]> git.donarmstrong.com Git - lilypond.git/blobdiff - Documentation/ca/learning/fundamental.itely
Doc-ca: Contributing notation/staff.itely and correcting errors
[lilypond.git] / Documentation / ca / learning / fundamental.itely
index f7c6e2ea877a1c2546eac3132164c130f254e0f4..56733a63e6a3bd1094166b3575376065bd911db2 100644 (file)
@@ -8,7 +8,11 @@
     Guide, node Updating translation committishes..
 @end ignore
 
-@c \version "2.19.2"
+@c \version "2.19.22"
+
+@c Translators: Walter Garcia-Fontes
+@c Translation checkers:
+
 
 @node Conceptes fonamentals
 @chapter Conceptes fonamentals
@@ -23,7 +27,7 @@ igualment belles però més complexes.
 * Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond::
 * Les veus contenen música::
 * Contextos i gravadors::
-* Estendre les plantilles::
+* Extensió de les plantilles::
 @end menu
 
 
@@ -38,14 +42,14 @@ tota aquesta flexibilitat pot fer que les coses es tornin confuses
 per als nous usuaris.  Aquesta secció us explicarà part d'aquesta
 estructura, però pot obviar certs detalls per simplificar.  Per
 veure una descripció més completa del format d'entrada, consulteu
-@ruser{Estructura del fitxer}.
+@rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
 
 
 @menu
 * Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond::
 * La partitura és una (única) expressió musical composta::
 * Niuat d'expressions musicals::
-* Quant a la impossibilitat de niuat de claudàtors i lligadures::
+* Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures::
 @end menu
 
 @node Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
@@ -74,9 +78,7 @@ Hi ha moltes variacions d'aquest esquema bàsic, però l'exemple
 constitueix un punt de partida útil.
 
 @funindex \book
-@funindex book
 @funindex \score
-@funindex score
 @cindex book (llibre)
 @cindex score (partitura)
 @cindex llibre
@@ -89,8 +91,8 @@ quan li proporcionem una entrada senzilla.  El LilyPond tracta una
 entrada com aquesta:
 
 @example
-\relative c'' @{
-  c4 a d c
+\relative @{
+  c''4 a d c
 @}
 @end example
 
@@ -102,8 +104,8 @@ com una abreviatura d'aquesta altra:
   \score @{
     \new Staff @{
       \new Voice @{
-        \relative c'' @{
-          c4 a b c
+        \relative @{
+          c''4 a b c
         @}
       @}
     @}
@@ -170,11 +172,8 @@ altres coses, com ara
 @end example
 
 @funindex \header
-@funindex header
 @funindex \layout
-@funindex layout
 @funindex \midi
-@funindex midi
 @cindex midi
 @cindex capçalera
 @cindex disposició
@@ -195,14 +194,13 @@ Dues instruccions més que no hem vist són @code{\layout @{ @}}
 i @code{\midi @{ @}}.  Si apareixen tal i com es mostren aquí, fan
 que el LilyPond produeixi una sortida impresa i una sortida MIDI,
 respectivament.  Es descriuen amb tot detall al manual de
-Referència de la notació, a @ruser{Disposició de la partitura} i a
-@ruser{Creació de fitxers MIDI}.
+Referència de la notació, a @rusernamed{Score layout,Disposició de la partitura}
+i a  @rusernamed{Creating MIDI output,Creació de sortida MIDI}.
 
 @cindex partitures, diverses
 @cindex book, bloc implícit
 @cindex implícit, bloc book
 @funindex \book
-@funindex book
 
 Podem escriure diversos blocs @code{\score}.  Cada un d'ells rebrà
 el mateix tractament que una partitura independent, però es
@@ -233,8 +231,8 @@ bloc @code{\score} (que per això està dins d'un bloc
 @code{\book}, ja sigui explícit o implícitament) afecta als blocs
 @code{\score} que estan dins d'aquest @code{\book}.
 
-Per veure més detalls, consulteu @ruser{Diverses partitures a un
-llibre}.
+Per veure més detalls, consulteu
+@rusernamed{Multiple scores in a book,Partitures múltiples en un llibre}.
 
 @cindex variables
 
@@ -243,8 +241,8 @@ variables com es mostra a @ref{Organitzar les peces mitjançant
 variables}.  Totes les plantilles fan servir el següent:
 
 @example
-melodia = \relative c' @{
-  c4 a b c
+melodia = \relative @{
+  c'4 a b c
 @}
 
 \score @{
@@ -261,14 +259,14 @@ una cura especial amb el nom (pot ser @code{melodia},
 qualsevol nom que se us acudeixi, sempre i quan contingui sols
 caràcters alfabètics i sigui diferent a qualsevol dels noms
 d'instrucció del LilyPond.  Per veure més detalls, consulteu
-@ref{Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions}.  Les
+@ref{Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions}.  Les
 limitacions exactes que afecten els noms de variable es detallen a
-@ruser{Estructura del fitxer}.
+@rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
 
 
 @seealso
 Per veure una definició completa del format del codi d'entrada,
-consulteu @ruser{Estructura del fitxer}.
+consulteu @rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}
 
 @node La partitura és una (única) expressió musical composta
 @subsection La partitura és una (única) expressió musical composta
@@ -282,7 +280,6 @@ consulteu @ruser{Estructura del fitxer}.
 @cindex musical, expressió, composta
 @cindex expressió musical composta
 @funindex \score
-@funindex score
 
 En la secció anterior, @ref{Introducció a l'estructura dels
 fitxers del LilyPond}, hem pogut veure l'organització general dels
@@ -307,7 +304,7 @@ petites peces (començàvem amb notes, després acords, etc.).  Ara
 partirem d'una gran expressió musical i recorrerem el camí invers
 cap avall.  Per simplicitat, farem sols un cantant i un piano.
 No necessitem un @code{StaffGroup} (que simplement agrupa un cert
-nombre de pautes amb un claudàtor a l'esquerra) per a aquest
+nombre de pautes amb una clau a l'esquerra) per a aquest
 conjunt, i aleshores el retirem. Tot i així, @emph{sí} necessitem
 pentagrames per a un cantant i un piano.
 
