1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
4 Translation of GIT committish: 7fdce4f39834cc8c83f176480cc1d20900eb09f8
6 When revising a translation, copy the HEAD committish of the
7 version that you are working on. For details, see the Contributors'
8 Guide, node Updating translation committishes..
13 @node Ajustament de la sortida
14 @chapter Ajustament de la sortida
15 @translationof Tweaking output
17 Aquest capítol tracta de com modificar la sortida. El LilyPond és
18 extremadament configurable; pràcticament tots els fragments de la
19 sortida es poden canviar.
22 * Elements de l'ajustament::
23 * Manual de referència de funcionament intern::
24 * Aparença dels objectes::
25 * Col·locació dels objectes::
27 * Col·lisions d'objectes::
28 * Ajustaments addicionals:.
31 @node Elements de l'ajustament
32 @section Elements de l'ajustament
33 @translationof Tweaking basics
36 * Introduccció a l'ajustament::
37 * Objectes i interfícies::
38 * Convencions de noms d'objectes i propietats::
39 * Mètodes d'ajustament::
42 @node Introducció a l'ajustament::
43 @subsection Introducció a l'ajustament::
44 @translationof Introduction to tweaks
46 L'@q{Ajustament} és un terme del LilyPond que denota els diversos
47 mètodes que l'usuari té a la seva disposició per modificar el
48 procés d'interpretació del fitxer d'entrada i canviar l'aparença
49 de la sortida impresa. Alguns trucs són molt fàcils d'usar;
50 d'altres són més complexes. Però en el seu conjunt, els mètodes
51 d'ajustament disponibles possibiliten aconseguir gairebé qualsevol
52 aparença que desitgem a la música impresa.
54 En aquesta secció estudiarem els conceptes bàsics que es
55 necessiten per comprendre l'ajustament. Més tard donarem un ampli
56 ventall d'ordres llestes per usar, que podreu simplement
57 copiar per obtenir el mateix efecte a les vostres partitures, i al
58 mateix temps mostrarem la forma de construir aquestes ordres
59 perquè podeu aprendre com desenvolupar els vostres propis trucs.
61 Abans de començar aquest capítol, potser voleu donar una ulla a la
62 secció @ref{Contextos i gravadors}, atès que els contextos, els
63 gravadors i les propietats contingudes en ells són fonamentals per
64 comprendre i construir els trucs.
66 @node Objectes i interfícies
67 @subsection Objectes i interfícies
68 @translationof Objects and interfaces
72 @cindex objecte d'extensió
74 @cindex propietats d'objectes
75 @cindex objecte, propietats de
76 @cindex layout (disposició), objecte de
77 @cindex objecte de disposició (layout)
79 L'ajustament consisteix de modificar el funcionament i estructura
80 interna del programa LilyPond, per la qual cosa en primer lloc
81 introduirem alguns termes que s'usen per descriure aquestes
82 operacions i estructures internes.
84 El terme @q{Objecte} és un terme genèric que s'usa per referir-se
85 a la multitud d'estructures internes que el LilyPond construeix
86 durant el processament d'un fitxer d'entrada. Així, quan es troba
87 una ordre com ara @code{\new Staff}, es construeix un objecte
88 no del tipus @code{Staff}. Així doncs, aquest objecte
89 @code{Staff} conté totes les propietats associades amb aquest
90 pentagrama en particular, per exemple, el seu nom i la seva
91 armadura, a més d'altres detalls dels gravadors que s'han assignat
92 perquè operin dins del context del pentagrama. De forma semblant,
93 hi ha objectes que emmagatzemen les propietats de tots els altres
94 contextos, com ara objectes de @code{Voice}, objectes de
95 @code{Score}, objectes de @code{Lyrics}, així com objectes que
96 representen tots els elements notacionals com ara línies
97 divisòries, caps de les notes, lligadures, indicacions dinàmiques,
98 etc. Cada objecte té el seu propi conjunt de valors de
101 Certs tipus d'objectes reben noms especials. Els objectes que
102 representen elements de notació sobre la sortida impresa com ara
103 caps de notes, pliques, lligadures d'expressió i d'unió,
104 digitacions, claus, etc., reben el nom de @q{Objectes de
105 presentació}, sovint coneguts com @q{Objectes gràfics}, o
106 abreujadament @q{Grobs}. Encara són objectes en el sentit genèric
107 que hem mencionat, i també tots ells tenen propietats associades,
108 com la seva posició, mida, color, etc.
110 Certs objectes de presentació són encara més especialitzats. Les
111 lligadures de fraseig, els reguladors, les indicacions d'octava
112 alta i baixa, i molts altres objectes gràfics on estan situats en
113 un sol lloc: tenen un punt d'inici, un punt de final, i potser
114 altres propietats relacionades amb la seva formam. Els objectes
115 amb una forma estesa com aquests, reben el nom de «Objectes de
116 extensió» o @q{Spanners}.
118 Encara falta per explicar que són les @q{Interfícies}. Molts
119 objectes, tot i ser força diferents, comparteixen funcionalitats
120 que s'han de processar de la mateixa manera. Per exemple, tots
121 els objectes gràfics tenen un color, una mida, una posició, etc.,
122 i totes aquestes propietats es processen de la mateixa forma
123 durant la interpretació del fitxer d'entrada per part del
124 LilyPond. Per simplificar aquestes operacions internes, aquestes
125 accions i propietats comuns s'agrupen en un objecte anomenat
126 @code{grob-interface}, interfície de grob. Hi ha moltes altres
127 agrupacions de propietats comuns com aquesta, i cada una rep un
128 nom que acaba en @code{interface}. En total hi ha més de 100
129 interfícies d'aquest tipus. Veurem més endavant perquè és
130 d'interès i d'utilitzar per a l'usuari.
132 Aquest són, doncs, els termes principals relatius als objectes que
133 utilitzarem en aquest capítol.
135 @node Convencions de noms d'objectes i propietats
136 @subsection Convencions de noms d'objectes i propietats
137 @translationof Naming conventions of objects and properties
139 @cindex nomenclatura, convencions de, per a objectes
140 @cindex nomenclatura, convencions de, per a propietats
141 @cindex objectes, convencions de nomenclatura
142 @cindex propietats, convencions de nomenclatura
144 Ja hem vist certes convencions de nomenclatura d'objectes, a la
145 secció @ref{Contextos i gravadors}. En aquest lloc, per a més
146 fàcil referència, presentem una llista dels tipus d'objectes i
147 propietats més comuns, junt amb les convencions segons les quals
148 reben el seu nom, i un parell d'exemples de noms reals. Hem
149 utilitzat una @q{A} majúscula per denotar els caràcters alfabètics
150 en majúscules, i @q{aaa} per qualsevol nombre de caràcters
151 alfabètics en minúscules. Altres caràcters s'utilitzen
152 literalment tal com estan.
154 @multitable @columnfractions .33 .33 .33
155 @headitem Objecte o tipus de propietat
156 @tab Convenció de nomenclatura
159 @tab Aaaa o AaaaAaaaAaaa
160 @tab Staff, GrandStaff
161 @item Objectes de presentació
162 @tab Aaaa o AaaaAaaaAaaa
165 @tab Aaaa_aaa_engraver
166 @tab Clef_engraver, Note_heads_engraver
168 @tab aaa-aaa-interface
169 @tab grob-interface, break-aligned-interface
170 @item Propietats de contextos
171 @tab aaa o aaaAaaaAaaa
172 @tab alignAboveContext, skipBars
173 @item Propietats d'objectes de presentació
174 @tab aaa o aaa-aaa-aaa
175 @tab direction, beam-thickness
178 Com podrem veure en breu, les propietats de diferents tipus
179 d'objecte es modifiquen per part de diferents ordres; així
180 doncs, és útil poder reconèixer el tipus d'objectes i propietats
181 a partir dels seus noms.
183 @node Mètodes d'ajustament
184 @subsection Mètodes d'ajustament
185 @translationof Tweaking methods
187 @cindex ajustament, mètodes de
189 @strong{L'ordre \override}
195 * L'ordre overrideProperty::
199 @node L'ordre override
200 @unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}override}
201 @translationof The override command
203 @cindex override, ordre
204 @cindex override (sobreescriptura), sintaxi de
209 Ja hem vist les ordres @code{\set} i @code{\with}, que
210 s'usen per canviar les propietats dels @strong{contextos} i per
211 treure o posar @strong{gravadors}, a
212 @ref{Modificar les propietats dels contextos} i
213 @ref{Afegir i eliminar gravadors}. Ara hem d'examinar algunes
214 altres ordres importants.
216 L'ordre que canvia les propietats dels @strong{objectes de
217 presentació} és @code{\override}. Atès que aquesta ordre ha
218 de modificar propietats internes que es troben a un lloc profund
219 dins del LilyPond, la seva sintaxi no és tan simple com la de la
220 resta de les ordres que hem usat fins ara. Heu de saber
221 exactament quina propietat, de quin objecte i en quin context s'ha
222 de modificar, i quin ha de ser el seu nou valor. Vegem com es fa.
224 La sintaxi genèrica d'aquesta ordre és:
227 \override @var{Context}.@var{ObjecteDePresentació}.@var{propietat-de-presentació} =
232 Això establirà la propietat de nom
233 @var{propietat-de-presentació} de l'objecte de presentació amb el
234 nom @var{ObjecteDePresentació}, que és membre del context
235 @var{Context}, al valor @var{valor}.
237 El @var{context} es pot ometre (i normalment així es fa) quan el
238 context requerit es troba implicat sense ambigüitat i és un dels
239 contextos del nivell més baix, és a dir: @code{Voice},
240 @code{ChordNames} o @code{Lyrics}, i l'ometrem a molts dels
241 exemples següents. Veurem més endavant quan s'ha d'especificar.
243 Les últimes seccions tracten de forma exhaustiva les propietats i
244 els seus valors, vegeu @ref{Tipus de propietats}. Però en aquesta
245 secció usarem sols unes quantes propietats i valors senzills que
246 siguin fàcils d'entendre, per il·lustrar el format i la
247 utilització d'aquestes ordres.
249 Les expressions principals del LilyPond són elements musicals com
250 ara notes, duracions i elements d'etiquetatge. Les expressions
251 més bàsiques com ara números, cadenes de caràcters i llistes es
252 processen en el @q{mode del Scheme}, que s'invoca mitjançant el
253 prefix @samp{#} escrit abans del valor. Tot i que els valors
254 poden tenir a vegades una representació vàlida en el mode de
255 música del LilyPond, aquest manual utilitza sempre @samp{#} per a
256 l'escriptura, per coherència. Per veure més informació sobre el
257 mode del Scheme, consulteu
258 @rextendnamed{LilyPond Scheme syntax,Sintaxi de l'Scheme del LilyPond}.
