bs{}single}
+@translationof The single prefix
+
+@funindex \single
+@cindex ajustament, generat a partir d'una sobreescriptura
+
+Suposem que volem emfatitzar el cap d'algunes notes dibuixant-les
+amb color i incrementant la seva mida, i suposem també que hem
+programat una funció per fer la tasca més còmoda:
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+emphNoteHead = {
+ \override NoteHead.color = #red
+ \override NoteHead.font-size = 2
+}
+\relative {
+ c''4 a \once \emphNoteHead f d |
+}
+@end lilypond
+
+El @code{\once} previ funciona perfectament per emfatitzar notes
+úniques o acords complets, però no es pot usar per emfatitzar una
+sola nota @emph{dins} d'un acord. Anteriorment vam veure com es
+pot usar l'ordre @code{\tweak} per fer-lo, vegeu
+@ref{L'ordre tweak,,L'ordre @code{@bs{}tweak}}. Però
+@code{\tweak} no es pot fer servir amb una funció; aquí és on
+entra l'ordre @code{\single}:
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+emphNoteHead = {
+ \override NoteHead.color = #red
+ \override NoteHead.font-size = 2
+}
+\relative {
+ <c'' a \single \emphNoteHead f d>4
+}
+@end lilypond
+
+En resum, @code{\single} converteix les característiques fetes amb
+@code{\override} en ajustaments fets amb @code{\tweak} de tal
+manera que quan hi ha diversos objectes al mateix instant de temps
+musical (com ara les notes d'un acord), @code{\single} afecta a
+una única nota, la que es genera per l'expressió que afecta a una
+única nota, la que es genera per l'expressió que segueix
+immediatament, a diferencia de @code{\once} que afecta a tots
+aquests objectes.
+
+L'ús de @code{\single} d'aquesta forma amb una funció qualsevol
+que contingui sols sobreescriptures, pot aplicar-se a les notes
+individuals d'un acord. Malgrat això, @code{\single} no converteix
+@code{\revert}, @code{\set} ni @code{\unset} en ajustaments de @code{\tweak}.
+
+@seealso
+Manual de aprenentatge:
+@ref{L'ordre tweak,,L'ordre @code{@bs{}tweak}},
+@ref{Ús de variables per als ajustaments de disposició}.
+
+@node Manual de referència de funcionament intern
+@section Manual de referència de funcionament intern
+@translationof The Internals Reference manual
+
+@cindex Referència de funcionament intern
+
+@menu
+* Propietats dels objectes de presentació::
+* Propietats de les interfícies::
+* Tipus de propietats::
+@end menu
+
+@node Propietats dels objectes de presentació
+@subsection Propietats dels objectes de presentació
+@translationof Properties of layout objects
+
+@cindex propietats dels objectes presentació
+@cindex propietats dels grobs
+@cindex grobs, propietats de
+@cindex presentació, propietats dels objectes de
+@cindex Referència de funcionament intern
+
+Suposeu que teniu una partitura amb una lligadura d'expressió que
+al seu gust és massa fina i voleu dibuixar-la una mica més
+gruixuda. Com heu de procedir? Ja sabeu, per les afirmacions
+anteriors sobre la flexibilitat del LilyPond, que hi ha aquesta
+possibilitat, i segurament penseu que caldrà alguna ordre de
+sobreescriptura @code{\override}. Però, hi ha una propietat de
+gruix per a les lligadures? I si hi ha, com es pot modificar?
+Aquí es on intervé el Manual de Funcionament Intern. Conte tota
+la informació que podeu necessitar per construir aquesta i la
+resta d'ordres @code{\override}, de sobreescriptura.
+
+Un advertiment abans de dirigir la nostra mirada a la referència
+de funcionament intern. Aquest és un document de
+@strong{referència}, cosa que significa que es proveeixen poques
+explicacions o cap: el seu propòsit és presentar la informació de
+forma precisa i concisa. Per tant, us podrà sembla
+desencoratjador a primera ullada. No us amoïneu! La guia i les
+explicacions que presentem aquí us permetran extraure la
+informació de la referència de funcionament intern a vós mateix,
+sols us cal una mica de pràctica.
+
+@cindex sobreescriptura, exemple de
+@cindex Referència de Funcionament Intern, exemple d'utilització
+@cindex @code{\addlyrics}, ejemplo
+
+Anem a fer servir un exemple concret amb un senzill fragment de
+música real:
+
+@c Mozart, duo, núm. 7 de La Flauta Màgica
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+{
+ \key es \major
+ \time 6/8
+ \relative {
+ r4 bes'8 bes[( g]) g |
+ g8[( es]) es d[( f]) as |
+ as8 g
+ }
+ \addlyrics {
+ The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
+ }
+}
+@end lilypond
+
+Suposeu ara que decidim que ens agrades les lligadures una mica
+més gruixudes. És possible? La lligadura és, certament, un
+objecte de presentació, de manera que la qüestió és @q{Hi ha una
+propietat pertanyent a les lligadures d'expressió que controli el
+seu gruix?} Per respondre a aquesta pregunta hem de mirar el
+manual de Referència de Funcionament Intern, abreujadament
+RFI@footnote{@strong{IR} (Internals Reference) en anglès}.
+
+L'RFI és la versió del LilyPond que esteu usant es pot trobar a la
+pàgina web del LilyPond a @uref{http://lilypond.org}. Aneu a la
+pàgina de la documentació i seguiu l'enllaç Manual de Referència
+de Funcionament Intern (RFI). Per als nostres propòsits
+pedagògics seria millor que utilitzéssiu la versió en HTML, no la
+@q{en una sola pàgina} ni el PDF. Perquè els següents paràgrafs
+tinguin algun sentit haureu de consultar-lo realment al temps que
+llegiu.
+
+@c Link names in English as those pages are not yet translated. WG
+Sota l'encapçalament @strong{Top} podreu veure cinc
+enllaços. Seleccioneu l'enllaç @emph{Backend}, que és on es troba
+la informació sobre els objectes de presentació. Un cop allí,
+sota l'encapçalament @strong{Backend}, seguiu l'enllaç @emph{All
+layout objects}. La pàgina que apareix relaciona totes els
+objectes de presentació que s'usen a la vostra versió del
+LilyPond, en ordre alfabètic. Segui l'enllaç Slur (lligadura
+d'expressió), i apareixeran relacionades les propietats de les
+lligadures d'expressió o Slurs.
+
+Una forma alternativa de trobar aquesta pàgina és a partir de la
+Referencia de la Notació. En una de les pàgines que tracten de
+les lligadures d'expressió podreu trobar un enllaç al manual de
+referència del funcionament intern. Aquest enllaç us portarà
+directament a aquesta pàgina, tot i que si teniu una idea del nom
+de l'objecte de presentació que preteneu ajustar, li resultarà més
+fàcil anar directament al RFI i buscar allí.
+
+Aquesta pàgina sobre les lligadures d'expressió dins del manual
+RFI ens diu en primer lloc que els objectes Slur es creen pel
+gravador Slur_engraver. A continuació relaciona els ajustos
+estàndard. Navegueu per ells buscant una propietat que pogués
+controlar el gruix de les lligadures, i trobarà
+
+@example
+@code{thickness} (number)
+ @code{1.2}
+ Line thickness, generally measured in @code{line-thickness}
+@end example
+
+Això promet ser una bona opció per canviar el gruix. Ens diu que
+el valor de @code{thickness} és un simple @emph{número}, que el
+valor predeterminat és 1.2, i que les unitats estan dins d'una
+altra propietat anomenada @code{line-thickness}.
+
+Com havíem dit amb anterioritat, hi ha entre poques i cap
+explicació al RFI, però ja tenim informació suficient per provar
+de canviar el gruix de la lligadura. Vejam que el nom de
+l'objecte de presentació és @code{Slur}, que el nom de la
+propietat que hem de canviar és @code{thickness} i que el nou
+valor ha de ser un número una mica més gran que 1.2 si volem fer
+les lligadures més gruixudes.
+
+Ara podem construir la instrucció de sobreescriptura
+@code{\override} simplement mitjançant la substitució dels valores
+que hem trobar per als noms, ometent el context. Usarem un valor
+molt gran per al gruix al començament, per estar segurs que
+l'ordre estigui funcionant. Obtenim el següent:
+
+@example
+\override Slur.thickness = #5.0
+@end example
+
+No oblideu el @code{#'} abans del nom de la propietat
+i@tie{}@code{#} abans del valor nou!
+
+La pregunta final és @q{On s'ha de col·locar aquesta ordre?} Tot i
+que ens falta seguretat i estem aprenent encara, la millor
+resposta és: @q{Dins de la música, abans de la primera lligadura i
+a prop d'ella.} Fem-lo així:
+
+@cindex Slur, exemple de sobreescriptura
+@cindex thickness, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+{
+ \key es \major
+ \time 6/8
+ \relative {
+ % Increase thickness of all following slurs from 1.2 to 5.0
+ \override Slur.thickness = #5.0
+ r4 bes'8 bes[( g]) g |
+ g8[( es]) es d[( f]) as |
+ as8 g
+ }
+ \addlyrics {
+ The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
+ }
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+i podem veure que la lligadura és, sense dubte, més gruixuda.
+
+Així doncs, aquesta és la forma bàsica de construir ordres
+@code{\override} o de sobreescriptura. Hi ha unes quantes
+complicacions més amb les quals ens trobarem a seccions
+posteriors, però ara coneixeu totes els principis essencials que
+us calen per fer-lo per vós mateix (tot i que encara us fa falta
+una mica de pràctica). Els següents exemples us donaran més
+pràctica.
+
+@subsubsubheading Cerca del context
+
+@cindex context, trobar
+@cindex context, buscar el, correcte
+
+Però en primer lloc, que hauria passat si haguéssim hagut
+d'especificar el context? Quin seria? Podem suposar que les
+lligadures estan al context Voice, per estar clarament associats
+de manera estreta amb les línies individuals de música, però podem
+tenir seguretat? Per esbrinar-lo, anem de nou a l'inici de la
+pàgina del RFI que descriu les lligadures (Slur), con diu
+@q{Slur objects are created by: Slur engraver}
+(«Els objectes de lligadura d'expressió es creen per: el gravador
+Slur»). Així doncs, les lligadures d'expressió es creen en
+qualsevol context en el que es trobi el gravador
+@code{Slur_engraver}. Seguiu l'enllaç a la pàgina del gravador
+@code{Slur_engraver}. Al final de tot, diu que el gravador
+@code{Slur_engraver} és part de set contextos de veu, inclòs el
+context de veu estàndard, @code{Voice}, per la qual cosa la nostra
+suposició és encertada. I a causa que @code{Voice} és un dels
+contextos de més baix nivell que es troba implícit sense
+ambigüitat pel fet que estem escrivint notes, podem ometre'l en
+aquest lloc concret.
+
+@subsubsubheading Sobreescriptura per un sol cop
+
+@cindex sobreescriptura per un sol cop
+@cindex once override
+
+@funindex \once
+
+Com podeu veure, @emph{totes} les lligadures són més gruixudes a
+l'últim exemple. Però, i si volguéssim que sols la primera
+lligadura fos més gruixuda? Això s'aconsegueix amb la instrucció
+o prefix @code{\once}. Col·locat immediatament abans de la
+instrucció @code{\override} ocasiona que sols canviï la lligadura
+que comença a la nota @strong{immediata següent}. Si la nota
+immediata següent no inicia una lligadura, l'ordre no té cap
+efecte en absolut: no es recorda fins que es trobi alguna
+lligadura, sinó que simplement s'ignora. Així doncs, l'ordre que
+porta @code{\once} s'ha de tornar a posicionar de la forma següent:
+
+@cindex Slur, exemple de sobreescriptura
+@cindex thickness, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+{
+ \key es \major
+ \time 6/8
+ \relative {
+ r4 bes'8
+ % Increase thickness of immediately following slur only
+ \once \override Slur.thickness = #5.0
+ bes8[( g]) g |
+ g8[( es]) es d[( f]) as |
+ as8 g
+ }
+ \addlyrics {
+ The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
+ }
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+Hem fet que ara sols la primera lligadura sigui més gruixuda.
+
+L'ordre o prefix @code{\once} també es pot fer servir abans de
+l'ordre @code{\set}.
+
+@subsubsubheading Recuperació de l'ajustament
+
+@cindex revertir
+@cindex predeterminades, recuperar las propietats
+
+@funindex \revert
+
+Finalment, i si volguéssim que sols les dues primeres lligadures
+fossin més gruixudes? Per acabar; podríem usar dues ordres,
+cadascuna d'elles precedida pel prefix @code{\once}, situades
+immediatament abans de cada una de les notes on comencen les lligadures:
+
+@cindex Slur, exemple de sobreescriptura
+@cindex thickness, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+{
+ \key es \major
+ \time 6/8
+ \relative {
+ r4 bes'8
+ % Increase thickness of immediately following slur only
+ \once \override Slur.thickness = #5.0
+ bes[( g]) g |
+ % Increase thickness of immediately following slur only
+ \once \override Slur.thickness = #5.0
+ g8[( es]) es d[( f]) as |
+ as8 g
+ }
+ \addlyrics {
+ The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
+ }
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+o podríem ometre l'ordre prefix @code{\once} i utilitzar l'ordre
+@code{\revert} (restableix) per retornar la propietat del gruix,
+@code{thickness}, al seu valor predeterminat després de la segona
+lligadura:
+
+@cindex Slur, exemple de sobreescriptura
+@cindex thickness, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+{
+ \key es \major
+ \time 6/8
+ \relative {
+ r4 bes'8
+ % Increase thickness of all following slurs from 1.2 to 5.0
+ \override Slur.thickness = #5.0
+ bes[( g]) g |
+ g8[( es]) es
+ % Revert thickness of all following slurs to default of 1.2
+ \revert Slur.thickness
+ d8[( f]) as |
+ as8 g
+ }
+ \addlyrics {
+ The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
+ }
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+L'ordre @code{\revert} es pot utilitzar per retornar qualsevol
+propietat que s'hagi canviat amb @code{\override} al seu valor
+predeterminat. Podeu utilitzar el mètode que millor s'adapti a
+allò que voleu fer.
+
+D'aquesta manera finalitza la nostra introducció al manual de RFI,
+i el mètode bàsic d'ajustament. A continuació, en les últimes
+seccions d'aquest capítol trobareu diversos exemples, en par par
+introduir-vos a algunes de les possibilitats addicionals del
+manual RFI, i en part per proporcionar-vos més pràctica sobre com
+extraure informació d'ell. Aquests exemples aniran contenint cada
+cop menys paraules de guia i explicació.
+
+@node Propietats de les interfícies
+@subsection Propietats de les interfícies
+@translationof Properties found in interfaces
+
+@cindex interface
+@cindex propietats de les interfícies
+@cindex interfaces, propietats
+
+Suposeu ara que volem imprimir la lletra de la cançó en
+cursiva. Quina forma d'instrucció @code{\override} necessitem per
+fer-lo? En primer lloc mirem a la pàgina de RFI que fa una
+relació de tots els objectes, @q{All layout objects}, com abans, i
+busquem un objecte que pugui controlar la lletra de la cançó.
+Trobem @code{LyricText}, que sembla adequat. En seguir aquest
+enllaç es presenten les propietats ajustables per al text de la
+lletra. Aquests inclouen @code{font-series} i @code{font-size},
+però res que pogués genera una forma cursiva. Això és perquè la
+propietat de la forma és comuna a tots els objectes de font
+tipogràfica, i per tant, en comptes d'incloure'l en cada u dels
+objectes de presentació, s'agrupa junt amb altres propietats
+comunes semblants i es deposita a un @strong{Interface}, la
+interfície dels tipus de lletra @code{font-interface}.
+
+Per tant, ara necessitem aprendre com trobar les propietats de les
+interfícies, i descobrir quins objectes usen aquestes propietats
+d'interfície.
+
+Mireu un altre cop la pàgina del RFI que descriu a LyricText. Al
+final de la pàgina hi ha una llista d'enllaços a les interfícies
+que LyricText contempla. La llista té set elements, entre ells
+@code{font-interface}. En seguir aquest enllaç arribem a les
+propietats associades amb aquesta interfície, que també són
+propietats de tots els objectes que la porten, entre ells LyricText.
+
+Ara veiem totes les propietats ajustables per l'usuari que
+controles els tipus de lletra, entre elles
+@code{font-shape(symbol)}, on @code{symbol} es pot establir a
+@code{upright} (recta), @code{italics} (cursiva) o @code{caps}
+(majúscules petites).
+
+Observareu que @code{font-series} i @code{font-size} també es
+troben aquí relacionats. Això fa que de seguida se'ns plantegi la
+pregunta: Perquè estan les propietats comunes de tipografia
+@code{font-series} i @code{font-size} relacionades sota
+@code{LyricText} així com sota la interfície @code{font-interface}
+però @code{font-shape} no ho està? La resposta és que
+@code{font-series} i @code{font-size} es canvie a partir dels seus
+valors predeterminats globals quan es crea un objecte
+@code{LyricText}, però @code{font-shape} no ho fa. Aleshores els
+elements de la llista @code{LyricText} els diuen els valors per
+aquestes dues propietats que són d'aplicació per a
+@code{LyricText}. D'altres objectes que tenen en compte
+@code{font-interface} establiran aquestes propietats de forma
+diferent quan es creen.
+
+Vejam ara si podem construir la instrucció @code{\override} per
+canviar la lletra a cursiva. L'objecte és @code{LyrcText}, la
+propietat és @code{font-shape} i el valor és @code{italic}. Igual
+que abans, ometrem el context.
+
+Com a nota a part, tot i que és important, observeu que certes
+propietats prenen valors que són símbols, com ara @code{italic}, i
+han d'anar precedits per un apòstrof, @code{'}. Els símbols es
+llegeixen a continuació internament per part del LilyPond.
+Tingueu en compte la diferència amb les cadenes de text
+arbitràries, que apareixeran com @code{«una cadena de text»}; per
+veure més detalls sobre els símbols i les cadenes, consulteu
+@rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
+
+Així doncs, l'ordre @code{\override} necessària per imprimir la
+lletra en cursiva és:
+
+@example
+\override LyricText.font-shape = #'italic
+@end example
+
+@noindent
+Això s'ha d'escriure just davant de la lletra que ha d'afectar,
+d'aquesta forma:
+
+@cindex font-shape, propietat, exemple
+@cindex italic, exemple
+@cindex LyricText, exemple de sobreescriptura
+@cindex @code{\addlyrics}, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+{
+ \key es \major
+ \time 6/8
+ \relative {
+ r4 bes'8 bes[( g]) g |
+ g8[( es]) es d[( f]) as |
+ as8 g
+ }
+ \addlyrics {
+ \override LyricText.font-shape = #'italic
+ The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
+ }
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+i tota la lletra s'escriu en cursiva.
+
+@warning{Dins de la lletra, deixeu sempre espais entre la síl·laba
+final i el claudàtor de tancament.}
+
+@seealso
+Manual de Extensió:
+@rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
+
+
+@node Tipus de propietats
+@subsection Tipus de propietats
+@translationof Types of properties
+
+@cindex propietats, tipus de
+
+Fins aquí hem vis dos tipus de propietats: @code{número} i
+@code{símbol}. Perquè sigui vàlid, el valor que es dóna a una
+propietat ha de ser del tipus correcte i obeir les regles d'aquest
+tipus. El tipus de la propietat es mostra sempre entre parèntesis
+després del nom de la propietat al RFI. Vet aquí una llista dels
+tipus que us podrà caldre, junt amb les regles d'aquest tipus, i
+alguns exemples. Heu d'escriure sempre un símbol d'encoixinat,
+@code{#}, per suposat, endavant d'aquests valors quan
+s'introdueixen a l'ordre @code{\override}, fins i tot si el propi
+valor ja comença per@tie{}@code{#}. Sols oferim aquí exemple per
+a constants; si voleu calcular un valor usant l'Scheme, consulteu
+@rextendnamed{Calculations in Scheme,Càlculs a l'Scheme}.