@@ -368,12 +365,12 @@ superior (mà dreta) i un pentagrama inferior (mà esquerra), tot i
 que el pentagrama inferior encara no té la clau de Fa.
 
 En aquest moment podríem començar a ficar les notes.  Dins dels
-claudàtors que segueixen a @code{\new Voice = "vocal"}, podríem
+claus que segueixen a @code{\new Voice = "vocal"}, podríem
 començar escrivint
 
 @example
-\relative c'' @{
-  r4 d8\noBeam g, c4 r
+\relative @{
+  r4 d''8\noBeam g, c4 r
 @}
 @end example
 
@@ -387,16 +384,16 @@ s'interpreta com a lletra, el precedim amb @code{\lyricmode}.
 Igual que @code{\addlyrics}, això activa el mode d'entrada de
 lletra.  Sense això, el LilyPond intentaria interpretar el
 contingut com a notes, cosa que generaria errors (Hi ha d'altres
-modes, vegeu @ruser{Modes d'entrada}).
+modes, vegeu @rusernamed{Input modes,Modes d'entrada}).
 
 Així doncs, tot escrivint algunes notes, i una clau de Fa per a la
 mà esquerra, ara tenim un fragment musical de debò:
 
 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
-melody = \relative c'' { r4 d8\noBeam g, c4 r }
+melody = \relative { r4 d''8\noBeam g, c4 r }
 text   = \lyricmode { And God said, }
-upper  = \relative c'' { <g d g,>2~ <g d g,> }
-lower  = \relative c { b2 e }
+upper  = \relative { <g' d g,>2~ <g d g,> }
+lower  = \relative { b,2 e }
 
 \score {
   <<
@@ -425,7 +422,7 @@ la mateixa posició horitzontal).
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Estructura d'una partitura}.
+@rusernamed{Structure of a score,Estructura d'una partitura}.
 
 
 @node Niuat d'expressions musicals
@@ -445,8 +442,8 @@ notes:
 
 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
 \new Staff {
-  \relative g' {
-    r4 g8 g c4 c8 d |
+  \relative {
+    r4 g'8 g c4 c8 d |
     e4 r8
     <<
       { f8 c c }
@@ -472,8 +469,8 @@ manera següent:
 
 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
 \new Staff = "main" {
-  \relative g' {
-    r4 g8 g c4 c8 d |
+  \relative {
+    r4 g'8 g c4 c8 d |
     e4 r8
     <<
       { f8 c c }
@@ -498,19 +495,19 @@ indicació de compàs, i generalment amb una lletra més petita.  Per
 fer això caldrien més ordres que encara no s'han vist.  Vegeu
 @ref{Mida dels objectes} i @ruser{Pentagrames d'Ossia}.
 
-@node Quant a la no niuabilitat de claus i lligadures
-@subsection Quant a la no niuabilitat de claus i lligadures
+@node Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures
+@subsection Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures
 @translationof On the un-nestedness of brackets and ties
 
-@cindex claudàtors i parèntesis, niuat de
-@cindex claudàtors i parèntesis, tipus de
-@cindex claudàtors i parèntesis, tancar en front a marcar
+@cindex claus i parèntesis, niuat de
+@cindex claus i parèntesis, tipus de
+@cindex claus i parèntesis, tancar en front a marcar
 
 A l'escriptura del fitxer d'entrada del LilyPond hem pogut veure
-alguns tipus de parèntesis, claudàtors i angles de diversos
+alguns tipus de parèntesis, claus i claudàtors de diversos
 tipus. Obeeixen a diverses regles que el principi poden semblar
 confuses.  Abans d'explicar aquestes regles, fem un repàs a les
-diverses classes de claudàtors, claus i parèntesis.
+diverses classes de parèntesis, claus i claudàtors.
 
 @c attempt to force this onto a new page
 @need 50
@@ -526,19 +523,19 @@ diverses classes de claudàtors, claus i parèntesis.
 @item @code{( @dots{} )}
   @tab Marca el començament i el final d'una lligadura d'expressió
 @item @code{\( @dots{} \)}
-  @tab Marca el començament d'una lligadura de frasseig
+  @tab Marca el començament d'una lligadura de fraseig
 @item @code{[ @dots{} ]}
   @tab Marca el començament i el final d'un barrat manual
 @end multitable
 
 A les anteriors hem d'afegir d'altres construccions que generen
-línies entre o a través de ls notes: les lligadures d'unió
+línies entre o a través de les notes: les lligadures d'unió
 (marcades amb un accent corb, @code{~}), els grups especials que
 s'escriuen amb @code{\tuplet x/y @{ @dots{} @}}, i les notes
 d'adorn, que s'escriuen amb @code{\grace @{ @dots{} @}}.
 
 Fora del LilyPond, l'ús convencional dels parèntesis i d'altres
-claudàtors requereix que els diversos tipus es trobin niuats
+claus requereix que els diversos tipus es trobin niuats
 correctament, com a: @code{<< [ @{ ( @dots{} ) @} ] >>}, de manera
 que els parèntesis que es tanquen han de trobar-se a l'ordre
 exactament oposat als dels parèntesis que s'obren.  Això
@@ -557,29 +554,31 @@ abans d'una barra inserida manualment, i acabar abans que acabi
 la barra (una cosa que potser no sigui molt musical, però és
 possible):
 
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
-g8\( a b[ c b\) a] g4
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative { g'8\( a b[ c b\) a] g4 }
 @end lilypond
 
-En general, els diversos tipus de claudàtors, i els que es fan
+En general, els diversos tipus de parèntesis, i els que es fan
 servir per grups especials, lligadures d'unió i notes d'adorn, es
 poden barrejar amb total llibertat.  Aquest exemple mostra una
 barra que s'estén cap a l'interior d'un grup de valoració especial
 (línia 1), una lligadura d'expressió que es perllonga cap a
-l'interior d'un grup especial, una lligadura d'unió que travessa
+l'interior d'un grup excedent, una lligadura d'unió que travessa
 dos grups especials, i una lligadura de fraseig que surt de
-l'interior d'un grup especial (línies 3 i 4).
+l'interior d'un grup excedent (línies 3 i 4).
 