260 @code{\override} és l'ordre d'ús més comú dins dels
261 ajustaments, i durant la major part de la resta d'aquest capítol
262 mostrarem presentarem exemples de com es fa servir. A continuació
263 hi ha un exemple senzill per canviar el color d'un cap:
265 @cindex color, propietat, exemple
266 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
268 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
270 \override NoteHead.color = #red
272 \override NoteHead.color = #green
278 @unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}revert}
279 @translationof The revert command
281 @cindex revert, ordre
286 Un cop sobreescrita, la propietat reté el seu nou valor fins que
287 es sobreescriu de nou o es troba una ordre
288 @code{\revert}. L'ordre @code{\revert} té la sintaxi
289 següent i fa que el valor de la propietat es retorni al seu valor
290 predeterminat original; observeu que no serà el seu valor previ si
291 s'han utilitzat diverses ordres @code{\override}.
294 \revert @var{Context}.@var{ObjecteDePresentació}.@var{propietat-de-presentació}
297 Un cop més, igual que @var{Context} dins de l'ordre
298 @code{\override}, amb freqüència no cal especificar el
299 @var{Context}. S'ometrà en molts dels exemples següents.
300 Aquí retornem el color del cap al valor predeterminat per a les
303 @cindex color, propietat, exemple
304 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
306 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
308 \override NoteHead.color = #red
310 \override NoteHead.color = #green
312 \revert NoteHead.color
318 @unnumberedsubsubsec El prefix @code{@bs{}once}
319 @translationof The once prefix
324 Tant l'ordre @code{\override} com @code{\set} es poden
325 precedir per @code{\once}. Això fa que la següent ordre
326 @code{\override} o @code{\set} sigui efectiva sols durant el temps
327 musical en curs i abans que la propietat torni a tenir un altre
328 cop el seu valor anterior (que pot ser diferent del seu valor
329 predeterminat si encara s'està aplicant una altra ordre
330 @code{\override} de sobreescriptura). Utilitzant el mateix
331 exemple, podem canviar el color d'una sola nota de la manera
334 @cindex color, propietat, exemple
335 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
337 @lilypond[quote,verbatim,relative=1]
339 \override NoteHead.color = #red
341 \once \override NoteHead.color = #green
343 \revert NoteHead.color
347 El prefix @code{\once} també es pot usar davant de moltes
348 ordres predefinides per limitar el seu efecte a un sol
351 @lilypond[quote,verbatim,relative=1]
360 Tot i així, les ordres predefinides de la forma
361 @code{\@dots{}Neutral},
362 @code{\@dots{}Off} i @code{\un@dots{}} utilitzen
363 internament @code{\revert} en comptes de @code{\override},
364 per la qual cosa afegir @code{\once} com a prefix ací no té cap
367 @node L'ordre overrideProperty
368 @unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}overrideProperty}
369 @translationof The overrideProperty command
371 @cindex overrideProperty, ordre
373 @funindex \overrideProperty
374 @funindex overrideProperty
376 Hi ha una altra forma per a l'ordre de sobreescriptura,
377 @code{\overrideProperty}, que ocasionalment és necessària. La
378 mencionem ací amb un propòsit d'exhaustivitat, però per veure més
380 @rextendnamed{Difficult tweaks,Ajustaments difícils}.
381 @c Maybe explain in a later iteration -td
384 @unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}tweak}
385 @translationof The tweak command
392 La última ordre d'ajustament que està disponible és
393 @code{\tweak}. S'ha d'utilitzar quan diversos objectes tenen lloc
394 al mateix moment musical però sols volem canviar les propietats
395 d'alguns d'ells, com una sola nota dins d'un acord. L'ús de
396 @code{\override} per a la sobreescriptura afectaria a totes les
397 notes de l'acord, mentre que @code{\tweak} afecta sols al següent
398 element del flux d'entrada.
400 Vet aquí un exemple. Suposeu que volem canviar la mida del cap
401 de la nota intermèdia (el Mi) a un acord de Do major. En primer
402 lloc, vegem el que faria @code{\once \override}:
404 @cindex font-size, propiedad, ejemplo
405 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
407 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
409 \once \override NoteHead.font-size = #-3
414 Veiem que la sobreescriptura amb override afecta a @emph{tots} els
415 caps de les notes de l'acord. Això és així perquè totes les notes
416 d'un acord passen en el mateix @emph{moment musical}, i l'acció de
417 @code{\once} és aplicar la sobreescriptura a tots els objectes de
418 presentació del tipus especificat que passen en el mateix moment
419 musical que la pròpia ordre de sobreescriptura @code{\override}.
421 L'ordre @code{\tweak} opera d'una manera diferent. Actua
422 sobre l'element immediatament següent dins del flux d'entrada. En
423 la seva forma més senzilla és efectiu sols sobre objectes que es
424 creen directament a partir de l'element següent, en essència els
425 caps i les articulacions.
427 Així doncs, tornant al nostre exemple, la mida de la nota
428 intermèdia es canviaria de la forma següent:
430 @cindex font-size, propietat, exemple
431 @cindex @code{\tweak}, exemple
433 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
435 <c \tweak font-size #-3 e g>4
438 Observeu que la sintaxi de @code{\tweak} no és igual que la de
439 @code{\override}. El context no s'ha d'especificar; de fet, es
440 generaria un error si es fa. Tant el context com l'objecte de
441 presentació estan implícits pel següent element del flux
442 d'entrada. Observeu també que no ha d'haver un signe d'igual. En
443 conseqüència la sintaxi de l'ordre @code{\tweak} en la seva
447 \tweak @var{propietat-de-presentació} #@var{valor}
450 Una ordre @code{\tweak} també es pot usar per modificar sols
451 una d'una sèrie d'articulacions, com es mostra aquí:
453 @cindex color, propietat, exemple
454 @cindex @code{\tweak}, exemple
456 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
458 -\tweak color #red ^"Red"
459 -\tweak color #green _"Green"
463 Observeu que l'ordre @code{\tweak} ha de venir precedida
464 d'una marca d'articulació perquè la pròpia expressió ajustada s'ha
465 d'aplicar com una articulació. En el cas de més d'una
466 sobreescriptura de direcció
467 (@code{^} o @code{_}), guanya la sobreescriptura ubicada més a
468 l'esquerra perquè s'aplica en últim lloc.
470 @cindex @code{\tweak}, Accidental
471 @cindex @code{\tweak}, objecte de disposició específic
473 Els objectes com ara pliques i alteracions accidentals es creen
474 més tard, i no directament a partir de l'esdeveniment que ve a
475 continuació. Per aquesta causa és possible utilitzar
476 @code{\tweak} sobre aquests objectes creats indirectament
477 mitjançant el nomenament explícit de l'objecte de presentació,
478 sempre i quan el LilyPond pugui rastrejar el seu origen fins
479 l'esdeveniment original:
481 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
482 <\tweak Accidental.color #red cis4
483 \tweak Accidental.color #green es
487 Aquesta forma extensa de l'ordre @code{\tweak} es pot
490 \tweak @var{objecte-de-presentació}.@var{propietat-de-presentació} @var{valor}
493 @cindex grups especials niuats
494 @cindex tresets niuats
495 @cindex claudàtor de grup excedent
496 @cindex claudàtor de treset
497 @cindex grup excedent, claudàtor de
498 @cindex treset, claudàtor de
500 @funindex TupletBracket
502 L'ordre @code{\tweak} també es pot usar per canviar
503 l'aparença d'un sol d'un conjunt de grups excedents niuats que
504 comencin en el mateix instant musical. Al següent exemple, el
505 claudàtor de treset llarg i el primer dels tres claudàtors curts
506 comencen al mateix moment musical, i per això qualsevol ordre
507 @code{\override} s'aplicaria als dos. A l'exemple s'usa
508 @code{\tweak} per distingir entre ells. La primera ordre
509 @code{\tweak} especifica que el claudàtor del treset llarg s'ha de
510 col·locar a dalt de les notes i el segon especifica que el número
511 del treset s'ha d'imprimir en vermell sobre el claudàtor del primer
514 @cindex @code{\tweak}, exemple
515 @cindex direction, propietat, exemple
516 @cindex color, propietat, exemple
518 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim,fragment,relative=2]
522 \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
523 \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
524 \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
528 Si els grups niuats no comence al mateix moment, la seva aparença
529 es pot modificar de la forma usual mitjançant ordres
532 @cindex text, propietat, exemple
533 @cindex tuplet-number, funció, exemple
534 @cindex transparent, propietat, exemple
535 @cindex TupletNumber, exemple de sobreescriptura
537 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim,fragment,relative=1]
538 \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
539 \once \override TupletNumber.text = #tuplet-number::calc-fraction-text
543 \once \override TupletNumber.transparent = ##t
544 \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
545 \tuplet 3/2 { c8[ c c] }
551 Referència de la notació:
552 @rusernamed{The tweak command,L'ordre tweak}.
555 @node Manual de referència de funcionament intern
556 @section Manual de referència de funcionament intern
557 @translationof The Internals Reference manual
559 @cindex Referència de funcionament intern
562 * Propietats dels objectes de presentació::
563 * Propietats de les interfícies::
564 * Tipus de propietats::
567 @node Propietats dels objectes de presentació
568 @subsection Propietats dels objectes de presentació
569 @translationof Properties of layout objects
571 @cindex propietats dels objectes de presentació
572 @cindex propietats dels grobs
573 @cindex grobs, propietats de
574 @cindex presentació, propietats dels objectes de
575 @cindex Referència de funcionament intern
577 Suposeu que teniu una partitura amb una lligadura d'expressió que
578 per al vostre gust és massa fina i voleu dibuixar-la una mica més
579 gruixuda. Com heu de procedir? Ja sabeu, per les afirmacions
580 anteriors sobre la flexibilitat del LilyPond, que aquests tipus de
581 coses es poden fer, i segurament penseu que una certa ordre
582 de sobreescriptura @code{\override} serà necessària. Però, hi ha
583 una propietat de gruix per a les lligadures? I si n'hi ha, com es
584 pot modificar? Aquí és on intervé el Manual de Funcionament
585 Intern. Conté tota la informació que necessiteu per construir
586 aquesta ordre i totes les ordres @code{\override} de sobreescriptura.