+
+@multitable @columnfractions .2 .45 .35
+@headitem Tipus propietat
+ @tab Regles
+ @tab Exemples de propietat
+@item Booleà
+ @tab Vertader o fals, representat per #t o #f
+ @tab @code{#t}, @code{#f}
+@item Dimensió (en espais de pentagrama)
+ @tab Un nombre decimal (en unitats de espais de pentagrama)
+ @tab @code{2.5}, @code{0.34}
+@item Direcció
+ @tab Una constant vàlida de direcció o el seu equivalent numèric
+ (@code{0} o @code{CENTER} indiquen una direcció neutra)
+ @tab @code{LEFT}, @code{CENTER}, @code{UP},
+ @code{1}, @w{@code{-1}}
+@item Enter
+ @tab Un número enter positiu
+ @tab @code{3}, @code{-1}
+@item Llista
+ @tab Una seqüència de constants o símbols separats per espais,
+ envoltat per parèntesis
+ i precedit per un apòstrof o cometa simple
+ @tab @code{'(left-edge staff-bar)}, @code{'(1)}, @code{'()},
+ @code{'(1.0 0.25 0.5)}
+@item Marcatge
+ @tab Qualsevol element vàlid de marcatge de text
+ @tab @code{\markup @{ \italic "cresc." @}}, @code{"gaita"}
+@item Moment
+ @tab Una fracció de rodona construïda amb la funció make-moment
+ @tab @code{(ly:make-moment 1/4)},
+ @code{(ly:make-moment 3/8)}
+@item Nombre
+ @tab Qualsevol valor positiu, possiblement decimal
+ @tab @code{3}, @w{@code{-2.45}}
+@item Parella (de números)
+ @tab Dos números separats per un @q{espai . espai}, envoltat entre parèntesis i precedir per un apòstrof
+ @tab @code{'(2 . 3.5)}, @code{'(0.1 . -3.2)}
+@item Símbol
+ @tab Qualsevol del conjunt de símbols permesos per a aquesta propietat, precedir per un apòstrof
+ @tab @code{'italic}, @code{'inside}
+@item Desconegut
+ @tab Un procediment o @code{#f} per no produir cap acció
+ @tab @code{bend::pr
+int}, @code{ly:text-interface::print},
+ @code{#f}
+@item Vector
+ @tab Constants
+ envoltades per @code{#(}@dots{}@code{)}.
+ @tab @code{#(#t #t #f)}
+@end multitable
+
+
+@seealso
+Manual de Extensió:
+@rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
+
+
+@node Aparença dels objectes
+@section Aparença dels objectes
+@translationof Appearance of objects
+
+Ara posarem en practica el que hem après amb uns quants exemples
+que mostren com es poden usar els ajustament per canviar l'aspecte
+de la música impresa.
+
+@menu
+* Visibilitat i color dels objectes::
+* Mida dels objectes::
+* Longitud i gruix dels objectes::
+@end menu
+
+@node Visibilitat i color dels objectes
+@subsection Visibilitat i color dels objectes
+@translationof Visibility and color of objects
+
+Dins d'una ús educatiu de la música, podríem desitjar imprimir una
+partitura amb certs elements omesos com a exercici per a l'alumne,
+a qui es demana que els completi. Com a exemple senzill, suposem
+que l'exercici és escriure les línies divisòries que falten en un
+fragment musical. Però les línies divisòries que normalment
+s'insereixen automàticament, com fem perquè no s'imprimeixin?
+
+Abans d'embolicar-nos amb això, recordem que les propietats dels
+objectes s'agrupen en el que hem anomenat @emph{interfaces} (vegeu
+@ref{Propietats de les interfícies}). Això implica simplement
+agrupar les propietats que es poden usar juntes per ajustar un
+objecte gràfic: si una d'elles es necessita per a un objecte,
+també les altres. Així, certs objectes usen les propietats
+d'alguns interfícies, altres usen les d'altres interfícies. Les
+interfícies que contenen les propietats que un determinat grob
+necessita es troben relacionades al manual RFI al final de la
+pàgina que descriu aquest grob, i aquestes propietats es poden
+veure mirant aquestes interfícies.
+
+Hem explicat com trobar informació sobre els grobs a
+@ref{Propietats dels objectes de presentació}. Usant el mateix
+enfocament, anem al RFI per buscar l'objecte de presentació que
+imprimeix les línies divisòries. Mitjançant l'enllaç
+@emph{Backend} i @emph{All layout objects} trobem que hi ha un
+objecte de presentació anomenat @code{Barline}. Entre les seves
+propietats es troben dues que controlen la visibilitat:
+@code{break-visibility} i @code{stencil}. Les línies divisòries
+també contemplen una sèrie d'interfícies, entre ells el
+@code{grob-interface}, on podem trobar les propietats
+@code{transparent} i @code{color}. Totes poden afectar la
+visibilitat de les barres de compàs (i, per suposat, per extensió,
+també la de molts altres objectes de presentació). Considerarem
+cada un d'ells per ordre.
+
+@menu
+* La propietat stencil (segell)::
+* La propietat break-visibility (visibilitat del salt)::
+* La propietat transparent (transparent)::
+* La propietat color::
+@end menu
+
+@node La propietat stencil (segell)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{stencil} (segell)
+@translationof The stencil property
+
+@cindex stencil (segell), propietat
+
+Aquesta propietat controla l'aparença de les barres de compàs
+mitjançant l'especificació del símbol (o «glif») que s'ha
+d'imprimir. Igual que com altres moltes propietats, es pot
+establir de forma que no imprimeixi res ajustant el seu valor a
+@code{#f}. El provarem, com abans, ometent el Context implícit,
+p@code{Voice}:
+
+@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
+@cindex stencil, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ \time 12/16
+ \override BarLine.stencil = ##f
+ c''4 b8 c d16 c d8 |
+ g,8 a16 b8 c d4 e16 |
+ e8
+}
+@end lilypond
+
+Les barres de compàs encara s'imprimeixen. Què és el que està
+malament? Torneu al RFI i mireu un altre cop la pàgina que
+ofereix les propietats de l'objecte Barline. Al principi de la
+pàgina diu @qq{Barline objects are created by: Bar_engraver} (els
+objectes Barline es creen pel gravador Bar_engraver). Aneu a la
+pàgina del gravador @code{Bar_engraver} seguint l'enllaç. Al
+final dóna una llista de contextos en els quals el gravador de
+línies divisòries opera. Tots ells són del tipus @code{Staff}, i
+així la raó que l'ordre @code{\override} no funcionés com
+esperàvem, és perquè @code{Barline} no es troba en el context
+predeterminat @code{Voice}. Si el context no s'especifica
+correctament, l'ordre simplement no funciona. No es produeix cap
+missatge d'error, i no es registra res al fitxer log de registre.
+Intentarem corregir-lo escrivint el context correcte:
+
+@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
+@cindex stencil, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ \time 12/16
+ \override Staff.BarLine.stencil = ##f
+ c''4 b8 c d16 c d8 |
+ g,8 a16 b8 c d4 e16 |
+ e8
+}
+@end lilypond
+
+Ara les barres de compàs han desaparegut. L'operació d'establir la
+propietat @code{stencil} al valor @code{#f} és tan freqüent que hi
+ha una abreviatura per a ella, anomenada @code{\omit} (ometre):
+@funindex \omit
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ \time 12/16
+ \omit Staff.BarLine
+ c''4 b8 c d16 c d8 |
+ g,8 a16 b8 c d4 e16 |
+ e8
+}
+@end lilypond
+
+Malgrat això, observeu que l'establiment de la propietat
+@code{stencil} al valor @code{#f} produeix error quan es
+requereixen les dimensions de l'objecte per un processament
+correcte. Per exemple, es generen errors si la propietat
+@code{stencil} de l'objecte @code{NoteHead} s'estableix al valor
+@code{#f}. Si és el cas, podem en comptes d'això utilitzar la
+funció @code{point-stencil}, que estableix el segell a un objecte
+amb mida nul·la:
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative {
+ c''4 c
+ \once \override NoteHead.stencil = #point-stencil
+ c4 c
+}
+@end lilypond
+
+@node La propietat break-visibility (visibilitat del salt)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{break-visibility} (visibilitat del salt)
+@translationof The break-visibility property
+
+@cindex break-visibility, propietat
+
+Veiem a les propietats de @code{BarLine} que apareixen al RFI que
+la propietat @code{break-visibility} requereix un vector de tres
+valors booleans. Controlen respectivament si les barres de
+compàs s'imprimeixen al final d'una línia, a meitat d'una línia, i
+al principi de les línies. Per al nostre exemple, volem que totes
+les barres de compàs es suprimeixin, per la qual cosa el valor que
+ens cal és @code{#(#f #f #f)} (disponible també sota el nom
+@code{all-invisible}, totes invisibles). Anem a provar-lo,
+recordant incloure el context de @code{Staff}. Observeu també en
+escriure aquest valor tenim @code{##} abans del parèntesis
+d'obertura. Cal un @code{#} com a part de la sintaxi de les
+constants vectorials, i el primer símbol
+d'encoixinat@tie{}@code{#} cal, com sempre, per precedir el valor
+mateix dins de l'ordre @code{\override}.
+
+@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
+@cindex break-visibility, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ \time 12/16
+ \override Staff.BarLine.break-visibility = ##(#f #f #f)
+ c''4 b8 c d16 c d8 |
+ g,8 a16 b8 c d4 e16 |
+ e8
+}
+@end lilypond
+
+I podem veure que això també treu totes les línies divisòries.
+
+@node La propietat transparent (transparent)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{transparent} (transparent)
+@translationof The transparent property
+
+@cindex transparent, propietat
+@cindex transparència
+
+En la relació de propietats que s'especifiquen a la pàgina del
+@code{grob-interface} del RFI podem veure que la propietat
+@code{transparent} és un valor booleà. Això s'ha d'establir a
+@code{#t} per fer que el grob sigui transparent. A l'exemple
+següent farem que la indicació de compàs, i no les línies
+divisòries, siguin transparents. Per fer-lo hem de buscar el nom
+del grob de la indicació de compàs. Tornat a la pàgina
+@q{All layout objects} del RFI, busquem les propietats de
+l'objecte de presentació @code{TimeSignature}. El produeix el
+gravador @code{Time_signature_engraver} que com podeu comprovar
+viu dins del context @code{Staff} i també contempla la interfície
+@code{grob-interface}. Així doncs, l'ordre que fa transparent a
+la indicació de compàs és:
+
+@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
+@cindex transparent, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ \time 12/16
+ \override Staff.TimeSignature.transparent = ##t
+ c''4 b8 c d16 c d8 |
+ g,8 a16 b8 c d4 e16 |
+ e8
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+Un cop més, l'establiment de la propietat @code{transparent} és
+una operació força freqüent, de manera que tenim una abreviatura
+anomenada @code{\hide} (ocultar):
+@funindex \hide
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ \time 12/16
+ \hide Staff.TimeSignature
+ c''4 b8 c d16 c d8 |
+ g,8 a16 b8 c d4 e16 |
+ e8
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+En cap dels dos casos apareix ja la indicació de compàs, però
+aquesta ordre deixa una separació en el lloc on abans hi havia la
+indicació de compàs. Potser això és el que volem per a un
+exercici on l'alumne hagi d'escriure'l, però en altres
+circumstàncies aquesta separació podria no ser desitjable. En
+comptes d'això, per treure-la, el stencil o «segell» de la
+indicació de compàs s'ha d'establir al valor @code{#f}:
+
+@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
+@cindex stencil, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ \time 12/16
+ \omit Staff.TimeSignature
+ c''4 b8 c d16 c d8 |
+ g,8 a16 b8 c d4 e16 |
+ e8
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+i la diferència és òbvia: en establir el segell al valor
+@code{#f} (possiblement per mitjà de @code{\omit} traiem l'objecte
+per complet; en fer l'objecte @code{transparent} (cosa que es pot
+fer utilitzant @code{\hide}) el deixen on és, però el fem invisible.
+
+@node La propietat color
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{color}
+@translationof The color property
+
+@cindex color, propietat
+
+Per finalitzar, intentem fer invisibles les barres de compàs
+pintant-les de color blanc (hi ha un problema relacionat, que
+consisteix en què la línia divisòria blanca pot tapar o no tapar
+les línies del pentagrama amb les quals es creua. Podreu observar
+en alguns dels exemples que apareixen a continuació, que això
+succeeix de forma impredictible. Els detalls sobre perquè això passa
+així, i com controlar-lo, s'estudien a
+@rusernamed{Painting objects white,Pintar els objectes de blanc};
+de moment estem estudiant el color, per la qual cosa us preguem
+que accepteu aquesta limitació per ara).
+
+La interfície @code{grob-interface} especifica que la propietat
+del color és una llista, però no hi ha cap explicació sobre el que
+ha d'anar a aquesta llista. La llista que requereix és realment
+una llista de valors en unitats internes, però per evitar haver de
+saber quines són, s'ofereixen diverses vies per a l'especificació
+dels colors. La primera forma és utilitzar un dels colors
+@q{normals} dels quals es fa una relació a la primera taula de la
+@rusernamed{List of colors,Llista de colors}. Per posar les
+línies divisòries de color blanc, escrivim:
+
+@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
+@cindex color, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ \time 12/16
+ \override Staff.BarLine.color = #white
+ c''4 b8 c d16 c d8 |
+ g,8 a16 b8 c d4 e16 |
+ e8
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+i un altre cop podem comprovar que les barres de compàs no són
+visibles. Observeu que @emph{white} no ve precedit d'un apòstrof:
+no és un símbol, sinó una @emph{variable}. Quan s'avalua,
+proporciona la llista de valors interns que es requereixen per
+establir el color a blanc. Els altres colores de la llista normal
+també són variables. Per convèncer-vos que això funciona, potser
+voleu canviar el color a una de les altres variables de la llista.
+
+@cindex colors d'X11
+@cindex X11, colors de
+
+@funindex x11-color
+
+La segona forma de canviar el color és utilitzar la llista de noms
+de colores d'X11 que apareix a la segona llista de
+@rusernamed{List of colors,Llista de colors}. De totes maneres,
+es fan correspondre als valors real per mitjà de la funció
+@code{x11-color} que converteix els símbols de color d'X11 a la
+llista de valors interns d'aquests colors:
+
+@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
+@cindex color, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ \time 12/16
+ \override Staff.BarLine.color = #(x11-color 'white)
+ c''4 b8 c d16 c d8 |
+ g,8 a16 b8 c d4 e16 |
+ e8
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+Observeu que en aquest cas la funció @code{x11-color} agafa un
+símbol com a argument, de manera que el símbol ha d'anar precedit
+d'un apòstrof per evitar que resulti avaluat com si fos una
+variable, i tota la crida a la funció s'ha de envoltar entre parèntesis.
+
+@cindex rgb, colors
+@cindex color, rgb
+
+@funindex rgb-color
+
+Encara hi ha una altra funció, que converteix valors RGB en colors
+interns: la funció @code{rgb-color}. Agafa tres arguments que
+donen les intensitats de vermell, verd i blau. Cadascú d'ells pot
+agafar valors entre 0 i 1. Per tant, per establir el color a
+vermell, el valor ha de ser @code{(rgb-color 1 0 0)} i per a
+blanc ha de ser @code{(rgb-color 1 1 1)}:
+
+@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
+@cindex color, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ \time 12/16
+ \override Staff.BarLine.color = #(rgb-color 1 1 1)
+ c''4 b8 c d16 c d8 |
+ g,8 a16 b8 c d4 e16 |
+ e8
+}
+@end lilypond
+
+Finalment, hi ha també una escala de grisos com a part del conjunt
+de colors d'X11. Varien des del negre, @code{'grey0}, fins al
+blanc, @code{'grey100}, en passos de 1. Il·lustrarem això
+establint tots els objectes de presentació del nostre exemple a
+diverses gradacions de gris:
+
+@cindex StaffSymbol, exemple de sobreescriptura
+@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
+@cindex Clef, exemple de sobreescriptura
+@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
+@cindex Stem, exemple de sobreescriptura
+@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
+@cindex color property, exemple
+@cindex x11-color, exemple d'utilització
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ \time 12/16
+ \override Staff.StaffSymbol.color = #(x11-color 'grey30)
+ \override Staff.TimeSignature.color = #(x11-color 'grey60)
+ \override Staff.Clef.color = #(x11-color 'grey60)
+ \override Voice.NoteHead.color = #(x11-color 'grey85)
+ \override Voice.Stem.color = #(x11-color 'grey85)
+ \override Staff.BarLine.color = #(x11-color 'grey10)
+ c''4 b8 c d16 c d8 |
+ g,8 a16 b8 c d4 e16 |
+ e8
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+Observeu els contextos associats amb cadascú dels objectes de
+presentació. És important que estiguin correctament escrits, o
+les ordres no funcionaran. Recordeu que el context és aquell en
+el qual es troba el gravador corresponent. El context
+predeterminat per als gravadors pot trobar-se començant per
+l'objecte de presentació, d'aquí al gravador que el produeix, i a
+la pàgina del gravador del RFI apareix en quin context es pot
+trobar normalment el gravador.
+
+@node Mida dels objectes
+@subsection Mida dels objectes
+@translationof Size of objects
+
+@cindex canvi de la mida dels objectes
+@cindex mida dels objectes
+@cindex objectes, mida de
+@cindex objectes, canvi de la mida de
+
+Començarem examinant un altre cop un exemple anterior (vegeu
+@ref{Niuat d'expressions musicals}) que ens mostrava com introduir
+un pentagrama temporal, com a un @rglos{ossia}.
+
+@cindex alignAboveContext, propietat, exemple
+@cindex @code{\with}, ejemplo
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\new Staff ="main" {
+ \relative {
+ r4 g'8 g c4 c8 d |
+ e4 r8
+ <<
+ { f8 c c }
+ \new Staff \with {
+ alignAboveContext = #"main" }
+ { f8 f c }
+ >>
+ r4 |
+ }
+}
+@end lilypond
+
+Els fragments d'Ossia s'escriuen normalment sense clau ni compàs,
+i en general s'imprimeixen més petits que el pentagrama
+principal. Ja sabem com treure la clau i el compàs: simplement
+establim el segell de cadascú d'ells a @code{#f}, como segueix:
+
+@cindex alignAboveContext, propietat, exemple
+@cindex @code{\with}, exemple
+@funindex \omit
+@cindex Clef, exemple de sobreescriptura
+@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\new Staff ="main" {
+ \relative {
+ r4 g'8 g c4 c8 d |
+ e4 r8
+ <<
+ { f8 c c }
+ \new Staff \with {
+ alignAboveContext = #"main"
+ }
+ {
+ \omit Staff.Clef
+ \omit Staff.TimeSignature
+ { f8 f c }
+ }
+ >>
+ r4 |
+ }
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+on el parell de claus addicionals després de l'ordre
+@code{\with} són necessàries per assegurar que la sobreescriptura
+envoltada i la música s'apliquen al pentagrama d'ossia.
