1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
4 Translation of GIT committish: 5ae5c88bdb1a478263ed874cb823ec58dafc93f9
6 When revising a translation, copy the HEAD committish of the
7 version that you are working on. For details, see the Contributors'
8 Guide, node Updating translation committishes..
13 @c Translators: Walter Garcia-Fontes
14 @c Translation checkers:
17 @node Ajustament de la sortida
18 @chapter Ajustament de la sortida
19 @translationof Tweaking output
21 Aquest capítol tracta de com modificar la sortida. El LilyPond és
22 extremadament configurable; pràcticament tots els fragments de la
23 sortida es poden canviar.
27 * Elements d'ajustament::
28 * Manual de referència de funcionament intern::
29 * Aparença dels objectes::
30 * Col·locació dels objectes::
32 * Col·lisions d'objectes::
33 * Ajustaments addicionals::
36 @node Elements d'ajustament
37 @section Elements d'ajustament
38 @translationof Tweaking basics
41 * Introducció a l'ajustament::
42 * Objectes i interfícies::
43 * Convencions de noms d'objectes i propietats::
44 * Mètodes d'ajustament::
47 @node Introducció a l'ajustament
48 @subsection Introducció a l'ajustament
49 @translationof Introduction to tweaks
51 L'@q{ajustament} és un terme del LilyPond que s'usa pels diversos
52 mètodes que l'usuari té a la seva disposició per modificar el
53 procés d'interpretació del fitxer d'entrada i canviar l'aparença
54 de la sortida impresa. Alguns ajustos són mols fàcils d'usar;
55 d'altres són complexos. Però en conjunt, els mètodes d'ajustament
56 disponibles possibiliten aconseguir gairebé qualsevol aparença
57 que desitgem a la música impresa.
59 En aquesta secció estudiarem els conceptes bàsics que calen per
60 entendre l'ajustament. Més tard donarem un ampli ventall d'ordres
61 llistes per usar, que podreu simplement copiar per obtenir el
62 mateix efecte a les vostres partitures, i al mateix temps
63 mostrarem la forma de construir aquestes ordres perquè pugueu
64 aprendre com desenvolupar els vostres propis ajustaments.
66 Abans de començar aquest capítol, potser vulgueu donar una ullada
67 a la secció @ref{Contextos i gravadors}, atès que els contextos,
68 els gravadors i les propietats que es contenen en aquests elements
69 són fonamentals per comprendre i construir els ajustaments.
71 @node Objectes i interfícies
72 @subsection Objectes i interfícies
73 @translationof Objects and interfaces
76 @cindex grob (objecte gràfic)
77 @cindex objecte d'extensió
79 @cindex propietats d'objectes
80 @cindex objecte, propietats de
81 @cindex disposició, objecte de
82 @cindex objecte de disposició
84 L'ajustament consisteix en modificar el funcionament i estructure
85 interna del programa LilyPond, per la qual cosa en primer lloc
86 introduirem alguns termes que es fan servir per descriure aquestes
87 operacions i estructures internes.
89 El terme @q{Objecte} és un terme genèric que s'usa per referir-se
90 A les múltiples estructures que el LilyPond construeix durant el
91 processat d'un fitxer d'entrada. D'aquesta manera, quan es troba
92 una instrucció com ara @code{\new Staff}, es construeix un objecte
93 nou de tipus @code{Staff}. Aleshores, aquest objecte @code{Staff}
94 conté totes les propietats associades amb aquest pentagrama en
95 particular, per exemple, el seu nom i armadura, a més d'altres
96 detalls dels gravadors que s'han assignat perquè operin dins del
97 context del pentagrama. De forma semblant, hi ha objectes que
98 emmagatzemen les propietats de tota la resta de contextos, com ara
99 objectes de @code{Voice}, objectes de @code{Score}, objectes de
100 @code{Lyrics}, així com objectes que representen tots els elements
101 de notació com ara línies divisòries, caps de les notes,
102 lligadures, indicacions dinàmiques, etc. Cada objecte té el seu
103 propi conjunt de valors de propietat.
105 Certs tipus d'objectes reben noms especials. Els objectes que
106 representen elements de notació sobre la sortida impresa com ara
107 caps de notes, pliques, lligadures d'expressió i d'unió,
108 digitacions, claus, etc., reben el nom de @q{Objectes de
109 presentació}, sovint coneguts com @q{Objectes gràfics}, o
110 abreujadament @q{Grobs}. Encara són objectes, en el sentit genèric
111 que hem mencionat, i també tots ells tenen propietats associades,
112 com la seva posició, mida, color, etc.
114 Certs objectes de presentació són encara més especialitzats, Les
115 lligadures de fraseig, els reguladores, les indicacions d'octava
116 alta i baixa, i mols altres objectes gràfics no estan situats en
117 un sol lloc: tenen un punt d'inici, un punt final, i un potser
118 altres propietats relacionades amb la seva forma. Els objectes amb
119 una forma estesa com aquests, reben el nom d'«objectes d'extensió»
122 Els «spanners» no es poden ajustar després d'haver-se creat. Això
123 inclou tant a @code{StaffSymbol} com a @code{LedgerLineSpanner},
124 que continuen al llarg de tota la partitura (excepte si si se'ls
125 dóna fi amb l'ordre @code{\stopStaff} i es tornen a crear amb
126 l'ordre @code{\startStaff}.
128 Encara més, hi ha objectes gràfics @q{abstractes} que no
129 imprimeixen res per sí mateixos, sinó que en realitat el que fan
130 és que recopilen, posicionen i gestionen a altres objectes
131 gràfics. El exemples habituals són @code{DynamicLineSpanner},
132 @code{BreakAlignment}, @code{NoteColumn},
133 @code{VerticalAxisGroup}, @code{NonMusicalPaperColumn} i
134 semblants. Més tard veurem com s'usen alguns d'ells.
136 Encara falta explicar què són les @q{Interfícies}. Molts
137 objectes, tot i que són força diferents, comparteixen
138 funcionalitats que s'han de processar de la mateixa manera. Per
139 exemple, tots els objectes gràfics tenen un color, una mida, una
140 posició, etc., i totes aquestes propietats es processen de la
141 mateixa forma durant la interpretació del fitxer d'entrada per
142 part del LilyPond. Per simplificar aquestes operacions internes,
143 aquestes accions i propietats comunes s'agrupen a un objecte
144 anomenat @code{grob-interface}, interfície d'objecte gràfic. Hi ha
145 moltes altres agrupacions de propietats comunes com aquesta, i
146 cadascuna rep un nom que acaba en @code{interface}. En total hi
147 ha més de 100 interfícies d'aquestes. Veurem més endavant perquè
148 és interessant i d'utilitat per a l'usuari.
150 Aquests són, en definitiva, els termes principals relatius als
151 objectes que utilitzarem a aquest capítol.
153 @node Convencions de noms d'objectes i propietats
154 @subsection Convencions de noms d'objectes i propietats
155 @translationof Naming conventions of objects and properties
157 @cindex nomenclatura, convencions de, per a objectes
158 @cindex nomenclatura, convencions de, per a propietats
159 @cindex objectes, convencions de nomenclatura
160 @cindex propietats, convencions de nomenclatura
162 Ja hem vist certes convencions de nomenclatura d'objectes, a la
163 secció @ref{Contextos i gravadors}. Aquí, per a una referència
164 més fàcil, presentem una llista dels tipus d'objectes i propietats
165 més comuns, junt amb les convencions segons les quals reben el seu
166 nom, i un parell d'exemples de noms reals. Hem fet servir una
167 @q{A} majúscula per denotar qualsevol caràcter alfabètic en
168 majúscules, i @q{aaa} per qualsevol nombre de caràcters alfabètics
169 en minúscula. Altres caràcters es fan servir literalment com estan.
171 @multitable @columnfractions .33 .33 .33
172 @headitem Objecte o tipus de propietat
173 @tab Convenció de nomenclatura
176 @tab Aaaa o AaaaAaaaAaaa
177 @tab Staff, GrandStaff
178 @item Objecte de presentació
179 @tab Aaaa o AaaaAaaaAaaa
182 @tab Aaaa_aaa_engraver
183 @tab Clef_engraver, Note_heads_engraver
185 @tab aaa-aaa-interface
186 @tab grob-interface, break-aligned-interface
187 @item Propietats de contextos
188 @tab aaa o aaaAaaaAaaa
189 @tab alignAboveContext, skipBars
190 @item Propietats d'objectes de presentació
191 @tab aaa o aaa-aaa-aaa
192 @tab direction, beam-thickness
195 Com podrem veure a la brevetat, les propietats dels diferents
196 tipus d'objecte es poden modificar mitjançant diferents ordres;
197 així doncs, és útil poder reconèixer els tipus d'objectes i
198 propietats a partir dels seus noms.
201 Referencia de la notació:
202 @rusernamed{Modifying properties,Modificació de les propietats}
204 @node Mètodes d'ajustament
205 @subsection Mètodes d'ajustament
206 @translationof Tweaking methods
208 @cindex ajustament, mètodes de
210 @strong{L'ordre \override}
216 * L'ordre overrideProperty::
221 @node L'ordre override
222 @unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}override}
223 @translationof The override command
225 @cindex override, instrucció
226 @cindex override (sobreescriptura), sintaxi de
230 Ja hem vist les ordres @code{\set} i @code{\with}, que s'usen per
231 canviar les propietats dels @strong{contextos} i per treure i
232 posar @strong{gravadors}, a @ref{Modificar les propietats dels
233 contextos} i @ref{Afegir i eliminar gravadors}. Ara hem
234 d'examinar algunes altres ordres importants.
236 L'ordre que canvia les propietats dels @strong{objectes
237 de presentació} és @code{\override}. Atès que aquesta ordre ha de
238 modificar propietats internes que es troben a un lloc profund dins
239 del LilyPond, la seva sintaxi no és tan simple com la de la resta
240 de les ordres que hem fet servir fins ara. Heu de saber
241 exactament quina propietat de quin objecte i a quin context s'ha
242 de modificar, i quin ha de ser el seu nou valor. Anem a veure com
245 La sintaxi genèrica d'aquesta ordre és:
248 \override @var{Context}.@var{ObjecteDePresentació}.@var{propietat-de-presentació} =
253 Això establirà la propietat de nom
254 @var{propietat-de-presentació} de l'objecte de presentació amb el
255 nom @var{ObjecteDePresentació}, que es membre del context
256 @var{Context}, al valor @var{valor}.
258 El @var{Context} es pot ometre (i normalment és així) quan el
259 context requerit es troba implicat sense ambigüitat i és un dels
260 contextos del nivell més baix, és a dir: @code{Voice},
261 @code{ChordNames} o @code{Lyrics}, i l'ometrem en molts dels
262 exemples següents. Més endavant veurem quan cal especificar-lo
264 Les últimes seccions tracten de forma exhaustiva les propietats i
265 els seus valors, vegeu @ref{Tipus de propietats}. Però en aquesta
266 secció usarem sols unes quantes propietats i valors senzills que
267 siguin fàcils d'entendre, per il·lustrar el format i la
268 utilització d'aquestes instruccions.
270 Les expressions principals del LilyPond són elements musicals com
271 notes, duracions, i elements marcatge. Les expressions més
272 bàsiques com ara números, cadenes de caràcters i llistes, es
273 processen al @q{mode de l'Scheme}, que s'invoca mitjançant del
274 prefix @samp{#} escrit abans del valor. Tot i que els valors
275 poden tenir a vegades una representació vàlida al mode de música
276 del LilyPond, aquest manual utilitza sempre @samp{#} per a
277 l'escriptura, per coherència. Per obtenir més informació sobre el
278 mode de l'Scheme, consulteu
279 @rextendnamed{LilyPond Scheme syntax,Sintaxi de l'Scheme del LilyPond}.
281 @code{\override} és l'ordre d'ús més comú dins de l'ajustament, i
282 durant la major part de la resta d'aquest capítol presentarem
283 exemples sobre el seu ús. A continuació hi ha un exemple senzill
284 per canviar el color d'un cap:
286 @cindex color, propietat, exemple
287 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
289 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
292 \override NoteHead.color = #red
294 \override NoteHead.color = #green
301 @unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}revert}
302 @translationof The revert command
304 @cindex revert, instrucción
308 Un cop sobreescrita, la propietat reté el seu nou valor fins que
309 se sobreescriu de o es troba una ordre @code{\revert}. L'ordre té
310 la sintaxi següent i causa que el valor de la propietat torni al
311 seu valor predeterminat original; observeu que no és al seu valor
312 previ si s'han fet servir diverses ordres @code{\override}.
315 \revert @var{Context}.@var{ObjecteDePresentació}.@var{propietat-de-presentació}
318 Un cop més, igual que @var{Context} dins de l'ordre
319 @code{\override}, freqüentment no és necessari especificar el
320 @var{Context}. S'ometrà en molts dels exemples següents. Aquí
321 retornem el color del cap al valor predeterminat per a les últimes
324 @cindex color, propietat, exemple
325 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
327 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
330 \override NoteHead.color = #red
332 \override NoteHead.color = #green
334 \revert NoteHead.color
341 @unnumberedsubsubsec El prefix @code{@bs{}once}
342 @translationof The once prefix
346 @code{\override}, @code{\revert}, @code{\set} i @code{\unset} es
347 poden fer precedir per @code{\once}. Això fa que l'ordre sigui
348 efectiva sols durant el temps musical en curs i abans que la
349 propietat torni a tenir un altre cop el seu valor anterior (que
350 pot ser diferent al seu valor predeterminat i encara s'està
351 aplicant una altra ordre @code{\override} de
352 sobreescriptura). Utilitzant el mateix exemple, podem canviar el
353 color d'una sola nota de la manera següent:
355 @cindex color, propietat, exemple
356 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
358 @lilypond[quote,verbatim]
361 \override NoteHead.color = #red
363 \once \override NoteHead.color = #green
365 \once \revert NoteHead.color
367 \revert NoteHead.color
372 El prefix @code{\once} també es pot usar davant de moltes ordres
373 predefinides per limitar el seu efecte a un sol moment musical:
375 @lilypond[quote,verbatim]
386 @node L'ordre overrideProperty
387 @unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}overrideProperty}
388 @translationof The overrideProperty command
390 @cindex overrideProperty, ordre
392 @funindex \overrideProperty
394 Hi ha una altra forma per a l'ordre de sobreescriptura,
395 @code{\overrideProperty}, que ocasionalment és necessària. La
396 mencionem aquí amb un propòsit d'exhaustivitat, però per veure més
397 detalls consulteu @rextendnamed{Difficult tweaks,Ajustaments difícils}.
398 @c Maybe explain in a later iteration -td
402 @unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}tweak}
403 @translationof The tweak command
409 L'última ordre d'ajustament que està disponible és @code{\tweak}.
410 S'ha de fer servir quan diversos objectes s'usen en el mateix
411 moment musical, però sols volem canviar les propietats d'alguns
412 d'ells, per exemple una sola nota dins d'un acord. L'ús de
413 @code{\override} per a la sobreescriptura afectaria a totes les
414 notes de l'acord, mentre que @code{\tweak} sols afecta a l'element
415 següent del flux d'entrada.
417 Vet aquí un exemple. Suposeu que volem canviar la mida del cap de
418 la nota intermèdia (el Mi) a un acord de Do major. En primer
419 lloc, vejam el fa faria @code{\once \override}:
421 @cindex font-size, propietat, exemple
422 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
424 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
427 \once \override NoteHead.font-size = #-3
433 Veiem que la sobreescriptura amb override afecta a @emph{totes}
434 els caps de les notes de l'acord. Això és així perquè totes les
435 notes d'un acord tenen lloc en el mateix @emph{moment musical}, i
436 l'acció de @code{\once} és aplicar la sobreescriptura a tots els
437 objectes de presentació del tipus especificat que tenen lloc en el
438 mateix moment musical que la pròpia ordre de sobreescriptura @code{\override}.
440 L'ordre @code{\tweak} pera de una manera diferent. Actua sobre
441 l'element immediatament següent dins del flux d'entrada. En la
442 seva forma més senzilla és efectiu sols sobre objectes que es
443 creen directament a partir de l'element següent, en essència els
444 caps i les articulacions.
446 Així doncs, tornant al nostre exemple, la mida de la nota
447 intermèdia es canviaria de la forma següent:
449 @cindex font-size, propietat, exemple
450 @cindex @code{\tweak}, exemple
452 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
455 <c \tweak font-size #-3 e g>4
459 Observeu que la sintaxi de @code{\tweak} no és igual que la de
460 @code{\override}. El context no s'ha d'especificar; de fet,
461 generaria un error fer-lo. Tant el context com l'objecte de
462 presentació estan implícits per l'element següent del flux
463 d'entrada. Observeu també que no ha d'haver un signe d'igual.
464 Així que la sintaxi de l'ordre @code{\tweak} en la seva forma
468 \tweak @var{propietat-de-presentació} #@var{valor}
471 Una ordre @code{\tweak} també es pot usar per modificar sols una
472 d'una sèrie d'articulacions, com es mostra aquí:
474 @cindex color, propietat, exemple
475 @cindex @code{\tweak}, exemple
477 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
479 -\tweak color #red ^"Red"
480 -\tweak color #green _"Green"
484 Observeu que l'ordre @code{\tweak} ha de venir precedida d'una
485 marca d'articulació perquè la pròpia expressió ajustada ha
486 d'aplicar-se com una articulació. En el cas de més d'una
487 sobreescriptura de direcció (@code{^} o @code{_}), guanya la
488 sobreescriptura situada més a l'esquerra perquè s'aplica a l'últim
491 @cindex @code{\tweak}, Accidental
492 @cindex @code{\tweak}, specific layout object
494 Els objectes com ara pliques i alteracions accidentals es creen
495 més tard, i no directament a partir de l'esdeveniment que ve a
496 continuació. Encara és possible utilitzar @code{\tweak} sobre
497 aquests objectes creats indirectament mitjançant el nomenat
498 explícit de l'objecte de presentació, sempre i quan el LilyPond
499 pugui rastrejar el seu origen fins l'esdeveniment original:
501 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
502 <\tweak Accidental.color #red cis''4
503 \tweak Accidental.color #green es''
507 Aquesta forma extensa de l'ordre @code{\tweak} es pot descriure com
509 \tweak @var{LayoutObject}.@var{layout-property} #@var{value}
510 "ABANS" \tweak @var{objecte-de-presentació}.@var{propietat-de-presentació} @var{valor}
513 @cindex grups especials niuats
514 @cindex tresets niuats
515 @cindex clau de grup especial
516 @cindex clau de treset
517 @cindex grup especial, claur de
518 @cindex treset, claur de
520 @funindex TupletBracket
522 L'ordre @code{\tweak} també s'ha d'usar per canviar l'aparença
523 d'un sol d'un conjunt de grups especials niuats que comencin al
524 mateix instant musical. A l'exemple següent, la clau de
525 treset llarg i el primer de les tres claus curtes comencen al
526 mateix moment musical, i per això qualsevol ordre @code{\override}
527 s'aplicaria als dos. A l'exemple s'usa @code{\tweak} per
528 distingir entre ells. La primera ordre @code{\tweak} especifica
529 que la clau del treset llarg s'ha de col·locar per sobre de
530 les notes i el segon especifica que el nombre del treset s'ha
531 d'imprimir en vermell sobre la clau del primer treset curt.
533 @cindex @code{\tweak}, exemple
534 @cindex direction, propietat, exemple
535 @cindex color, propietat, exemple
537 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
542 \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
543 \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
544 \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
549 Si els grups niuats no comencen al mateix moment, la seva aparença
550 es pot modificar de la forma usual mitjançant ordres @code{\override}:
552 @cindex text, propietat, exemple
553 @cindex tuplet-number, funció, exemple
554 @cindex transparent, propietat, exemple
555 @cindex TupletNumber, exemple de sobreescriptura
557 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
559 \tuplet 3/2 { c'8[ c c] }
560 \once \override TupletNumber.text = #tuplet-number::calc-fraction-text
564 \once \override TupletNumber.transparent = ##t
565 \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
566 \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
573 Referència de la notació:
574 @rusernamed{The tweak command,L'ordre tweak}.
