Documentation/ca/usage/suggestions.itely

   1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
   2
   3 @ignore
   4     Translation of GIT committish: 45d0e015edc53abebada17a0fdb1d665f7edf900
   5
   6     When revising a translation, copy the HEAD committish of the
   7     version that you are working on.  For details, see the Contributors'
   8     Guide, node Updating translation committishes..
   9 @end ignore
  10
  11 @c \version "2.16.0"
  12
  13 @node Suggeriments per escriure fitxers d'entrada
  14 @chapter Suggeriments per escriure fitxers d'entrada
  15 @translationof Suggestions for writing files
  16
  17 En aquest moment teniu la preparació per començar a escriure
  18 fitxers del LilyPond més grans -- no sols els petits exemples que
  19 apareixen en el tutorial, sinó peces completes --. Però, com heu
  20 de procedir per fer-lo?
  21
  22 En la mesura que el LilyPond entengui els seus fitxers i produeixi
  23 la sortida que preteníeu, realment no importa massa quin aspecte
  24 tinguin els vostres fitxers.  Tot i així existeixen algunes altres
  25 coses a tenir en compte quan s'escriuen fitxers del LilyPond.
  26
  27 @itemize
  28 @item Què passa si feu un error? L'estructura d'un fitxers del
  29 LilyPond pot fer que certs errors es facin més fàcils (o més
  30 difícils) de trobar.
  31
  32 @item Què passa si voleu compartir els vostres fitxers amb altres
  33 persones? De fet, i si voleu alterar els vostres propis fitxers
  34 després d'alguns anys?  Alguns fitxers del LilyPond s'entenen a
  35 primera vista; d'altres poden portar-vos una hora d'entendre.
  36
  37 @item Què passa si voleu actualitzar el vostre fitxers del
  38 LilyPond per poder-lo usar amb una versió més recent del programa?
  39
  40 La sintaxi de l'entrada es modifica de forma ocasional segons el
  41 LilyPond es va perfeccionant.  Gairebé tots els canvis es poden
  42 fer de forma automàtica amb @code{convert-ly}, però a alguns
  43 altres els caldria una ajuda manual.  Els fitxers del LilyPond es
  44 poden estructura perquè siguin més fàcils (o més difícils)
  45 d'actualitzar.
  46
  47 @end itemize
  48
  49 @menu
  50 * Suggeriments de tipus general::
  51 * Gravació de música existent::
  52 * Projectes grans::
  53 * Solució de problemes::
  54 * Make i els Makefiles::
  55 @end menu
  56
  57
  58 @node Suggeriments de tipus general
  59 @section Suggeriments de tipus general
  60 @translationof General suggestions
  61
  62 Us presentem alguns suggeriments que us poden servir d'ajuda per
  63 evitar o corregir problemes:
  64
  65 @itemize
  66 @item @strong{Incloeu els números de @code{\version} a tots els fitxers}.
  67 Adoneu-vos que totes les plantilles contenen informació sobre la
  68 versió (@code{\version}).  Us recomanem molt que sempre incloeu la
  69 versió, tot i que els vostre fitxer pugui ser molt petit.  Des de
  70 l'experiència personal us podem dir que força frustrant intentar
  71 recordar el número de versió del LilyPond que estàveu fent servir
  72 fa uns anys.  @code{convert-ly} requereix que declareu quina
  73 versió del LilyPond fèieu servir.
  74
  75 @item @strong{Incloeu comprovacions}:
  76 @rusernamed{Bar and bar number checks,Comprovació de compàs y de
  77 número de compàs},
  78 @rusernamed{Octave checks,Comprovació d'octava}.
  79 Si incloeu comprovacions de tant en tant, en cas que cometeu un
  80 error podreu localitzar-lo molt més ràpidament.  Amb quina
  81 freqüència és @q{de tant en tant}?  Depèn de la complexitat de la
  82 música.  Per a una música molt senzilla, potser tan sols una o
  83 dues vegades.  Per a una música molt complexa, potser a cada
  84 compàs.
  85
  86 @item @strong{Un compàs per cada línia de text}. Si hi ha quelcom
  87 molt complicat, ja sigui a la pròpia música o a la sortida que
  88 desitgeu produir, sovint convé escriure un sol compàs per a cada
  89 línia.  L'estalvi en espai de pantalla que s'obté acumulant nou
  90 compassos per línia no paga la pena si després heu de @q{depurar}
  91 els fitxers.
