]> git.donarmstrong.com Git - lilypond.git/blobdiff - Documentation/ca/learning/fundamental.itely
Doc-ca: Contributing notation/staff.itely and correcting errors
[lilypond.git] / Documentation / ca / learning / fundamental.itely
index 53bc51d22d24eebff6d31c9233178ff20acefb3b..56733a63e6a3bd1094166b3575376065bd911db2 100644 (file)
 
 @c \version "2.19.22"
 
+@c Translators: Walter Garcia-Fontes
+@c Translation checkers:
+
+
 @node Conceptes fonamentals
 @chapter Conceptes fonamentals
 @translationof Fundamental concepts
@@ -38,14 +42,14 @@ tota aquesta flexibilitat pot fer que les coses es tornin confuses
 per als nous usuaris.  Aquesta secció us explicarà part d'aquesta
 estructura, però pot obviar certs detalls per simplificar.  Per
 veure una descripció més completa del format d'entrada, consulteu
-@ruser{File structure}.
+@rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
 
 
 @menu
 * Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond::
 * La partitura és una (única) expressió musical composta::
 * Niuat d'expressions musicals::
-* Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures::
+* Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures::
 @end menu
 
 @node Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
@@ -190,8 +194,8 @@ Dues instruccions més que no hem vist són @code{\layout @{ @}}
 i @code{\midi @{ @}}.  Si apareixen tal i com es mostren aquí, fan
 que el LilyPond produeixi una sortida impresa i una sortida MIDI,
 respectivament.  Es descriuen amb tot detall al manual de
-Referència de la notació, a @ruser{Score layout} i a
-@ruser{Creating MIDI files}.
+Referència de la notació, a @rusernamed{Score layout,Disposició de la partitura}
+i a  @rusernamed{Creating MIDI output,Creació de sortida MIDI}.
 
 @cindex partitures, diverses
 @cindex book, bloc implícit
@@ -227,7 +231,8 @@ bloc @code{\score} (que per això està dins d'un bloc
 @code{\book}, ja sigui explícit o implícitament) afecta als blocs
 @code{\score} que estan dins d'aquest @code{\book}.
 
-Per veure més detalls, consulteu @ruser{Multiple scores in a book}.
+Per veure més detalls, consulteu
+@rusernamed{Multiple scores in a book,Partitures múltiples en un llibre}.
 
 @cindex variables
 
@@ -256,12 +261,12 @@ caràcters alfabètics i sigui diferent a qualsevol dels noms
 d'instrucció del LilyPond.  Per veure més detalls, consulteu
 @ref{Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions}.  Les
 limitacions exactes que afecten els noms de variable es detallen a
-@ruser{File structure}.
+@rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
 
 
 @seealso
 Per veure una definició completa del format del codi d'entrada,
-consulteu @ruser{File structure}
+consulteu @rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}
 
 @node La partitura és una (única) expressió musical composta
 @subsection La partitura és una (única) expressió musical composta
@@ -299,7 +304,7 @@ petites peces (començàvem amb notes, després acords, etc.).  Ara
 partirem d'una gran expressió musical i recorrerem el camí invers
 cap avall.  Per simplicitat, farem sols un cantant i un piano.
 No necessitem un @code{StaffGroup} (que simplement agrupa un cert
-nombre de pautes amb un claudàtor a l'esquerra) per a aquest
+nombre de pautes amb una clau a l'esquerra) per a aquest
 conjunt, i aleshores el retirem. Tot i així, @emph{sí} necessitem
 pentagrames per a un cantant i un piano.
 
@@ -360,7 +365,7 @@ superior (mà dreta) i un pentagrama inferior (mà esquerra), tot i
 que el pentagrama inferior encara no té la clau de Fa.
 
 En aquest moment podríem començar a ficar les notes.  Dins dels
-claudàtors que segueixen a @code{\new Voice = "vocal"}, podríem
+claus que segueixen a @code{\new Voice = "vocal"}, podríem
 començar escrivint
 
 @example
@@ -379,7 +384,7 @@ s'interpreta com a lletra, el precedim amb @code{\lyricmode}.
 Igual que @code{\addlyrics}, això activa el mode d'entrada de
 lletra.  Sense això, el LilyPond intentaria interpretar el
 contingut com a notes, cosa que generaria errors (Hi ha d'altres
-modes, vegeu @ruser{Input modes}).
+modes, vegeu @rusernamed{Input modes,Modes d'entrada}).
 
