Issue 4894: Remove unescaped @funindex entries

[lilypond.git] / Documentation / ca / learning / fundamental.itely

diff --git a/Documentation/ca/learning/fundamental.itely b/Documentation/ca/learning/fundamental.itely
index 18916186ab209b90cc53c9f37744e2ee12741eb7..53bc51d22d24eebff6d31c9233178ff20acefb3b 100644 (file)
--- a/Documentation/ca/learning/fundamental.itely
+++ b/Documentation/ca/learning/fundamental.itely
@@ -8,7 +8,7 @@
     Guide, node Updating translation committishes..
 @end ignore
 
-@c \version "2.19.2"
+@c \version "2.19.22"
 
 @node Conceptes fonamentals
 @chapter Conceptes fonamentals
@@ -74,9 +74,7 @@ Hi ha moltes variacions d'aquest esquema bàsic, però l'exemple
 constitueix un punt de partida útil.
 
 @funindex \book
-@funindex book
 @funindex \score
-@funindex score
 @cindex book (llibre)
 @cindex score (partitura)
 @cindex llibre
@@ -89,8 +87,8 @@ quan li proporcionem una entrada senzilla.  El LilyPond tracta una
 entrada com aquesta:
 
 @example
-\relative c'' @{
-  c4 a d c
+\relative @{
+  c''4 a d c
 @}
 @end example
 
@@ -102,8 +100,8 @@ com una abreviatura d'aquesta altra:
   \score @{
     \new Staff @{
       \new Voice @{
-        \relative c'' @{
-          c4 a b c
+        \relative @{
+          c''4 a b c
         @}
       @}
     @}
@@ -170,11 +168,8 @@ altres coses, com ara
 @end example
 
 @funindex \header
-@funindex header
 @funindex \layout
-@funindex layout
 @funindex \midi
-@funindex midi
 @cindex midi
 @cindex capçalera
 @cindex disposició
@@ -202,7 +197,6 @@ Referència de la notació, a @ruser{Score layout} i a
 @cindex book, bloc implícit
 @cindex implícit, bloc book
 @funindex \book
-@funindex book
 
 Podem escriure diversos blocs @code{\score}.  Cada un d'ells rebrà
 el mateix tractament que una partitura independent, però es
@@ -242,8 +236,8 @@ variables com es mostra a @ref{Organitzar les peces mitjançant
 variables}.  Totes les plantilles fan servir el següent:
 
 @example
-melodia = \relative c' @{
-  c4 a b c
+melodia = \relative @{
+  c'4 a b c
 @}
 
 \score @{
@@ -281,7 +275,6 @@ consulteu @ruser{File structure}
 @cindex musical, expressió, composta
 @cindex expressió musical composta
 @funindex \score
-@funindex score
 
 En la secció anterior, @ref{Introducció a l'estructura dels
 fitxers del LilyPond}, hem pogut veure l'organització general dels
@@ -371,8 +364,8 @@ claudàtors que segueixen a @code{\new Voice = "vocal"}, podríem
 començar escrivint
 
 @example
-\relative c'' @{
-  r4 d8\noBeam g, c4 r
+\relative @{
+  r4 d''8\noBeam g, c4 r
 @}
 @end example
 
@@ -392,10 +385,10 @@ Així doncs, tot escrivint algunes notes, i una clau de Fa per a la
 mà esquerra, ara tenim un fragment musical de debò:
 
 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
-melody = \relative c'' { r4 d8\noBeam g, c4 r }
+melody = \relative { r4 d''8\noBeam g, c4 r }
 text   = \lyricmode { And God said, }
-upper  = \relative c'' { <g d g,>2~ <g d g,> }
-lower  = \relative c { b2 e }
+upper  = \relative { <g' d g,>2~ <g d g,> }
+lower  = \relative { b,2 e }
 
 \score {
   <<
@@ -444,8 +437,8 @@ notes:
 
 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
 \new Staff {
-  \relative g' {
-    r4 g8 g c4 c8 d |
+  \relative {
+    r4 g'8 g c4 c8 d |
     e4 r8
     <<
       { f8 c c }
@@ -471,8 +464,8 @@ manera següent:
 
