Guide, node Updating translation committishes..
@end ignore
-@c \version "2.19.2"
+@c \version "2.19.22"
+
+@c Translators: Walter Garcia-Fontes
+@c Translation checkers:
+
@node Conceptes fonamentals
@chapter Conceptes fonamentals
per als nous usuaris. Aquesta secció us explicarà part d'aquesta
estructura, però pot obviar certs detalls per simplificar. Per
veure una descripció més completa del format d'entrada, consulteu
-@ruser{File structure}.
+@rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
@menu
* Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond::
* La partitura és una (única) expressió musical composta::
* Niuat d'expressions musicals::
-* Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures::
+* Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures::
@end menu
@node Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
constitueix un punt de partida útil.
@funindex \book
-@funindex book
@funindex \score
-@funindex score
@cindex book (llibre)
@cindex score (partitura)
@cindex llibre
entrada com aquesta:
@example
-\relative c'' @{
- c4 a d c
+\relative @{
+ c''4 a d c
@}
@end example
\score @{
\new Staff @{
\new Voice @{
- \relative c'' @{
- c4 a b c
+ \relative @{
+ c''4 a b c
@}
@}
@}
@end example
@funindex \header
-@funindex header
@funindex \layout
-@funindex layout
@funindex \midi
-@funindex midi
@cindex midi
@cindex capçalera
@cindex disposició
cap expressió musical. Per tant, es poden posar dins d'un bloc
@code{\score} o a fora d'ell. De fet, aquestes instruccions se
situen en general fora del bloc @code{\score} (per exemple,
-@code{\header} se sol col.locar abans de la instrucció
+@code{\header} se sol col·locar abans de la instrucció
@code{\score}, com mostra l'exemple que apareix al principi de la
secció.)
i @code{\midi @{ @}}. Si apareixen tal i com es mostren aquí, fan
que el LilyPond produeixi una sortida impresa i una sortida MIDI,
respectivament. Es descriuen amb tot detall al manual de
-Referència de la notació, a @ruser{Score layout} i a
-@ruser{Creating MIDI files}.
+Referència de la notació, a @rusernamed{Score layout,Disposició de la partitura}
+i a @rusernamed{Creating MIDI output,Creació de sortida MIDI}.
@cindex partitures, diverses
@cindex book, bloc implícit
@cindex implícit, bloc book
@funindex \book
-@funindex book
Podem escriure diversos blocs @code{\score}. Cada un d'ells rebrà
el mateix tractament que una partitura independent, però es
@code{\book}, ja sigui explícit o implícitament) afecta als blocs
@code{\score} que estan dins d'aquest @code{\book}.
-Per veure més detalls, consulteu @ruser{Multiple scores in a book}.
+Per veure més detalls, consulteu
+@rusernamed{Multiple scores in a book,Partitures múltiples en un llibre}.
@cindex variables
variables}. Totes les plantilles fan servir el següent:
@example
-melodia = \relative c' @{
- c4 a b c
+melodia = \relative @{
+ c'4 a b c
@}
\score @{
qualsevol nom que se us acudeixi, sempre i quan contingui sols
caràcters alfabètics i sigui diferent a qualsevol dels noms
d'instrucció del LilyPond. Per veure més detalls, consulteu
-@ref{Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions}. Les
+@ref{Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions}. Les
limitacions exactes que afecten els noms de variable es detallen a
-@ruser{File structure}.
+@rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
@seealso
Per veure una definició completa del format del codi d'entrada,
-consulteu @ruser{File structure}
+consulteu @rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}
@node La partitura és una (única) expressió musical composta
@subsection La partitura és una (única) expressió musical composta
@cindex musical, expressió, composta
@cindex expressió musical composta
@funindex \score
-@funindex score
En la secció anterior, @ref{Introducció a l'estructura dels
fitxers del LilyPond}, hem pogut veure l'organització general dels
partirem d'una gran expressió musical i recorrerem el camí invers
cap avall. Per simplicitat, farem sols un cantant i un piano.
No necessitem un @code{StaffGroup} (que simplement agrupa un cert
-nombre de pautes amb un claudàtor a l'esquerra) per a aquest
+nombre de pautes amb una clau a l'esquerra) per a aquest
conjunt, i aleshores el retirem. Tot i així, @emph{sí} necessitem
pentagrames per a un cantant i un piano.
que el pentagrama inferior encara no té la clau de Fa.
En aquest moment podríem començar a ficar les notes. Dins dels
-claudàtors que segueixen a @code{\new Voice = "vocal"}, podríem
+claus que segueixen a @code{\new Voice = "vocal"}, podríem
començar escrivint
@example
-\relative c'' @{
- r4 d8\noBeam g, c4 r
+\relative @{
+ r4 d''8\noBeam g, c4 r
@}
@end example
Igual que @code{\addlyrics}, això activa el mode d'entrada de
lletra. Sense això, el LilyPond intentaria interpretar el
contingut com a notes, cosa que generaria errors (Hi ha d'altres
-modes, vegeu @ruser{Input modes}).
+modes, vegeu @rusernamed{Input modes,Modes d'entrada}).
Així doncs, tot escrivint algunes notes, i una clau de Fa per a la
mà esquerra, ara tenim un fragment musical de debò:
@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
-melody = \relative c'' { r4 d8\noBeam g, c4 r }
+melody = \relative { r4 d''8\noBeam g, c4 r }
text = \lyricmode { And God said, }
-upper = \relative c'' { <g d g,>2~ <g d g,> }
-lower = \relative c { b2 e }
+upper = \relative { <g' d g,>2~ <g d g,> }
+lower = \relative { b,2 e }
\score {
<<
@seealso
Referència de la notació:
-@ruser{Estructura d'una partitura}.