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
-r16[ g \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
-g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
-g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
-\tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative {
+  r16[ g' \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
+  g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
+  g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
+  \tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
+}
 @end lilypond
 
 
-@node Les veus que contenen música
-@section Les veus que contenen música
+@node Les veus contenen música
+@section Les veus contenen música
 @translationof Voices contain music
 
 Igual que els cantants, al LilyPond li calen veus per cantar.  En
@@ -588,13 +587,13 @@ està sempre continguda dins d'una veu --el concepte del LilyPond
 més fonamental de tots--.
 
 @menu
-* Escolto veus::
+* Sento veus::
 * Veus explícites::
 * Veus i música vocal::
 @end menu
 
-@node Escolto veus
-@subsection Escolto veus
+@node Sento veus
+@subsection Sento veus
 @translationof I'm hearing Voices
 
 @cindex polifonia
@@ -628,9 +627,11 @@ Una sola veu pot contenir moltes notes dins d'un acord, per
 suposat; aleshores, quan, exactament, es necessiten diverses veus?
 En primer lloc observeu aquest exemple de quatre acords:
 
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
-\key g \major
-<d g>4 <d fis> <d a'> <d g>
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative {
+  \key g \major
+  <d' g>4 <d fis> <d a'> <d g>
+}
 @end lilypond
 
 Això es pot expressar utilitzant sols símbols d'acord amb angles
@@ -704,8 +705,8 @@ dividir-lo en dues veus separades de la següent manera:
 @end lilypond
 
 @cindex veus, nomenament de
-@cindex veus que creuen claudàtors
-@cindex lligadures que creuen claudàtors
+@cindex veus que creuen claus
+@cindex lligadures que creuen claus
 
 Aquest exemple té sols dues veus, però la mateixa construcció es
 pot usar per codificar tres o més veus mitjançant l'addició de més
@@ -720,9 +721,9 @@ de les lligadures, pliques, matisos dinàmics, etc., s'ajusta de
 forma correcta.
 
 @lilypond[quote,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
   % Veu principal
-  c16 d e f
+  c'16 d e f
   %    Veu "1"       Veu "2"                 Veu "3"
   << { g4 f e } \\ { r8 e4 d c8~ } >> |
   << { d2 e }   \\ { c8 b16 a b8 g~ 2 } \\ { s4 b c2 } >> |
@@ -746,9 +747,9 @@ lligades es poden dividir entre les mateixes veus de dues
 construccions, com s'indica aquí a la veu de triangles blaus.
 
 @lilypond[quote,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
   % Veu principal
-  c16 d e f
+  c'16 d e f
   <<  % Bar 1
     {
       \voiceOneStyle
@@ -792,7 +793,7 @@ magenta.  @code{\voiceNeutralStyle} (que tampoc no es fa servir
 aquí) retorna tot a l'estil predeterminat.  Veurem més endavant
 com l'usuari pot crear instruccions com aquestes.  Vegeu
 @ref{Visibilitat i color dels objectes} i
-@ref{Ús de variables per als ajustos de disposició}.
+@ref{Ús de variables per als ajustaments de disposició}.
 
 @cindex polifonia i mode relatiu
 @cindex relatiu, mode, polifonia i
@@ -838,10 +839,10 @@ li sembli misteriós i tan sols es concentri a la música i les veus
 
 @c The following should appear as music without code
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<  % Veu u
-    { c2 aes4. bes8 }
+    { c''2 aes4. bes8 }
   \\  % Voice two
     {
       % Ignoreu aquestes expressions per ara, s'explicaran al Cap. 4
@@ -884,12 +885,12 @@ ignoreu tot el que no entengueu.
 @c The following should appear as music without code
 @c The three voice styles should be defined in -init
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<
     {  % Veu u
       \voiceOneStyle
-      c2 aes4. bes8
+      c''2 aes4. bes8
     }
   \\  % Veu dos
     { \voiceTwoStyle
@@ -916,10 +917,10 @@ après, usant la construcció @code{<< \\ >>} per introduir la
 música del primer compàs a tres veus:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<
-    { c2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
+    { c''2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
   >> |
   <c ees aes c>1 |
 }
@@ -940,10 +941,10 @@ veu quatre.  Això es fa escrivint un altre parell de barres
 invertides (@code{\\}).
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<  % Veu u
-    { c2 aes4. bes8 }
+    { c''2 aes4. bes8 }
   \\  % Veu dos
     { <ees, c>2 des }
   \\  % Omet Veu tres
@@ -966,14 +967,14 @@ d'ajustar la col·locació horitzontal de les notes.  Encara no
 estem preparats per veure com es corregeix això, per la qual cosa
 deixarem el problema per a una secció posterior (vegeu la
 propietat @code{force-hshift} a
-@ref{Arreglar notació amb superposicions}).
+@ref{Ajustament de la notació amb superposicions}).
 
 @warning{No es poden crear lletres ni objectes d'extensió
 (com ara lligadures, reguladors, etc.) @q{entre} veus diferents.}
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Diverses veus}.
+@ruser{Veus múltiples}.
 