576 @node El prefix single
577 @unnumberedsubsubsec El prefix @code{@bs{}single}
578 @translationof The single prefix
581 @cindex ajustament, generat a partir d'una sobreescriptura
583 Suposem que volem emfatitzar el cap d'algunes notes dibuixant-les
584 amb color i incrementant la seva mida, i suposem també que hem
585 programat una funció per fer la tasca més còmoda:
587 @lilypond[quote,verbatim]
589 \override NoteHead.color = #red
590 \override NoteHead.font-size = 2
593 c''4 a \once \emphNoteHead f d |
597 El @code{\once} previ funciona perfectament per emfatitzar notes
598 úniques o acords complets, però no es pot usar per emfatitzar una
599 sola nota @emph{dins} d'un acord. Anteriorment vam veure com es
600 pot usar l'ordre @code{\tweak} per fer-lo, vegeu
601 @ref{L'ordre tweak,,L'ordre @code{@bs{}tweak}}. Però
602 @code{\tweak} no es pot fer servir amb una funció; aquí és on
603 entra l'ordre @code{\single}:
605 @lilypond[quote,verbatim]
607 \override NoteHead.color = #red
608 \override NoteHead.font-size = 2
611 <c'' a \single \emphNoteHead f d>4
615 En resum, @code{\single} converteix les característiques fetes amb
616 @code{\override} en ajustaments fets amb @code{\tweak} de tal
617 manera que quan hi ha diversos objectes al mateix instant de temps
618 musical (com ara les notes d'un acord), @code{\single} afecta a
619 una única nota, la que es genera per l'expressió que afecta a una
620 única nota, la que es genera per l'expressió que segueix
621 immediatament, a diferencia de @code{\once} que afecta a tots
624 L'ús de @code{\single} d'aquesta forma amb una funció qualsevol
625 que contingui sols sobreescriptures, pot aplicar-se a les notes
626 individuals d'un acord. Malgrat això, @code{\single} no converteix
627 @code{\revert}, @code{\set} ni @code{\unset} en ajustaments de @code{\tweak}.
630 Manual de aprenentatge:
631 @ref{L'ordre tweak,,L'ordre @code{@bs{}tweak}},
632 @ref{Ús de variables per als ajustaments de disposició}.
634 @node Manual de referència de funcionament intern
635 @section Manual de referència de funcionament intern
636 @translationof The Internals Reference manual
638 @cindex Referència de funcionament intern
641 * Propietats dels objectes de presentació::
642 * Propietats de les interfícies::
643 * Tipus de propietats::
646 @node Propietats dels objectes de presentació
647 @subsection Propietats dels objectes de presentació
648 @translationof Properties of layout objects
650 @cindex propietats dels objectes presentació
651 @cindex propietats dels grobs
652 @cindex grobs, propietats de
653 @cindex presentació, propietats dels objectes de
654 @cindex Referència de funcionament intern
656 Suposeu que teniu una partitura amb una lligadura d'expressió que
657 al seu gust és massa fina i voleu dibuixar-la una mica més
658 gruixuda. Com heu de procedir? Ja sabeu, per les afirmacions
659 anteriors sobre la flexibilitat del LilyPond, que hi ha aquesta
660 possibilitat, i segurament penseu que caldrà alguna ordre de
661 sobreescriptura @code{\override}. Però, hi ha una propietat de
662 gruix per a les lligadures? I si hi ha, com es pot modificar?
663 Aquí es on intervé el Manual de Funcionament Intern. Conte tota
664 la informació que podeu necessitar per construir aquesta i la
665 resta d'ordres @code{\override}, de sobreescriptura.
667 Un advertiment abans de dirigir la nostra mirada a la referència
668 de funcionament intern. Aquest és un document de
669 @strong{referència}, cosa que significa que es proveeixen poques
670 explicacions o cap: el seu propòsit és presentar la informació de
671 forma precisa i concisa. Per tant, us podrà sembla
672 desencoratjador a primera ullada. No us amoïneu! La guia i les
673 explicacions que presentem aquí us permetran extraure la
674 informació de la referència de funcionament intern a vós mateix,
675 sols us cal una mica de pràctica.
677 @cindex sobreescriptura, exemple de
678 @cindex Referència de Funcionament Intern, exemple d'utilització
679 @cindex @code{\addlyrics}, ejemplo
681 Anem a fer servir un exemple concret amb un senzill fragment de
684 @c Mozart, duo, núm. 7 de La Flauta Màgica
686 @lilypond[quote,verbatim]
691 r4 bes'8 bes[( g]) g |
692 g8[( es]) es d[( f]) as |
696 The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
701 Suposeu ara que decidim que ens agrades les lligadures una mica
702 més gruixudes. És possible? La lligadura és, certament, un
703 objecte de presentació, de manera que la qüestió és @q{Hi ha una
704 propietat pertanyent a les lligadures d'expressió que controli el
705 seu gruix?} Per respondre a aquesta pregunta hem de mirar el
706 manual de Referència de Funcionament Intern, abreujadament
707 RFI@footnote{@strong{IR} (Internals Reference) en anglès}.
709 L'RFI és la versió del LilyPond que esteu usant es pot trobar a la
710 pàgina web del LilyPond a @uref{http://lilypond.org}. Aneu a la
711 pàgina de la documentació i seguiu l'enllaç Manual de Referència
712 de Funcionament Intern (RFI). Per als nostres propòsits
713 pedagògics seria millor que utilitzéssiu la versió en HTML, no la
714 @q{en una sola pàgina} ni el PDF. Perquè els següents paràgrafs
715 tinguin algun sentit haureu de consultar-lo realment al temps que
718 @c Link names in English as those pages are not yet translated. WG
719 Sota l'encapçalament @strong{Top} podreu veure cinc
720 enllaços. Seleccioneu l'enllaç @emph{Backend}, que és on es troba
721 la informació sobre els objectes de presentació. Un cop allí,
722 sota l'encapçalament @strong{Backend}, seguiu l'enllaç @emph{All
723 layout objects}. La pàgina que apareix relaciona totes els
724 objectes de presentació que s'usen a la vostra versió del
725 LilyPond, en ordre alfabètic. Segui l'enllaç Slur (lligadura
726 d'expressió), i apareixeran relacionades les propietats de les
727 lligadures d'expressió o Slurs.
729 Una forma alternativa de trobar aquesta pàgina és a partir de la
730 Referencia de la Notació. En una de les pàgines que tracten de
731 les lligadures d'expressió podreu trobar un enllaç al manual de
732 referència del funcionament intern. Aquest enllaç us portarà
733 directament a aquesta pàgina, tot i que si teniu una idea del nom
734 de l'objecte de presentació que preteneu ajustar, li resultarà més
735 fàcil anar directament al RFI i buscar allí.
737 Aquesta pàgina sobre les lligadures d'expressió dins del manual
738 RFI ens diu en primer lloc que els objectes Slur es creen pel
739 gravador Slur_engraver. A continuació relaciona els ajustos
740 estàndard. Navegueu per ells buscant una propietat que pogués
741 controlar el gruix de les lligadures, i trobarà
746 Line thickness, generally measured in line-thickness
749 Això promet ser una bona opció per canviar el gruix. Ens diu que
750 el valor de @code{thickness} és un simple @emph{número}, que el
751 valor predeterminat és 1.2, i que les unitats estan dins d'una
752 altra propietat anomenada @code{line-thickness}.
754 Com havíem dit amb anterioritat, hi ha entre poques i cap
755 explicació al RFI, però ja tenim informació suficient per provar
756 de canviar el gruix de la lligadura. Vejam que el nom de
757 l'objecte de presentació és @code{Slur}, que el nom de la
758 propietat que hem de canviar és @code{thickness} i que el nou
759 valor ha de ser un número una mica més gran que 1.2 si volem fer
760 les lligadures més gruixudes.
762 Ara podem construir la instrucció de sobreescriptura
763 @code{\override} simplement mitjançant la substitució dels valores
764 que hem trobar per als noms, ometent el context. Usarem un valor
765 molt gran per al gruix al començament, per estar segurs que
766 l'ordre estigui funcionant. Obtenim el següent:
769 \override Slur.thickness = #5.0
772 No oblideu el @code{#'} abans del nom de la propietat
773 i@tie{}@code{#} abans del valor nou!
775 La pregunta final és @q{On s'ha de col·locar aquesta ordre?} Tot i
776 que ens falta seguretat i estem aprenent encara, la millor
777 resposta és: @q{Dins de la música, abans de la primera lligadura i
778 a prop d'ella.} Fem-lo així:
780 @cindex Slur, exemple de sobreescriptura
781 @cindex thickness, propietat, exemple
783 @lilypond[quote,verbatim]
788 % Increase thickness of all following slurs from 1.2 to 5.0
789 \override Slur.thickness = #5.0
790 r4 bes'8 bes[( g]) g |
791 g8[( es]) es d[( f]) as |
795 The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
801 i podem veure que la lligadura és, sense dubte, més gruixuda.
803 Així doncs, aquesta és la forma bàsica de construir ordres
804 @code{\override} o de sobreescriptura. Hi ha unes quantes
805 complicacions més amb les quals ens trobarem a seccions
806 posteriors, però ara coneixeu totes els principis essencials que
807 us calen per fer-lo per vós mateix (tot i que encara us fa falta
808 una mica de pràctica). Els següents exemples us donaran més
811 @subsubsubheading Cerca del context
813 @cindex context, trobar
814 @cindex context, buscar el, correcte
816 Però en primer lloc, que hauria passat si haguéssim hagut
817 d'especificar el context? Quin seria? Podem suposar que les
818 lligadures estan al context Voice, per estar clarament associats
819 de manera estreta amb les línies individuals de música, però podem
820 tenir seguretat? Per esbrinar-lo, anem de nou a l'inici de la
821 pàgina del RFI que descriu les lligadures (Slur), con diu
822 @q{Slur objects are created by: Slur engraver}
823 («Els objectes de lligadura d'expressió es creen per: el gravador
824 Slur»). Així doncs, les lligadures d'expressió es creen en
825 qualsevol context en el que es trobi el gravador
826 @code{Slur_engraver}. Seguiu l'enllaç a la pàgina del gravador
827 @code{Slur_engraver}. Al final de tot, diu que el gravador
828 @code{Slur_engraver} és part de set contextos de veu, inclòs el
829 context de veu estàndard, @code{Voice}, per la qual cosa la nostra
830 suposició és encertada. I a causa que @code{Voice} és un dels
831 contextos de més baix nivell que es troba implícit sense
832 ambigüitat pel fet que estem escrivint notes, podem ometre'l en
835 @subsubsubheading Sobreescriptura per un sol cop
837 @cindex sobreescriptura per un sol cop
838 @cindex once override
842 Com podeu veure, @emph{totes} les lligadures són més gruixudes a
843 l'últim exemple. Però, i si volguéssim que sols la primera
844 lligadura fos més gruixuda? Això s'aconsegueix amb la instrucció
845 o prefix @code{\once}. Col·locat immediatament abans de la
846 instrucció @code{\override} ocasiona que sols canviï la lligadura
847 que comença a la nota @strong{immediata següent}. Si la nota
848 immediata següent no inicia una lligadura, l'ordre no té cap
849 efecte en absolut: no es recorda fins que es trobi alguna
850 lligadura, sinó que simplement s'ignora. Així doncs, l'ordre que
851 porta @code{\once} s'ha de tornar a posicionar de la forma següent:
853 @cindex Slur, exemple de sobreescriptura
854 @cindex thickness, propietat, exemple
856 @lilypond[quote,verbatim]
862 % Increase thickness of immediately following slur only
863 \once \override Slur.thickness = #5.0
865 g8[( es]) es d[( f]) as |
869 The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
875 Hem fet que ara sols la primera lligadura sigui més gruixuda.
877 L'ordre o prefix @code{\once} també es pot fer servir abans de
880 @subsubsubheading Recuperació de l'ajustament
883 @cindex predeterminades, recuperar las propietats
887 Finalment, i si volguéssim que sols les dues primeres lligadures
888 fossin més gruixudes? Per acabar; podríem usar dues ordres,
889 cadascuna d'elles precedida pel prefix @code{\once}, situades
890 immediatament abans de cada una de les notes on comencen les lligadures:
892 @cindex Slur, exemple de sobreescriptura
893 @cindex thickness, propietat, exemple
895 @lilypond[quote,verbatim]
901 % Increase thickness of immediately following slur only
902 \once \override Slur.thickness = #5.0
904 % Increase thickness of immediately following slur only
905 \once \override Slur.thickness = #5.0
906 g8[( es]) es d[( f]) as |
910 The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
916 o podríem ometre l'ordre prefix @code{\once} i utilitzar l'ordre
917 @code{\revert} (restableix) per retornar la propietat del gruix,
918 @code{thickness}, al seu valor predeterminat després de la segona
921 @cindex Slur, exemple de sobreescriptura
922 @cindex thickness, propietat, exemple
924 @lilypond[quote,verbatim]
930 % Increase thickness of all following slurs from 1.2 to 5.0
931 \override Slur.thickness = #5.0
934 % Revert thickness of all following slurs to default of 1.2
935 \revert Slur.thickness
940 The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
946 L'ordre @code{\revert} es pot utilitzar per retornar qualsevol
947 propietat que s'hagi canviat amb @code{\override} al seu valor
948 predeterminat. Podeu utilitzar el mètode que millor s'adapti a
951 D'aquesta manera finalitza la nostra introducció al manual de RFI,
952 i el mètode bàsic d'ajustament. A continuació, en les últimes
953 seccions d'aquest capítol trobareu diversos exemples, en par par
954 introduir-vos a algunes de les possibilitats addicionals del
955 manual RFI, i en part per proporcionar-vos més pràctica sobre com
956 extraure informació d'ell. Aquests exemples aniran contenint cada
957 cop menys paraules de guia i explicació.
959 @node Propietats de les interfícies
960 @subsection Propietats de les interfícies
961 @translationof Properties found in interfaces
964 @cindex propietats de les interfícies
965 @cindex interfaces, propietats
967 Suposeu ara que volem imprimir la lletra de la cançó en
968 cursiva. Quina forma d'instrucció @code{\override} necessitem per
969 fer-lo? En primer lloc mirem a la pàgina de RFI que fa una
970 relació de tots els objectes, @q{All layout objects}, com abans, i
971 busquem un objecte que pugui controlar la lletra de la cançó.
972 Trobem @code{LyricText}, que sembla adequat. En seguir aquest
973 enllaç es presenten les propietats ajustables per al text de la
974 lletra. Aquests inclouen @code{font-series} i @code{font-size},
975 però res que pogués genera una forma cursiva. Això és perquè la
976 propietat de la forma és comuna a tots els objectes de font
977 tipogràfica, i per tant, en comptes d'incloure'l en cada u dels
978 objectes de presentació, s'agrupa junt amb altres propietats
979 comunes semblants i es deposita a un @strong{Interface}, la
980 interfície dels tipus de lletra @code{font-interface}.
982 Per tant, ara necessitem aprendre com trobar les propietats de les
983 interfícies, i descobrir quins objectes usen aquestes propietats
986 Mireu un altre cop la pàgina del RFI que descriu a LyricText. Al
987 final de la pàgina hi ha una llista d'enllaços a les interfícies
988 que LyricText contempla. La llista té set elements, entre ells
989 @code{font-interface}. En seguir aquest enllaç arribem a les
990 propietats associades amb aquesta interfície, que també són
991 propietats de tots els objectes que la porten, entre ells LyricText.
993 Ara veiem totes les propietats ajustables per l'usuari que
994 controles els tipus de lletra, entre elles
995 @code{font-shape(symbol)}, on @code{symbol} es pot establir a
996 @code{upright} (recta), @code{italics} (cursiva) o @code{caps}
997 (majúscules petites).
999 Observareu que @code{font-series} i @code{font-size} també es
1000 troben aquí relacionats. Això fa que de seguida se'ns plantegi la
1001 pregunta: Perquè estan les propietats comunes de tipografia
1002 @code{font-series} i @code{font-size} relacionades sota
1003 @code{LyricText} així com sota la interfície @code{font-interface}
1004 però @code{font-shape} no ho està? La resposta és que
1005 @code{font-series} i @code{font-size} es canvie a partir dels seus
1006 valors predeterminats globals quan es crea un objecte
1007 @code{LyricText}, però @code{font-shape} no ho fa. Aleshores els
1008 elements de la llista @code{LyricText} els diuen els valors per
1009 aquestes dues propietats que són d'aplicació per a
1010 @code{LyricText}. D'altres objectes que tenen en compte
1011 @code{font-interface} establiran aquestes propietats de forma
1012 diferent quan es creen.
1014 Vejam ara si podem construir la instrucció @code{\override} per
1015 canviar la lletra a cursiva. L'objecte és @code{LyrcText}, la
1016 propietat és @code{font-shape} i el valor és @code{italic}. Igual
1017 que abans, ometrem el context.
1019 Com a nota a part, tot i que és important, observeu que certes
1020 propietats prenen valors que són símbols, com ara @code{italic}, i
1021 han d'anar precedits per un apòstrof, @code{'}. Els símbols es
1022 llegeixen a continuació internament per part del LilyPond.
1023 Tingueu en compte la diferència amb les cadenes de text
1024 arbitràries, que apareixeran com @code{«una cadena de text»}; per
1025 veure més detalls sobre els símbols i les cadenes, consulteu
1026 @rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
1028 Així doncs, l'ordre @code{\override} necessària per imprimir la
1029 lletra en cursiva és:
1032 \override LyricText.font-shape = #'italic
1036 Això s'ha d'escriure just davant de la lletra que ha d'afectar,
1039 @cindex font-shape, propietat, exemple
1040 @cindex italic, exemple
1041 @cindex LyricText, exemple de sobreescriptura
1042 @cindex @code{\addlyrics}, exemple
1044 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1049 r4 bes'8 bes[( g]) g |
1050 g8[( es]) es d[( f]) as |
1054 \override LyricText.font-shape = #'italic
1055 The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
1061 i tota la lletra s'escriu en cursiva.
1063 @warning{Dins de la lletra, deixeu sempre espais entre la síl·laba
1064 final i la clau de tancament.}
1068 @rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
1071 @node Tipus de propietats
1072 @subsection Tipus de propietats
1073 @translationof Types of properties
1075 @cindex propietats, tipus de
1077 Fins aquí hem vis dos tipus de propietats: @code{número} i
1078 @code{símbol}. Perquè sigui vàlid, el valor que es dóna a una
1079 propietat ha de ser del tipus correcte i obeir les regles d'aquest
1080 tipus. El tipus de la propietat es mostra sempre entre claus
1081 després del nom de la propietat al RFI. Vet aquí una llista dels
1082 tipus que us podrà caldre, junt amb les regles d'aquest tipus, i
1083 alguns exemples. Heu d'escriure sempre un símbol d'encoixinat,
1084 @code{#}, per suposat, endavant d'aquests valors quan
1085 s'introdueixen a l'ordre @code{\override}, fins i tot si el propi
1086 valor ja comença per@tie{}@code{#}. Sols oferim aquí exemple per
1087 a constants; si voleu calcular un valor usant l'Scheme, consulteu
1088 @rextendnamed{Calculations in Scheme,Càlculs a l'Scheme}.
1090 @multitable @columnfractions .2 .45 .35
1091 @headitem Tipus propietat
1093 @tab Exemples de propietat
1095 @tab Vertader o fals, representat per #t o #f
1096 @tab @code{#t}, @code{#f}
1097 @item Dimensió (en espais de pentagrama)
1098 @tab Un nombre decimal (en unitats de espais de pentagrama)
1099 @tab @code{2.5}, @code{0.34}
1101 @tab Una constant vàlida de direcció o el seu equivalent numèric
1102 (@code{0} o @code{CENTER} indiquen una direcció neutra)
1103 @tab @code{LEFT}, @code{CENTER}, @code{UP},
1104 @code{1}, @w{@code{-1}}
1106 @tab Un número enter positiu
1107 @tab @code{3}, @code{-1}
1109 @tab Una seqüència de constants o símbols separats per espais,
1111 i precedida per un apòstrof o cometa simple
1112 @tab @code{'(left-edge staff-bar)}, @code{'(1)}, @code{'()},
1113 @code{'(1.0 0.25 0.5)}
1115 @tab Qualsevol element vàlid de marcatge de text
1116 @tab @code{\markup @{ \italic "cresc." @}}, @code{"gaita"}
1118 @tab Una fracció de rodona construïda amb la funció make-moment
1119 @tab @code{(ly:make-moment 1/4)},
1120 @code{(ly:make-moment 3/8)}
1122 @tab Qualsevol valor positiu, possiblement decimal
1123 @tab @code{3}, @w{@code{-2.45}}
1124 @item Parella (de números)
1125 @tab Dos números separats per un @q{espai . espai}, envoltat entre parèntesis i precedir per un apòstrof
1126 @tab @code{'(2 . 3.5)}, @code{'(0.1 . -3.2)}
1128 @tab Qualsevol del conjunt de símbols permesos per a aquesta propietat, precedir per un apòstrof
1129 @tab @code{'italic}, @code{'inside}
1131 @tab Un procediment o @code{#f} per no produir cap acció
1133 int}, @code{ly:text-interface::print},
1137 envoltades per @code{#(}@dots{}@code{)}.