 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
 \new Staff = "main" {
-  \relative g' {
-    r4 g8 g c4 c8 d |
+  \relative {
+    r4 g'8 g c4 c8 d |
     e4 r8
     <<
       { f8 c c }
@@ -557,8 +550,8 @@ abans d'una barra inserida manualment, i acabar abans que acabi
 la barra (una cosa que potser no sigui molt musical, però és
 possible):
 
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
-g8\( a b[ c b\) a] g4
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative { g'8\( a b[ c b\) a] g4 }
 @end lilypond
 
 En general, els diversos tipus de claudàtors, i els que es fan
@@ -570,11 +563,13 @@ l'interior d'un grup excedent, una lligadura d'unió que travessa
 dos grups especials, i una lligadura de fraseig que surt de
 l'interior d'un grup excedent (línies 3 i 4).
 
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
-r16[ g \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
-g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
-g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
-\tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative {
+  r16[ g' \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
+  g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
+  g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
+  \tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
+}
 @end lilypond
 
 
@@ -628,9 +623,11 @@ Una sola veu pot contenir moltes notes dins d'un acord, per
 suposat; aleshores, quan, exactament, es necessiten diverses veus?
 En primer lloc observeu aquest exemple de quatre acords:
 
-@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
-\key g \major
-<d g>4 <d fis> <d a'> <d g>
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\relative {
+  \key g \major
+  <d' g>4 <d fis> <d a'> <d g>
+}
 @end lilypond
 
 Això es pot expressar utilitzant sols símbols d'acord amb angles
@@ -720,9 +717,9 @@ de les lligadures, pliques, matisos dinàmics, etc., s'ajusta de
 forma correcta.
 
 @lilypond[quote,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
   % Veu principal
-  c16 d e f
+  c'16 d e f
   %    Veu "1"       Veu "2"                 Veu "3"
   << { g4 f e } \\ { r8 e4 d c8~ } >> |
   << { d2 e }   \\ { c8 b16 a b8 g~ 2 } \\ { s4 b c2 } >> |
@@ -746,9 +743,9 @@ lligades es poden dividir entre les mateixes veus de dues
 construccions, com s'indica aquí a la veu de triangles blaus.
 
 @lilypond[quote,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
   % Veu principal
-  c16 d e f
+  c'16 d e f
   <<  % Bar 1
     {
       \voiceOneStyle
@@ -840,10 +837,10 @@ li sembli misteriós i tan sols es concentri a la música i les veus
 
 @c The following should appear as music without code
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<  % Veu u
-    { c2 aes4. bes8 }
+    { c''2 aes4. bes8 }
   \\  % Voice two
     {
       % Ignoreu aquestes expressions per ara, s'explicaran al Cap. 4
@@ -886,12 +883,12 @@ ignoreu tot el que no entengueu.
 @c The following should appear as music without code
 @c The three voice styles should be defined in -init
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<
     {  % Veu u
       \voiceOneStyle
-      c2 aes4. bes8
+      c''2 aes4. bes8
     }
   \\  % Veu dos
     { \voiceTwoStyle
@@ -918,10 +915,10 @@ après, usant la construcció @code{<< \\ >>} per introduir la
 música del primer compàs a tres veus:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<
-    { c2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
+    { c''2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
   >> |
   <c ees aes c>1 |
 }
@@ -942,10 +939,10 @@ veu quatre.  Això es fa escrivint un altre parell de barres
 invertides (@code{\\}).
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-\new Staff \relative c'' {
+\new Staff \relative {
   \key aes \major
   <<  % Veu u
-    { c2 aes4. bes8 }
+    { c''2 aes4. bes8 }
   \\  % Veu dos
     { <ees, c>2 des }
   \\  % Omet Veu tres
@@ -985,15 +982,10 @@ Referència de la notació:
 
 
 @funindex \voiceOne
-@funindex voiceOne
 @funindex \voiceTwo
-@funindex voiceTwo
 @funindex \voiceThree
-@funindex voiceThree
 @funindex \voiceFour
-@funindex voiceFour
 @funindex \oneVoice
-@funindex oneVoice
 @funindex \new Voice
 @cindex contextos de veu, creació de
 
@@ -1009,8 +1001,8 @@ prèvia:
 
 @example
 \new Staff @{
-  \relative c' @{
-    << @{ e4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
+  \relative @{
+    << @{ e'4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
   @}
 @}
 @end example
@@ -1020,8 +1012,8 @@ equival a
 