+
+Però, quina és la diferència entre modificar el context de
+pentagrama usant @code{\with} i modificar els segells de clau i de
+compàs amb \override, o en aquest cas @code{\omit}? La diferència
+principal és que els canvis que es realitzen a una ordre
+@code{\with} es fan en el moment que es crea el context, i romanen
+actiu com a valors @strong{predeterminats} durant tota la duració
+d'aquest context, mentre que les ordres @code{\set} o
+@code{\override} incloses dins de la música són dinàmiques: fan
+canvis sincronitzats amb un punt concret de la música. Si els
+canvis es desfan o es reverteixen mitjançant @code{\unset} o
+@code{\revert} tornaran al seu valor predeterminat que serà
+l'establert a l'ordre @code{\with}, o si no s'ha establert cap
+valor en aquest lloc, els valors predeterminats normals.
+
+Certes propietats de context es poden modificar sols dins de les
+ordres @code{\with}. Són aquelles propietats que no es poden
+canviar després que el context s'hagi
+creat. @code{alignAboveContext} i el seu company,
+@code{alignBelowContext}, són dos d'aquestes propietats: un cop
+que el pentagrama s'ha creat, la seva alineació està decidida i no
+tindria sentit intentar canviar-la més tard.
+
+Els valors predeterminats de les propietats dels objectes de
+presentació també es poden establir dins d'ordres
+@code{\with}. Simplement utilitzeu l'ordre @code{\override} normal
+deixant a part el nom del context, ja que està definit sense
+ambigüitat com el context que l'ordre @code{\with} està
+modificant. De fet, es produirà un error si s'especifica un
+context en aquest lloc.
+
+Així doncs, podem reemplaçar l'exemple anterior amb
+
+@cindex alignAboveContext, propietat, exemple
+@cindex @code{\with}, exemple
+@cindex Clef, exemple de sobreescriptura
+@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\new Staff ="main" {
+ \relative {
+ r4 g'8 g c4 c8 d |
+ e4 r8
+ <<
+ { f8 c c }
+ \new Staff \with {
+ alignAboveContext = #"main"
+ % Don't print clefs in this staff
+ \override Clef.stencil = ##f
+ % Don't print time signatures in this staff
+ \override TimeSignature.stencil = ##f
+ }
+ { f8 f c }
+ >>
+ r4 |
+ }
+}
+@end lilypond
+
+Resulta que també podem usar aquí les abreviatures @code{\hide} i
+@code{\omit} per fixar la propietat @code{transparent} i esborrar
+el @code{stencil}, el que condueix al resultat següent:
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\new Staff ="principal" {
+ \relative {
+ r4 g'8 g c4 c8 d |
+ e4 r8
+ <<
+ { f8 c c }
+ \new Staff \with {
+ alignAboveContext = #"principal"
+ % No imprimeixis claus en aquest pentagrama
+ \omit Clef
+ % No imprimeixis indicacions de compàs en aquest pentagrama
+ \omit TimeSignature
+ }
+ { f8 f c }
+ >>
+ r4 |
+ }
+}
+@end lilypond
+
+Finalment arribem a la forma de canviar la mida dels objectes de
+presentació.
+
+Certs objectes de presentació es creen com glifs trets d'un tipus
+de lletra. Entre ells es troben els caps, alteracions, elements
+de marcatge, claus, indicacions de compàs, indicacions dinàmiques
+i la lletra de les cançons. La seva mida es canvia mitjançant la
+modificació de la propietat @code{font-size}, com veurem en breu.
+Altres objectes de presentació, com ara lligadures d'unió i
+d'expressió (en general, objectes d'extensió) es dibuixen
+individualment, per la qual cosa no hi ha una mida de tipus de
+lletra @code{font-size} associat amb ells. Aquests objectes
+generalment deriven la seva mida dels objectes als quals estan
+adjuntats, i per això normalment no hi ha necessitat de
+canviar-los la mida manualment. A més a més, altres propietats
+com la longitud de les pliques i les barres de compàs, el gruix de
+les barres de corxera i altres línies, i la separació de les
+línies del pentagrama, s'han de modificar d'altres maneres especials.
+
+Tornant a l'exemple de l'ossia, canviarem en primer lloc la mida
+del tipus de lletra. Podem fer-lo de dues formes. Podem canviar
+la mida dels tipus de lletra de cadascú dels tipus d'objecte com
+els caps (@code{NoteHead}s) amb instruccions com ara:
+
+@example
+\override NoteHead.font-size = #-2
+@end example
+
+o podem canviar la mida de tots els tipus de lletra establint una
+propietat especial, @code{fontSize}, utilitzant @code{\set}, o
+mitjançant la seva inclusió dins d'una ordre @code{\with} (però
+sense el @code{\set}).
+
+@example
+\set fontSize = #-2
+@end example
+
+Els dos enunciats produirien una reducció de la mida del tipus de
+lletra en dos passos a partir del seu valor previ, on cada pas
+redueix o augmenta la mida aproximadament en un 12%.
+
+Ho provarem al nostre exemple de l'ossia:
+
+@cindex alignAboveContext, propietat, exemple
+@cindex @code{\with}, exemple
+@cindex Clef, exemple de sobreescriptura
+@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
+@cindex fontSize, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\new Staff ="main" {
+ \relative {
+ r4 g'8 g c4 c8 d |
+ e4 r8
+ <<
+ { f8 c c }
+ \new Staff \with {
+ alignAboveContext = #"main"
+ \omit Clef
+ \omit TimeSignature
+ % Reduce all font sizes by ~24%
+ fontSize = #-2
+ }
+ { f8 f c }
+ >>
+ r4 |
+ }
+}
+@end lilypond
+
+Encara no està massa bé. Els caps i els claudàtors de les notes
+són més petits, però les pliques són massa llargues en proporció,
+i les línies del pentagrama estan massa separades entre sí. S'ha
+de reduir la seva escala en proporció a la reducció del tipus de
+lletra. El següents apartat tracta sobre com es fa això.
+
+@node Longitud i gruix dels objectes
+@subsection Longitud i gruix dels objectes
+@translationof Length and thickness of objects
+
+@cindex distàncies
+@cindex gruix
+@cindex longitud
+@cindex magstep
+@cindex mida, canviar
+@cindex plica, canviar la longitud
+@cindex pentagrama, canviar la separació de les línies
+
+Les distàncies i longituds al LilyPond es mesuren generalment en
+espais de pentagrama, la distància entre línies adjacents de la
+pauta (o de manera ocasional mig espais), mentre que la major part
+de les propietats de @code{thickness} (gruix) es mesuren en
+unitats d'una propietat interna anomenada @code{line-thickness.}
+Per exemple, de forma predeterminada, a les línies dels reguladors
+se'ls dóna un gruix d'una unitat de @code{line-thickness}, mentre
+que el @code{thickness} d'una plica és 1.3. Observeu tanmateix
+que certes propietats de gruix són diferents; per exemple, el
+gruix de les barres de corxera es controla per mitjà del valor de
+@code{beam-thickness}, que es mesura en espais de pentagrama.
+
+Aleshores, com s'han d'escalar les longituds en proporció a la
+mida del tipus de lletra? Es pot fer amb l'ajuda d'una funció
+espacial que s'anomena @code{magstep}, pensada especialment per a
+aquest propòsit. Agafa un argument, el canvi de mida de la
+tipografia (#-2 al nostre exemple) i retorna un factor d'escalat
+adequat per reduir altres objectes en la mateixa proporció. S'una
+de la forma següent:
+
+@cindex alignAboveContext, propietat, exemple
+@cindex @code{\with}, exemple
+@cindex Clef, exemple de sobreescriptura
+@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
+@cindex fontSize, propietat, exemple
+@cindex StaffSymbol, exemple de sobreescriptura
+@cindex magstep, funció, exemple d'utilització
+@cindex staff-space, propietat, exemple
+@cindex stencil, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\new Staff ="main" {
+ \relative {
+ r4 g'8 g c4 c8 d |
+ e4 r8
+ <<
+ { f8 c c }
+ \new Staff \with {
+ alignAboveContext = #"main"
+ \omit Clef
+ \omit TimeSignature
+ fontSize = #-2
+ % Redueix la longitud de la plica i l'espaiat entre línies per concordar
+ \override StaffSymbol.staff-space = #(magstep -2)
+ }
+ { f8 f c }
+ >>
+ r4 |
+ }
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+Atès que la longitud de les pliques i moltes altres propietats
+relacionades amb les longituds es calculen sempre en relació al
+valor de la propietat @code{staff-space}, la seva longitud també
+veu reduïda la seva escala automàticament. Observeu que això
+afecta sols a l'escala vertical de l'ossia: l'escala horitzontal
+es determina per mitjà de la disposició de la música principal amb
+l'objectiu de mantenir-se en sincronia amb ella, de forma que no
+resulti afectada per cap d'aquests canvis de mida. Per suposat,
+si l'escala de tota la música principal es canviés d'aquesta
+forma, aleshores l'espaiat horitzontal es veuria afectat.
+Tractarem d'això més tard, en la secció sobre la disposició.
+
+Això, finalment, completa la creació d'un ossia. Les mides i
+longituds de la resta dels objectes es poden modificar de manera
+semblant.
+
+Per a canvis d'escala petits, com a l'exemple de dalt, el gruix de
+les diverses línies dibuixades com ara divisòries, barres de
+corxera, reguladors, lligadures, etc., no requereixen normalment
+cap ajust global. Si cal ajustar el gruix de qualsevol objecte de
+presentació en particular, es pot fer millor mitjançant la
+sobreescriptura de la seva propietat
+@code{thickness}. Anteriorment vam mostrar un exemple de canvi de
+gruix en les lligadures, a @ref{Propietats dels objectes de
+presentació}. El gruix de tots els objectes dibuixats (és a dir,
+aquells que no es produeixen a partir d'un tipus de lletra) es
+poden canviar de la mateixa forma.
+
+@node Col·locació dels objectes
+@section Col·locació dels objectes
+@translationof Placement of objects
+
+@menu
+* Comportament automàtic::
+* Objectes interiors al pentagrama::
+* Objectes fora del pentagrama::
+@end menu
+
+
+@node Comportament automàtic
+@subsection Comportament automàtic
+@translationof Automatic behavior
+
+@cindex dins del pentagrama, objectes
+@cindex fora del pentagrama, objectes
+@cindex objectes dins del pentagrama
+@cindex objectes fora del pentagrama
+
+Hi ha certs objectes a la notació musical que pertanyen al
+pentagrama i d'altres amb un lloc fora del pentagrama. Reben el
+nom d'objectes dins-del-pentagrama i objectes fora-del-pentagrama,
+respectivament.
+
+Els objectes dins-del-pentagrama són els que se situen sobre la
+pauta: caps, pliques, alteracions, etc. Les seves posicions
+normalment es fixen per la pròpia música; es posicionen
+verticalment sobre línies específiques del pentagrama o estan
+units a d'altres objectes posicionats d'aquesta forma. Les
+col·lisions entre caps, pliques i alteracions en acords de notes
+molt juntes, normalment s'eviten automàticament. Hi ha
+instruccions i sobreescriptures que poden modificar aquest
+comportament automàtic, com veurem en breu.
+
+Entre els objectes que pertanyen a l'exterior de la pauta es
+troben coses com les marques d'assaig, les marques de text i les
+de dinàmica. La regla del LilyPond per a la col·locació vertical
+dels objectes fora-de-pentagrama és col·locar-los tan a prop del
+pentagrama com sigui possible, però no tan a prop com perquè
+puguin xocar amb algun altre objecte. El LilyPond utilitza la
+propietat @code{outside-staff-priority} per determinar l'ordre en
+el qual s'han de situar els objectes, com veurem ara.
+
+En primer lloc, el LilyPond situa tots els objecte
+dins-del-pentagrama. Després ordena els objectes
+fora-del-pentagrama d'acord amb la seva prioritat
+@code{outside-staff-priority}. Els objectes fora-del-pentagrama
+s'agafen d'un en un, començant pel que té la prioritat
+@code{outside-staff-priority} més baixa, i se situen de forme que
+no col·lisionin amb cap objecte que s'hagi col·locat ja. O sigui,
+si dos grobs fora-del-pentagrama competeixen pel mateix espai, el
+que té la prioritat @code{outside-staff-priority} més baixa es
+col·locarà més a prop del pentagrama. Si dos objectes tenen la
+mateixa @code{outside-staff-priority}, el que s'ha trobat primer
+se situarà més a prop de la pauta.
+
+A l'exemple següent tots els textos de marcatge tenen la mateixa
+prioritat (atès que no s'ha establert explícitament). Observeu
+que @q{Text3} es posiciona de nou automàticament a prop del
+pentagrama, acomodat per sota de @q{Text2}.
+
+@cindex markup, exemple
+
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+c''2^"Text1"
+c''2^"Text2" |
+c''2^"Text3"
+c''2^"Text4" |
+@end lilypond
+
+Els pentagrames també es posicionen, de forma predeterminada, tan
+a prop els uns dels altre com sigui possible (subjecte a una
+separació mínima). Si les notes es projecten molt lluny en
+direcció a un pentagrama adjacent, forçaran a allunyar-se als
+pentagrames sols si en cas contrari anés a ocórrer un solapament
+de la notació. L'exemple següent mostra aquesta acomodació
+@q{nestling} de les notes sobre pentagrames adjacents:
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+<<
+ \new Staff {
+ \relative { c'4 a, }
+ }
+ \new Staff {
+ \relative { c''''4 a, }
+ }
+>>
+@end lilypond
+
+
+@node Objectes interiors al pentagrama
+@subsection Objectes interiors al pentagrama
+@translationof Within-staff objects
+
+Ja hem vist com les instruccions @code{\voiceXXX} afecten a la
+direcció de les lligadures d'expressió i d'unió, digitacions i
+tots els altres elements que depenen de la direcció de les pliques
+(vegeu @ref{Veus explícites}). Quan s'escriu música polifònica,
+aquestes ordres són essencials perquè puguin distingir-se diverses
+línies melòdiques entrellaçades. Però ocasionalment pot caldre
+sobreescriure aquest comportament automàtic. Es pot fer seccions
+de música completes o fins i tot per a una nota individual. La
+propietat que controla aquest comportament és la propietat de
+@code{direction} (direcció) de cada objecte de presentació. En
+primer lloc explicarem que fa això, i després introduirem algunes
+instruccions llestes per usar que us evitaran haver de codificar
+sobreescriptures explícites per a les modificacions més comunes.
+
+Alguns objectes de presentació com les lligadures es corben cap
+amunt o cap avall; d'altres com les pliques els claudàtors també
+es mouen a la dreta o a l'esquerra quan apunten cap amunt o cap
+avall. Això es controla automàticament quan està establerta la
+propietat @code{direction}.
+
+@menu
+* La propietat direction (direcció)::
+* Digitacions::
+@end menu
+
+@node La propietat direction (direcció)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{direction} (direcció)
+@translationof The direction property
+
+@cindex amunt
+@cindex avall
+@cindex centre
+@cindex neutre
+@cindex down
+@cindex up
+@cindex center
+@cindex neutral
+
+L'exemple següent mostra al primer compàs la col·locació
+predeterminada de les lligadures d'expressió, estant per sobre les
+que comencen en notes agudes i per sota les que comencen en notes
+greus, seguit d'un compàs amb ambdues lligadures forçades cap
+avall, un altre compàs amb les dues forçades cap amunt i per últim
+un compàs amb les lligadures retornades al seu comportament
+predeterminat.
+
+@cindex Slur, exemple de sobreescriptura
+@cindex direction, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,fragment,verbatim]
+a'4( g') c''( a') |
+\override Slur.direction = #DOWN
+a'4( g') c''( a') |
+\override Slur.direction = #UP
+a'4( g') c''( a') |
+\revert Slur.direction
+a'4( g') c''( a') |
+@end lilypond
+
+Aquí hem usat les constants @code{DOWN} (avall) i @code{UP}
+(amunt). Aquestes constants tenen els valors @w{@code{-1}} i
+@code{+1}, respectivament, i aquests valors numèrics també es
+poden usar directament. El valor @code{0} també es pot usar en
+alguns casos. Per a les lligadures d'expressió el significat
+simplement és @code{up} (cap amunt), però per a alguns objectes té
+el significat de @q{centrat}. Hi ha una constant @code{CENTER}
+que té el valor de @code{0}.
+
+Tanmateix, aquestes sobreescriptures no s'usen massa sovint perquè
+hi ha disponibles algunes ordres predefinides equivalents més
+senzilles. Aquí podem veure una taula de les més comunes. Es
+menciona el significat de cadascuna allí on no és obvi.
+
+@multitable @columnfractions .2 .2 .25 .35
+@headitem Avall o Esquerra
+ @tab Amunt o Dreta
+ @tab Anul·lar
+ @tab Efecte
+@item @code{\arpeggioArrowDown}
+ @tab @code{\arpeggioArrowUp}
+ @tab @code{\arpeggioNormal}
+ @tab La fletxa està a sota, a dalt o no hi ha fletxa
+@item @code{\dotsDown}
+ @tab @code{\dotsUp}
+ @tab @code{\dotsNeutral}
+ @tab Direcció del desplaçament per evitar les línies del pentagrama
+@item @code{\dynamicDown}
+ @tab @code{\dynamicUp}
+ @tab @code{\dynamicNeutral}
+ @tab
+@item @code{\phrasingSlurDown}
+ @tab @code{\phrasingSlurUp}
+ @tab @code{\phrasingSlurNeutral}
+ @tab Nota: diferent de les ordres de lligadures d'expressió
+@item @code{\slurDown}
+ @tab @code{\slurUp}
+ @tab @code{\slurNeutral}
+ @tab
+@item @code{\stemDown}
+ @tab @code{\stemUp}
+ @tab @code{\stemNeutral}
+ @tab
+@item @code{\textSpannerDown}
+ @tab @code{\textSpannerUp}
+ @tab @code{\textSpannerNeutral}
+ @tab El text introduït com a objecte d'extensió està a sota o a sobre del pentagrama
+@item @code{\tieDown}
+ @tab @code{\tieUp}
+ @tab @code{\tieNeutral}
+ @tab
+@item @code{\tupletDown}
+ @tab @code{\tupletUp}
+ @tab @code{\tupletNeutral}
+ @tab Els grups especials estan a sota a sobre de les notes
+@end multitable
+
+Les variants neutres o normals d'aquests ordres estan
+implementades usant @code{\revert} i aquestes ordres @strong{no}
+poden anar precedides de @code{\once}. Si voleu limitar l'efecte
+de les altres ordres (que estan implementades usant
+@code{\override}) a un sol pas de temps, podeu precedir-la de
+@code{\once} de la mateixa forma que ho faríeu amb les
+sobreescriptures explícites.
+
+O be, si cap forçar un únic objecte de presentació cap amunt o cap
+avall, es poden usar els indicadors de direcció, @code{^} o
+@code{_}:
+
+@lilypond[quote,fragment,verbatim]
+a'4( g') c''( a') |
+a'4^( g') c''_( a') |
+@end lilypond
+
+@node Digitacions
+@unnumberedsubsubsec Digitacions
+@translationof Fingering
+
+@cindex digitació, col·locació
+@cindex digitació d'acords
+
+La col·locació de les digitacions sobre notes soltes també es pot
+controlar mitjançant la propietat @code{direction}, però els
+canvis sobre @code{direction} no tenen cap efecte sobre les notes
+dels acords. Com veurem, hi ha ordres especials que permeten
+controlar les digitacions de notes individuals, situant la
+digitació a sobre, a sota, a l'esquerra o a la dreta de cada nota.