1138 @tab @code{#(#t #t #f)}
1144 @rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
1147 @node Aparença dels objectes
1148 @section Aparença dels objectes
1149 @translationof Appearance of objects
1151 Ara posarem en practica el que hem après amb uns quants exemples
1152 que mostren com es poden usar els ajustament per canviar l'aspecte
1153 de la música impresa.
1156 * Visibilitat i color dels objectes::
1157 * Mida dels objectes::
1158 * Longitud i gruix dels objectes::
1161 @node Visibilitat i color dels objectes
1162 @subsection Visibilitat i color dels objectes
1163 @translationof Visibility and color of objects
1165 Dins d'una ús educatiu de la música, podríem desitjar imprimir una
1166 partitura amb certs elements omesos com a exercici per a l'alumne,
1167 a qui es demana que els completi. Com a exemple senzill, suposem
1168 que l'exercici és escriure les línies divisòries que falten en un
1169 fragment musical. Però les línies divisòries que normalment
1170 s'insereixen automàticament, com fem perquè no s'imprimeixin?
1172 Abans d'embolicar-nos amb això, recordem que les propietats dels
1173 objectes s'agrupen en el que hem anomenat @emph{interfaces} (vegeu
1174 @ref{Propietats de les interfícies}). Això implica simplement
1175 agrupar les propietats que es poden usar juntes per ajustar un
1176 objecte gràfic: si una d'elles es necessita per a un objecte,
1177 també les altres. Així, certs objectes usen les propietats
1178 d'alguns interfícies, altres usen les d'altres interfícies. Les
1179 interfícies que contenen les propietats que un determinat grob
1180 necessita es troben relacionades al manual RFI al final de la
1181 pàgina que descriu aquest grob, i aquestes propietats es poden
1182 veure mirant aquestes interfícies.
1184 Hem explicat com trobar informació sobre els grobs a
1185 @ref{Propietats dels objectes de presentació}. Usant el mateix
1186 enfocament, anem al RFI per buscar l'objecte de presentació que
1187 imprimeix les línies divisòries. Mitjançant l'enllaç
1188 @emph{Backend} i @emph{All layout objects} trobem que hi ha un
1189 objecte de presentació anomenat @code{Barline}. Entre les seves
1190 propietats es troben dues que controlen la visibilitat:
1191 @code{break-visibility} i @code{stencil}. Les línies divisòries
1192 també contemplen una sèrie d'interfícies, entre ells el
1193 @code{grob-interface}, on podem trobar les propietats
1194 @code{transparent} i @code{color}. Totes poden afectar la
1195 visibilitat de les barres de compàs (i, per suposat, per extensió,
1196 també la de molts altres objectes de presentació). Considerarem
1197 cada un d'ells per ordre.
1200 * La propietat stencil (segell)::
1201 * La propietat break-visibility (visibilitat del salt)::
1202 * La propietat transparent (transparent)::
1203 * La propietat color::
1206 @node La propietat stencil (segell)
1207 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{stencil} (segell)
1208 @translationof The stencil property
1210 @cindex stencil (segell), propietat
1212 Aquesta propietat controla l'aparença de les barres de compàs
1213 mitjançant l'especificació del símbol (o «glif») que s'ha
1214 d'imprimir. Igual que com altres moltes propietats, es pot
1215 establir de forma que no imprimeixi res ajustant el seu valor a
1216 @code{#f}. El provarem, com abans, ometent el Context implícit,
1219 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
1220 @cindex stencil, propietat, exemple
1222 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1225 \override BarLine.stencil = ##f
1226 c''4 b8 c d16 c d8 |
1227 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1232 Les barres de compàs encara s'imprimeixen. Què és el que està
1233 malament? Torneu al RFI i mireu un altre cop la pàgina que
1234 ofereix les propietats de l'objecte Barline. Al principi de la
1235 pàgina diu @qq{Barline objects are created by: Bar_engraver} (els
1236 objectes Barline es creen pel gravador Bar_engraver). Aneu a la
1237 pàgina del gravador @code{Bar_engraver} seguint l'enllaç. Al
1238 final dóna una llista de contextos en els quals el gravador de
1239 línies divisòries opera. Tots ells són del tipus @code{Staff}, i
1240 així la raó que l'ordre @code{\override} no funcionés com
1241 esperàvem, és perquè @code{Barline} no es troba en el context
1242 predeterminat @code{Voice}. Si el context no s'especifica
1243 correctament, l'ordre simplement no funciona. No es produeix cap
1244 missatge d'error, i no es registra res al fitxer log de registre.
1245 Intentarem corregir-lo escrivint el context correcte:
1247 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
1248 @cindex stencil, propietat, exemple
1250 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1253 \override Staff.BarLine.stencil = ##f
1254 c''4 b8 c d16 c d8 |
1255 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1260 Ara les barres de compàs han desaparegut. L'operació d'establir la
1261 propietat @code{stencil} al valor @code{#f} és tan freqüent que hi
1262 ha una abreviatura per a ella, anomenada @code{\omit} (ometre):
1265 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1269 c''4 b8 c d16 c d8 |
1270 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1275 Malgrat això, observeu que l'establiment de la propietat
1276 @code{stencil} al valor @code{#f} produeix error quan es
1277 requereixen les dimensions de l'objecte per un processament
1278 correcte. Per exemple, es generen errors si la propietat
1279 @code{stencil} de l'objecte @code{NoteHead} s'estableix al valor
1280 @code{#f}. Si és el cas, podem en comptes d'això utilitzar la
1281 funció @code{point-stencil}, que estableix el segell a un objecte
1284 @lilypond[quote,verbatim]
1287 \once \override NoteHead.stencil = #point-stencil
1292 @node La propietat break-visibility (visibilitat del salt)
1293 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{break-visibility} (visibilitat del salt)
1294 @translationof The break-visibility property
1296 @cindex break-visibility, propietat
1298 Veiem a les propietats de @code{BarLine} que apareixen al RFI que
1299 la propietat @code{break-visibility} requereix un vector de tres
1300 valors booleans. Controlen respectivament si les barres de
1301 compàs s'imprimeixen al final d'una línia, a meitat d'una línia, i
1302 al principi de les línies. Per al nostre exemple, volem que totes
1303 les barres de compàs es suprimeixin, per la qual cosa el valor que
1304 ens cal és @code{#(#f #f #f)} (disponible també sota el nom
1305 @code{all-invisible}, totes invisibles). Anem a provar-lo,
1306 recordant incloure el context de @code{Staff}. Observeu també en
1307 escriure aquest valor tenim @code{##} abans de la clau
1308 d'obertura. Cal un @code{#} com a part de la sintaxi de les
1309 constants vectorials, i el primer símbol
1310 d'encoixinat@tie{}@code{#} cal, com sempre, per precedir el valor
1311 mateix dins de l'ordre @code{\override}.
1313 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
1314 @cindex break-visibility, propietat, exemple
1316 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1319 \override Staff.BarLine.break-visibility = ##(#f #f #f)
1320 c''4 b8 c d16 c d8 |
1321 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1326 I podem veure que això també treu totes les línies divisòries.
1328 @node La propietat transparent (transparent)
1329 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{transparent} (transparent)
1330 @translationof The transparent property
1332 @cindex transparent, propietat
1333 @cindex transparència
1335 En la relació de propietats que s'especifiquen a la pàgina del
1336 @code{grob-interface} del RFI podem veure que la propietat
1337 @code{transparent} és un valor booleà. Això s'ha d'establir a
1338 @code{#t} per fer que el grob sigui transparent. A l'exemple
1339 següent farem que la indicació de compàs, i no les línies
1340 divisòries, siguin transparents. Per fer-lo hem de buscar el nom
1341 del grob de la indicació de compàs. Tornat a la pàgina
1342 @q{All layout objects} del RFI, busquem les propietats de
1343 l'objecte de presentació @code{TimeSignature}. El produeix el
1344 gravador @code{Time_signature_engraver} que com podeu comprovar
1345 viu dins del context @code{Staff} i també contempla la interfície
1346 @code{grob-interface}. Així doncs, l'ordre que fa transparent a
1347 la indicació de compàs és:
1349 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
1350 @cindex transparent, propietat, exemple
1352 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1355 \override Staff.TimeSignature.transparent = ##t
1356 c''4 b8 c d16 c d8 |
1357 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1363 Un cop més, l'establiment de la propietat @code{transparent} és
1364 una operació força freqüent, de manera que tenim una abreviatura
1365 anomenada @code{\hide} (ocultar):
1368 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1371 \hide Staff.TimeSignature
1372 c''4 b8 c d16 c d8 |
1373 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1379 En cap dels dos casos apareix ja la indicació de compàs, però
1380 aquesta ordre deixa una separació en el lloc on abans hi havia la
1381 indicació de compàs. Potser això és el que volem per a un
1382 exercici on l'alumne hagi d'escriure'l, però en altres
1383 circumstàncies aquesta separació podria no ser desitjable. En
1384 comptes d'això, per treure-la, el stencil o «segell» de la
1385 indicació de compàs s'ha d'establir al valor @code{#f}:
1387 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
1388 @cindex stencil, propietat, exemple
1390 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1393 \omit Staff.TimeSignature
1394 c''4 b8 c d16 c d8 |
1395 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1401 i la diferència és òbvia: en establir el segell al valor
1402 @code{#f} (possiblement per mitjà de @code{\omit} traiem l'objecte
1403 per complet; en fer l'objecte @code{transparent} (cosa que es pot
1404 fer utilitzant @code{\hide}) el deixen on és, però el fem invisible.
1406 @node La propietat color
1407 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{color}
1408 @translationof The color property
1410 @cindex color, propietat
1412 Per finalitzar, intentem fer invisibles les barres de compàs
1413 pintant-les de color blanc (hi ha un problema relacionat, que
1414 consisteix en què la línia divisòria blanca pot tapar o no tapar
1415 les línies del pentagrama amb les quals es creua. Podreu observar
1416 en alguns dels exemples que apareixen a continuació, que això
1417 succeeix de forma impredictible. Els detalls sobre perquè això passa
1418 així, i com controlar-lo, s'estudien a
1419 @rusernamed{Painting objects white,Pintar els objectes de blanc};
1420 de moment estem estudiant el color, per la qual cosa us preguem
1421 que accepteu aquesta limitació per ara).
1423 La interfície @code{grob-interface} especifica que la propietat
1424 del color és una llista, però no hi ha cap explicació sobre el que
1425 ha d'anar a aquesta llista. La llista que requereix és realment
1426 una llista de valors en unitats internes, però per evitar haver de
1427 saber quines són, s'ofereixen diverses vies per a l'especificació
1428 dels colors. La primera forma és utilitzar un dels colors
1429 @q{normals} dels quals es fa una relació a la primera taula de la
1430 @rusernamed{List of colors,Llista de colors}. Per posar les
1431 línies divisòries de color blanc, escrivim:
1433 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
1434 @cindex color, propietat, exemple
1436 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1439 \override Staff.BarLine.color = #white
1440 c''4 b8 c d16 c d8 |
1441 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1447 i un altre cop podem comprovar que les barres de compàs no són
1448 visibles. Observeu que @emph{white} no ve precedit d'un apòstrof:
1449 no és un símbol, sinó una @emph{variable}. Quan s'avalua,
1450 proporciona la llista de valors interns que es requereixen per
1451 establir el color a blanc. Els altres colores de la llista normal
1452 també són variables. Per convèncer-vos que això funciona, potser
1453 voleu canviar el color a una de les altres variables de la llista.
1455 @cindex colors d'X11
1456 @cindex X11, colors de
1460 La segona forma de canviar el color és utilitzar la llista de noms
1461 de colores d'X11 que apareix a la segona llista de
1462 @rusernamed{List of colors,Llista de colors}. De totes maneres,
1463 es fan correspondre als valors real per mitjà de la funció
1464 @code{x11-color} que converteix els símbols de color d'X11 a la
1465 llista de valors interns d'aquests colors:
1467 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
1468 @cindex color, propietat, exemple
1470 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1473 \override Staff.BarLine.color = #(x11-color 'white)
1474 c''4 b8 c d16 c d8 |
1475 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1481 Observeu que en aquest cas la funció @code{x11-color} agafa un
1482 símbol com a argument, de manera que el símbol ha d'anar precedit
1483 d'un apòstrof per evitar que resulti avaluat com si fos una
1484 variable, i tota la crida a la funció s'ha de envoltar entre parèntesis.
1491 Encara hi ha una altra funció, que converteix valors RGB en colors
1492 interns: la funció @code{rgb-color}. Agafa tres arguments que
1493 donen les intensitats de vermell, verd i blau. Cadascú d'ells pot
1494 agafar valors entre 0 i 1. Per tant, per establir el color a
1495 vermell, el valor ha de ser @code{(rgb-color 1 0 0)} i per a
1496 blanc ha de ser @code{(rgb-color 1 1 1)}:
1498 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
1499 @cindex color, propietat, exemple
1501 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1504 \override Staff.BarLine.color = #(rgb-color 1 1 1)
1505 c''4 b8 c d16 c d8 |
1506 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1511 Finalment, hi ha també una escala de grisos com a part del conjunt
1512 de colors d'X11. Varien des del negre, @code{'grey0}, fins al
1513 blanc, @code{'grey100}, en passos de 1. Il·lustrarem això
1514 establint tots els objectes de presentació del nostre exemple a
1515 diverses gradacions de gris:
1517 @cindex StaffSymbol, exemple de sobreescriptura
1518 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
1519 @cindex Clef, exemple de sobreescriptura
1520 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
1521 @cindex Stem, exemple de sobreescriptura
1522 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
1523 @cindex color property, exemple
1524 @cindex x11-color, exemple d'utilització
1526 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1529 \override Staff.StaffSymbol.color = #(x11-color 'grey30)
1530 \override Staff.TimeSignature.color = #(x11-color 'grey60)
1531 \override Staff.Clef.color = #(x11-color 'grey60)
1532 \override Voice.NoteHead.color = #(x11-color 'grey85)
1533 \override Voice.Stem.color = #(x11-color 'grey85)
1534 \override Staff.BarLine.color = #(x11-color 'grey10)
1535 c''4 b8 c d16 c d8 |
1536 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1542 Observeu els contextos associats amb cadascú dels objectes de
1543 presentació. És important que estiguin correctament escrits, o
1544 les ordres no funcionaran. Recordeu que el context és aquell en
1545 el qual es troba el gravador corresponent. El context
1546 predeterminat per als gravadors pot trobar-se començant per
1547 l'objecte de presentació, d'aquí al gravador que el produeix, i a
1548 la pàgina del gravador del RFI apareix en quin context es pot
1549 trobar normalment el gravador.
1551 @node Mida dels objectes
1552 @subsection Mida dels objectes
1553 @translationof Size of objects
1555 @cindex canvi de la mida dels objectes
1556 @cindex mida dels objectes
1557 @cindex objectes, mida de
1558 @cindex objectes, canvi de la mida de
1560 Començarem examinant un altre cop un exemple anterior (vegeu
1561 @ref{Niuat d'expressions musicals}) que ens mostrava com introduir
1562 un pentagrama temporal, com a un @rglos{ossia}.
1564 @cindex alignAboveContext, propietat, exemple
1565 @cindex @code{\with}, ejemplo
1567 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1568 \new Staff ="main" {
1575 alignAboveContext = #"main" }
1583 Els fragments d'Ossia s'escriuen normalment sense clau ni compàs,
1584 i en general s'imprimeixen més petits que el pentagrama
1585 principal. Ja sabem com treure la clau i el compàs: simplement
1586 establim el segell de cadascú d'ells a @code{#f}, como segueix:
1588 @cindex alignAboveContext, propietat, exemple
1589 @cindex @code{\with}, exemple
1591 @cindex Clef, exemple de sobreescriptura
1592 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
1594 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1595 \new Staff ="main" {
1602 alignAboveContext = #"main"
1606 \omit Staff.TimeSignature
1616 on el parell de claus addicionals després de l'ordre
1617 @code{\with} són necessàries per assegurar que la sobreescriptura
1618 envoltada i la música s'apliquen al pentagrama d'ossia.
1620 Però, quina és la diferència entre modificar el context de
1621 pentagrama usant @code{\with} i modificar els segells de clau i de
1622 compàs amb \override, o en aquest cas @code{\omit}? La diferència
1623 principal és que els canvis que es realitzen a una ordre
1624 @code{\with} es fan en el moment que es crea el context, i romanen
1625 actiu com a valors @strong{predeterminats} durant tota la duració
1626 d'aquest context, mentre que les ordres @code{\set} o
1627 @code{\override} incloses dins de la música són dinàmiques: fan
1628 canvis sincronitzats amb un punt concret de la música. Si els
1629 canvis es desfan o es reverteixen mitjançant @code{\unset} o
1630 @code{\revert} tornaran al seu valor predeterminat que serà
1631 l'establert a l'ordre @code{\with}, o si no s'ha establert cap
1632 valor en aquest lloc, els valors predeterminats normals.
1634 Certes propietats de context es poden modificar sols dins de les
1635 ordres @code{\with}. Són aquelles propietats que no es poden
1636 canviar després que el context s'hagi
1637 creat. @code{alignAboveContext} i el seu company,
1638 @code{alignBelowContext}, són dos d'aquestes propietats: un cop
1639 que el pentagrama s'ha creat, la seva alineació està decidida i no
1640 tindria sentit intentar canviar-la més tard.
1642 Els valors predeterminats de les propietats dels objectes de
1643 presentació també es poden establir dins d'ordres
1644 @code{\with}. Simplement utilitzeu l'ordre @code{\override} normal
1645 deixant a part el nom del context, ja que està definit sense
1646 ambigüitat com el context que l'ordre @code{\with} està
1647 modificant. De fet, es produirà un error si s'especifica un
1648 context en aquest lloc.
1650 Així doncs, podem reemplaçar l'exemple anterior amb
1652 @cindex alignAboveContext, propietat, exemple
1653 @cindex @code{\with}, exemple
1654 @cindex Clef, exemple de sobreescriptura
1655 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
1657 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1658 \new Staff ="main" {
1665 alignAboveContext = #"main"
1666 % Don't print clefs in this staff
1667 \override Clef.stencil = ##f
1668 % Don't print time signatures in this staff
1669 \override TimeSignature.stencil = ##f
1678 Resulta que també podem usar aquí les abreviatures @code{\hide} i
1679 @code{\omit} per fixar la propietat @code{transparent} i esborrar
1680 el @code{stencil}, el que condueix al resultat següent:
1682 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1683 \new Staff ="principal" {
1690 alignAboveContext = #"principal"
1691 % No imprimeixis claus en aquest pentagrama
1693 % No imprimeixis indicacions de compàs en aquest pentagrama
1703 Finalment arribem a la forma de canviar la mida dels objectes de
1706 Certs objectes de presentació es creen com glifs trets d'un tipus
1707 de lletra. Entre ells es troben els caps, alteracions, elements
1708 de marcatge, claus, indicacions de compàs, indicacions dinàmiques
1709 i la lletra de les cançons. La seva mida es canvia mitjançant la
1710 modificació de la propietat @code{font-size}, com veurem en breu.
1711 Altres objectes de presentació, com ara lligadures d'unió i
1712 d'expressió (en general, objectes d'extensió) es dibuixen
1713 individualment, per la qual cosa no hi ha una mida de tipus de
1714 lletra @code{font-size} associat amb ells. Aquests objectes
1715 generalment deriven la seva mida dels objectes als quals estan
1716 adjuntats, i per això normalment no hi ha necessitat de
1717 canviar-los la mida manualment. A més a més, altres propietats
1718 com la longitud de les pliques i les barres de compàs, el gruix de
1719 les barres de corxera i altres línies, i la separació de les
1720 línies del pentagrama, s'han de modificar d'altres maneres especials.
1722 Tornant a l'exemple de l'ossia, canviarem en primer lloc la mida
1723 del tipus de lletra. Podem fer-lo de dues formes. Podem canviar
1724 la mida dels tipus de lletra de cadascú dels tipus d'objecte com
1725 els caps (@code{NoteHead}s) amb instruccions com ara:
1728 \override NoteHead.font-size = #-2
1731 o podem canviar la mida de tots els tipus de lletra establint una
1732 propietat especial, @code{fontSize}, utilitzant @code{\set}, o
1733 mitjançant la seva inclusió dins d'una ordre @code{\with} (però
1734 sense el @code{\set}).
