Doc-ca: Adding translation of simultaneous.itely for Catalan

[lilypond.git] / Documentation / ca / notation / simultaneous.itely

@c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
@ignore
    Translation of GIT committish: 16661f7f6a78f04d056228d11bdc9e17a7cdf760

    When revising a translation, copy the HEAD committish of the
    version that you are working on.  For details, see the Contributors'
    Guide, node Updating translation committishes..
@end ignore

@c \version "2.19.29"

@c Translation status: post-GDP

@node Notes simultànies
@section Notes simultànies
@translationof Simultaneous notes

@lilypondfile[quote,ragged-right,line-width=16\cm]{simultaneous-headword.ly}

La paraula @q{polifonia} en música fa referència a tenir més d'una
veu en una peça qualsevol de música.  Al LilyPond la polifonia fa
referència a tenir més d'una veu al mateix pentagrama.

@menu
* Una veu única::
* Veus múltiples::
@end menu


@node Una veu única
@subsection Una veu única
@translationof Single voice

Aquesta secció tracta de les notes simultànies dins de la mateixa veu.

@menu
* Notes a un acord::
* Repetició d'acords::
* Expressions simultànies::
* Clústers::
@end menu


@node Notes a un acord
@unnumberedsubsubsec Notes a un acord
@translationof Chorded notes

@cindex acords
@cindex parèntesis en angle

@funindex <
@funindex >
@funindex <...>

Un acord es forma envoltant un conjunt de notes entre @code{<} i
@code{>}.  Un acord pot anar seguit d'una duració, com si fos una
nota simple.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  <a' c e>1 <a c e>2 <f a c e>4 <a c>8. <g c e>16
}
@end lilypond

Els acords també poden anar seguit d'articulacions, com si fos una
nota simple.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  <a' c e>1\fermata <a c e>2-> <f a c e>4\prall <a c>8.^! <g c e>16-.
}
@end lilypond

Les notes dins del propi acord amb poden anar seguides
d'articulacions i ornaments.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  <a' c\prall e>1 <a-> c-^ e>2 <f-. a c-. e-.>4
  <a-+ c-->8. <g\fermata c e\turn>16
}
@end lilypond

Tanmateix alguns elements de notació com ara les expressions de
matisos dinàmics i els reguladors han d'annexar-se a l'acord i no
a les notes que l'integren, atès que en cas contrari no
s'imprimiran.  Altres elements de notació com les digitacions i
les lligadures d'expressió es posicionen de forma molt diferent
quan s'adjunten a les notes d'un acord en lloc de fer-lo a rodones
i notes aïllades.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  <a'\f c( e>1 <a c) e>\f <a\< c e>( <a\! c e>)
  <a c e>\< <a c e> <a c e>\!
}
@end lilypond

@cindex acords buits
@cindex esdeveniments contenidors

Un acord funciona com un simple contenidor per a les notes que ho
composen, a més de les seves articulacions i altres elements
adjunts.  Com a conseqüència, un acord sense cap nota al seu
interior no té realment cap duració.  Qualsevol articulació annexa
es produirà en el mateix moment musical que la nota o acord
següent i es pot combinar amb ells (per veure possibilitats més
complexes de combinacions d'aquests elements, consulteu
@ref{Expressions simultànies}):

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \grace { g'8( a b }
  <> ) \p \< -. -\markup \italic "sempre staccato"
  \repeat unfold 4 { c4 e }  c1\f
}
@end lilypond

@cindex relatiu, acords en alçada
@cindex acords i alçada relativa

Es pot usar el mode relatiu per a l'alçada de les notes dels
acords.  La primera nota de l'acord sempre és relativa a la
primera nota de l'acord anterior, o en cas que l'element precedent
no sigui un acord, l'alçada de l'última nota que va vindre abans
de l'acord.  La resta de les notes de l'acord són relatives a la
nota anterior @emph{dins del mateix acord}.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  <a' c e>1 <f a c> <a c e> <f' a c> <b, e b,>
}
@end lilypond

Per veure més informació sobre els acords, consulteu
@rusernamed{Chord notation,Notació d'acords}.

@seealso
Glossari musical:
@rglos{chord}.

Manual d'aprenentatge:
@rlearning{Combinar notes per formar acords}.

Referència de la notació:
@rusernamed{Chord notation,Notació d'acords},
@ref{Articulacions i ornaments},
@ref{Escriptura d'octava relativa},
@ref{Veus múltiples}.

Fragments de codi:
@rlsr{Simultaneous notes}.

@knownissues
Els acords que contenen més de dues alçades al mateix espai de
pentagrama, com ara @samp{<e f! fis!>}, creen notes els caps de
les quals se superposen.  Depenent de la situació, un
representació millor pot requerir:

@itemize

@item
l'ús temporal de diverses veus, vegeu @ref{Veus múltiples},
@samp{<< f! \\ <e fis!> >>},

@item
la transcripció enharmònica d'una o més notes,
@samp{<e f ges>}, o

@item
Clústers; vegeu @ref{Clústers}.

