]> git.donarmstrong.com Git - lilypond.git/blobdiff - Documentation/ca/learning/tweaks.itely
Issue 4894: Remove unescaped @funindex entries
[lilypond.git] / Documentation / ca / learning / tweaks.itely
index 0ef40ddf92cd96b03f5e0c6e5202c160b409ecef..a5eba4f74592e0e1bca8be9afd8db52eb6cf6d1c 100644 (file)
@@ -8,7 +8,7 @@
     Guide, node Updating translation committishes..
 @end ignore
 
-@c \version "2.19.2"
+@c \version "2.19.22"
 
 @node Ajustament de la sortida
 @chapter Ajustament de la sortida
@@ -25,7 +25,7 @@ sortida es poden canviar.
 * Col·locació dels objectes::
 * Espaiat vertical::
 * Col·lisions d'objectes::
-* Ajustaments addicionals:.
+* Ajustaments addicionals::
 @end menu
 
 @node Elements de l'ajustament
@@ -33,14 +33,14 @@ sortida es poden canviar.
 @translationof Tweaking basics
 
 @menu
-* Introduccció a l'ajustament::
+* Introducció a l'ajustament::
 * Objectes i interfícies::
 * Convencions de noms d'objectes i propietats::
 * Mètodes d'ajustament::
 @end menu
 
-@node Introducció a l'ajustament::
-@subsection Introducció a l'ajustament::
+@node Introducció a l'ajustament
+@subsection Introducció a l'ajustament
 @translationof Introduction to tweaks
 
 L'@q{Ajustament} és un terme del LilyPond que denota els diversos
@@ -204,7 +204,6 @@ a partir dels seus noms.
 @cindex override (sobreescriptura), sintaxi de
 
 @funindex \override
-@funindex override
 
 Ja hem vist les ordres @code{\set} i @code{\with}, que
 s'usen per canviar les propietats dels @strong{contextos} i per
@@ -265,12 +264,14 @@ hi ha un exemple senzill per canviar el color d'un cap:
 @cindex color, propietat, exemple
 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
-c4 d
-\override NoteHead.color = #red
-e4 f |
-\override NoteHead.color = #green
-g4 a b c |
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+  c'4 d
+  \override NoteHead.color = #red
+  e4 f |
+  \override NoteHead.color = #green
+  g4 a b c |
+}
 @end lilypond
 
 
@@ -281,7 +282,6 @@ g4 a b c |
 @cindex revert, ordre
 
 @funindex \revert
-@funindex revert
 
 Un cop sobreescrita, la propietat reté el seu nou valor fins que
 es sobreescriu de nou o es troba una ordre
@@ -303,14 +303,16 @@ dues últimes notes:
 @cindex color, propietat, exemple
 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
-c4 d
-\override NoteHead.color = #red
-e4 f |
-\override NoteHead.color = #green
-g4 a
-\revert NoteHead.color
-b4 c |
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+  c'4 d
+  \override NoteHead.color = #red
+  e4 f |
+  \override NoteHead.color = #green
+  g4 a
+  \revert NoteHead.color
+  b4 c |
+}
 @end lilypond
 
 
@@ -319,7 +321,6 @@ b4 c |
 @translationof The once prefix
 
 @funindex \once
-@funindex once
 
 Tant l'ordre @code{\override} com @code{\set} es poden
 precedir per @code{\once}.  Això fa que la següent ordre
@@ -334,14 +335,16 @@ següent:
 @cindex color, propietat, exemple
 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=1]
-c4 d
-\override NoteHead.color = #red
-e4 f |
-\once \override NoteHead.color = #green
-g4 a
-\revert NoteHead.color
-b c |
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative {
+  c'4 d
+  \override NoteHead.color = #red
+  e4 f |
+  \once \override NoteHead.color = #green
+  g4 a
+  \revert NoteHead.color
+  b c |
+}
 @end lilypond
 
 El prefix @code{\once} també es pot usar davant de moltes
@@ -371,7 +374,6 @@ efecte.
 @cindex overrideProperty, ordre
 
 @funindex \overrideProperty
-@funindex overrideProperty
 
 Hi ha una altra forma per a l'ordre de sobreescriptura,
 @code{\overrideProperty}, que ocasionalment és necessària.  La
@@ -387,7 +389,6 @@ detalls consulteu
 @cindex tweak, ordre
 
 @funindex \tweak
-@funindex tweak
 
 La última ordre d'ajustament que està disponible és
 @code{\tweak}.  S'ha d'utilitzar quan diversos objectes tenen lloc
@@ -404,11 +405,13 @@ lloc, vegem el que faria @code{\once \override}:
 @cindex font-size, propiedad, ejemplo
 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
-<c e g>4
-\once \override NoteHead.font-size = #-3
-<c e g>4
-<c e g>4
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+  <c' e g>4
+  \once \override NoteHead.font-size = #-3
+  <c e g>4
+  <c e g>4
+}
 @end lilypond
 
 Veiem que la sobreescriptura amb override afecta a @emph{tots} els
@@ -430,9 +433,11 @@ intermèdia es canviaria de la forma següent:
 @cindex font-size, propietat, exemple
 @cindex @code{\tweak}, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
-<c e g>4
-<c \tweak font-size #-3 e g>4
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+  <c' e g>4
+  <c \tweak font-size #-3 e g>4
+}
 @end lilypond
 
 Observeu que la sintaxi de @code{\tweak} no és igual que la de
@@ -453,8 +458,8 @@ una d'una sèrie d'articulacions, com es mostra aquí:
 @cindex color, propietat, exemple
 @cindex @code{\tweak}, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-a4^"Black"
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+a'4^"Black"
   -\tweak color #red ^"Red"
   -\tweak color #green _"Green"
 @end lilypond
@@ -478,10 +483,10 @@ mitjançant el nomenament explícit de l'objecte de presentació,
 sempre i quan el LilyPond pugui rastrejar el seu origen fins
 l'esdeveniment original:
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-<\tweak Accidental.color #red   cis4
- \tweak Accidental.color #green es
- g>
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+<\tweak Accidental.color #red   cis''4
+ \tweak Accidental.color #green es''
+ g''>
 @end lilypond
 