 
 @node Veus explícites
@@ -982,15 +983,10 @@ Referència de la notació:
 
 
 @funindex \voiceOne
-@funindex voiceOne
 @funindex \voiceTwo
-@funindex voiceTwo
 @funindex \voiceThree
-@funindex voiceThree
 @funindex \voiceFour
-@funindex voiceFour
 @funindex \oneVoice
-@funindex oneVoice
 @funindex \new Voice
 @cindex contextos de veu, creació de
 
@@ -1006,8 +1002,8 @@ prèvia:
 
 @example
 \new Staff @{
-  \relative c' @{
-    << @{ e4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
+  \relative @{
+    << @{ e'4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
   @}
 @}
 @end example
@@ -1017,8 +1013,8 @@ equival a
 
 @example
 \new Staff <<
-  \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative c' @{ e4 f g a @} @}
-  \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative c' @{ c4 d e f @} @}
+  \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative @{ e'4 f g a @} @}
+  \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative @{ c'4 d e f @} @}
 >>
 @end example
 
@@ -1027,8 +1023,8 @@ Els dos exemples anteriors produeixen:
 @c The following example should not display the code
 @lilypond[ragged-right,quote]
 \new Staff <<
-  \new Voice = "1" { \voiceOne \relative c' { e4 f g a } }
-  \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative c' { c4 d e f } }
+  \new Voice = "1" { \voiceOne \relative { e'4 f g a } }
+  \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative { c'4 d e f } }
 >>
 @end lilypond
 
@@ -1051,25 +1047,25 @@ l'escriptura, les lligadures d'unió i d'expressió i les
 indicacions de dinàmica:
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
   % Comportament predeterminat o comportament després de \oneVoice
-  c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+  c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
 }
 @end lilypond
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
   \voiceOne
-  c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+  c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
   \oneVoice
   c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
 }
 @end lilypond
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
   \voiceTwo
-  c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+  c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
   \oneVoice
   c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
 }
@@ -1090,10 +1086,10 @@ melodia principal està ara dins d'un context d'una sola veu, fent
 que es pugui traçar una lligadura per sobre d'elles.
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
   \voiceOneStyle
   % Aquesta secció és homofònica
-  c16^( d e f
+  c'16^( d e f
   % Comença una secció simultània de tres veus
   <<
     % Continua la veu principal en paral·lel
@@ -1125,8 +1121,8 @@ possibles, i si hi ha una veu que apareix sols breument podria
 haver-hi una forma més natural d'escriure la música.
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
-  c16^( d e f
+\new Staff \relative {
+  c'16^( d e f
   <<
     { g4 f e | d2 e) | }
     \new Voice {
@@ -1153,11 +1149,11 @@ notes espaiadores per passar per sobre de les seccions on una veu
 està en silenci, com per exemple:
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' <<
+\new Staff \relative <<
   % Inicia la primera veu
   \new Voice {
     \voiceOne
-    c16^( d e f g4 f e | d2 e) |
+    c'16^( d e f g4 f e | d2 e) |
   }
   % Inicia la segona veu
   \new Voice {
@@ -1181,13 +1177,9 @@ està en silenci, com per exemple:
 @cindex notes, col·lisions de
 @cindex desplaçament, instruccions de
 @funindex \shiftOff
-@funindex shiftOff
 @funindex \shiftOn
-@funindex shiftOn
 @funindex \shiftOnn
-@funindex shiftOnn
 @funindex \shiftOnnn
-@funindex shiftOnnn
 
 Les notes properes a un acord, o les notes que es produeixen al
 mateix temps en diferents veus, es disposen en dos (i
@@ -1213,7 +1205,7 @@ quatre es desplacen cap a l'esquerra.
 @code{\shiftOnn} i @code{\shiftOnnn} defineixen nivells
 addicionals de desplaçament que es poden especificar temporalment
 per resoldre col·lisions en situacions complexes (vegeu
-@ref{Exemples reals de música}).
+@ref{Exemple real de música}).
 
 Una columna de notes pot contenir sols una nota (o acord) d'una
 veu amb les pliques cap amunt i una nota (o acord) d'una veu amb
@@ -1225,10 +1217,10 @@ massa columnes de notes}.
 
 @seealso
 Manual d'aprenentatge:
-@ref{Moure objectes}.
+@ref{Moviment d'objectes}.
 
 Referència de la notació:
-@ruser{Diverses veus}.
+@ruser{Veus múltiples}.
 
 
 @node Veus i música vocal
@@ -1240,7 +1232,6 @@ dues expressions, és a dir, les notes i la lletra.
 
 @funindex \new Lyrics
 @funindex \lyricsto
-@funindex lyricsto
 @funindex Lyrics
 @cindex Lyrics, creació d'un context
 @cindex lletra, creació d'un context de
@@ -1256,10 +1247,10 @@ mitjançant @code{\lyricsto@{@}}, usant el nom assignat a la veu.
 @lilypond[quote,verbatim]
 <<
   \new Voice = "una" {
-    \relative c'' {
+    \relative {
       \autoBeamOff
       \time 2/4
-      c4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
+      c''4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
     }
   }
   \new Lyrics \lyricsto "una" {
@@ -1276,7 +1267,6 @@ un cas on és necessari crear contextos de @code{Staff} i de
 @cindex lletra i barrat
 @cindex barrat i lletra
 @funindex \autoBeamOff
-@funindex autoBeamOff
 
 El barrat automàtic que el LilyPond usa de forma predeterminada
 funciona bé per a la música instrumental, però no tan bé per a
@@ -1288,7 +1278,6 @@ per desactivar el barrat automàtic.
 @funindex \new ChoirStaff
 @funindex ChoirStaff
 @funindex \lyricmode
-@funindex lyricmode
 @cindex vocal, estructura d'una partitura
 @cindex cor, sistema de
 
@@ -1303,14 +1292,14 @@ que s'interpreti com a lletra i no com a música.
 @lilypond[quote,verbatim]
 global = { \key f \major \time 6/8 \partial 8 }
 
-SopOneMusic = \relative c'' {
-  c8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
+SopOneMusic = \relative {
+  c''8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
 }
 SopOneLyrics = \lyricmode {
   Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn, __
 }
-SopTwoMusic = \relative c' {
-  r8 | r4. r4 c8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
+SopTwoMusic = \relative {
+  r8 | r4. r4 c'8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
 }
 SopTwoLyrics = \lyricmode {
   Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
@@ -1364,10 +1353,10 @@ pentagrames.  A d'altres exemples se li sol donar el nom de @q{global}.
 @lilypond[quote,verbatim]
 keyTime = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
 
-SopMusic   = \relative c' { c4 | e4. e8 g4  g    | a4   a   g  }
-AltoMusic  = \relative c' { c4 | c4. c8 e4  e    | f4   f   e  }
-TenorMusic = \relative  { e4 | g4. g8 c4.   b8 | a8 b c d e4 }
-BassMusic  = \relative  { c4 | c4. c8 c4  c    | f8 g a b c4 }
+SopMusic   = \relative { c'4 | e4. e8 g4  g    | a4   a   g  }
+AltoMusic  = \relative { c'4 | c4. c8 e4  e    | f4   f   e  }
+TenorMusic = \relative  { e4 | g4. g8 c4.   b8 | a8 b c d e4 }
+BassMusic  = \relative  { c4 | c4. c8 c4  c    | f8 g a b c4 }
 
 VerseOne =
   \lyricmode { E -- | ter -- nal fa -- ther, | strong to save, }
@@ -1401,7 +1390,7 @@ VerseFour  =
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Música vocal}.
+@rusernamed{Vocal music,Música vocal}.
 