 @example
 \new Staff <<
-  \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative c' @{ e4 f g a @} @}
-  \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative c' @{ c4 d e f @} @}
+  \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative @{ e'4 f g a @} @}
+  \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative @{ c'4 d e f @} @}
 >>
 @end example
 
@@ -1030,8 +1022,8 @@ Els dos exemples anteriors produeixen:
 @c The following example should not display the code
 @lilypond[ragged-right,quote]
 \new Staff <<
-  \new Voice = "1" { \voiceOne \relative c' { e4 f g a } }
-  \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative c' { c4 d e f } }
+  \new Voice = "1" { \voiceOne \relative { e'4 f g a } }
+  \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative { c'4 d e f } }
 >>
 @end lilypond
 
@@ -1054,25 +1046,25 @@ l'escriptura, les lligadures d'unió i d'expressió i les
 indicacions de dinàmica:
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
   % Comportament predeterminat o comportament després de \oneVoice
-  c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+  c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
 }
 @end lilypond
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
   \voiceOne
-  c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+  c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
   \oneVoice
   c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
 }
 @end lilypond
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\relative c' {
+\relative {
   \voiceTwo
-  c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+  c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
   \oneVoice
   c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
 }
@@ -1093,10 +1085,10 @@ melodia principal està ara dins d'un context d'una sola veu, fent
 que es pugui traçar una lligadura per sobre d'elles.
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
+\new Staff \relative {
   \voiceOneStyle
   % Aquesta secció és homofònica
-  c16^( d e f
+  c'16^( d e f
   % Comença una secció simultània de tres veus
   <<
     % Continua la veu principal en paral·lel
@@ -1128,8 +1120,8 @@ possibles, i si hi ha una veu que apareix sols breument podria
 haver-hi una forma més natural d'escriure la música.
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' {
-  c16^( d e f
+\new Staff \relative {
+  c'16^( d e f
   <<
     { g4 f e | d2 e) | }
     \new Voice {
@@ -1156,11 +1148,11 @@ notes espaiadores per passar per sobre de les seccions on una veu
 està en silenci, com per exemple:
 
 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
-\new Staff \relative c' <<
+\new Staff \relative <<
   % Inicia la primera veu
   \new Voice {
     \voiceOne
-    c16^( d e f g4 f e | d2 e) |
+    c'16^( d e f g4 f e | d2 e) |
   }
   % Inicia la segona veu
   \new Voice {
@@ -1184,13 +1176,9 @@ està en silenci, com per exemple:
 @cindex notes, col·lisions de
 @cindex desplaçament, instruccions de
 @funindex \shiftOff
-@funindex shiftOff
 @funindex \shiftOn
-@funindex shiftOn
 @funindex \shiftOnn
-@funindex shiftOnn
 @funindex \shiftOnnn
-@funindex shiftOnnn
 
 Les notes properes a un acord, o les notes que es produeixen al
 mateix temps en diferents veus, es disposen en dos (i
@@ -1243,7 +1231,6 @@ dues expressions, és a dir, les notes i la lletra.
 
 @funindex \new Lyrics
 @funindex \lyricsto
-@funindex lyricsto
 @funindex Lyrics
 @cindex Lyrics, creació d'un context
 @cindex lletra, creació d'un context de
@@ -1259,10 +1246,10 @@ mitjançant @code{\lyricsto@{@}}, usant el nom assignat a la veu.
 @lilypond[quote,verbatim]
 <<
   \new Voice = "una" {
-    \relative c'' {
+    \relative {
       \autoBeamOff
       \time 2/4
-      c4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
+      c''4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
     }
   }
   \new Lyrics \lyricsto "una" {
@@ -1279,7 +1266,6 @@ un cas on és necessari crear contextos de @code{Staff} i de
 @cindex lletra i barrat
 @cindex barrat i lletra
 @funindex \autoBeamOff
-@funindex autoBeamOff
 
 El barrat automàtic que el LilyPond usa de forma predeterminada
 funciona bé per a la música instrumental, però no tan bé per a
@@ -1291,7 +1277,6 @@ per desactivar el barrat automàtic.
 @funindex \new ChoirStaff
 @funindex ChoirStaff
 @funindex \lyricmode
-@funindex lyricmode
 @cindex vocal, estructura d'una partitura
 @cindex cor, sistema de
 