588 Un advertiment abans de dirigir la nostra mirada cap a la
589 referència de funcionament intern. Aquest és un document de
590 @strong{referència}, el que significa que hi ha poques o cap
591 explicació en ell: el seu propòsit és presentar la informació de
592 forma precisa i concisa. Per tant, us pot semblar descoratjador
593 inicialment. No us preocupeu! La guia i les explicacions que
594 presentem aquí us permetran extraure la informació de la
595 referència de funcionament intern per sí mateix amb tans sols una
598 @cindex sobreescriptura, exemple de
599 @cindex Referència de Funcionament Intern, exemple d'utilització
600 @cindex @code{\addlyrics}, ejemplo
602 Utilitzem un exemple concret amb un senzill fragment de música real:
604 @c Mozart, duo, núm. 7 de La Flauta Màgica
606 @lilypond[quote,verbatim,relative=2]
611 r4 bes8 bes[( g]) g |
612 g8[( es]) es d[( f]) as |
616 The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
621 Suposeu ara que decidim que ens agraden les lligadures una mica
622 més gruixudes. És possible? La lligadura és, certament, un
623 objecte de presentació, així que la qüestió és @q{Hi ha una
624 propietat pertanyent a les lligadures d'expressió que controli el
625 seu gruix?} Per respondre a aquesta pregunta hem de mirar el
626 manual de Referència de Funcionament Intern, abreujadament
627 RFI.@footnote{@strong{IR} (Internals Reference) en anglès}
629 El RFI de la versió del LilyPond que esteu usant es pot trobar a
630 la pàgina web del LilyPond a @uref{http://lilypond.org}. Aneu a
631 la pàgina de documentació i seguiu l'enllaç Manual de Referència
632 de Funcionament Intern (RFI). Per als nostres propòsits
633 pedagògics fora millor que utilitzéssiu la versió en HTML, no la
634 @q{en una sola pàgina} ni el PDF. Perquè els següents paràgrafs
635 tinguin algun sentit haureu de consultar-lo realment al mateix
638 @c Link names in English as those pages are not yet translated. FV
639 Sota el encapçalament @strong{Top} podreu veure cinc enllaços.
640 Seleccioneu l'enllaç @emph{Backend}, que és don es troba la
641 informació sobre els objectes de presentació. Un cop aquí, sota
642 el encapçalament @strong{Backend}, seguiu l'enllaç @emph{All
643 layout objects}. La pàgina que apareix relaciona tots els
644 objectes de presentació que s'usen en la vostra versió del
645 LilyPond, en ordre alfabètic. Seguiu l'enllaç Slur (lligadura
646 d'expressió), i apareixeran relacionades les propietats de les
647 lligadures d'expressió o Slurs.
649 Una forma alternativa de trobar aquesta pàgina és a partir de la
650 Referència de la Notació. A una d'aquestes pàgines que tracten de
651 les lligadures d'expressió, podreu trobar un enllaç al manual de
652 referència del funcionament intern. Aquest enllaç us portarà
653 directament a aquesta pàgina, tot i que si teniu una idea del nom
654 de l'objecte de presentació que preteneu ajustar, us resultarà més
655 fàcil anar directament al RFI i buscar allà.
657 Aquesta pàgina sobre les lligadures d'expressió dins del manual
658 RFI ens diu en primer lloc que els objectes Slur es creen
659 mitjançant el gravador Slur_engraver. A continuació relaciona els
660 ajustos estàndard. Navegueu per ells buscant una propietat que
661 pugui controlar el gruix de les lligadures, i trobareu
664 @code{thickness} (number)
666 Line thickness, generally measured in @code{line-thickness}
669 Això promet ser una bona opció per canviar el gruix. Ens diu
670 que el valor de @code{thickness} és un simple @emph{nombre}, que
671 el valor predeterminat és 1.2, i que les unitats estan dins d'una
672 altra propietat nomenada @code{line-thickness}.
674 Com hem dit abans, hi ha enter poques i cap explicació en el RFI,
675 però ja tenim informació suficient per a provar a canviar el gruix
676 de la lligadura. Veiem que el nom de l'objecte de presentació és
677 @code{Slur}, que el nom de la propietat que hem de canviar és
678 @code{thickness} i que el nou valor ha de ser un nombre més gran
679 que 1.2 si volem fer les lligadures més gruixudes.
681 Ara podem contruir l'ordre de sobreescriptura
682 @code{\override} simplement mitjançant la substitució dels valors
683 que hem trobar per als noms, ometent el context. Usarem un valor
684 molt gran per al gruix al principi, per estar segurs que
685 l'ordre està funcionant. Obtenim el següent:
688 \override Slur.thickness = #5.0
691 No oblideu i@tie{}@code{#} abans del valor nou!
693 La pregunta final és @q{On s'ha de col·locar aquesta ordre?}
694 Tot i que ens falta seguretat i encara estem aprenent, la millor
695 resposta és: @{Dins de la música, abans de la primera lligadura i
696 a prop d'ella.} Fem-lo així:
698 @cindex Slur, exemple de sobreescriptura
699 @cindex thickness, propietat, exemple
701 @lilypond[quote,verbatim,relative=2]
706 % Increase thickness of all following slurs from 1.2 to 5.0
707 \override Slur.thickness = #5.0
708 r4 bes8 bes[( g]) g |
709 g8[( es]) es d[( f]) as |
713 The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
719 i podem veure que la lligadura és, sense dubte, més gruixuda.
721 Així doncs, aquesta és la forma bàsica de construir ordres
722 @code{\override} o de sobreescriptura. Hi ha unes quantes
723 complicacions més amb les quals ens trobarem a seccions
724 posteriors, però ara coneixeu tots els principis essencials que
725 necessiteu per fer-lo vos mateix (tot i que necessiteu encara
726 quelcom més de pràctica). Els exemples següents us proporcionaran
729 @subsubsubheading Cerca del context
731 @cindex context, trobar
732 @cindex context, cercar el, correcte
734 Però en primer lloc, què hagués passat si haguéssim hagut
735 d'especificar el context? Quin seria? Podem suposar que les
736 lligadures estan al context Veu, per estar clarament associats de
737 manera estreta amb les línies individuals de música, però, podem
738 estar segurs? Per esbrinar-ho, anem de nou a l'inici de la pàgina
739 del RFI que descriu les lligadures d'expressió (Slur), on diu
740 @q{Slur objects are created by: Slur engraver} («Els objectes de
741 lligadura d'expressió es creen per: el gravador Slur»). Així
742 doncs, les lligadures d'expressió es creen en qualsevol context en
743 el qual es trobi el gravador @code{Slur_engraver}. Seguiu
744 l'enllaç a la pàgina del gravador @code{Slur_engraver}. Al final
745 del tot, diu que el gravador @code{Slur_engraver} és part de set
746 contextos de veu, incloent-hi el context de veu estàndard,
747 @code{Voice}, per la qual cosa la nostra suposició és correcta. I
748 atès que @code{Voice} és un dels contextos de més baix nivell que
749 es troba implícit sense ambigüitat pel fet que estem escrivint
750 notes, podem ometre'l en aquest lloc concret.
752 @subsubsubheading Sobreescriptura per un sol cop
754 @cindex sobreescriptura por un sol cop
755 @cindex once override
760 Com es pot veure, @emph{totes} les lligadures són més gruixudes a
761 l'últim exemple. Però, i si voléssim que sols la primera
762 lligadura fos més gruixuda? Això s'aconsegueix amb l'ordre o
763 prefix @code{\once}. Col·locant immediatament abans de
764 l'ordre @code{\override} s'aconsegueix que sols canviï la
765 lligadura que comença a la nota @strong{immediata següent}. Si la
766 nota immediata següent no inicia una lligadura, l'ordre no
767 té cap efecte en absolut: no es recorda fins que es trobi alguna
768 lligadura, simplement s'ignora. Així dons l'ordre que porta
769 @code{\once} s'ha de reposicionar de la forma següent:
771 @cindex Slur, exemple de sobreescriptura
772 @cindex thickness, propietat, exemple
774 @lilypond[quote,verbatim,relative=2]
780 % Increase thickness of immediately following slur only
781 \once \override Slur.thickness = #5.0
783 g8[( es]) es d[( f]) as |
787 The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
793 Hem fet que ara sols la primera lligadura sigui més gruixuda.
795 L'ordre o prefix @code{\once} també es pot usar abans de
798 @subsubsubheading Recuperació de l'ajust
801 @cindex predeterminades, recuperar las propietats
806 Finalment, i si volguéssim que sols les dues primeres lligadures
807 fossin més gruixudes? En fi, podríem usar dues ordres, cada
808 una d'elles precedida pel prefix @code{\once}, situades
809 immediatament abans de cada una de les notes en les quals comencen
812 @cindex Slur, exemple de sobreescriptura
813 @cindex thickness, propietat, exemple
815 @lilypond[quote,verbatim,relative=2]
821 % Increase thickness of immediately following slur only
822 \once \override Slur.thickness = #5.0
824 % Increase thickness of immediately following slur only
825 \once \override Slur.thickness = #5.0
826 g8[( es]) es d[( f]) as |
830 The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
836 o podríem ometre l'ordre o prefix @code{\once} i utilitzar l'ordre
837 @code{\revert} (restablir) per revertir la propietat del gruix,
838 @code{thickness}, al seu valor predeterminat després de la segona
841 @cindex Slur, exemple de sobreesriptura
842 @cindex thickness, propietat, exemple
844 @lilypond[quote,verbatim,relative=2]
850 % Increase thickness of all following slurs from 1.2 to 5.0
851 \override Slur.thickness = #5.0
854 % Revert thickness of all following slurs to default of 1.2
855 \revert Slur.thickness
860 The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
866 L'ordre @code{\revert} es pot utilitzar per revertir qualsevol
867 propietat que s'hagi canviat amb @code{\override} al seu valor
868 predeterminat. Podeu utilitzar el mètode que millor s'adapti a
871 Així finalitza la nostra ordre al manual de RFI, i el mètode
872 bàsic d'ajustament. A continuació, a les últimes seccions
873 d'aquest capítol, trobareu diversos exemples, en part per
874 introduir-vos a algunes de les possibilitats addicionals del
875 manual RFI, i en part per proporcionar-vos més pràctica sobre com
876 extraure informació d'ell. Aquests exemples aniran contenint cada
877 cop menys paraules de guia i explicació.