  92
  93 @item @strong{Comenteu els fitxers}.  Utilitzeu o bé números de
  94 compàs (de tant en tant), o referències a temes musicals (@q{segon
  95 tema dels violins,} @{quarta variació,} etc.).  Potser que no us
  96 calguin comentaris quan introduïu una peça per primer cop, però si
  97 voleu tornar a ella o modificar quelcom al cap de dos o tres anys,
  98 i també si li passeu la font a un amic, serà tot un desafiament
  99 determinar les seves intencions o de quina menara estava
 100 estructurat el fitxer si no li heu afegit els comentaris.
 101
 102 @item @strong{Apliqueu marges als claudàtors}.  Molts problemes
 103 estan casat per una falta d'equilibri en el nombre de @code{@{} i
 104 @code{@}}.
 105
 106 @item @strong{Escriviu les duracions explícitament} al començament
 107 de les seccions i identificadors.  Si especifiqueu @code{c4 d e}
 108 al principi d'una frase (en lloc de sols @code{c d e}) us podeu
 109 estalviar problemes si reelaboreu la música més tard.
 110
 111 @item @strong{Separeu els ajustaments} de les definicions
 112 musicals. Consulteu
 113 @rlearning{Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions} i
 114 @rlearning{Fulls d'estil}
 115
 116 @end itemize
 117
 118 @node Gravació de música existent
 119 @section Gravació de música existent
 120 @translationof Typesetting existing music
 121
 122 Si esteu introduint música a partir d'una partitura existent (és a
 123 dir, gravant un full de música ja imprès),
 124
 125 @itemize
 126
 127 @item Introduïu al LilyPond cada sistema del manuscrit, o còpia
 128 física, per separat (però manteniu la pràctica d'escriure un
 129 compàs per línia de text), i comproveu cada sistema quan l'hàgiu
 130 acabat.  Podeu usar les propietats @code{showLastLength} o
 131 @code{showFirstLength} per accelerar el procés (vegeu
 132 @rusernamed{Skipping corrected music,Omissió de la música corregida}).
 133
 134 @item Definiu @code{mBreak = @{ \break @}} i inseriu
 135 @code{\mBreak} dins del fitxer d'entrada on el manuscrit tingui un
 136 salt de línia.  D'aquesta forma us resultarà molt més fàcil
 137 comparar la música del LilyPond amb l'original.  Quan hageu acabat
 138 de revisar la vostra partitura podreu definir
 139 @code{mBreak = @{ @}} per treure tots aquests salts de línia.
 140 Així permetreu el LilyPond col·locar els salts on el LilyPond el
 141 consideri més oportú.
 142
 143 @item En escriure una part per a un instrument transpositor dins
 144 d'una variable, es recomana que les notes estiguin envoltades dins de
 145
 146 @example
 147 \transpose c altura-natural @{@dots{}@}
 148 @end example
 149
 150 @noindent
 151 (on @code{altura-natural} és l'afinació natural de l'instrument)
 152 de forma que la música dins de la variable estigui realment en Do
 153 major.  Després podem tornar a transportar-les en sentit invers
 154 quan s'utilitza la variable, si és necessari, però potser no
 155 vulguem fer-lo (per exemple en imprimir una partitura en afinació
 156 de concert, en convertir una part de trombó de clau de Sol a clau
 157 de Fa, etc.).  És menys probable cometre errors als transports si
 158 tota la música que està dins de les variables es troba en un to
 159 coherent.
 160
 161 A més a més, feu els transport exclusivament cap o des de Do
 162 major.  Això significa que a part de Do major, les úniques
 163 tonalitats que usarem seran els tons d'afinació dels instruments
 164 transpositors: bes per a una trompeta en Si bemoll, aes per a un
 165 clarinet en La bemoll, etc.