 
 @node Contextos i gravadors
@@ -1432,8 +1421,8 @@ quantitat d'elements de notació que no apareixen explícitament al
 fitxer d'entrada.  Per exemple, compareu l'entrada i la sortida
 del següent exemple:
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
-cis4 cis2. | a4 a2. |
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative { cis''4 cis2. | a4 a2. | }
 @end lilypond
 
 L'entrada és força greu, però a la sortida s'han afegit línies
@@ -1498,7 +1487,7 @@ altres sense guió ni barra baixa, per exemple:
 
 @seealso
 Referencia de la notació:
-@ruser{Explicació dels contextos}.
+@rusernamed{Contexts explained,Explicació dels contextos}.
 
 
 @node Creació de contextos
@@ -1506,7 +1495,6 @@ Referencia de la notació:
 @translationof Creating contexts
 
 @funindex \new
-@funindex new
 @cindex nous contextos
 @cindex creació de contextos
 @cindex contextos, creació de
@@ -1555,8 +1543,8 @@ pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
       \clef "treble"
       \key g \minor
       \new Voice {  % crea la veu per a les notes de la mà dreta
-        \relative c'' {  % inici de les notes de la mà dreta
-          d4 ees16 c8. |
+        \relative {  % inici de les notes de la mà dreta
+          d''4 ees16 c8. |
           d4 ees16 c8. |
         }  % fi de les notes de la mà dreta
       }  % fi de la veu de la mà dreta
@@ -1566,14 +1554,14 @@ pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
       \key g \minor
       \new Voice {  % crea la veu de la mà esquerra
         \voiceOne
-        \relative {  % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
+        \relative {  % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
           g8 <bes d> ees, <g c> |
           g8 <bes d> ees, <g c> |
         }  % fi de les notes de la veu u de la mà esquerra
       }  % fi de la veu u de la mà esquerra
       \new Voice {  % crea la veu dos de la mà esquerra
         \voiceTwo
-        \relative {  % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
+        \relative {  % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
           g4 ees |
           g4 ees |
         }  % fi de les notes de la veu dos de la mà esquerra
@@ -1583,10 +1571,10 @@ pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
 }  % fi de l'expressió única de música composta
 @end lilypond
 
-(Observeu com totes les instruccions que obren un bloc amb un
-claudàtor corb, @code{@{}, o amb angles dobles, @code{<<}, estan
+(Observeu com totes les instruccions que obren un bloc amb una
+clau, @code{@{}, o amb angles dobles, @code{<<}, estan
 sagnades (tenen un marge addicional) amb dos espais addicionals,
-i el claudàtor de tancament corresponent té un marge exactament
+i la clau de tancament corresponent té un marge exactament
 igual. Tot i no ser necessari, observar aquesta pràctica reduirà
 considerablement el nombre d'errors de @q{parèntesis
 descompensats}, i es recomana especialment.  Permet apreciar d'una
@@ -1594,7 +1582,7 @@ sola ullada l'estructura de la música, i qualsevol parèntesis
 descompensat apareixerà molt clarament.  Observeu també com el
 pentagrama de la mà esquerra es crea usant dobles angles perquè
 requereix dues veus, mentre que el pentagrama de la mà dreta es
-crea amb una expressió musical única tancada entre claudàtors
+crea amb una expressió musical única tancada entre claus
 perquè sols requereix una veu.)
 
 @cindex contextos, nomenament
@@ -1620,7 +1608,7 @@ secció sobre la lletra, a @ref{Veus i música vocal}.
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Crear i referenciar contextos}.
+@rusernamed{Creating and referencing contexts,Creació i referència de contextos}.
 
 
 @node Explicació dels gravadors
@@ -1721,9 +1709,7 @@ Referència de funcionament intern:
 @cindex context, propietats de, modificació
 @cindex modificar les propietats de context
 @funindex \set
-@funindex set
 @funindex \unset
-@funindex unset
 
 Els contextos es responsabilitzen de mantenir els valors d'un cert
 nombre de @emph{properties} de context.  Moltes d'elles es poden
@@ -1805,13 +1791,13 @@ etiquetat, però no el segon, perquè hem omès el nom del context.
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
-  \new Staff \relative c'' {
+  \new Staff \relative {
     \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
-    c2 c
+    c''2 c
   }
-  \new Staff \relative c' {
+  \new Staff \relative {
     \set instrumentName = #"Alto"  % Incorrecte!
-    d2 d
+    d'2 d
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -1853,12 +1839,12 @@ Així, això desactivarà els bequadres addicionals a un pentagrama:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
-  \new Staff \relative c'' {
-    aeses2 aes
+  \new Staff \relative {
+    aeses'2 aes
   }
-  \new Staff \relative c'' {
+  \new Staff \relative {
     \set Staff.extraNatural = ##f
-    aeses2 aes
+    aeses'2 aes
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -1868,12 +1854,12 @@ i això els desactivarà a tots els pentagrames:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
-  \new Staff \relative c'' {
-    aeses2 aes
+  \new Staff \relative {
+    aeses'2 aes
   }
-  \new Staff \relative c'' {
+  \new Staff \relative {
     \set Score.extraNatural = ##f
-    aeses2 aes
+    aeses'2 aes
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -1925,7 +1911,6 @@ forma molt més general utilitzant la molt potent instrucció
 @subsubheading Canviar les propietats d'un context amb @code{\with}
 
 @funindex \with
-@funindex with
 @cindex context,  propietats de, establiment amb \with
 
 El valor predeterminat de les propietats de context es pot
@@ -1948,13 +1933,13 @@ de la forma següent:
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
   \new Staff {
-    \relative c'' {
-      gisis4 gis aeses aes
+    \relative {
+      gisis'4 gis aeses aes
     }
   }
   \new Staff \with { extraNatural = ##f } {
-    \relative c'' {
-      gisis4 gis aeses aes
+    \relative {
+      gisis'4 gis aeses aes
     }
   }
 >>
@@ -1979,7 +1964,6 @@ restablir-se amb la instrucció @code{\unset fontSize}.
 
