]> git.donarmstrong.com Git - lilypond.git/blobdiff - Documentation/ca/learning/common-notation.itely
Doc-ca: Contributing notation/staff.itely and correcting errors
[lilypond.git] / Documentation / ca / learning / common-notation.itely
index e58919ca282822d0dd9ad3b175b4addac9b808e9..9b7fb69bbb33c11b1578fe6672d638c50d4253ec 100644 (file)
 
 @ignore
 Tutorial guidelines:  (different from policy.txt!)
-- unless you have a really good reason, use either
+- unless you have a really good reason, use
     @lilypond[verbatim,quote]
-  or
-    @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-
-  Don't use any other relative=X commands.
 
 - use "aes" and "ees" instead of "as" and "es".  I know it's not
   correct Dutch naming, but let's not confuse people with this
@@ -27,6 +23,8 @@ Tutorial guidelines:  (different from policy.txt!)
 
 @end ignore
 
+@c Translators: Walter Garcia-Fontes
+@c Translation checkers:
 
 @node Notació corrent
 @chapter Notació corrent
@@ -38,7 +36,7 @@ està al @ref{Tutorial}.
 
 @menu
 * Notació en un sol pentagrama::
-* Diverses notes a la vegada::
+* Diverses notes a l'hora::
 * Cançons::
 * Retocs finals::
 @end menu
@@ -80,10 +78,10 @@ música, per la qual cosa no s'han d'afegir de forma manual.
 Altres tipus de barres de compàs s'afegeixen usant @code{\bar}, per
 exemple @code{\bar "||"} per a una doble barra, o @code{\bar "|."}
 per a la doble barra final.  Per veure una llista completa de les
-línies divisòries, consulteu @rusernamed{Bar lines,Línies divisòries}.
+línies divisòries, consulteu @ruser{Barres de compàs}.
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-g1 e1 \bar "||" c2. c'4 \bar "|."
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative { g'1 e1 \bar "||" c2. c'4 \bar "|." }
 @end lilypond
 
 @node Comprovacions de compàs
@@ -106,8 +104,7 @@ g1 | e1 | c2. c'4 | g4 c g e | c4 r r2 |
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Bar and bar number checks}.
-
+@ruser{Comprovació de compàs i de número de compàs}.
 
 @node Alteracions accidentals i armadures
 @subsection Alteracions accidentals i armadures
@@ -157,10 +154,10 @@ bemol} es fa afegint @code{isis} o @code{eses}.  Aquesta sintaxi
 deriva de les convencions de nomenclatura de les notes en les
 llengües nòrdiques i germàniques com l'alemany i l'holandès.  Per
 utilitzar altres noms per a les @notation{alteracions
-accidentals}, vegeu @ruser{Note names in other languages}.
+accidentals}, vegeu @ruser{Noms de les notes en altres llengües}.
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-cis4 ees fisis, aeses
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative { cis''4 ees fisis, aeses }
 @end lilypond
 
 @cindex tonalitat, armadura de la, establir
@@ -178,11 +175,8 @@ cis4 ees fisis, aeses
 @cindex presentació en front a contingut
 
 @funindex \key
-@funindex key
 @funindex \major
-@funindex major
 @funindex \minor
-@funindex minor
 
 Glossari musical:
 @rglos{key signature},
@@ -237,9 +231,11 @@ vulgueu escoltar.
 
 Al següent exemple:
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-\key d \major
-cis4 d e fis
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative {
+  \key d \major
+  cis''4 d e fis
+}
 @end lilypond
 
 @noindent
@@ -252,9 +248,11 @@ tercera línia del pentagrama.} El que significa en realitat:
 @qq{hi ha una nota Si natural.}  A la tonalitat de La bemoll
 major, @emph{porta} una alteració accidental:
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-\key aes \major
-aes4 c b c
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative {
+  \key aes \major
+  aes'4 c b c
+}
 @end lilypond
 
 Si l'anterior us causa confusió, penseu sobre el següent: si
@@ -266,16 +264,16 @@ Posar totes les alteracions de forma explícita pot requerir una
 mica més de treball d'escriure, però l'avantatge és que la
 @notation{transposició} és més fàcil, i les alteracions es poden
 imprimir seguint diverses convencions diferents.  Consulteu
-@ruser{Automatic accidentals} per veure exemples de
+@ruser{Alteracions accidentals automàtiques} per veure exemples de
 com es poden imprimir alteracions d'acord amb regles diferents.
 