+
+En primer lloc, vet aquí l'efecte de @code{direction} sobre les
+digitacions aplicades a notes soltes. Es mostra en el primer
+compàs el comportament predeterminat, i en els dos compassos
+següents l'efecte d'especificat @code{DOWN} i @code{UP}:
+
+@cindex Fingering, exemple de sobreescriptura
+@cindex direction, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative {
+ c''4-5 a-3 f-1 c'-5 |
+ \override Fingering.direction = #DOWN
+ c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
+ \override Fingering.direction = #UP
+ c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
+}
+@end lilypond
+
+Tanmateix, la sobreescriptura de la propietat @code{direction} no
+és la forma més senzilla d'especificar manualment la digitació per
+sobre o per sot de les notes; sol ser preferible usar
+@code{_} o @code{^} en lloc de @code{-}, abans del número de la
+digitació. Aquest és l'exemple anterior utilitzant aquest mètode:
+
+@cindex fingering, exemple
+@cindex digitación, exemple
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative {
+ c''4-5 a-3 f-1 c'-5 |
+ c4_5 a_3 f_1 c'_5 |
+ c4^5 a^3 f^1 c'^5 |
+}
+@end lilypond
+
+La propietat @code{direction} s'ignora per als acords, però els
+prefixos direccionals @code{_} i @code{^} sí funcionen. De forma
+sí funcionen. De forma predeterminada, les digitacions es
+col·loquen automàticament a sobre i a sota de les notes d'un
+acord, com es mostra aquí:
+
+@cindex fingering, exemple
+@cindex digitación, exemple
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative {
+ <c''-5 g-3>4
+ <c-5 g-3 e-2>4
+ <c-5 g-3 e-2 c-1>4
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+però es pot forçar de manera que tots o alguns dels números de
+digitació estan per sobre o per sota:
+
+@cindex fingering, exemple
+@cindex digitación, exemple
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative {
+ <c''-5 g-3 e-2 c-1>4
+ <c^5 g_3 e_2 c_1>4
+ <c^5 g^3 e^2 c_1>4
+}
+@end lilypond
+
+És possible exercir un control encara més gran sobre la
+col·locació de les digitacions mitjançant la utilització de
+l'ordre @code{\set fingeringOrientations}. El format d'aquesta
+ordre és:
+
+@example
+@code{\set fingeringOrientations = #'([up] [left/right] [down])}
+@end example
+
+@noindent
+s'utilitza @code{\set} perquè @code{fingeringOrientations} és una
+propietat del context @code{Voice}, creat i usat pel gravador
+@code{New_fingering_engraver}.
+
+La propietat es pot establir al valor d'una llista d'entre u i
+tres valors. Controla si les digitacions es poden col·locar per
+sobre (si @code{up} apareix a la llista), per sota (si apareix
+@code{down}), a l'esquerra (si apareix @code{left}) o a la dreta
+(si apareix @code{right}). A la inversa, si una col·locació no
+està a la llista, no se situa cap digitació en aquest lloc. El
+LilyPond agafa aquestes restriccions i calcula la millor
+col·locació per a la digitació de les notes dels acords que
+segueixen. Observeu que @code{left} i @code{right} són mútuament
+excloents: les digitacions poden situar-se a un costat o l'altre,
+no als dos.
+
+@warning{Per controlar la col·locació de la digitació d'una sola
+nota usant aquesta instrucció és necessari escriure-la com un
+acord d'una sola nota envoltant-la entre angles simples.}
+
+Aquí podem veure alguns exemples:
+
+@cindex fingering, exemple
+@cindex digitación, exemple
+@cindex @code{\set}, exemple d'utilització
+@cindex fingeringOrientations, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ \set fingeringOrientations = #'(left)
+ <f'-2>4
+ <c-1 e-2 g-3 b-5>4
+ \set fingeringOrientations = #'(left)
+ <f-2>4
+ <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
+ \set fingeringOrientations = #'(up left down)
+ <f-2>4
+ <c-1 e-2 g-3 b-5>4
+ \set fingeringOrientations = #'(up left)
+ <f-2>4
+ <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
+ \set fingeringOrientations = #'(right)
+ <f-2>4
+ <c-1 e-2 g-3 b-5>4
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+Si la digitació sembla una mica superpoblada, es pot reduir la
+mida @code{font-size}. El valor predeterminat pot veure's a
+l'objecte @code{Fingering} del RFI que és @w{@code{-5}}, així que
+provarem @w{@code{-7}}:
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ \override Fingering.font-size = #-7
+ \set fingeringOrientations = #'(left)
+ <f'-2>4
+ <c-1 e-2 g-3 b-5>4
+ \set fingeringOrientations = #'(left)
+ <f-2>4
+ <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
+ \set fingeringOrientations = #'(up left down)
+ <f-2>4
+ <c-1 e-2 g-3 b-5>4
+ \set fingeringOrientations = #'(up left)
+ <f-2>4
+ <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
+ \set fingeringOrientations = #'(right)
+ <f-2>4
+ <c-1 e-2 g-3 b-5>4
+}
+@end lilypond
+
+
+@node Objectes fora del pentagrama
+@subsection Objectes fora del pentagrama
+@translationof Outside-staff objects
+
+Els objectes fora del pentagrama se situen automàticament per
+evitar les col·lisions. Hi ha diverses formes de sobreescriure la
+col·locació automàtica si el posicionat no resulta òptim.
+
+@menu
+* La propietat outside-staff-priority (prioritat fora del pentagrama)::
+* L'ordre textLengthOn::
+* Posicionament dels matisos dinàmics::
+* Escalat d'un «Grob»::
+@end menu
+
+
+@node La propietat outside-staff-priority (prioritat fora del pentagrama)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{outside-staff-priority} (prioritat fora del pentagrama)
+@translationof The outside-staff-priority property
+
+Els objectes fora-del-pentagrama es col·loquen automàticament per
+evitar les col·lisions. Els objectes que tenen el valor més bais
+de la propietat @code{outside-staff-priority} se situen més a prop
+del pentagrama, i llavors altres objectes fora-del-pentagrama
+s'aixequen tant com sigui necessari per evitar la col·lisió. La
+prioritat @code{outside-staff-priority} es defineix al
+@code{grob-interface} i així és una propietat de totes els
+objectes de presentació. De forma predeterminada s'estableix a
+@code{#f} per a tots els objectes dins-del-pentagrama, i a un
+valor numèric adequat a cada objecte fora-del-pentagrama quan es
+crea l'objecte. La taula següent presenta els valors numèrics
+predeterminats per a alguns dels objectes fora-del-pentagrama més comuns.
+
+@cindex objectes d'extensió
+
+Observeu els noms una mica inusuals d'alguns dels objectes: els
+objectes d'extensió es creen automàticament per controlar el
+posicionament vertical dels grobs que (potser) comencen i acaben
+en diferents moments musicals, de manera que qualsevol modificació
+a la prioritat @code{outside-staff-priority} del grob subjacent no
+té cap efecte. Per exemple, canviar la
+@code{outside-staff-priority} de l'objecte de regulador
+@code{Hairpin} no té efecte sobre la posició vertical dels
+reguladors: en comptes d'això, hem de canviar la
+@code{outside-staff-priority} de l'objecte associat
+@code{DynamicLineSpanner}. Aquesta sobreescriptura s'ha de fer al
+començament de l'objecte d'extensió, que podria incloure diversos
+reguladors o matisos dinàmics encadenats.
+
+@multitable @columnfractions .3 .3 .3
+@headitem Objecte de presentació
+ @tab Prioritat
+ @tab Controla la posició de:
+@item @code{RehearsalMark}
+ @tab @code{1500}
+ @tab Lletres d'assaig
+@item @code{MetronomeMark}
+ @tab @code{1000}
+ @tab Indicacions metronòmiques
+@item @code{VoltaBracketSpanner}
+ @tab @code{600}
+ @tab Caixetes de primer i segona vegada
+@item @code{TextScript}
+ @tab @code{450}
+ @tab Text en elements de marcatge
+@item @code{MultiMeasureRestText}
+ @tab @code{450}
+ @tab Text sobre silencis de compàs complet
+@item @code{OttavaBracket}
+ @tab @code{400}
+ @tab Claudàtors d'octava alta i baixa
+@item @code{TextSpanner}
+ @tab @code{350}
+ @tab Objectes d'extensió de text
+@item @code{DynamicLineSpanner}
+ @tab @code{250}
+ @tab Totes les indicacions dinàmiques
+@item @code{VoltaBracketSpanner}
+ @tab @code{100}
+ @tab Números de compàs
+@item @code{TrillSpanner}
+ @tab @code{50}
+ @tab Trins mantinguts
+@end multitable
+
+Vet aquí un exemple que mostra la situació predeterminada d'alguns
+d'ells.
+
+@cindex text, extensions de
+@cindex octava alta y baixa, claudàtor de
+
+@funindex \startTextSpan
+@funindex \stopTextSpan
+
+@cindex TextSpanner, exemple de sobreescriptura
+@cindex bound-details, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+% Estableix els detalls per a un Text Spanner posterior
+\override TextSpanner.bound-details.left.text
+ = \markup { \small \bold Slower }
+% Col·loca la indicació dinàmica a sobre del pentagrama
+\dynamicUp
+% Inicia el claudàtor d'octava
+\ottava #1
+c''4 \startTextSpan
+% Afegeix el text de la indicació dinàmica i el símbol
+c''4\pp\<
+c''4
+% Afegeix el fragment de text
+c''4^Text |
+c''4 c''
+% Afegeix el text de la dinàmica i finalitza el símbol
+c''4\ff c'' \stopTextSpan |
+% Stop Ottava Bracket
+\ottava #0
+c'4 c' c' c' |
+@end lilypond
+
+Aquest exemple també mostra com crear textos amb extensió (Text
+Spanners): textos amb línies extensores per sobre d'una secció de
+música. L'extensor abasta des de l'ordre@code{\startTextSpan}
+fins l'ordre @code{\stopTextSpan}, i el format del text es
+defineix per mitjà de l'ordre @code{\override TextSpanner}. Per
+veure més detalls, consulteu@rusernamed{Text spanners,Extensions de text}.
+
+També mostra la manera de crear claudàtors d'octava alta i baixa.
+
+@cindex ajustar la ubicació dels números de compàs
+@cindex números de compàs, ajustar posició
+@cindex ajustar la situació de marques metronòmiques
+@cindex metrònom, situació de les indicacions de
+@cindex ajustar la situació de les lletres d'assaig
+@cindex assaig, lletres, ajustar la col·locació
+
+Si els valors predeterminats de @code{outside-staff-priority} no
+us ofereixen les col·locacions desitjades es pot sobreescriure la
+prioritat de qualssevol dels objectes. Suposeu que volguéssim que
+el claudàtor d'octava estigués situat per sota de l'element
+extensor de text a l'exemple de dalt. Tot el que hem de fer és
+localitzar la prioritat de @code{OttavaBracket} al RFI o en les
+taules anteriors, i reduir-lo a un valor inferior al de
+@code{TextSpanner}, recordant que @code{OttavaBracket} es crea
+dins del context @code{Staff}:
+
+@cindex TextSpanner, exemple de sobreescriptura
+@cindex bound-details, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+% Estableix els detalls per a un Text Spanner posterior
+\override TextSpanner.bound-details.left.text
+ = \markup { \small \bold Slower }
+% Ubica els indicadors de dinàmica a sobre del pentagrama
+\dynamicUp
+% Posa els següent claudàtor d'octava a sota dels Text Spanners
+\once \override Staff.OttavaBracket.outside-staff-priority = #340
+% Start Ottava Bracket
+\ottava #1
+c''4 \startTextSpan
+% Afegeix el text de la dinàmica
+c''4\pp
+% Afegeix l'extensor de la línia de dinàmica
+c''4\<
+% Afegeix el fragment de text
+c''4^Text |
+c''4 c''
+% Afegeix el text de la dinàmica
+c''4\ff c'' \stopTextSpan |
+% Atura el claudàtor d'octava
+\ottava #0
+c'4 c' c' c' |
+@end lilypond
+
+Observeu que alguns d'aquests objectes, concretament els números de
+compàs, les indicacions metronòmiques i les lletres d'assaig, es
+fiquen de forma predeterminada dins del context @code{Score}; així
+doncs, us heu d'assegurar que utilitzeu el context adequat quan se
+sobreescriuen les propietats.
+
+@cindex lligadures i outside-staff-priority
+@cindex lligadures i articulacions
+@cindex articulacions i lligadures
+
+De forma predeterminada, les lligadures d'expressió estan
+classificades com objectes dins-del-pentagrama, però amb
+freqüència apareixen a sobre del pentagrama si les notes que
+uneixen són molt agudes. Això pot empènyer els objectes
+fora-del-pentagrama com les articulacions a una posició molt
+elevada, atès que la lligadura es col·locarà en primer lloc. La
+propietat @code{avoid-slur} de l'articulació es pot establir al valor
+@code{'inside} (per dins) per portar-la a l'interior de la
+lligadura, però la propietat @code{avoid-slur} és efectiva sols si
+la prioritat @code{outside-staff-priority} està també establerta
+al valor @code{#f}. De forma alternativa, la prioritat
+@code{outside-staff-priority} de la lligadura es pot fixar en un
+valor numèrica per fer que se situï en línia amb altres objectes
+fora del pentagrama d'acord amb aquest valor. Vet aquí un exemple
+que mostra l'efecte dels dos mètodes:
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative c'' {
+ c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
+ c4(
+ \once \override TextScript.avoid-slur = #'inside
+ \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
+ c4^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
+ \once \override Slur.outside-staff-priority = #500
+ c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
+}
+@end lilypond
+
+Els canvis a @code{outside-staff-priority} també es poden usar per
+controlar la ubicació vertical dels objectes individuals, tot i
+que els resultats poden no ser sempre desitjables. Suposeu que
+voleu que @qq{Text3} se situï per sobre de @qq{Text4} a l'exemple
+sota l'epígraf Comportament Automàtic de més a dalt (vegeu
+@ref{Comportament automàtic}). Tot el que estem fer és localitzar
+la prioritat de @code{TextScript} en el RFI o en les taules de
+dalt, i augmentar la prioritat de @qq{Text3} fins un valor superior:
+
+@cindex TextScript, exemple de sobreescriptura
+@cindex outside-staff-priority, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+c''2^"Text1"
+c''2^"Text2" |
+\once \override TextScript.outside-staff-priority = #500
+c''2^"Text3"
+c''2^"Text4" |
+@end lilypond
+
+Això, certament, aixeca a @qq{Text3} per sobre de @qq{Text4}, però
+també l'aixeca per sobre de @qq{Text2}, i @qq{Text4} ara cau cap a
+baix. Potser no sigui tan bona idea. I si el que realment volem
+fer és posicionar totes les anotacions a la mateixa distància per
+sobre del pentagrama? Per fer-lo, ens caldrà clarament espaiar
+les notes en sentit horitzontal per fer lloc per al text Això es
+fa usant l'ordre @code{textLengthOn}.
+
+@node L'ordre textLengthOn
+@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}textLengthOn}
+@translationof The textLengthOn command
+
+@cindex notes, espaiar amb el text
+
+@funindex \textLengthOn
+@funindex \textLengthOff
+
+De forma predeterminada, el text produït mitjançant marcatge no
+ocupa cap espai horitzontal en quant es refereix a la disposició
+de la música. L'ordre @code{\textLengthOn} inverteix aquest
+comportament, fent que les notes resultin tan espaiades com sigui
+necessari per encabir el text:
+
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+\textLengthOn % Fa que hi hagi més espai entre les notes per encabir el text
+c''2^"Text1"
+c''2^"Text2" |
+c''2^"Text3"
+c''2^"Text4" |
+@end lilypond
+
+L'ordre per tornar al comportament predeterminat és
+@code{\textLengthOff}. De forma alternativa es pot usar
+@code{\once} amb @code{\textLengthOn} si l'efecte s'ha de limitar
+a un sol moment musical. El comportament d'espaiat corresponent
+per a les indicacions d'assaig i les indicacions de tempo es
+controla independentment amb les ordres @code{\markLengthOn} y
+@code{\markLengthOff}.
+
+@cindex marcatge, text de, permetre les col·lisions en
+
+El text de marcatge també evita les notes que es projecten per
+sobre del pentagrama. Si això no és el que desitgem, el
+desplaçament automàtic cap a dalt es pot desactivar mitjançant
+l'establiment de la prioritat a @code{#f}. Vet aquí un exemple
+que mostra com el text de marcatge interactua amb aquestes notes.
+
+@cindex TextScript, exemple de sobreescriptura
+@cindex outside-staff-priority, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ % Aquest marcatge és suficientment curt per encabir sense col·lisió
+ c''2^"Tex" c'' |
+ R1 |
+
+ % Això és massa llarg per encabir, per això és mou cap amunt
+ c,,2^"Text" c'' |
+ R1 |
+
+ % Desactiva l'evitament de col·lisions
+ \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
+ c,,2^"Long Text " c'' |
+ R1 |
+
+ % Desactiva l'evitament de col·lisions
+ \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
+ \textLengthOn % i activa textLengthOn
+ c,,2^"Long Text " % Es respecten els espais al final
+ c''2 |
+}
+@end lilypond
+
+@node Posicionament dels matisos dinàmics
+@unnumberedsubsubsec Posicionament dels matisos dinàmics
+@translationof Dynamics placement
+
+@cindex ajustament de la col·locació dels matisos
+@cindex dinàmica, ajustament de la col·locació de les indicacions de
+@cindex matisos, ajustament de la col·locació
+
+Les indicacions de matís dinàmic normalment es col·locaran per
+sota del pentagrama, però es poden posicionar per sobre amb
+l'ordre @code{\dynamicUp}. Se situaran verticalment respecte a la
+nota a la que van adossades, i flotaran per sota (o per sobre) de
+tots els objectes dins-del-pentagrama com ara les lligadures de
+fraseig i números de compàs. Això pot oferir resultats força
+acceptables, com mostra aquest exemple:
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+ \clef "bass"
+ \key aes \major
+ \time 9/8
+ \dynamicUp
+ bes4.~\f\< \( bes4 bes8 des4\ff\> c16 bes\! |
+ ees,2.~\)\mf ees4 r8 |
+}
+@end lilypond
+
+Malgrat això, si les notes i les seves indicacions dinàmiques
+adossades estan massa a prop, la col·locació automàtica evitarà
+les col·lisions desplaçant les marques dinàmiques posteriors més
+lluny, tot i que aquest pot no ser el lloc òptim, com mostra el
+següent exemple més bé artificial:
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim,fragment]
+\dynamicUp
+\relative { a'4\f b\mf a\mp b\p }
+@end lilypond
+
+@noindent
+Si es presentés una situació semblant en música @q{real}, podria
+ser preferible espaiar les notes una mica més entre sí, de forma
+que totes les marques dinàmiques poden cabre a la mateixa
+distància vertical des del pentagrama. Hem estat capaços de fer
+això per al text de marcatge utilitzant l'ordre
+@code{\textLengthOn}, però no existeix una ordre equivalent per a
+les indicacions de matís dinàmic. Per tant, hem d'esbrinar com
+fer-ho utilitzant ordres @code{\override}.
+
+@node Escalat d'un «Grob»
+@unnumberedsubsubsec Escalat d'un «Grob»
+@translationof Grob sizing
+
+@cindex grob, canvi de mida d'un
+@cindex escala dels grobs
+
+En primer lloc hem d'aprendre com s'especifica la mida dels
+grobs. Tots els grobs tenen un punt de referència definit dins
+d'ells que s'usa per col·locar-los respecte al seu objecte pare.