 @cindex contextos, establir propietats de, amb \context
 @funindex \context
-@funindex context
 
 Els valors de propietat dels contextos es poden establir per a
 @emph{tots} els contextos d'un tipus determinat, com per exemple
@@ -1997,8 +1981,8 @@ continuació presentem un exemple que mostra el format:
 @lilypond[verbatim,quote]
 \score {
   \new Staff {
-    \relative c'' {
-      cisis4 e d cis
+    \relative {
+      cisis''4 e d cis
     }
   }
   \layout {
@@ -2017,13 +2001,13 @@ pentagrames de la partitura:
 \score {
   <<
     \new Staff {
-      \relative c'' {
-        gisis4 gis aeses aes
+      \relative {
+        gisis'4 gis aeses aes
       }
     }
     \new Staff {
-      \relative c'' {
-        gisis4 gis aeses aes
+      \relative {
+        gisis'4 gis aeses aes
       }
     }
   >>
@@ -2043,10 +2027,10 @@ enunciats dins d'un bloc @code{\with}, i mitjançant instruccions
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Canviar els valors per omissió dels contextos},
+@rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
 @c FIXME
 @c uncomment when backslash-node-name issue is resolved -pm
-@ruser{La instrucció set}.
+@rusernamed{The set command,L'ordre set}
 
 Referència de funcionament intern:
 @rinternals{Contexts},
@@ -2063,9 +2047,7 @@ Referència de funcionament intern:
 @cindex eliminació de gravadors
 
 @funindex \consists
-@funindex consists
 @funindex \remove
-@funindex remove
 
 Hem vist que cada un dels contextos conté diversos gravadors, cada
 u dels quals és al seu cop responsable de la producció d'una
@@ -2090,8 +2072,8 @@ les línies del pentagrama estan dibuixades pel gravador
 \new Staff \with {
   \remove "Staff_symbol_engraver"
 }
-\relative c' {
-  c4 d
+\relative {
+  c'4 d
   \set fontSize = #-4  % fes més petits els caps de les notes
   e4 f |
   \set fontSize = #2.5  % fes més grans els caps de les notes
@@ -2121,15 +2103,15 @@ partir d'aquesta única veu:
   \new Voice \with {
     \consists "Ambitus_engraver"
   } {
-    \relative c'' {
+    \relative {
       \voiceOne
-      c4 a b g
+      c''4 a b g
     }
   }
   \new Voice {
-    \relative c' {
+    \relative {
       \voiceTwo
-      c4 e d f
+      c'4 e d f
     }
   }
 >>
@@ -2146,15 +2128,15 @@ pentagrama:
 }
 <<
   \new Voice {
-    \relative c'' {
+    \relative {
       \voiceOne
-      c4 a b g
+      c''4 a b g
     }
   }
   \new Voice {
-    \relative c' {
+    \relative {
       \voiceTwo
-      c4 e d f
+      c'4 e d f
     }
   }
 >>
@@ -2163,7 +2145,6 @@ pentagrama:
 @subsubheading Canviar tots els contextos del mateix tipus
 
 @funindex \layout
-@funindex layout
 
 Els exemples anteriors mostren la manera d'eliminar o afegir
 gravadors als contextos individuals.  També és possible eliminar o
@@ -2177,24 +2158,24 @@ pautes, podem escriure
 \score {
   <<
     \new Staff {
-      \relative c'' {
-        c4 a b g
+      \relative {
+        c''4 a b g
       }
     }
     \new Staff {
-      \relative c' {
-        c4 a b g
+      \relative {
+        c'4 a b g
       }
     }
     \new Staff {
       \clef "G_8"
-      \relative c' {
-        c4 a b g
+      \relative {
+        c'4 a b g
       }
     }
     \new Staff {
       \clef "bass"
-      \relative {
+      \relative {
         c4 a b g
       }
     }
@@ -2217,8 +2198,8 @@ particular incloent-hi la instrucció @code{\set} dins d'un bloc
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Modificar els complements (plug-ins) de context},
-@ruser{Canviar els valors per omissió dels contextos}.
+@rusernamed{Modifying context plug-ins,Modificactió dels connectors de context},
+@rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
 
 @knownissues
 Els gravadors @code{Stem_engraver} i @code{Beam_engraver}
@@ -2227,14 +2208,15 @@ que creen.  Si es suprimeix el gravador de caps de nota
 @code{Note_heads_engraver}, no es produeix cap cap i per tant no
 es creen tampoc pliques ni barres.
 
-@node Estendre les plantilles
-@section Estendre les plantilles
+@node Extensió de les plantilles
+@section Extensió de les plantilles
 @translationof Extending the templates
 
 Heu llegit el tutorial i ara sabeu escriure música.  Però, com
 podeu posar els pentagrames que voleu?  Les plantilles estan molt
 bé, però què passa si voleu alguna cosa que està en cap plantilla?
-Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu @ref{Plantilles})
+Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu
+@ref{Plantilles})
 que us poden servir com a punt de partida.  Però i si voleu
 quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
 
@@ -2242,8 +2224,8 @@ quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
 * Soprano i violoncel::
 * Partitura vocal a quatre veus SATB::
 * Crear una partitura partint de zero::
-* Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions::
-* Partitures y particel·les::
+* Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions::
+* Partitures i particel·les::
 @end menu
 
 @node Soprano i violoncel
@@ -2260,7 +2242,7 @@ plantilla @q{Notes i lletra} (per a la part de soprano).
 