+@rusernamed{Structure of a score,Estructura d'una partitura}.
@node Niuat d'expressions musicals
@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
\new Staff {
- \relative g' {
- r4 g8 g c4 c8 d |
+ \relative {
+ r4 g'8 g c4 c8 d |
e4 r8
<<
{ f8 c c }
@cindex pentagrama, posicionat del
-La secció ossia es pot col.locar a sobre del pentagrama de la
+La secció ossia es pot col·locar a sobre del pentagrama de la
manera següent:
@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
\new Staff = "main" {
- \relative g' {
- r4 g8 g c4 c8 d |
+ \relative {
+ r4 g'8 g c4 c8 d |
e4 r8
<<
{ f8 c c }
Aquest exemple utilitza @code{\with}, que s'explica en tot detall
més endavant. És un mitjà per modificar el comportament
predeterminat d'un sol pentagrama. En aquest exemple, diu que el
-pentagrama nou s'ha de col.locar per sobre del pentagrama anomenat
+pentagrama nou s'ha de col·locar per sobre del pentagrama anomenat
@qq{main} en comptes de la posició predeterminada que seria per sota.
@seealso
Els fragments d'ossia s'escriuen sovint sense clau i sense
indicació de compàs, i generalment amb una lletra més petita. Per
fer això caldrien més ordres que encara no s'han vist. Vegeu
-@rlearningnamed{Size of objects,Mida dels objectes} i
-@ruser{Ossia staves}.
+@ref{Mida dels objectes} i @ruser{Pentagrames d'Ossia}.
-@node Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
-@subsection Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
+@node Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures
+@subsection Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures
@translationof On the un-nestedness of brackets and ties
-@cindex claudàtors i parèntesis, niuat de
-@cindex claudàtors i parèntesis, tipus de
-@cindex claudàtors i parèntesis, tancar en front a marcar
+@cindex claus i parèntesis, niuat de
+@cindex claus i parèntesis, tipus de
+@cindex claus i parèntesis, tancar en front a marcar
A l'escriptura del fitxer d'entrada del LilyPond hem pogut veure
-alguns tipus de parèntesis, claudàtors i angles de diversos
+alguns tipus de parèntesis, claus i claudàtors de diversos
tipus. Obeeixen a diverses regles que el principi poden semblar
confuses. Abans d'explicar aquestes regles, fem un repàs a les
-diverses classes de claudàtors, claus i parèntesis.
+diverses classes de parèntesis, claus i claudàtors.
@c attempt to force this onto a new page
@need 50
@item @code{( @dots{} )}
@tab Marca el començament i el final d'una lligadura d'expressió
@item @code{\( @dots{} \)}
- @tab Marca el començament d'una lligadura de frasseig
+ @tab Marca el començament d'una lligadura de fraseig
@item @code{[ @dots{} ]}
@tab Marca el començament i el final d'un barrat manual
@end multitable
A les anteriors hem d'afegir d'altres construccions que generen
-línies entre o a través de ls notes: les lligadures d'unió
+línies entre o a través de les notes: les lligadures d'unió
(marcades amb un accent corb, @code{~}), els grups especials que
s'escriuen amb @code{\tuplet x/y @{ @dots{} @}}, i les notes
d'adorn, que s'escriuen amb @code{\grace @{ @dots{} @}}.
Fora del LilyPond, l'ús convencional dels parèntesis i d'altres
-claudàtors requereix que els diversos tipus es trobin niuats
+claus requereix que els diversos tipus es trobin niuats
correctament, com a: @code{<< [ @{ ( @dots{} ) @} ] >>}, de manera
que els parèntesis que es tanquen han de trobar-se a l'ordre
exactament oposat als dels parèntesis que s'obren. Això
la barra (una cosa que potser no sigui molt musical, però és
possible):
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
-g8\( a b[ c b\) a] g4
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative { g'8\( a b[ c b\) a] g4 }
@end lilypond
-En general, els diversos tipus de claudàtors, i els que es fan
+En general, els diversos tipus de parèntesis, i els que es fan
servir per grups especials, lligadures d'unió i notes d'adorn, es
poden barrejar amb total llibertat. Aquest exemple mostra una
barra que s'estén cap a l'interior d'un grup de valoració especial
(línia 1), una lligadura d'expressió que es perllonga cap a
-l'interior d'un grup especial, una lligadura d'unió que travessa
+l'interior d'un grup excedent, una lligadura d'unió que travessa
dos grups especials, i una lligadura de fraseig que surt de
-l'interior d'un grup especial (línies 3 i 4).
+l'interior d'un grup excedent (línies 3 i 4).
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
-r16[ g \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
-g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
-g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
-\tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative {
+ r16[ g' \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
+ g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
+ g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
+ \tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
+}
@end lilypond
més fonamental de tots--.
@menu
-* Escolto veus::
+* Sento veus::
* Veus explícites::
* Veus i música vocal::
@end menu
-@node Escolto veus
-@subsection Escolto veus
+@node Sento veus
+@subsection Sento veus
@translationof I'm hearing Voices
@cindex polifonia
suposat; aleshores, quan, exactament, es necessiten diverses veus?