@@ -1306,14 +1291,14 @@ que s'interpreti com a lletra i no com a música.
 @lilypond[quote,verbatim]
 global = { \key f \major \time 6/8 \partial 8 }
 
-SopOneMusic = \relative c'' {
-  c8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
+SopOneMusic = \relative {
+  c''8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
 }
 SopOneLyrics = \lyricmode {
   Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn, __
 }
-SopTwoMusic = \relative c' {
-  r8 | r4. r4 c8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
+SopTwoMusic = \relative {
+  r8 | r4. r4 c'8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
 }
 SopTwoLyrics = \lyricmode {
   Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
@@ -1367,10 +1352,10 @@ pentagrames.  A d'altres exemples se li sol donar el nom de @q{global}.
 @lilypond[quote,verbatim]
 keyTime = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
 
-SopMusic   = \relative c' { c4 | e4. e8 g4  g    | a4   a   g  }
-AltoMusic  = \relative c' { c4 | c4. c8 e4  e    | f4   f   e  }
-TenorMusic = \relative c  { e4 | g4. g8 c4.   b8 | a8 b c d e4 }
-BassMusic  = \relative c  { c4 | c4. c8 c4  c    | f8 g a b c4 }
+SopMusic   = \relative { c'4 | e4. e8 g4  g    | a4   a   g  }
+AltoMusic  = \relative { c'4 | c4. c8 e4  e    | f4   f   e  }
+TenorMusic = \relative  { e4 | g4. g8 c4.   b8 | a8 b c d e4 }
+BassMusic  = \relative  { c4 | c4. c8 c4  c    | f8 g a b c4 }
 
 VerseOne =
   \lyricmode { E -- | ter -- nal fa -- ther, | strong to save, }
@@ -1435,8 +1420,8 @@ quantitat d'elements de notació que no apareixen explícitament al
 fitxer d'entrada.  Per exemple, compareu l'entrada i la sortida
 del següent exemple:
 
-@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
-cis4 cis2. | a4 a2. |
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative { cis''4 cis2. | a4 a2. | }
 @end lilypond
 
 L'entrada és força greu, però a la sortida s'han afegit línies
@@ -1509,7 +1494,6 @@ Referencia de la notació:
 @translationof Creating contexts
 
 @funindex \new
-@funindex new
 @cindex nous contextos
 @cindex creació de contextos
 @cindex contextos, creació de
@@ -1558,8 +1542,8 @@ pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
       \clef "treble"
       \key g \minor
       \new Voice {  % crea la veu per a les notes de la mà dreta
-        \relative c'' {  % inici de les notes de la mà dreta
-          d4 ees16 c8. |
+        \relative {  % inici de les notes de la mà dreta
+          d''4 ees16 c8. |
           d4 ees16 c8. |
         }  % fi de les notes de la mà dreta
       }  % fi de la veu de la mà dreta
@@ -1569,14 +1553,14 @@ pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
       \key g \minor
       \new Voice {  % crea la veu de la mà esquerra
         \voiceOne
-        \relative g {  % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
+        \relative {  % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
           g8 <bes d> ees, <g c> |
           g8 <bes d> ees, <g c> |
         }  % fi de les notes de la veu u de la mà esquerra
       }  % fi de la veu u de la mà esquerra
       \new Voice {  % crea la veu dos de la mà esquerra
         \voiceTwo
-        \relative g {  % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
+        \relative {  % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
           g4 ees |
           g4 ees |
         }  % fi de les notes de la veu dos de la mà esquerra
@@ -1724,9 +1708,7 @@ Referència de funcionament intern:
 @cindex context, propietats de, modificació
 @cindex modificar les propietats de context
 @funindex \set
-@funindex set
 @funindex \unset
-@funindex unset
 