@end itemize


@node Repetició d'acords
@unnumberedsubsubsec Repetició d'acords
@translationof Chord repetition

@cindex acords, repetició de
@cindex repetició, amb @code{q}
@cindex @code{q}, repetició d'acords

Per reduir l'entrada d'acords, es pot usar una abreviatura de
repetició de l'acord anterior.  El símbol de repetició d'acords és
@code{q}:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  <a' c e>1 q <f a c>2 q
}
@end lilypond

Com als acords normals, el símbol de repetició d'acords pot
usar-se amb duracions, articulacions, elements de marcatge,
lligadures d'expressió, barres, etc., atès que sols es dupliquen
les notes de l'acord precedent.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  <a' c e>1\p^"text" q2\<( q8)[-! q8.]\! q16-1-2-3 q8\prall
}
@end lilypond

El símbol de repetició d'acords sempre recorda l'última aparició
d'un acord, per la qual cosa és possible repetir l'acord més
recent fins i tot si s'han escrit en mig d'altres notes que no
estiguin a l'acord, o silencis.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  <a' c e>1 c'4 q2 r8 q8 |
  q2 c, |
}
@end lilypond

Tanmateix, el símbol de repetició d'acords no reté els matisos
dinàmics, les articulacions ni els ornaments que conté o que
estan annexats a l'acord anterior.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8 |
  q2 c, |
}
@end lilypond

Per poder retenir alguns d'ells, es poden cridar explícitament a
la funció @code{\chordRepeats} amb un argument addicional que
especifiqui una llista de @var{tipus d'esdeveniment} a conservar,
a no ser que els esdeveniments d'aquest tipus ja estiguin presents
al propi acord @code{q}.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \chordRepeats #'(articulation-event)
  { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8-. } |
  q2 c, |
}
@end lilypond

Aquí, l'ús de @code{\chordRepeats} dins d'una construcció
@code{\relative} produeix un resultat inesperat: un cop s'han
expandit els esdeveniments d'acord, no poden distingir-se dels que
es van introduir com acords normals, fent que @code{\relative}
assigni una octava basada en el context original.

Atès que les instàncies niuades de @code{\relative} no s'afecten
mútuament, es pot usar una altra ordre @code{\relative} dins de
@code{\chordRepeats} per establir les relacions d'octava abans
d'expandir els acords repetits.  En aquest cas, tot el contingut
de l'ordre @code{\relative} interior no afecta a l'exterior;
d'aquí l'escriptura diferent d'octava a l'última nota d'aquest
exemple.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \chordRepeats #'(articulation-event)
  \relative
  { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8-. } |
  q2 c'' |
}
@end lilypond

Les interaccions amb @code{\relative} es produeixen sols amb les
crides explícites de @code{\chordRepeats}: l'expansió implícita al
començament del procés de gravat es fa en un moment en el
qual totes les instàncies de @code{\relative} ja s'han processat.

@seealso
Referència de la notació:
@rusernamed{Chord notation,Notació d'acords},
@ref{Articulacions i ornaments}.

Fitxers d'inici:
@file{ly/chord-repetition-init.ly}.


@node Expressions simultànies
@unnumberedsubsubsec Expressions simultànies
@translationof Simultaneous expressions

Una o més expressions musicals envoltades entre angles dobles
s'entenen com a simultànies.  Si la primera expressió comença amb
una sola nota o si tota l'expressió simultània apareix
explícitament dins d'una sola veu, l'expressió completa se situa
sobre un sol pentagrama; en cas contrari els elements de
l'expressió simultània se situen en pentagrames diferents.

Els exemples següents mostren expressions simultànies sobre un sol
pentagrama:

@lilypond[quote,verbatim]
\new Voice {  % veu única explícita
  << \relative { a'4 b g2 }
     \relative { d'4 g c,2 } >>
}
@end lilypond

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  % single first note
  a' << \relative { a'4 b g }
       \relative { d'4 g c, } >>
}
@end lilypond

Això pot ser d'utilitat si les seccions simultànies tenen
duracions idèntiques, però es produiran errors si s'intenten posar
notes de diferent duració sobre la mateixa plica.  Les notes,
articulacions i canvis de propietats que esta dins de
@emph{un sol} context @samp{Voice} es recol·lecten i representen a
l'ordre musical:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  <a' c>4-.  <>-. << c a >>  << { c-. <c a> } { a s-. } >>
}
@end lilypond

Intentar posar més d'una pica o barra de corxera, o diferents
duracions o propietats al mateix moment musical, requereix l'ús de
més d'una veu.

L'exemple següent mostra com les expressions simultànies poden
generar diversos pentagrames de forma implícita:

@lilypond[quote,verbatim]
% no single first note
<< \relative { a'4 b g2 }
   \relative { d'4 g2 c,4 } >>
@end lilypond

Aquí no hi ha problema en tenir tenir diferents duracions perquè
s'interpreten en veus diferents.