 Així doncs, tot escrivint algunes notes, i una clau de Fa per a la
 mà esquerra, ara tenim un fragment musical de debò:
@@ -417,7 +422,7 @@ la mateixa posició horitzontal).
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Estructura d'una partitura}.
+@rusernamed{Structure of a score,Estructura d'una partitura}.
 
 
 @node Niuat d'expressions musicals
@@ -488,22 +493,21 @@ pentagrama nou s'ha de col·locar per sobre del pentagrama anomenat
 Els fragments d'ossia s'escriuen sovint sense clau i sense
 indicació de compàs, i generalment amb una lletra més petita.  Per
 fer això caldrien més ordres que encara no s'han vist.  Vegeu
-@rlearningnamed{Size of objects,Mida dels objectes} i
-@ruser{Ossia staves}.
+@ref{Mida dels objectes} i @ruser{Pentagrames d'Ossia}.
 
-@node Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
-@subsection Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
+@node Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures
+@subsection Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures
 @translationof On the un-nestedness of brackets and ties
 
-@cindex claudàtors i parèntesis, niuat de
-@cindex claudàtors i parèntesis, tipus de
-@cindex claudàtors i parèntesis, tancar en front a marcar
+@cindex claus i parèntesis, niuat de
+@cindex claus i parèntesis, tipus de
+@cindex claus i parèntesis, tancar en front a marcar
 
 A l'escriptura del fitxer d'entrada del LilyPond hem pogut veure
-alguns tipus de parèntesis, claudàtors i angles de diversos
+alguns tipus de parèntesis, claus i claudàtors de diversos
 tipus. Obeeixen a diverses regles que el principi poden semblar
 confuses.  Abans d'explicar aquestes regles, fem un repàs a les
-diverses classes de claudàtors, claus i parèntesis.
+diverses classes de parèntesis, claus i claudàtors.
 
 @c attempt to force this onto a new page
 @need 50
@@ -519,19 +523,19 @@ diverses classes de claudàtors, claus i parèntesis.
 @item @code{( @dots{} )}
   @tab Marca el començament i el final d'una lligadura d'expressió
 @item @code{\( @dots{} \)}
-  @tab Marca el començament d'una lligadura de frasseig
+  @tab Marca el començament d'una lligadura de fraseig
 @item @code{[ @dots{} ]}
   @tab Marca el començament i el final d'un barrat manual
 @end multitable
 
 A les anteriors hem d'afegir d'altres construccions que generen
-línies entre o a través de ls notes: les lligadures d'unió
+línies entre o a través de les notes: les lligadures d'unió
 (marcades amb un accent corb, @code{~}), els grups especials que
 s'escriuen amb @code{\tuplet x/y @{ @dots{} @}}, i les notes
 d'adorn, que s'escriuen amb @code{\grace @{ @dots{} @}}.
 
 Fora del LilyPond, l'ús convencional dels parèntesis i d'altres
-claudàtors requereix que els diversos tipus es trobin niuats
+claus requereix que els diversos tipus es trobin niuats
 correctament, com a: @code{<< [ @{ ( @dots{} ) @} ] >>}, de manera
 que els parèntesis que es tanquen han de trobar-se a l'ordre
 exactament oposat als dels parèntesis que s'obren.  Això
@@ -554,7 +558,7 @@ possible):
 \relative { g'8\( a b[ c b\) a] g4 }
 @end lilypond
 
-En general, els diversos tipus de claudàtors, i els que es fan
+En general, els diversos tipus de parèntesis, i els que es fan
 servir per grups especials, lligadures d'unió i notes d'adorn, es
 poden barrejar amb total llibertat.  Aquest exemple mostra una
 barra que s'estén cap a l'interior d'un grup de valoració especial
@@ -701,8 +705,8 @@ dividir-lo en dues veus separades de la següent manera:
 @end lilypond
 
 @cindex veus, nomenament de
-@cindex veus que creuen claudàtors
-@cindex lligadures que creuen claudàtors
+@cindex veus que creuen claus
+@cindex lligadures que creuen claus
 