 166
 167 @end itemize
 168
 169 @node Projectes grans
 170 @section Projectes grans
 171 @translationof Large projects
 172
 173 En treballar en projectes grans es fa essencial tenir una
 174 estructura clara als fitxers dels LilyPond:
 175
 176 @itemize
 177
 178 @item @strong{Utilitzeu un identificador per a cada veu}, amb un
 179 mínim d'estructura dins de la definició.  L'estructura de la
 180 secció @code{\score} és la que canviarà amb major probabilitat:
 181 per contra, és extremadament improbable que canviï la definició de
 182 @code{violí} a versions noves del LilyPond.
 183
 184
 185 @example
 186 violí = \relative c'' @{
 187 g4 c'8. e16
 188 @}
 189 @dots{}
 190 \score @{
 191   \new GrandStaff @{
 192     \new Staff @{
 193       \violí
 194     @}
 195   @}
 196 @}
 197 @end example
 198
 199 @item @strong{Separeu els ajustaments de les definicions
 200 musicals}. Ja s'ha mencionat amb anterioritat, però per a
 201 projectes grans és vital.  Potser haurem de canviar la definició
 202 de @code{fdesprésp}, però en aquest cas sols ho haurem de fer un
 203 cop, i encara podrem evitar tocar res dins de @code{violí}.
 204
 205 @example
 206 fdesprésp = _\markup@{
 207   \dynamic f \italic \small @{ 2nd @} \hspace #0.1 \dynamic p @}
 208 violí = \relative c'' @{
 209 g4\fluegop c'8. e16
 210 @}
 211 @end example
 212
 213 @end itemize
 214
 215
 216 @node Solució de problemes
 217 @section Solució de problemes
 218 @translationof Troubleshooting
 219
 220 Abans o després escriureu un fitxer que el LilyPond no podrà
 221 compilar.  Els missatges que el LilyPond proporciona poden
 222 ajudar-vos a trobar l'error, però en molts casos haureu de portar
 223 endavant algun tipus d'investigació per determinar l'origen del
 224 problema.  Les eines més poderoses per a aquest propòsit son el
 225 comentari d'una sola línia (indicat per @code{%}) i el comentari
 226 de bloc (indicat per @code{%@{@dots{}%@}}).  Si no sabeu on és el
 227 problema, comenceu convertint seccions grans del fitxer d'entrada
 228 en un comentari.  Després d'eliminar una secció convertint-la en
 229 un comentari, proveu a compilar un fitxer un altre cop.  Si
 230 funciona, aleshores el problema hauria d'estar a la porció que
 231 havíeu eliminat.  Si no funciona, continueu eliminant material
 232 (transformant-lo en comentaris) fins que tingueu quelcom que
 233 funcioni.
 234
 235 En un cas extrem podríeu acabat amb sols
 236
 237 @example
 238 \score @{
 239   <<
 240     % \melodia
 241     % \armonia
 242     % \baix
 243   >>
 244   \layout@{@}
 245 @}
 246 @end example
 247
 248 @noindent
 249 (en altres paraules: un fitxer sense música)
 250
 251 Si passa això, no abandoneu.  Traieu el comentari d'una secció
 252 petita -- diguem-ne la part del baix -- i observeu si funciona.
 253 Si no és així, transformeu en comentaris tota la música del baix
 254 (però deixeu el @code{\baix} de la secció @code{\score} no comentat.
 255
 256 @example
 257 bajo = \relative c' @{
 258 %@{
 259   c4 c c c
 260   d d d d
 261 %@}
 262 @}
 263 @end example
 264
 265 Ara comenceu poc a poc traient comentaris a cada cop més fraccions
 266 de la part del @code{baix} fins que trobeu la línia del problema.
 267
 268 Una altra tècnica de depuració molt útil és la construcció de
 269 @rweb{Exemples mínims}.
 270
 271 @node Make i els Makefiles
 272 @section Make i els Makefiles
 273 @translationof Make and Makefiles
 274
 275 @cindex make, fitxers de
 276 @cindex make
 277
 278 Possiblement totes les plataformes on pot executar-se el LilyPond
 279 contemplen una possibilitat de programari anomenada @code{make}.
 280 Aquest programa llegeix un fitxer especial anomenat
 281 @code{Makefile} que defineix les relacions de dependència entre
 282 els fitxers i quines instruccions necessitem donar al sistema
 283 operatiu per produir un fitxer a partir d'un altre.  Per exemple,
 284 el fitxer de make detallaria com obtenir
 285 @file{balada.pdf} i @file{balada.midi} a partir de @file{balada.ly}
 286 mitjançant l'execució del LilyPond.