@cindex col·lisions, ignorar

@knownissues
Si hi ha notes que procedeixen de dues o més veus, sense
especificar cap desplaçament horitzontal, i tenen les pliques en
la mateixa direcció, apareix el missatge

@example
Advertiment: aquesta veu requereix un ajust de \voiceXx o \shiftXx
@end example

durant la compilació.  Aquest missatge es pot suprimir mitjançant

@example
\override NoteColumn.ignore-collision = ##t
@end example

Tanmateix, això no sols suprimeix l'advertiment sinó que pot
evitar qualsevol resolució de col·lisions i pot tenir altres
efectes no desitjats (consulteu també
@emph{Problemes coneguts} a @ref{Resolució de les col·lisions}).


@node Clústers
@unnumberedsubsubsec Clústers
@translationof Clusters

@cindex clúster
@cindex raïm (clúster)

@funindex \makeClusters

Un «clúster» indica que s'han de tocar simultàniament un conjunt
de notes consecutives.  S'escriuen aplicant la funció
@code{\makeClusters} a una seqüència d'acords, per exemple:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative \makeClusters { <g' b>2 <c g'> }
@end lilypond

Es poden barrejar al mateix pentagrama notes normals i
clústers, fins i tot al mateix temps.  En aquest cas, no es fa cap
intent d'evitar automàticament les col·lisions entre clústers i
notes normals.

@seealso
Glossari musical:
@rglos{cluster}.

Fragments de codi:
@rlsr{Simultaneous notes}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{ClusterSpanner},
@rinternals{ClusterSpannerBeacon},
@rinternals{Cluster_spanner_engraver}.

@knownissues
Els clústers sols tenen un bon aspecte quan abasten un mínim de
dos acords.  En cas contrari apareixeran excessivament prims.

Els clústers no porten plica i per si mateixos no poden indicar
les duracions, però la longitud del clúster que s'imprimeix ve
determinada per la duració dels acords que el defineixen.  Als
clústers separats els calen silencis de separació entre ells.

Els clústers no produeixen cap sortida MIDI.

@node Veus múltiples
@subsection Veus múltiples
@translationof Multiple voices

Aquesta secció tracta de les notes simultànies en diverses veus o
diversos pentagrames.

@menu
* Polifonia en un sol pentagrama::
* Estils de veu::
* Resolució de les col·lisions::
* Combinació automàtica de les parts::
* Escriptura de música en paral·lel::
@end menu


@node Polifonia en un sol pentagrama
@unnumberedsubsubsec Polifonia en un sol pentagrama
@translationof Single-staff polyphony

@cindex pentagrama únic, polifonia de
@cindex polifonia en un sol pentagrama
@cindex veu
@cindex lletra assignada a una veu

@funindex \voiceOne
@funindex \voiceOne ... \voiceFour
@funindex Voice
@funindex \oneVoice

@subsubsubheading Instanciar les veus explícitament

L'estructura bàsica necessària per obtenir diverses veus
independents a un mateix pentagrama s'il·lustra a l'exemple següent:

@lilypond[quote,verbatim]
\new Staff <<
  \new Voice = "primera"
    \relative { \voiceOne r8 r16 g'' e8. f16 g8[ c,] f e16 d }
  \new Voice= "segona"
    \relative { \voiceTwo d''16 c d8~ 16 b c8~ 16 b c8~ 16 b8. }
>>
@end lilypond

@noindent
Aquí es creen explícitament instàncies de veus, cadascuna de les
quals rep un nom.  Les instruccions @code{\voiceOne}
@dots{} @code{\voiceFour} (veu una fins a veu quatre) preparen les
veus de manera que la primera i la segona veus porten les pliques
cap amunt, les veus segona i quarta porten les pliques cap avall,
els caps de les notes en les veus tercera i quarta es desplacen
horitzontalment, i els silencis de les veus respectives es
desplacen també automàticament per evitar les col·lisions.
L'ordre @code{\oneVoice} (una veu) retorna tots els ajustaments de
les veus a l'estat neutre predeterminat.

@subsubsubheading Passatges polifònics temporals

Es pot crear un passatge polifònic temporal amb la construcció següent:

@example
<< @{ \voiceOne @dots{} @}
  \new Voice @{ \voiceTwo @dots{} @}
>> \oneVoice
@end example

@noindent
Aquí, la primera expressió dins d'un passatge polifònic temporal
es col·loca al context @code{Voice} que estava en ús immediatament
abans del passatge polifònic, i aquest mateix context
@code{Voice} continua després de la secció temporal.  Altres
expressions dins dels angles s'assignen a diferents veus
temporals.  Això permet assignar la lletra de forma contínua a una
veu abans, durant i després de la secció polifònica:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative <<
  \new Voice = "melodia" {
    a'4
    <<
      {
        \voiceOne
        g f
      }
      \new Voice {
        \voiceTwo
        d2
      }
    >>
    \oneVoice
    e4
  }
  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
  This is my song.
  }
>>
@end lilypond

@noindent
Aquí, les instruccions @code{\voiceOne} i @code{\voiceTwo} calen
per definir els ajustaments de cada veu.

@subsubsubheading La construcció de la doble barra invertida

La construcció @code{<< @{@dots{}@} \\ @{@dots{}@} >>}, en la qual
dues expressions (o més) estan separades per doble barra
invertida, es comporta de manera diferent a la construcció
semblant sense les doble barres invertides: @emph{totes} les
expressions dins d'aquesta construcció s'assignen a contextos
@code{Voice} nous.  Aquests contextos @code{Voice} nous es creen
implícitament i reben els noms fixos @code{"1"}, @code{"2"}, etc.