879 @node Propietats de les interfícies
880 @subsection Propietats de les interfícies
881 @translationof Properties found in interfaces
884 @cindex Propietats dels interfaces
885 @cindex interfaces, propietats
887 Suposeu ara que volem imprimir la lletra de la cançó en
888 cursiva. Quina forma d'ordre @code{\override} necessitem per
889 fer-lo? En primer lloca mirem a la pàgina del RFI que relaciona
890 tots els objectes, @q{All layout objects}, com abans, i busquem un
891 objecte que pugui controlar la lletra de la cançó. Trobem
892 @code{LyricText}, que sembla adequat. En seguir aquest enllaç es
893 presenten les propietats ajustables per al text de la lletra.
894 Aquestes propietats inclouen @code{font-series} i
895 @code{font-size}, però res que podem usar per ajustar una forma
896 cursiva. La causa d'això és que la propietat de la forma és
897 comuna a tots els objectes de tipus de lletra, i per tant, en
898 comptes de incloure-la en cada un dels objectes de presentació,
899 s'agrupa junt amb altres propietats comunes similars i es deposita
900 en un @strong{Interface}, la interfície dels tipus de lletra
901 @code{font-interface}.
903 Així doncs, ara necessitem aprendre com trobar les propietats de
904 les interfícies, i descobrir quins objectes usen aquestes
905 propietats de la interfície.
907 Mireu de nou la pàgina del RFI que descriu a LyricText. Al final
908 de la pàgina hi ha una llista d'enllaços a les interfícies que
909 LyricText contempla. La llista té set elements, entre ells
910 @code{font-interface}. En seguir aquest enllaça arribem a les
911 propietats associades amb aquesta interfície, que també són
912 propietats de tots els objectes que la porten, entre ells LyricText.
914 Ara veiem totes les propietats ajustables per l'usuari que
915 controlen els tipus de lletra, entre elles
916 @code{font-shape(symbol)}, on @code{symbol} es pot establir a
917 @code{upright} (recta), @code{italics} (cursiva) o @code{caps}
918 (majúscules petites).
920 Observareu que @code{font-series} i @code{font-size} també es
921 troben mencionades aquí. Això immediatament fa que es plantegi la
922 pregunta: Perquè estan les propietats comunes de tipografia
923 @code{font-series} i @code{font-size} mencionades sota
924 @code{LyricText} així com sota la interfície @code{font-interface}
925 però @code{font-shape} no ho està? La resposta és que
926 @code{font-series} i @code{font-size} es canvien a partir dels
927 seus valor predeterminats globals quan es crea un objecte
928 @code{LyricText}, però @code{font-shape} no ho fa. Llavors els
929 elements de la llista @code{LyricText} us indiquen els valors per
930 a aquestes dues propietats que són d'aplicació per a
931 @code{LyricText}. Altres objectes que prenen en compte
932 @code{font-interface} establiran aquestes propietats de forma
933 diferent quan es creen.
935 Vegem si ara podem construir l'ordre @code{\override} per
936 canviar la lletra a cursiva. L'objecte és @code{LyricText}, la
937 propietat és @code{font-shape} i el valor és @code{italic}. Com
938 abans, ometrem el context.
940 Com a nota a part, tot i que és important, observeu que certes
941 propietats prenen valors que són símbols, com ara @code{italic}, i
942 han d'anar precedits d'un apòstrof, @code{'}. Els símbols es
943 llegeixen a continuació internament.
945 Com a nota a part, tot i que és important, observeu que certes
946 propietats prenen valors que són símbols, com ara @code{italic}, i
947 han d'anar precedits d'un apòstrof, @code{'}. Els símbols es
948 llegeixen a continuació internament per part del LilyPond. Tingueu
949 en compte la diferència amb les cadenes de text arbitràries, que
950 apareixeran com a @code{"una cadena de text"}; per veure més
951 detalls sobre els símbols i les cadenes, consulteu
952 @rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
954 Així doncs, l'ordre @code{\override} necessària per imprimir la
955 lletra en cursiva és:
958 \override LyricText.font-shape = #'italic
962 Això s'ha d'escriure just davant de la lletra a la qual ha
963 d'afectar, d'aquesta forma:
965 @cindex font-shape, propietat, exemple
966 @cindex italic, exemple
967 @cindex LyricText, exemple de sobreescriptura
968 @cindex @code{\addlyrics}, exemple
970 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
975 r4 bes8 bes[( g]) g |
976 g8[( es]) es d[( f]) as |
980 \override LyricText.font-shape = #'italic
981 The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion
987 i tota la lletra s'imprimeix en cursiva.
989 @warning{Dins de la lletra, deixeu sempre espais entre la síl·laba
990 final i el claudàtor de tancament.}
994 @rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
996 @node Tipus de propietats
997 @subsection Tipus de propietats
998 @translationof Types of properties
1000 @cindex propietats, tipus de
1002 Fins ara hem vist dos tipus de propietat: @code{número} i
1003 @code{símbol}. Perquè sigui vàlid, el valor que es dóna a una
1004 propietat ha de ser del tipus correcte i obeir les regles d'aquest
1005 tipus. El tipus de la propietat es mostra sempre entre parèntesis
1006 després del nom de la propietat al RFI. Vet aquí una llista dels
1007 tipus que us caldrà, junt amb les regles d'aquest tipus, i alguns
1008 exemples. Heu d'escriure sempre un símbol amb coixinet, @code{#},
1009 per suposat, davant d'aquests valors quan s'introdueixen a
1010 l'ordre @code{\override}, fins i tot si el propi valor ja
1011 comença per@tie{}@code{#}. Sols oferim aquí exemples per a
1012 constants; si voleu calcular un valor usant l'Scheme, consulteu
1013 @rextendnamed{Calculations in Scheme,Càlculs a l'Scheme}.
1015 @multitable @columnfractions .2 .45 .35
1016 @headitem Tipus de propietat
1020 @tab Vertader o Fals, representat per #t o #f
1021 @tab @code{#t}, @code{#f}
1022 @item Dimensió (en espais de pentagrama)
1023 @tab Un nombre decimal (en unitats d'espais de pentagrama)
1024 @tab @code{2.5}, @code{0.34}
1026 @tab Una constant vàlida de direcció o el seu equivalent numèric
1027 (@code{0} o @code{CENTER} indiquen una direcció neutra)
1028 @tab @code{LEFT}, @code{CENTER}, @code{UP},
1029 @code{1}, @w{@code{-1}}
1031 @tab Un nombre enter positiu
1032 @tab @code{3}, @code{-1}
1034 @tab Una seqüència de constants o símbols separats per espais,
1035 tancat entre parèntesis
1036 i precedit d'un apòstrof o cometa simple
1037 @tab @code{'(left-edge staff-bar)}, @code{'(1)}, @code{'()},
1038 @code{'(1.0 0.25 0.5)}
1040 @tab Qualsevol element vàlid d'etiquetatge de text
1041 @tab @code{\markup @{ \italic "cresc." @}}, @code{"gralla"}
1043 @tab Una fracció de rodona construïda amb la funció make-moment
1044 @tab @code{(ly:make-moment 1/4)},
1045 @code{(ly:make-moment 3/8)}
1047 @tab Qualsevol valor positiu o negatiu, possiblement decimal
1048 @tab @code{3}, @w{@code{-2.45}}
1049 @item Parella (de nombres)
1050 @tab Dos nombres separats per un @q{espai . espai}, tancat entre parèntesis i precedit per un apòstrof
1051 @tab @code{'(2 . 3.5)}, @code{'(0.1 . -3.2)}
1053 @tab Qualsevol del conjunt de símbols permesos per a aquesta propietat, precedit d'un apòstrof
1054 @tab @code{'italic}, @code{'inside}
1056 @tab Un procediment o @code{#f} per no produir cap acció
1057 @tab @code{bend::print}, @code{ly:text-interface::print},
1061 tancades entre @code{#(}@dots{}@code{)}.
1062 @tab @code{#(#t #t #f)}
1067 @rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
1070 @node Aparença dels objectes
1071 @section Aparença dels objectes
1072 @translationof Appearance of objects
1074 Ara anem a posar en pràctica el que hem après amb uns quants
1075 exemples que mostren com es poden usar els ajustaments per canviar
1076 l'aspecte de la música impresa.
1079 * Visibilitat i color dels objectes::
1080 * Mida dels objectes::
1081 * Longitud i gruix dels objectes::
1084 @node Visibilitat i color dels objectes
1085 @subsection Visibilitat i color dels objectes
1086 @translationof Visibility and color of objects
1088 Dins d'un ús educatiu de la música, podríem desitjar imprimir una
1089 partitura amb certs elements omesos com a exercici per a l'alumne,
1090 a qui se'l demana que els completi. Com a exemple senzill,
1091 suposem que l'exercici és escriure les línies divisòries que
1092 falten a un fragment musical. Però les línies divisòries
1093 normalment s'insereixen automàticament. Com fem perquè no
1096 Abans d'embolicar-nos amb això, recordem que les propietats dels
1097 objectes s'agrupen en el que hem anomenat @emph{interfaces} (vegeu
1098 @ref{Propietats de les interfícies}). Això és simplement agrupar
1099 les propietats que es poden usar juntes per ajustar un objecte
1100 gràfic: si cal una d'elles per a un objecte, també les altres.
1101 Així, certs objectes usen les propietats d'algunes interfícies,
1102 uns altres usen les d'unes altres interfícies. Les interfícies
1103 que contenen les propietats que un determinat objecte gràfic
1104 (grob) necessita es troben relacionades al manual RFI al final de
1105 la pàgina que descriu aquest objecte gràfic, i aquestes propietats
1106 es poden veure mirant aquestes interfícies.
1108 Hem explicat com trobar informació sobre els objectes gràfics en
1109 @ref{Propietats dels objectes de presentació}. Usant el mateix
1110 enfoc, anem al RFI per buscar l'objecte de presentació que
1111 imprimeix les línies divisòries. A través de l'enllaç
1112 @emph{Backend} i @emph{All layout objects} trobem que hi ha un
1113 objecte de presentació anomenat @code{BarLine}. Entre les seves
1114 propietats es troben dos que controlen la visibilitat:
1115 @code{break-visibility} i @code{stencil}. Les línies divisòries
1116 també contemplen un nombre de interfícies, entre elles
1117 @code{transparent} i @code{color}. Totes elles poden afectar la
1118 visibilitat de les barres de compàs (i, per suposat, per extensió,
1119 també la de molts altres objectes de presentació). Anem a
1120 considerar cadascú d'ells en ordre.