 Els contextos es responsabilitzen de mantenir els valors d'un cert
 nombre de @emph{properties} de context.  Moltes d'elles es poden
@@ -1808,13 +1790,13 @@ etiquetat, però no el segon, perquè hem omès el nom del context.
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
-  \new Staff \relative c'' {
+  \new Staff \relative {
     \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
-    c2 c
+    c''2 c
   }
-  \new Staff \relative c' {
+  \new Staff \relative {
     \set instrumentName = #"Alto"  % Incorrecte!
-    d2 d
+    d'2 d
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -1856,12 +1838,12 @@ Així, això desactivarà els bequadres addicionals a un pentagrama:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
-  \new Staff \relative c'' {
-    aeses2 aes
+  \new Staff \relative {
+    aeses'2 aes
   }
-  \new Staff \relative c'' {
+  \new Staff \relative {
     \set Staff.extraNatural = ##f
-    aeses2 aes
+    aeses'2 aes
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -1871,12 +1853,12 @@ i això els desactivarà a tots els pentagrames:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
-  \new Staff \relative c'' {
-    aeses2 aes
+  \new Staff \relative {
+    aeses'2 aes
   }
-  \new Staff \relative c'' {
+  \new Staff \relative {
     \set Score.extraNatural = ##f
-    aeses2 aes
+    aeses'2 aes
   }
 >>
 @end lilypond
@@ -1928,7 +1910,6 @@ forma molt més general utilitzant la molt potent instrucció
 @subsubheading Canviar les propietats d'un context amb @code{\with}
 
 @funindex \with
-@funindex with
 @cindex context,  propietats de, establiment amb \with
 
 El valor predeterminat de les propietats de context es pot
@@ -1951,13 +1932,13 @@ de la forma següent:
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 <<
   \new Staff {
-    \relative c'' {
-      gisis4 gis aeses aes
+    \relative {
+      gisis'4 gis aeses aes
     }
   }
   \new Staff \with { extraNatural = ##f } {
-    \relative c'' {
-      gisis4 gis aeses aes
+    \relative {
+      gisis'4 gis aeses aes
     }
   }
 >>
@@ -1982,7 +1963,6 @@ restablir-se amb la instrucció @code{\unset fontSize}.
 
 @cindex contextos, establir propietats de, amb \context
 @funindex \context
-@funindex context
 
 Els valors de propietat dels contextos es poden establir per a
 @emph{tots} els contextos d'un tipus determinat, com per exemple
@@ -2000,8 +1980,8 @@ continuació presentem un exemple que mostra el format:
 @lilypond[verbatim,quote]
 \score {
   \new Staff {
-    \relative c'' {
-      cisis4 e d cis
+    \relative {
+      cisis''4 e d cis
     }
   }
   \layout {
@@ -2020,13 +2000,13 @@ pentagrames de la partitura:
 \score {
   <<
     \new Staff {
-      \relative c'' {
-        gisis4 gis aeses aes
+      \relative {
+        gisis'4 gis aeses aes
       }
     }
     \new Staff {
-      \relative c'' {
-        gisis4 gis aeses aes
+      \relative {
+        gisis'4 gis aeses aes
       }
     }
   >>
@@ -2066,9 +2046,7 @@ Referència de funcionament intern:
 @cindex eliminació de gravadors
 
 @funindex \consists
-@funindex consists
 @funindex \remove
-@funindex remove
 
 Hem vist que cada un dels contextos conté diversos gravadors, cada
 u dels quals és al seu cop responsable de la producció d'una
@@ -2093,8 +2071,8 @@ les línies del pentagrama estan dibuixades pel gravador
 \new Staff \with {
   \remove "Staff_symbol_engraver"
 }
-\relative c' {
-  c4 d
+\relative {
+  c'4 d
   \set fontSize = #-4  % fes més petits els caps de les notes
   e4 f |
   \set fontSize = #2.5  % fes més grans els caps de les notes
@@ -2124,15 +2102,15 @@ partir d'aquesta única veu:
   \new Voice \with {
     \consists "Ambitus_engraver"
   } {
-    \relative c'' {
+    \relative {
       \voiceOne
-      c4 a b g
+      c''4 a b g
     }
   }
   \new Voice {
-    \relative c' {
+    \relative {
       \voiceTwo
-      c4 e d f
+      c'4 e d f
     }
   }
 >>
@@ -2149,15 +2127,15 @@ pentagrama:
 }
 <<
   \new Voice {
-    \relative c'' {
+    \relative {
       \voiceOne
-      c4 a b g
+      c''4 a b g
     }
   }
   \new Voice {
-    \relative c' {
+    \relative {
       \voiceTwo
-      c4 e d f
+      c'4 e d f
     }
   }
 >>
@@ -2166,7 +2144,6 @@ pentagrama:
 @subsubheading Canviar tots els contextos del mateix tipus
 