El primer exemple podria haver-se escrit de la manera següent:

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \relative { r8 r16 g'' e8. f16 g8[ c,] f e16 d }
  \\
  \relative { d''16 c d8~ 16 b c8~ 16 b c8~ 16 b8. }
>>
@end lilypond

Aquesta sintaxi es pot usar sempre que no ens importi que es creïn
noves veus temporals que després seran descartades.  Aquestes veus
creades implícitament reben ajustos equivalents a l'efecte de les
ordres @code{\voiceOne}@dots{}@code{\voiceFour}, a l'ordre que
apareixen al codi.

Al següent exemple, la veu intermèdia porta les pliques cap amunt,
de manera que la introduïm en tercer lloc perquè passi a ser la
veu tres, que té les pliques cap amunt tal i com volem.  S'usen
silencis de separació per evitar l'aparició de silencis duplicats.

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \relative { r8 g'' g  g g f16 ees f8 d }
  \\
  \relative { ees'8 r ees r d r d r }
  \\
  \relative { d''8 s c s bes s a s }
>>
@end lilypond

A totes les partitures excepte les més simples, es recomana crear
contextos @code{Voice} explícits com apareix explicat a
@rlearning{Contextos i gravadors} i a  @rlearning{Veus explícites}.

@subsubsubheading Ordre de les veus

En escriure diverses veus al fitxer d'entrada, useu l'ordre següent:

@example
Veu 1: la més aguda
Veu 2: la més greu
Veu 3: la segona més aguda
Veu 4: la segona més greu
Veu 5: la tercera més aguda
Veu 6: la tercera més greu
etc.
@end example

Malgrat que això pot semblar contrari a la intuïció, simplifica el
procés de disposició automàtica de les figures.  Observeu que les
veus de numeració imparell reben pliques cap amunt, i les de
numeració parell reben pliques cap avall:

@lilypond[quote,verbatim]
\new Staff <<
  \time 2/4
  { f''2 }  % 1: més alta
  \\
  { c'2  }  % 2: més baixa
  \\
  { d''2 }  % 3: segona més alta
  \\
  { e'2  }  % 4: segona més baixa
  \\
  { b'2  }  % 5: tercera més alta
  \\
  { g'2  }  % 6: tercera més baixa
>>
@end lilypond

@warning{No es poden crear lletres ni elements d'extensió (com
lligadures, reguladors, etc.) que es creuen d'una veu a una altra.}

@subsubsubheading Duracions idèntiques

Al cas especial en el qual volem gravar fragments de música que
s'executa en paral·lel i amb les mateixes duracions, es poden
combinar en un sol context de veu, formant d'aquesta manera
acords.  Per aconseguir-lo, les incorporem dins d'una construcció
de música simultània, dins d'una veu creada explícitament.

@lilypond[quote,verbatim]
\new Voice <<
  \relative { e''4 f8 d e16 f g8 d4 }
  \relative { c''4 d8 b c16 d e8 b4 }
>>
@end lilypond

Aquest mètode condueix a barrats estranys i advertiments si els
fragments de música no tenen les mateixes duracions exactes.

@predefined
@code{\voiceOne},
@code{\voiceTwo},
@code{\voiceThree},
@code{\voiceFour},
@code{\oneVoice}.
@endpredefined

@seealso
Manual d'aprenentatge:
@rlearning{Les veus contenen música},
@rlearning{Veus explícites}.

Referència de la notació:
@rusernamed{Percussion staves,Pautes de percussió},
@ref{Silencis invisibles},
@rusernamed{Stems,Pliques}.

Fragments de codi:
@rlsr{Simultaneous notes}.


@node Estils de veu
@unnumberedsubsubsec Estils de veu
@translationof Voice styles

@cindex estils de veu
@cindex estils, veu
@cindex color de veus
@funindex \voiceOneStyle
@funindex \voiceTwoStyle
@funindex \voiceThreeStyle
@funindex \voiceFourStyle
@funindex \voiceNeutralStyle

Es poden aplicar colors i formes diferents a les veus per
permetre identificar-les fàcilment:

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \relative { \voiceOneStyle d''4 c2 b4 }
  \\
  \relative { \voiceTwoStyle e'2 e }
  \\
  \relative { \voiceThreeStyle b2. c4 }
  \\
  \relative { \voiceFourStyle g'2 g }
>>
@end lilypond

Per recuperar la presentació normal s'utilitza l'ordre
@code{\voiceNeutralStyle}.

@predefined
@code{\voiceOneStyle},
@code{\voiceTwoStyle},
@code{\voiceThreeStyle},
@code{\voiceFourStyle},
@code{\voiceNeutralStyle}.
@endpredefined

@seealso
Manual d'aprenentatge
@rlearning{Sento veus},
@rlearning{Altres fonts d'informació}

Fragments de codi:
@rlsr{Simultaneous notes}.