En primer lloc observeu aquest exemple de quatre acords:
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
-\key g \major
-<d g>4 <d fis> <d a'> <d g>
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative {
+ \key g \major
+ <d' g>4 <d fis> <d a'> <d g>
+}
@end lilypond
Això es pot expressar utilitzant sols símbols d'acord amb angles
@end lilypond
@cindex veus, nomenament de
-@cindex veus que creuen claudàtors
-@cindex lligadures que creuen claudàtors
+@cindex veus que creuen claus
+@cindex lligadures que creuen claus
Aquest exemple té sols dues veus, però la mateixa construcció es
pot usar per codificar tres o més veus mitjançant l'addició de més
forma correcta.
@lilypond[quote,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
% Veu principal
- c16 d e f
+ c'16 d e f
% Veu "1" Veu "2" Veu "3"
<< { g4 f e } \\ { r8 e4 d c8~ } >> |
<< { d2 e } \\ { c8 b16 a b8 g~ 2 } \\ { s4 b c2 } >> |
(de prolongació i d'expressió) solament poden connectar notes
que estiguin dins de la mateixa veu, en conseqüència les
lligadures no poden entrar o sortir d'una construcció
-simultània. A la inversa, les veus paral.leles de construccions
+simultània. A la inversa, les veus paral·leles de construccions
simultànies diferents sobre el mateix pentagrama són la mateixa
veu. Hi ha altres propietats relatives a les veus que també
impliquen construccions simultànies. A continuació veiem el mateix
construccions, com s'indica aquí a la veu de triangles blaus.
@lilypond[quote,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
% Veu principal
- c16 d e f
+ c'16 d e f
<< % Bar 1
{
\voiceOneStyle
magenta. @code{\voiceNeutralStyle} (que tampoc no es fa servir
aquí) retorna tot a l'estil predeterminat. Veurem més endavant
com l'usuari pot crear instruccions com aquestes. Vegeu
-@rlearningnamed{Visibility and color of objects,Visibilitat i
-color dels objectes} i
-@rlearningnamed{Using variables for layout adjustments,Ús de
-variables per als ajustos de disposició}.
+@ref{Visibilitat i color dels objectes} i
+@ref{Ús de variables per als ajustaments de disposició}.
@cindex polifonia i mode relatiu
@cindex relatiu, mode, polifonia i
@code{notaE} és relativa a @code{notaD}, no a @code{notaA}.
Una forma alternativa, que podria ser més clara si les notes a les
-veus estan molt separades, és col.locar una instrucció
+veus estan molt separades, és col·locar una instrucció
@code{\relative} al principi de cada veu:
@example
complexa. Heus aquí les notes dels dos primers compassos del segon
dels Dos Nocturns de Chopin, Op 32. Aquest exemple s'utilitzarà
en fases posteriors dins del present capítol i el següent, per
-il.lustrar diverses tècniques per produir notació, i per tant us
+il·lustrar diverses tècniques per produir notació, i per tant us
demanem que ignoreu per ara qualsevol cosa al codi subjacent que
li sembli misteriós i tan sols es concentri a la música i les veus
(totes les complicacions s'explicaran a seccions posteriors).
@c The following should appear as music without code
@lilypond[quote,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
\key aes \major
<< % Veu u
- { c2 aes4. bes8 }
+ { c''2 aes4. bes8 }
\\ % Voice two
{
% Ignoreu aquestes expressions per ara, s'explicaran al Cap. 4
@c The following should appear as music without code
@c The three voice styles should be defined in -init
@lilypond[quote,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
\key aes \major
<<
{ % Veu u
\voiceOneStyle
- c2 aes4. bes8
+ c''2 aes4. bes8
}
\\ % Veu dos
{ \voiceTwoStyle
música del primer compàs a tres veus:
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
\key aes \major
<<
- { c2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
+ { c''2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
>> |
<c ees aes c>1 |
}
invertides (@code{\\}).
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
\key aes \major
<< % Veu u
- { c2 aes4. bes8 }
+ { c''2 aes4. bes8 }
\\ % Veu dos
{ <ees, c>2 des }
\\ % Omet Veu tres
@noindent
Veiem que això arregla la direcció de la plica, però la
-col.locació horitzontal de les notes no és la desitjada. El
+col·locació horitzontal de les notes no és la desitjada. El
LilyPond desplaça les notes interiors quan elles o les seves
-pliques d'una altra manera col.lisionarien amb les veus exteriors,
+pliques d'una altra manera col·lisionarien amb les veus exteriors,
però això no és el més adequat per a música de piano. En altres
situacions, els desplaçaments que el LilyPond aplica poden no
-eliminar les col.lisions. El LilyPond aporta diverses formes
-d'ajustar la col.locació horitzontal de les notes. Encara no
+eliminar les col·lisions. El LilyPond aporta diverses formes
+d'ajustar la col·locació horitzontal de les notes. Encara no
estem preparats per veure com es corregeix això, per la qual cosa
deixarem el problema per a una secció posterior (vegeu la
propietat @code{force-hshift} a
-@rlearningnamed{Fixing overlapping notation,Arreglar notació amb
-superposicions}).
+@ref{Ajustament de la notació amb superposicions}).
@warning{No es poden crear lletres ni objectes d'extensió
(com ara lligadures, reguladors, etc.) @q{entre} veus diferents.}
@seealso
Referència de la notació:
-@ruser{Multiple voices}.
+@ruser{Veus múltiples}.