1123 * La propietat stencil (segell)::
1124 * La propietat break-visibility (visibilitat en els salts)::
1125 * La propietat transparent::
1126 * La propietat color::
1129 @node La propietat stencil (segell)
1130 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{stencil} (segell)
1131 @translationof The stencil property
1133 @cindex stencil (segell), propietat
1135 Aquesta propietat controla l'aparença de les barres de compàs
1136 mitjançant l'especificació del símbol (o «glif») que s'ha
1137 d'imprimir. Igual que amb altres moltes propietats, es poden
1138 establir de forma que no imprimeixi res ajustant el seu valor a
1139 @code{#f}. Comprovem-ho, com abans, ometent el context implícit,
1142 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
1143 @cindex stencil, propietat, exemple
1145 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1148 \override BarLine.stencil = ##f
1150 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1155 Les barres de compàs encara s'imprimeixen. Què és el està
1156 malament? Torneu al RFI i mireu un altre cop la pàgina que ofereix
1157 les propietats de l'objecte BarLine. Al principi de la pàgina diu
1158 @qq{Barline objects are created by: Bar_engraver} (els objecte
1159 Barline es creen pel gravador Bar_engraver}. Aneu a la pàgina del
1160 gravador @code{Bar_engraver} seguint l'enllaç. Al final dóna una
1161 llista de contextos en els quals opera el gravador de línies
1162 divisòries. Tots ells són del tipus @code{Staff}, i així la raó
1163 que l'ordre @code{\override} no funcionarà com esperàvem, és
1164 perquè @code{Barline} no es troba en el context predeterminat
1165 @code{Voice}. Si el context no s'especifica correctament, l'ordre
1166 simplement no funciona. No es produeix cap missatge d'error, i no
1167 es registra res al fitxer log de registre. Anem a intentar
1168 corregir-lo escrivint el context correcte:
1170 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
1171 @cindex stencil, propietat, exemple
1173 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1176 \override Staff.BarLine.stencil = ##f
1178 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1183 Ara les barres de compàs han desaparegut. L'operació de fixar la
1184 propietat @code{stencil} al valor @code{#f} és tan freqüent que
1185 existeix una abreviatura per a ella, anomenada
1186 @code{\omit} (ometre):
1189 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1194 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1199 Tot i així, observeu que l'establiment de la propietat
1200 @code{stencil} al valor @code{#f} produeix errors quan calen les
1201 dimensions de l'objecte per a un processament correcte. Per
1202 exemple, es generen errors si la propietat @code{stencil} de
1203 l'objecte @code{NoteHead} s'estableix al valor @code{#f}. Si és
1204 el cas, podem en comptes d'això utilitzar la funció
1205 @code{point-stencil}, que estableix el segell a un objecte amb
1208 @lilypond[quote,verbatim,relative=2]
1211 \once \override NoteHead.stencil = #point-stencil
1216 @node La propietat break-visibility (visibilitat en els salts)
1217 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{break-visibility} (visibilitat en els salts)
1218 @translationof The break-visibility property
1220 @cindex break-visibility, propiedad
1222 A les propietats de @code{BarLine} que apareixen en el RFI veiem
1223 que la propietat @code{break-visibility} requereix un vector de
1224 tres valors booleans. Controlen respectivament si les barres de
1225 compàs se imprimeixen al final d'una línia, a la meitat d'una
1226 línia, i al principi de les línies. Per al nostre exemple, volem
1227 que totes les barres de compàs se suprimeixin, per la qual cosa
1228 el valor que ens cal és @code{#(#f #f #f)} (disponible també sota
1229 el nom @code{all-invisible}, totes invisibles). Provem-ho, tot
1230 recordant incloure el context de @code{Staff}. Observeu també que
1231 en escriure aquest valor tenim @code{##} abans del parèntesis
1232 d'obertura. Cal un @code{#} com a par de la sintaxi de les
1233 constants vectorials, i el primer símbol de coixinet@tie{}@code{#}
1234 cal, com sempre, per precedir el valor en sí dins de l'ordre
1237 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
1238 @cindex break-visibility, propietat, exemple
1240 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1243 \override Staff.BarLine.break-visibility = ##(#f #f #f)
1245 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1250 I podem veure que això també elimina totes les línies divisòries.
1252 @node La propietat transparent
1253 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{transparent}
1254 @translationof The transparent property
1256 @cindex transparent, propietat
1257 @cindex transparència
1259 En la relació de propietats que s'especifiquen a la pàgina del
1260 @code{grob-interface} del RFI podem veure que la propietat
1261 @code{transparent} és un valor booleà. Això s'ha d'establir a
1262 @code{#t} per fer que el grob sigui transparent. A l'exemple
1263 següent farem que la indicació de compàs, i no les línies
1264 divisòries, sigui transparent. Per fer-lo hem de buscar el nom
1265 de l'objecte gràfic de la indicació de compàs. Tornant a la
1266 pàgina @q{All layout objects} del RFI, busquem les propietats de
1267 l'objecte de presentació @code{TimeSignature}. El produeix el
1268 gravador @code{Time_signature_engraver} que com podeu comprovar
1269 viu dins del context @code{Staff} y també contempla la interfície
1270 @code{grob-interface}. Així doncs, l'ordre que fa transparent la
1271 indicació de compàs és:
1273 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
1274 @cindex transparent, propietat, exemple
1276 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1279 \override Staff.TimeSignature.transparent = ##t
1281 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1287 Un cop més, l'establiment de la propietat @code{transparent} és
1288 una operació força freqüent, de manera que tenim una abreviatura
1289 anomenada @code{\hide} (amagar):
1292 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1295 \hide Staff.TimeSignature
1297 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1303 En cap dels dos casos apareix ja la indicació de compàs, però
1304 aquesta ordre deixa una separació al lloc on abans hi havia la
1305 indicació de compàs. Potser això és el que volem per a un
1306 exercici en el qual l'alumne ha d'escriure'l, però en altres
1307 circumstàncies aquesta separació podria no ser desitjable. En
1308 comptes d'això, per treure-la, el stencil o «segell» de la
1309 indicació de compàs s'ha d'establir al valor @code{#f}:
1311 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
1312 @cindex stencil, propietat, exemple
1314 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1317 \omit Staff.TimeSignature
1319 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1325 i la diferència és òbvia: en establir el segell al valor
1326 @code{#f} (possiblement per mitjà de @code{\omit} traiem l'objecte
1327 completament; en fer l'objecte @code{transparent} (el que es pot
1328 fer utilitzant @code{\hide}) el deixem on és, però el fem invisible.
1330 @node La propietat color
1331 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{color}
1332 @translationof The color property
1334 @cindex color, propietat
1336 Per finalitzar, intentem fer invisibles les barres de compàs
1337 pintant-les de color blanc (hi ha un problema relacionat, que
1338 consisteix que la línia divisòria blanca pot tapar o no tapar les
1339 línies del pentagrama a les que creua. Podreu observar en alguns
1340 dels exemples que apareixen a continuació, que això succeeix de
1341 forma impredictible. Els detalls de perquè passa això, i com
1342 controlar-ho, s'estudien a
1343 @rusernamed{Painting objects white,Pintar els objectes de blanc};
1344 de moment estem estudiant el color, per la qual cosa us preguem
1345 que per ara accepteu aquesta limitació).
1347 La interfície @code{grob-interface} especifica que la propietat
1348 del color és una llisa, però no hi ha cap explicació sobre el que
1349 ha d'anar a aquesta llista. La llista que requereix és realment
1350 una llista de valors en unitats internes, però per evitar tenir
1351 que saber quines són, s'ofereixen diverses vies per a
1352 l'especificació dels colors. La primera via és utilitzar un dels
1353 colors @q{normals} que estan relacionats amb la primera taula de
1354 la @rusernamed{List of colors,Llista de colors}. Per a posar les
1355 línies divisòries de color blanc, escrivim:
1357 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
1358 @cindex color, propietat, exemple
1360 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1363 \override Staff.BarLine.color = #white
1365 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1371 i de nou podem comprovar que les barres de compàs no són
1372 visibles. Observeu que @emph{white} no ve precedit d'un apòstrof:
1373 no és un símbol, sinó una @emph{variable}. Quan s'avalua,
1374 proporciona la llista de valors interns que es requereixen per
1375 establir el color a blanc. Els altres colors de la llista normal
1376 també són variables. Per convèncer-vos que això funciona, potser
1377 voleu canviar el colro d'una de les altres variables de la llista.
1379 @cindex colors de X11
1380 @cindex X11, colors de
1384 La segona via de canviar el color és utilitzar la llista de noms
1385 de colors de X11 que apareixen a la segona llista de
1386 @rusernamed{List of colors, Llista de colors}. De totes maneres,
1387 es fan correspondre als valors reals per mitjà de la funció
1388 @code{x11-color} que converteix els símbols de color de X11 a la
1389 llista de valors interns d'aquests colors:
1391 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
1392 @cindex color, propietat, exemple
1394 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1397 \override Staff.BarLine.color = #(x11-color 'white)
1399 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1405 Observeu que en aquest cas la funció @code{x11-color} agafa un
1406 símbol com argument, de manera que el símbol ha d'anar precedit
1407 per un apòstrof per evitar que resulti avaluat com si fos una
1408 variable, i tota la crida de la funció s'ha de tancar entre
1416 Encara hi ha una altra funció, que converteix valors RGB en colors
1417 interns: la funció @code{rgb-color}. Agafa tres arguments que
1418 donen les intensitats de vermell, verd i blau. Cada u d'ells pot
1419 agafar valors entre 0 i 1. Per tant, per establir el color a
1420 vermell el valor ha de ser @code{(rgb-color 1 0 0)} i per a blanc
1421 ha de ser @code{(rgb-color 1 1 1)}:
1423 @cindex BarLine, exemplo de sobreescriptura
1424 @cindex color, propietat, exemple
1426 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1429 \override Staff.BarLine.color = #(rgb-color 1 1 1)
1431 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1436 Finalment, hi ha també una escala de grisos com a part del conjunt
1437 de colors de X11. Varien des del negre, @code{'grey0}, fins el
1438 blanc, @code{'grey100}, en passos d'1. Il·lustrarem això
1439 establint tots els objectes de presentació del nostre exemple a
1440 diverses gradacions de gris:
1442 @cindex StaffSymbol, exemple de sobreescriptura
1443 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
1444 @cindex Clef, exemple de sobreescriptura
1445 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
1446 @cindex Stem, exemple de sobreescriptura
1447 @cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
1448 @cindex color property, exemple
1449 @cindex x11-color, exemple d'utilització
1451 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1454 \override Staff.StaffSymbol.color = #(x11-color 'grey30)
1455 \override Staff.TimeSignature.color = #(x11-color 'grey60)
1456 \override Staff.Clef.color = #(x11-color 'grey60)
1457 \override Voice.NoteHead.color = #(x11-color 'grey85)
1458 \override Voice.Stem.color = #(x11-color 'grey85)
1459 \override Staff.BarLine.color = #(x11-color 'grey10)
1461 g,8 a16 b8 c d4 e16 |
1467 Observeu els contextos associats amb cada un dels objectes de
1468 presentació. És important que estiguin correctament escrits, o
1469 les ordres no funcionaran! Recordeu que el context és aquell en
1470 el qual es troba el gravador corresponent. El context
1471 predeterminat per als gravadors pot trobar-se començant per
1472 l'objecte de presentació, això porta al gravador que el produeix,
1473 i a la pàgina del gravador del RFI apareix en quin context es pot
1474 trobar normalment el gravador.