+Aleshores, aquest punt del grob es posiciona a una distància
+horitzontal, @code{X-offset}, i una distancia vertical,
+@code{Y-offset}, a partir del seu pare. La dimensió horitzontal
+de l'objecte ve donada per una parella de números,
+@code{X-extent}, que diu on estan els límits esquerre i dret
+respecte del punt de referència. L'amplitud vertical es defineix
+de forma semblant mitjançant una parella de números,
+@code{Y-extent}. Aquestes són propietats de tots els grobs que
+contemplen @code{grob-interface}.
+
+@cindex @code{extra-spacing-width}
+
+De forma predeterminada, els objectes fora-del-pentagrama reben
+una amplitud zero, de manera que poden solapar-se a la direcció
+horitzontal. Això es fa mitjançant el truc de fer que la dimensió
+més a l'esquerra sigui igual a menys infinit, establint el valor
+de @code{extra-spacing-width} a @code{'(+inf.0 . -inf.0)}. Així,
+per assegurar que no se superposen en la direcció horitzontal hem
+de sobreescriure aquest valor de @code{extra-spacing-width} per
+donar-los una mica de espai addicional. Les unitats són l'espai
+entre dues línies del pentagrama, de forma que hauria de ser
+suficient moure el límit esquerre mitja unitat a l'esquerra i el
+límit dret mitja unitat a la dreta:
+
+@example
+\override DynamicText.extra-spacing-width = #'(-0.5 . 0.5)
+@end example
+
+@noindent
+Vejam si funciona al nostre exemple anterior:
+
+@cindex DynamicText, exemple de sobreescritura
+@cindex extra-spacing-width, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim,fragment]
+\dynamicUp
+% Estén l'amplitud amb 1 espai de pentagrama
+\override DynamicText.extra-spacing-width = #'(-0.5 . 0.5)
+\relative { a'4\f b\mf a\mp b\p }
+@end lilypond
+
+@noindent
+Això té un aspecte millor, però potser hauríem preferit que les
+indicacions de dinàmica estiguessin alineades sobre la mateixa
+línia de base en lloc d'anar cap amunt i cap avall amb les notes.
+La propietat que ho fa és @code{staff-padding} (farciment de
+pentagrama) que s'estudia a la secció dedicada a les col·lisions
+(vegeu @ref{Col·lisions d'objectes}).
+
+@node Espaiat vertical
+@section Espaiat vertical
+@translationof Vertical spacing
+
+En general, l'espaiat vertical dels objectes musicals que fa el
+LilyPond és força bo. Vejam com es comporta amb una cançó
+senzilla, amb dues veus i acompanyament de piano:
+
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right]
+<<
+ \new ChoirStaff
+ <<
+ \new Staff {
+ \new Voice = "music" {
+ b'2 c' c' c'
+ }
+ }
+ \new Lyrics
+ \lyricsto "music" {
+ Here are some lyrics
+ }
+ \new Staff {
+ \clef bass e'2 f e c
+ }
+ >>
+ \new PianoStaff
+ <<
+ \new Staff {
+ g''2 c'' c'' a''
+ }
+ \new Staff {
+ \clef bass e2 f c e
+ }
+ >>
+>>
+@end lilypond
+
+No hi ha cap problema amb l'espaiat vertical predeterminat.
+Suposem tanmateix que estem treballant amb un editor que té certs
+requisits específics per a l'espaiat vertical dels pentagrames i
+la lletra: voleu que la lletra estigui més separada de les notes,
+que l'acompanyament de piano estigui més separat de la línia vocal
+i que els dos pentagrames de piano estiguin més junts entre sí.
+Començarem amb la lletra.
+
+La lletra es troba a l'interior d'un sistema, i per tant les
+ordres per aplicar-li l'espaiat estaran en
+@rusernamed{Flexible vertical spacing within systems,Espaiat vertical flexible dins dels sistemes}.
+Aquí es diu que el text són línies del tipus @qq{no-pauta} i per
+tant l'ordre per canviar el seu espaiat farà referència a la propietat
+@code{nonstaff}. Per separar-les del pentagrama al que pertanyen
+(la pauta superior) usarem la propietat @code{relatedstaff}. Per
+separar-les de la línia inferior usarem la propietat
+@code{unrelatedstaff}. Les parts vocals pertanyen a un grup
+vertical @code{unrelatedstaff}. Les parts vocals pertanyen a un
+grup vertical @code{VerticalAxisGroup}, per la qual cosa hem
+d'ajustar les seves propietats. Provem-lo i vejam si funciona.
+
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+<<
+ \new ChoirStaff
+ <<
+ \new Staff {
+ \new Voice = "music" {
+ b'2 c' c' c'
+ }
+ }
+ \new Lyrics \with {
+ \override VerticalAxisGroup.
+ nonstaff-relatedstaff-spacing.padding = #5
+ \override VerticalAxisGroup.
+ nonstaff-unrelatedstaff-spacing.padding = #5
+ }
+ \lyricsto "music" {
+ Here are some lyrics
+ }
+ \new Staff {
+ \clef bass e'2 f e c
+ }
+ >>
+ \new PianoStaff
+ <<
+ \new Staff {
+ g''2 c'' c'' a''
+ }
+ \new Staff {
+ \clef bass e2 f c e
+ }
+ >>
+>>
+@end lilypond
+
+Bé: sí, funciona, però potser massa bé. Quan establim el
+@code{padding} (farciment) a 5, el LilyPond afegeix 5 espais de
+pentagrama a l'espai entre els objectes, cosa que és excessiva per
+a nosaltres en aquest cas. Usarem un valor de 2.
+
+A continuació, desplaçarem la música de piano per separar-la de
+les parts vocals. La música vocal és una @code{Choirstaff} (un
+context de sistema coral), i per tant hem d'augmentar l'espaiat
+entre aquest grup de pentagrama i el sistema de piano que es troba
+a sota. Ho farem canviant la@code{basic-distance} (distància
+bàsica) del @code{StaffGrouper} del @code{staffgroup-staff-spacing}.
+
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+<<
+ \new ChoirStaff \with {
+ \override StaffGrouper.
+ staffgroup-staff-spacing.basic-distance = #15
+ }
+ <<
+ \new Staff {
+ \new Voice = "music" {
+ b'2 c' c' c'
+ }
+ }
+ \new Lyrics \with {
+ \override VerticalAxisGroup.
+ nonstaff-relatedstaff-spacing.padding = #2
+ \override VerticalAxisGroup.
+ nonstaff-unrelatedstaff-spacing.padding = #2
+ }
+ \lyricsto "music" {
+ Here are some lyrics
+ }
+ \new Staff {
+ \clef bass e'2 f e c
+ }
+ >>
+ \new PianoStaff
+ <<
+ \new Staff {
+ g''2 c'' c'' a''
+ }
+ \new Staff {
+ \clef bass e2 f c e
+ }
+ >>
+>>
+@end lilypond
+
+Molt bé. Ara sols ens queda l'últim requisit de fer que els
+pentagrames de piano estiguin més junts. Per aconseguir-lo, un
+altre cop alterem les propietats del @code{StaffGrouper}, però
+aquest cop reduirem tant la @code{basic-distance} (distància
+bàsica) com el @code{padding} (farciment). Podem fer-lo com es
+mostra a continuació.
+
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+<<
+ \new ChoirStaff \with {
+ \override StaffGrouper.
+ staffgroup-staff-spacing.basic-distance = #15
+ }
+ <<
+ \new Staff {
+ \new Voice = "music" {
+ b'2 c' c' c'
+ }
+ }
+ \new Lyrics \with {
+ \override VerticalAxisGroup.
+ nonstaff-relatedstaff-spacing.padding = #2
+ \override VerticalAxisGroup.
+ nonstaff-unrelatedstaff-spacing.padding = #2
+ }
+ \lyricsto "music" {
+ Here are some lyrics
+ }
+ \new Staff {
+ \clef bass e'2 f e c
+ }
+ >>
+ \new PianoStaff \with {
+ \override StaffGrouper.staff-staff-spacing = #'(
+ (basic-distance . 0)
+ (padding . 0))
+ }
+ <<
+ \new Staff {
+ g''2 c'' c'' a''
+ }
+ \new Staff {
+ \clef bass e2 f c e
+ }
+ >>
+>>
+@end lilypond
+
+Amb això els hem col·locat molt junts entre sí (però és el que
+l'editor volia). Es podrien haver separat més alterant el
+farciment, @code{padding}, o la distància bàsica,
+@code{basic-distance}, si volguéssim.
+
+Hi ha moltes formes d'alterar l'espaiat vertical. Un punt clau
+que hem de recordar és que l'espaiat entre objectes dins d'un
+@code{StaffGroup} (com els grups @code{GrandStaff} o
+@code{PianoStaff}) es controla amb les variables d'espaiat del
+@code{StaffGrouper}. L'espaiat dels pentagrames no agrupats (com
+@code{Lyrics} i @code{Staff}) es controla amb les variables
+del @code{VerticalAxisGroup}. Per veure més detalls, consulteu
+@rusernamed{Flexible vertical spacing paper variables,Variables de espaiat de paper verticals flexibles} i
+@rusernamed{Flexible vertical spacing within systems,Espaiat vertical flexible dins dels sistemes}.
+
+
+@node Col·lisions d'objectes
+@section Col·lisions d'objectes
+@translationof Col·lisions of objects
+
+@menu
+* Moviment d'objectes::
+* Ajustament de la notació amb superposicions::
+* Exemples reals de música::
+@end menu
+
+@node Moviment d'objectes
+@subsection Moviment d'objectes
+@translationof Moving objects
+
+@cindex moviment d'objectes superposats
+@cindex moviments d'objectes superposats
+@cindex moviments de grobs que col·lisionen
+@cindex objectes que col·lisionen, moure
+@cindex grobs que col·lisionen, moure
+
+Tot i que us pugui sorprendre, el LilyPond no és perfecte. Certs
+elements de notació es poden superposar, cosa que és una llàstima,
+però en realitat és força poc freqüent. Normalment la necessitat
+de moure objectes és fa per claredat o per raons estètiques:
+l'aspecte és millor amb una mica més o una mica menys d'espai de
+separació.
+
+Hi ha tres enfocaments principals que porten a la resolució de
+superposicions en la notació. S'han de considerar a l'ordre següent:
+
+@enumerate
+@item
+La @strong{direcció} d'un dels objectes que se superposen es pot
+canviar usant les ordres predefinides que es relacionen a dalt per
+als objectes dins-del-pentagrama (vegeu
+@ref{Objectes interiors al pentagrama}). Es poden recol·locar
+fàcilment les pliques, lligadures d'expressió i d'unió, barres de
+corxera, indicacions dinàmiques, text i grups de valoració
+especial d'aquesta forma. La limitació és que sols teniu la
+possibilitat d'escollir entre dues posicions, i podria ser que cap
+d'elles sigui l'adequada.
+
+@item
+Les @strong{propietats de l'objecte}, que el LilyPond fa servir
+quan està col·locant els objectes de presentació, es poden
+modificar usant l'ordre de sobreescriptura @code{\override}. Els
+avantatges de fer canvis a aquest tipus de propietat són: a) que
+algun altre objecte es mourà automàticament si és necessari, per
+deixar-li lloc, i b) una única sobreescriptura es pot aplicar a
+totes les instàncies del mateix tipus d'objecte. Entre aquestes
+propietats es troben:
+
+@itemize
+
+@item
+@code{direction} (direcció)
+
+Ja s'ha estudiat amb cert detall: vegeu @ref{Objectes interiors al pentagrama}.
+
+@item
+@code{padding} (farciment),
+@code{right-padding} (farciment per la dreta),
+@code{staff-padding} (farciment de pentagrama)
+
+@cindex farciment
+@cindex padding, propietat
+@cindex right-padding, propietat
+@cindex staff-padding, propietat
+
+Segons quin objecte s'està col·locant, el valor de la seva
+propietat de farciment @code{padding} especifica l'espai intermedi
+que s'ha de deixar entre l'objecte i el límit més pròxim de
+l'objecte contra el qual s'esta col·locant. Observeu que
+és el valor de @code{padding} de l'objecte @strong{que s'està
+col·locant} el que s'ignora. Els espais intermedis especificats
+mitjançant @code{padding} es poden aplicar a tots els objectes que
+contemplen la interfície @code{side-position-interface}.
+
+En comptes de fer-lo amb @code{padding}, la col·locació dels grups
+d'alteracions es controla amb @code{right-padding}. Aquest
+propietat es troba a l'objecte @code{AccidentalPlacement} que,
+observeu, viu dins el context de @strong{Staff}. Durant el procés
+tipogràfic, els caps de les notes es componen tipogràficament en
+primer lloc, i després les alteracions, si hi ha, s'afegeixen a
+l'esquerre dels caps utilitzant la propietat de farciment per la
+dreta @code{right-padding} per determinar la separació entre
+l'alteració i el cap, i de les alteracions entre sí. Així doncs,
+sols la propietat de farciment per la dreta @code{right-padding}
+de l'objecte @code{AccidentalPlacement} té efecte sobre les
+col·locacions de les alteracions.
+
+La propietat @code{staff-padding} està estretament relacionada amb
+la propietat @code{padding}: @code{padding} controla la separació
+mínima entre qualsevol objecte que contempli la interfície
+@code{side-position-interface} i l'objecte més proper (generalment
+la nota o les línies del pentagrama); @code{staff-padding}
+s'aplica sols als objecte que sempre se situen fora del
+pentagrama: controla la separació mínima entre aquest objecte i el
+pentagrama. Observeu que @code{staff-padding} no té cap efecte
+sobre objectes que se posicionen respecte a la nota en comptes de
+fer-lo respecte al pentagrama, fins i tot malgrat pot ser
+sobreescrit sense error per aquests objectes: simplement s'ignora.
+
+Per descobrir quina propietat de farciment cal per a l'objecte que
+es vol recol·locar, heu de tornar al manual de RFI i buscar les
+propietats de l'objecte. Aneu amb cura perquè les propietats de
+farciment podrien no estar a l'objecte més obvi, així que busqueu
+als objectes que puguin tenir alguna relació amb ell.
+
+Tots els valors de farciment es mesuren en espais del pentagrama.
+Per a la major part dels objectes el valor s'estableix de forma
+predeterminada en aproximadament 1.0 o menys (varia amb cada
+objecte). Es pot sobreescriure si cal una separació intermèdia
+més gran (o més petita).
+
+@item
+@code{self-alignment-X} (Auto-alineament a l'eix X)
+
+@cindex self-alignment-X, propietat
+
+Aquesta propietat es pot usar per alinear l'objecte a l'esquerra,
+a l adreta, o centrar-lo amb respecte al punt de referència de
+l'objecte «pare». Es pot usar amb tot els objectes que respecten
+la interfície @code{self-alignment-interface}. En general són
+objectes que contenen text. Els valors són @code{LEFT},
+@code{RIGHT} o @code{CENTER}. De forma alternativa es pot
+especificar un valor numèric entre @w{@code{-1}} i @code{+1}, no
+@w{@code{-1}} s'alinea per l'esquerra, @code{+1} s'alinea per la
+dreta, i els números intermedis mouen el text progressivament des
+d'alineat per l'esquerra fins a alineat per la dreta. Es poden
+especificar valors numèrics majors de @code{1} per moure el text
+fins i tot més lluny cap a l'esquerra, o menys de
+@w{@code{-1}} per allunyar-lo més cap a la dreta. Un canvi a
+@code{1} en el valor correspon a un moviment de la meitat de la
+longitud total del propi text.
+
+@item
+@code{extra-spacing-width} (amplitud de separació addicional)
+
+@cindex extra-spacing-width, propietat
+
+Aquesta propietat està disponible per a tots els objectes que
+respecten la interfície @code{item-interface}. Agafa dos
+números, el primer se suma al límit esquerre i el segon se suma al
+limit dret. Els números negatius desplacen el límit a l'esquerre
+i els positius a la dreta, per la qual cosa per eixamplar un
+objecte el primer número ha de ser negatiu i el segon positiu.
+Observeu que no tots els objectes ostenten els dos números. Per
+exemple, l'objecte @code{Accidental} (alteració) sols té en compte
+el primer número (la vora esquerra).
+
+@item
+@code{staff-position} (posició de pentagrama)
+
+@cindex staff-position, propietat
+
+@code{staff-position} és una propietat de la interfície
+@code{staff-symbol-referencer-interface}, que respecten els
+objectes que es col·loquen amb relació al pentagrama. Especifica
+la posició vertical de l'objecte amb relació a la tercera línia
+del pentagrama en mitjos espais de pentagrama. És útil a la
+resolució de col·lisions entre objectes de presentació com
+silencis multi-compàs, lligadures d'unió i notes a veus
+diferents.
+
+@item
+@code{horizontal-shift}
+
+@cindex horizontal-shift, propietat
+@cindex nota, columna de
+@cindex nota, col·lisions
+@cindex col·lisions de notes
+@cindex desplaçament, ordres de
+@funindex \shiftOff
+@funindex \shiftOn
+@funindex \shiftOnn
+@funindex \shiftOnnn
+
+Dins d'una veu, totes les notes que es produeixen al mateix moment
+s'agrupen a una columna de notes, i es crea un objecte
+@code{NoteColumn} per controlar el posicionament horitzontal
+d'aquest grup de notes (vegeu @qq{Columnes de nota} a @ref{Veus
+explícites}). Si @emph{i sols si} dos o més columnes de nota dins
+d'un sol context de pauta, les dues amb pliques en la mateixa
+direcció, apareixen al mateix moment musical, els valors de les
+seves propietats @code{horizontal-shift} s'usen per assignar-los
+una puntuació i les columnes amb puntuacions més altes es
+desplacen progressivament per evitar les col·lisions entre els
+caps de les notes. Aquesta propietat s'estableix amb les ordres
+@code{\voiceXXX} i es poden sobreescriure directament amb una
+ordre @code{\override} o, de forma més comuna amb les ordres
+@code{\shiftOn}. Observeu que aquesta propietat s'usa per
+@emph{qualificar} les columnes de nota o per aplicar
+desplaçaments: no especifica la magnitud del desplaçament, que es
+va incrementant progressivament en passos basant-se en l'amplitud
+dels caps de nota per a cada puntuació. Els passos són
+normalment de la meitat de l'amplitud d'un cap de nota, però pot
+ser l'amplitud completa del cap d'una nota quan està implicat un
+grup de notes molt atapeït.
+
+@item
+@code{force-hshift} (forçar desplaçament horitzontal)
+
+@cindex force-hshift, propietat
+
+La propietat @code{force-hshift} és una propietat d'una
+@code{NoteColumn} (realment ho és de la interfície
+@code{note-column-interface}). Modificar-lo permet moure una
+columna de notes en situacions on les columnes de notes se
+superposen. Observeu que no té efecte sobre les columnes de nota
+que no se superposen. S'especifica en unitats adequades a una
+columna de notes, per exemple l'amplitud del cap de la nota de la
+primera veu. S'ha d'usar en situacions complexes on les ordres
+@code{\shiftOn} normals (véase @ref{Veus explícites}) no resolen
+el conflicte entre les notes de forma satisfactòria. És
+preferible a la propietat @code{extra-offset} per a aquest
+propòsit, perquè no cal esbrinar la distància en espais de
+pentagrama, i moure les notes dins o fora d'una @code{NoteColumn}
+afecta a d'altres accions, com ara a la fusió entre caps de nota.