@node Resolució de les col·lisions
@unnumberedsubsubsec Resolució de les col·lisions
@translationof Collision resolution

@cindex barrejar notes
@cindex notes, col·lisions de
@cindex col·lisions
@cindex desplaçament de notes
@cindex diverses veus
@cindex veus, diverses
@cindex polifònica, música
@cindex desplaçament de veus
@cindex desplaçament, silenci automàtic de
@cindex desplaçament de silencis, automàtic
@funindex \shiftOn
@funindex \shiftOnn
@funindex \shiftOnnn
@funindex \shiftOff
@funindex \mergeDifferentlyDottedOn
@funindex \mergeDifferentlyDottedOff
@funindex \mergeDifferentlyHeadedOn
@funindex \mergeDifferentlyHeadedOff

Els caps de notes que estan a diferents veus i tenen la mateixa
alçada, la mateixa forma de cap, i direcció oposada a la plica, es
combinen automàticament, però els que tenen caps diferents o la
mateixa direcció de plica no es combinen.  Els silencis que es
troben al costat oposat d'una plica a una altra veu es desplacen
verticalment.  L'exemple següent mostra tres circumstàncies
diferents, sobre la pulsació 1 i 3 al primer compàs i sobre la
pulsació 1 del segon compàs, on la combinació automàtica falla.

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \relative {
    c''8 d e d c d c4
    g'2 fis
  } \\
  \relative {
    c''2 c8. b16 c4
    e,2 r
  } \\
  \relative {
    \oneVoice
    s1
    e'8 a b c d2
  }
>>
@end lilypond

Els caps de notes diferents es poden com binar com es mostra més
a sota.  A aquest exemple els caps de la pulsació 1 del primer
compàs sí que es combinen:

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \relative {
    \mergeDifferentlyHeadedOn
    c''8 d e d c d c4
    g'2 fis
  } \\
  \relative {
    c''2 c8. b16 c4
    e,2 r
  } \\
  \relative {
    \oneVoice
    s1
    e'8 a b c d2
  }
>>
@end lilypond

Les figures negres i blanques no es combinen d'aquesta manera,
atès que fora difícil distingir-les.

També es poden combinar caps amb puntets diferents, com es mostra
a la tercera pulsació del primer compàs:

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \relative {
    \mergeDifferentlyHeadedOn
    \mergeDifferentlyDottedOn
    c''8 d e d c d c4
    g'2 fis
  } \\
  \relative {
    c''2 c8. b16 c4
    e,2 r
  } \\
  \relative {
    \oneVoice
    s1
    e'8 a b c d2
  }
>>
@end lilypond

La blanca i la corxera al començament del segon compàs no estan
correctament combinades perquè la combinació automàtica no és
capaç de completar-se satisfactòriament quan es troben tres o més
notes alineades a la mateixa columna de notes, i en aquest cas el
cap combinat és incorrecte.  Per aconseguir que la combinació
seleccioni el cap correcte, s'ha d'aplicar un @code{\shift} o
desplaçament a la nota que no es pot combinar. Aquí s'aplica
@code{\shiftOn} per moure el sol agut fora de la columna, i
aleshores @code{\mergeDifferentlyHeadedOn} fa el seu treball
correctament.

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \relative {
    \mergeDifferentlyHeadedOn
    \mergeDifferentlyDottedOn
    c''8 d e d c d c4
    \shiftOn
    g'2 fis
  } \\
  \relative {
    c''2 c8. b16 c4
    e,2 r
  } \\
  \relative {
    \oneVoice
    s1
    e'8 a b c d2
  }
>>
@end lilypond

L'ordre @code{\shiftOn} permet (tot i que obliga a) que les notes
d'una veu es puguin desplaçar.  Quan @code{\shiftOn} s'aplica a
una veu, una nota o acord d'aquesta veu es desplaça solament si la
seva plica xoqués en cas contrari amb una plica d'una altra veu, i
sols si les pliques que xoquen apunten cap a la mateixa
direcció. L'ordre @code{\shiftOff} evita la possibilitat d'aquest
tipus de desplaçament.

De forma predeterminada, les veus externes (normalment les veus u
i dos) tenen @code{\shiftOff} especificat (desplaçament
desactivat), mentre que les veus interiors (tres i següents) tenen
especificat @code{\shiftOn} (desplaçament activat).  Quan s'aplica
un desplaçament, les veus amb pliques cap amunt (veus de numeració
imparell) es desplacen cap a la dreta, i les veus amb les pliques
cap avall (veus amb numeració parell) es desplacen cap a l'esquerra.

Aquí es pot veure un exemple que us ajudarà a visualitzar la forma
en la qual s'expandirà internament una expressió polifònica.