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Note names in other languages},
-@rusernamed{Accidentals,Alteracions accidentals},
-@ruser{Automatic accidentals},
-@ruser{Key signature}.
+@ruser{Noms de les notes en altres llengües},
+@ruser{Alteracions accidentals},
+@ruser{Alteracions accidentals automàtiques},
+@ruser{Armadura de la tonalitat}.
 
 @node Lligadures d'unió i d'expressió
 @subsection Lligadures d'unió i d'expressió
@@ -307,8 +305,8 @@ Glossari musical:
 Una @notation{lligadura d'unió} es crea adjuntant un caràcter
 d'accent @code{~} a la primera nota lligada:
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-g4~ 4 c2~ | 4~ 8 a~ 2 |
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative { g'4~ 4 c2~ | 4~ 8 a~ 2 | }
 @end lilypond
 
 @node Lligadures d'expressió
@@ -322,8 +320,8 @@ Una @notation{lligadura d'expressió} és una corba que es traça
 abastant diverses notes.  Les notes inicial i final es marquen
 mitjançant @code{(} y @code{)} respectivament.
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-d4( c16) cis( d e c cis d) e( d4)
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative { d''4( c16) cis( d e c cis d) e( d4) }
 @end lilypond
 
 @node Lligadures de fraseig
@@ -340,8 +338,8 @@ haver-hi a l'hora lligadures de legato i lligadures de fraseig,
 però no és possible tenir legatos simultanis o lligadures
 d'expressió simultànies.
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-g4\( g8( a) b( c) b4\)
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative { g'4\( g8( a) b( c) b4\) }
 @end lilypond
 
 @smallspace
@@ -366,16 +364,16 @@ les notes, i es poden utilitzar sobre grups majors de notes.  Les
 lligadures d'unió i d'expressió es poden niuar unes a dins de les
 altres.
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-c4~( c8 d~ 4 e)
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative { c''4(~ c8 d~ 4 e) }
 @end lilypond
 
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@rusernamed{Ties,Lligadures d'unió},
-@rusernamed{Slurs,Lligadures d'expressió},
-@rusernamed{Phrasing slurs,Lligadures de fraseig}.
+@ruser{Lligadures d'unió},
+@ruser{Lligadures d'expressió},
+@ruser{Lligadures de fraseig}.
 
 @node Articulacions i matisos dinàmics
 @subsection Articulacions i matisos dinàmics
@@ -401,9 +399,11 @@ Glossari musical:
 Les @notation{articulacions} més corrents es poden afegir a les
 notes utilitzant un guió @code{-} seguit d'un caràcter únic:
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-c4-^ c-+ c-- c-!
-c4-> c-. c2-_
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative {
+  c''4-^ c-+ c-- c-!
+  c4-> c-. c2-_
+}
 @end lilypond
 
 @node Indicacions de digitació
@@ -421,8 +421,8 @@ Glossari musical:
 De manera similar, les @notation{digitacions} es poden afegir a
 una nota utilitzant un guió (@code{-}) seguit del dígit desitjat:
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-c4-3 e-5 b-2 a-1
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative { c''4-3 e-5 b-2 a-1 }
 @end lilypond
 
 Les articulacions i digitacions normalment es col·loquen de forma
@@ -432,8 +432,8 @@ articulacions sobre la mateixa nota.  No obstant, gairebé sempre és
 millor deixar que el LilyPond determini la direcció de les
 articulacions.
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-c4_-^1 d^. f^4_2-> e^-_+
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative { c''4_-^1 d^. f^4_2-> e^-_+ }
 @end lilypond
 
 @node Matisos dinàmics
@@ -452,11 +452,8 @@ c4_-^1 d^. f^4_2-> e^-_+
 @funindex \mf
 @funindex \pp
 @funindex \<
-@funindex <
 @funindex \>
-@funindex >
 @funindex \!
-@funindex !
 