+
+@end itemize
+
+@item
+Finalment, quant tota la resta falla, els objectes es poden
+tornar a posicionar manualment amb relació a la tercera línia del
+pentagrama verticalment, o desplaçant-los una certa distància a
+una nova posició. Els desavantatges són que els valors correctes
+per al nou posicionament s'han d'esbrinar, sovint per prova i
+error, per a cada objecte individual i, atès que el moviment es fa
+després que el LilyPond ha col·locat tota la resta d'objectes,
+l'usuari és responsable d'evitar cap col·lisió que pogués
+produir-se. Però la dificultat principal podria haver de tornar a
+calcular la posició si la música es modifica més tard. Les
+propietats que es poden suar per a aquest tipus de posicionament
+manual són:
+
+@table @code
+@item extra-offset (desplaçament addicional)
+
+@cindex extra-offset, propietat
+
+Aquesta propietat s'aplica a qualsevol objecte de presentació que
+respecti el @code{grob-interface}. Agafa una parella de números
+que especifiquen el desplaçament addicional a les direccions
+horitzontal i vertical. Els nombres negatius mouen l'objecte a
+l'esquerra o cap avall. Les unitats són espais de pentagrama. El
+desplaçament addicional es fa després que la composició
+tipogràfica dels objectes ha acabat, així que un objecte pot ser
+tornat a posicionar a qualsevol lloc sense afectar cap altra cosa.
+
+@item positions (posicions)
+
+@cindex positions, propietat
+
+Aquesta propietat és de la major utilitat per ajustar manualment
+la inclinació i l'alçada de les barres de corxera, lligadures
+d'expressió i claudàtors de grups de valoració especial. Agafa
+una parella de números que donen la posició dels extrems esquerre
+i dret de la barra, lligadura, etc. amb relació a la tercera línia
+del pentagrama. Les unitats són espais de pentagrama. Observeu,
+però, que les lligadures d'expressió i de fraseig no es poden
+tornar a posicionar en quantitats arbitràriament grans. El
+LilyPond en primer lloc genera una llista de posicions possibles
+per a la lligadura i de forma predeterminada troba la lligadura
+que té @qq{millor aspecte}. Si la propietat @code{positions} s'ha
+sobreescrit, la lligadura que està més a prop de les posicions que
+s'han sol·licitat se selecciona de la llista.
+@end table
+
+@end enumerate
+
+Un objecte en particular podria no tenir totes aquestes
+propietats. Cal anar al manual RFI per buscar quines propietats
+estan disponibles per a l'objecte en qüestió.
+
+Aquí presentem una llista dels objectes que és més probable que
+estiguin implicats en col·lisions, amb el nom de l'objecte que
+s'hauria de buscar al RFI per descobrir quines propietats s'han
+d'usar per a moure'ls.
+
+@multitable @columnfractions .5 .5
+@headitem Tipus d'objecte @tab Nom de l'objecte
+@item Articulacions @tab @code{Script}
+@item Barres @tab @code{Beam}
+@item Dinàmica (verticalment) @tab @code{DynamicLineSpanner}
+@item Dinàmica (horitzontalment) @tab @code{DynamicText}
+@item Digitacions @tab @code{Fingering}
+@item Marques d'assaig i textuals @tab @code{RehearsalMark}
+@item Lligadures de expressió @tab @code{Slur}
+@item Text, per exemple @code{^"text"} @tab @code{TextScript}
+@item Lligadures d'unió @tab @code{Tie}
+@item Grups de valoració especial @tab @code{TupletBracket}
+@end multitable
+
+
+@node Ajustament de la notació amb superposicions
+@subsection Ajustament de la notació amb superposicions
+@translationof Fixing overlapping notation
+
+Vejam ara com poden ser d'ajuda les propietats que hem vist a la
+secció anterior, per resoldre problemes de notació que se superposa.
+
+@menu
+* La propietat padding (farciment)::
+* La propietat right-padding (farciment per la dreta)::
+* La propietat staff-padding (farciment de pentagrama)::
+* La propietat self-alignment-X (auto-alineació en X)::
+* La propietat staff-position (posició al pentagrama)::
+* La propietat extra-offset (desplaçament addicional)::
+* La propietat positions (posicions)::
+* La propietat force-hshift (forçar desplaçament horitzontal)::
+@end menu
+
+@node La propietat padding (farciment)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{padding} (farciment))
+@translationof The padding property
+
+@cindex farciment
+@cindex ajustar notació que se superposa
+@cindex superposada, notació
+
+La propietat @code{padding} es pot ajustar per augmentar (o
+disminuir) la distància entre símbols impresos a sobre o a sota de
+les notes
+
+@cindex Script, exemple de sobreescriptura
+@cindex padding, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,fragment,verbatim]
+c'2\fermata
+\override Script.padding = #3
+b2\fermata
+@end lilypond
+
+@cindex MetronomeMark, exemple de sobreescriptura
+@cindex padding, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,fragment,verbatim]
+% Això no funcionarà, mireu a sota
+\override MetronomeMark.padding = #3
+\tempo 4 = 120
+c'1 |
+% Això funciona
+\override Score.MetronomeMark.padding = #3
+\tempo 4 = 80
+d'1 |
+@end lilypond
+
+Observeu al segon exemple la gran importància que té saber quin
+context respecta un determinat objecte. Atès que l'objecte
+@code{MetronomeMark} respecta el context @code{Score}, els canvis
+de propietats al context @code{Voice} passaran inadvertits. Per
+veure més detalls consulteu
+@rusernamed{Modifying properties,Modificació de las propietats}.
+
+Si la propietat de farciment @code{padding} d'un objecte
+s'incrementa quan aquest objecte es troba a una pila d'objectes
+que s'estan col·locant d'acord a la seva prioritat
+@code{outside-staff-priority}, llavors aquest objecte es mourà, i
+també tots els que estan per fora d'ell.
+
+@node La propietat right-padding (farciment per la dreta)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{right-padding} (farciment per la dreta)
+@translationof The right-padding property
+
+@cindex right-padding, propietat
+
+La propietat @code{right-padding} afecta l'espaiat entre la
+alteració i la nota a la qual s'aplica. Normalment no és
+necessària, però l'espaiat predeterminat pot estar malament per
+certes glifs d'alteracions o combinacions de glifs que s'usen a la
+música microtonal. Aquests glifs han d'introduir-se
+sobreescrivint el segell de l'alteració amb un element de marcatge
+que contingui els símbols desitjats, així:
+
+@cindex Accidental, exemple de sobreescriptura
+@cindex text, propietat, exemple
+@cindex stencil, propietat, exemple
+@cindex AccidentalPlacement, exemple de sobreescriptura
+@cindex right-padding, propietat, exemple
+
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+sesquisharp = \markup { \sesquisharp }
+\relative {
+ c''4
+ % Això imprimeix un sesquisostingut però l'espaiat és massa petit
+ \once \override Accidental.stencil = #ly:text-interface::print
+ \once \override Accidental.text = #sesquisharp
+ cis4 c
+ % Això millora l'espaiat
+ \once \override Score.AccidentalPlacement.right-padding = #0.6
+ \once \override Accidental.stencil = #ly:text-interface::print
+ \once \override Accidental.text = #sesquisharp
+ cis4 |
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+Aixo utilitza necessàriament una sobreescriptura per al segell de
+l'alteració que s'estudiarà fin més endavant. El tipus de segell
+ha de ser un procediment, aquí modificat perquè imprimeixi el
+contingut de la propietat @code{text} de l'objecte
+@code{Accidental}, que al seu cop està establert com un signe de
+sesquisostingut. Aleshores el signe es pot separar de la cap de
+la nota sobreescrivint @code{right-padding}.
+
+@noindent
+
+@node La propietat staff-padding (farciment de pentagrama)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{staff-padding} (farciment de pentagrama)
+@translationof The staff-padding property
+
+@cindex alineació d'objectes sobre la línia base
+@cindex objectes, alineació sobre la línia base
+
+@code{staff-padding} es pot usar per alinear objectes com matisos
+dinàmics al llarg d'una línia de base a una distància fixa del
+pentagrama, sempre que no existeixi cap altre element de notació
+que forci una distància major al pentagrama. No és una propietat
+de @code{DynamicText} sinó de @code{DynamicLineSpanner}.
+Això és així perquè la línia de base s'ha d'aplicar per igual a
+@strong{totes} las dinàmiques, entre elles las que s'han creat
+com objectes de extensió. Així que aquesta és la forma d'alinear
+les indicacions de matís a l'exemple de la secció anterior:
+
+@cindex DynamicText, exemple de sobreescriptura
+@cindex extra-spacing-width, propietat, exemple
+@cindex DynamicLineSpanner, exemple de sobreescriptura
+@cindex staff-padding, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+\override DynamicLineSpanner.staff-padding = #3
+\relative { a'4\f b\mf a\p b\mp }
+@end lilypond
+
+
+@node La propietat self-alignment-X (auto-alineació en X)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{self-alignment-X} (auto-alineació en X)
+@translationof The self-alignment-X property
+
+L'exemple següent mostra com ajustar la posició d'un objecte de
+digitació de corda en relació a la plica d'una nota mitjançant
+l'alineament del límit dret amb el punt de referència de la nota
+«pare»:
+
+@cindex StringNumber, exemple de sobreescriptura
+@cindex self-alignment-X, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+\voiceOne
+<a''\2>
+\once \override StringNumber.self-alignment-X = #RIGHT
+<a''\2>
+@end lilypond
+
+@node La propietat staff-position (posició al pentagrama)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{staff-position} (posició al pentagrama)
+@translationof The staff-position property
+
+@cindex objecte, col·lisió dins del pentagrama
+
+Els silencis multi-compàs en una veu poden xocar amb les notes a
+una altra veu. Atès que aquests silencis es graven centrats entre
+les barres de compàs, es necessitaria força esforç perquè el
+LilyPond esbrinés quines altres notes podrien xocar amb ell, ja
+que actualment tota la gestió de col·lisions entre notes i
+silencis es fa sols per a notes i silencis que ocorren al mateix
+temps. Vet aquí un exemple de col·lisió d'aquest tipus:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+<< \relative { c'4 c c c } \\ { R1 } >>
+@end lilypond
+
+La millor solució aquí és moure el silenci multi-compàs cap avall,
+ja que el silencia està a la veu dos. L'ajust predeterminat per a
+@code{\voiceTwo} (és a dir, a la segona veu d'una construcció
+@code{<<@{@dots{}@} \\ @{@dots{}@}>>}) és que
+@code{staff-position} tingui el valor -4 per MultiMeasureRest,
+així que l'hem de baixar, diguem-ne, quatre semiespais de
+pentagrama, al valor @w{@code{-8}}.
+
+@cindex MultiMeasureRest, exemple de sobreescriptura
+@cindex staff-position, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+<<
+ \relative { c'4 c c c }
+ \\
+ \override MultiMeasureRest.staff-position = #-8
+ { R1 }
+>>
+@end lilypond
+
+Això és millor que utilitzar, per exemple, @code{extra-offset},
+perquè la línia addicional per sobre del silenci s'insereix
+automàticament.
+
+@node La propietat extra-offset (desplaçament addicional)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{extra-offset} (desplaçament addicional)
+@translationof The extra-offset property
+
+@cindex posicionar objectes
+@cindex posicionar grobs
+@cindex objectes, posicionar
+@cindex grobs, posicionar
+
+La propietat @code{extra-offset} dóna un complet control sobre el
+posicionament d'un objecte tan vertical com horitzontalment.
+
+A l'exemple següent, la segona digitació es desplaça lleugerament
+a l'esquerra, i 1.8 espais de pentagrama cap avall:
+
+@cindex fingering (digitació), exemple de sobreescriptura
+@cindex extra-offset, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,fragment,verbatim]
+f'4-5
+\once \override Fingering.extra-offset = #'(-0.3 . -1.8)
+f'4-5
+@end lilypond
+
+
+@node La propietat positions (posicions)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{positions} (posicions)
+@translationof The positions property
+
+@cindex controlar manualment grups especials, lligadures i barres
+@cindex manual, control, de grups especials, lligadures i barres
+@cindex grups especials, barres de, control manual
+@cindex lligadures d'expressió, control manual
+@cindex lligadures de fraseig, control manual
+@cindex barres de corxera, control manual
+
+La propietat @code{positions} permet controlar manualment la
+posició vertical i des d'aquí també la inclinació dels tresets,
+lligadures d'expressió i de fraseig, i barres de corxera.
+
+Vet aquí un exemple en el qual les lligadures de fraseig i
+d'expressió xoquen entre sí:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative { a'8 \( ( a'16 ) a \) }
+@end lilypond
+
+@cindex PhrasingSlur, exemple de sobreescriptura
+@cindex positions, propietat, exemple
+
+@noindent
+Una possibilitat seria moure els dos extrems de la lligadura de
+fraseig cap a dalt. Podem intentar establir l'extrem esquerre a
+2.5 espais de pentagrama per sobre de la tercera línia i l'extrem
+dret a 4.5 també cap amunt, i el LilyPond seleccionaria la
+lligadura de fraseig d'entre les candidates que ha trobat amb els
+seus extrems més propers a ells:
+
+@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
+\once \override PhrasingSlur.positions = #'(2.5 . 4.5)
+a'8 \( ( a''16 ) a'' \)
+@end lilypond
+
+Això suposa una millora, però, perquè no baixar una mica l'extrem
+dret de la lligadura d'expressió? Si ho provem, veurem que no es
+pot fer així. Això és a causa que no existeixen lligadures
+d'expressió candidates que estiguin més baixes que la que ja s'ha
+seleccionat, i en aquest cas la propietat @code{positions} no té
+cap efecte. Malgrat això, les lligadures d'unió, expressió i
+fraseig @emph{es poden} col·locar i ajustar de manera molt exacta
+quan cal. Per aprendre la manera de fer-lo, consulteu
+@rusernamed{Modifying ties and slurs,Modificació de lligadures d'unió i d'expressió}.
+
+Presentem un altre exemple. Veiem que la barra xoca amb les lligadures:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+{
+ \time 4/2
+ <<
+ \relative { c'1~ 2. e8 f }
+ \\
+ \relative {
+ e''8 e e e
+ e e e e
+ f2 g
+ }
+ >>
+ <<
+ \relative { c'1~ 2. e8 f }
+ \\
+ \relative {
+ e''8 e e e
+ e e e e
+ f2 g
+ }
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+Això es pot resoldre manualment elevant els dos extrems de la
+barra des de la seva posició a 1.81 espais de pentagrama sota la
+línia central fins, diguem-ne, 1 espai:
+
+
+@cindex Beam, exemple de sobreescriptura
+@cindex positions, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+{
+ \time 4/2
+ <<
+ \relative { c'1~ 2. e8 f }
+ \\
+ \relative {
+ \override Beam.positions = #'(-1 . -1)
+ e''8 e e e
+ e e e e
+ f2 g
+ }
+ >>
+ <<
+ \relative { c'1~ 2. e8 f }
+ \\
+ \relative {
+ e''8 e e e
+ e e e e
+ f2 g
+ \revert Beam.positions
+ }
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+Observeu que la sobreescriptura segueix aplicant-se a la segona
+veu del segon compàs de corxeres, però no a cap de les barres de
+la primera veu, ni tan sols a les que estan al segon compàs, que
+és posterior. Tan aviat com la sobreescriptura no pugui tenir cap
+efecte, hauria de ser revertida com es mostra.
+
+@node La propietat force-hshift (forçar desplaçament horitzontal)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{force-hshift} (forçar desplaçament horitzontal)
+@translationof The force-hshift property
+
+Ara podem veure com aplicar les correccions finals a l'exemple de
+Chopin que vam present al final de @ref{Sento veus}, que deixem
+amb aquest aspecte:
+
+@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
+\new Staff \relative {
+ \key aes \major
+ <<
+ { c''2 aes4. bes8 }
+ \\
+ { <ees, c>2 des }
+ \\
+ \\
+ { aes'2 f4 fes }
+ >> |
+ <c ees aes c>1 |
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+És necessari que la nota interior del primer acord (el La bemoll
+de la quarta veu) no s'aparti de la columna vertical de la nota
+aguda, per la qual cosa usem @code{\shiftOff}.
+
+En el segon acord preferim que el Fa estigui alineat amb el La
+bemoll i que la nota greu es col·loqui lleugerament a la dreta per
+evitar una col·lisió de les pliques. Ho aconseguim ajustant el
+valor de @code{force-hshift} a la @code{NoteColumn} del Re bemoll
+greu per moure'l a la dreta mig espai de pentagrama, i fixant
+@code{force-hshift} per al Fa al valor zero. Observeu que usem
+@code{\once} per evitar que els ajustament es propaguin més enllà
+del moment musical immediat, tot i que a aquest petit exemple es
+podria ometre el @code{\once} y el segon @code{\override} de la
+quarta veu. Això no suposaria una bona pràctica.
+
+Presentem a continuació el resultat final:
+
+@cindex NoteColumn, exemple de sobreescriptura
+@cindex force-hshift, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
+\new Staff \relative {
+ \key aes \major
+ <<
+ { c''2 aes4. bes8 }
+ \\
+ { <ees, c>2 \once \override NoteColumn.force-hshift = 0.5 des }
+ \\
+ \\
+ { \once \shiftOff aes'2 \once \shiftOff f4 fes }
+ >> |
+ <c ees aes c>1 |
+}
+@end lilypond
+
+
+@node Exemples reals de música
+@subsection Exemples reals de música
+@translationof Real music example
+
+Finalitzarem aquesta secció sobre els ajustaments mostrant els
+passos que s'han de prendre per tractar amb un exemple complicat
+al que li calen diversos ajustaments per produir el resultat
+desitjat. L'exemple s'ha escollit deliberadament per il·lustrar
+l'ús de la Referència de la Notació per resoldre problemes de
+notació poc comuns. No és representatiu del procés de gravat més
+usual, per la qual cosa, us recomanem que no deixeu que aquestes
+dificultats us desanimin! Afortunadament, les dificultats com
+aquestes no són massa comunes!
+
+L'exemple està extret de la Primera Balada de Chopin, Op. 23,
+compassos 6 al 9, la transició entre el Lent inicial i el
+Moderato. Presentem en primer lloc l'aspecte que volem que tingui
+el resultat, però per evitar complicar massa l'exemple hem tret
+les indicacions dinàmiques, les digitacions i el pedal.
+
+@c The following should appear as music without code
+@c This example should not be indexed
+@c line-width ensures no break
+@lilypond[quote,ragged-right,line-width=6\in]
+rhMusic = \relative {
+ \new Voice {
+ r2 c''4.\( g8 |
+ \once \override Tie.staff-position = #3.5
+ bes1~ |
+ \bar "||"
+ \time 6/4
+ \mergeDifferentlyHeadedOn
+ \mergeDifferentlyDottedOn
+ bes2.\tempo "Moderato" r8
+ <<
+ { c,8 d fis bes a }
+ \new Voice {
+ \voiceTwo
+ c,8~
+ % Reposition the c2 to the right of the merged note
+ \once \override NoteColumn.force-hshift = #1.0
+ % Move the c2 out of the main note column
+ % so the merge will work
+ \shiftOnn
+ c2
+ }
+ \new Voice {
+ \voiceThree
+ s8
+ % Stem on the d2 must be down to permit merging
+ \stemDown
+ % Stem on the d2 should be invisible
+ \tweak Stem.transparent ##t
+ d2
+ }
+ \new Voice {
+ \voiceFour
+ s4 fis4.