 Aquesta forma extensa de l'ordre @code{\tweak} es pot
@@ -515,13 +520,15 @@ treset curt.
 @cindex direction, propietat, exemple
 @cindex color, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,ragged-right,verbatim,fragment,relative=2]
-\tweak direction #up
-\tuplet 3/4 {
-  \tweak color #red
-  \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
-  \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
-  \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative c'' {
+  \tweak direction #up
+  \tuplet 3/4 {
+    \tweak color #red
+    \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
+    \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
+    \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
+  }
 }
 @end lilypond
 
@@ -534,15 +541,17 @@ es pot modificar de la forma usual mitjançant ordres
 @cindex transparent, propietat, exemple
 @cindex TupletNumber, exemple de sobreescriptura
 
-@lilypond[quote,ragged-right,verbatim,fragment,relative=1]
-\tuplet 3/2 { c8[ c c] }
-\once \override TupletNumber.text = #tuplet-number::calc-fraction-text
-\tuplet 3/2 {
-  c8[ c]
-  c8[ c]
-  \once \override TupletNumber.transparent = ##t
-  \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
-  \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+  \tuplet 3/2 { c'8[ c c] }
+  \once \override TupletNumber.text = #tuplet-number::calc-fraction-text
+  \tuplet 3/2 {
+    c8[ c]
+    c8[ c]
+    \once \override TupletNumber.transparent = ##t
+    \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
+    \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
+  }
 }
 @end lilypond
 
@@ -603,12 +612,12 @@ Utilitzem un exemple concret amb un senzill fragment de música real:
 
 @c Mozart, duo, núm. 7 de La Flauta Màgica
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
+@lilypond[quote,verbatim]
 {
   \key es \major
   \time 6/8
-  {
-    r4 bes8 bes[( g]) g |
+  \relative {
+    r4 bes'8 bes[( g]) g |
     g8[( es]) es d[( f]) as |
     as8 g
   }
@@ -692,20 +701,20 @@ No oblideu i@tie{}@code{#} abans del valor nou!
 
 La pregunta final és @q{On s'ha de col·locar aquesta ordre?}
 Tot i que ens falta seguretat i encara estem aprenent, la millor
-resposta és: @{Dins de la música, abans de la primera lligadura i
+resposta és: @q{Dins de la música, abans de la primera lligadura i
 a prop d'ella.} Fem-lo així:
 
 @cindex Slur, exemple de sobreescriptura
 @cindex thickness, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
+@lilypond[quote,verbatim]
 {
   \key es \major
   \time 6/8
-  {
+  \relative {
     % Increase thickness of all following slurs from 1.2 to 5.0
     \override Slur.thickness = #5.0
-    r4 bes8 bes[( g]) g |
+    r4 bes'8 bes[( g]) g |
     g8[( es]) es d[( f]) as |
     as8 g
   }
@@ -755,7 +764,6 @@ notes, podem ometre'l en aquest lloc concret.
 @cindex once override
 
 @funindex \once
-@funindex once
 
 Com es pot veure, @emph{totes} les lligadures són més gruixudes a
 l'últim exemple.  Però, i si voléssim que sols la primera
@@ -771,12 +779,12 @@ lligadura, simplement s'ignora.  Així dons l'ordre que porta
 @cindex Slur, exemple de sobreescriptura
 @cindex thickness, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
+@lilypond[quote,verbatim]
 {
   \key es \major
   \time 6/8
-  {
-    r4 bes8
+  \relative {
+    r4 bes'8
     % Increase thickness of immediately following slur only
     \once \override Slur.thickness = #5.0
     bes8[( g]) g |
@@ -801,7 +809,6 @@ l'ordre @code{\set}.
 @cindex predeterminades, recuperar las propietats
 