1476 @node Mida dels objectes
1477 @subsection Mida dels objectes
1478 @translationof Size of objects
1480 @cindex canviar la mida dels objectes
1481 @cindex mida dels objectes
1482 @cindex objectes, mida de
1483 @cindex objectes, canviar la mida dels
1485 Començarem examinant de nou un exemple anterior (vegeu
1486 @ref{Niuat d'expressions musicals} que ens mostrava com
1487 introduir un pentagrama temporal, com a un @rglos{ossia}.
1489 @cindex alignAboveContext, propietat, exemple
1490 @cindex @code{\with}, exemple
1492 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1493 \new Staff ="main" {
1500 alignAboveContext = #"main" }
1508 Els fragments d'Ossia s'escriuen normalment sense clau ni compàs, i
1509 normalment s'escriuen més petits que el pentagrama principal. Ja
1510 sabem com treure la clau i el compàs: simplement establim el
1511 segell de cadascú d'ells a @code{#f}, com segueix:
1513 @cindex alignAboveContext, propietat, exemple
1514 @cindex @code{\with}, exemple
1516 @cindex Clef, exemple de sobreescriptura
1517 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
1519 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1520 \new Staff ="main" {
1527 alignAboveContext = #"main"
1531 \omit Staff.TimeSignature
1541 on el parell de claudàtors addicionals després de la clàusula
1542 @code{\with} és necessari per assegurar que la sobreescriptura
1543 tancada i la música s'apliquen al pentagrama d'ossia.
1545 Però, quina és la diferència entre modificar el context de
1546 pentagrama usant @code{\with} i modificar els segells de clau i de
1547 compàs amb \override, o en aquest cas @code{\omit}? La diferència
1548 principal és que els canvis es realitzen a una clàusula
1549 @code{\with} es fan al moment que es crea el context, i romanen
1550 actius com a valors @strong{predeterminats} durant tota la duració d'
1551 aquest context, mentre que les ordres @code{\set} o
1552 @code{\override} incloses dins de la música són dinàmiques: fan
1553 canvis sincronitzats amb un punt concret de la música. Si els
1554 canvis es desfan o es reverteixen mitjançant @code{\unset} o
1555 @code{\revert} tornaran al seu valor predeterminat que serà
1556 l'establert a la clàusula @code{\with}, o si no s'ha establert cap
1557 en aquest lloc, els valors predeterminats normals.
1559 Certes propietats de context es poden modificar sols dins de
1560 clàusules @code{\with}. Aquestes propietats són les que no es
1561 poden canviar després que el context s'ha creat.
1562 @code{alignAboveContext} i el seu company,
1563 @code{alignBelowContext}, són dues d'aquestes propietats: un cop
1564 el pentagrama s'ha creat, la seva alineació està decidida i no
1565 tindria sentit intentar canviar-la més tard.
1567 Els valors predeterminats de les propietats dels objectes de
1568 presentació també es poden establir dins de clàusules
1569 @code{\with}. Simplement utilitzeu l'ordre @code{\override}
1570 normal deixant a part el nom del context, atès que està definit
1571 sense ambigüitat com el context que la clàusula @code{\with} està
1572 modificant. De fet, es produirà un error si s'especifica un
1573 context en aquest lloc.
1575 Així doncs, podem reemplaçar l'exemple anterior amb
1577 @cindex alignAboveContext, propietat, exemple
1578 @cindex @code{\with}, exemple
1579 @cindex Clef, exemple de sobreescriptura
1580 @cindex TimeSignature, exemple de sobreesriptura
1582 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1583 \new Staff ="main" {
1590 alignAboveContext = #"main"
1591 % Don't print clefs in this staff
1592 \override Clef.stencil = ##f
1593 % Don't print time signatures in this staff
1594 \override TimeSignature.stencil = ##f
1603 Fixeu-vos que aquí també podem usar les abreviatures
1604 @code{\hide} i @code{\omit} per fixar la propietat
1605 @code{transparent} i esborrar el @code{stencil}, cosa que porta al
1608 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1609 \new Staff ="main" {
1616 alignAboveContext = #"main"
1617 % Don't print clefs in this staff
1619 % Don't print time signatures in this staff
1629 Finalment arribarem a la forma de canviar la mida dels objectes de
1632 Certs objectes de presentació es creen com glifs trets d'un tipus
1633 de lletra. Entre ells es troben els caps, les alteracions,
1634 elements d'etiquetatge, claus, indicacions de temps, indicacions
1635 dinàmiques i la lletra de les cançons. La seva mida es canvia
1636 mitjançant la modificació de la propietat @code{font-size}, com
1637 veurem a la brevetat. Altres objectes de presentació com ara les
1638 lligadures d'unió i d'expressió (en general, els objectes
1639 d'extensió) es tracen individualment, per la qual cosa no hi ha
1640 una mida de tipus de lletra @code{font-size} associats a ells.
1641 Aquests objectes generalment deriven la seva mida dels objectes
1642 als que estan annexats, i per això normalment no hi ha necessitat
1643 de canviar la seva mida manualment. A més altres propietats com
1644 la longitud de les pliques i les barres de compàs, el gruix de les
1645 barres de corxera i altres línies, i la separació de les línies
1646 del pentagrama, s'han de modificar usant altres procediments
1649 Tornant a l'exemple de l'ossia, canviarem en primer lloc la mida
1650 del tipus de lletra. Podem fer-lo de dues formes. Podem canviar
1651 la mida del tipus de lletra de cadascú dels tipus d'objecte com
1652 els caps (@code{NoteHead}) amb ordres com ara
1655 \override NoteHead.font-size = #-2
1658 o podem canviar la mida de tots els tipus de lletra establint una
1659 propietat especial, @code{fontsize}, utilitzant @code{\set}, o
1660 mitjançant la seva inclusió dins d'una clàusula @code{\with} (però
1661 sense el @code{\set}).
1667 Els dos enunciats produiran una reducció de la mida del tipus de
1668 lletra en dos passos del seu valor previ, on cada pas redueix o
1669 augmenta la mida aproximadament un 12%·
1671 Provem-lo en el nostre exemple de l'ossia:
1673 @cindex alignAboveContext, propietat, exemple
1674 @cindex @code{\with}, exemple
1675 @cindex Clef, exemple de sobreescriptura
1676 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
1677 @cindex fontSize, propietat, exemple
1679 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1680 \new Staff ="main" {
1687 alignAboveContext = #"main"
1690 % Reduce all font sizes by ~24%
1700 Encara no està massa bé. Els caps i els claudàtors de les notes
1701 són més petits, però les pliques són massa llargues en proporció,
1702 i les línies del pentagrama estan massa separades entre sí. S'ha
1703 de reduir la seva escala en proporció a la reducció del tipus de
1704 lletra. El següent apartat tracte sobre com fer això.
1706 @node Longitud i gruix dels objectes
1707 @subsection Longitud i gruix dels objectes
1708 @translationof Length and thickness of objects
1714 @cindex midas, canviar
1715 @cindex plica, canviar la longitud
1716 @cindex pentagrama, canviar la separació de les línies
1718 Les distàncies i longituds al LilyPond es mesuren generalment en
1719 espais de pentagrama, la distància entre línies adjacents de la
1720 pauta (o de manera ocasional mig espais), mentre que la majoria de
1721 les propietat de @code{thickness} (gruix) es mesuren en unitats
1722 d'una propietat interna anomenada @code{line-thinkness.} Per
1723 exemple, de forma predeterminada, a les línies dels reguladors
1724 se'ls dóna un gruix d'una unitat de @code{line-thickness.} Per
1725 exemple, de forma predeterminada, a les línies dels reguladors
1726 se'ls dóna un gruix d'una unitat de @code{line-thickness}, mentre
1727 que el @code{thickness} d'una plica és 1.3. Observeu tanmateix
1728 que certes propietats de gruix són diferents; per exemple, el
1729 gruix de les barres de corxera es control·la per mitjà del valor
1730 @code{beam-thickness}, que es mesura en espais de pentagrama.
1732 Aleshores, com s'han d'escalar les longituds en proporció a la
1733 mida del tipus de lletra? Es pot fer amb l'ajuda d'una funció
1734 especial que es diu @code{magstep}, pensada especialment per a
1735 aquest propòsit. Agafa un argument, el canvi de mida del tipus de
1736 lletra (#-2 en el nostre exemple) i retorna un factor d'escalat
1737 adequat per reduir uns altres objectes en la mateixa proporció.
1738 S'usa de la següent forma:
1740 @cindex alignAboveContext, propietat, exemple
1741 @cindex @code{\with}, exemple
1742 @cindex Clef, exemple de sobreescriptura
1743 @cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
1744 @cindex fontSize, propietat, exemple
1745 @cindex StaffSymbol, exemple de sobreescriptura
1746 @cindex magstep, función, exemple de sobreescriptura
1747 @cindex staff-space, propietat, exemple
1748 @cindex stencil, propietat, exemple
1750 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1751 \new Staff ="main" {
1758 alignAboveContext = #"main"
1762 % Reduce stem length and line spacing to match
1763 \override StaffSymbol.staff-space = #(magstep -2)
1773 Atès que la longitud de les pliques i moltes altres propietats
1774 relacionades amb les longituds es calculen sempre amb relació al
1775 valor de la propietat @code{staff-space}, l'escala de la seva
1776 longitud també es veu reduïda automàticament. Observeu que això
1777 afecta sols a l'escala vertical de l'ossia: l'escala horitzontal
1778 es determina per mitjà de la disposició de la música principal amb
1779 l'objecte de mantenir-se en sincronia amb ella, de forma que no
1780 resulti afectada per cap d'aquests canvis de mida. Òbviament, si
1781 l'escala de tota la música principal es canviés d'aquesta forma,
1782 llavors l'espaiat horitzontal es veuria afectat. Tractarem d'això
1783 més endavant a la secció sobre la disposició.