@node Veus explícites
@funindex \voiceOne
-@funindex voiceOne
@funindex \voiceTwo
-@funindex voiceTwo
@funindex \voiceThree
-@funindex voiceThree
@funindex \voiceFour
-@funindex voiceFour
@funindex \oneVoice
-@funindex oneVoice
@funindex \new Voice
@cindex contextos de veu, creació de
@example
\new Staff @{
- \relative c' @{
- << @{ e4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
+ \relative @{
+ << @{ e'4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
@}
@}
@end example
@example
\new Staff <<
- \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative c' @{ e4 f g a @} @}
- \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative c' @{ c4 d e f @} @}
+ \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative @{ e'4 f g a @} @}
+ \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative @{ c'4 d e f @} @}
>>
@end example
@c The following example should not display the code
@lilypond[ragged-right,quote]
\new Staff <<
- \new Voice = "1" { \voiceOne \relative c' { e4 f g a } }
- \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative c' { c4 d e f } }
+ \new Voice = "1" { \voiceOne \relative { e'4 f g a } }
+ \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative { c'4 d e f } }
>>
@end lilypond
indicacions de dinàmica:
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
% Comportament predeterminat o comportament després de \oneVoice
- c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+ c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
}
@end lilypond
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
\voiceOne
- c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+ c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
\oneVoice
c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
}
@end lilypond
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
\voiceTwo
- c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+ c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
\oneVoice
c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
}
que es pugui traçar una lligadura per sobre d'elles.
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
\voiceOneStyle
% Aquesta secció és homofònica
- c16^( d e f
+ c'16^( d e f
% Comença una secció simultània de tres veus
<<
- % Continua la veu principal en paral.lel
+ % Continua la veu principal en paral·lel
{ g4 f e | d2 e) | }
% Inicia la segona veu
\new Voice {
haver-hi una forma més natural d'escriure la música.
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
- c16^( d e f
+\new Staff \relative {
+ c'16^( d e f
<<
{ g4 f e | d2 e) | }
\new Voice {
està en silenci, com per exemple:
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' <<
+\new Staff \relative <<
% Inicia la primera veu
\new Voice {
\voiceOne
- c16^( d e f g4 f e | d2 e) |
+ c'16^( d e f g4 f e | d2 e) |
}
% Inicia la segona veu
\new Voice {
@subsubheading Columnes de notes
@cindex columna de notes
-@cindex col.lisions de notes
-@cindex notes, col.lisions de
+@cindex col·lisions de notes
+@cindex notes, col·lisions de
@cindex desplaçament, instruccions de
@funindex \shiftOff
-@funindex shiftOff
@funindex \shiftOn
-@funindex shiftOn
@funindex \shiftOnn
-@funindex shiftOnn
@funindex \shiftOnnn
-@funindex shiftOnnn
Les notes properes a un acord, o les notes que es produeixen al
mateix temps en diferents veus, es disposen en dos (i
Reben el nom de columnes de notes. Hi ha columnes diferents per a
cada veu, i el desplaçament especificat en curs depenent de la veu
s'aplica a la columna de la nota si en cas contrari es produís una
-col.lisió. Això es pot veure a l'exemple anterior. Al compàs 2 el
+col·lisió. Això es pot veure a l'exemple anterior. Al compàs 2 el
Do a la veu dos està desplaçat a la dreta respecte del Re de la
veu u, i a l'últim acord el Do de la veu tres també està desplaçat
a la dreta respecte de les altres notes.
Les instruccions @code{\shiftOn}, @code{\shiftOnn},
@code{\shiftOnnn} i @code{\shiftOff} especifiquen el grau que
s'han de desplaçar les notes i acords de la veu si en cas contrari
-es produís una col.lisió. De forma predeterminada, les veus
+es produís una col·lisió. De forma predeterminada, les veus
exteriors (normalment les veus u i dos) tenen com a especificació
@code{\shiftOff}, mentre que les veus interiors (tres i quatre)
tenen especificat @code{\shiftOn}. Quan s'aplica un desplaçament,
@code{\shiftOnn} i @code{\shiftOnnn} defineixen nivells
addicionals de desplaçament que es poden especificar temporalment
-per resoldre col.lisions en situacions complexes (vegeu
-@rlearningnamed{Real music example,Exemples reals de música}).
+per resoldre col·lisions en situacions complexes (vegeu
+@ref{Exemple real de música}).
Una columna de notes pot contenir sols una nota (o acord) d'una
veu amb les pliques cap amunt i una nota (o acord) d'una veu amb
@seealso
Manual d'aprenentatge:
-@rlearningnamed{Moving objects,Moure objectes}.
+@ref{Moviment d'objectes}.
Referència de la notació:
-@ruser{Multiple voices}.
+@ruser{Veus múltiples}.