 @example
 \version @w{"@version{}"}
-melodia = \relative c' @{
+melodia = \relative @{
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2289,7 +2271,7 @@ Ara volem afegir una part de violoncel.  Vegem l'exemple
 
 @example
 \version @w{"@version{}"}
-melodia = \relative c' @{
+melodia = \relative @{
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2326,7 +2308,7 @@ Fa). Així mateix, canviarem algunes del violoncel.
 
 @example
 \version @w{"@version{}"}
-musicaSoprano = \relative c' @{
+musicaSoprano = \relative @{
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2337,7 +2319,7 @@ lletraSoprano = \lyricmode @{
   Aaa Bee Cee Dee
 @}
 
-musicaVioloncel = \relative @{
+musicaVioloncel = \relative @{
   \clef "bass"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2397,7 +2379,7 @@ fàcil solució.  Presentem aquí la plantilla completa per a
 soprano i violoncel.
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
-musicaSoprano = \relative c' {
+musicaSoprano = \relative {
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2408,7 +2390,7 @@ lletraSoprano = \lyricmode {
   Aaa Bee Cee Dee
 }
 
-musicaVioloncel = \relative {
+musicaVioloncel = \relative {
   \clef "bass"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2434,7 +2416,8 @@ musicaVioloncel = \relative c {
 
 @seealso
 Les plantilles d'inici es poden trobar a l'apèndix
-@q{Plantilles}, vegeu @ref{Plantilles de pentagrama únic}.
+@q{Plantilles}, vegeu
+@ref{Plantilles de pentagrama únic}.
 
 @node Partitura vocal a quatre veus SATB
 @subsection Partitura vocal a quatre veus SATB
@@ -2451,47 +2434,47 @@ aquí un exemple del «Messies» de Haendel:
 @lilypond[quote,ragged-right]
 global = { \key d \major \time 4/4 }
 
-musicaSoprano = \relative c'' {
+musicaSoprano = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
+  r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
 }
 lletraSoprano = \lyricmode {
   Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
 }
 
-musicaAlto = \relative a' {
+musicaAlto = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
+  r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
 }
 
 lletraAlto = \lletraSoprano
 
-musicaTenor = \relative c' {
+musicaTenor = \relative {
   \clef "G_8"
-  r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
+  r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
 }
 
 lletraTenor = \lletraSoprano
 
-musicaBaix = \relative c' {
+musicaBaix = \relative {
   \clef "bass"
-  r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
+  r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
 }
 
 lletraBaix = \lletraSoprano
 
-upper = \relative a' {
+upper = \relative {
   \clef "treble"
   \global
-  r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+  r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
   <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
   <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
 }
 
-lower = \relative c, {
+lower = \relative {
   \clef "bass"
   \global
-  <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+  <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
   <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
   <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
 }
@@ -2546,12 +2529,13 @@ lower = \relative c, {
 @end lilypond
 
 Cap de les plantilles proporciona aquesta disposició amb
-exactitud.  La més semblant és @ref{Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica}, però necessitem
-canviar la disposició i afegir un acompanyament de piano que no
-estigui derivat automàticament de les parts vocals.  Les variables
-que contenen la música i la lletra de les parts vocals és
-adequat, però haurem d'afegir variables per a la reducció de
-piano.
+exactitud.  La més semblant és
+@ref{Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica},
+però necessitem canviar la disposició i afegir un acompanyament de
+piano que no estigui derivat automàticament de les parts vocals.
+Les variables que contenen la música i la lletra de les parts
+vocals és adequat, però haurem d'afegir variables per a la
+reducció de piano.
 
 L'ordre en què apareixen els contextos al ChoirStaff de la
 plantilla no es correspon amb l'ordre de la partitura vocal que
@@ -2686,39 +2670,39 @@ de l'exemple anterior, obtenim:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
 global = { \key d \major \time 4/4 }
-musicaSoprano = \relative c'' {
+musicaSoprano = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
+  r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
 }
 lletraSoprano = \lyricmode {
   Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
 }
-musicaAlto = \relative a' {
+musicaAlto = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
+  r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
 }
 lletraAlto = \lletraSoprano
-musicaTenor = \relative c' {
+musicaTenor = \relative {
   \clef "G_8"
-  r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
+  r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
 }
 lletraTenor = \lletraSoprano
-musicaBaix = \relative c' {
+musicaBaix = \relative {
   \clef "bass"
-  r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
+  r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
 }
 lletraBaix = \lletraSoprano
-upper = \relative a' {
+upper = \relative {
   \clef "treble"
   \global
-  r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+  r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
   <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
   <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
 }
-lower = \relative c, {
+lower = \relative {
   \clef "bass"
   \global
-  <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+  <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
   <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
   <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
 }
@@ -2891,12 +2875,12 @@ No és necessari utilitzar la construcció simultània @code{<<
 òrgan de pedal, atès que contenen una única expressió, però no fa
 mal, i és un bon costum utilitzar sempre dobles angles després de
 @code{\new Staff} quan hi diverses veus.  El contrari és cert per
-a les veus: normalment han d'anar seguides de claudàtors @code{@{
+a les veus: normalment han d'anar seguides de claus @code{@{
 @dots{} @}} en cas que tinguem música codificada com a variables
 diferents que s'han de situar consecutivament.
 