 287
 288 Hi ha ocasions en les quals és una bona idea crear un
 289 @code{Makefile} per al nostre projecte, bé sigui per la nostra
 290 pròpia comoditat o com a cortesia per a altres que possiblement
 291 tinguin accés als nostres fitxers font.  Això és cert per a
 292 projectes molt grans amb molts fitxers d'inclusió i diferents
 293 opcions de sortida (per exemple partitura completa, particel·les,
 294 partitura del director, reducció per a piano, etc.), o per a
 295 projectes que requereixen ordres difícils per muntar-los (com els
 296 projectes de @code{lilypond-book}). La complexitat i flexibilitat
 297 dels Mekfiles varia enormement segons les necessitats i
 298 l'habilitat dels autors.  El programa GNU Make ve instal·lat a les
 299 distribucions del GNU/Linux i al MacOS X, i també existeix per al
 300 Windows.
 301
 302 Consulteu el @strong{Manual de GNU Make} per veure tots els
 303 detalls sobre l'ús de @code{make}, atès que el segueix a
 304 continuació ofereix sols una pinzellada de tot els és capaç de fer.
 305
 306 Les instruccions que defineixen les regles a un fitxer de make
 307 difereixen en funció de la plataforma; per exemple, les diferents
 308 formes del GNU/Linux i del MacOS usen @code{bash}, mentre que el Windows
 309 usa @code{cmd}.  Observeu que al MacOS C, hem de configurar el
 310 sistema perquè faci servir l'interpret d'ordres.  A continuació
 311 presentem alguns makefiles d'exemple, amb versions tant per al
 312 GNU/Linux/MacOS com per al Windows.
 313
 314 El primer exemple és per a una obra orquestral en quatre moviments
 315 amb l'estructura de directoris següent:
 316
 317 @example
 318 Sinfonia/
 319 |-- MIDI/
 320 |-- Makefile
 321 |-- Notes/
 322 |   |-- cello.ily
 323 |   |-- xifres.ily
 324 |   |-- trompa.ily
 325 |   |-- oboe.ily
 326 |   |-- trioCordes.ily
 327 |   |-- viola.ily
 328 |   |-- violiU.ily
 329 |   `-- violiDos.ily
 330 |-- PDF/
 331 |-- Particelles/
 332 |   |-- sinfonia-cello.ly
 333 |   |-- sinfonia-trompa.ly
 334 |   |-- sinfonia-oboes.ly
 335 |   |-- sinfonia-viola.ly
 336 |   |-- sinfonia-violiU.ly
 337 |   `-- sinfonia-violiDos.ly
 338 |-- Partitures/
 339 |   |-- sinfonia.ly
 340 |   |-- sinfoniaI.ly
 341 |   |-- sinfoniaII.ly
 342 |   |-- sinfoniaIII.ly
 343 |   `-- sinfoniaIV.ly
 344 `-- sinfoniaDefs.ily
 345 @end example
 346
 347 Els fitxers @file{.ly} dels directoris @code{Partitures} i
 348 @code{Particelles} obtenen les notes de fitxers @file{.ily} que estan al
 349 directori @code{Notes}:
 350
 351 @example
 352 %%% principi del fitxer "sinfonia-cello.ly"
 353 \include ../definicionsSinf.ily
 354 \include ../Notes/cello.ily
 355 @end example
 356
 357 El makefile tindrà els objectius de @code{partitura} (la peça
 358 completa en tot el seu esplendor), @code{moviments} (partitura
 359 completa dels moviments individuals) i @code{particel·les} (parts
 360 individuals per als faristols). També hi ha un objectiu
 361 @code{fitxer} que produeix un fitxer tar de distribució (tarball)
 362 dels fitxers font, adequat per compartir-lo a través de la web o
 363 per correu electrònic.   A continuació presentem el makefile per a
 364 GNU/Linux o MacOS C.  S'ha de desar amb el nom exacte
 365 @code{Makefile} al directori superior del projecte:
 366
 367 @warning{Quan es defineix un objectiu o una regla de patró, les
 368 línies següents han de començar amb tabuladors, no amb espais.}
 369
 370 @example
 371 # nom principal dels fitxers de sortida
 372 nom = sinfonia
 373 # determinació del nombre de processadors
 374 CPU_CORES=`cat /proc/cpuinfo | grep -m1 "cpu cores" | sed s/".*: "//`
 375 # L'ordre per executar el LilyPond
 376 LILY_CMD = lilypond -ddelete-intermediate-files \
 377                     -dno-point-and-click -djob-count=$(CPU_CORES)
 378
 379 # Els sufixos utilitzats a aquest Makefile.