@node Veus i música vocal
@funindex \new Lyrics
@funindex \lyricsto
-@funindex lyricsto
@funindex Lyrics
@cindex Lyrics, creació d'un context
@cindex lletra, creació d'un context de
@lilypond[quote,verbatim]
<<
\new Voice = "una" {
- \relative c'' {
+ \relative {
\autoBeamOff
\time 2/4
- c4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
+ c''4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
}
}
\new Lyrics \lyricsto "una" {
@cindex lletra i barrat
@cindex barrat i lletra
@funindex \autoBeamOff
-@funindex autoBeamOff
El barrat automàtic que el LilyPond usa de forma predeterminada
funciona bé per a la música instrumental, però no tan bé per a
@funindex \new ChoirStaff
@funindex ChoirStaff
@funindex \lyricmode
-@funindex lyricmode
@cindex vocal, estructura d'una partitura
@cindex cor, sistema de
Ara reutilitzarem l'exemple anterior de «Judes Macabeu» per a
-il.lustrar aquesta tècnica més flexible. Primer la reescriurem
+il·lustrar aquesta tècnica més flexible. Primer la reescriurem
per que faci servir variables, de manera que la música i la lletra
es puguin separar de l'estructura de pentagrames. També
introduirem una clau de grup de ChoirStaff. La lletra pròpiament
@lilypond[quote,verbatim]
global = { \key f \major \time 6/8 \partial 8 }
-SopOneMusic = \relative c'' {
- c8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
+SopOneMusic = \relative {
+ c''8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
}
SopOneLyrics = \lyricmode {
Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn, __
}
-SopTwoMusic = \relative c' {
- r8 | r4. r4 c8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
+SopTwoMusic = \relative {
+ r8 | r4. r4 c'8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
}
SopTwoLyrics = \lyricmode {
Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
Aquesta és l'estructura bàsica de totes les partitures vocals. Es
poden afegir més pentagrames segons es necessiti, es poden afegir
més veus als pentagrames i més estrofes a la lletra, i les
-variables que contenen la música es poden col.locar fàcilment en
+variables que contenen la música es poden col·locar fàcilment en
fitxers separats quan es facin massa llargs.
@cindex himne, estructura de
@lilypond[quote,verbatim]
keyTime = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
-SopMusic = \relative c' { c4 | e4. e8 g4 g | a4 a g }
-AltoMusic = \relative c' { c4 | c4. c8 e4 e | f4 f e }
-TenorMusic = \relative c { e4 | g4. g8 c4. b8 | a8 b c d e4 }
-BassMusic = \relative c { c4 | c4. c8 c4 c | f8 g a b c4 }
+SopMusic = \relative { c'4 | e4. e8 g4 g | a4 a g }
+AltoMusic = \relative { c'4 | c4. c8 e4 e | f4 f e }
+TenorMusic = \relative { e4 | g4. g8 c4. b8 | a8 b c d e4 }
+BassMusic = \relative { c4 | c4. c8 c4 c | f8 g a b c4 }
VerseOne =
\lyricmode { E -- | ter -- nal fa -- ther, | strong to save, }
@seealso
Referència de la notació:
-@ruser{Vocal music}.
+@rusernamed{Vocal music,Música vocal}.
@node Contextos i gravadors
fitxer d'entrada. Per exemple, compareu l'entrada i la sortida
del següent exemple:
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
-cis4 cis2. | a4 a2. |
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative { cis''4 cis2. | a4 a2. | }
@end lilypond
L'entrada és força greu, però a la sortida s'han afegit línies
@translationof Creating contexts
@funindex \new
-@funindex new
@cindex nous contextos
@cindex creació de contextos
@cindex contextos, creació de
\clef "treble"
\key g \minor
\new Voice { % crea la veu per a les notes de la mà dreta
- \relative c'' { % inici de les notes de la mà dreta
- d4 ees16 c8. |
+ \relative { % inici de les notes de la mà dreta
+ d''4 ees16 c8. |
d4 ees16 c8. |
} % fi de les notes de la mà dreta
} % fi de la veu de la mà dreta
\key g \minor
\new Voice { % crea la veu de la mà esquerra
\voiceOne
- \relative g { % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
+ \relative { % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
g8 <bes d> ees, <g c> |
g8 <bes d> ees, <g c> |
} % fi de les notes de la veu u de la mà esquerra
} % fi de la veu u de la mà esquerra
\new Voice { % crea la veu dos de la mà esquerra
\voiceTwo
- \relative g { % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
+ \relative { % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
g4 ees |
g4 ees |
} % fi de les notes de la veu dos de la mà esquerra
} % fi de l'expressió única de música composta
@end lilypond
-(Observeu com totes les instruccions que obren un bloc amb un
-claudàtor corb, @code{@{}, o amb angles dobles, @code{<<}, estan
+(Observeu com totes les instruccions que obren un bloc amb una
+clau, @code{@{}, o amb angles dobles, @code{<<}, estan
sagnades (tenen un marge addicional) amb dos espais addicionals,
-i el claudàtor de tancament corresponent té un marge exactament
+i la clau de tancament corresponent té un marge exactament
igual. Tot i no ser necessari, observar aquesta pràctica reduirà
considerablement el nombre d'errors de @q{parèntesis
descompensats}, i es recomana especialment. Permet apreciar d'una
descompensat apareixerà molt clarament. Observeu també com el
pentagrama de la mà esquerra es crea usant dobles angles perquè
requereix dues veus, mentre que el pentagrama de la mà dreta es
-crea amb una expressió musical única tancada entre claudàtors
+crea amb una expressió musical única tancada entre claus
perquè sols requereix una veu.)
@cindex contextos, nomenament
@seealso
Referència de la notació:
-@ruser{Creating contexts}.
+@rusernamed{Creating and referencing contexts,Creació i referència de contextos}.
@node Explicació dels gravadors
@cindex context, propietats de, modificació
@cindex modificar les propietats de context
@funindex \set
-@funindex set
@funindex \unset
-@funindex unset
Els contextos es responsabilitzen de mantenir els valors d'un cert
nombre de @emph{properties} de context. Moltes d'elles es poden
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
<<
- \new Staff \relative c'' {
+ \new Staff \relative {
\set Staff.instrumentName = #"Soprano"
- c2 c
+ c''2 c
}
- \new Staff \relative c' {
+ \new Staff \relative {
\set instrumentName = #"Alto" % Incorrecte!