 @funindex \revert
-@funindex revert
 
 Finalment, i si volguéssim que sols les dues primeres lligadures
 fossin més gruixudes?  En fi, podríem usar dues ordres, cada
@@ -812,12 +819,12 @@ les lligadures:
 @cindex Slur, exemple de sobreescriptura
 @cindex thickness, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
+@lilypond[quote,verbatim]
 {
   \key es \major
   \time 6/8
-  {
-    r4 bes8
+  \relative {
+    r4 bes'8
     % Increase thickness of immediately following slur only
     \once \override Slur.thickness = #5.0
     bes[( g]) g |
@@ -841,12 +848,12 @@ lligadura:
 @cindex Slur, exemple de sobreesriptura
 @cindex thickness, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
+@lilypond[quote,verbatim]
 {
   \key es \major
   \time 6/8
-  {
-    r4 bes8
+  \relative {
+    r4 bes'8
     % Increase thickness of all following slurs from 1.2 to 5.0
     \override Slur.thickness = #5.0
     bes[( g]) g |
@@ -967,12 +974,12 @@ d'afectar, d'aquesta forma:
 @cindex LyricText, exemple de sobreescriptura
 @cindex @code{\addlyrics}, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
 {
   \key es \major
   \time 6/8
-  {
-    r4 bes8 bes[( g]) g |
+  \relative {
+    r4 bes'8 bes[( g]) g |
     g8[( es]) es d[( f]) as |
     as8 g
   }
@@ -1142,11 +1149,11 @@ establir de forma que no imprimeixi res ajustant el seu valor a
 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
 @cindex stencil, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-{
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
   \time 12/16
   \override BarLine.stencil = ##f
-  c4 b8 c d16 c d8 |
+  c''4 b8 c d16 c d8 |
   g,8 a16 b8 c d4 e16 |
   e8
 }
@@ -1156,7 +1163,7 @@ Les barres de compàs encara s'imprimeixen.  Què és el està
 malament? Torneu al RFI i mireu un altre cop la pàgina que ofereix
 les propietats de l'objecte BarLine.  Al principi de la pàgina diu
 @qq{Barline objects are created by: Bar_engraver} (els objecte
-Barline es creen pel gravador Bar_engraver}.  Aneu a la pàgina del
+Barline es creen pel gravador Bar_engraver).  Aneu a la pàgina del
 gravador @code{Bar_engraver} seguint l'enllaç.  Al final dóna una
 llista de contextos en els quals opera el gravador de línies
 divisòries.  Tots ells són del tipus @code{Staff}, i així la raó
@@ -1170,11 +1177,11 @@ corregir-lo escrivint el context correcte:
 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
 @cindex stencil, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-{
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
   \time 12/16
   \override Staff.BarLine.stencil = ##f
-  c4 b8 c d16 c d8 |
+  c''4 b8 c d16 c d8 |
   g,8 a16 b8 c d4 e16 |
   e8
 }
@@ -1186,11 +1193,11 @@ existeix una abreviatura per a ella, anomenada
 @code{\omit} (ometre):
 @funindex \omit
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-{
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
   \time 12/16
   \omit Staff.BarLine
-  c4 b8 c d16 c d8 |
+  c''4 b8 c d16 c d8 |
   g,8 a16 b8 c d4 e16 |
   e8
 }
@@ -1205,9 +1212,9 @@ el cas, podem en comptes d'això utilitzar la funció
 @code{point-stencil}, que estableix el segell a un objecte amb
 mida nul·la:
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
-{
-  c4 c
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative {
+  c''4 c
   \once \override NoteHead.stencil = #point-stencil
   c4 c
 }
@@ -1237,11 +1244,11 @@ cal, com sempre, per precedir el valor en sí dins de l'ordre
 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
 @cindex break-visibility, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-{
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
   \time 12/16
   \override Staff.BarLine.break-visibility = ##(#f #f #f)
-  c4 b8 c d16 c d8 |
+  c''4 b8 c d16 c d8 |
   g,8 a16 b8 c d4 e16 |
   e8
 }
@@ -1273,11 +1280,11 @@ indicació de compàs és:
 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
 @cindex transparent, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-{
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
   \time 12/16
   \override Staff.TimeSignature.transparent = ##t
-  c4 b8 c d16 c d8 |
+  c''4 b8 c d16 c d8 |
   g,8 a16 b8 c d4 e16 |
   e8
 }
@@ -1289,11 +1296,11 @@ una operació força freqüent, de manera que tenim una abreviatura
 anomenada @code{\hide} (amagar):
 @funindex \hide
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-{
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
   \time 12/16
   \hide Staff.TimeSignature
-  c4 b8 c d16 c d8 |
+  c''4 b8 c d16 c d8 |
   g,8 a16 b8 c d4 e16 |
   e8
 }
@@ -1311,11 +1318,11 @@ indicació de compàs s'ha d'establir al valor @code{#f}:
 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
 @cindex stencil, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-{
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
   \time 12/16
   \omit Staff.TimeSignature
-  c4 b8 c d16 c d8 |
+  c''4 b8 c d16 c d8 |
   g,8 a16 b8 c d4 e16 |
   e8
 }
@@ -1357,11 +1364,11 @@ línies divisòries de color blanc, escrivim:
 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
 @cindex color, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-{
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
   \time 12/16
   \override Staff.BarLine.color = #white
-  c4 b8 c d16 c d8 |
+  c''4 b8 c d16 c d8 |
   g,8 a16 b8 c d4 e16 |
   e8
 }
@@ -1391,11 +1398,11 @@ llista de valors interns d'aquests colors:
 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
 @cindex color, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-{
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
   \time 12/16
   \override Staff.BarLine.color = #(x11-color 'white)
-  c4 b8 c d16 c d8 |
+  c''4 b8 c d16 c d8 |
   g,8 a16 b8 c d4 e16 |
   e8
 }
@@ -1423,11 +1430,11 @@ ha de ser @code{(rgb-color 1 1 1)}:
 @cindex BarLine, exemplo de sobreescriptura
 @cindex color, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-{
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
   \time 12/16
   \override Staff.BarLine.color = #(rgb-color 1 1 1)
-  c4 b8 c d16 c d8 |
+  c''4 b8 c d16 c d8 |
   g,8 a16 b8 c d4 e16 |
   e8
 }
@@ -1448,8 +1455,8 @@ diverses gradacions de gris:
 @cindex color property, exemple
 @cindex x11-color, exemple d'utilització
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-{
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
   \time 12/16
   \override Staff.StaffSymbol.color = #(x11-color 'grey30)
   \override Staff.TimeSignature.color = #(x11-color 'grey60)
@@ -1457,7 +1464,7 @@ diverses gradacions de gris:
   \override Voice.NoteHead.color = #(x11-color 'grey85)
   \override Voice.Stem.color = #(x11-color 'grey85)
   \override Staff.BarLine.color = #(x11-color 'grey10)
-  c4 b8 c d16 c d8 |
+  c''4 b8 c d16 c d8 |
   g,8 a16 b8 c d4 e16 |
   e8
 }
@@ -1489,10 +1496,10 @@ introduir un pentagrama temporal, com a un @rglos{ossia}.
 @cindex alignAboveContext, propietat, exemple
 @cindex @code{\with}, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
 \new Staff ="main" {
-  \relative g' {
-    r4 g8 g c4 c8 d |
+  \relative {
+    r4 g'8 g c4 c8 d |
     e4 r8
     <<
       { f8 c c }
@@ -1516,10 +1523,10 @@ segell de cadascú d'ells a @code{#f}, com segueix:
 @cindex Clef, exemple de sobreescriptura
 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
 \new Staff ="main" {
-  \relative g' {
-    r4 g8 g c4 c8 d |
+  \relative {
+    r4 g'8 g c4 c8 d |
     e4 r8
     <<
       { f8 c c }
@@ -1579,10 +1586,10 @@ Així doncs, podem reemplaçar l'exemple anterior amb
 @cindex Clef, exemple de sobreescriptura
 @cindex TimeSignature, exemple de sobreesriptura
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
 \new Staff ="main" {
-  \relative g' {
-    r4 g8 g c4 c8 d |
+  \relative {
+    r4 g'8 g c4 c8 d |
     e4 r8
     <<
       { f8 c c }
@@ -1607,8 +1614,8 @@ resultat següent:
 
 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
 \new Staff ="main" {
-  \relative g' {
-    r4 g8 g c4 c8 d |
+  \relative {
+    r4 g'8 g c4 c8 d |
     e4 r8
     <<
       { f8 c c }
@@ -1676,10 +1683,10 @@ Provem-lo en el nostre exemple de l'ossia:
 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
 @cindex fontSize, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
 \new Staff ="main" {
-  \relative g' {
-    r4 g8 g c4 c8 d |
+  \relative {
+    r4 g'8 g c4 c8 d |
     e4 r8
     <<
       { f8 c c }
@@ -1747,10 +1754,10 @@ S'usa de la següent forma:
 @cindex staff-space, propietat, exemple
 @cindex stencil, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
 \new Staff ="main" {
-  \relative g' {
-    r4 g8 g c4 c8 d |
+  \relative {
+    r4 g'8 g c4 c8 d |
     e4 r8
     <<
       { f8 c c }
@@ -1862,11 +1869,11 @@ pentagrama, ajustat per sota de @q{Text2}.
 