 380 .SUFFIXES: .ly .ily .pdf .midi
 381
 382 # Els fitxers d'entrada i de sortida es busquen dins dels directoris relacionats a
 383 # la variable VPATH.  Tots ells són subdirectoris del directori
 384 # en curs (donat per la variable de GNU make `CURDIR').
 385 VPATH = \
 386   $(CURDIR)/Partitures \
 387   $(CURDIR)/PDF \
 388   $(CURDIR)/Particelles \
 389   $(CURDIR)/Notes
 390
 391 # La regla de patró per crear fitxers PDF i MIDI a partir fitxers d'entrada LY
 392 # Els fitxers de sortida .pdf es col·loquen al subdirectori `PDF', i els fitxers
 393 # .midi van al subdirectori `MIDI'.
 394 %.pdf %.midi: %.ly
 395         $(LILY_CMD) $<; \           # Aquesta línia comença amb un salt de tabulació
 396         if test -f "$*.pdf"; then \
 397             mv "$*.pdf" PDF/; \
 398         fi; \
 399         if test -f "$*.midi"; then \
 400             mv "$*.midi" MIDI/; \
 401         fi
 402
 403 notes = \
 404   cello.ily \
 405   trompa.ily \
 406   oboe.ily \
 407   viola.ily \
 408   violiU.ily \
 409   violiDos.ily
 410
 411 # Dependències dels moviments
 412 $(nom)I.pdf: $(nom)I.ly $(notes)
 413 $(nom)II.pdf: $(nom)II.ly $(notes)
 414 $(nom)III.pdf: $(nom)III.ly $(notes)
 415 $(nom)IV.pdf: $(nom)IV.ly $(notes)
 416
 417 # Dependències de la partitura completa.
 418 $(nom).pdf: $(nom).ly $(notes)
 419
 420 # Dependències de les particel·les.
 421 $(nom)-cello.pdf: $(nom)-cello.ly cello.ily
 422 $(nom)-trompa.pdf: $(nom)-trompa.ly trompa.ily
 423 $(nom)-oboes.pdf: $(nom)-oboes.ly oboe.ily
 424 $(nom)-viola.pdf: $(nom)-viola.ly viola.ily
 425 $(nom)-violiU.pdf: $(nom)-violiU.ly violiU.ily
 426 $(nom)-violiDos.pdf: $(nom)-violiDos.ly violiDos.ily
 427
 428 # Teclegeu `make partitura' per generar la partitura completa dels quatre
 429 # moviments com un fitxer únic.
 430 .PHONY: partitura
 431 partitura: $(nom).pdf
 432
 433 # Teclegeu `make particelles' per generar totes les particel·les
 434 # Teclegeu `make pepet.pdf' per generar la particel·la de
 435 # l'instrument `pepet'.
 436
 437 # Exemple: `make sinfonia-cello.pdf'.
 438 .PHONY: particellas
 439 particellas: $(nom)-cello.pdf \
 440        $(nom)-violinUno.pdf \
 441        $(nom)-violinDos.pdf \
 442        $(nom)-viola.pdf \
 443        $(nom)-oboes.pdf \
 444        $(nom)-trompa.pdf
 445
 446 # Teclegeu `make moviments' per generar els fitxers dels
 447 # quatre moviments de forma separada.