+ }
+ >> |
+ \mergeDifferentlyHeadedOff
+ \mergeDifferentlyDottedOff
+ g2.\)
+ }
+}
+
+lhMusic = \relative {
+ r2 <c' g ees>2( |
+ <d g, d>1)\arpeggio |
+ r2. d,,4 r4 r |
+ r4
+}
+
+\score {
+ \new PianoStaff <<
+ \new Staff = "RH" <<
+ \key g \minor
+ \rhMusic
+ >>
+ \new Staff = "LH" <<
+ \key g \minor
+ \clef "bass"
+ \lhMusic
+ >>
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+Observem en primer lloc que la part de la ma dreta del tercer
+compàs requereix quatre veus. Són les cinc corxeres unides per
+una barra, la nota Do lligada, el Re blanca que es fusiona amb el
+Re corxera, i el Fa sostingut negra amb puntet, que també està
+fusionada amb la corxera de la seva mateixa alçada. Tota la resta
+està en una sola veu, així que el més fàcil és introduir aquestes
+tres veus addicionals, en el moment que facin falta i de forma
+temporal. Si us heu oblidat de com fer-ho, llegiu les seccions
+@ref{Sento veus} i @ref{Veus explícites}. Aquí prenem la decisió
+d'utilitzar veus instanciades explícitament per al passatge
+polifònic, atès que el LilyPond és més probable que pugui evitar
+les col·lisions si totes les veus s'instancien explícitament
+d'aquesta manera.
+
+Començarem introduint les notes com dues variables i disposant
+l'estructura de pentagrames a un bloc Score, i veurem què produeix
+el LilyPond de forma predeterminada:
+
+@c line-width ensures no break
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
+rhMusic = \relative {
+ \new Voice {
+ r2 c''4. g8 |
+ bes1~ |
+ \time 6/4
+ bes2. r8
+ % Inicia la secció polifònica de quatre veus
+ <<
+ { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
+ \new Voice {
+ \voiceTwo
+ c,8~ 2
+ }
+ \new Voice {
+ \voiceThree
+ s8 d2
+ }
+ \new Voice {
+ \voiceFour
+ s4 fis4.
+ }
+ >> |
+ g2. % continuació de la veu principal
+ }
+}
+
+lhMusic = \relative {
+ r2 <c' g ees>2 |
+ <d g, d>1 |
+ r2. d,,4 r4 r |
+ r4
+}
+
+\score {
+ \new PianoStaff <<
+ \new Staff = "RH" <<
+ \key g \minor
+ \rhMusic
+ >>
+ \new Staff = "LH" <<
+ \key g \minor
+ \clef "bass"
+ \lhMusic
+ >>
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+Totes les notes són correctes, però l'aspecte està lluny de ser
+satisfactori. La lligadura d'unió xoca amb el canvi de compàs,
+certes notes no es fusionen correctament, i falten alguns elements
+de notació. En primer lloc tractarem amb el més senzill. Podem
+afegir fàcilment la lligadura d'expressió de la mà esquerra i la
+lligadura de fraseig de la ma dreta, atès que tot això es va
+estudiar al Tutorial. En fer-ho així obtenim:
+
+@c line-width ensures no break
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
+rhMusic = \relative {
+ \new Voice {
+ r2 c''4.\( g8 |
+ bes1~ |
+ \time 6/4
+ bes2. r8
+ % Inicia la secció polifònica de quatre veus
+ <<
+ { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
+ \new Voice {
+ \voiceTwo
+ c,8~ 2
+ }
+ \new Voice {
+ \voiceThree
+ s8 d2
+ }
+ \new Voice {
+ \voiceFour
+ s4 fis4.
+ }
+ >> |
+ g2.\) % continuació de la veu principal
+ }
+}
+
+lhMusic = \relative {
+ r2 <c' g ees>2( |
+ <d g, d>1) |
+ r2. d,,4 r4 r |
+ r4
+}
+
+\score {
+ \new PianoStaff <<
+ \new Staff = "RH" <<
+ \key g \minor
+ \rhMusic
+ >>
+ \new Staff = "LH" <<
+ \key g \minor
+ \clef "bass"
+ \lhMusic
+ >>
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+El primer compàs ara és correcte. El segon compàs conté un
+arpegi i acaba amb una barra doble. Com es fan, ja que no han
+estat mencionats en aquest Manual d'Aprenentatge? Aquí és on hem
+de tornar a la Referència de Notació. Buscant la paraula
+@q{arpegi} i @q{línia divisòria} a l'índex ens mostra ràpidament
+que un arpegi es fa afegint @code{\arpeggio} a un acord, i la
+doble barra es produeix per mitjà de la instrucció
+@code{\bar "||"}. Això ho podem fer fàcilment. A continuació hem
+de corregir la col·lisió entre la lligadura d'unió i la indicació
+de compàs. Això es fa millor movent la lligadura cap amunt. Vam
+estudiar com moure objectes anteriorment a @ref{Moviment d'objectes},
+on diu que els objectes estan situats de forma relativa al
+pentagrama es poden moure verticalment sobreescrivint la seva
+propietat @code{staff-position}, que s'especifica en unitats de
+mig espai de pentagrama respecte de la línia central del
+pentagrama. Així doncs, la sobreescriptura següent col·locada
+just abans de la primera nota lligada pujarà la lligadura 3.5 mig
+espais de pentagrama per sobre de la línia central:
+
+@code{\once \override Tie.staff-position = #3.5}
+
+Amb això és completa el compàs dos, donant com a resultat:
+
+@c line-width ensures no break
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
+rhMusic = \relative {
+ \new Voice {
+ r2 c''4.\( g8 |
+ \once \override Tie.staff-position = #3.5
+ bes1~ |
+ \bar "||"
+ \time 6/4
+ bes2. r8
+ % Inicia la secció polifònica amb quatre veus
+ <<
+ { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
+ \new Voice {
+ \voiceTwo
+ c,8~ 2
+ }
+ \new Voice {
+ \voiceThree
+ s8 d2
+ }
+ \new Voice {
+ \voiceFour
+ s4 fis4.
+ }
+ >> |
+ g2.\) % continuació de la veu principal
+ }
+}
+
+lhMusic = \relative {
+ r2 <c' g ees>2( |
+ <d g, d>1)\arpeggio |
+ r2. d,,4 r4 r |
+ r4
+}
+
+\score {
+ \new PianoStaff <<
+ \new Staff = "RH" <<
+ \key g \minor
+ \rhMusic
+ >>
+ \new Staff = "LH" <<
+ \key g \minor
+ \clef "bass"
+ \lhMusic
+ >>
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+Anem ara al tercer compàs i començament de la secció Moderato. El
+tutorial ens va ensenyar com escriure una indicació de tempo
+mitjançant l'ordre @code{\tempo}, por lo qual cosa afegir
+@qq{Moderato} és fàcil. Pero ara, com fusionem notes estan a
+diferents veus? Aquí és on hem de tornar a buscar ajuda al manual
+de Referència de la notació. En cuscar la paraula @qq{merge}
+(fusiona) a l'índex de la Referència de la notació arribem
+ràpidament a les ordres per barrejar notes amb diferent cap i amb
+o sense puntet, a
+@rusernamed{Collision resolution, Resolució de les col·lisions}.
+Al nostre exemple hem de fusionar ambdós tipus de notes al
+transcurs de la secció polifònica del compàs 3; per tant, gràcies
+a la informació que apareix a la Referència de la Notació, escrivim
+
+@example
+\mergeDifferentlyHeadedOn
+\mergeDifferentlyDottedOn
+@end example
+
+@noindent
+al principi de la secció, i
+
+@example
+\mergeDifferentlyHeadedOff
+\mergeDifferentlyDottedOff
+@end example
+
+@noindent
+al final, obtenint com a resultat:
+
+@c line-width ensures no break
+@lilypond[quote,ragged-right,line-width=6\in]
+rhMusic = \relative {
+ \new Voice {
+ r2 c''4.\( g8 |
+ \once \override Tie.staff-position = #3.5
+ bes1~ |
+ \bar "||"
+ \time 6/4
+ bes2.\tempo "Moderato" r8
+ \mergeDifferentlyHeadedOn
+ \mergeDifferentlyDottedOn
+ % Inicia la secció polifònica de quatre veus
+ <<
+ { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
+ \new Voice {
+ \voiceTwo
+ c,8~ 2
+ }
+ \new Voice {
+ \voiceThree
+ s8 d2
+ }
+ \new Voice {
+ \voiceFour
+ s4 fis4.
+ }
+ >> |
+ \mergeDifferentlyHeadedOff
+ \mergeDifferentlyDottedOff
+ g2.\) % continuació de la veu principal
+ }
+}
+
+lhMusic = \relative {
+ r2 <c' g ees>2( |
+ <d g, d>1)\arpeggio |
+ r2. d,,4 r4 r |
+ r4
+}
+
+\score {
+ \new PianoStaff <<
+ \new Staff = "RH" <<
+ \key g \minor
+ \rhMusic
+ >>
+ \new Staff = "LH" <<
+ \key g \minor
+ \clef "bass"
+ \lhMusic
+ >>
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+Aquestes sobreescriptures han fusionat els dos Fa sostingut, però
+no els dos Re. Perquè no? La resposta està a la mateixa secció
+de la Referència de la Notació: les notes que es fusionen han de
+tenir les pliques en direccions oposades i dues notes no es poden
+fusionar bé si hi ha una tercera nota a la mateixa columna. Aquí
+els dos Re tenen les pliques cap amunt i hi ha una tercera nota:
+el Do. Sabem com canviar la direcció de la plica usant
+@code{\stemDown}, i la Referència de la notació també explica com
+moure el Do: aplicar un desplaçament usant una de les ordres
+@code{\shift}. Però, quin? El Do està a la veu dos que té
+desactivat el desplaçament, i els dos Re estan a les veus u i
+tres, que tenen el desplaçament desactivat i activat,
+respectivament. Per això hem de desplaçar el Do un nivell més
+encara, usant @code{\shiftOnn} per evitar que interfereixi amb els
+dos Re. En aplicar aquests canvis obtenim:
+
+@cindex Tie, exemple de sobreescriptura
+@cindex staff-position, propietat, exemple
+
+@c line-width ensures no break
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
+rhMusic = \relative {
+ \new Voice {
+ r2 c''4.\( g8 |
+ \once \override Tie.staff-position = #3.5
+ bes1~ |
+ \bar "||"
+ \time 6/4
+ bes2.\tempo "Moderato" r8
+ \mergeDifferentlyHeadedOn
+ \mergeDifferentlyDottedOn
+ % Inicia la secció polifònica de quatre veus
+ <<
+ { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
+ \new Voice {
+ \voiceTwo
+ % Mou el c2 fora de la columna de la nota principal
+ % perquè la fusió funcioni
+ c,8~ \shiftOnn c2
+ }
+ \new Voice {
+ \voiceThree
+ % La plica al d2 ha de ser cap avall per permetre la fusió
+ s8 \stemDown d2
+ }
+ \new Voice {
+ \voiceFour
+ s4 fis4.
+ }
+ >> |
+ \mergeDifferentlyHeadedOff
+ \mergeDifferentlyDottedOff
+ g2.\) % continuació de la veu principal
+ }
+}
+
+lhMusic = \relative {
+ r2 <c' g ees>2( |
+ <d g, d>1)\arpeggio |
+ r2. d,,4 r4 r |
+ r4
+}
+
+\score {
+ \new PianoStaff <<
+ \new Staff = "RH" <<
+ \key g \minor
+ \rhMusic
+ >>
+ \new Staff = "LH" <<
+ \key g \minor
+ \clef "bass"
+ \lhMusic
+ >>
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+Ja gairebé està. Sols queden dos problemes: la plica cap avall
+sobre el Re fusionat no hauria d'estar aquí, i el Do estaria
+millor col·locat a la dreta dels Re. Sabem com fer les dues coses
+a partir d'ajustaments anteriors: fem la plica transparent, i
+movem el Do amb la propietat @code{force-hshift}. Aquí tenim el
+resultat final:
+
+@cindex NoteColumn, exemple de sobreescriptura
+@cindex force-hshift, propietat, exemple
+@cindex Stem, exemple de sobreescriptura
+@cindex transparent, propietat, exemple
+
+@c line-width ensures no break
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
+rhMusic = \relative {
+ \new Voice {
+ r2 c''4.\( g8 |
+ \once \override Tie.staff-position = #3.5
+ bes1~ |
+ \bar "||"
+ \time 6/4
+ bes2.\tempo "Moderato" r8
+ \mergeDifferentlyHeadedOn
+ \mergeDifferentlyDottedOn
+ % Inicia la secció polifònica de quatre veus
+ <<
+ { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
+ \new Voice {
+ \voiceTwo
+ c,8~
+ % Torna a posicionar el C2 a la dreta de la nota fucionada
+ \once \override NoteColumn.force-hshift = #1.0
+ % Mou el c2 for de la columna de la nota principal
+ % perquè funcioni la fusió
+ \shiftOnn
+ c2
+ }
+ \new Voice {
+ \voiceThree
+ s8
+ % La plica sobre la d2 ha de ser cap avall per permetre la fusió
+ \stemDown
+ % La plica sobre la d2 ha de ser invisible
+ \tweak Stem.transparent ##t
+ d2
+ }
+ \new Voice {
+ \voiceFour
+ s4 fis4.
+ }
+ >> |
+ \mergeDifferentlyHeadedOff
+ \mergeDifferentlyDottedOff
+ g2.\) % continuació de la veu principal
+ }
+}
+
+lhMusic = \relative {
+ r2 <c' g ees>2( |
+ <d g, d>1)\arpeggio |
+ r2. d,,4 r4 r |
+ r4
+}
+
+\score {
+ \new PianoStaff <<
+ \new Staff = "RH" <<
+ \key g \minor
+ \rhMusic
+ >>
+ \new Staff = "LH" <<
+ \key g \minor
+ \clef "bass"
+ \lhMusic
+ >>
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+
+@node Ajustaments addicionals
+@section Ajustaments addicionals
+@translationof Further tweaking
+
+@menu
+* Altres aplicacions dels ajustaments::
+* Ús de variables per als ajustaments de disposició::
+* Fulls d'estil::
+* Altres fonts d'informació::
+* Ajustaments avançats amb l'Scheme::
+@end menu
+
+@node Altres aplicacions dels ajustaments
+@subsection Altres aplicacions dels ajustaments
+@translationof Other uses for tweaks
+
+@menu
+* Unió de notes entre veus diferents::
+* Simulació de un calderó al MIDI::
+@end menu
+
+@cindex eliminar objectes
+@cindex objectes, eliminar
+
+@node Unió de notes entre veus diferents
+@unnumberedsubsubsec Unió de notes entre veus diferents
+@translationof Tying notes across voices
+
+@cindex lligar notes entre veus diferents
+
+El següent exemple mostra com connectar notes que estan a
+diferents veus utilitzant lligadures d'unió. Normalment sols es
+poden connectar mitjançant lligadures d'unió notes que estiguin a
+la mateixa veu. Usant dues veus, amb les notes lligades a una
+d'elles:
+
+@lilypond[quote]
+<< { b'8~ 8\noBeam } \\ { b'8[ g'] } >>
+@end lilypond
+
+@noindent
+i esborrant la primera plica (amb el seu claudàtor) cap amunt a
+aquesta veu, dóna la impressió que la lligadura es creua entres
+les veus:
+
+@funindex \omit
+@cindex Stem, exemple de remoció
+@cindex Flag, exemple de remoció
+@cindex @code{\omit}, exemple
+@cindex exemple de @code{\omit}
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+<<
+ {
+ \once \omit Stem
+ \once \omit Flag
+ b'8~ 8\noBeam
+ }
+\\
+ { b'8[ g'] }
+>>
+@end lilypond
+
+@seealso
+Manual de aprenentatge:
+@ref{El prefix once,,El prefix @code{@bs{}once}},
+@ref{La propietat stencil (segell)}.
+
+
+@node Simulació de un calderó al MIDI
+@unnumberedsubsubsec Simulació de un calderó al MIDI
+@translationof Simulating a fermata in MIDI
+
+@cindex segell, ús de la propietat
+@cindex fermata, realització a MIDI
+
+Per als objectes fora-del-pentagrama, normalment és millor
+sobreescriure la propietat @code{stencil} («segell») de l'objecte
+que la seva propietat @code{transparent} quan vulgueu treure'ls de
+la sortida impresa. Mitjançant l'establiment de la propietat
+@code{stencil} d'un objecte al valor @code{#f} podem treure
+l'objecte per complet de la sortida impresa. Això significa que
+no té efecte sobre la col·locació d'altres objectes que poguessin
+col·locar-se en relació a ell.
+
+Per exemple, si volguéssim canviar la indicació metronòmica amb el
+propòsit de simular un calderó a la sortida MIDI, segurament no
+voldríem que la indicació metronòmica aparegués a la sortida
+impresa, i no voldríem influir sobre la separació entre els dos
+sistemes ni sobre la col·locació de les anotacions adjacents sobre
+el pentagrama. Per tant, establir la seva propietat
+@code{stencil} al valor @code{#f} seria la millor manera. Mostrem
+aquí l'efecte dels dos mètodes:
+
+@cindex MetronomeMark, exemple de sobreescriptura
+@cindex transparent, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\score {
+ \relative {
+ % Visible tempo marking
+ \tempo 4=120
+ a'4 a a
+ \once \hide Score.MetronomeMark
+ % Tempo invisible que marca que s'allargui el fermata al MIDI
+ \tempo 4=80
+ a4\fermata |
+ % Tempo nou per a la propera secció
+ \tempo 4=100
+ a4 a a a |
+ }
+ \layout { }
+ \midi { }
+}
+@end lilypond
+
+@cindex MetronomeMark, exemple de sobreescriptura
+@cindex stencil, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\score {
+ \relative {
+ % Marcatge Visible del tempo
+ \tempo 4=120
+ a'4 a a
+ \once \omit Score.MetronomeMark
+ % Marcatge invisible del tempo per allargar el fermata al MIDI
+ \tempo 4=80
+ a4\fermata |
+ % Tempo nou per a la propera secció
+ \tempo 4=100
+ a4 a a a |
+ }
+ \layout { }
+ \midi { }
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+Els dos mètodes treuen de la sortida impresa la indicació
+metronòmica que allarga el calderó, i els dos afecten al temps del
+MIDI tal i com volíem, però la indicació metronòmica transparent
+de la primera línia força una col·locació molt alta de la
+indicació de tempo que segueix, mentre que la segona (amb el
+segell suprimit) no ho fa.
+
+@seealso
+Glossari musical:
+@rglos{system}.
+
+@node Ús de variables per als ajustaments de disposició
+@subsection Ús de variables per als ajustaments de disposició
+@translationof Using variables for layout adjustments
+
+@cindex variables, usar per a sobreescriptures
+@cindex sobreescriptures, usar variables per a
+@cindex ajustaments, usar variables per a
+@cindex ajustaments de disposició, usar variables per fer
+
+Les ordres de sobreescriptura són sovint llargues i tedioses
+d'escriure, i s'han d'escriure de forma absolutament correcta. Si
+les mateixes sobreescriptures s'han d'utilitzar molts cops, podria
+valdre la pena definir variables per desar-les.
+
+Suposem que volem realçar certes paraules de la lletra d'una cançó
+imprimint-les en cursiva i negreta. Les ordres @code{\italic} i
+@code{\bold} sols funcionen dins de la lletra de la cançó si estan
+incloses, junt amb la paraula o paraules que es pretenen
+modificar, dins d'un @code{\markup}, cosa que les fa tedioses
+d'escriure. La necessitat d'incloure les pròpies paraules
+impedeix que es puguin usar a variables simples. Podríem, com a
+alternativa, utilitzar les ordres @code{\override} y
+@code{\revert}?