 @cindex markup, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-c2^"Text1"
-c2^"Text2" |
-c2^"Text3"
-c2^"Text4" |
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+c''2^"Text1"
+c''2^"Text2" |
+c''2^"Text3"
+c''2^"Text4" |
 @end lilypond
 
 Els pentagrames també es posicionen, de forma predeterminada, tan
@@ -1880,10 +1887,10 @@ de les notes sobre pentagrames adjacents:
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
 <<
   \new Staff {
-    \relative c' { c4 a, }
+    \relative { c'4 a, }
   }
   \new Staff {
-    \relative c'''' { c4 a, }
+    \relative { c''''4 a, }
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -2041,12 +2048,14 @@ següents l'efecte d'especificar @code{DOWN} i @code{UP}:
 @cindex Fingering, exemple de sobreescriptura
 @cindex direction, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
-c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
-\override Fingering.direction = #DOWN
-c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
-\override Fingering.direction = #UP
-c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative {
+  c''4-5 a-3 f-1 c'-5 |
+  \override Fingering.direction = #DOWN
+  c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
+  \override Fingering.direction = #UP
+  c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
+}
 @end lilypond
 
 Tot i així, la sobreescriptura de la propietat @code{direction} no
@@ -2058,10 +2067,12 @@ Aquest és l'exemple anterior utilitzant aquest mètode:
 @cindex fingering, exemple
 @cindex digitación, exemple
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
-c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
-c4_5 a_3 f_1 c'_5 |
-c4^5 a^3 f^1 c'^5 |
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative {
+  c''4-5 a-3 f-1 c'-5 |
+  c4_5 a_3 f_1 c'_5 |
+  c4^5 a^3 f^1 c'^5 |
+}
 @end lilypond
 
 La propietat @code{direction} s'ignora per als acords, però els
@@ -2072,10 +2083,12 @@ sobre i a sota de les notes d'un acord, com es mostra aquí:
 @cindex fingering, exemple
 @cindex digitación, exemple
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
-<c-5 g-3>4
-<c-5 g-3 e-2>4
-<c-5 g-3 e-2 c-1>4
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative {
+  <c''-5 g-3>4
+  <c-5 g-3 e-2>4
+  <c-5 g-3 e-2 c-1>4
+}
 @end lilypond
 
 @noindent
@@ -2085,10 +2098,12 @@ digitació estan per sobre o per sota:
 @cindex fingering, exemple
 @cindex digitación, exemple
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
-<c-5 g-3 e-2 c-1>4
-<c^5 g_3 e_2 c_1>4
-<c^5 g^3 e^2 c_1>4
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative {
+  <c''-5 g-3 e-2 c-1>4
+  <c^5 g_3 e_2 c_1>4
+  <c^5 g^3 e^2 c_1>4
+}
 @end lilypond
 
 És possible exercir un control encara més gran sobre la
@@ -2109,7 +2124,7 @@ La propietat es pot establir al valor d'una llista d'entre u i
 tres valors.  Controla si les digitacions es poden col·locar per
 sobre (si  @code{up} apareix a la llista), per sota (si apareix
 @code{down}), a l'esquerra (si apareix acord d'una sola nota
-envoltant-la entre angles simples.}
+envoltant-la entre angles simples).
 
 Aquí podem veure alguns exemples:
 
@@ -2118,22 +2133,24 @@ Aquí podem veure alguns exemples:
 @cindex @code{\set}, exemple d'utilització
 @cindex fingeringOrientations, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
-\set fingeringOrientations = #'(left)
-<f-2>4
-<c-1 e-2 g-3 b-5>4
-\set fingeringOrientations = #'(left)
-<f-2>4
-<c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
-\set fingeringOrientations = #'(up left down)
-<f-2>4
-<c-1 e-2 g-3 b-5>4
-\set fingeringOrientations = #'(up left)
-<f-2>4
-<c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
-\set fingeringOrientations = #'(right)
-<f-2>4
-<c-1 e-2 g-3 b-5>4
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+  \set fingeringOrientations = #'(left)
+  <f'-2>4
+  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
+  \set fingeringOrientations = #'(left)
+  <f-2>4
+  <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
+  \set fingeringOrientations = #'(up left down)
+  <f-2>4
+  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
+  \set fingeringOrientations = #'(up left)
+  <f-2>4
+  <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
+  \set fingeringOrientations = #'(right)
+  <f-2>4
+  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
+}
 @end lilypond
 
 @noindent
@@ -2142,23 +2159,25 @@ Si la digitació sembla una mica atapeïda, es pot reduir la mida
 @code{Fingering} del RFI que és @w{@code{-5}}, així que provarem
 @w{@code{-7}}:
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
-\override Fingering.font-size = #-7
-\set fingeringOrientations = #'(left)
-<f-2>4
-<c-1 e-2 g-3 b-5>4
-\set fingeringOrientations = #'(left)
-<f-2>4
-<c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
-\set fingeringOrientations = #'(up left down)
-<f-2>4
-<c-1 e-2 g-3 b-5>4
-\set fingeringOrientations = #'(up left)
-<f-2>4
-<c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
-\set fingeringOrientations = #'(right)
-<f-2>4
-<c-1 e-2 g-3 b-5>4
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+  \override Fingering.font-size = #-7
+  \set fingeringOrientations = #'(left)
+  <f'-2>4
+  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
+  \set fingeringOrientations = #'(left)
+  <f-2>4
+  <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
+  \set fingeringOrientations = #'(up left down)
+  <f-2>4
+  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
+  \set fingeringOrientations = #'(up left)
+  <f-2>4
+  <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
+  \set fingeringOrientations = #'(right)
+  <f-2>4
+  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
+}
 @end lilypond
 
 
@@ -2253,14 +2272,12 @@ Heus ací un exemple que mostra la situació predeterminada d'alguns d'ells.
 @cindex octava alta i baixa, claudàtor de
 
 @funindex \startTextSpan
-@funindex startTextSpan
 @funindex \stopTextSpan
-@funindex stopTextSpan
 