1740 Els dos enunciats produirien una reducció de la mida del tipus de
1741 lletra en dos passos a partir del seu valor previ, on cada pas
1742 redueix o augmenta la mida aproximadament en un 12%.
1744 Ho provarem al nostre exemple de l'ossia:
1746 @cindex alignAboveContext, propietat, exemple
1747 @cindex @code{\with}, exemple
1748 @cindex Clef, exemple de sobreescriptura
1749 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
1750 @cindex fontSize, propietat, exemple
1752 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1753 \new Staff ="main" {
1760 alignAboveContext = #"main"
1763 % Redueix totes les mides de tipus de lletra per ~24%
1773 Encara no està massa bé. Els caps i les pliques de les notes
1774 són més petits, però les pliques són massa llargues en proporció,
1775 i les línies del pentagrama estan massa separades entre sí. S'ha
1776 de reduir la seva escala en proporció a la reducció del tipus de
1777 lletra. El següents apartat tracta sobre com es fa això.
1779 @node Longitud i gruix dels objectes
1780 @subsection Longitud i gruix dels objectes
1781 @translationof Length and thickness of objects
1787 @cindex mida, canviar
1788 @cindex plica, canviar la longitud
1789 @cindex pentagrama, canviar la separació de les línies
1791 Les distàncies i longituds al LilyPond es mesuren generalment en
1792 espais de pentagrama, la distància entre línies adjacents de la
1793 pauta (o de manera ocasional mig espais), mentre que la major part
1794 de les propietats de @code{thickness} (gruix) es mesuren en
1795 unitats d'una propietat interna anomenada @code{line-thickness.}
1796 Per exemple, de forma predeterminada, a les línies dels reguladors
1797 se'ls dóna un gruix d'una unitat de @code{line-thickness}, mentre
1798 que el @code{thickness} d'una plica és 1.3. Observeu tanmateix
1799 que certes propietats de gruix són diferents; per exemple, el
1800 gruix de les barres de corxera es controla per mitjà del valor de
1801 @code{beam-thickness}, que es mesura en espais de pentagrama.
1803 Aleshores, com s'han d'escalar les longituds en proporció a la
1804 mida del tipus de lletra? Es pot fer amb l'ajuda d'una funció
1805 espacial que s'anomena @code{magstep}, pensada especialment per a
1806 aquest propòsit. Agafa un argument, el canvi de mida de la
1807 tipografia (#-2 al nostre exemple) i retorna un factor d'escalat
1808 adequat per reduir altres objectes en la mateixa proporció. S'una
1809 de la forma següent:
1811 @cindex alignAboveContext, propietat, exemple
1812 @cindex @code{\with}, exemple
1813 @cindex Clef, exemple de sobreescriptura
1814 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
1815 @cindex fontSize, propietat, exemple
1816 @cindex StaffSymbol, exemple de sobreescriptura
1817 @cindex magstep, funció, exemple d'utilització
1818 @cindex staff-space, propietat, exemple
1819 @cindex stencil, propietat, exemple
1821 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1822 \new Staff ="main" {
1829 alignAboveContext = #"main"
1833 % Redueix la longitud de la plica i l'espaiat entre línies per concordar
1834 \override StaffSymbol.staff-space = #(magstep -2)
1844 Atès que la longitud de les pliques i moltes altres propietats
1845 relacionades amb les longituds es calculen sempre en relació al
1846 valor de la propietat @code{staff-space}, la seva longitud també
1847 veu reduïda la seva escala automàticament. Observeu que això
1848 afecta sols a l'escala vertical de l'ossia: l'escala horitzontal
1849 es determina per mitjà de la disposició de la música principal amb
1850 l'objectiu de mantenir-se en sincronia amb ella, de forma que no
1851 resulti afectada per cap d'aquests canvis de mida. Per suposat,
1852 si l'escala de tota la música principal es canviés d'aquesta
1853 forma, aleshores l'espaiat horitzontal es veuria afectat.
1854 Tractarem d'això més tard, en la secció sobre la disposició.
1856 Això, finalment, completa la creació d'un ossia. Les mides i
1857 longituds de la resta dels objectes es poden modificar de manera
1860 Per a canvis d'escala petits, com a l'exemple de dalt, el gruix de
1861 les diverses línies dibuixades com ara divisòries, barres de
1862 corxera, reguladors, lligadures, etc., no requereixen normalment
1863 cap ajust global. Si cal ajustar el gruix de qualsevol objecte de
1864 presentació en particular, es pot fer millor mitjançant la
1865 sobreescriptura de la seva propietat
1866 @code{thickness}. Anteriorment vam mostrar un exemple de canvi de
1867 gruix en les lligadures, a @ref{Propietats dels objectes de
1868 presentació}. El gruix de tots els objectes dibuixats (és a dir,
1869 aquells que no es produeixen a partir d'un tipus de lletra) es
1870 poden canviar de la mateixa forma.
1872 @node Col·locació dels objectes
1873 @section Col·locació dels objectes
1874 @translationof Placement of objects
1877 * Comportament automàtic::
1878 * Objectes interiors al pentagrama::
1879 * Objectes fora del pentagrama::
1883 @node Comportament automàtic
1884 @subsection Comportament automàtic
1885 @translationof Automatic behavior
1887 @cindex dins del pentagrama, objectes
1888 @cindex fora del pentagrama, objectes
1889 @cindex objectes dins del pentagrama
1890 @cindex objectes fora del pentagrama
1892 Hi ha certs objectes a la notació musical que pertanyen al
1893 pentagrama i d'altres amb un lloc fora del pentagrama. Reben el
1894 nom d'objectes dins-del-pentagrama i objectes fora-del-pentagrama,
1897 Els objectes dins-del-pentagrama són els que se situen sobre la
1898 pauta: caps, pliques, alteracions, etc. Les seves posicions
1899 normalment es fixen per la pròpia música; es posicionen
1900 verticalment sobre línies específiques del pentagrama o estan
1901 units a d'altres objectes posicionats d'aquesta forma. Les
1902 col·lisions entre caps, pliques i alteracions en acords de notes
1903 molt juntes, normalment s'eviten automàticament. Hi ha
1904 instruccions i sobreescriptures que poden modificar aquest
1905 comportament automàtic, com veurem en breu.
1907 Entre els objectes que pertanyen a l'exterior de la pauta es
1908 troben coses com les marques d'assaig, les marques de text i les
1909 de dinàmica. La regla del LilyPond per a la col·locació vertical
1910 dels objectes fora-de-pentagrama és col·locar-los tan a prop del
1911 pentagrama com sigui possible, però no tan a prop com perquè
1912 puguin xocar amb algun altre objecte. El LilyPond utilitza la
1913 propietat @code{outside-staff-priority} per determinar l'ordre en
1914 el qual s'han de situar els objectes, com veurem ara.
1916 En primer lloc, el LilyPond situa tots els objecte
1917 dins-del-pentagrama. Després ordena els objectes
1918 fora-del-pentagrama d'acord amb la seva prioritat
1919 @code{outside-staff-priority}. Els objectes fora-del-pentagrama
1920 s'agafen d'un en un, començant pel que té la prioritat
1921 @code{outside-staff-priority} més baixa, i se situen de forme que
1922 no col·lisionin amb cap objecte que s'hagi col·locat ja. O sigui,
1923 si dos grobs fora-del-pentagrama competeixen pel mateix espai, el
1924 que té la prioritat @code{outside-staff-priority} més baixa es
1925 col·locarà més a prop del pentagrama. Si dos objectes tenen la
1926 mateixa @code{outside-staff-priority}, el que s'ha trobat primer
1927 se situarà més a prop de la pauta.
1929 A l'exemple següent tots els textos de marcatge tenen la mateixa
1930 prioritat (atès que no s'ha establert explícitament). Observeu
1931 que @q{Text3} es posiciona de nou automàticament a prop del
1932 pentagrama, acomodat per sota de @q{Text2}.
1934 @cindex markup, exemple
1936 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
1943 Els pentagrames també es posicionen, de forma predeterminada, tan
1944 a prop els uns dels altre com sigui possible (subjecte a una
1945 separació mínima). Si les notes es projecten molt lluny en
1946 direcció a un pentagrama adjacent, forçaran a allunyar-se als
1947 pentagrames sols si en cas contrari anés a ocórrer un solapament
1948 de la notació. L'exemple següent mostra aquesta acomodació
1949 @q{nestling} de les notes sobre pentagrames adjacents:
1951 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1954 \relative { c'4 a, }
1957 \relative { c''''4 a, }
1963 @node Objectes interiors al pentagrama
1964 @subsection Objectes interiors al pentagrama
1965 @translationof Within-staff objects
1967 Ja hem vist com les instruccions @code{\voiceXXX} afecten a la
1968 direcció de les lligadures d'expressió i d'unió, digitacions i
1969 tots els altres elements que depenen de la direcció de les pliques
1970 (vegeu @ref{Veus explícites}). Quan s'escriu música polifònica,
1971 aquestes ordres són essencials perquè puguin distingir-se diverses
1972 línies melòdiques entrellaçades. Però ocasionalment pot caldre
1973 sobreescriure aquest comportament automàtic. Es pot fer seccions
1974 de música completes o fins i tot per a una nota individual. La
1975 propietat que controla aquest comportament és la propietat de
1976 @code{direction} (direcció) de cada objecte de presentació. En
1977 primer lloc explicarem que fa això, i després introduirem algunes
1978 instruccions llestes per usar que us evitaran haver de codificar
1979 sobreescriptures explícites per a les modificacions més comunes.
1981 Alguns objectes de presentació com les lligadures es corben cap
1982 amunt o cap avall; d'altres com les barres i les pliques també
1983 es mouen a la dreta o a l'esquerra quan apunten cap amunt o cap
1984 avall. Això es controla automàticament quan està establerta la
1985 propietat @code{direction}.
1988 * La propietat direction (direcció)::
1992 @node La propietat direction (direcció)
1993 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{direction} (direcció)
1994 @translationof The direction property
2005 L'exemple següent mostra al primer compàs la col·locació
2006 predeterminada de les lligadures d'expressió, estant per sobre les
2007 que comencen en notes agudes i per sota les que comencen en notes
2008 greus, seguit d'un compàs amb ambdues lligadures forçades cap
2009 avall, un altre compàs amb les dues forçades cap amunt i per últim
2010 un compàs amb les lligadures retornades al seu comportament
2013 @cindex Slur, exemple de sobreescriptura
2014 @cindex direction, propietat, exemple
2016 @lilypond[quote,fragment,verbatim]
2018 \override Slur.direction = #DOWN
2020 \override Slur.direction = #UP
2022 \revert Slur.direction
2026 Aquí hem usat les constants @code{DOWN} (avall) i @code{UP}
2027 (amunt). Aquestes constants tenen els valors @w{@code{-1}} i
2028 @code{+1}, respectivament, i aquests valors numèrics també es
2029 poden usar directament. El valor @code{0} també es pot usar en
2030 alguns casos. Per a les lligadures d'expressió el significat
2031 simplement és @code{up} (cap amunt), però per a alguns objectes té
2032 el significat de @q{centrat}. Hi ha una constant @code{CENTER}
2033 que té el valor de @code{0}.
2035 Tanmateix, aquestes sobreescriptures no s'usen massa sovint perquè
2036 hi ha disponibles algunes ordres predefinides equivalents més
2037 senzilles. Aquí podem veure una taula de les més comunes. Es
2038 menciona el significat de cadascuna allí on no és obvi.
2040 @multitable @columnfractions .2 .2 .25 .35
2041 @headitem Avall o Esquerra
2045 @item @code{\arpeggioArrowDown}
2046 @tab @code{\arpeggioArrowUp}
2047 @tab @code{\arpeggioNormal}
2048 @tab La fletxa està a sota, a dalt o no hi ha fletxa
2049 @item @code{\dotsDown}
2051 @tab @code{\dotsNeutral}
2052 @tab Direcció del desplaçament per evitar les línies del pentagrama
2053 @item @code{\dynamicDown}
2054 @tab @code{\dynamicUp}
2055 @tab @code{\dynamicNeutral}
2057 @item @code{\phrasingSlurDown}
2058 @tab @code{\phrasingSlurUp}
2059 @tab @code{\phrasingSlurNeutral}
2060 @tab Nota: diferent de les ordres de lligadures d'expressió
2061 @item @code{\slurDown}
2063 @tab @code{\slurNeutral}
2065 @item @code{\stemDown}
2067 @tab @code{\stemNeutral}
2069 @item @code{\textSpannerDown}
2070 @tab @code{\textSpannerUp}
2071 @tab @code{\textSpannerNeutral}
2072 @tab El text introduït com a objecte d'extensió està a sota o a sobre del pentagrama
2073 @item @code{\tieDown}
2075 @tab @code{\tieNeutral}
2077 @item @code{\tupletDown}
2078 @tab @code{\tupletUp}
2079 @tab @code{\tupletNeutral}
2080 @tab Els grups especials estan a sota a sobre de les notes
2083 Les variants neutres o normals d'aquests ordres estan
2084 implementades usant @code{\revert} i aquestes ordres @strong{no}
2085 poden anar precedides de @code{\once}. Si voleu limitar l'efecte
2086 de les altres ordres (que estan implementades usant
2087 @code{\override}) a un sol pas de temps, podeu precedir-la de
2088 @code{\once} de la mateixa forma que ho faríeu amb les
2089 sobreescriptures explícites.
2091 O be, si cap forçar un únic objecte de presentació cap amunt o cap
2092 avall, es poden usar els indicadors de direcció, @code{^} o
2095 @lilypond[quote,fragment,verbatim]
2097 a'4^( g') c''_( a') |
2101 @unnumberedsubsubsec Digitacions
2102 @translationof Fingering
2104 @cindex digitació, col·locació
2105 @cindex digitació d'acords
2107 La col·locació de les digitacions sobre notes soltes també es pot
2108 controlar mitjançant la propietat @code{direction}, però els
2109 canvis sobre @code{direction} no tenen cap efecte sobre les notes
2110 dels acords. Com veurem, hi ha ordres especials que permeten
2111 controlar les digitacions de notes individuals, situant la
2112 digitació a sobre, a sota, a l'esquerra o a la dreta de cada nota.
2114 En primer lloc, vet aquí l'efecte de @code{direction} sobre les
2115 digitacions aplicades a notes soltes. Es mostra en el primer
2116 compàs el comportament predeterminat, i en els dos compassos
2117 següents l'efecte d'especificat @code{DOWN} i @code{UP}:
2119 @cindex Fingering, exemple de sobreescriptura
2120 @cindex direction, propietat, exemple
2122 @lilypond[quote,verbatim]
2124 c''4-5 a-3 f-1 c'-5 |
2125 \override Fingering.direction = #DOWN
2127 \override Fingering.direction = #UP
2132 Tanmateix, la sobreescriptura de la propietat @code{direction} no
2133 és la forma més senzilla d'especificar manualment la digitació per
2134 sobre o per sot de les notes; sol ser preferible usar
2135 @code{_} o @code{^} en lloc de @code{-}, abans del número de la
2136 digitació. Aquest és l'exemple anterior utilitzant aquest mètode:
2138 @cindex fingering, exemple
2139 @cindex digitación, exemple
2141 @lilypond[quote,verbatim]
2143 c''4-5 a-3 f-1 c'-5 |
2149 La propietat @code{direction} s'ignora per als acords, però els
2150 prefixos direccionals @code{_} i @code{^} sí funcionen. De forma
2151 sí funcionen. De forma predeterminada, les digitacions es
2152 col·loquen automàticament a sobre i a sota de les notes d'un
2153 acord, com es mostra aquí:
2155 @cindex fingering, exemple
2156 @cindex digitación, exemple
2158 @lilypond[quote,verbatim]
2167 però es pot forçar de manera que tots o alguns dels números de
2168 digitació estan per sobre o per sota:
2170 @cindex fingering, exemple
2171 @cindex digitación, exemple
2173 @lilypond[quote,verbatim]
2175 <c''-5 g-3 e-2 c-1>4
2181 És possible exercir un control encara més gran sobre la
2182 col·locació de les digitacions mitjançant la utilització de
2183 l'ordre @code{\set fingeringOrientations}. El format d'aquesta
2187 \set fingeringOrientations = #'([up] [left/right] [down])
2191 s'utilitza @code{\set} perquè @code{fingeringOrientations} és una
2192 propietat del context @code{Voice}, creat i usat pel gravador
2193 @code{New_fingering_engraver}.
2195 La propietat es pot establir al valor d'una llista d'entre u i
2196 tres valors. Controla si les digitacions es poden col·locar per
2197 sobre (si @code{up} apareix a la llista), per sota (si apareix
2198 @code{down}), a l'esquerra (si apareix @code{left}) o a la dreta
2199 (si apareix @code{right}). A la inversa, si una col·locació no
2200 està a la llista, no se situa cap digitació en aquest lloc. El
2201 LilyPond agafa aquestes restriccions i calcula la millor
2202 col·locació per a la digitació de les notes dels acords que
2203 segueixen. Observeu que @code{left} i @code{right} són mútuament
2204 excloents: les digitacions poden situar-se a un costat o l'altre,
2207 @warning{Per controlar la col·locació de la digitació d'una sola
2208 nota usant aquesta instrucció és necessari escriure-la com un
2209 acord d'una sola nota envoltant-la entre angles simples.}
2211 Aquí podem veure alguns exemples:
2213 @cindex fingering, exemple
2214 @cindex digitación, exemple
2215 @cindex @code{\set}, exemple d'utilització
2216 @cindex fingeringOrientations, propietat, exemple
2218 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
2220 \set fingeringOrientations = #'(left)
2223 \set fingeringOrientations = #'(left)
2225 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
2226 \set fingeringOrientations = #'(up left down)
2229 \set fingeringOrientations = #'(up left)
2231 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
2232 \set fingeringOrientations = #'(right)
2239 Si la digitació sembla una mica superpoblada, es pot reduir la
2240 mida @code{font-size}. El valor predeterminat pot veure's a
2241 l'objecte @code{Fingering} del RFI que és @w{@code{-5}}, així que
2242 provarem @w{@code{-7}}:
2244 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
2246 \override Fingering.font-size = #-7
2247 \set fingeringOrientations = #'(left)
2250 \set fingeringOrientations = #'(left)
2252 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
2253 \set fingeringOrientations = #'(up left down)
2256 \set fingeringOrientations = #'(up left)
2258 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
2259 \set fingeringOrientations = #'(right)
2266 @node Objectes fora del pentagrama
2267 @subsection Objectes fora del pentagrama
2268 @translationof Outside-staff objects
2270 Els objectes fora del pentagrama se situen automàticament per
2271 evitar les col·lisions. Hi ha diverses formes de sobreescriure la
2272 col·locació automàtica si el posicionat no resulta òptim.
2275 * La propietat outside-staff-priority (prioritat fora del pentagrama)::
2276 * L'ordre textLengthOn::
2277 * Posicionament dels matisos dinàmics::
2278 * Escalat d'un «Grob»::
2282 @node La propietat outside-staff-priority (prioritat fora del pentagrama)
2283 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{outside-staff-priority} (prioritat fora del pentagrama)
2284 @translationof The outside-staff-priority property
2286 Els objectes fora-del-pentagrama es col·loquen automàticament per
2287 evitar les col·lisions. Els objectes que tenen el valor més bais
2288 de la propietat @code{outside-staff-priority} se situen més a prop
2289 del pentagrama, i llavors altres objectes fora-del-pentagrama
2290 s'aixequen tant com sigui necessari per evitar la col·lisió. La
2291 prioritat @code{outside-staff-priority} es defineix al
2292 @code{grob-interface} i així és una propietat de totes els
2293 objectes de presentació. De forma predeterminada s'estableix a
2294 @code{#f} per a tots els objectes dins-del-pentagrama, i a un
2295 valor numèric adequat a cada objecte fora-del-pentagrama quan es
2296 crea l'objecte. La taula següent presenta els valors numèrics
2297 predeterminats per a alguns dels objectes fora-del-pentagrama més comuns.