@warning{Observeu que amb tres o més veus, l'ordre vertical de les
veus dins del seu fitxer d'entrada no seria el mateix que l'ordre
vertical de les veus al pentagrama.}

@lilypond[quote,verbatim]
\new Staff \relative {
  %% abbreviated entry
  <<
    { f''2  }  % 1: highest
    \\
    { g,2 }  % 2: lowest
    \\
    { d'2 }  % 3: upper middle
    \\
    { b2  }  % 4: lower middle
  >>
  %% internal expansion of the above
  <<
    \new Voice = "1" { \voiceOne   \shiftOff f'2 }
    \new Voice = "2" { \voiceTwo   \shiftOff g,2 }
    \new Voice = "3" { \voiceThree \shiftOn  d'2 } % shifts right
    \new Voice = "4" { \voiceFour  \shiftOn  b2  } % shifts left
  >>
}
@end lilypond

Dues ordres addicionals, @code{\shiftOnn} i
@code{\shiftOnnn}, ofereixen nivells de desplaçament majors que es
poden especificar temporalment per resoldre col·lisions en
situacions complexes; vegeu @rlearning{Exemple real de música}.

Sols es combinen les notes si tenen les pliques en direccions
oposades (com la tenen, per exemple, a les veus u i dos de forma
predeterminada o quan les pliques s'estableixen explícitament en
direccions oposades).

@predefined
@code{\mergeDifferentlyDottedOn},
@code{\mergeDifferentlyDottedOff},
@code{\mergeDifferentlyHeadedOn},
@code{\mergeDifferentlyHeadedOff}.

@code{\shiftOn},
@code{\shiftOnn},
@code{\shiftOnnn},
@code{\shiftOff}.
@endpredefined

@snippets
@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{additional-voices-to-avoid-collisions.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{forcing-horizontal-shift-of-notes.ly}

@seealso
Glossari musical:
@rglos{polyphony}.

Manual d'aprenentatge:
@rlearning{Diverses notes a l'hora},
@rlearning{Les veus contenen música}.
@rlearning{Exemple real de música}.

Fragments de codi:
@rlsr{Simultaneous notes}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{NoteColumn},
@rinternals{NoteCollision},
@rinternals{RestCollision}.

@cindex col·lisions, ignorar

@knownissues
L'ús de @code{\override NoteColumn.ignore-collision = ##t} fa
que les notes de cap diferent a veus diferents es barregin incorrectament.

@lilypond[quote,verbatim,fragment]
\mergeDifferentlyHeadedOn
<< \relative { c'16 a' b a } \\ \relative { c'2 } >>
\override NoteColumn.ignore-collision = ##t
<< \relative { c'16 a' b a } \\ \relative { c'2 } >>
@end lilypond

@ignore
@knownissues
@c TODO investigate! Sometimes it works, sometimes not. --FV
No estan clars els requisits per combinar amb èxit caps de nota
diferents que tenen també diferent puntet.
@end ignore


@node Combinació automàtica de les parts
@unnumberedsubsubsec Combinació automàtica de les parts
@translationof Automatic part combining

@cindex automàtica, combinació de parts
@cindex parts, combinació automàtica
@cindex parts, combinador de
@cindex a due, parts
@cindex solo, parts
@funindex \partcombine

La combinació automàtica de particel·les s'usa per barrejar dues
parts musicals diferents sobre un pentagrama.  Això pot ser de
gran ajuda especialment en gravar partitures orquestrals.
S'imprimeix una sola veu quan la música de les dues veus és la
mateixa, però en aquells llocs on difereixen, s'imprimeix una
segona veu.  Les direccions de les pliques s'estableixen cap amunt
o cap avall segons procedeixi, a l'hora que s'identifiquen i
queden marcades les parts de solista i de duo.

La sintaxi per a la combinació automàtica de les parts és:

@example
\partcombine @var{expressió_musical_1} @var{expressió_musical_2}
@end example

L'exemple següent exemplifica la funcionalitat bàsica, posant les
parts en un sol pentagrama en forma polifònica, i establint les
direccions de les pliques de forma adequada.  S'utilitzen les
mateixes variables per a les parts independents i el pentagrama
combinat.

@lilypond[quote,verbatim]
instrumentOne = \relative {
  c'4 d e f |
  R1 |
  d'4 c b a |
  b4 g2 f4 |
  e1 |
}

instrumentTwo = \relative {
  R1 |
  g'4 a b c |
  d4 c b a |
  g4 f( e) d |
  e1 |
}

<<
  \new Staff \instrumentOne
  \new Staff \instrumentTwo
  \new Staff \partcombine \instrumentOne \instrumentTwo
>>
@end lilypond

Les dues parts tenen notes idèntiques al tercer compàs, per la
qual cosa apareixen sols un cop.  Les direccions de les pliques i
lligadures s'estableixen de forma automàtica, segons es tracti
d'un sol o d'un uníson.  Quan cal en situacions de polifonia, la
primera part (que rep el nom de context @code{one}) rep les
pliques cap amunt, mentre que la segona part (anomenada
@code{two}) sempre rep les pliques cap avall.  Als fragments de
solo, les parts es marquen amb @qq{Solo} i @qq{Solo II},
respectivament.  Les parts en uníson (@notation{a due}) es marquen
amb el text @qq{a2}.