 @cindex TextSpanner, exemple de sobreesriptura
 @cindex bound-details, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
 % Set details for later Text Spanner
 \override TextSpanner.bound-details.left.text
     = \markup { \small \bold Slower }
@@ -2268,18 +2285,18 @@ Heus ací un exemple que mostra la situació predeterminada d'alguns d'ells.
 \dynamicUp
 % Start Ottava Bracket
 \ottava #1
-c'4 \startTextSpan
+c''4 \startTextSpan
 % Add Dynamic Text and hairpin
-c4\pp\<
-c4
+c''4\pp\<
+c''4
 % Add Text Script
-c4^Text |
-c4 c
+c''4^Text |
+c''4 c''
 % Add Dynamic Text and terminate hairpin
-c4\ff c \stopTextSpan |
+c''4\ff c'' \stopTextSpan |
 % Stop Ottava Bracket
 \ottava #0
-c,4 c c c |
+c'4 c' c' c' |
 @end lilypond
 
 Aquest exemple també mostra com crear textos amb extensió (Text
@@ -2311,7 +2328,7 @@ dins del context de @code{Staff}:
 @cindex TextSpanner, exemple de sobreescriptura
 @cindex bound-details, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
 % Set details for later Text Spanner
 \override TextSpanner.bound-details.left.text
     = \markup { \small \bold Slower }
@@ -2321,19 +2338,19 @@ dins del context de @code{Staff}:
 \once \override Staff.OttavaBracket.outside-staff-priority = #340
 % Start Ottava Bracket
 \ottava #1
-c'4 \startTextSpan
+c''4 \startTextSpan
 % Add Dynamic Text
-c4\pp
+c''4\pp
 % Add Dynamic Line Spanner
-c4\<
+c''4\<
 % Add Text Script
-c4^Text |
-c4 c
+c''4^Text |
+c''4 c''
 % Add Dynamic Text
-c4\ff c \stopTextSpan |
+c''4\ff c'' \stopTextSpan |
 % Stop Ottava Bracket
 \ottava #0
-c,4 c c c |
+c'4 c' c' c' |
 @end lilypond
 
 Observeu que alguns d'aquests objectes, concretament els números de
@@ -2362,14 +2379,16 @@ valor numèric per fer que es col·loqui en línia amb altres objectes
 fora del pentagrama d'acord amb aquest valor.  Heus ací un exemple
 que mostra l'efecte dels dos mètodes:
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
-c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
-c4(
-\once \override TextScript.avoid-slur = #'inside
-\once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
-c4^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
-\once \override Slur.outside-staff-priority = #500
-c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative c'' {
+  c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
+  c4(
+    \once \override TextScript.avoid-slur = #'inside
+    \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
+    c4^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
+  \once \override Slur.outside-staff-priority = #500
+    c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
+}
 @end lilypond
 
 Els canvis a @code{outside-staff-priority} també es pode usar per
@@ -2384,12 +2403,12 @@ de dalt, i augmentar la prioritat de @qq{Text3} fins un valor superior:
 @cindex TextScript, exemple de sobreescriptura
 @cindex outside-staff-priority, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-c2^"Text1"
-c2^"Text2" |
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
+c''2^"Text1"
+c''2^"Text2" |
 \once \override TextScript.outside-staff-priority = #500
-c2^"Text3"
-c2^"Text4" |
+c''2^"Text3"
+c''2^"Text4" |
 @end lilypond
 
 Això, certament, eleva a @qq{Text3} per sobre de @qq{Text4} però
@@ -2407,9 +2426,7 @@ text.  Això es fa usant l'ordre @code{textLengthOn}.
 @cindex notes, posar més espai al costat del text
 
 @funindex \textLengthOn
-@funindex textLengthOn
 @funindex \textLengthOff
-@funindex textLengthOff
 
 De forma predeterminada, el text produït mitjançant l'etiquetatge
 no ocupa cap espai horitzontal pel que fa a la disposició de la
@@ -2417,12 +2434,12 @@ música.  L'ordre @code{\textLengthOn} inverteix aquest
 comportament, fent que les notes portin tant d'espai com sigui
 necessari per acomodar el text:
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
 \textLengthOn  % Cause notes to space out to accommodate text
-c2^"Text1"
-c2^"Text2" |
-c2^"Text3"
-c2^"Text4" |
+c''2^"Text1"
+c''2^"Text2" |
+c''2^"Text3"
+c''2^"Text4" |
 @end lilypond
 
 L'ordre per tornar al comportament predeterminat és
@@ -2445,25 +2462,27 @@ notes.
 @cindex TextScript, exemple de sobreescriptura
 @cindex outside-staff-priority, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-% This markup is short enough to fit without collision
-c2^"Tex" c'' |
-R1 |
-
-% This is too long to fit, so it is displaced upwards
-c,,2^"Text" c'' |
-R1 |
-
-% Turn off collision avoidance
-\once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
-c,,2^"Long Text   " c'' |
-R1 |
-
-% Turn off collision avoidance
-\once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
-\textLengthOn        % and turn on textLengthOn
-c,,2^"Long Text   "  % Spaces at end are honored
-c''2 |
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+  % This markup is short enough to fit without collision
+  c''2^"Tex" c'' |
+  R1 |
+
+  % This is too long to fit, so it is displaced upwards
+  c,,2^"Text" c'' |
+  R1 |
+
+  % Turn off collision avoidance
+  \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
+  c,,2^"Long Text   " c'' |
+  R1 |
+
+  % Turn off collision avoidance
+  \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
+  \textLengthOn        % and turn on textLengthOn
+  c,,2^"Long Text   "  % Spaces at end are honored
+  c''2 |
+}
 @end lilypond
 
 @node Posicionament dels matisos dinàmics
@@ -2482,13 +2501,15 @@ de tots els objects dins-del-pentagrama tals com lligadures de
 fraseig i números de compàs.  Això pot oferir resultats força
 acceptables, com mostra aquest exemple:
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
-\clef "bass"
-\key aes \major
-\time 9/8
-\dynamicUp
-bes4.~\f\< \( bes4 bes8 des4\ff\> c16 bes\! |
-ees,2.~\)\mf ees4 r8 |
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative {
+  \clef "bass"
+  \key aes \major
+  \time 9/8
+  \dynamicUp
+  bes4.~\f\< \( bes4 bes8 des4\ff\> c16 bes\! |
+  ees,2.~\)\mf ees4 r8 |
+}
 @end lilypond
 