1785 Això, finalment, completa la creació d'un ossia. Les mides i
1786 longituds de la resta dels objectes es poden modificar de manera
1789 Per a canvis d'escala petits, com a l'exemple de dalt, el gruix de
1790 les diverses línies dibuixades com a divisòries, barres de
1791 corxera, reguladors, lligadures, etc., no requereixen normalment
1792 d'ajustament global. Si al gruix de qualsevol objecte de presentació en
1793 particular li cal ajustar-se, es pot fer millor mitjançant la
1794 sobreescriptura de la seva propietat @code{thickness}.
1795 Anteriorment vam mostrar un exemple de canvi de gruix a les
1796 lligadures, a @ref{Propietats dels objectes de presentació}. El
1797 gruix de tots els objectes traçats, és a dir, els objectes que no
1798 es produeixen a partir d'un tipus de lletra, es poden canviar de
1801 @node Col·locació dels objectes
1802 @section Col·locació dels objectes
1803 @translationof Placement of objects
1806 * Comportament automàtic::
1807 * Objectes interiors al pentagrama::
1808 * Objectes fora del pentagrama::
1812 @node Comportament automàtic
1813 @subsection Comportament automàtic
1814 @translationof Automatic behavior
1816 @cindex dins del pentagrama, objectes
1817 @cindex fora del pentagrama, objectes
1818 @cindex objectes dins del pentagrama
1819 @cindex objectes fora del pentagrama
1821 Hi ha certs objectes a la notació musical que pertanyen al
1822 pentagrama i d'altres el lloc dels quals se situa fora del
1823 pentagrama. Reben el nom de objectes dins del pentagrama i
1824 objectes fora del pentagrama, respectivament.
1826 Els objectes dins del pentagrama són els que se situen sobre la
1827 pauta: caps, pliques, alteracions, etc. Les seves posicions
1828 normalment es fixen per la pròpia música; es posicionen
1829 verticalment sobre línies específiques del pentagrama o estan
1830 units a d'altres objectes posicionats d'aquesta forma. Les
1831 col·lisions entre caps, pliques i alteracions a acords de notes
1832 molt juntes, normalment s'eviten automàticament. Hi ha
1833 ordres i sobreescriptures que poden modificar aquest
1834 comportament automàtic, com veurem en breu.
1836 Entre els objectes que pertanyen a l'exterior de la pauta es
1837 troben elements com les marques d'assaig, les marques de text i
1838 les de dinàmica. La regla del LilyPond per a la col·locació
1839 vertical dels objectes fora-de-pentagrama és col·locar-los tan a
1840 prop del pentagrama com sigui possible, però no tan a prop com
1841 perquè puguin xocar amb algun altre objecte. El LilyPond utilitza
1842 la propietat @code{outside-staff-priority} per determinar l'ordre
1843 que s'han de situar els objectes, com veurem ara.
1845 En primer lloc, el LilyPond situa tots els objectes
1846 dins-del-pentagrama. Després ordena els objects
1847 fora-del-pentagrama d'acord amb la seva prioritat
1848 @code{outside-staff-priority}. Els objectes fora-del-pentagrama
1849 s'agafen d'un en un, començant pel que té la prioritat
1850 @code{outside-staff-priority} més baixa, i se situen de forma que
1851 no col·lisionin amb cap objecte que ja s'hagi col·locat. Així
1852 doncs, si dos objectes gràfics fora-del-pentagrama competeixen pel
1853 mateix espai, el que té la prioritat @code{outside-staff-priority}
1854 més baixa es col·locarà més a prop del pentagrama. Si dos
1855 objectes tenen la mateixa @code{outside-staff-priority}, el que
1856 s'ha trobat primer se situarà més a prop de la pauta.
1858 Al següent exemple, tots els textos d'etiquetatge tenen la mateixa
1859 prioritat (ja que no s'ha establert explícitament). Observeu que
1860 @q{Text3} es posiciona de nou automàticament a prop del
1861 pentagrama, ajustat per sota de @q{Text2}.
1863 @cindex markup, exemple
1865 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1872 Els pentagrames també es posicionen, de forma predeterminada, tan
1873 a prop uns dels altres com sigui possible (subjecte a una
1874 separació mínima). Si les notes es projecten molt lluny en
1875 direcció a un pentagrama adjacent, forçaran a allunyar-se als
1876 pentagrames sols si en cas contrari fos a produir-se un solapament
1877 de la notació. L'exemple següent mostra aquest ajustament @q{niuat}
1878 de les notes sobre pentagrames adjacents:
1880 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1883 \relative c' { c4 a, }
1886 \relative c'''' { c4 a, }
1892 @node Objectes interiors al pentagrama
1893 @subsection Objectes interiors al pentagrama
1894 @translationof Within-staff objects
1896 Ja hem vist com les ordres @code{\voiceXXX} afecten a la
1897 direcció de les lligadures d'expressió i d'unió, digitacions i tota
1898 la resta que depengui de la direcció de les pliques (vegeu
1899 @ref{Veus explícites}). Quan s'escriu música polifònica, aquestes
1900 ordres són essencials perquè es puguin distingir diverses
1901 línies melòdiques entrellaçades. Però ocasionalment pot ser
1902 necessari sobreescriure aquest comportament automàtic. Es pot fer
1903 per seccions de música completes o fins i tot per una nota
1904 individual. La propietat que controla aquest comportament és la
1905 propietat de @code{direction} (direcció) de cada objecte de
1906 presentació. En primer lloc explicarem que fa això, i després
1907 introduirem algunes ordres preparades per usar que us
1908 evitaran haver de codificar sobreescriptures explícites per a les
1909 modificacions més comuns.
1911 Alguns objectes de presentació com les lligadures es corben cap
1912 amunt o cap avall: d'altres, com les pliques i els claudàtors,
1913 també es mouen cap a la dreta i cap a l'esquerra quan apunten cap
1914 amunt o cap avall. Això es controla automàticament quan està
1915 establerta la propietat @code{direction}.
1918 * La propietat direction (direcció)::
1922 @node La propietat direction (direcció)
1923 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{direction} (direcció)
1924 @translationof The direction property
1935 L'exemple següent mostra al compàs 1 el comportament
1936 predeterminada de les pliques, amb les de les altres notes agudes
1937 apuntant cap avall i els greus cap amunt, seguides de quatre notes
1938 amb totes les pliques forçades cap avall, quatre notes amb les
1939 pliques forçades cap amunt, i per últim quatre notes amb el
1940 comportament predeterminat.
1942 @cindex Stem, exemple de sobrescriptura
1943 @cindex direction, propietat, exemple
1945 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
1947 \override Stem.direction = #DOWN
1949 \override Stem.direction = #UP
1951 \revert Stem.direction
1955 Aquí utilitzem les constants @code{DOWN} (avall) i @code{UP}
1956 (amunt). Aquestes constants tenen els valors @w{@code{-1}} i
1957 @code{+1} respectivament, i aquests valors numèrics també es poder
1958 usar directament. El valor @code{0} també es pot usar en alguns
1959 casos. S'interpreta amb el significat de @code{UP} per a les
1960 pliques, però per a alguns objects té el significat de
1961 @q{centrat}. Hi ha una constant @code{CENTER} que té el valor
1964 Tot i així, aquestes sobreescriptures no s'usen massa sovint
1965 perquè hi ha ordres predefinides equivalent més senzilles.
1966 Aquí podem veure una taula de les més comuns. Es menciona el
1967 significat de cada una als llocs on no és obvi.
1969 @multitable @columnfractions .2 .2 .25 .35
1970 @headitem A sota o Esquerra
1974 @item @code{\arpeggioArrowDown}
1975 @tab @code{\arpeggioArrowUp}
1976 @tab @code{\arpeggioNormal}
1977 @tab La fletxa està a sota, a dalt o no hi ha fletxa
1978 @item @code{\dotsDown}
1980 @tab @code{\dotsNeutral}
1981 @tab Direcció del desplaçament per evitar les línies del pentagrama
1982 @item @code{\dynamicDown}
1983 @tab @code{\dynamicUp}
1984 @tab @code{\dynamicNeutral}
1986 @item @code{\phrasingSlurDown}
1987 @tab @code{\phrasingSlurUp}
1988 @tab @code{\phrasingSlurNeutral}
1989 @tab Nota: diferent de les intruccions de lligadures d'expressió
1990 @item @code{\slurDown}
1992 @tab @code{\slurNeutral}
1994 @item @code{\stemDown}
1996 @tab @code{\stemNeutral}
1998 @item @code{\textSpannerDown}
1999 @tab @code{\textSpannerUp}
2000 @tab @code{\textSpannerNeutral}
2001 @tab El text introduït com objecte d'extensió està a sota o a
2003 @item @code{\tieDown}
2005 @tab @code{\tieNeutral}
2007 @item @code{\tupletDown}
2008 @tab @code{\tupletUp}
2009 @tab @code{\tupletNeutral}
2010 @tab Els grups especials estan a sota o a dalt de les notes
2013 Les variants neutres o normals d'aquestes ordres estan
2014 implementades usant @code{\revert} i @strong{no} poden anar
2015 precedides de @code{\once}. Si voleu limitar l'efecte de les
2016 altres ordres (que estan implementades usant
2017 @code{\override}) a un únic pas de temps, podeu precedir-la de
2018 @code{\once} de la mateixa forma que ho faríeu amb les
2019 sobreescriptures explícites.