 Glossari musical:
 @rglos{dynamics},
@@ -466,8 +463,8 @@ Glossari musical:
 Les expressions de @notation{matís} o signes dinàmics es fan
 afegint les marques (amb una barra invertida) a la nota:
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-c4\ff c\mf c\p c\pp
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative { c''4\ff c\mf c\p c\pp }
 @end lilypond
 
 Els @notation{crescendi} i @notation{decrescendi} comencen amb les
@@ -475,15 +472,15 @@ ordres @code{\<} i @code{\>}.  La següent indicació de matís, com
 per exemple @code{\f}, acabarà el (de)crescendo, o bé es pot usar
 la instrucció @code{\!}:
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-c4\< c\ff\> c c\!
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative { c''4\< c\ff\> c c\! }
 @end lilypond
 
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Articulations and ornamentations},
-@ruser{Fingering instructions},
+@rusernamed{Articulations and ornamentations,Articulacions i ornamentacions},
+@rusernamed{Fingering instructions,Instruccions de digitació},
 @rusernamed{Dynamics,Matisos dinàmics}.
 
 @node Addició de text
@@ -495,20 +492,19 @@ Referència de la notació:
 @cindex marcat
 
 @funindex \markup
-@funindex markup
 
 És possible afegir text a la partitura:
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-c2^"espr" a_"legato"
+@lilypond[verbatim,quote,fragment]
+c''2^"espr" a'_"legato"
 @end lilypond
 
 Es pot aplicar un format addicional mitjançant la instrucció
 @code{\markup}:
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-c2^\markup { \bold espr }
-a2_\markup {
+@lilypond[verbatim,quote,fragment]
+c''2^\markup { \bold espr }
+a'2_\markup {
   \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
 }
 @end lilypond
@@ -516,7 +512,7 @@ a2_\markup {
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Writing text}.
+@rusernamed{Writing text,Escriptura de text}.
 
 
 @node Barres automàtiques i manuals
@@ -534,9 +530,7 @@ Referència de la notació:
 @funindex [
 @funindex ]
 @funindex \autoBeamOff
-@funindex autoBeamOff
 @funindex \autoBeamOn
-@funindex autoBeamOn
 
 Glossari musical:
 @rglos{beam}.
@@ -544,16 +538,16 @@ Glossari musical:
 Totes les @notation{barres} de les figures es dibuixen
 automàticament:
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-a8 ais d ees r d c16 b a8
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative { a'8 ais d ees r d c16 b a8 }
 @end lilypond
 
 Si no us agraden les barres automàtiques, poden forçar-se
 manualment. Marqueu la primera nota que comprèn la barra amb
 @code{[} i la última amb @code{]}.
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-a8[ ais] d[ ees r d] c16 b a8
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative { a'8[ ais] d[ ees r d] c16 b a8 }
 @end lilypond
 
 Si voleu desactivar completament el barrat automàtic o per a una
@@ -561,18 +555,20 @@ secció extensa de música, utilitzeu l'ordre @code{\autoBeamOff}
 per desactivar-lo i @code{\autoBeamOn} para activar-lo un altre
 cop.
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-\autoBeamOff
-a8 c b4 d8. c16 b4 |
-\autoBeamOn
-a8 c b4 d8. c16 b4 |
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative {
+  \autoBeamOff
+  a'8 c b4 d8. c16 b4 |
+  \autoBeamOn
+  a8 c b4 d8. c16 b4 |
+}
 @end lilypond
 
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Automatic beams},
-@ruser{Manual beams}.
+@ruser{Barres automàtiques},
+@ruser{Barres manuals}.
 