 Tot i així, si les notes i les seves indicacions dinàmiques
@@ -2497,9 +2518,9 @@ col·lisions desplaçant les marques dinàmiques posteriors més
 lluny, tot i que pot no ser el lloc òptim, com mostra l'exemple
 següent més aviat artificial:
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim,fragment]
 \dynamicUp
-a4\f b\mf a\mp b\p
+\relative { a'4\f b\mf a\mp b\p }
 @end lilypond
 
 @noindent
@@ -2558,11 +2579,11 @@ Vegem si funciona en el nostre exemple anterior:
 @cindex DynamicText, exemple de sobreescriptura
 @cindex extra-spacing-width, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim,fragment]
 \dynamicUp
 % Extend width by 1 staff space
 \override DynamicText.extra-spacing-width = #'(-0.5 . 0.5)
-a4\f b\mf a\mp b\p
+\relative { a'4\f b\mf a\mp b\p }
 @end lilypond
 
 @noindent
@@ -2784,7 +2805,7 @@ veure més detalls consulteu
 @menu
 * Moviment d'objectes::
 * Arreglar notació amb superposicions::
-* Exemple reals de música::
+* Exemples reals de música::
 @end menu
 
 @node Moviment d'objectes
@@ -2953,13 +2974,9 @@ silencis multicompàs, lligadures d'unió i notes en diferents veus.
 @cindex col·lisions de notes
 @cindex desplaçament, ordres de
 @funindex \shiftOff
-@funindex shiftOff
 @funindex \shiftOn
-@funindex shiftOn
 @funindex \shiftOnn
-@funindex shiftOnn
 @funindex \shiftOnnn
-@funindex shiftOnnn
 
 Dins d'una veu totes les notes que es produeixen al mateix moment
 s'agrupen en una columna de notes, i es crea un objecte
@@ -2975,7 +2992,7 @@ notes.  Aquesta propietat s'estableix amb les ordres
 @code{\voiceXXX} i es poden sobreescriure directament amb una
 ordre @code{\override} o, de forma més comú amb les ordres
 @code{\shiftOn}.  Observeu que aquesta propietat s'usa per
-@empf{qualificar} les columnes de nota o per aplicar
+@emph{qualificar} les columnes de nota o per aplicar
 desplaçaments: no especifica la magnitud del desplaçament, que es
 va incrementant progressivament en passos en base a l'amplada dels
 caps de nota per a cada puntuació.  Els passos són normalment de
@@ -2984,7 +3001,7 @@ completa del cap d'una nota quan està implicat un grup de notes
 molt ajustades entre sí.
 
 @item
-@code{force-hshift} (desplaçament horitzontal forçat)
+@code{force-hshift} (desplaçament horitzontayesl forçat)
 
 @cindex force-hshift, propietat
 
@@ -3113,8 +3130,8 @@ les notes.
 @cindex Script, exemple de sobreescriptura
 @cindex padding, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,relative=1,verbatim]
-c2\fermata
+@lilypond[quote,fragment,verbatim]
+c'2\fermata
 \override Script.padding = #3
 b2\fermata
 @end lilypond
@@ -3122,15 +3139,15 @@ b2\fermata
 @cindex MetronomeMark, exemple de sobreescriptura
 @cindex padding, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,relative=1,verbatim]
+@lilypond[quote,fragment,verbatim]
 % This will not work, see below
 \override MetronomeMark.padding = #3
 \tempo 4 = 120
-c1 |
+c'1 |
 % This works
 \override Score.MetronomeMark.padding = #3
 \tempo 4 = 80
-d1 |
+d'1 |
 @end lilypond
 
 Observeu que al segon exemple la gran importància que té saber
@@ -3169,8 +3186,8 @@ contingui els símbols desitjats, com segueix:
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
 sesquisharp = \markup { \sesquisharp }
-\relative c'' {
-  c4
+\relative {
+  c''4
   % This prints a sesquisharp but the spacing is too small
   \once \override Accidental.stencil = #ly:text-interface::print
   \once \override Accidental.text = #sesquisharp
@@ -3216,9 +3233,9 @@ indicacions de matís a l'exemple de la secció anterior:
 @cindex DynamicLineSpanner, exemple de sobreescriptura
 @cindex staff-padding, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
 \override DynamicLineSpanner.staff-padding = #3
-a4\f b\mf a\p b\mp
+\relative { a'4\f b\mf a\p b\mp }
 @end lilypond
 
 
@@ -3234,11 +3251,11 @@ l'alineament del límit dret amb el punt de referència de la nota
 @cindex StringNumber, exemple de sobreescriptura
 @cindex self-alignment-X, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=3]
+@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
 \voiceOne
-<a\2>
+<a''\2>
 \once \override StringNumber.self-alignment-X = #RIGHT
-<a\2>
+<a''\2>
 @end lilypond
 
 @node La propietat staff-position (posició al pentagrama)
@@ -3255,8 +3272,8 @@ en realitat tota la gestió de col·lisions entre notes i silencis
 es fa solament per a notes i silencis que passen al mateix
 moment.  Heus ací un exemple de col·lisió d'aquest tipus:
 
-@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right, relative=1]
-<< { c4 c c c } \\ { R1 } >>
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+<< \relative { c'4 c c c } \\ { R1 } >>
 @end lilypond
 
 La millor solució aquí és moure el silenci multi-compàs cap avall,
@@ -3270,9 +3287,9 @@ pentagrama, al valor @w{@code{-8}}.
 @cindex MultiMeasureRest, exemple de sobreesriptura
 @cindex staff-position, propietat, exemple
 
-@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right, relative=1]
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
-  { c4 c c c }
+  \relative { c'4 c c c }
   \\
   \override MultiMeasureRest.staff-position = #-8
   { R1 }
@@ -3328,8 +3345,8 @@ corxera.
 Heus ací un exemple en al qual les lligadures de fraseig i
 d'expressió xoquen entre sí:
 
-@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right,relative=2]
-a8 \( ( a'16 ) a \)
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative { a'8 \( ( a'16 ) a \) }
 @end lilypond
 
 @cindex PhrasingSlur, exemple de sobreesriptura
@@ -3343,9 +3360,9 @@ dret de 4,5 també cap a munt, i el LilyPond seleccionaria la
 lligadura de fraseig d'entre les candidates que ha trobat amb els
 seus extrems més propers a ells:
 