2299 @cindex objectes d'extensió
2301 Observeu els noms una mica inusuals d'alguns dels objectes: els
2302 objectes d'extensió es creen automàticament per controlar el
2303 posicionament vertical dels grobs que (potser) comencen i acaben
2304 en diferents moments musicals, de manera que qualsevol modificació
2305 a la prioritat @code{outside-staff-priority} del grob subjacent no
2306 té cap efecte. Per exemple, canviar la
2307 @code{outside-staff-priority} de l'objecte de regulador
2308 @code{Hairpin} no té efecte sobre la posició vertical dels
2309 reguladors: en comptes d'això, hem de canviar la
2310 @code{outside-staff-priority} de l'objecte associat
2311 @code{DynamicLineSpanner}. Aquesta sobreescriptura s'ha de fer al
2312 començament de l'objecte d'extensió, que podria incloure diversos
2313 reguladors o matisos dinàmics encadenats.
2315 @multitable @columnfractions .3 .3 .3
2316 @headitem Objecte de presentació
2318 @tab Controla la posició de:
2319 @item @code{RehearsalMark}
2321 @tab Lletres d'assaig
2322 @item @code{MetronomeMark}
2324 @tab Indicacions metronòmiques
2325 @item @code{VoltaBracketSpanner}
2327 @tab Caixetes de primer i segona vegada
2328 @item @code{TextScript}
2330 @tab Text en elements de marcatge
2331 @item @code{MultiMeasureRestText}
2333 @tab Text sobre silencis de compàs complet
2334 @item @code{OttavaBracket}
2336 @tab Indicadors d'octava alta i baixa
2337 @item @code{TextSpanner}
2339 @tab Objectes d'extensió de text
2340 @item @code{DynamicLineSpanner}
2342 @tab Totes les indicacions dinàmiques
2343 @item @code{VoltaBracketSpanner}
2345 @tab Números de compàs
2346 @item @code{TrillSpanner}
2348 @tab Trins mantinguts
2351 Vet aquí un exemple que mostra la situació predeterminada d'alguns
2354 @cindex text, extensions de
2355 @cindex octava alta y baixa, clau de
2357 @funindex \startTextSpan
2358 @funindex \stopTextSpan
2360 @cindex TextSpanner, exemple de sobreescriptura
2361 @cindex bound-details, propietat, exemple
2363 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
2364 % Estableix els detalls per a un Text Spanner posterior
2365 \override TextSpanner.bound-details.left.text
2366 = \markup { \small \bold Slower }
2367 % Col·loca la indicació dinàmica a sobre del pentagrama
2369 % Inicia l'indicador d'octava
2372 % Afegeix el text de la indicació dinàmica i el símbol
2375 % Afegeix el fragment de text
2378 % Afegeix el text de la dinàmica i finalitza el símbol
2379 c''4\ff c'' \stopTextSpan |
2380 % Atura l'indicador d'octava
2385 Aquest exemple també mostra com crear textos amb extensió (Text
2386 Spanners): textos amb línies extensores per sobre d'una secció de
2387 música. L'extensor abasta des de l'ordre@code{\startTextSpan}
2388 fins l'ordre @code{\stopTextSpan}, i el format del text es
2389 defineix per mitjà de l'ordre @code{\override TextSpanner}. Per
2390 veure més detalls, consulteu
2391 @ruser{Extensions de text}.
2393 També mostra la manera de crear indicadors d'octava alta i baixa.
2395 @cindex ajustar la ubicació dels números de compàs
2396 @cindex números de compàs, ajustar posició
2397 @cindex ajustar la situació de marques metronòmiques
2398 @cindex metrònom, situació de les indicacions de
2399 @cindex ajustar la situació de les lletres d'assaig
2400 @cindex assaig, lletres, ajustar la col·locació
2402 Si els valors predeterminats de @code{outside-staff-priority} no
2403 us ofereixen les col·locacions desitjades es pot sobreescriure la
2404 prioritat de qualssevol dels objectes. Suposeu que volguéssim que
2405 l'indicador d'octava estigués situat per sota de l'element
2406 extensor de text a l'exemple de dalt. Tot el que hem de fer és
2407 localitzar la prioritat de @code{OttavaBracket} al RFI o en les
2408 taules anteriors, i reduir-lo a un valor inferior al de
2409 @code{TextSpanner}, recordant que @code{OttavaBracket} es crea
2410 dins del context @code{Staff}:
2412 @cindex TextSpanner, exemple de sobreescriptura
2413 @cindex bound-details, propietat, exemple
2415 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
2416 % Estableix els detalls per a un Text Spanner posterior
2417 \override TextSpanner.bound-details.left.text
2418 = \markup { \small \bold Slower }
2419 % Ubica els indicadors de dinàmica a sobre del pentagrama
2421 % Posa els següent indicador d'octava a sota dels Text Spanners
2422 \once \override Staff.OttavaBracket.outside-staff-priority = #340
2423 % Inicia l'indicador d'octava
2426 % Afegeix el text de la dinàmica
2428 % Afegeix l'extensor de la línia de dinàmica
2430 % Afegeix el fragment de text
2433 % Afegeix el text de la dinàmica
2434 c''4\ff c'' \stopTextSpan |
2435 % Atura l'indicador d'octava
2440 Observeu que alguns d'aquests objectes, concretament els números de
2441 compàs, les indicacions metronòmiques i les lletres d'assaig, es
2442 fiquen de forma predeterminada dins del context @code{Score}; així
2443 doncs, us heu d'assegurar que utilitzeu el context adequat quan se
2444 sobreescriuen les propietats.
2446 @cindex lligadures i outside-staff-priority
2447 @cindex lligadures i articulacions
2448 @cindex articulacions i lligadures
2450 De forma predeterminada, les lligadures d'expressió estan
2451 classificades com objectes dins-del-pentagrama, però amb
2452 freqüència apareixen a sobre del pentagrama si les notes que
2453 uneixen són molt agudes. Això pot empènyer els objectes
2454 fora-del-pentagrama com les articulacions a una posició molt
2455 elevada, atès que la lligadura es col·locarà en primer lloc. La
2456 propietat @code{avoid-slur} de l'articulació es pot establir al valor
2457 @code{'inside} (per dins) per portar-la a l'interior de la
2458 lligadura, però la propietat @code{avoid-slur} és efectiva sols si
2459 la prioritat @code{outside-staff-priority} està també establerta
2460 al valor @code{#f}. De forma alternativa, la prioritat
2461 @code{outside-staff-priority} de la lligadura es pot fixar en un
2462 valor numèrica per fer que se situï en línia amb altres objectes
2463 fora del pentagrama d'acord amb aquest valor. Vet aquí un exemple
2464 que mostra l'efecte dels dos mètodes:
2466 @lilypond[quote,verbatim]
2468 c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
2470 \once \override TextScript.avoid-slur = #'inside
2471 \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
2472 c4^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
2473 \once \override Slur.outside-staff-priority = #500
2474 c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
2478 Els canvis a @code{outside-staff-priority} també es poden usar per
2479 controlar la ubicació vertical dels objectes individuals, tot i
2480 que els resultats poden no ser sempre desitjables. Suposeu que
2481 voleu que @qq{Text3} se situï per sobre de @qq{Text4} a l'exemple
2482 sota l'epígraf Comportament Automàtic de més a dalt (vegeu
2483 @ref{Comportament automàtic}). Tot el que estem fer és localitzar
2484 la prioritat de @code{TextScript} en el RFI o en les taules de
2485 dalt, i augmentar la prioritat de @qq{Text3} fins un valor superior:
2487 @cindex TextScript, exemple de sobreescriptura
2488 @cindex outside-staff-priority, propietat, exemple
2490 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
2493 \once \override TextScript.outside-staff-priority = #500
2498 Això, certament, aixeca a @qq{Text3} per sobre de @qq{Text4}, però
2499 també l'aixeca per sobre de @qq{Text2}, i @qq{Text4} ara cau cap a
2500 baix. Potser no sigui tan bona idea. I si el que realment volem
2501 fer és posicionar totes les anotacions a la mateixa distància per
2502 sobre del pentagrama? Per fer-lo, ens caldrà clarament espaiar
2503 les notes en sentit horitzontal per fer lloc per al text Això es
2504 fa usant l'ordre @code{textLengthOn}.
2506 @node L'ordre textLengthOn
2507 @unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}textLengthOn}
2508 @translationof The textLengthOn command
2510 @cindex notes, espaiar amb el text
2512 @funindex \textLengthOn
2513 @funindex \textLengthOff
2515 De forma predeterminada, el text produït mitjançant marcatge no
2516 ocupa cap espai horitzontal en quant es refereix a la disposició
2517 de la música. L'ordre @code{\textLengthOn} inverteix aquest
2518 comportament, fent que les notes resultin tan espaiades com sigui
2519 necessari per encabir el text:
2521 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
2522 \textLengthOn % Fa que hi hagi més espai entre les notes per encabir el text
2529 L'ordre per tornar al comportament predeterminat és
2530 @code{\textLengthOff}. De forma alternativa es pot usar
2531 @code{\once} amb @code{\textLengthOn} si l'efecte s'ha de limitar
2532 a un sol moment musical. El comportament d'espaiat corresponent
2533 per a les indicacions d'assaig i les indicacions de tempo es
2534 controla independentment amb les ordres @code{\markLengthOn} y
2535 @code{\markLengthOff}.
2537 @cindex marcatge, text de, permetre les col·lisions en
2539 El text de marcatge també evita les notes que es projecten per
2540 sobre del pentagrama. Si això no és el que desitgem, el
2541 desplaçament automàtic cap a dalt es pot desactivar mitjançant
2542 l'establiment de la prioritat a @code{#f}. Vet aquí un exemple
2543 que mostra com el text de marcatge interactua amb aquestes notes.
2545 @cindex TextScript, exemple de sobreescriptura
2546 @cindex outside-staff-priority, propietat, exemple
2548 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
2550 % Aquest marcatge és suficientment curt per encabir sense col·lisió
2554 % Això és massa llarg per encabir, per això és mou cap amunt
2558 % Desactiva l'evitament de col·lisions
2559 \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
2560 c,,2^"Long Text " c'' |
2563 % Desactiva l'evitament de col·lisions
2564 \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
2565 \textLengthOn % i activa textLengthOn
2566 c,,2^"Long Text " % Es respecten els espais al final
2571 @node Posicionament dels matisos dinàmics
2572 @unnumberedsubsubsec Posicionament dels matisos dinàmics
2573 @translationof Dynamics placement
2575 @cindex ajustament de la col·locació dels matisos
2576 @cindex dinàmica, ajustament de la col·locació de les indicacions de
2577 @cindex matisos, ajustament de la col·locació
2579 Les indicacions de matís dinàmic normalment es col·locaran per
2580 sota del pentagrama, però es poden posicionar per sobre amb
2581 l'ordre @code{\dynamicUp}. Se situaran verticalment respecte a la
2582 nota a la que van adossades, i flotaran per sota (o per sobre) de
2583 tots els objectes dins-del-pentagrama com ara les lligadures de
2584 fraseig i números de compàs. Això pot oferir resultats força
2585 acceptables, com mostra aquest exemple:
2587 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
2593 bes4.~\f\< \( bes4 bes8 des4\ff\> c16 bes\! |
2594 ees,2.~\)\mf ees4 r8 |
2598 Malgrat això, si les notes i les seves indicacions dinàmiques
2599 adossades estan massa a prop, la col·locació automàtica evitarà
2600 les col·lisions desplaçant les marques dinàmiques posteriors més
2601 lluny, tot i que aquest pot no ser el lloc òptim, com mostra el
2602 següent exemple més bé artificial:
2604 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim,fragment]
2606 \relative { a'4\f b\mf a\mp b\p }
2610 Si es presentés una situació semblant en música @q{real}, podria
2611 ser preferible espaiar les notes una mica més entre sí, de forma
2612 que totes les marques dinàmiques poden cabre a la mateixa
2613 distància vertical des del pentagrama. Hem estat capaços de fer
2614 això per al text de marcatge utilitzant l'ordre
2615 @code{\textLengthOn}, però no existeix una ordre equivalent per a
2616 les indicacions de matís dinàmic. Per tant, hem d'esbrinar com
2617 fer-ho utilitzant ordres @code{\override}.
2619 @node Escalat d'un «Grob»
2620 @unnumberedsubsubsec Escalat d'un «Grob»
2621 @translationof Grob sizing
2623 @cindex grob, canvi de mida d'un
2624 @cindex escala dels grobs
2626 En primer lloc hem d'aprendre com s'especifica la mida dels
2627 grobs. Tots els grobs tenen un punt de referència definit dins
2628 d'ells que s'usa per col·locar-los respecte al seu objecte pare.
2629 Aleshores, aquest punt del grob es posiciona a una distància
2630 horitzontal, @code{X-offset}, i una distancia vertical,
2631 @code{Y-offset}, a partir del seu pare. La dimensió horitzontal
2632 de l'objecte ve donada per una parella de números,
2633 @code{X-extent}, que diu on estan els límits esquerre i dret
2634 respecte del punt de referència. L'amplitud vertical es defineix
2635 de forma semblant mitjançant una parella de números,
2636 @code{Y-extent}. Aquestes són propietats de tots els grobs que
2637 contemplen @code{grob-interface}.
2639 @cindex @code{extra-spacing-width}
2641 De forma predeterminada, els objectes fora-del-pentagrama reben
2642 una amplitud zero, de manera que poden solapar-se a la direcció
2643 horitzontal. Això es fa mitjançant el truc de fer que la dimensió
2644 més a l'esquerra sigui igual a menys infinit, establint el valor
2645 de @code{extra-spacing-width} a @code{'(+inf.0 . -inf.0)}. Així,
2646 per assegurar que no se superposen en la direcció horitzontal hem
2647 de sobreescriure aquest valor de @code{extra-spacing-width} per
2648 donar-los una mica de espai addicional. Les unitats són l'espai
2649 entre dues línies del pentagrama, de forma que hauria de ser
2650 suficient moure el límit esquerre mitja unitat a l'esquerra i el
2651 límit dret mitja unitat a la dreta:
2654 \override DynamicText.extra-spacing-width = #'(-0.5 . 0.5)
2658 Vejam si funciona al nostre exemple anterior:
2660 @cindex DynamicText, exemple de sobreescritura
2661 @cindex extra-spacing-width, propietat, exemple
2663 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim,fragment]
2665 % Estén l'amplitud amb 1 espai de pentagrama
2666 \override DynamicText.extra-spacing-width = #'(-0.5 . 0.5)
2667 \relative { a'4\f b\mf a\mp b\p }
2671 Això té un aspecte millor, però potser hauríem preferit que les
2672 indicacions de dinàmica estiguessin alineades sobre la mateixa
2673 línia de base en lloc d'anar cap amunt i cap avall amb les notes.
2674 La propietat que ho fa és @code{staff-padding} (farciment de
2675 pentagrama) que s'estudia a la secció dedicada a les col·lisions
2676 (vegeu @ref{Col·lisions d'objectes}).
2678 @node Espaiat vertical
2679 @section Espaiat vertical
2680 @translationof Vertical spacing
2682 En general, l'espaiat vertical dels objectes musicals que fa el
2683 LilyPond és força bo. Vejam com es comporta amb una cançó
2684 senzilla, amb dues veus i acompanyament de piano:
2686 @lilypond[quote,fragment,ragged-right]
2691 \new Voice = "music" {
2697 Here are some lyrics
2700 \clef bass e'2 f e c
2715 No hi ha cap problema amb l'espaiat vertical predeterminat.
2716 Suposem tanmateix que estem treballant amb un editor que té certs
2717 requisits específics per a l'espaiat vertical dels pentagrames i
2718 la lletra: voleu que la lletra estigui més separada de les notes,
2719 que l'acompanyament de piano estigui més separat de la línia vocal
2720 i que els dos pentagrames de piano estiguin més junts entre sí.
2721 Començarem amb la lletra.
2723 La lletra es troba a l'interior d'un sistema, i per tant les
2724 ordres per aplicar-li l'espaiat estaran en
2725 @rusernamed{Flexible vertical spacing within systems,Espaiat vertical flexible dins dels sistemes}.
2726 Aquí es diu que el text són línies del tipus @qq{no-pauta} i per
2727 tant l'ordre per canviar el seu espaiat farà referència a la propietat
2728 @code{nonstaff}. Per separar-les del pentagrama al que pertanyen
2729 (la pauta superior) usarem la propietat @code{relatedstaff}. Per
2730 separar-les de la línia inferior usarem la propietat
2731 @code{unrelatedstaff}. Les parts vocals pertanyen a un grup
2732 vertical @code{unrelatedstaff}. Les parts vocals pertanyen a un
2733 grup vertical @code{VerticalAxisGroup}, per la qual cosa hem
2734 d'ajustar les seves propietats. Provem-lo i vejam si funciona.
2736 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
2741 \new Voice = "music" {
2746 \override VerticalAxisGroup.
2747 nonstaff-relatedstaff-spacing.padding = #5
2748 \override VerticalAxisGroup.
2749 nonstaff-unrelatedstaff-spacing.padding = #5
2752 Here are some lyrics
2755 \clef bass e'2 f e c
2770 Bé: sí, funciona, però potser massa bé. Quan establim el
2771 @code{padding} (farciment) a 5, el LilyPond afegeix 5 espais de
2772 pentagrama a l'espai entre els objectes, cosa que és excessiva per
2773 a nosaltres en aquest cas. Usarem un valor de 2.
2775 A continuació, desplaçarem la música de piano per separar-la de
2776 les parts vocals. La música vocal és una @code{Choirstaff} (un
2777 context de sistema coral), i per tant hem d'augmentar l'espaiat
2778 entre aquest grup de pentagrama i el sistema de piano que es troba
2779 a sota. Ho farem canviant la@code{basic-distance} (distància
2780 bàsica) del @code{StaffGrouper} del @code{staffgroup-staff-spacing}.
2782 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
2784 \new ChoirStaff \with {
2785 \override StaffGrouper.
2786 staffgroup-staff-spacing.basic-distance = #15
2790 \new Voice = "music" {
2795 \override VerticalAxisGroup.
2796 nonstaff-relatedstaff-spacing.padding = #2
2797 \override VerticalAxisGroup.
2798 nonstaff-unrelatedstaff-spacing.padding = #2
2801 Here are some lyrics
2804 \clef bass e'2 f e c
2819 Molt bé. Ara sols ens queda l'últim requisit de fer que els
2820 pentagrames de piano estiguin més junts. Per aconseguir-lo, un
2821 altre cop alterem les propietats del @code{StaffGrouper}, però
2822 aquest cop reduirem tant la @code{basic-distance} (distància
2823 bàsica) com el @code{padding} (farciment). Podem fer-lo com es
2824 mostra a continuació.
2826 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
2828 \new ChoirStaff \with {
2829 \override StaffGrouper.
2830 staffgroup-staff-spacing.basic-distance = #15
2834 \new Voice = "music" {
2839 \override VerticalAxisGroup.
2840 nonstaff-relatedstaff-spacing.padding = #2
2841 \override VerticalAxisGroup.
2842 nonstaff-unrelatedstaff-spacing.padding = #2
2845 Here are some lyrics
2848 \clef bass e'2 f e c
2851 \new PianoStaff \with {
2852 \override StaffGrouper.staff-staff-spacing = #'(
2853 (basic-distance . 0)
2867 Amb això els hem col·locat molt junts entre sí (però és el que
2868 l'editor volia). Es podrien haver separat més alterant el
2869 farciment, @code{padding}, o la distància bàsica,
2870 @code{basic-distance}, si volguéssim.
2872 Hi ha moltes formes d'alterar l'espaiat vertical. Un punt clau
2873 que hem de recordar és que l'espaiat entre objectes dins d'un
2874 @code{StaffGroup} (com els grups @code{GrandStaff} o
2875 @code{PianoStaff}) es controla amb les variables d'espaiat del
2876 @code{StaffGrouper}. L'espaiat dels pentagrames no agrupats (com
2877 @code{Lyrics} i @code{Staff}) es controla amb les variables
2878 del @code{VerticalAxisGroup}. Per veure més detalls, consulteu
2879 @rusernamed{Flexible vertical spacing paper variables,Variables de espaiat de paper verticals flexibles} i
2880 @rusernamed{Flexible vertical spacing within systems,Espaiat vertical flexible dins dels sistemes}.
