Merge remote branch 'origin/master' into release/unstable

[lilypond.git] / Documentation / ca / learning / tutorial.itely

diff --git a/Documentation/ca/learning/tutorial.itely b/Documentation/ca/learning/tutorial.itely
index 0afad618d37286c91a51225afc750861963d304e..158c63c1c5e68f45138e351267bcb31554c0a522 100644 (file)
--- a/Documentation/ca/learning/tutorial.itely
+++ b/Documentation/ca/learning/tutorial.itely
@@ -233,8 +233,8 @@ Glossari musical:
 La manera més senzilla d'introduir les notes és mitjançant la
 utilització del model @code{\relative} (relatiu). En aquest mode,
 s'escull l'octava automàticament sota el supòsit que la següent
-nota es col·locarà sempre el més a prop de la nota actual, és a
-dir, es col·locarà a l'octava compresa dins de fins a tres espais
+nota es col.locarà sempre el més a prop de la nota actual, és a
+dir, es col.locarà a l'octava compresa dins de fins a tres espais
 de pentagrama a partir de la nota anterior.  Començarem per
 introduir el fragment musical més elemental: una
 @notation{escala}, on cada nota està compresa dins de tans sols un
@@ -249,7 +249,7 @@ espai de pentagrama des de la nota anterior.
 @end lilypond
 
 La nota inicial és el @notation{Do central}.  Cada nota successiva
-es col·loca el més a prop possible de la nota prèvia (en altres
+es col.loca el més a prop possible de la nota prèvia (en altres
 paraules: la primera @samp{c} és el Do més proper al Do central; a
 aquesta nota la segueix el Re més a prop a la nota prèvia, i així
 successivament).  Podem crear melodies amb intervals més grans,
@@ -514,12 +514,10 @@ a l'hora:
 
 @seealso
 Referència de la notació:
-@ruser{Escriptura de notes},
-@ruser{Escriptura de les duracions (valors rítmics)},
-@ruser{Escriptura de silencis},
-@ruser{Indicació de compàs},
-@ruser{Clau}.
-
+@ruser{Writing pitches},
+@ruser{Writing rhythms}, @ruser{Writing rests},
+@rusernamed{Time signature,Indicació de compàs},
+@rusernamed{Clef,Clau}.
 
 @node Treball sobre els fitxers d'entrada
 @subsection Treball sobre els fitxers d'entrada
@@ -565,7 +563,7 @@ aquest fitxer, com a l'exemple següent:
 \version "@w{@version{}}"
 @end example
 
-Per conveni, l'enunciat de versió es col·loca al principi del
+Per conveni, l'enunciat de versió es col.loca al principi del
 fitxer del LilyPond.
 
 L'enunciat de versió és important per dos motius com a mínim.  En
@@ -637,7 +635,7 @@ manera que no té cap efecte sobre la sortida impresa.  Hi ha dos
 tipus de comentaris.  El símbol de percentatge @samp{%} introdueix
 un comentari de línia; s'ignora tot el que es troba després de
 @samp{%} a aquesta línia.  Per conveni, una  línia de comentari es
-col·loca @emph{per sobre} del codi a què es refereix el comentari.
+col.loca @emph{per sobre} del codi a què es refereix el comentari.
 
 @example
 a4 a a a
@@ -692,7 +690,8 @@ La solució de problemes al LilyPond pot ser un desafiament per a
 les persones acostumades als interfícies gràfics, perquè és
 possible crear fitxers d'entrada invàlids.  Quan passa això, la
 millor manera d'identificar i resoldre el problema és aplicar un
-enfocament lògic.  A @rprogram{Solució de problemes} es donen
+enfocament lògic.  A @rprogramnamed{Troubleshooting,
+Solució de problemes} es donen
 algunes guies per ajudar-vos a aprendre a fer-lo.
 
 @node Alguns errors comuns
@@ -841,7 +840,7 @@ corresponents de la @rusernamed{Top, Referència de la notació}.
 
 @item
 @strong{Abans d'intentar de modificar els resultats predeterminats}:
-llegiu la secció @ref{Trucar la sortida}
+llegiu la secció @ref{Tweaking output}
 del manual d'Aprenentatge.
 
 @item