-@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right,relative=2]
+@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
 \once \override PhrasingSlur.positions = #'(2.5 . 4.5)
-a8 \( ( a'16 ) a \)
+a'8 \( ( a''16 ) a'' \)
 @end lilypond
 
 Això suposa una millora, però perquè no baixar una mica l'extrem
@@ -3418,10 +3435,10 @@ Chopin que present al final de @ref{Sento veus}, que vam deixar
 amb aquest aspecte:
 
 @lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<
-    { c2 aes4. bes8 }
+    { c''2 aes4. bes8 }
     \\
     { <ees, c>2 des }
     \\
@@ -3447,7 +3464,7 @@ evitar una col·lisió de les pliques.  Ho aconseguim ajustant el
 valor de @code{force-hshift} a la @code{NoteColumn} del Re bemoll
 greu per moure'l a la dreta mig espai de pentagrama, i establint
 @code{force-hshift} per al Fa al valor zero.  Observeu que usem
-{\once} per evitar que els ajustos es propaguin més enllà del
+@code{\once} per evitar que els ajustos es propaguin més enllà del
 moment musical immediat, tot i que a aquest exemple podrien
 ometre's el @code{\once} i el segon @code{\override} de la quarta
 veu.  Això no suposaria una bona pràctica.
@@ -3458,10 +3475,10 @@ Presentem a continuació el resultat final:
 @cindex force-hshift, propietat, exemple
 
 @lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<
-    { c2 aes4. bes8 }
+    { c''2 aes4. bes8 }
     \\
     { <ees, c>2 \once \override NoteColumn.force-hshift = 0.5 des }
     \\
@@ -3498,9 +3515,9 @@ les indicacions dinàmiques, les digitacions i el pedal.
 @c This example should not be indexed
 @c line-width ensures no break
 @lilypond[quote,ragged-right,line-width=6\in]
-rhMusic = \relative c'' {
+rhMusic = \relative {
   \new Voice {
-    r2 c4.\( g8 |
+    r2 c''4.\( g8 |
     \once \override Tie.staff-position = #3.5
     bes1~ |
     \bar "||"
@@ -3540,8 +3557,8 @@ rhMusic = \relative c'' {
   }
 }
 
-lhMusic = \relative c' {
-  r2 <c g ees>2( |
+lhMusic = \relative {
+  r2 <c' g ees>2( |
   <d g, d>1)\arpeggio |
   r2. d,,4 r4 r |
   r4
@@ -3581,9 +3598,9 @@ produeix el LilyPond de forma predeterminada:
 
 @c line-width ensures no break
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
-rhMusic = \relative c'' {
+rhMusic = \relative {
   \new Voice {
-    r2 c4. g8 |
+    r2 c''4. g8 |
     bes1~ |
     \time 6/4
     bes2. r8
@@ -3607,8 +3624,8 @@ rhMusic = \relative c'' {
   }
 }
 
-lhMusic = \relative c' {
-  r2 <c g ees>2 |
+lhMusic = \relative {
+  r2 <c' g ees>2 |
   <d g, d>1 |
   r2. d,,4 r4 r |
   r4
@@ -3639,9 +3656,9 @@ estudiar al Tutorial. En fer-lo, obtenim:
 
 @c line-width ensures no break
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
-rhMusic = \relative c'' {
+rhMusic = \relative {
   \new Voice {
-    r2 c4.\( g8 |
+    r2 c''4.\( g8 |
     bes1~ |
     \time 6/4
     bes2. r8
@@ -3665,8 +3682,8 @@ rhMusic = \relative c'' {
   }
 }
 
-lhMusic = \relative c' {
-  r2 <c g ees>2( |
+lhMusic = \relative {
+  r2 <c' g ees>2( |
   <d g, d>1) |
   r2. d,,4 r4 r |
   r4
@@ -3712,9 +3729,9 @@ Amb això es completa el compàs dos, produint el següent resultat:
 
 @c line-width ensures no break
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
-rhMusic = \relative c'' {
+rhMusic = \relative {
   \new Voice {
-    r2 c4.\( g8 |
+    r2 c''4.\( g8 |
     \once \override Tie.staff-position = #3.5
     bes1~ |
     \bar "||"
@@ -3740,8 +3757,8 @@ rhMusic = \relative c'' {
   }
 }
 
-lhMusic = \relative c' {
-  r2 <c g ees>2( |
+lhMusic = \relative {
+  r2 <c' g ees>2( |
   <d g, d>1)\arpeggio |
   r2. d,,4 r4 r |
   r4
@@ -3768,7 +3785,7 @@ l'ordre @code{\markup}, per la qual cosa afegir
 @qq{Moderato} en negreta és fàcil.  Però ara, com fusionem notes que
 estan en diferents veus?  Aquí és on hem de tornar a buscar ajuda
 al manual de Referència de la notació.  En buscar la paraula
-@qq{merge} (mescla} a l'índex de la Referència de la notació
+@qq{merge} (mescla) a l'índex de la Referència de la notació
 arribem ràpidament a les ordres per mesclar notes amb cap diferent
 i amb o sense puntet, a
 @rusernamed{Collision resolution,Resolució de les col·lisions}.
@@ -3795,9 +3812,9 @@ al final, obtenint com a resultat:
 
 @c line-width ensures no break
 @lilypond[quote,ragged-right,line-width=6\in]
-rhMusic = \relative c'' {
+rhMusic = \relative {
   \new Voice {
-    r2 c4.\( g8 |
+    r2 c''4.\( g8 |
     \once \override Tie.staff-position = #3.5
     bes1~ |
     \bar "||"
@@ -3827,8 +3844,8 @@ rhMusic = \relative c'' {
   }
 }
 
-lhMusic = \relative c' {
-  r2 <c g ees>2( |
+lhMusic = \relative {
+  r2 <c' g ees>2( |
   <d g, d>1)\arpeggio |
   r2. d,,4 r4 r |
   r4
@@ -3870,9 +3887,9 @@ dos Re.  En aplicar aquests canvis obtenim:
 
 @c line-width ensures no break
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
-rhMusic = \relative c'' {
+rhMusic = \relative {
   \new Voice {
-    r2 c4.\( g8 |
+    r2 c''4.\( g8 |
     \once \override Tie.staff-position = #3.5
     bes1~ |
     \bar "||"
@@ -3905,8 +3922,8 @@ rhMusic = \relative c'' {
   }
 }
 