 448 .PHONY: moviments
 449 moviments: $(nom)I.pdf \
 450            $(nom)II.pdf \
 451            $(nom)III.pdf \
 452            $(nom)IV.pdf
 453
 454 all: partitura particelles moviments
 455
 456 fitxer:
 457         tar -cvvf stamitz.tar \       # aquesta línia comença amb un salt de tabulació
 458         --exclude=*pdf --exclude=*~ \
 459         --exclude=*midi --exclude=*.tar \
 460         ../Stamitz/*
 461 @end example
 462
 463 A la plataforma Windows hi ha certes complicacions.  Després de
 464 descarregar i instal·lar el programa GNU Make per al Windows,
 465 haurem de configurar la ruta adequada a las variables d'entorn del
 466 sistema de que l'intèrpret d'ordres del DOS pugui trobar el
 467 programa Make.  Per fer-lo, polseu amb el botó dret sobre "El meu
 468 ordinador", escolliu @code{Propietats} i @code{Avançades}. Polseu
 469 sobre @code{Variables d'entorn}, i després a la pestanya
 470 @code{Variables del sistema}, seleccioneu @code{Ruta}, polseu
 471 sobre @code{edita}  i afegiu la ruta al fitxer executable de GNU
 472 Make, amb la qual cosa quedarà quelcom semblant al següent:
 473
 474 @example
 475 C:\Fitxers de programa\GnuWin32\bin
 476 @end example
 477
 478 El makefile en si s'ha de modificar perquè gestioni diverses
 479 instruccions de l'intèrpret d'ordres i perquè pugui tractar amb
 480 els espais que apareixen al nom d'alguns directoris del sistema
 481 predeterminats.  L'objectiu @code{fitxer} s'elimina perquè el
 482 Windows no té l'ordre @code{tar}, i el Windows a més té una
 483 extensió predeterminada diferent per als fitxers MIDI.
 484
 485 @example
 486 ## VERSIÓ PER AL WINDOWS
 487 ##
 488 nom = sinfonia
 489 LILY_CMD = lilypond -ddelete-intermediate-files \
 490                     -dno-point-and-click \
 491                     -djob-count=$(NUMBER_OF_PROCESSORS)
 492
 493 #obtenció del nom 8.3 de CURDIR (truc per als espais a PATH)
 494 workdir = $(shell for /f "tokens=*" %%b in ("$(CURDIR)") \
 495           do @@echo %%~sb)
 496
 497 .SUFFIXES: .ly .ily .pdf .mid
 498
 499 VPATH = \
 500   $(workdir)/Partitures \
 501   $(workdir)/PDF \
 502   $(workdir)/Particelles \
 503   $(workdir)/Notes
 504
 505 %.pdf %.mid: %.ly
 506         $(LILY_CMD) $<      # aquesta línia comença amb un salt de tabulació
 507         if exist "$*.pdf"  move /Y "$*.pdf"  PDF/ # començament amb tab
 508         if exist "$*.mid" move /Y "$*.mid" MIDI/  # començament amb tab
 509
 510 notes = \
 511   cello.ily \
 512   xifres.ily \
 513   trompa.ily \
 514   oboe.ily \
 515   trioCordes.ily \
 516   viola.ily \
 517   violiU.ily \
 518   violiDos.ily
 519
 520 $(nom)I.pdf: $(nom)I.ly $(notes)
 521 $(nom)II.pdf: $(nom)II.ly $(notes)
 522 $(nom)III.pdf: $(nom)III.ly $(notes)
 523 $(nom)IV.pdf: $(nom)IV.ly $(notes)
 524
 525 $(nom).pdf: $(nom).ly $(notes)
 526
 527 $(nom)-cello.pdf: $(nom)-cello.ly cello.ily
 528 $(nom)-trompa.pdf: $(nom)-trompa.ly trompa.ily
 529 $(nom)-oboes.pdf: $(nom)-oboes.ly oboe.ily
 530 $(nom)-viola.pdf: $(nom)-viola.ly viola.ily
 531 $(nom)-violiU.pdf: $(nom)-violiU.ly violiU.ily
 532 $(nom)-violiDos.pdf: $(nom)-violiDos.ly violiDos.ily
 533
 534 .PHONY: partitura
 535 partitura: $(nom).pdf
 536
 537 .PHONY: particelles
 538 particelles: $(nom)-cello.pdf \
 539        $(nom)-violiU.pdf \
 540        $(nom)-violiDos.pdf \
 541        $(nom)-viola.pdf \
 542        $(nom)-oboes.pdf \
 543        $(nom)-trompa.pdf
 544
 545 .PHONY: moviments
 546 moviments: $(nom)I.pdf \
 547            $(nom)II.pdf \
 548            $(nom)III.pdf \
 549            $(nom)IV.pdf
 550
 551 all: partitura particelles moviments
 552 @end example
 553
 554 El Makefile següent és per a un document de
 555 @command{lilypond-book} fet en LaTeX.  Aquest projecte té un
 556 índex, que requereix executar l'ordre @command{latex} dues vegades
 557 per actualitzar els enllaços.  Tots els fitxers de sortida
 558 s'emmagatzemen al directori @code{sortida} per als documents .pdf
 559 i al directori @code{sortidahtml} per a la sortida en format html.