 Aquest exemple té sols dues veus, però la mateixa construcció es
 pot usar per codificar tres o més veus mitjançant l'addició de més
@@ -788,10 +792,8 @@ aspes, i la veu quatre (que no es fa servir aquí) a aspes color
 magenta.  @code{\voiceNeutralStyle} (que tampoc no es fa servir
 aquí) retorna tot a l'estil predeterminat.  Veurem més endavant
 com l'usuari pot crear instruccions com aquestes.  Vegeu
-@rlearningnamed{Visibility and color of objects,Visibilitat i
-color dels objectes} i
-@rlearningnamed{Using variables for layout adjustments,Ús de
-variables per als ajustos de disposició}.
+@ref{Visibilitat i color dels objectes} i
+@ref{Ús de variables per als ajustaments de disposició}.
 
 @cindex polifonia i mode relatiu
 @cindex relatiu, mode, polifonia i
@@ -965,15 +967,14 @@ d'ajustar la col·locació horitzontal de les notes.  Encara no
 estem preparats per veure com es corregeix això, per la qual cosa
 deixarem el problema per a una secció posterior (vegeu la
 propietat @code{force-hshift} a
-@rlearningnamed{Fixing overlapping notation,Arreglar notació amb
-superposicions}).
+@ref{Ajustament de la notació amb superposicions}).
 
 @warning{No es poden crear lletres ni objectes d'extensió
 (com ara lligadures, reguladors, etc.) @q{entre} veus diferents.}
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Multiple voices}.
+@ruser{Veus múltiples}.
 
 
 @node Veus explícites
@@ -1204,7 +1205,7 @@ quatre es desplacen cap a l'esquerra.
 @code{\shiftOnn} i @code{\shiftOnnn} defineixen nivells
 addicionals de desplaçament que es poden especificar temporalment
 per resoldre col·lisions en situacions complexes (vegeu
-@rlearningnamed{Real music example,Exemples reals de música}).
+@ref{Exemple real de música}).
 
 Una columna de notes pot contenir sols una nota (o acord) d'una
 veu amb les pliques cap amunt i una nota (o acord) d'una veu amb
@@ -1216,10 +1217,10 @@ massa columnes de notes}.
 
 @seealso
 Manual d'aprenentatge:
-@rlearningnamed{Moving objects,Moure objectes}.
+@ref{Moviment d'objectes}.
 
 Referència de la notació:
-@ruser{Multiple voices}.
+@ruser{Veus múltiples}.
 
 
 @node Veus i música vocal
@@ -1389,7 +1390,7 @@ VerseFour  =
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Vocal music}.
+@rusernamed{Vocal music,Música vocal}.
 
 
 @node Contextos i gravadors
@@ -1570,10 +1571,10 @@ pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
 }  % fi de l'expressió única de música composta
 @end lilypond
 
-(Observeu com totes les instruccions que obren un bloc amb un
-claudàtor corb, @code{@{}, o amb angles dobles, @code{<<}, estan
+(Observeu com totes les instruccions que obren un bloc amb una
+clau, @code{@{}, o amb angles dobles, @code{<<}, estan
 sagnades (tenen un marge addicional) amb dos espais addicionals,
-i el claudàtor de tancament corresponent té un marge exactament
+i la clau de tancament corresponent té un marge exactament
 igual. Tot i no ser necessari, observar aquesta pràctica reduirà
 considerablement el nombre d'errors de @q{parèntesis
 descompensats}, i es recomana especialment.  Permet apreciar d'una
@@ -1581,7 +1582,7 @@ sola ullada l'estructura de la música, i qualsevol parèntesis
 descompensat apareixerà molt clarament.  Observeu també com el
 pentagrama de la mà esquerra es crea usant dobles angles perquè
 requereix dues veus, mentre que el pentagrama de la mà dreta es
-crea amb una expressió musical única tancada entre claudàtors
+crea amb una expressió musical única tancada entre claus
 perquè sols requereix una veu.)
 
 @cindex contextos, nomenament
@@ -1607,7 +1608,7 @@ secció sobre la lletra, a @ref{Veus i música vocal}.
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Creating contexts}.
+@rusernamed{Creating and referencing contexts,Creació i referència de contextos}.
 