 Afegim aquesta estructura al bloc de partitura, i ajustem el
-sagnat dels marges.  També escrivim els claudàtors
+sagnat dels marges.  També escrivim les claus
 corresponents, ens assegurem que les pliques i lligadures d'unió
 i expressió en cada una de les veus del pentagrama superior
 apunten en la direcció adequada amb @code{\voiceOne} i
@@ -2965,8 +2949,9 @@ l'@q{objecte gràfic} @code{VerticalAxisGroup} (els objectes gràfics
 reben en general el nom de @q{grob}s a la documentació del
 LilyPond); no us preocupeu de moment dels detalls, ja que això
 s'explica més tard de forma exhaustiva.  Els més curiosos podeu
-donar una ullada a @ruser{Panoràmica de la modificació de las
-propietats}.  En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
+donar una ullada a
+@rusernamed{Overview of modifying properties,Panorama de la modificació de propietats}.
+En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
 @code{stretchability}.  Un altre cop, els curiosos trobareu els
 valors predeterminats per a la propietat staff-staff-spacing al
 fitxer @file{scm/define-grobs.scm} examinant la definició del grob
@@ -3022,19 +3007,19 @@ música, i combinar totes les parts.
   composer = "J S Bach"
 }
 keyTime = { \key c \minor \time 4/4 }
-MusicaManualUVeuU = \relative g' {
-  g4 g f ees |
+MusicaManualUVeuU = \relative {
+  g'4 g f ees |
   d2 c |
 }
-MusicaManualUVeuDos = \relative c' {
-  ees16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
+MusicaManualUVeuDos = \relative {
+  ees'16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
   8 c4 b8 c8. g16 c b c d |
 }
-MusicaManualDos= \relative c' {
-  c16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
+MusicaManualDos= \relative {
+  c'16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
   f16 ees f d g aes g f ees d ees8~ 16 f ees d |
 }
-MusicaOrganPedal = \relative {
+MusicaOrganPedal = \relative {
   r8 c16 d ees d ees8~ 16 a, b g c b c8 |
   r16 g ees f g f g8 c,2 |
 }
@@ -3079,8 +3064,8 @@ MusicaOrganPedal = \relative c {
 Glossari musical:
 @rglos{system}.
 
-@node Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions
-@subsection Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions
+@node Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions
+@subsection Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions
 @translationof Saving typing with variables and functions
 
 @cindex variables
@@ -3089,7 +3074,7 @@ Glossari musical:
 Arribats a aquest punt, heu vist coses d'aquest tipus:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-hornNotes = \relative c'' { c4 b dis c }
+hornNotes = \relative { c''4 b dis c }
 
 \score {
   {
@@ -3102,8 +3087,8 @@ Fins i tot us adonareu que això pot ser útil en música
 minimalista:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-fragmentA = \relative c'' { a4 a8. b16 }
-fragmentB = \relative c'' { a8. gis16 ees4 }
+fragmentA = \relative { a'4 a8. b16 }
+fragmentB = \relative { a'8. gis16 ees4 }
 
 violí = \new Staff {
   \fragmentA \fragmentA |
@@ -3130,9 +3115,9 @@ fthenp =_\markup {
   \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
 }
 
-violí = \relative c'' {
+violí = \relative {
   \repeat volta 2 {
-    c4._\dolce b8 a8 g a b |
+    c''4._\dolce b8 a8 g a b |
     \padText
     c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
     c,4.\fthenp b8 c4 c-. |
@@ -3154,9 +3139,9 @@ reescrit sense cap identificador.  Trobareu que és molt més
 difícil de llegir, sobretot l'última línia.
 
 @example
-violí = \relative c'' @{
+violí = \relative @{
   \repeat volta 2 @{
-    c4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
+    c''4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
     \once \override TextScript.padding = #5.0
     c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
     c,4.\markup @{
@@ -3181,14 +3166,14 @@ El LilyPond també pot gestionar substitucions no estàtiques
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 padText =
 #(define-music-function
-     (parser location padding)
+     (padding)
      (number?)
    #{
      \once \override TextScript.padding = #padding
    #})
 
-\relative c''' {
-  c4^"piu mosso" b a b |
+\relative {
+  c'''4^"piu mosso" b a b |
   \padText #1.8
   c4^"piu mosso" d e f |
   \padText #2.6
@@ -3198,11 +3183,12 @@ padText =
 
 La utilització d'identificadors també és una bona forma de reduir
 el treball si la sintaxis d'entrada del LilyPonod canvia (vegeu
-@rprogram{Actualitzar fitxers amb convert-ly}).  Si teniu una sola
+@rprogram{Actualització de fitxers amb convert-ly}).  Si teniu una sola
 definició (com ara @code{\dolce}) per a tots els fitxers (vegeu
-@ref{Fulls d'estil}), i després la sintaxis es modifica, sols
-haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce} única, enlloc
-de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers @file{.ly}.
+@ref{Fulls d'estil}), i després la sintaxis es
+modifica, sols haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce}
+única, enlloc de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers
+@file{.ly}.
 
 @node Partitures i particel·les
 @subsection Partitures i particel·les
@@ -3221,14 +3207,14 @@ exemple, suposem que el fitxer @file{trompa.ly} conté la següent
 part d'un duo per a trompa i fagot:
 
 @example
-notesTrompa = \relative @{
+notesTrompa = \relative @{
   \time 2/4
   r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
 @}
 @end example
 
 @noindent
-Després es fa una particella escrivint en un fitxer el següent:
+Després es fa una particel·la escrivint en un fitxer el següent:
 
 @example
 \include "trompa.ly"
@@ -3259,7 +3245,7 @@ normal en@tie{}Fa.  La transposició es pot veure a la següent
 sortida
 
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\transpose f c' \relative {
+\transpose f c' \relative {
   \time 2/4
   r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
 }
@@ -3277,7 +3263,7 @@ llargs.  Per exemple, aquest silenci ocupa 3@tie{}compassos de 2/4
 R2*3
 @end example
 
-Quan s'imprimeix la particella s'han de comprimir els silencis
+Quan s'imprimeix la particel·la s'han de comprimir els silencis
 multicompàs.  Això es fa establint una variable de temps de execució
 
 @example
@@ -3291,7 +3277,7 @@ Aquesta instrucció estableix el valor de la propietat
 anterior, arribem al següent resultat
 
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\transpose f c' \relative {
+\transpose f c' \relative {
   \time 2/4
   \set Score.skipBars = ##t
   R2*3 |
@@ -3317,7 +3303,7 @@ que l'altra veu es troba dins de @code{notesFagot} al fitxer
 el que ens porta a
 
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\relative <<
+\relative <<
   \new Staff {
     \clef "treble"
     \time 2/4