 560
 561 @example
 562 SHELL=/bin/sh
 563 NOM=elmeuprojecte
 564 DIR_SORTIDA=sortida
 565 DIR_WEB=sortidahtml
 566 VISUALITZADOR=acroread
 567 NAVEGADOR=firefox
 568 LILYBOOK_PDF=lilypond-book --output=$(DIR_SORTIDA) --pdf $(NOM).lytex
 569 LILYBOOK_HTML=lilypond-book --output=$(DIR_WEB) $(NOM).lytex
 570 PDF=cd $(DIR_SORTIDA) && pdflatex $(NOM)
 571 HTML=cd $(DIR_WEB) && latex2html $(NOM)
 572 INDEX=cd $(DIR_SORTIDA) && makeindex $(NOM)
 573 VISTA_PREVIA=$(VISUALITZADOR) $(DIR_SORTIDA)/$(NOM).pdf &
 574
 575 all: pdf web desar
 576
 577 pdf:
 578         $(LILYBOOK_PDF)  # comença amb un tab
 579         $(PDF)           # comença amb un tab
 580         $(INDEX)        # comença amb un tab
 581         $(PDF)           # comença amb un tab
 582         $(VISTA_PREVIA)  # comença amb un tab
 583
 584 web:
 585         $(LILYBOOK_HTML) # comença amb un tab
 586         $(HTML)          # comença amb un tab
 587         cp -R $(DIR_WEB)/$(NOM)/ ./  #
 588         $(NAVEGADOR) $(NOM)/$(NOM).html &  # comença amb un tab
 589
 590 desar: pdf
 591         cp $(DIR_SORTIDA)/$(NOM).pdf $(NOM).pdf  # comença amb un tab
 592
 593 clean:
 594         rm -rf $(DIR_SORTIDA) # comença amb un tab
 595
 596 web-clean:
 597         rm -rf $(DIR_WEB) # comença amb un tab
 598
 599 fitxer:
 600         tar -cvvf elmeuprojecte.tar \ # comença amb un tab
 601         --exclude=sortida/* \
 602         --exclude=sortidahtml/* \
 603         --exclude=elmeuprojecte/* \
 604         --exclude=*midi \
 605         --exclude=*pdf \
 606         --exclude=*~ \
 607         ../ElMeuProjecte/*
 608 @end example
 609
 610 PERFER: aconseguir que funcioni a windows
 611
 612 El makefile anterior no funciona al Windows.  Una alternativa per
 613 als usuaris del Windows seria crear un fitxer de lots senzill que
 614 contingui les ordres de muntatge.  Això no segueix les
 615 dependències com ho fa un makefile, però almenys redueix el procés
 616 de construcció a una sola instrucció.  Deseu el codi següent com
 617 @command{muntatge.bat} o @command{muntatge.cmd}. El fitxer de lots
 618 es pot executar en la línia d'ordres del DOS o simplement fent
 619 doble clic sobre la seva icona.
 620
 621 @example
 622 lilypond-book --output=sortida --pdf elmeuprojecte.lytex
 623 cd sortida
 624 pdflatex elmeuprojecte
 625 makeindex elmeuprojecte
 626 pdflatex elmeuprojecte
 627 cd ..
 628 copy sortida\elmeuprojecte.pdf ElMeuProjecte.pdf
 629 @end example
 630
 631
 632 @seealso
 633 Manual d'utilització del programa:
 634 @rprogram{Configuració per a MacOS X},
 635 @rprogram{Utilització des de la línia d'ordres},
 636 @rprogram{LilyPond-book}