 @node Instruccions rítmiques avançades
 @subsection Instruccions rítmiques avançades
@@ -592,7 +588,6 @@ Referència de la notació:
 @cindex compàs parcial
 
 @funindex \partial
-@funindex partial
 
 Glossari musical:
 @rglos{anacrusis}.
@@ -601,9 +596,11 @@ Una @notation{anacrusi} s'introdueix amb la paraula clau
 @code{\partial}.  Va seguida d'una duració: @code{\partial 4} és
 una anacrusi de negra i @code{\partial 8} de corxera.
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-\partial 8 f8 |
-c2 d |
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative {
+  \partial 8 f''8 |
+  c2 d |
+}
 @end lilypond
 
 @node Grups especials
@@ -614,7 +611,6 @@ c2 d |
 @cindex tresets
 
 @funindex \tuplet
-@funindex tuplet
 
 Glossari musical:
 @rglosnamed{note value,valor de la nota},
@@ -627,11 +623,13 @@ partit pel nombre de notes que normalment ocupen la mateixa
 duració.  Per als tresets hi ha tres notes a l'espai de dues, de
 manera que els @notation{tresets} es fan amb una fracció de 3/2.
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-\tuplet 3/2 { f8 g a }
-\tuplet 3/2 { c8 r c }
-\tuplet 3/2 { f,8 g16[ a g a] }
-\tuplet 3/2 { d4 a8 }
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative {
+  \tuplet 3/2 { f''8 g a }
+  \tuplet 3/2 { c8 r c }
+  \tuplet 3/2 { f,8 g16[ a g a] }
+  \tuplet 3/2 { d4 a8 }
+}
 @end lilypond
 
 @node Notes d'adorn
@@ -643,9 +641,7 @@ manera que els @notation{tresets} es fan amb una fracció de 3/2.
 @cindex appoggiatura
 
 @funindex \grace
-@funindex grace
 @funindex \acciaccatura
-@funindex acciaccatura
 @funindex \appoggiatura
 @funindex acciaccatura
 
@@ -659,21 +655,23 @@ Les @notation{notes d'adorn} es creen amb l'ordre
 expressió musical amb la paraula clau @code{\appoggiatura} o
 @code{\acciaccatura}.
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-c2 \grace { a32 b } c2 |
-c2 \appoggiatura b16 c2 |
-c2 \acciaccatura b16 c2 |
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative {
+  c''2 \grace { a32 b } c2 |
+  c2 \appoggiatura b16 c2 |
+  c2 \acciaccatura b16 c2 |
+}
 @end lilypond
 
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@rusernamed{Grace notes,Notes d'adorn},
-@rusernamed{Tuplets,Grups especials},
-@ruser{Upbeats}.
+@ruser{Notes d'adorn},
+@ruser{Grups especials},
+@ruser{Anacrusis}.
 
-@node Diverses notes a la vegada
-@section Diverses notes a la vegada
+@node Diverses notes a l'hora
+@section Diverses notes a l'hora
 @translationof Multiple notes at once
 
 Aquesta secció és una introducció a les notes simultànies:
@@ -713,25 +711,25 @@ Als fitxers d'entrada del LilyPond,  la música es representa
 mitjançant @emph{expressions musicals}.  Una sola nota és una
 expressió musical:
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-a4
+@lilypond[verbatim,quote,fragment]
+a'4
 @end lilypond
 
-En tancar un grup de notes dins de claudàtors creem una
+En tancar un grup de notes dins de claus creem una
 @emph{expressió musical composta}. Aquí hem creat una expressió
 musical composta amb dues notes:
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-{ a4 g4 }
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative { a'4 g4 }
 @end lilypond
 
 Si col·loquem un grup d'expressions musicals (per exemple: notes)
-dins de claudàtors, això significa que es troben en seqüència (és
+dins de claus, això significa que es troben en seqüència (és
 a dir, cada una segueix a l'anterior).  El resultat és una altra
 expressió musical:
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-{ { a4 g } f4 g }
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative { { a'4 g } f4 g }
 @end lilypond
 
 @node Analogia expressions matemàtiques
@@ -795,13 +793,11 @@ l'exemple que segueix, tres seqüències (cadascuna de les quals
 conté dues notes diferents) es combinen de forma simultània:
 
 @lilypond[verbatim,quote]
-\relative {
-  <<
-    { a'2 g }
-    { f2 e }
-    { d2 b }
-  >>
-}
+<<
+  \relative { a'2 g }
+  \relative { f'2 e }
+  \relative { d'2 b }
+>>
 @end lilypond
 
 Tingueu en compte que hem sagnat cada nivell jeràrquic de
@@ -844,10 +840,8 @@ disposa sobre un sols pentagrama.
 @cindex notació, context de
 