+
+@example
+@code{\override Lyrics.LyricText.font-shape = #'italic}
+@code{\override Lyrics.LyricText.font-series = #'bold}
+
+@code{\revert Lyrics.LyricText.font-shape}
+@code{\revert Lyrics.LyricText.font-series}
+@end example
+
+Aquestes ordres també serien extremadament tedioses d'escriure si
+hi haguessin moltes paraules que volguéssim subratllar. Peró sí
+@emph{podem} definir-les com dues variables i usar-les per
+delimitar les paraules a destacar. Un altre avantatge de la
+utilització de variables per a aquestes sobreescriptures és que ja
+no són necessaris els espais que rodegen el punt, atès que no
+s'interpreten directament al mode @code{\lyricmode}. Vet aquí un
+exemple d'això, tot i que a la pràctica potser escolliríem uns
+noms de variables més curts perquè fossin més ràpids de teclejar:
+
+@cindex LyricText, exemple de sobreescriptura
+@cindex font-shape, propietat, exemple
+@cindex font-series, propietat, exemple
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+emphasize = {
+ \override Lyrics.LyricText.font-shape = #'italic
+ \override Lyrics.LyricText.font-series = #'bold
+}
+
+normal = {
+ \revert Lyrics.LyricText.font-shape
+ \revert Lyrics.LyricText.font-series
+}
+
+global = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
+
+SopranoMusic = \relative { c'4 | e4. e8 g4 g | a4 a g }
+AltoMusic = \relative { c'4 | c4. c8 e4 e | f4 f e }
+TenorMusic = \relative { e4 | g4. g8 c4. b8 | a8 b c d e4 }
+BassMusic = \relative { c4 | c4. c8 c4 c | f8 g a b c4 }
+
+VerseOne = \lyrics {
+ E -- | ter -- nal \emphasize Fa -- ther, | \normal strong to save,
+}
+
+VerseTwo = \lyricmode {
+ O | \once \emphasize Christ, whose voice the | wa -- ters heard,
+}
+
+VerseThree = \lyricmode {
+ O | \emphasize Ho -- ly Spi -- rit, | \normal who didst brood
+}
+
+VerseFour = \lyricmode {
+ O | \emphasize Tri -- ni -- ty \normal of | love and pow'r
+}
+
+\score {
+ \new ChoirStaff <<
+ \new Staff <<
+ \clef "treble"
+ \new Voice = "Soprano" { \voiceOne \global \SopranoMusic }
+ \new Voice = "Alto" { \voiceTwo \AltoMusic }
+ \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseOne }
+ \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseTwo }
+ \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseThree }
+ \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseFour }
+ >>
+ \new Staff <<
+ \clef "bass"
+ \new Voice = "Tenor" { \voiceOne \TenorMusic }
+ \new Voice = "Baix" { \voiceTwo \BassMusic }
+ >>
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+
+@node Fulls d'estil
+@subsection Fulls d'estil
+@translationof Style sheets
+
+La sortida que produeix el LilyPond es pot modificar profundament;
+consulteu @ref{Ajustament de la sortida} per llegir detalls sobre
+aquest tema. Però, que passa si teniu molts fitxers als quals
+voleu aplicar els vostres propis ajustaments? O què passa si,
+senzillament, voleu separar els ajustaments de la pròpia música?
+Tot això és força fàcil d'aconseguir.
+
+Vejam un exemple. No us preocupeu si no enteneu les parts que
+tenen tots els @code{#()}. Això s'explicarà a
+@ref{Ajustaments avançats amb l'Scheme}.
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+mpdolce =
+ \tweak self-alignment-X #-0.6
+ #(make-dynamic-script
+ #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})
+
+inst =
+#(define-music-function
+ (string)
+ (string?)
+ #{ <>^\markup \bold \box #string #})
+
+\relative {
+ \tempo 4=50
+ a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
+ b4 bes a2 |
+ \inst "Clarinet"
+ cis4.\< d8 e4 fis |
+ g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
+}
+@end lilypond
+
+Fem alguna cosa respecte a les definicions @code{mpdolce} i
+@code{inst}. Aquestes definicions produeixen la sortida que
+volem, però potser les voldríem utilitzar a una altra peça.
+Podríem simplement copiar-les i enganxar-les al principi de cada
+fitxer, però seria força molest. També fa que es quedin les
+definicions a la vista dins dels nostres fitxers de música, i jo
+personalment trobo tots els @code{#()} molt pocs estètics. Els
+amagarem dins d'un altre fitxer:
+
+@example
+%%% desar això a un fitxer amb el nom «definicions.ily»
+mpdolce =
+ \tweak self-alignment-X #-0.6
+ #(make-dynamic-script
+ #@{ \markup @{ \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce @} #@})
+
+inst =
+#(define-music-function
+ (string)
+ (string?)
+ #@{ <>^\markup \bold \box #string #@})
+@end example
+
+Farem referència a aquest fitxer utilitzant l'ordre
+@code{\include} al principi del fitxer de música (l'extensió
+@code{.ily} s'utilitza per distingir aquest fitxer d'inclusió
+--que se suposa que no ha de ser processat de forma independent--
+del fitxer principal). Ara modificarem la música (desem aquest
+fitxer com @file{musica.ly}).
+
+@c We have to do this awkward example/lilypond-non-verbatim
+@c because we can't do the \include stuff in the manual.
+
+@example
+\include "definicions.ily"
+
+\relative @{
+ \tempo 4=50
+ a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
+ b4 bes a2 |
+ \inst "Clarinete"
+ cis4.\< d8 e4 fis |
+ g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
+@}
+@end example
+
+@lilypond[quote,ragged-right]
+mpdolce =
+ \tweak self-alignment-X #-0.6
+ #(make-dynamic-script
+ #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})
+
+inst =
+#(define-music-function
+ (string)
+ (string?)
+ #{ <>^\markup \bold \box #string #})
+
+\relative {
+ \tempo 4=50
+ a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
+ b4 bes a2 |
+ \inst "Clarinet"
+ cis4.\< d8 e4 fis |
+ g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
+}
+@end lilypond
+
+Això té millor aspecte, però farem alguns canvis més. El
+glissando és difícil de veure, així que el farem més gruixut i
+l'aproparem als caps de les notes. Posarem la indicació
+metronòmica a sobre de la clau, en lloc d'anar a sobre de la
+primera nota. I per últim, el meu professor de composició odia
+les indicacions de compàs @q{C}, així que la convertirem en @q{4/4}.
+
+Malgrat això, no hem de canviar el fitxer @file{musica.ly}. Anem
+a substituir el nostre fitxer @file{definicions.ily} amb el següent:
+
+@example
+%%% definicions.ily
+mpdolce =
+ \tweak self-alignment-X #-0.6
+ #(make-dynamic-script
+ #@{ \markup @{ \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce @} #@})
+
+inst =
+#(define-music-function
+ (string)
+ (string?)
+ #@{ <>^\markup \bold \box #string #@})
+
+\layout@{
+ \context @{
+ \Score
+ \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
+ \override MetronomeMark.padding = #'3
+ @}
+ \context @{
+ \Staff
+ \override TimeSignature.style = #'numbered
+ @}
+ \context @{
+ \Voice
+ \override Glissando.thickness = #3
+ \override Glissando.gap = #0.1
+ @}
+@}
+@end example
+
+@lilypond[quote,ragged-right]
+mpdolce =
+ \tweak self-alignment-X #-0.6
+ #(make-dynamic-script
+ #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})
+
+inst =
+#(define-music-function
+ (string)
+ (string?)
+ #{ <>^\markup \bold \box #string #})
+
+\layout{
+ \context {
+ \Score
+ \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
+ \override MetronomeMark.padding = #'3
+ }
+ \context {
+ \Staff
+ \override TimeSignature.style = #'numbered
+ }
+ \context {
+ \Voice
+ \override Glissando.thickness = #3
+ \override Glissando.gap = #0.1
+ }
+}
+
+\relative {
+ \tempo 4=50
+ a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
+ b4 bes a2 |
+ \inst "Clarinet"
+ cis4.\< d8 e4 fis |
+ g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
+}
+@end lilypond
+
+Això té un aspecte molt millor! Ara suposeu que voleu publicar
+aquesta peça. Al meu professor de composició no li agraden les
+indicacions de compàs, però jo els tinc un cert apreci. Copiarem
+el fitxer actual
+
+¡Eso tiene un aspecto mucho mejor! Ahora suponga que quiere
+publicar esta pieza. A mi profesor de composición no le gustan
+las indicaciones de compás @q{C}, pero yo les tengo cierto cariño.
+Copiaremos el archivo actual @file{definicions.ily} a
+@file{publicar-web.ily} i modificarem aquest últim fitxer. Com el
+propòsit d'aquesta música és produir un PDF que es mostrarà a la
+pantalla, també augmentarem la mida general de la sortida.
+
+@example
+%%% publicar-web.ily
+mpdolce =
+ \tweak self-alignment-X #-0.6
+ #(make-dynamic-script
+ #@{ \markup @{ \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce @} #@})
+
+inst =
+#(define-music-function
+ (string)
+ (string?)
+ #@{ <>^\markup \bold \box #string #@})
+
+#(set-global-staff-size 23)
+
+\layout@{
+ \context @{
+ \Score
+ \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
+ \override MetronomeMark.padding = #'3
+ @}
+ \context @{
+ \Staff
+ @}
+ \context @{
+ \Voice
+ \override Glissando.thickness = #3
+ \override Glissando.gap = #0.1
+ @}
+@}
+@end example
+
+@lilypond[quote,ragged-right]
+mpdolce =
+ \tweak self-alignment-X #-0.6
+ #(make-dynamic-script
+ #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})
+
+inst =
+#(define-music-function
+ (string)
+ (string?)
+ #{ <>^\markup \bold \box #string #})
+
+#(set-global-staff-size 23)
+
+\layout{
+ \context { \Score
+ \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
+ \override MetronomeMark.padding = #'3
+ }
+ \context { \Voice
+ \override Glissando.thickness = #3
+ \override Glissando.gap = #0.1
+ }
+}
+
+\relative {
+ \tempo 4=50
+ a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
+ b4 bes a2 |
+ \inst "Clarinet"
+ cis4.\< d8 e4 fis |
+ g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
+}
+@end lilypond
+
+Ara, a la música, simplement substitueixo
+@code{\include "definicions.ily"} per @code{\include "publicar-web.ily"}. Per
+suposat, podríem fer això encara més pràctic. Podríem fer un
+fitxer @file{definiciones.ily} que contingués sols les definicions de
+@code{mpdolce} i de @code{inst}, un fitxer
+@file{publicar-web.ily} que contingués sols la secció
+@code{\layout} que es va mostrar a l'exemple, i un fitxer
+@file{universitat.ily} que contindria sols els ajustament per
+introduir la sortida que agrada al meu professor. El començament de
+@file{musica.ly} tindria ara aquest aspecte:
+
+@example
+\include "definiciones.ily"
+
+%%% Treure el comentari d'una sola d'aquestes línies!
+\include "publicar-web.ily"
+%\include "universitat.ily"
+@end example
+
+Aquest enfocament pot ser útil fins i tot si aneu a produir sols
+un conjunt de particel·les. Jo utilitzo mitja dotzena de fitxers
+de @q{fulls d'estil} per als meus projectes. Començo tots els
+fitxers de música amb un @code{\include "../global.ily"}, que conté
+
+@example
+%%% global.ily
+\version @w{"@version{}"}
+
+#(ly:set-option 'point-and-click #f)
+
+\include "../iniciar/iniciar-definicions.ily"
+\include "../iniciar/iniciar-disposicio.ily"
+\include "../iniciar/iniciar-capçaleres.ily"
+\include "../iniciar/iniciar-paper.ily"
+@end example
+
+
+@node Altres fonts d'informació
+@subsection Altres fonts d'informació
+@translationof Other sources of information
+
+La documentació del manual de Referència de Funcionament Intern
+conté muntanyes d'informació sobre el Lilypond, però es pot
+obtenir més informació encara llegint els fitxers interns del
+LilyPond. Per donar-los una ullada, en primer lloc heu de buscar
+la carpeta corresponent al seu sistema. La ubicació d'aquesta
+carpeta depèn (a) de si heu aconseguit el programa LilyPond
+descarregant un binari precompilat des del lloc web lilypond.org o
+i l'heu instal·lat mitjançant un gestor de paquets (és a dir,
+distribuït per GNU/Linux, o instal·lat sota fink o cygwin) o si va
+ser compilat a partir de la font, i (b) de quin sistema operatiu
+esteu utilitzant:
+
+@subsubsubheading Descàrrega des de lilypond.org
+
+@itemize @bullet
+@item GNU/Linux
+
+Dirigiu-vos a
+@example
+@file{@var{CARPETA_DE_INSTAL·LACIÓ}/lilypond/usr/@/share/lilypond/current/}
+@end example
+
+@item MacOS X
+
+Diríjase a
+@example
+@file{@var{CARPETA_DE_INSTAL·LACIÓ}/LilyPond.app/Contents/@/Resources/share/lilypond/current/}
+@end example
+
+o bé fent @code{cd} cap a aquest directori des del terminal, o bé
+mantenint polsada la tecla de Control i fent clic sobre
+l'aplicació del LilyPond, i escollint aquí
+@q{Mostrar el contingut del paquet}.
+
+@item Windows
+
+Mitjançant el Explorador del Windows, dirigiu-vos a
+@example
+@file{@var{CARPETA_DE_INSTAL·LACIÓ}/LilyPond/usr/@/share/lilypond/current/}
+@end example
+
+@end itemize
+
+@subsubsubheading Instal·lant mitjançant un gestor de paquets o
+compilat a partir de la font
+
+Dirigiu-vos a @file{@var{PREFIX}/share/lilypond/@var{X.Y.Z}/}, on
+@var{PREFIX} s'ha establert pel vostre administrador de paquets o
+guió @code{configure}, i @var{X.Y.Z} es el número de la versió del
+Lilypond.
+
+@smallspace
+
+Dins d'aquesta carpeta, les dues subcarpetes interessats són
+
+@itemize
+@item @file{ly/} - conté fitxers en format LilyPond
+@item @file{scm/} - conté fitxers en format Scheme
+@end itemize
+
+Començarem observant alguns fitxers que estan a
+@file{ly/}. Obriu @file{ly/property-init.ly} amb un editor de
+textos. El mateix que usaria normalment per al fitxers
+@file{.ly} servirà perfectament. Aquest fitxer conté les
+definicions de totes les instruccions estàndard predefinides del
+LilyPond, com per exemple @code{\tieUp} i @code{\slurDotted}.
+Podreu veure que no són res més que definicions de variables que
+contenen una o diverses ordres @code{\override}. Per exemple,
+@code{\tieDotted} està definit de tal forma que el valor és:
+
+@example
+tieDotted = @{
+ \override Tie.dash-period = #0.75
+ \override Tie.dash-fraction = #0.1
+@}
+@end example
+
+Si no us agraden els valors predeterminats, aquestes ordres
+predefinides es poden redefinir amb facilitat com qualsevol altra
+variable, al principi del seu fitxer de codi d'entrada.
+
+Els següents són els fitxers més útils que es troben a
+@file{ly/}:
+
+@multitable @columnfractions .4 .6
+@headitem Fitxer
+ @tab Contingut
+@item @file{ly/engraver-init.ly}
+ @tab Definicions de Contextos de gravadors
+@item @file{ly/paper-defaults-init.ly}
+ @tab especificacions de valors predeterminats relacionats amb el document
+@item @file{ly/performer-init.ly}
+ @tab Definicions de Contextos de interpretació
+@item @file{ly/property-init.ly}
+ @tab Definicions de totes las instruccions predefinides que són comunes
+@item @file{ly/spanner-init.ly}
+ @tab Definicions de les ordres predefinides relacionades amb els objectes d'extensió
+@end multitable
+
+Altres ajustos (com les definicions de les ordres de marcatge)
+s'emmagatzemen com fitxers @file{.scm} (de l'Scheme). El
+llenguatge de programació Scheme es fa servir per proporcoinar una
+interfície programable en el funcionament intern del LilyPond.
+Qualsevol explicació addicional sobre aquests fitxers es troba de
+moment fora de l'àmbit d'aquest manual, perquè es requereixen
+coneixements del llenguatge Scheme. S'adverteix als usuaris que
+cal una important quantitat de coneixements tècnics o de temps per
+comprendre el llenguatge Scheme i aquests fitxers
+(vegeu @rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}).
+
+Si ja teniu aquests coneixements, els fitxers de l'Scheme que
+poden interessar-vos són:
+
+@multitable @columnfractions .4 .6
+@headitem Fitxer
+ @tab Contingut
+@item @file{scm/auto-beam.scm}
+ @tab Valors predeterminats de sub-barrat
+@item @file{scm/define-grobs.scm}
+ @tab valors predeterminats de les propietats de grobs
+@item @file{scm/define-markup-commands.scm}
+ @tab Especificar totes les ordres de marcatge
+@item @file{scm/midi.scm}
+ @tab Ajustaments predeterminats per a la sortida MIDI
+@item @file{scm/output-lib.scm}
+ @tab Ajustaments que afecten l'aspecte dels trastos, colors, alteracions, línies divisòries, etc.
+@item @file{scm/parser-clef.scm}
+ @tab Definicions de les claus contemplades
+@item @file{scm/script.scm}
+ @tab Ajustaments predeterminats per a les articulacions
+@end multitable
+
+
+@node Ajustaments avançats amb l'Scheme
+@subsection Ajustaments avançats amb l'Scheme
+@translationof Advanced tweaks with Scheme
+
+Tot i que és possible fer moltes coses amb les ordres
+@code{\override} i @code{\tweak} , tenim una forma encara més
+poderosa de modificar el funcionament del LilyPond, mitjançant una
+interfície programable cap a les operacions internes del
+LilyPond. Es pot incorporar codi escrit en el llenguatge de
+programació Scheme, directament en el mecanisme de funcionament
+del LilyPond. Per descomptat, per fer això calen almenys uns
+coneixements bàsics de programació de l'Scheme, i proveïm una
+introducció al @rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
+
+Com exemple que il·lustra una de les moltes possibilitats, en lloc
+de donar a una propietat un valor constant, es pot establir al
+resultat d'una procediment de l'Scheme que s'invoca cada cop que
+el LilyPond accedeix a aquesta propietat. La propietat es pot
+establir dinàmicament a un valor determinat pel procediment al
+moment que s'invoca. En aquest exemple donem als caps de les
+notes un color que depèn de la seva posició dins del pentagrama.
+
+@cindex x11-color, funció, exemple de utilització
+@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
+@cindex color, propietat, establir a procediment de l'Scheme
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+#(define (color-notehead grob)
+ "Pinta el cap de la nota d'acord amb la seva posició a la partitura."
+ (let ((mod-position (modulo (ly:grob-property grob 'staff-position)
+ 7)))
+ (case mod-position
+ ;; Retorna els colors de l'arc de Sant Martí
+ ((1) (x11-color 'red )) ; for C
+ ((2) (x11-color 'orange )) ; for D
+ ((3) (x11-color 'yellow )) ; for E
+ ((4) (x11-color 'green )) ; for F
+ ((5) (x11-color 'blue )) ; for G
+ ((6) (x11-color 'purple )) ; for A
+ ((0) (x11-color 'violet )) ; for B
+ )))
+
+\relative {
+ % Disposa per obtenir el color del procediment color-notehead
+ \override NoteHead.color = #color-notehead
+ a2 b | c2 d | e2 f | g2 a |
+}
+@end lilypond
+
+Es poden trobar exemples addicionals que mostren la utilització
+d'aquestes interfícies programables, a
+@rextendnamed{Callback functions,Funcions de callback}.
projects / lilypond.git / blobdiff