 @funindex \layout
-@funindex layout
 
 Els exemples anteriors mostren la manera d'eliminar o afegir
 gravadors als contextos individuals.  També és possible eliminar o
@@ -2180,24 +2157,24 @@ pautes, podem escriure
 \score {
   <<
     \new Staff {
-      \relative c'' {
-        c4 a b g
+      \relative {
+        c''4 a b g
       }
     }
     \new Staff {
-      \relative c' {
-        c4 a b g
+      \relative {
+        c'4 a b g
       }
     }
     \new Staff {
       \clef "G_8"
-      \relative c' {
-        c4 a b g
+      \relative {
+        c'4 a b g
       }
     }
     \new Staff {
       \clef "bass"
-      \relative c {
+      \relative {
         c4 a b g
       }
     }
@@ -2264,7 +2241,7 @@ plantilla @q{Notes i lletra} (per a la part de soprano).
 
 @example
 \version @w{"@version{}"}
-melodia = \relative c' @{
+melodia = \relative @{
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2293,7 +2270,7 @@ Ara volem afegir una part de violoncel.  Vegem l'exemple
 
 @example
 \version @w{"@version{}"}
-melodia = \relative c' @{
+melodia = \relative @{
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2330,7 +2307,7 @@ Fa). Així mateix, canviarem algunes del violoncel.
 
 @example
 \version @w{"@version{}"}
-musicaSoprano = \relative c' @{
+musicaSoprano = \relative @{
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2341,7 +2318,7 @@ lletraSoprano = \lyricmode @{
   Aaa Bee Cee Dee
 @}
 
-musicaVioloncel = \relative c @{
+musicaVioloncel = \relative @{
   \clef "bass"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2401,7 +2378,7 @@ fàcil solució.  Presentem aquí la plantilla completa per a
 soprano i violoncel.
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
-musicaSoprano = \relative c' {
+musicaSoprano = \relative {
   \clef "treble"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2412,7 +2389,7 @@ lletraSoprano = \lyricmode {
   Aaa Bee Cee Dee
 }
 
-musicaVioloncel = \relative c {
+musicaVioloncel = \relative {
   \clef "bass"
   \key c \major
   \time 4/4
@@ -2456,47 +2433,47 @@ aquí un exemple del «Messies» de Haendel:
 @lilypond[quote,ragged-right]
 global = { \key d \major \time 4/4 }
 
-musicaSoprano = \relative c'' {
+musicaSoprano = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
+  r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
 }
 lletraSoprano = \lyricmode {
   Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
 }
 
-musicaAlto = \relative a' {
+musicaAlto = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
+  r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
 }
 
 lletraAlto = \lletraSoprano
 
-musicaTenor = \relative c' {
+musicaTenor = \relative {
   \clef "G_8"
-  r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
+  r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
 }
 
 lletraTenor = \lletraSoprano
 
-musicaBaix = \relative c' {
+musicaBaix = \relative {
   \clef "bass"
-  r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
+  r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
 }
 
 lletraBaix = \lletraSoprano
 
-upper = \relative a' {
+upper = \relative {
   \clef "treble"
   \global
-  r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+  r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
   <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
   <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
 }
 