 @funindex \new Staff
-@funindex new Staff
 @funindex Staff
 @funindex \new
-@funindex new
 @funindex Score
 @funindex Voice
 @funindex Lyrics
@@ -866,12 +860,10 @@ abans d'ell. Aquests elements @code{Staff} es combinen després en
 paral·lel amb @code{<<} y @code{>>}:
 
 @lilypond[verbatim,quote]
-\relative {
-  <<
-    \new Staff { \clef "treble" c''4 }
-    \new Staff { \clef "bass" c,,4 }
-  >>
-}
+<<
+  \new Staff { \clef "treble" c''4 }
+  \new Staff { \clef "bass" c4 }
+>>
 @end lilypond
 
 L'ordre @code{\new} inaugura un @q{context de notació}.  Un
@@ -899,12 +891,10 @@ de què les partitures amb instruments transpositors són més
 comunes que les partitures polirítmiques.
 
 @lilypond[verbatim,quote]
-\relative {
-  <<
-    \new Staff { \clef "treble" \key d \major \time 3/4 c''4 }
-    \new Staff { \clef "bass" c,,4 }
-  >>
-}
+<<
+  \new Staff { \clef "treble" \key d \major \time 3/4 c''4 }
+  \new Staff { \clef "bass" c4 }
+>>
 @end lilypond
 
 
@@ -929,7 +919,7 @@ Glossari musical:
 @rglos{system}.
 
 La música per a piano es composa tipogràficament en forma de dos
-pentagrames units mitjançant un @notation{claudàtor}. L'aspecte
+pentagrames units mitjançant una @notation{clau}. L'aspecte
 imprès d'aquest sistema de pentagrames se sembla a l'exemple
 polifònic que apareix a @ref{Diversos pentagrames}, però en aquest
 cas l'expressió completa es col·loca dins d'un @code{PianoStaff}:
@@ -944,25 +934,23 @@ cas l'expressió completa es col·loca dins d'un @code{PianoStaff}:
 Heus aquí un petit exemple:
 
 @lilypond[verbatim,quote]
-\relative {
-  \new PianoStaff <<
-    \new Staff { \time 2/4 c''4 e | g g, | }
-    \new Staff { \clef "bass" c,,4 c' | e c | }
-  >>
-}
+\new PianoStaff <<
+  \new Staff \relative { \time 2/4 c''4 e | g g, | }
+  \new Staff \relative { \clef "bass" c4 c' | e c | }
+>>
 @end lilypond
 
 Altres grups de pentagrames es declaren mitjançant @code{\new
 GrandStaff}, que és apropiat per a partitures orquestrals, i
 @code{\new ChoirStaff}, que és apropiat per a partitures
 vocals. Cadascú d'aquests grups de pautes forma un tipus de
-context diferent, que produeix el claudàtor a l'esquerra i que
+context diferent, que produeix la clau a l'esquerra i que
 també controla l'abast de les línies divisòries.
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Keyboard and other multi-staff instruments},
-@ruser{Displaying staves}.
+@rusernamed{Keyboard and other multi-staff instruments,Teclat i altres instruments de pentagrama múltiple},
+@ruser{Visualització dels pentagrames}.
 
 @node Combinar notes per formar acords
 @subsection Combinar notes per formar acords
@@ -985,8 +973,8 @@ tancar les notes entre angles @emph{senzills}.  Observeu que totes
 les notes d'un acord han de tenir la mateixa duració, i que la
 duració s'escriu després de l'angle de tancament.
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-r4 <c e g> <c f a>2
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative { r4 <c'' e g> <c f a>2 }
 @end lilypond
 
 Hem de pensar que els acords són quelcom gairebé equivalent a les
@@ -996,16 +984,18 @@ angles.  Per exemple, podeu combinar marques com ara barres i
 lligadures, amb acords. Tan sols heu de recordar que s'escriuen
 per fora dels angles.
 