-lhMusic = \relative c' {
-  r2 <c g ees>2( |
+lhMusic = \relative {
+  r2 <c' g ees>2( |
   <d g, d>1)\arpeggio |
   r2. d,,4 r4 r |
   r4
@@ -3941,9 +3958,9 @@ resultat final:
 
 @c line-width ensures no break
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
-rhMusic = \relative c'' {
+rhMusic = \relative {
   \new Voice {
-    r2 c4.\( g8 |
+    r2 c''4.\( g8 |
     \once \override Tie.staff-position = #3.5
     bes1~ |
     \bar "||"
@@ -3984,8 +4001,8 @@ rhMusic = \relative c'' {
   }
 }
 
-lhMusic = \relative c' {
-  r2 <c g ees>2( |
+lhMusic = \relative {
+  r2 <c' g ees>2( |
   <d g, d>1)\arpeggio |
   r2. d,,4 r4 r |
   r4
@@ -4049,8 +4066,8 @@ poden connectar mitjançant lligadures d'unió dues notes que
 estiguin en la mateixa veu.  Usant dues veus, amb les notes
 lligades en una d'elles:
 
-@lilypond[quote,fragment,relative=2]
-<< { b8~ 8\noBeam } \\ { b8[ g] } >>
+@lilypond[quote]
+<< { b'8~ 8\noBeam } \\ { b'8[ g'] } >>
 @end lilypond
 
 @noindent
@@ -4149,10 +4166,10 @@ aquí l'efecte dels dos mètodes:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 \score {
-  \relative c'' {
+  \relative {
     % Visible tempo marking
     \tempo 4=120
-    a4 a a
+    a'4 a a
     \once \hide Score.MetronomeMark
     % Invisible tempo marking to lengthen fermata in MIDI
     \tempo 4=80
@@ -4171,10 +4188,10 @@ aquí l'efecte dels dos mètodes:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 \score {
-  \relative c'' {
+  \relative {
     % Visible tempo marking
     \tempo 4=120
-    a4 a a
+    a'4 a a
     \once \override Score.MetronomeMark.stencil = ##f
     % Invisible tempo marking to lengthen fermata in MIDI
     \tempo 4=80
@@ -4260,10 +4277,10 @@ normal = {
 
 global = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
 
-SopranoMusic = \relative c' { c4 | e4. e8 g4 g    | a4   a   g  }
-AltoMusic    = \relative c' { c4 | c4. c8 e4 e    | f4   f   e  }
-TenorMusic   = \relative  { e4 | g4. g8 c4.  b8 | a8 b c d e4 }
-BassMusic    = \relative  { c4 | c4. c8 c4 c    | f8 g a b c4 }
+SopranoMusic = \relative { c'4 | e4. e8 g4 g    | a4   a   g  }
+AltoMusic    = \relative { c'4 | c4. c8 e4 e    | f4   f   e  }
+TenorMusic   = \relative  { e4 | g4. g8 c4.  b8 | a8 b c d e4 }
+BassMusic    = \relative  { c4 | c4. c8 c4 c    | f8 g a b c4 }
 
 VerseOne = \lyrics {
   E -- | ter -- nal \emphasize Fa -- ther, | \normal strong to save,
@@ -4325,13 +4342,13 @@ mpdolce =
 
 inst =
 #(define-music-function
-     (parser location string)
+     (string)
      (string?)
    #{ <>^\markup \bold \box #string #})
 
-\relative c'' {
+\relative {
   \tempo 4=50
-  a4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
+  a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
   b4 bes a2 |
   \inst "Clarinet"
   cis4.\< d8 e4 fis |
@@ -4356,7 +4373,7 @@ mpdolce =
 
 inst =
 #(define-music-function
-     (parser location string)
+     (string)
      (string?)
    #@{ <>^\markup \bold \box #string #@})
 @end example
@@ -4374,9 +4391,9 @@ fitxer com @file{musica.ly}).
 @example
 \include "definicions.ily"
 
-\relative c'' @{
+\relative @{
   \tempo 4=50
-  a4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
+  a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
   b4 bes a2 |
   \inst "Clarinet"
   cis4.\< d8 e4 fis |
@@ -4392,13 +4409,13 @@ mpdolce =
 
 inst =
 #(define-music-function
-     (parser location string)
+     (string)
      (string?)
    #{ <>^\markup \bold \box #string #})
 
-\relative c'' {
+\relative {
   \tempo 4=50
-  a4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
+  a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
   b4 bes a2 |
   \inst "Clarinet"
   cis4.\< d8 e4 fis |
@@ -4426,7 +4443,7 @@ mpdolce =
 
 inst =
 #(define-music-function
-     (parser location string)
+     (string)
      (string?)
    #@{ <>^\markup \bold \box #string #@})
 
@@ -4456,7 +4473,7 @@ mpdolce =
 
 inst =
 #(define-music-function
-     (parser location string)
+     (string)
      (string?)
    #{ <>^\markup \bold \box #string #})
 
@@ -4477,9 +4494,9 @@ inst =
   }
 }
 
-\relative c'' {
+\relative {
   \tempo 4=50
-  a4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
+  a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
   b4 bes a2 |
   \inst "Clarinet"
   cis4.\< d8 e4 fis |
@@ -4504,7 +4521,7 @@ mpdolce =
 
 inst =
 #(define-music-function
-     (parser location string)
+     (string)
      (string?)
    #@{ <>^\markup \bold \box #string #@})
 
@@ -4535,7 +4552,7 @@ mpdolce =
 
 inst =
 #(define-music-function
-     (parser location string)
+     (string)
      (string?)
    #{ <>^\markup \bold \box #string #})
 
@@ -4552,9 +4569,9 @@ inst =
   }
 }
 
-\relative c'' {
+\relative {
   \tempo 4=50
-  a4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
+  a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
   b4 bes a2 |
   \inst "Clarinet"
   cis4.\< d8 e4 fis |
@@ -4779,7 +4796,7 @@ notes un color que depèn de la seva posició dins del pentagrama.
        ((0) (x11-color 'violet ))  ; for B
        )))
 
-\relative c' {
+\relative {
   % Arrange to obtain color from color-notehead procedure
   \override NoteHead.color = #color-notehead
   a2 b | c2 d | e2 f | g2 a |