- d2 d
+ d'2 d
}
>>
@end lilypond
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
<<
- \new Staff \relative c'' {
- aeses2 aes
+ \new Staff \relative {
+ aeses'2 aes
}
- \new Staff \relative c'' {
+ \new Staff \relative {
\set Staff.extraNatural = ##f
- aeses2 aes
+ aeses'2 aes
}
>>
@end lilypond
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
<<
- \new Staff \relative c'' {
- aeses2 aes
+ \new Staff \relative {
+ aeses'2 aes
}
- \new Staff \relative c'' {
+ \new Staff \relative {
\set Score.extraNatural = ##f
- aeses2 aes
+ aeses'2 aes
}
>>
@end lilypond
@subsubheading Canviar les propietats d'un context amb @code{\with}
@funindex \with
-@funindex with
@cindex context, propietats de, establiment amb \with
El valor predeterminat de les propietats de context es pot
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
<<
\new Staff {
- \relative c'' {
- gisis4 gis aeses aes
+ \relative {
+ gisis'4 gis aeses aes
}
}
\new Staff \with { extraNatural = ##f } {
- \relative c'' {
- gisis4 gis aeses aes
+ \relative {
+ gisis'4 gis aeses aes
}
}
>>
@cindex contextos, establir propietats de, amb \context
@funindex \context
-@funindex context
Els valors de propietat dels contextos es poden establir per a
@emph{tots} els contextos d'un tipus determinat, com per exemple
del seu tipus, com @code{Staff}, precedit d'una barra invertida:
@code{\Staff}. L'enunciat que estableix el valor de la propietat
és el mateix que el que està en un bloc @code{\with}, presentat
-anteriorment. Es col.loca en un bloc @code{\context} dins d'un
+anteriorment. Es col·loca en un bloc @code{\context} dins d'un
bloc @code{\layout}. Cada bloc @code{\context} afecta a tots els
contextos del tipus especificat al llarg del bloc @code{\score} o
@code{\book} en el que apareix el bloc @code{\layout}. A
@lilypond[verbatim,quote]
\score {
\new Staff {
- \relative c'' {
- cisis4 e d cis
+ \relative {
+ cisis''4 e d cis
}
}
\layout {
\score {
<<
\new Staff {
- \relative c'' {
- gisis4 gis aeses aes
+ \relative {
+ gisis'4 gis aeses aes
}
}
\new Staff {
- \relative c'' {
- gisis4 gis aeses aes
+ \relative {
+ gisis'4 gis aeses aes
}
}
>>
@seealso
Referència de la notació:
-@ruser{Changing context default settings}.
+@rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
@c FIXME
@c uncomment when backslash-node-name issue is resolved -pm
-@ruser{The set command}
+@rusernamed{The set command,L'ordre set}
Referència de funcionament intern:
@rinternals{Contexts},
@cindex eliminació de gravadors
@funindex \consists
-@funindex consists
@funindex \remove
-@funindex remove
Hem vist que cada un dels contextos conté diversos gravadors, cada
u dels quals és al seu cop responsable de la producció d'una
@code{\with} situada immediatament després de la instrucció que
crea el context, com a la secció anterior.
-Com a il.lustració, repetim un exemple estret de la secció
+Com a il·lustració, repetim un exemple estret de la secció
anterior amb les línies del pentagrama eliminades. Recordeu que
les línies del pentagrama estan dibuixades pel gravador
@code{Staff_symbol_engraver}.
\new Staff \with {
\remove "Staff_symbol_engraver"
}
-\relative c' {
- c4 d
+\relative {
+ c'4 d
\set fontSize = #-4 % fes més petits els caps de les notes
e4 f |
\set fontSize = #2.5 % fes més grans els caps de les notes
\new Voice \with {
\consists "Ambitus_engraver"
} {
- \relative c'' {
+ \relative {
\voiceOne
- c4 a b g
+ c''4 a b g
}
}
\new Voice {
- \relative c' {
+ \relative {
\voiceTwo
- c4 e d f
+ c'4 e d f
}
}
>>
}
<<
\new Voice {
- \relative c'' {
+ \relative {
\voiceOne
- c4 a b g
+ c''4 a b g
}
}
\new Voice {
- \relative c' {
+ \relative {
\voiceTwo
- c4 e d f
+ c'4 e d f
}
}
>>
@subsubheading Canviar tots els contextos del mateix tipus
@funindex \layout
-@funindex layout
Els exemples anteriors mostren la manera d'eliminar o afegir
gravadors als contextos individuals. També és possible eliminar o
\score {
<<
\new Staff {
- \relative c'' {
- c4 a b g
+ \relative {
+ c''4 a b g
}
}
\new Staff {
- \relative c' {
- c4 a b g
+ \relative {
+ c'4 a b g
}
}
\new Staff {
\clef "G_8"
- \relative c' {
- c4 a b g
+ \relative {
+ c'4 a b g
}
}
\new Staff {
\clef "bass"
- \relative c {
+ \relative {
c4 a b g
}
}
@seealso
Referència de la notació:
-@ruser{Modifying context plug-ins},
-@ruser{Changing context default settings}.
+@rusernamed{Modifying context plug-ins,Modificactió dels connectors de context},
+@rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
@knownissues
Els gravadors @code{Stem_engraver} i @code{Beam_engraver}
podeu posar els pentagrames que voleu? Les plantilles estan molt
bé, però què passa si voleu alguna cosa que està en cap plantilla?
Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu
-@rlearningnamed{Templates,Plantilles})
+@ref{Plantilles})
que us poden servir com a punt de partida. Però i si voleu
quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
* Soprano i violoncel::
* Partitura vocal a quatre veus SATB::
* Crear una partitura partint de zero::
-* Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions::
-* Partitures i particel.les::
+* Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions::
+* Partitures i particel·les::
@end menu
@node Soprano i violoncel
@example
\version @w{"@version{}"}
-melodia = \relative c' @{
+melodia = \relative @{
\clef "treble"
\key c \major
\time 4/4
@example
\version @w{"@version{}"}
-melodia = \relative c' @{
+melodia = \relative @{
\clef "treble"
\key c \major
\time 4/4
No necessitem dues instruccions @code{\version}. Ens caldrà la
secció @code{melodia}. No volem dues seccions @code{\score} (si
-tinguéssim dues @code{\score}s, acabaríem amb dues particel.les
+tinguéssim dues @code{\score}s, acabaríem amb dues particel·les
per separat.) Volem les dues juntes, com un duo. Dins de la secció
@code{\score}, no ens fan falta dos @code{\layout} ni dos
@code{\midi}.
@example
\version @w{"@version{}"}
-musicaSoprano = \relative c' @{
+musicaSoprano = \relative @{
\clef "treble"
\key c \major
\time 4/4
Aaa Bee Cee Dee
@}
-musicaVioloncel = \relative c @{
+musicaVioloncel = \relative @{
\clef "bass"
\key c \major
\time 4/4
soprano i violoncel.
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
-musicaSoprano = \relative c' {
+musicaSoprano = \relative {
\clef "treble"
\key c \major
\time 4/4
Aaa Bee Cee Dee
}
-musicaVioloncel = \relative c {
+musicaVioloncel = \relative {
\clef "bass"
\key c \major
\time 4/4
@seealso
Les plantilles d'inici es poden trobar a l'apèndix
@q{Plantilles}, vegeu
-@rlearningnamed{Single staff templates,Plantilles de pentagrama únic}.
+@ref{Plantilles de pentagrama únic}.
@node Partitura vocal a quatre veus SATB
@subsection Partitura vocal a quatre veus SATB
@lilypond[quote,ragged-right]
global = { \key d \major \time 4/4 }
-musicaSoprano = \relative c'' {
+musicaSoprano = \relative {
\clef "treble"
- r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
+ r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
}
lletraSoprano = \lyricmode {
Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
}
-musicaAlto = \relative a' {
+musicaAlto = \relative {
\clef "treble"
- r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
+ r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
}
lletraAlto = \lletraSoprano
-musicaTenor = \relative c' {
+musicaTenor = \relative {
\clef "G_8"
- r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
+ r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
}
lletraTenor = \lletraSoprano
-musicaBaix = \relative c' {
+musicaBaix = \relative {
\clef "bass"
- r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
+ r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
}
lletraBaix = \lletraSoprano
-upper = \relative a' {
+upper = \relative {
\clef "treble"
\global
- r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+ r4 <a
' d fis>2 <a e' a>4 |
<d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
<g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
}
-lower = \relative c, {
+lower = \relative {
\clef "bass"
\global
- <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+ <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
<b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
<e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
}
\score {
- << % combina el pentagrama del cor i del piano en paral.lel
+ << % combina el pentagrama del cor i del piano en paral·lel
\new ChoirStaff <<
\new Staff = "sopranos" <<
\set Staff.instrumentName = #"Soprano"
Cap de les plantilles proporciona aquesta disposició amb
exactitud. La més semblant és
-@rlearningnamed{SATB vocal score and automatic piano reduction,
-Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica},
+@ref{Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica},
però necessitem canviar la disposició i afegir un acompanyament de
piano que no estigui derivat automàticament de les parts vocals.
Les variables que contenen la música i la lletra de les parts
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
global = { \key d \major \time 4/4 }
-musicaSoprano = \relative c'' {
+musicaSoprano = \relative {
\clef "treble"
- r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
+ r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
}
lletraSoprano = \lyricmode {
Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
}
-musicaAlto = \relative a' {
+musicaAlto = \relative {
\clef "treble"
- r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
+ r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
}
lletraAlto = \lletraSoprano
-musicaTenor = \relative c' {
+musicaTenor = \relative {
\clef "G_8"
- r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
+ r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
}
lletraTenor = \lletraSoprano
-musicaBaix = \relative c' {
+musicaBaix = \relative {
\clef "bass"
- r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
+ r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
}
lletraBaix = \lletraSoprano
-upper = \relative a' {
+upper = \relative {
\clef "treble"
\global
- r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+ r4 <a
' d fis>2 <a e' a>4 |
<d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
<g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
}
-lower = \relative c, {
+lower = \relative {
\clef "bass"
\global
- <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+ <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
<b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
<e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
}
\score {
- << % combina el ChoirStaff i PianoStaff en paral.lel
+ << % combina el ChoirStaff i PianoStaff en paral·lel
\new ChoirStaff <<
\new Staff = "sopranos" <<
\set Staff.instrumentName = #"Soprano"
òrgan de pedal, atès que contenen una única expressió, però no fa
mal, i és un bon costum utilitzar sempre dobles angles després de
@code{\new Staff} quan hi diverses veus. El contrari és cert per
-a les veus: normalment han d'anar seguides de claudàtors @code{@{
+a les veus: normalment han d'anar seguides de claus @code{@{
@dots{} @}} en cas que tinguem música codificada com a variables
diferents que s'han de situar consecutivament.