 
 @node Explicació dels gravadors
@@ -2026,10 +2027,10 @@ enunciats dins d'un bloc @code{\with}, i mitjançant instruccions
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Changing context default settings}.
+@rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
 @c FIXME
 @c uncomment when backslash-node-name issue is resolved -pm
-@ruser{The set command}
+@rusernamed{The set command,L'ordre set}
 
 Referència de funcionament intern:
 @rinternals{Contexts},
@@ -2197,8 +2198,8 @@ particular incloent-hi la instrucció @code{\set} dins d'un bloc
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Modifying context plug-ins},
-@ruser{Changing context default settings}.
+@rusernamed{Modifying context plug-ins,Modificactió dels connectors de context},
+@rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
 
 @knownissues
 Els gravadors @code{Stem_engraver} i @code{Beam_engraver}
@@ -2215,7 +2216,7 @@ Heu llegit el tutorial i ara sabeu escriure música.  Però, com
 podeu posar els pentagrames que voleu?  Les plantilles estan molt
 bé, però què passa si voleu alguna cosa que està en cap plantilla?
 Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu
-@rlearningnamed{Templates,Plantilles})
+@ref{Plantilles})
 que us poden servir com a punt de partida.  Però i si voleu
 quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
 
@@ -2416,7 +2417,7 @@ musicaVioloncel = \relative {
 @seealso
 Les plantilles d'inici es poden trobar a l'apèndix
 @q{Plantilles}, vegeu
-@rlearningnamed{Single staff templates,Plantilles de pentagrama únic}.
+@ref{Plantilles de pentagrama únic}.
 
 @node Partitura vocal a quatre veus SATB
 @subsection Partitura vocal a quatre veus SATB
@@ -2529,8 +2530,7 @@ lower = \relative {
 
 Cap de les plantilles proporciona aquesta disposició amb
 exactitud.  La més semblant és
-@rlearningnamed{SATB vocal score and automatic piano reduction,
-Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica},
+@ref{Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica},
 però necessitem canviar la disposició i afegir un acompanyament de
 piano que no estigui derivat automàticament de les parts vocals.
 Les variables que contenen la música i la lletra de les parts
@@ -2875,12 +2875,12 @@ No és necessari utilitzar la construcció simultània @code{<<
 òrgan de pedal, atès que contenen una única expressió, però no fa
 mal, i és un bon costum utilitzar sempre dobles angles després de
 @code{\new Staff} quan hi diverses veus.  El contrari és cert per
-a les veus: normalment han d'anar seguides de claudàtors @code{@{
+a les veus: normalment han d'anar seguides de claus @code{@{
 @dots{} @}} en cas que tinguem música codificada com a variables
 diferents que s'han de situar consecutivament.
 
 Afegim aquesta estructura al bloc de partitura, i ajustem el
-sagnat dels marges.  També escrivim els claudàtors
+sagnat dels marges.  També escrivim les claus
 corresponents, ens assegurem que les pliques i lligadures d'unió
 i expressió en cada una de les veus del pentagrama superior
 apunten en la direcció adequada amb @code{\voiceOne} i
@@ -2949,7 +2949,8 @@ l'@q{objecte gràfic} @code{VerticalAxisGroup} (els objectes gràfics
 reben en general el nom de @q{grob}s a la documentació del
 LilyPond); no us preocupeu de moment dels detalls, ja que això
 s'explica més tard de forma exhaustiva.  Els més curiosos podeu
-donar una ullada a @ruser{Overview of modifying properties}.
+donar una ullada a
+@rusernamed{Overview of modifying properties,Panorama de la modificació de propietats}.
 En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
 @code{stretchability}.  Un altre cop, els curiosos trobareu els
 valors predeterminats per a la propietat staff-staff-spacing al
@@ -3184,7 +3185,7 @@ La utilització d'identificadors també és una bona forma de reduir
 el treball si la sintaxis d'entrada del LilyPonod canvia (vegeu
 @rprogram{Actualització de fitxers amb convert-ly}).  Si teniu una sola
 definició (com ara @code{\dolce}) per a tots els fitxers (vegeu
-@rlearningnamed{Style sheets,Fulls d'estil}), i després la sintaxis es
+@ref{Fulls d'estil}), i després la sintaxis es
 modifica, sols haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce}
 única, enlloc de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers
 @file{.ly}.