2883 @node Col·lisions d'objectes
2884 @section Col·lisions d'objectes
2885 @translationof Col·lisions of objects
2888 * Moviment d'objectes::
2889 * Ajustament de la notació amb superposicions::
2890 * Exemple real de música::
2893 @node Moviment d'objectes
2894 @subsection Moviment d'objectes
2895 @translationof Moving objects
2897 @cindex moviment d'objectes superposats
2898 @cindex moviments d'objectes superposats
2899 @cindex moviments de grobs que col·lisionen
2900 @cindex objectes que col·lisionen, moure
2901 @cindex grobs que col·lisionen, moure
2903 Tot i que us pugui sorprendre, el LilyPond no és perfecte. Certs
2904 elements de notació es poden superposar, cosa que és una llàstima,
2905 però en realitat és força poc freqüent. Normalment la necessitat
2906 de moure objectes és fa per claredat o per raons estètiques:
2907 l'aspecte és millor amb una mica més o una mica menys d'espai de
2910 Hi ha tres enfocaments principals que porten a la resolució de
2911 superposicions en la notació. S'han de considerar a l'ordre següent:
2915 La @strong{direcció} d'un dels objectes que se superposen es pot
2916 canviar usant les ordres predefinides que es relacionen a dalt per
2917 als objectes dins-del-pentagrama (vegeu
2918 @ref{Objectes interiors al pentagrama}). Es poden recol·locar
2919 fàcilment les pliques, lligadures d'expressió i d'unió, barres de
2920 corxera, indicacions dinàmiques, text i grups de valoració
2921 especial d'aquesta forma. La limitació és que sols teniu la
2922 possibilitat d'escollir entre dues posicions, i podria ser que cap
2923 d'elles sigui l'adequada.
2926 Les @strong{propietats de l'objecte}, que el LilyPond fa servir
2927 quan està col·locant els objectes de presentació, es poden
2928 modificar usant l'ordre de sobreescriptura @code{\override}. Els
2929 avantatges de fer canvis a aquest tipus de propietat són: a) que
2930 algun altre objecte es mourà automàticament si és necessari, per
2931 deixar-li lloc, i b) una única sobreescriptura es pot aplicar a
2932 totes les instàncies del mateix tipus d'objecte. Entre aquestes
2933 propietats es troben:
2938 @code{direction} (direcció)
2940 Ja s'ha estudiat amb cert detall: vegeu @ref{Objectes interiors al pentagrama}.
2943 @code{padding} (farciment),
2944 @code{right-padding} (farciment per la dreta),
2945 @code{staff-padding} (farciment de pentagrama)
2948 @cindex padding, propietat
2949 @cindex right-padding, propietat
2950 @cindex staff-padding, propietat
2952 Segons quin objecte s'està col·locant, el valor de la seva
2953 propietat de farciment @code{padding} especifica l'espai intermedi
2954 que s'ha de deixar entre l'objecte i el límit més pròxim de
2955 l'objecte contra el qual s'esta col·locant. Observeu que
2956 és el valor de @code{padding} de l'objecte @strong{que s'està
2957 col·locant} el que s'ignora. Els espais intermedis especificats
2958 mitjançant @code{padding} es poden aplicar a tots els objectes que
2959 contemplen la interfície @code{side-position-interface}.
2961 En comptes de fer-lo amb @code{padding}, la col·locació dels grups
2962 d'alteracions es controla amb @code{right-padding}. Aquest
2963 propietat es troba a l'objecte @code{AccidentalPlacement} que,
2964 observeu, viu dins el context de @strong{Staff}. Durant el procés
2965 tipogràfic, els caps de les notes es componen tipogràficament en
2966 primer lloc, i després les alteracions, si hi ha, s'afegeixen a
2967 l'esquerre dels caps utilitzant la propietat de farciment per la
2968 dreta @code{right-padding} per determinar la separació entre
2969 l'alteració i el cap, i de les alteracions entre sí. Així doncs,
2970 sols la propietat de farciment per la dreta @code{right-padding}
2971 de l'objecte @code{AccidentalPlacement} té efecte sobre les
2972 col·locacions de les alteracions.
2974 La propietat @code{staff-padding} està estretament relacionada amb
2975 la propietat @code{padding}: @code{padding} controla la separació
2976 mínima entre qualsevol objecte que contempli la interfície
2977 @code{side-position-interface} i l'objecte més proper (generalment
2978 la nota o les línies del pentagrama); @code{staff-padding}
2979 s'aplica sols als objecte que sempre se situen fora del
2980 pentagrama: controla la separació mínima entre aquest objecte i el
2981 pentagrama. Observeu que @code{staff-padding} no té cap efecte
2982 sobre objectes que se posicionen respecte a la nota en comptes de
2983 fer-lo respecte al pentagrama, fins i tot malgrat pot ser
2984 sobreescrit sense error per aquests objectes: simplement s'ignora.
2986 Per descobrir quina propietat de farciment cal per a l'objecte que
2987 es vol recol·locar, heu de tornar al manual de RFI i buscar les
2988 propietats de l'objecte. Aneu amb cura perquè les propietats de
2989 farciment podrien no estar a l'objecte més obvi, així que busqueu
2990 als objectes que puguin tenir alguna relació amb ell.
2992 Tots els valors de farciment es mesuren en espais del pentagrama.
2993 Per a la major part dels objectes el valor s'estableix de forma
2994 predeterminada en aproximadament 1.0 o menys (varia amb cada
2995 objecte). Es pot sobreescriure si cal una separació intermèdia
2996 més gran (o més petita).
2999 @code{self-alignment-X} (Auto-alineament a l'eix X)
3001 @cindex self-alignment-X, propietat
3003 Aquesta propietat es pot usar per alinear l'objecte a l'esquerra,
3004 a l adreta, o centrar-lo amb respecte al punt de referència de
3005 l'objecte «pare». Es pot usar amb tot els objectes que respecten
3006 la interfície @code{self-alignment-interface}. En general són
3007 objectes que contenen text. Els valors són @code{LEFT},
3008 @code{RIGHT} o @code{CENTER}. De forma alternativa es pot
3009 especificar un valor numèric entre @w{@code{-1}} i @code{+1}, no
3010 @w{@code{-1}} s'alinea per l'esquerra, @code{+1} s'alinea per la
3011 dreta, i els números intermedis mouen el text progressivament des
3012 d'alineat per l'esquerra fins a alineat per la dreta. Es poden
3013 especificar valors numèrics majors de @code{1} per moure el text
3014 fins i tot més lluny cap a l'esquerra, o menys de
3015 @w{@code{-1}} per allunyar-lo més cap a la dreta. Un canvi a
3016 @code{1} en el valor correspon a un moviment de la meitat de la
3017 longitud total del propi text.
3020 @code{extra-spacing-width} (amplitud de separació addicional)
3022 @cindex extra-spacing-width, propietat
3024 Aquesta propietat està disponible per a tots els objectes que
3025 respecten la interfície @code{item-interface}. Agafa dos
3026 números, el primer se suma al límit esquerre i el segon se suma al
3027 limit dret. Els números negatius desplacen el límit a l'esquerre
3028 i els positius a la dreta, per la qual cosa per eixamplar un
3029 objecte el primer número ha de ser negatiu i el segon positiu.
3030 Observeu que no tots els objectes ostenten els dos números. Per
3031 exemple, l'objecte @code{Accidental} (alteració) sols té en compte
3032 el primer número (la vora esquerra).
3035 @code{staff-position} (posició de pentagrama)
3037 @cindex staff-position, propietat
3039 @code{staff-position} és una propietat de la interfície
3040 @code{staff-symbol-referencer-interface}, que respecten els
3041 objectes que es col·loquen amb relació al pentagrama. Especifica
3042 la posició vertical de l'objecte amb relació a la tercera línia
3043 del pentagrama en mitjos espais de pentagrama. És útil a la
3044 resolució de col·lisions entre objectes de presentació com
3045 silencis multi-compàs, lligadures d'unió i notes a veus
3049 @code{horizontal-shift}
3051 @cindex horizontal-shift, propietat
3052 @cindex nota, columna de
3053 @cindex nota, col·lisions
3054 @cindex col·lisions de notes
3055 @cindex desplaçament, ordres de
3059 @funindex \shiftOnnn
3061 Dins d'una veu, totes les notes que es produeixen al mateix moment
3062 s'agrupen a una columna de notes, i es crea un objecte
3063 @code{NoteColumn} per controlar el posicionament horitzontal
3064 d'aquest grup de notes (vegeu @qq{Columnes de nota} a @ref{Veus
3065 explícites}). Si @emph{i sols si} dos o més columnes de nota dins
3066 d'un sol context de pauta, les dues amb pliques en la mateixa
3067 direcció, apareixen al mateix moment musical, els valors de les
3068 seves propietats @code{horizontal-shift} s'usen per assignar-los
3069 una puntuació i les columnes amb puntuacions més altes es
3070 desplacen progressivament per evitar les col·lisions entre els
3071 caps de les notes. Aquesta propietat s'estableix amb les ordres
3072 @code{\voiceXXX} i es poden sobreescriure directament amb una
3073 ordre @code{\override} o, de forma més comuna amb les ordres
3074 @code{\shiftOn}. Observeu que aquesta propietat s'usa per
3075 @emph{qualificar} les columnes de nota o per aplicar
3076 desplaçaments: no especifica la magnitud del desplaçament, que es
3077 va incrementant progressivament en passos basant-se en l'amplitud
3078 dels caps de nota per a cada puntuació. Els passos són
3079 normalment de la meitat de l'amplitud d'un cap de nota, però pot
3080 ser l'amplitud completa del cap d'una nota quan està implicat un
3081 grup de notes molt atapeït.
3084 @code{force-hshift} (forçar desplaçament horitzontal)
3086 @cindex force-hshift, propietat
3088 La propietat @code{force-hshift} és una propietat d'una
3089 @code{NoteColumn} (realment ho és de la interfície
3090 @code{note-column-interface}). Modificar-lo permet moure una
3091 columna de notes en situacions on les columnes de notes se
3092 superposen. Observeu que no té efecte sobre les columnes de nota
3093 que no se superposen. S'especifica en unitats adequades a una
3094 columna de notes, per exemple l'amplitud del cap de la nota de la
3095 primera veu. S'ha d'usar en situacions complexes on les ordres
3096 @code{\shiftOn} normals (véase @ref{Veus explícites}) no resolen
3097 el conflicte entre les notes de forma satisfactòria. És
3098 preferible a la propietat @code{extra-offset} per a aquest
3099 propòsit, perquè no cal esbrinar la distància en espais de
3100 pentagrama, i moure les notes dins o fora d'una @code{NoteColumn}
3101 afecta a d'altres accions, com ara a la fusió entre caps de nota.
3106 Finalment, quant tota la resta falla, els objectes es poden
3107 tornar a posicionar manualment amb relació a la tercera línia del
3108 pentagrama verticalment, o desplaçant-los una certa distància a
3109 una nova posició. Els desavantatges són que els valors correctes
3110 per al nou posicionament s'han d'esbrinar, sovint per prova i
3111 error, per a cada objecte individual i, atès que el moviment es fa
3112 després que el LilyPond ha col·locat tota la resta d'objectes,
3113 l'usuari és responsable d'evitar cap col·lisió que pogués
3114 produir-se. Però la dificultat principal podria haver de tornar a
3115 calcular la posició si la música es modifica més tard. Les
3116 propietats que es poden suar per a aquest tipus de posicionament
3120 @item extra-offset (desplaçament addicional)
3122 @cindex extra-offset, propietat
3124 Aquesta propietat s'aplica a qualsevol objecte de presentació que
3125 respecti el @code{grob-interface}. Agafa una parella de números
3126 que especifiquen el desplaçament addicional a les direccions
3127 horitzontal i vertical. Els nombres negatius mouen l'objecte a
3128 l'esquerra o cap avall. Les unitats són espais de pentagrama. El
3129 desplaçament addicional es fa després que la composició
3130 tipogràfica dels objectes ha acabat, així que un objecte pot ser
3131 tornat a posicionar a qualsevol lloc sense afectar cap altra cosa.
3133 @item positions (posicions)
3135 @cindex positions, propietat
3137 Aquesta propietat és de la major utilitat per ajustar manualment
3138 la inclinació i l'alçada de les barres de corxera, lligadures
3139 d'expressió i claus de grups de valoració especial. Agafa
3140 una parella de números que donen la posició dels extrems esquerre
3141 i dret de la barra, lligadura, etc. amb relació a la tercera línia
3142 del pentagrama. Les unitats són espais de pentagrama. Observeu,
3143 però, que les lligadures d'expressió i de fraseig no es poden
3144 tornar a posicionar en quantitats arbitràriament grans. El
3145 LilyPond en primer lloc genera una llista de posicions possibles
3146 per a la lligadura i de forma predeterminada troba la lligadura
3147 que té @qq{millor aspecte}. Si la propietat @code{positions} s'ha
3148 sobreescrit, la lligadura que està més a prop de les posicions que
3149 s'han sol·licitat se selecciona de la llista.
3154 Un objecte en particular podria no tenir totes aquestes
3155 propietats. Cal anar al manual RFI per buscar quines propietats
3156 estan disponibles per a l'objecte en qüestió.
3158 Aquí presentem una llista dels objectes que és més probable que
3159 estiguin implicats en col·lisions, amb el nom de l'objecte que
3160 s'hauria de buscar al RFI per descobrir quines propietats s'han
3161 d'usar per a moure'ls.
3163 @multitable @columnfractions .5 .5
3164 @headitem Tipus d'objecte @tab Nom de l'objecte
3165 @item Articulacions @tab @code{Script}
3166 @item Barres @tab @code{Beam}
3167 @item Dinàmica (verticalment) @tab @code{DynamicLineSpanner}
3168 @item Dinàmica (horitzontalment) @tab @code{DynamicText}
3169 @item Digitacions @tab @code{Fingering}
3170 @item Marques d'assaig i textuals @tab @code{RehearsalMark}
3171 @item Lligadures de expressió @tab @code{Slur}
3172 @item Text, per exemple @code{^"text"} @tab @code{TextScript}
3173 @item Lligadures d'unió @tab @code{Tie}
3174 @item Grups de valoració especial @tab @code{TupletBracket}
3178 @node Ajustament de la notació amb superposicions
3179 @subsection Ajustament de la notació amb superposicions
3180 @translationof Fixing overlapping notation
3182 Vejam ara com poden ser d'ajuda les propietats que hem vist a la
3183 secció anterior, per resoldre problemes de notació que se superposa.
3186 * La propietat padding (farciment)::
3187 * La propietat right-padding (farciment per la dreta)::
3188 * La propietat staff-padding (farciment de pentagrama)::
3189 * La propietat self-alignment-X (auto-alineació en X)::
3190 * La propietat staff-position (posició al pentagrama)::
3191 * La propietat extra-offset (desplaçament addicional)::
3192 * La propietat positions (posicions)::
3193 * La propietat force-hshift (forçar desplaçament horitzontal)::
3196 @node La propietat padding (farciment)
3197 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{padding} (farciment))
3198 @translationof The padding property
3201 @cindex ajustar notació que se superposa
3202 @cindex superposada, notació
3204 La propietat @code{padding} es pot ajustar per augmentar (o
3205 disminuir) la distància entre símbols impresos a sobre o a sota de
3208 @cindex Script, exemple de sobreescriptura
3209 @cindex padding, propietat, exemple
3211 @lilypond[quote,fragment,verbatim]
3213 \override Script.padding = #3
3217 @cindex MetronomeMark, exemple de sobreescriptura
3218 @cindex padding, propietat, exemple
3220 @lilypond[quote,fragment,verbatim]
3221 % Això no funcionarà, mireu a sota
3222 \override MetronomeMark.padding = #3
3226 \override Score.MetronomeMark.padding = #3
3231 Observeu al segon exemple la gran importància que té saber quin
3232 context respecta un determinat objecte. Atès que l'objecte
3233 @code{MetronomeMark} respecta el context @code{Score}, els canvis
3234 de propietats al context @code{Voice} passaran inadvertits. Per
3235 veure més detalls consulteu
3236 @rusernamed{Modifying properties,Modificació de las propietats}.
3238 Si la propietat de farciment @code{padding} d'un objecte
3239 s'incrementa quan aquest objecte es troba a una pila d'objectes
3240 que s'estan col·locant d'acord a la seva prioritat
3241 @code{outside-staff-priority}, llavors aquest objecte es mourà, i
3242 també tots els que estan per fora d'ell.
3244 @node La propietat right-padding (farciment per la dreta)
3245 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{right-padding} (farciment per la dreta)
3246 @translationof The right-padding property
3248 @cindex right-padding, propietat
3250 La propietat @code{right-padding} afecta l'espaiat entre la
3251 alteració i la nota a la qual s'aplica. Normalment no és
3252 necessària, però l'espaiat predeterminat pot estar malament per
3253 certes glifs d'alteracions o combinacions de glifs que s'usen a la
3254 música microtonal. Aquests glifs han d'introduir-se
3255 sobreescrivint el segell de l'alteració amb un element de marcatge
3256 que contingui els símbols desitjats, així:
3258 @cindex Accidental, exemple de sobreescriptura
3259 @cindex text, propietat, exemple
3260 @cindex stencil, propietat, exemple
3261 @cindex AccidentalPlacement, exemple de sobreescriptura
3262 @cindex right-padding, propietat, exemple
3265 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
3266 sesquisharp = \markup { \sesquisharp }
3269 % Això imprimeix un sesquisostingut però l'espaiat és massa petit
3270 \once \override Accidental.stencil = #ly:text-interface::print
3271 \once \override Accidental.text = #sesquisharp
3273 % Això millora l'espaiat
3274 \once \override Score.AccidentalPlacement.right-padding = #0.6
3275 \once \override Accidental.stencil = #ly:text-interface::print
3276 \once \override Accidental.text = #sesquisharp
3282 Aixo utilitza necessàriament una sobreescriptura per al segell de
3283 l'alteració que s'estudiarà fin més endavant. El tipus de segell
3284 ha de ser un procediment, aquí modificat perquè imprimeixi el
3285 contingut de la propietat @code{text} de l'objecte
3286 @code{Accidental}, que al seu cop està establert com un signe de
3287 sesquisostingut. Aleshores el signe es pot separar de la cap de
3288 la nota sobreescrivint @code{right-padding}.
3292 @node La propietat staff-padding (farciment de pentagrama)
3293 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{staff-padding} (farciment de pentagrama)
3294 @translationof The staff-padding property
3296 @cindex alineació d'objectes sobre la línia base
3297 @cindex objectes, alineació sobre la línia base
3299 @code{staff-padding} es pot usar per alinear objectes com matisos
3300 dinàmics al llarg d'una línia de base a una distància fixa del
3301 pentagrama, sempre que no existeixi cap altre element de notació
3302 que forci una distància major al pentagrama. No és una propietat
3303 de @code{DynamicText} sinó de @code{DynamicLineSpanner}.
3304 Això és així perquè la línia de base s'ha d'aplicar per igual a
3305 @strong{totes} las dinàmiques, entre elles las que s'han creat
3306 com objectes de extensió. Així que aquesta és la forma d'alinear
3307 les indicacions de matís a l'exemple de la secció anterior:
3309 @cindex DynamicText, exemple de sobreescriptura
3310 @cindex extra-spacing-width, propietat, exemple
3311 @cindex DynamicLineSpanner, exemple de sobreescriptura
3312 @cindex staff-padding, propietat, exemple
3314 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
3315 \override DynamicLineSpanner.staff-padding = #3
3316 \relative { a'4\f b\mf a\p b\mp }
3320 @node La propietat self-alignment-X (auto-alineació en X)
3321 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{self-alignment-X} (auto-alineació en X)
3322 @translationof The self-alignment-X property
3324 L'exemple següent mostra com ajustar la posició d'un objecte de
3325 digitació de corda en relació a la plica d'una nota mitjançant
3326 l'alineament del límit dret amb el punt de referència de la nota
3329 @cindex StringNumber, exemple de sobreescriptura
3330 @cindex self-alignment-X, propietat, exemple
3332 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
3335 \once \override StringNumber.self-alignment-X = #RIGHT
3339 @node La propietat staff-position (posició al pentagrama)
3340 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{staff-position} (posició al pentagrama)
3341 @translationof The staff-position property
3343 @cindex objecte, col·lisió dins del pentagrama
3345 Els silencis multi-compàs en una veu poden xocar amb les notes a
3346 una altra veu. Atès que aquests silencis es graven centrats entre
3347 les barres de compàs, es necessitaria força esforç perquè el
3348 LilyPond esbrinés quines altres notes podrien xocar amb ell, ja
3349 que actualment tota la gestió de col·lisions entre notes i
3350 silencis es fa sols per a notes i silencis que ocorren al mateix
3351 temps. Vet aquí un exemple de col·lisió d'aquest tipus:
3353 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3354 << \relative { c'4 c c c } \\ { R1 } >>
3357 La millor solució aquí és moure el silenci multi-compàs cap avall,
3358 ja que el silencia està a la veu dos. L'ajust predeterminat per a
3359 @code{\voiceTwo} (és a dir, a la segona veu d'una construcció
3360 @code{<<@{@dots{}@} \\ @{@dots{}@}>>}) és que
3361 @code{staff-position} tingui el valor -4 per MultiMeasureRest,
3362 així que l'hem de baixar, diguem-ne, quatre semiespais de
3363 pentagrama, al valor @w{@code{-8}}.