De forma predeterminada, el combinador de parts barreja dues notes
de la mateixa alçada com una nota @notation{a due}, combina les
notes que tinguin la mateixa duració i estiguin a menys d'una
novena distància com acords, i disposa en veus separades les notes
que estiguin a més d'una novena de distància (o quan hi ha
creuament de veus).  Aquest comportament es pot sobreescriure amb
un argument opcional que consisteix en una parella de números
després de l'ordre @code{\partcombine}: el primer especifica
l'interval on les notes comencen a estar combinades (el valor
predeterminat és zero) i el segon on les notes es divideixen en
veus distintes.  L'ajust del segon argument al valor zero
significa que el combinador de parts separa les notes que estiguin
dins d'un interval de segona o més, establir-lo al valor u separa
les notes d'una tercera o més, i així successivament.

@lilypond[quote,verbatim]
instrumentOne = \relative {
  a4 b c d |
  e f g a |
  b c d e |
}

instrumentTwo = \relative {
  c'4 c c c |
  c c c c |
  c c c c |
}

<<
  \new Staff \partcombine \instrumentOne \instrumentTwo
  \new Staff \partcombine #'(2 . 3) \instrumentOne \instrumentTwo
>>
@end lilypond

Els dos arguments de @code{\partcombine} s'interpreten com
contextos de @rinternals{Voice} separats, per la qual cosa si la
música està escrita en mode relatiu, aleshores @emph{las dues}
parts han d'incloure la funció @code{\relative}, és a dir:

@example
\partcombine
  \relative @dots{} @var{expresión_musical_1}
  \relative @dots{} @var{expresión_musical_2}
@end example

@noindent
Una secció @code{\relative} que es troba fora de
@code{\partcombine} no té cap efecte sobre les notes de
@code{@var{expresión_musical_1}} i
@code{@var{expresión_musical_2}}.

@funindex \partcombineChords
@funindex \partcombineApart
@funindex \partcombineUnisono
@funindex \partcombineSoloI
@funindex \partcombineSoloII
@funindex \partcombineAutomatic

A les partitures professionals, sovint les veus es mantenen
separades entre sí durant passatges llargs fins i tot si algunes
notes coincideixen entre ambdues, i podrien escriure's fàcilment
com un uníson.  Per això, la combinació de les notes en un acord,
o la visualització d'una veu com un solo, no són solucions ideals
perquè la funció @code{\partcombine} considera cada nota de forma
individual.  En aquest cas, el resultat de la funció
@code{\partcombine} es pot alterar o corregir amb una de les
ordres següents.  Totes les ordres es poden antecedir per
@code{\once} perquè s'apliquin sols a la nota següent dins de
l'expressió musical.

@itemize
@item
@code{\partcombineApart} manté les notes com dues veus separades
fins i tot si es poden combinar en un acord o uníson.

@item
@code{\partcombineChords} combina les notes d'un acord.

@item
@code{\partcombineUnisono} combina les dues veus com uníson i
marca el resultat com @qq{unison}.

@item
@code{\partcombineSoloI} mostra sols la veu u i la marca com
@qq{Solo}.

@item
@code{\partcombineSoloII} imprimeix sols la veu dos i la marca com
@qq{Solo}.

@item
@code{\partcombineAutomatic} finalitza l'efecte de les ordres
anteriors i retorna a la funcionalitat estàndard de
@code{\partcombine}.

@end itemize

@lilypond[quote,verbatim]
instrumentOne = \relative c' {
  \partcombineApart c2^"apart" e |
  \partcombineAutomatic e2^"auto" e |
  \partcombineChords e'2^"chord" e |
  \partcombineAutomatic c2^"auto" c |
  \partcombineApart c2^"apart" \once \partcombineChords e^"chord once" |
  c2 c |
}
instrumentTwo = \relative {
  c'2 c |
  e2 e |
  a,2 c |
  c2 c' |
  c2 c |
  c2 c |
}

<<
  \new Staff { \instrumentOne }
  \new Staff { \instrumentTwo }
  \new Staff { \partcombine \instrumentOne \instrumentTwo }
>>
@end lilypond


@subsubsubheading Ús de \partcombine amb lletra

@cindex \partcombine i lletra

L'ordre @code{\partcombine} no està dissenyada per funcionar amb
la lletra de les cançons; si una de les veus rep un nom explícit
per poder adjuntar una lletra, el combinador de parts no
funciona.  Tanmateix, es pot aconseguir aquest efecte usant un
context @code{NullVoice}.  Vegeu
@rusernamed{Poliphony with shared lyrics,Polifonia amb lletres compartides}.

@snippets

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{combining-two-parts-on-the-same-staff.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{changing-partcombine-texts.ly}

@seealso
Glossari musical:
@rglos{a due},
@rglos{part}.

Referència de la notació:
@rusernamed{Writing parts,Escriptura de les particel·les}.

Fragments de codi:
@rlsr{Simultaneous notes}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{PartCombineMusic},
@rinternals{Voice}.

@knownissues
Totes les funcions @code{\partcombine@dots{}} admeten
exclusivament dues veus.

Les funcions @code{\partcombine@dots{}} no es poden escriure dins
dels blocs @code{\tuplet} ni @code{\relative}.

Si @code{printPartCombineTexts} està establert i les dues veus
executen i acaben les mateixes notes al mateix compàs, el
combinador de parts pot gravar @code{a2} més d'un cop en aquest
compàs.