-lower = \relative c, {
+lower = \relative {
   \clef "bass"
   \global
-  <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+  <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
   <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
   <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
 }
@@ -2693,39 +2670,39 @@ de l'exemple anterior, obtenim:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
 global = { \key d \major \time 4/4 }
-musicaSoprano = \relative c'' {
+musicaSoprano = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
+  r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
 }
 lletraSoprano = \lyricmode {
   Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
 }
-musicaAlto = \relative a' {
+musicaAlto = \relative {
   \clef "treble"
-  r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
+  r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
 }
 lletraAlto = \lletraSoprano
-musicaTenor = \relative c' {
+musicaTenor = \relative {
   \clef "G_8"
-  r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
+  r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
 }
 lletraTenor = \lletraSoprano
-musicaBaix = \relative c' {
+musicaBaix = \relative {
   \clef "bass"
-  r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
+  r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
 }
 lletraBaix = \lletraSoprano
-upper = \relative a' {
+upper = \relative {
   \clef "treble"
   \global
-  r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+  r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
   <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
   <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
 }
-lower = \relative c, {
+lower = \relative {
   \clef "bass"
   \global
-  <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+  <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
   <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
   <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
 }
@@ -3029,19 +3006,19 @@ música, i combinar totes les parts.
   composer = "J S Bach"
 }
 keyTime = { \key c \minor \time 4/4 }
-MusicaManualUVeuU = \relative g' {
-  g4 g f ees |
+MusicaManualUVeuU = \relative {
+  g'4 g f ees |
   d2 c |
 }
-MusicaManualUVeuDos = \relative c' {
-  ees16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
+MusicaManualUVeuDos = \relative {
+  ees'16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
   8 c4 b8 c8. g16 c b c d |
 }
-MusicaManualDos= \relative c' {
-  c16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
+MusicaManualDos= \relative {
+  c'16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
   f16 ees f d g aes g f ees d ees8~ 16 f ees d |
 }
-MusicaOrganPedal = \relative c {
+MusicaOrganPedal = \relative {
   r8 c16 d ees d ees8~ 16 a, b g c b c8 |
   r16 g ees f g f g8 c,2 |
 }
@@ -3096,7 +3073,7 @@ Glossari musical:
 Arribats a aquest punt, heu vist coses d'aquest tipus:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-hornNotes = \relative c'' { c4 b dis c }
+hornNotes = \relative { c''4 b dis c }
 
 \score {
   {
@@ -3109,8 +3086,8 @@ Fins i tot us adonareu que això pot ser útil en música
 minimalista:
 
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
-fragmentA = \relative c'' { a4 a8. b16 }
-fragmentB = \relative c'' { a8. gis16 ees4 }
+fragmentA = \relative { a'4 a8. b16 }
+fragmentB = \relative { a'8. gis16 ees4 }
 
 violí = \new Staff {
   \fragmentA \fragmentA |
@@ -3137,9 +3114,9 @@ fthenp =_\markup {
   \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
 }
 
-violí = \relative c'' {
+violí = \relative {
   \repeat volta 2 {
-    c4._\dolce b8 a8 g a b |
+    c''4._\dolce b8 a8 g a b |
     \padText
     c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
     c,4.\fthenp b8 c4 c-. |
@@ -3161,9 +3138,9 @@ reescrit sense cap identificador.  Trobareu que és molt més
 difícil de llegir, sobretot l'última línia.
 
 @example
-violí = \relative c'' @{
+violí = \relative @{
   \repeat volta 2 @{
-    c4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
+    c''4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
     \once \override TextScript.padding = #5.0
     c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
     c,4.\markup @{
@@ -3188,14 +3165,14 @@ El LilyPond també pot gestionar substitucions no estàtiques
 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
 padText =
 #(define-music-function
-     (parser location padding)
+     (padding)
      (number?)
    #{
      \once \override TextScript.padding = #padding
    #})
 
-\relative c''' {
-  c4^"piu mosso" b a b |
+\relative {
+  c'''4^"piu mosso" b a b |
   \padText #1.8
   c4^"piu mosso" d e f |
   \padText #2.6
@@ -3229,7 +3206,7 @@ exemple, suposem que el fitxer @file{trompa.ly} conté la següent
 part d'un duo per a trompa i fagot:
 
 @example
-notesTrompa = \relative c @{
+notesTrompa = \relative @{
   \time 2/4
   r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
 @}
@@ -3267,7 +3244,7 @@ normal en@tie{}Fa.  La transposició es pot veure a la següent
 sortida
 
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\transpose f c' \relative c {
+\transpose f c' \relative {
   \time 2/4
   r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
 }
@@ -3299,7 +3276,7 @@ Aquesta instrucció estableix el valor de la propietat
 anterior, arribem al següent resultat
 
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\transpose f c' \relative c {
+\transpose f c' \relative {
   \time 2/4
   \set Score.skipBars = ##t
   R2*3 |
@@ -3325,7 +3302,7 @@ que l'altra veu es troba dins de @code{notesFagot} al fitxer
 el que ens porta a
 
 @lilypond[quote,ragged-right]
-\relative c <<
+\relative <<
   \new Staff {
     \clef "treble"
     \time 2/4