3365 @cindex MultiMeasureRest, exemple de sobreescriptura
3366 @cindex staff-position, propietat, exemple
3368 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3370 \relative { c'4 c c c }
3372 \override MultiMeasureRest.staff-position = #-8
3377 Això és millor que utilitzar, per exemple, @code{extra-offset},
3378 perquè la línia addicional per sobre del silenci s'insereix
3381 @node La propietat extra-offset (desplaçament addicional)
3382 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{extra-offset} (desplaçament addicional)
3383 @translationof The extra-offset property
3385 @cindex posicionar objectes
3386 @cindex posicionar grobs
3387 @cindex objectes, posicionar
3388 @cindex grobs, posicionar
3390 La propietat @code{extra-offset} dóna un complet control sobre el
3391 posicionament d'un objecte tan vertical com horitzontalment.
3393 A l'exemple següent, la segona digitació es desplaça lleugerament
3394 a l'esquerra, i 1.8 espais de pentagrama cap avall:
3396 @cindex fingering (digitació), exemple de sobreescriptura
3397 @cindex extra-offset, propietat, exemple
3399 @lilypond[quote,fragment,verbatim]
3401 \once \override Fingering.extra-offset = #'(-0.3 . -1.8)
3406 @node La propietat positions (posicions)
3407 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{positions} (posicions)
3408 @translationof The positions property
3410 @cindex controlar manualment grups especials, lligadures i barres
3411 @cindex manual, control, de grups especials, lligadures i barres
3412 @cindex grups especials, barres de, control manual
3413 @cindex lligadures d'expressió, control manual
3414 @cindex lligadures de fraseig, control manual
3415 @cindex barres de corxera, control manual
3417 La propietat @code{positions} permet controlar manualment la
3418 posició vertical i des d'aquí també la inclinació dels tresets,
3419 lligadures d'expressió i de fraseig, i barres de corxera.
3421 Vet aquí un exemple en el qual les lligadures de fraseig i
3422 d'expressió xoquen entre sí:
3424 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3425 \relative { a'8 \( ( a'16 ) a \) }
3428 @cindex PhrasingSlur, exemple de sobreescriptura
3429 @cindex positions, propietat, exemple
3432 Una possibilitat seria moure els dos extrems de la lligadura de
3433 fraseig cap a dalt. Podem intentar establir l'extrem esquerre a
3434 2.5 espais de pentagrama per sobre de la tercera línia i l'extrem
3435 dret a 4.5 també cap amunt, i el LilyPond seleccionaria la
3436 lligadura de fraseig d'entre les candidates que ha trobat amb els
3437 seus extrems més propers a ells:
3439 @lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
3440 \once \override PhrasingSlur.positions = #'(2.5 . 4.5)
3441 a'8 \( ( a''16 ) a'' \)
3444 Això suposa una millora, però, perquè no baixar una mica l'extrem
3445 dret de la lligadura d'expressió? Si ho provem, veurem que no es
3446 pot fer així. Això és a causa que no existeixen lligadures
3447 d'expressió candidates que estiguin més baixes que la que ja s'ha
3448 seleccionat, i en aquest cas la propietat @code{positions} no té
3449 cap efecte. Malgrat això, les lligadures d'unió, expressió i
3450 fraseig @emph{es poden} col·locar i ajustar de manera molt exacta
3451 quan cal. Per aprendre la manera de fer-lo, consulteu
3452 @rusernamed{Modifying ties and slurs,Modificació de lligadures d'unió i d'expressió}.
3454 Presentem un altre exemple. Veiem que la barra xoca amb les lligadures:
3456 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3460 \relative { c'1~ 2. e8 f }
3469 \relative { c'1~ 2. e8 f }
3481 Això es pot resoldre manualment elevant els dos extrems de la
3482 barra des de la seva posició a 1.81 espais de pentagrama sota la
3483 línia central fins, diguem-ne, 1 espai:
3486 @cindex Beam, exemple de sobreescriptura
3487 @cindex positions, propietat, exemple
3489 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3493 \relative { c'1~ 2. e8 f }
3496 \override Beam.positions = #'(-1 . -1)
3503 \relative { c'1~ 2. e8 f }
3509 \revert Beam.positions
3516 Observeu que la sobreescriptura segueix aplicant-se a la segona
3517 veu del segon compàs de corxeres, però no a cap de les barres de
3518 la primera veu, ni tan sols a les que estan al segon compàs, que
3519 és posterior. Tan aviat com la sobreescriptura no pugui tenir cap
3520 efecte, hauria de ser revertida com es mostra.
3522 @node La propietat force-hshift (forçar desplaçament horitzontal)
3523 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{force-hshift} (forçar desplaçament horitzontal)
3524 @translationof The force-hshift property
3526 Ara podem veure com aplicar les correccions finals a l'exemple de
3527 Chopin que vam present al final de @ref{Sento veus}, que deixem
3530 @lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
3531 \new Staff \relative {
3546 És necessari que la nota interior del primer acord (el La bemoll
3547 de la quarta veu) no s'aparti de la columna vertical de la nota
3548 aguda, per la qual cosa usem @code{\shiftOff}.
3550 En el segon acord preferim que el Fa estigui alineat amb el La
3551 bemoll i que la nota greu es col·loqui lleugerament a la dreta per
3552 evitar una col·lisió de les pliques. Ho aconseguim ajustant el
3553 valor de @code{force-hshift} a la @code{NoteColumn} del Re bemoll
3554 greu per moure'l a la dreta mig espai de pentagrama, i fixant
3555 @code{force-hshift} per al Fa al valor zero. Observeu que usem
3556 @code{\once} per evitar que els ajustament es propaguin més enllà
3557 del moment musical immediat, tot i que a aquest petit exemple es
3558 podria ometre el @code{\once} y el segon @code{\override} de la
3559 quarta veu. Això no suposaria una bona pràctica.
3561 Presentem a continuació el resultat final:
3563 @cindex NoteColumn, exemple de sobreescriptura
3564 @cindex force-hshift, propietat, exemple
3566 @lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
3567 \new Staff \relative {
3572 { <ees, c>2 \once \override NoteColumn.force-hshift = 0.5 des }
3575 { \once \shiftOff aes'2 \once \shiftOff f4 fes }
3582 @node Exemple real de música
3583 @subsection Exemple real de música
3584 @translationof Real music example
3586 Finalitzarem aquesta secció sobre els ajustaments mostrant els
3587 passos que s'han de prendre per tractar amb un exemple complicat
3588 al que li calen diversos ajustaments per produir el resultat
3589 desitjat. L'exemple s'ha escollit deliberadament per il·lustrar
3590 l'ús de la Referència de la Notació per resoldre problemes de
3591 notació poc comuns. No és representatiu del procés de gravat més
3592 usual, per la qual cosa, us recomanem que no deixeu que aquestes
3593 dificultats us desanimin! Afortunadament, les dificultats com
3594 aquestes no són massa comunes!
3596 L'exemple està extret de la Primera Balada de Chopin, Op. 23,
3597 compassos 6 al 9, la transició entre el Lent inicial i el
3598 Moderato. Presentem en primer lloc l'aspecte que volem que tingui
3599 el resultat, però per evitar complicar massa l'exemple hem tret
3600 les indicacions dinàmiques, les digitacions i el pedal.
3602 @c The following should appear as music without code
3603 @c This example should not be indexed
3604 @c line-width ensures no break
3605 @lilypond[quote,ragged-right,line-width=6\in]
3606 rhMusic = \relative {
3609 \once \override Tie.staff-position = #3.5
3613 \mergeDifferentlyHeadedOn
3614 \mergeDifferentlyDottedOn
3615 bes2.\tempo "Moderato" r8
3621 % Reposition the c2 to the right of the merged note
3622 \once \override NoteColumn.force-hshift = #1.0
3623 % Move the c2 out of the main note column
3624 % so the merge will work
3631 % Stem on the d2 must be down to permit merging
3633 % Stem on the d2 should be invisible
3634 \tweak Stem.transparent ##t
3642 \mergeDifferentlyHeadedOff
3643 \mergeDifferentlyDottedOff
3648 lhMusic = \relative {
3650 <d g, d>1)\arpeggio |
3657 \new Staff = "RH" <<
3661 \new Staff = "LH" <<
3670 Observem en primer lloc que la part de la ma dreta del tercer
3671 compàs requereix quatre veus. Són les cinc corxeres unides per
3672 una barra, la nota Do lligada, el Re blanca que es fusiona amb el
3673 Re corxera, i el Fa sostingut negra amb puntet, que també està
3674 fusionada amb la corxera de la seva mateixa alçada. Tota la resta
3675 està en una sola veu, així que el més fàcil és introduir aquestes
3676 tres veus addicionals, en el moment que facin falta i de forma
3677 temporal. Si us heu oblidat de com fer-ho, llegiu les seccions
3678 @ref{Sento veus} i @ref{Veus explícites}. Aquí prenem la decisió
3679 d'utilitzar veus instanciades explícitament per al passatge
3680 polifònic, atès que el LilyPond és més probable que pugui evitar
3681 les col·lisions si totes les veus s'instancien explícitament
3684 Començarem introduint les notes com dues variables i disposant
3685 l'estructura de pentagrames a un bloc Score, i veurem què produeix
3686 el LilyPond de forma predeterminada:
3688 @c line-width ensures no break
3689 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
3690 rhMusic = \relative {
3696 % Inicia la secció polifònica de quatre veus
3698 { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
3712 g2. % continuació de la veu principal
3716 lhMusic = \relative {
3725 \new Staff = "RH" <<
3729 \new Staff = "LH" <<
3738 Totes les notes són correctes, però l'aspecte està lluny de ser
3739 satisfactori. La lligadura d'unió xoca amb el canvi de compàs,
3740 certes notes no es fusionen correctament, i falten alguns elements
3741 de notació. En primer lloc tractarem amb el més senzill. Podem
3742 afegir fàcilment la lligadura d'expressió de la mà esquerra i la
3743 lligadura de fraseig de la ma dreta, atès que tot això es va
3744 estudiar al Tutorial. En fer-ho així obtenim:
3746 @c line-width ensures no break
3747 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
3748 rhMusic = \relative {
3754 % Inicia la secció polifònica de quatre veus
3756 { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
3770 g2.\) % continuació de la veu principal
3774 lhMusic = \relative {
3783 \new Staff = "RH" <<
3787 \new Staff = "LH" <<
3796 El primer compàs ara és correcte. El segon compàs conté un
3797 arpegi i acaba amb una barra doble. Com es fan, ja que no han
3798 estat mencionats en aquest Manual d'Aprenentatge? Aquí és on hem
3799 de tornar a la Referència de Notació. Buscant la paraula
3800 @q{arpegi} i @q{línia divisòria} a l'índex ens mostra ràpidament
3801 que un arpegi es fa afegint @code{\arpeggio} a un acord, i la
3802 doble barra es produeix per mitjà de la instrucció
3803 @code{\bar "||"}. Això ho podem fer fàcilment. A continuació hem
3804 de corregir la col·lisió entre la lligadura d'unió i la indicació
3805 de compàs. Això es fa millor movent la lligadura cap amunt. Vam
3806 estudiar com moure objectes anteriorment a @ref{Moviment d'objectes},
3807 on diu que els objectes estan situats de forma relativa al
3808 pentagrama es poden moure verticalment sobreescrivint la seva
3809 propietat @code{staff-position}, que s'especifica en unitats de
3810 mig espai de pentagrama respecte de la línia central del
3811 pentagrama. Així doncs, la sobreescriptura següent col·locada
3812 just abans de la primera nota lligada pujarà la lligadura 3.5 mig
3813 espais de pentagrama per sobre de la línia central:
3815 @code{\once \override Tie.staff-position = #3.5}
3817 Amb això és completa el compàs dos, donant com a resultat:
3819 @c line-width ensures no break
3820 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
3821 rhMusic = \relative {
3824 \once \override Tie.staff-position = #3.5
3829 % Inicia la secció polifònica amb quatre veus
3831 { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
3845 g2.\) % continuació de la veu principal
3849 lhMusic = \relative {
3851 <d g, d>1)\arpeggio |
3858 \new Staff = "RH" <<
3862 \new Staff = "LH" <<
3871 Anem ara al tercer compàs i començament de la secció Moderato. El
3872 tutorial ens va ensenyar com escriure una indicació de tempo
3873 mitjançant l'ordre @code{\tempo}, por lo qual cosa afegir
3874 @qq{Moderato} és fàcil. Pero ara, com fusionem notes estan a
3875 diferents veus? Aquí és on hem de tornar a buscar ajuda al manual
3876 de Referència de la notació. En cuscar la paraula @qq{merge}
3877 (fusiona) a l'índex de la Referència de la notació arribem
3878 ràpidament a les ordres per barrejar notes amb diferent cap i amb
3880 @ruser{Resolució de les col·lisions}.
3881 Al nostre exemple hem de fusionar ambdós tipus de notes al
3882 transcurs de la secció polifònica del compàs 3; per tant, gràcies
3883 a la informació que apareix a la Referència de la Notació, escrivim
3886 \mergeDifferentlyHeadedOn
3887 \mergeDifferentlyDottedOn
3891 al principi de la secció, i
3894 \mergeDifferentlyHeadedOff
3895 \mergeDifferentlyDottedOff
3899 al final, obtenint com a resultat:
3901 @c line-width ensures no break
3902 @lilypond[quote,ragged-right,line-width=6\in]
3903 rhMusic = \relative {
3906 \once \override Tie.staff-position = #3.5
3910 bes2.\tempo "Moderato" r8
3911 \mergeDifferentlyHeadedOn
3912 \mergeDifferentlyDottedOn
3913 % Inicia la secció polifònica de quatre veus
3915 { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
3929 \mergeDifferentlyHeadedOff
3930 \mergeDifferentlyDottedOff
3931 g2.\) % continuació de la veu principal
3935 lhMusic = \relative {
3937 <d g, d>1)\arpeggio |
3944 \new Staff = "RH" <<
3948 \new Staff = "LH" <<
3957 Aquestes sobreescriptures han fusionat els dos Fa sostingut, però
3958 no els dos Re. Perquè no? La resposta està a la mateixa secció
3959 de la Referència de la Notació: les notes que es fusionen han de
3960 tenir les pliques en direccions oposades i dues notes no es poden
3961 fusionar bé si hi ha una tercera nota a la mateixa columna. Aquí
3962 els dos Re tenen les pliques cap amunt i hi ha una tercera nota:
3963 el Do. Sabem com canviar la direcció de la plica usant
3964 @code{\stemDown}, i la Referència de la notació també explica com
3965 moure el Do: aplicar un desplaçament usant una de les ordres
3966 @code{\shift}. Però, quin? El Do està a la veu dos que té
3967 desactivat el desplaçament, i els dos Re estan a les veus u i
3968 tres, que tenen el desplaçament desactivat i activat,
3969 respectivament. Per això hem de desplaçar el Do un nivell més
3970 encara, usant @code{\shiftOnn} per evitar que interfereixi amb els
3971 dos Re. En aplicar aquests canvis obtenim:
3973 @cindex Tie, exemple de sobreescriptura
3974 @cindex staff-position, propietat, exemple
3976 @c line-width ensures no break
3977 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
3978 rhMusic = \relative {
3981 \once \override Tie.staff-position = #3.5
3985 bes2.\tempo "Moderato" r8
3986 \mergeDifferentlyHeadedOn
3987 \mergeDifferentlyDottedOn
3988 % Inicia la secció polifònica de quatre veus
3990 { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
3993 % Mou el c2 fora de la columna de la nota principal
3994 % perquè la fusió funcioni
3999 % La plica al d2 ha de ser cap avall per permetre la fusió
4007 \mergeDifferentlyHeadedOff
4008 \mergeDifferentlyDottedOff
4009 g2.\) % continuació de la veu principal
4013 lhMusic = \relative {
4015 <d g, d>1)\arpeggio |
4022 \new Staff = "RH" <<
4026 \new Staff = "LH" <<
4035 Ja gairebé està. Sols queden dos problemes: la plica cap avall
4036 sobre el Re fusionat no hauria d'estar aquí, i el Do estaria
4037 millor col·locat a la dreta dels Re. Sabem com fer les dues coses
4038 a partir d'ajustaments anteriors: fem la plica transparent, i
4039 movem el Do amb la propietat @code{force-hshift}. Aquí tenim el
4042 @cindex NoteColumn, exemple de sobreescriptura
4043 @cindex force-hshift, propietat, exemple
4044 @cindex Stem, exemple de sobreescriptura
4045 @cindex transparent, propietat, exemple
4047 @c line-width ensures no break
4048 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
4049 rhMusic = \relative {
4052 \once \override Tie.staff-position = #3.5
4056 bes2.\tempo "Moderato" r8
4057 \mergeDifferentlyHeadedOn
4058 \mergeDifferentlyDottedOn
4059 % Inicia la secció polifònica de quatre veus
4061 { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
4065 % Torna a posicionar el C2 a la dreta de la nota fucionada
4066 \once \override NoteColumn.force-hshift = #1.0
4067 % Mou el c2 for de la columna de la nota principal
4068 % perquè funcioni la fusió
4075 % La plica sobre la d2 ha de ser cap avall per permetre la fusió
4077 % La plica sobre la d2 ha de ser invisible
4078 \tweak Stem.transparent ##t
4086 \mergeDifferentlyHeadedOff
4087 \mergeDifferentlyDottedOff
4088 g2.\) % continuació de la veu principal
4092 lhMusic = \relative {
4094 <d g, d>1)\arpeggio |
4101 \new Staff = "RH" <<
4105 \new Staff = "LH" <<
4115 @node Ajustaments addicionals
4116 @section Ajustaments addicionals
4117 @translationof Further tweaking
4120 * Altres aplicacions dels ajustaments::
4121 * Ús de variables per als ajustaments de disposició::
4123 * Altres fonts d'informació::
4124 * Ajustaments avançats amb l'Scheme::
4127 @node Altres aplicacions dels ajustaments
4128 @subsection Altres aplicacions dels ajustaments
4129 @translationof Other uses for tweaks
4132 * Unió de notes entre veus diferents::
4133 * Simulació de un calderó al MIDI::
4136 @cindex eliminar objectes
4137 @cindex objectes, eliminar
4139 @node Unió de notes entre veus diferents
4140 @unnumberedsubsubsec Unió de notes entre veus diferents
4141 @translationof Tying notes across voices
4143 @cindex lligar notes entre veus diferents
4145 El següent exemple mostra com connectar notes que estan a
4146 diferents veus utilitzant lligadures d'unió. Normalment sols es
4147 poden connectar mitjançant lligadures d'unió notes que estiguin a
4148 la mateixa veu. Usant dues veus, amb les notes lligades a una
4152 << { b'8~ 8\noBeam } \\ { b'8[ g'] } >>
4156 i esborrant la primera barra (amb la seva plica) cap amunt a
4157 aquesta veu, dóna la impressió que la lligadura es creua entres
4161 @cindex Stem, exemple de remoció
4162 @cindex Flag, exemple de remoció
4163 @cindex @code{\omit}, exemple
4164 @cindex exemple de @code{\omit}
4166 @lilypond[quote,verbatim]
4179 Manual de aprenentatge:
4180 @ref{El prefix once,,El prefix @code{@bs{}once}},
4181 @ref{La propietat stencil (segell)}.
4184 @node Simulació de un calderó al MIDI
4185 @unnumberedsubsubsec Simulació de un calderó al MIDI
4186 @translationof Simulating a fermata in MIDI
4188 @cindex segell, ús de la propietat
4189 @cindex fermata, realització a MIDI
4191 Per als objectes fora-del-pentagrama, normalment és millor
4192 sobreescriure la propietat @code{stencil} («segell») de l'objecte
4193 que la seva propietat @code{transparent} quan vulgueu treure'ls de
4194 la sortida impresa. Mitjançant l'establiment de la propietat
4195 @code{stencil} d'un objecte al valor @code{#f} podem treure
4196 l'objecte per complet de la sortida impresa. Això significa que
4197 no té efecte sobre la col·locació d'altres objectes que poguessin
4198 col·locar-se en relació a ell.