@code{\partcombine} sols té en compte el moment d'inici de les
notes dins d'una veu @code{Voice}; per exemple, no pot recordar si
una nota dins d'una veu ja ha començat quan les notes que es
combinen s'han iniciat just ara a l'altra veu.  Això pot conduir a
cert nombre de problemes inesperats entre els que s'inclou la
impressió incorrecta de marques de @qq{Solo} o de @qq{Unison}.

@code{\partcombine} conserva tots els elements extensos
(lligadures, reguladors, etc.) dins del mateix context
@code{Voice} de forma que si qualsevol d'aquests elements extensos
inicia o acaba a un context @code{Voice} diferent, pot no
imprimir-se o fer-lo incorrectament.

Si la funció @code{\partcombine} no pot combinar les dues
expressions musicals (és a dir, quan les dues veus tenen duracions
diferents), atorgarà internament els seus propis noms a les veus:
@code{one} i @code{two} respectivament.  Això significa que si es
produeix un canvi a un context @code{Voice} que tingui un nom
diferent, s'ignoraran els esdeveniments dins del context
@code{Voice} que té el nom diferent.

Consulteu també l'apartat
@emph{Advertiments i problemes coneguts} a la sessió
@rusernamed{Default tablatures,Tabulatures predeterminades}
en utilitzar@code{\partcombine} amb tabulatures, i la @emph{Nota}
de @ref{Barres automàtiques} en utilitzar el barrat automàtic.

@node Escriptura de música en paral·lel
@unnumberedsubsubsec Escriptura de música en paral·lel
@translationof Writing music in parallel

@cindex escriptura de música en paral·lel
@cindex música intercalada
@cindex paral·lel, música en
@funindex \parallelMusic

La música per diverses parts es pot intercalar dins del codi
d'entrada.  La funció @code{\parallelMusic} admet una llista que
conté els noms de les variables que es crearan, i una expressió
musical.  El contingut dels compassos alternatius estrets de
l'expressió es converteixen en el valor de les variables
respectives, de manera que podem utilitzar-les més tard per
imprimir la música.

@warning{És obligatori utilitzar comprovacions de compàs
@code{|}, y els compassos han de tenir la mateixa longitud.}

@lilypond[quote,verbatim]
\parallelMusic #'(voiceA voiceB voiceC) {
  % Bar 1
  r8 g'16 c'' e'' g' c'' e'' r8 g'16 c'' e'' g' c'' e'' |
  r16 e'8.~   4              r16 e'8.~   4              |
  c'2                        c'2                        |

  % Bar 2
  r8 a'16 d'' f'' a' d'' f'' r8 a'16 d'' f'' a' d'' f'' |
  r16 d'8.~   4              r16 d'8.~   4              |
  c'2                        c'2                        |

}
\new StaffGroup <<
  \new Staff << \voiceA \\ \voiceB >>
  \new Staff { \clef bass \voiceC }
>>
@end lilypond

Es pot fer servir el mode relatiu.  Observeu que l'ordre
@code{\relative} no s'utilitza dins del propi bloc
@code{\parallelMusic}.  Les notes mantenen la relació amb la nota
anterior de la mateixa veu, no amb la nota anterior dins del codi
d'entrada (dit d'una altra manera, les notes relatives de
@code{voiceA} ignoren les notes que hi ha a @code{voiceB}.

@lilypond[quote,verbatim]
\parallelMusic #'(voiceA voiceB voiceC) {
  % Bar 1
  r8 g16 c e g, c e r8 g,16 c e g, c e  |
  r16 e8.~ 4        r16 e8.~  4         |
  c2                c                   |

  % Bar 2
  r8 a,16 d f a, d f r8 a,16 d f a, d f |
  r16 d8.~  4        r16 d8.~  4        |
  c2                 c                  |

 }
\new StaffGroup <<
  \new Staff << \relative c'' \voiceA \\ \relative c' \voiceB >>
  \new Staff \relative c' { \clef bass \voiceC }
>>
@end lilypond

Això funciona acceptablement bé per a música de piano.  L'exemple
següent assigna cada quatre compassos consecutius a quatre variables:

@lilypond[quote,verbatim]
global = {
  \key g \major
  \time 2/4
}

\parallelMusic #'(voiceA voiceB voiceC voiceD) {
  % Compàs 1
  a8    b     c   d     |
  d4          e         |
  c16 d e fis d e fis g |
  a4          a         |

  % Compàs 2
  e8      fis  g     a   |
  fis4         g         |
  e16 fis g  a fis g a b |
  a4           a         |

  % Compàs 3 ...
}

\score {
  \new PianoStaff <<
     \new Staff {
       \global
       <<
         \relative c'' \voiceA
         \\
         \relative c'  \voiceB
       >>
     }
     \new Staff {
       \global \clef bass
       <<
         \relative c \voiceC
         \\
         \relative c \voiceD
       >>
     }
  >>
}
@end lilypond

@seealso
Manual d'aprenentatge:
@rlearning{Organitzar les peces mitjançant variables}

Fragments de codi:
@rlsr{Simultaneous notes}.