Afegim aquesta estructura al bloc de partitura, i ajustem el
-sagnat dels marges. També escrivim els claudàtors
+sagnat dels marges. També escrivim les claus
corresponents, ens assegurem que les pliques i lligadures d'unió
i expressió en cada una de les veus del pentagrama superior
apunten en la direcció adequada amb @code{\voiceOne} i
reben en general el nom de @q{grob}s a la documentació del
LilyPond); no us preocupeu de moment dels detalls, ja que això
s'explica més tard de forma exhaustiva. Els més curiosos podeu
-donar una ullada a @ruser{Overview of modifying properties}.
+donar una ullada a
+@rusernamed{Overview of modifying properties,Panorama de la modificació de propietats}.
En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
@code{stretchability}. Un altre cop, els curiosos trobareu els
valors predeterminats per a la propietat staff-staff-spacing al
composer = "J S Bach"
}
keyTime = { \key c \minor \time 4/4 }
-MusicaManualUVeuU = \relative g' {
- g4 g f ees |
+MusicaManualUVeuU = \relative {
+ g'4 g f ees |
d2 c |
}
-MusicaManualUVeuDos = \relative c' {
- ees16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
+MusicaManualUVeuDos = \relative {
+ ees'16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
8 c4 b8 c8. g16 c b c d |
}
-MusicaManualDos= \relative c' {
- c16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
+MusicaManualDos= \relative {
+ c'16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
f16 ees f d g aes g f ees d ees8~ 16 f ees d |
}
-MusicaOrganPedal = \relative c {
+MusicaOrganPedal = \relative {
r8 c16 d ees d ees8~ 16 a, b g c b c8 |
r16 g ees f g f g8 c,2 |
}
Glossari musical:
@rglos{system}.
-@node Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions
-@subsection Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions
+@node Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions
+@subsection Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions
@translationof Saving typing with variables and functions
@cindex variables
Arribats a aquest punt, heu vist coses d'aquest tipus:
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-hornNotes = \relative c'' { c4 b dis c }
+hornNotes = \relative { c''4 b dis c }
\score {
{
minimalista:
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-fragmentA = \relative c'' { a4 a8. b16 }
-fragmentB = \relative c'' { a8. gis16 ees4 }
+fragmentA = \relative { a'4 a8. b16 }
+fragmentB = \relative { a'8. gis16 ees4 }
violí = \new Staff {
\fragmentA \fragmentA |
\dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
}
-violí = \relative c'' {
+violí = \relative {
\repeat volta 2 {
- c4._\dolce b8 a8 g a b |
+ c''4._\dolce b8 a8 g a b |
\padText
c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
c,4.\fthenp b8 c4 c-. |
difícil de llegir, sobretot l'última línia.
@example
-violí = \relative c'' @{
+violí = \relative @{
\repeat volta 2 @{
- c4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
+ c''4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
\once \override TextScript.padding = #5.0
c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
c,4.\markup @{
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
padText =
#(define-music-function
- (parser location padding)
+ (padding)
(number?)
#{
\once \override TextScript.padding = #padding
#})
-\relative c''' {
- c4^"piu mosso" b a b |
+\relative {
+ c'''4^"piu mosso" b a b |
\padText #1.8
c4^"piu mosso" d e f |
\padText #2.6
el treball si la sintaxis d'entrada del LilyPonod canvia (vegeu
@rprogram{Actualització de fitxers amb convert-ly}). Si teniu una sola
definició (com ara @code{\dolce}) per a tots els fitxers (vegeu
-@rlearningnamed{Style sheets,Fulls d'estil}), i després la sintaxis es
+@ref{Fulls d'estil}), i després la sintaxis es
modifica, sols haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce}
única, enlloc de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers
@file{.ly}.
-@node Partitures i particel.les
-@subsection Partitures i particel.les
+@node Partitures i particel·les
+@subsection Partitures i particel·les
@translationof Scores and parts
En música orquestral, totes les notes s'imprimeixen dues vegades.
-Un cop en les particel.les per a tots els músics, i una altra per
+Un cop en les particel·les per a tots els músics, i una altra per
a la partitura del director. Els identificadors es poden usar per
evitar la duplicació del treball. La música s'escriu un cop
s'emmagatzema en una variable. El contingut d'aquesta variable
-s'usa després per generar tant la particel.la com la partitura del
+s'usa després per generar tant la particel·la com la partitura del
director.
És molt convenient definir les notes en un fitxer especial. Per
part d'un duo per a trompa i fagot:
@example
-notesTrompa = \relative c @{
+notesTrompa = \relative @{
\time 2/4
r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
@}
@end example
@noindent
-Després es fa una particel.la escrivint en un fitxer el següent:
+Després es fa una particel·la escrivint en un fitxer el següent:
@example
\include "trompa.ly"
sortida
@lilypond[quote,ragged-right]
-\transpose f c' \relative c {
+\transpose f c' \relative {
\time 2/4
r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
}
R2*3
@end example
-Quan s'imprimeix la particel.la s'han de comprimir els silencis
+Quan s'imprimeix la particel·la s'han de comprimir els silencis
multicompàs. Això es fa establint una variable de temps de execució
@example
anterior, arribem al següent resultat
@lilypond[quote,ragged-right]
-\transpose f c' \relative c {
+\transpose f c' \relative {
\time 2/4
\set Score.skipBars = ##t
R2*3 |
el que ens porta a
@lilypond[quote,ragged-right]
-\relative c <<
+\relative <<
\new Staff {
\clef "treble"
\time 2/4
projects / lilypond.git / blobdiff