4200 Per exemple, si volguéssim canviar la indicació metronòmica amb el
4201 propòsit de simular un calderó a la sortida MIDI, segurament no
4202 voldríem que la indicació metronòmica aparegués a la sortida
4203 impresa, i no voldríem influir sobre la separació entre els dos
4204 sistemes ni sobre la col·locació de les anotacions adjacents sobre
4205 el pentagrama. Per tant, establir la seva propietat
4206 @code{stencil} al valor @code{#f} seria la millor manera. Mostrem
4207 aquí l'efecte dels dos mètodes:
4209 @cindex MetronomeMark, exemple de sobreescriptura
4210 @cindex transparent, propietat, exemple
4212 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
4215 % Visible tempo marking
4218 \once \hide Score.MetronomeMark
4219 % Tempo invisible que marca que s'allargui el fermata al MIDI
4222 % Tempo nou per a la propera secció
4231 @cindex MetronomeMark, exemple de sobreescriptura
4232 @cindex stencil, propietat, exemple
4234 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
4237 % Marcatge Visible del tempo
4240 \once \omit Score.MetronomeMark
4241 % Marcatge invisible del tempo per allargar el fermata al MIDI
4244 % Tempo nou per a la propera secció
4254 Els dos mètodes treuen de la sortida impresa la indicació
4255 metronòmica que allarga el calderó, i els dos afecten al temps del
4256 MIDI tal i com volíem, però la indicació metronòmica transparent
4257 de la primera línia força una col·locació molt alta de la
4258 indicació de tempo que segueix, mentre que la segona (amb el
4259 segell suprimit) no ho fa.
4265 @node Ús de variables per als ajustaments de disposició
4266 @subsection Ús de variables per als ajustaments de disposició
4267 @translationof Using variables for layout adjustments
4269 @cindex variables, usar per a sobreescriptures
4270 @cindex sobreescriptures, usar variables per a
4271 @cindex ajustaments, usar variables per a
4272 @cindex ajustaments de disposició, usar variables per fer
4274 Les ordres de sobreescriptura són sovint llargues i tedioses
4275 d'escriure, i s'han d'escriure de forma absolutament correcta. Si
4276 les mateixes sobreescriptures s'han d'utilitzar molts cops, podria
4277 valdre la pena definir variables per desar-les.
4279 Suposem que volem realçar certes paraules de la lletra d'una cançó
4280 imprimint-les en cursiva i negreta. Les ordres @code{\italic} i
4281 @code{\bold} sols funcionen dins de la lletra de la cançó si estan
4282 incloses, junt amb la paraula o paraules que es pretenen
4283 modificar, dins d'un @code{\markup}, cosa que les fa tedioses
4284 d'escriure. La necessitat d'incloure les pròpies paraules
4285 impedeix que es puguin usar a variables simples. Podríem, com a
4286 alternativa, utilitzar les ordres @code{\override} y
4290 \override Lyrics.LyricText.font-shape = #'italic
4291 \override Lyrics.LyricText.font-series = #'bold
4293 \revert Lyrics.LyricText.font-shape
4294 \revert Lyrics.LyricText.font-series
4297 Aquestes ordres també serien extremadament tedioses d'escriure si
4298 hi haguessin moltes paraules que volguéssim subratllar. Peró sí
4299 @emph{podem} definir-les com dues variables i usar-les per
4300 delimitar les paraules a destacar. Un altre avantatge de la
4301 utilització de variables per a aquestes sobreescriptures és que ja
4302 no són necessaris els espais que rodegen el punt, atès que no
4303 s'interpreten directament al mode @code{\lyricmode}. Vet aquí un
4304 exemple d'això, tot i que a la pràctica potser escolliríem uns
4305 noms de variables més curts perquè fossin més ràpids de teclejar:
4307 @cindex LyricText, exemple de sobreescriptura
4308 @cindex font-shape, propietat, exemple
4309 @cindex font-series, propietat, exemple
4311 @lilypond[quote,verbatim]
4313 \override Lyrics.LyricText.font-shape = #'italic
4314 \override Lyrics.LyricText.font-series = #'bold
4318 \revert Lyrics.LyricText.font-shape
4319 \revert Lyrics.LyricText.font-series
4322 global = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
4324 SopranoMusic = \relative { c'4 | e4. e8 g4 g | a4 a g }
4325 AltoMusic = \relative { c'4 | c4. c8 e4 e | f4 f e }
4326 TenorMusic = \relative { e4 | g4. g8 c4. b8 | a8 b c d e4 }
4327 BassMusic = \relative { c4 | c4. c8 c4 c | f8 g a b c4 }
4329 VerseOne = \lyrics {
4330 E -- | ter -- nal \emphasize Fa -- ther, | \normal strong to save,
4333 VerseTwo = \lyricmode {
4334 O | \once \emphasize Christ, whose voice the | wa -- ters heard,
4337 VerseThree = \lyricmode {
4338 O | \emphasize Ho -- ly Spi -- rit, | \normal who didst brood
4341 VerseFour = \lyricmode {
4342 O | \emphasize Tri -- ni -- ty \normal of | love and pow'r
4349 \new Voice = "Soprano" { \voiceOne \global \SopranoMusic }
4350 \new Voice = "Alto" { \voiceTwo \AltoMusic }
4351 \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseOne }
4352 \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseTwo }
4353 \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseThree }
4354 \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseFour }
4358 \new Voice = "Tenor" { \voiceOne \TenorMusic }
4359 \new Voice = "Baix" { \voiceTwo \BassMusic }
4367 @subsection Fulls d'estil
4368 @translationof Style sheets
4370 La sortida que produeix el LilyPond es pot modificar profundament;
4371 consulteu @ref{Ajustament de la sortida} per llegir detalls sobre
4372 aquest tema. Però, que passa si teniu molts fitxers als quals
4373 voleu aplicar els vostres propis ajustaments? O què passa si,
4374 senzillament, voleu separar els ajustaments de la pròpia música?
4375 Tot això és força fàcil d'aconseguir.
4377 Vejam un exemple. No us preocupeu si no enteneu les parts que
4378 tenen tots els @code{#()}. Això s'explicarà a
4379 @ref{Ajustaments avançats amb l'Scheme}.
4381 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
4383 \tweak self-alignment-X #-0.6
4384 #(make-dynamic-script
4385 #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})
4388 #(define-music-function
4391 #{ <>^\markup \bold \box #string #})
4395 a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
4399 g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
4403 Fem alguna cosa respecte a les definicions @code{mpdolce} i
4404 @code{inst}. Aquestes definicions produeixen la sortida que
4405 volem, però potser les voldríem utilitzar a una altra peça.
4406 Podríem simplement copiar-les i enganxar-les al principi de cada
4407 fitxer, però seria força molest. També fa que es quedin les
4408 definicions a la vista dins dels nostres fitxers de música, i jo
4409 personalment trobo tots els @code{#()} molt pocs estètics. Els
4410 amagarem dins d'un altre fitxer:
4413 %%% desar això a un fitxer amb el nom «definicions.ily»
4415 \tweak self-alignment-X #-0.6
4416 #(make-dynamic-script
4417 #@{ \markup @{ \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce @} #@})
4420 #(define-music-function
4423 #@{ <>^\markup \bold \box #string #@})
4426 Farem referència a aquest fitxer utilitzant l'ordre
4427 @code{\include} al principi del fitxer de música (l'extensió
4428 @code{.ily} s'utilitza per distingir aquest fitxer d'inclusió
4429 --que se suposa que no ha de ser processat de forma independent--
4430 del fitxer principal). Ara modificarem la música (desem aquest
4431 fitxer com @file{musica.ly}).
4433 @c We have to do this awkward example/lilypond-non-verbatim
4434 @c because we can't do the \include stuff in the manual.
4437 \include "definicions.ily"
4441 a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
4445 g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
4449 @lilypond[quote,ragged-right]
4451 \tweak self-alignment-X #-0.6
4452 #(make-dynamic-script
4453 #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})
4456 #(define-music-function
4459 #{ <>^\markup \bold \box #string #})
4463 a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
4467 g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
4471 Això té millor aspecte, però farem alguns canvis més. El
4472 glissando és difícil de veure, així que el farem més gruixut i
4473 l'aproparem als caps de les notes. Posarem la indicació
4474 metronòmica a sobre de la clau, en lloc d'anar a sobre de la
4475 primera nota. I per últim, el meu professor de composició odia
4476 les indicacions de compàs @q{C}, així que la convertirem en @q{4/4}.
4478 Malgrat això, no hem de canviar el fitxer @file{musica.ly}. Anem
4479 a substituir el nostre fitxer @file{definicions.ily} amb el següent:
4484 \tweak self-alignment-X #-0.6
4485 #(make-dynamic-script
4486 #@{ \markup @{ \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce @} #@})
4489 #(define-music-function
4492 #@{ <>^\markup \bold \box #string #@})
4497 \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
4498 \override MetronomeMark.padding = #'3
4502 \override TimeSignature.style = #'numbered
4506 \override Glissando.thickness = #3
4507 \override Glissando.gap = #0.1
4512 @lilypond[quote,ragged-right]
4514 \tweak self-alignment-X #-0.6
4515 #(make-dynamic-script
4516 #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})
4519 #(define-music-function
4522 #{ <>^\markup \bold \box #string #})
4527 \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
4528 \override MetronomeMark.padding = #'3
4532 \override TimeSignature.style = #'numbered
4536 \override Glissando.thickness = #3
4537 \override Glissando.gap = #0.1
4543 a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
4547 g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
4551 Això té un aspecte molt millor! Ara suposeu que voleu publicar
4552 aquesta peça. Al meu professor de composició no li agraden les
4553 indicacions de compàs, però jo els tinc un cert apreci. Copiarem
4556 ¡Eso tiene un aspecto mucho mejor! Ahora suponga que quiere
4557 publicar esta pieza. A mi profesor de composición no le gustan
4558 las indicaciones de compás @q{C}, pero yo les tengo cierto cariño.
4559 Copiaremos el archivo actual @file{definicions.ily} a
4560 @file{publicar-web.ily} i modificarem aquest últim fitxer. Com el
4561 propòsit d'aquesta música és produir un PDF que es mostrarà a la
4562 pantalla, també augmentarem la mida general de la sortida.
4565 %%% publicar-web.ily
4567 \tweak self-alignment-X #-0.6
4568 #(make-dynamic-script
4569 #@{ \markup @{ \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce @} #@})
4572 #(define-music-function
4575 #@{ <>^\markup \bold \box #string #@})
4577 #(set-global-staff-size 23)
4582 \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
4583 \override MetronomeMark.padding = #'3
4590 \override Glissando.thickness = #3
4591 \override Glissando.gap = #0.1
4596 @lilypond[quote,ragged-right]
4598 \tweak self-alignment-X #-0.6
4599 #(make-dynamic-script
4600 #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})
4603 #(define-music-function
4606 #{ <>^\markup \bold \box #string #})
4608 #(set-global-staff-size 23)
4612 \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
4613 \override MetronomeMark.padding = #'3
4616 \override Glissando.thickness = #3
4617 \override Glissando.gap = #0.1
4623 a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
4627 g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
4631 Ara, a la música, simplement substitueixo
4632 @code{\include "definicions.ily"} per @code{\include "publicar-web.ily"}. Per
4633 suposat, podríem fer això encara més pràctic. Podríem fer un
4634 fitxer @file{definiciones.ily} que contingués sols les definicions de
4635 @code{mpdolce} i de @code{inst}, un fitxer
4636 @file{publicar-web.ily} que contingués sols la secció
4637 @code{\layout} que es va mostrar a l'exemple, i un fitxer
4638 @file{universitat.ily} que contindria sols els ajustament per
4639 introduir la sortida que agrada al meu professor. El començament de
4640 @file{musica.ly} tindria ara aquest aspecte:
4643 \include "definiciones.ily"
4645 %%% Treure el comentari d'una sola d'aquestes línies!
4646 \include "publicar-web.ily"
4647 %\include "universitat.ily"
4650 Aquest enfocament pot ser útil fins i tot si aneu a produir sols
4651 un conjunt de particel·les. Jo utilitzo mitja dotzena de fitxers
4652 de @q{fulls d'estil} per als meus projectes. Començo tots els
4653 fitxers de música amb un @code{\include "../global.ily"}, que conté
4657 \version @w{"@version{}"}
4659 #(ly:set-option 'point-and-click #f)
4661 \include "../iniciar/iniciar-definicions.ily"
4662 \include "../iniciar/iniciar-disposicio.ily"
4663 \include "../iniciar/iniciar-capçaleres.ily"
4664 \include "../iniciar/iniciar-paper.ily"
4668 @node Altres fonts d'informació
4669 @subsection Altres fonts d'informació
4670 @translationof Other sources of information
4672 La documentació del manual de Referència de Funcionament Intern
4673 conté muntanyes d'informació sobre el LilyPond, però es pot
4674 obtenir més informació encara llegint els fitxers interns del
4675 LilyPond. Per donar-los una ullada, en primer lloc heu de buscar
4676 la carpeta corresponent al seu sistema. La ubicació d'aquesta
4677 carpeta depèn (a) de si heu aconseguit el programa LilyPond
4678 descarregant un binari precompilat des del lloc web lilypond.org o
4679 i l'heu instal·lat mitjançant un gestor de paquets (és a dir,
4680 distribuït per GNU/Linux, o instal·lat sota fink o cygwin) o si va
4681 ser compilat a partir de la font, i (b) de quin sistema operatiu
4684 @subsubsubheading Descàrrega des de lilypond.org
4691 @file{@var{CARPETA_DE_INSTAL·LACIÓ}/lilypond/usr/@/share/lilypond/current/}
4698 @file{@var{CARPETA_DE_INSTAL·LACIÓ}/LilyPond.app/Contents/@/Resources/share/lilypond/current/}
4701 o bé fent @code{cd} cap a aquest directori des del terminal, o bé
4702 mantenint polsada la tecla de Control i fent clic sobre
4703 l'aplicació del LilyPond, i escollint aquí
4704 @q{Mostrar el contingut del paquet}.
4708 Mitjançant el Explorador del Windows, dirigiu-vos a
4710 @file{@var{CARPETA_DE_INSTAL·LACIÓ}/LilyPond/usr/@/share/lilypond/current/}
4715 @subsubsubheading Instal·lant mitjançant un gestor de paquets o
4716 compilat a partir de la font
4718 Dirigiu-vos a @file{@var{PREFIX}/share/lilypond/@var{X.Y.Z}/}, on
4719 @var{PREFIX} s'ha establert pel vostre administrador de paquets o
4720 guió @code{configure}, i @var{X.Y.Z} es el número de la versió del
4725 Dins d'aquesta carpeta, les dues subcarpetes interessats són
4728 @item @file{ly/} - conté fitxers en format LilyPond
4729 @item @file{scm/} - conté fitxers en format Scheme
4732 Començarem observant alguns fitxers que estan a
4733 @file{ly/}. Obriu @file{ly/property-init.ly} amb un editor de
4734 textos. El mateix que usaria normalment per al fitxers
4735 @file{.ly} servirà perfectament. Aquest fitxer conté les
4736 definicions de totes les instruccions estàndard predefinides del
4737 LilyPond, com per exemple @code{\tieUp} i @code{\slurDotted}.
4738 Podreu veure que no són res més que definicions de variables que
4739 contenen una o diverses ordres @code{\override}. Per exemple,
4740 @code{\tieDotted} està definit de tal forma que el valor és:
4744 \override Tie.dash-period = #0.75
4745 \override Tie.dash-fraction = #0.1
4749 Si no us agraden els valors predeterminats, aquestes ordres
4750 predefinides es poden redefinir amb facilitat com qualsevol altra
4751 variable, al principi del seu fitxer de codi d'entrada.
4753 Els següents són els fitxers més útils que es troben a
4756 @multitable @columnfractions .4 .6
4759 @item @file{ly/engraver-init.ly}
4760 @tab Definicions de Contextos de gravadors
4761 @item @file{ly/paper-defaults-init.ly}
4762 @tab especificacions de valors predeterminats relacionats amb el document
4763 @item @file{ly/performer-init.ly}
4764 @tab Definicions de Contextos de interpretació
4765 @item @file{ly/property-init.ly}
4766 @tab Definicions de totes las instruccions predefinides que són comunes
4767 @item @file{ly/spanner-init.ly}
4768 @tab Definicions de les ordres predefinides relacionades amb els objectes d'extensió
4771 Altres ajustos (com les definicions de les ordres de marcatge)
4772 s'emmagatzemen com fitxers @file{.scm} (de l'Scheme). El
4773 llenguatge de programació Scheme es fa servir per proporcoinar una
4774 interfície programable en el funcionament intern del LilyPond.
4775 Qualsevol explicació addicional sobre aquests fitxers es troba de
4776 moment fora de l'àmbit d'aquest manual, perquè es requereixen
4777 coneixements del llenguatge Scheme. S'adverteix als usuaris que
4778 cal una important quantitat de coneixements tècnics o de temps per
4779 comprendre el llenguatge Scheme i aquests fitxers
4780 (vegeu @rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}).
4782 Si ja teniu aquests coneixements, els fitxers de l'Scheme que
4783 poden interessar-vos són:
4785 @multitable @columnfractions .4 .6
4788 @item @file{scm/auto-beam.scm}
4789 @tab Valors predeterminats de sub-barrat
4790 @item @file{scm/define-grobs.scm}
4791 @tab valors predeterminats de les propietats de grobs
4792 @item @file{scm/define-markup-commands.scm}
4793 @tab Especificar totes les ordres de marcatge
4794 @item @file{scm/midi.scm}
4795 @tab Ajustaments predeterminats per a la sortida MIDI
4796 @item @file{scm/output-lib.scm}
4797 @tab Ajustaments que afecten l'aspecte dels trastos, colors, alteracions, línies divisòries, etc.
4798 @item @file{scm/parser-clef.scm}
4799 @tab Definicions de les claus contemplades
4800 @item @file{scm/script.scm}
4801 @tab Ajustaments predeterminats per a les articulacions
4805 @node Ajustaments avançats amb l'Scheme
4806 @subsection Ajustaments avançats amb l'Scheme
4807 @translationof Advanced tweaks with Scheme
4809 Tot i que és possible fer moltes coses amb les ordres
4810 @code{\override} i @code{\tweak} , tenim una forma encara més
4811 poderosa de modificar el funcionament del LilyPond, mitjançant una
4812 interfície programable cap a les operacions internes del
4813 LilyPond. Es pot incorporar codi escrit en el llenguatge de
4814 programació Scheme, directament en el mecanisme de funcionament
4815 del LilyPond. Per descomptat, per fer això calen almenys uns
4816 coneixements bàsics de programació de l'Scheme, i proveïm una
4817 introducció al @rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
4819 Com exemple que il·lustra una de les moltes possibilitats, en lloc
4820 de donar a una propietat un valor constant, es pot establir al
4821 resultat d'una procediment de l'Scheme que s'invoca cada cop que
4822 el LilyPond accedeix a aquesta propietat. La propietat es pot
4823 establir dinàmicament a un valor determinat pel procediment al
4824 moment que s'invoca. En aquest exemple donem als caps de les
4825 notes un color que depèn de la seva posició dins del pentagrama.
4827 @cindex x11-color, funció, exemple de utilització
4828 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
4829 @cindex color, propietat, establir a procediment de l'Scheme
4831 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
4832 #(define (color-notehead grob)
4833 "Pinta el cap de la nota d'acord amb la seva posició a la partitura."
4834 (let ((mod-position (modulo (ly:grob-property grob 'staff-position)
4837 ;; Retorna els colors de l'arc de Sant Martí
4838 ((1) (x11-color 'red )) ; for C
4839 ((2) (x11-color 'orange )) ; for D
4840 ((3) (x11-color 'yellow )) ; for E
4841 ((4) (x11-color 'green )) ; for F
4842 ((5) (x11-color 'blue )) ; for G
4843 ((6) (x11-color 'purple )) ; for A
4844 ((0) (x11-color 'violet )) ; for B
4848 % Disposa per obtenir el color del procediment color-notehead
4849 \override NoteHead.color = #color-notehead
4850 a2 b | c2 d | e2 f | g2 a |
4854 Es poden trobar exemples addicionals que mostren la utilització
4855 d'aquestes interfícies programables, a
4856 @rextendnamed{Callback functions,Funcions de callback}.