-@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
-r4 <c e g>~ <c f a>2 |
-<c e g>8[ <c f a> <c e g> <c f a>]
-  <c e g>8\>[ <c f a> <c f a> <c e g>]\! |
-r4 <c e g>8.\p <c f a>16( <c e g>4-. <c f a>) |
+@lilypond[verbatim,quote]
+\relative {
+  r4 <c'' e g>~ <c f a>2 |
+  <c e g>8[ <c f a> <c e g> <c f a>]
+    <c e g>8\>[ <c f a> <c f a> <c e g>]\! |
+  r4 <c e g>8.\p <c f a>16( <c e g>4-. <c f a>) |
+}
 @end lilypond
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Chorded notes}.
+@rusernamed{Chorded notes,Notes en acord}.
 
 
 @node Polifonia a un sol pentagrama
@@ -1035,7 +1025,7 @@ Manual d'aprenentatge:
 @ref{Les veus contenen música}.
 
 Referència de la notació:
-@ruser{Simultaneous notes}.
+@rusernamed{Simultaneous notes,Notes simultànies}.
 
 
 @node Cançons
@@ -1060,7 +1050,6 @@ senzilles de cançó.
 @cindex cançons
 
 @funindex \addlyrics
-@funindex addlyrics
 
 Glossari musical:
 @rglos{lyrics}.
@@ -1263,7 +1252,7 @@ Alguns textos (especialment els que estan en italià o català)
 requereixen el contrari: col·locar més d'una síl·laba a una única
 nota. Això s'aconsegueix enllaçant les síl·labes entre sí
 mitjançant un guió baix simple @code{_} (sense cap espai), o bé
-envoltant-les entre claudàtors.  Aquí apareix un exemple procedent
+envoltant-les entre claus.  Aquí apareix un exemple procedent
 del @notation{Barber de Sevilla} de Rossini, on la síl·laba
 @notation{al} es canta sobre la mateixa nota que la síl·laba
 @notation{go} de la paraula @q{Largo} a l'ària de Fígaro
@@ -1288,7 +1277,7 @@ del @notation{Barber de Sevilla} de Rossini, on la síl·laba
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Vocal music}.
+@rusernamed{Vocal music,Música vocal}.
 
 
 @node Lletra en diversos pentagrames
@@ -1333,7 +1322,7 @@ variables}.
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Vocal music}.
+@rusernamed{Vocal music,Música vocal}.
 
 
 @node Retocs finals
@@ -1460,7 +1449,6 @@ llocs.  El següent exemple utilitza les variables anteriors:
 @cindex bloc d'encapçalaments
 
 @funindex \header
-@funindex header
 
 La informació sobre el títol, autor, número d'Opus i altres
 elements similars s'escriuen al bloc @code{\header}.  Aquest bloc
@@ -1483,7 +1471,7 @@ es troba fora de l'expressió musical principal: el bloc
 
 Quan es processa el fitxer, el títol i l'autor s'imprimeixen a
 sobre de la música.  Podeu obtenir més informació sobre els títols
-a @ruser{Creating titles headers and footers}.
+a @rusernamed{Creating titles headers and footers,Creació de capçaleres de títol i peus de pàgina}.
 
 @node Noms de nota absoluts
 @subsection Noms de nota absoluts
@@ -1594,17 +1582,17 @@ relativa:
 
 Després d'acabar el tutorial, potser hauríeu de provar a escriure
 una o dues peces.  Comenceu amb una de les plantilles que
-apareixen a @rlearningnamed{Templates,Plantilles} i afegiu algunes
+apareixen a @ref{Plantilles} i afegiu algunes
 notes.  Si necessiteu un tipus de notació que no ha estat tractat
 en aquest tutorial, doneu una ullada a la Referència de Notació,
-començant per @ruser{Musical notation}.  Si voleu escriure música
+començant per @ruser{Notació musical}.  Si voleu escriure música
 per a un conjunt instrumental que no estigui cobert per cap
 plantilla, consulteu @ref{Extensió de les plantilles}.
 
 Un cop que heu escrit algunes peces curtes, llegiu la resta del
 Manual d'aprenentatge (capítols 3 al 5).  Per suposat no passa res
 per llegir-lo ara mateix!  La resta del Manual d'Aprenentatge,
-però, dona per suposat que teniu familiaritat amb l'entrada del
+però, dóna per suposat que teniu familiaritat amb l'entrada del
 LilyPond. Podeu saltar-vos aquests capítols ara i tornar a ells
 quan hagueu adquirit més experiència.