2022 @unnumberedsubsubsec Digitacions
2023 @translationof Fingering
2025 @cindex digitació, col·locació
2026 @cindex digitació d'acords
2028 La col·locació de les digitacions sobre notes aïllades també es
2029 pot controlar mitjançant la propietat @code{direction}, però els
2030 canvis sobre @code{direction} no tenen cap efecte sobre les notes
2031 dels acords. Com veurem, hi ha ordres especials que
2032 permeten controlar les digitacions de notes individuals, situant
2033 la digitació a sobre, a sota, a l'esquerra o a la dreta de cada
2036 En primer lloc, heus ací l'efecte de @code{direction} sobre les
2037 digitacions aplicades a notes aïllades. Es mostra al primer
2038 compàs el comportament predeterminat, i en els dos compassos
2039 següents l'efecte d'especificar @code{DOWN} i @code{UP}:
2041 @cindex Fingering, exemple de sobreescriptura
2042 @cindex direction, propietat, exemple
2044 @lilypond[quote,verbatim,relative=2]
2046 \override Fingering.direction = #DOWN
2048 \override Fingering.direction = #UP
2052 Tot i així, la sobreescriptura de la propietat @code{direction} no
2053 és la forma més senzilla d'especificar manualment la digitació
2054 per sobre o per sota de les notes; sol ser preferible usar
2055 @code{_} o @code{^} en lloc de @code{-}, abans del número de digitació.
2056 Aquest és l'exemple anterior utilitzant aquest mètode:
2058 @cindex fingering, exemple
2059 @cindex digitación, exemple
2061 @lilypond[quote,verbatim,relative=2]
2067 La propietat @code{direction} s'ignora per als acords, però els
2068 prefixos direccionals @code{_} i @code{^} sí funcionen. De forma
2069 predeterminada, les digitacions es col·loquen automàticament a
2070 sobre i a sota de les notes d'un acord, com es mostra aquí:
2072 @cindex fingering, exemple
2073 @cindex digitación, exemple
2075 @lilypond[quote,verbatim,relative=2]
2082 però es poden forçar de manera que tots o alguns dels números de
2083 digitació estan per sobre o per sota:
2085 @cindex fingering, exemple
2086 @cindex digitación, exemple
2088 @lilypond[quote,verbatim,relative=2]
2094 És possible exercir un control encara més gran sobre la
2095 col·locació de les digitacions mitjançant la utilització de
2096 l'ordre @code{\set fingeringOrientations}. El format d'aquesta
2100 @code{\set fingeringOrientations = #'([up] [left/right] [down])}
2104 S'utilitza @code{\set} perquè @code{fingeringOrientations} és una
2105 propietat del context @code{Voice}, creat i usat pel gravador
2106 @code{New_fingering_engraver}.
2108 La propietat es pot establir al valor d'una llista d'entre u i
2109 tres valors. Controla si les digitacions es poden col·locar per
2110 sobre (si @code{up} apareix a la llista), per sota (si apareix
2111 @code{down}), a l'esquerra (si apareix acord d'una sola nota
2112 envoltant-la entre angles simples.}
2114 Aquí podem veure alguns exemples:
2116 @cindex fingering, exemple
2117 @cindex digitación, exemple
2118 @cindex @code{\set}, exemple d'utilització
2119 @cindex fingeringOrientations, propietat, exemple
2121 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
2122 \set fingeringOrientations = #'(left)
2125 \set fingeringOrientations = #'(left)
2127 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
2128 \set fingeringOrientations = #'(up left down)
2131 \set fingeringOrientations = #'(up left)
2133 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
2134 \set fingeringOrientations = #'(right)
2140 Si la digitació sembla una mica atapeïda, es pot reduir la mida
2141 @code{font-size}. El valor predeterminat pot veure's a l'objecte
2142 @code{Fingering} del RFI que és @w{@code{-5}}, així que provarem
2145 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
2146 \override Fingering.font-size = #-7
2147 \set fingeringOrientations = #'(left)
2150 \set fingeringOrientations = #'(left)
2152 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
2153 \set fingeringOrientations = #'(up left down)
2156 \set fingeringOrientations = #'(up left)
2158 <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
2159 \set fingeringOrientations = #'(right)
2165 @node Objectes fora del pentagrama
2166 @subsection Objectes fora del pentagrama
2167 @translationof Outside-staff objects
2169 Els objectes fora-del-pentagrama s'ubiquen automàticament per
2170 evitar les col·lisions. Hi ha diverses formes de sobreescriure la
2171 col·locació automàtica si la posició no resulta òptima.
2174 * La propietat outside-staff-priority (prioritat fora del pentagrama)::
2175 * L'ordre textLengthOn::
2176 * Posicionament dels matisos dinàmics::
2177 * Escalat d'un objecte gràfic (grob)::
2180 @node La propietat outside-staff-priority (prioritat fora del pentagrama)
2181 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{outside-staff-priority} (prioritat fora del pentagrama)
2182 @translationof The outside-staff-priority property
2184 Els objectes fora-del-pentagrama es col·loquen automàticament per
2185 evitar les col·lisions. Els objectes que tenen el valor més baix
2186 de la propietat @code{outside-staff-priority} s'ubiquen més a prop
2187 del pentagrama, i així altres objectes fora-del-pentagrama
2188 s'eleven tant com sigui necessari per evitar la col·lisió. La
2189 prioritat @code{outside-staff-priority} es defineix al
2190 @code{grob-interface} i així és una propietat de tots els objectes
2191 de presentació. De forma predeterminada s'estableix a @code{#f}
2192 per a tots els objectes dins-del-pentagrama, i a un valor numèric
2193 adequat a cada objecte fora del pentagrama quan es crea
2194 l'objecte. La taula següent presenta els valors numèrics
2195 predeterminats per a alguns dels objects fora-del-pentagrama més
2198 @cindex objectes d'extensió
2200 Observeu els noms una mica inusuals d'alguns dels objectes: els
2201 objectes d'extensió es creen automàticament per controlar el
2202 posicionament vertical dels objectes gràfics que (potser) comencen
2203 i acaben en diferents moments musicals, de manera que qualsevol
2204 modificació a la prioritat @code{outside-staff-priority} de
2205 l'objecte gràfic subjacent no té cap efecte. Per exemple, canviar la
2206 @code{outside-staff-priority} de l'objecte de regulador
2207 @code{Hairpin} no té efecte sobre la posició vertical dels
2208 reguladors: en comptes d'això, hem de canviar la
2209 @code{outside-staff-priority} de l'objecte associat
2210 @code{DynamicLineSpanner}. Aquesta sobreescriptura s'ha
2211 d'escriure al començament de l'objecte d'extensió, que podria
2212 incloure diversos reguladors o matissos dinàmics encadenats.
2214 @multitable @columnfractions .3 .3 .3
2215 @headitem Objecte de presentació
2217 @tab Controla la posició de:
2218 @item @code{RehearsalMark}
2220 @tab Lletres d'assaig
2221 @item @code{MetronomeMark}
2223 @tab Indicacions metronòmiques
2224 @item @code{VoltaBracketSpanner}
2226 @tab Capsetes de primera i segona vegada
2227 @item @code{TextScript}
2229 @tab Text a elements d'etiquetatge
2230 @item @code{MultiMeasureRestText}
2232 @tab Text sobre silencis de compàs complet
2233 @item @code{OttavaBracket}
2235 @tab Claudàtors d'octava alta i baixa
2236 @item @code{TextSpanner}
2238 @tab Objectes d'extensió de text
2239 @item @code{DynamicLineSpanner}
2241 @tab Totes les indicacions dinàmiques
2242 @item @code{VoltaBracketSpanner}
2244 @tab Números de compàs
2245 @item @code{TrillSpanner}
2247 @tab Trinats mantinguts
2250 Heus ací un exemple que mostra la situació predeterminada d'alguns d'ells.
2252 @cindex text, extensions de
2253 @cindex octava alta i baixa, claudàtor de
2255 @funindex \startTextSpan
2256 @funindex startTextSpan
2257 @funindex \stopTextSpan
2258 @funindex stopTextSpan
2260 @cindex TextSpanner, exemple de sobreesriptura
2261 @cindex bound-details, propietat, exemple
2263 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
2264 % Set details for later Text Spanner
2265 \override TextSpanner.bound-details.left.text
2266 = \markup { \small \bold Slower }
2267 % Place dynamics above staff
2269 % Start Ottava Bracket
2272 % Add Dynamic Text and hairpin
2278 % Add Dynamic Text and terminate hairpin
2279 c4\ff c \stopTextSpan |
2280 % Stop Ottava Bracket
2285 Aquest exemple també mostra com crear textos amb extensió (Text
2286 Spanners): textos amb línies extensores a dalt d'una secció de
2287 música. L'extensor abasta des de l'ordre @code{\startTextSpan}
2288 fins l'ordre @code{\stopTextSpan}, i la composició del text es
2289 defineix mitjançant l'ordre @code{\override TextSpanner}. Per
2290 veure més detalls, consulteu @rusernamed{Text spanners,Extensions de text}.
2292 També es mostra la manera de crear claudàtors d'octva alta i baixa.
2294 @cindex ajustar la situació dels números de compàs
2295 @cindex números de compàs, ajustar posició
2296 @cindex ajustar la situació de marques metronòmiques
2297 @cindex metrònom, situació de les indicacions de
2298 @cindex ajustar la situació de les lletres d'assaig
2299 @cindex assaig, lletres, ajustar la col·locació
2301 Si els valors predeterminats de @code{outside-staff-priority} no
2302 us ofereixen les col·locacions desitjades es pot sobreescriure la
2303 prioritat de qualssevol dels objectes. Suposeu que volguéssim que
2304 el claudàtor d'octava estigués situat per sota de l'element
2305 extensor de text a l'exemple de dalt. Tot el que hem de fer és
2306 localitzar la prioritat de @code{OttavaBracket} al RFI o en les
2307 taules anteriors, i reduir-lo a un valor inferior al de
2308 @code{TextSpanner}, recordant que @code{OttavaBracket} es crea
2309 dins del context de @code{Staff}:
2311 @cindex TextSpanner, exemple de sobreescriptura
2312 @cindex bound-details, propietat, exemple
2314 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
2315 % Set details for later Text Spanner
2316 \override TextSpanner.bound-details.left.text
2317 = \markup { \small \bold Slower }
2318 % Place dynamics above staff
2320 % Place following Ottava Bracket below Text Spanners
2321 \once \override Staff.OttavaBracket.outside-staff-priority = #340
2322 % Start Ottava Bracket
2327 % Add Dynamic Line Spanner
2333 c4\ff c \stopTextSpan |
2334 % Stop Ottava Bracket
2339 Observeu que alguns d'aquests objectes, concretament els números de
2340 compàs, les indicacions metronòmiques i les lletres d'assaig,
2341 s'acullen de forma predeterminada dins del context @code{Score};
2342 així doncs, heu d'assegurar-vos que utilitzeu el context adequat
2343 quan se sobreescriuen les seves propietats.
2345 @cindex lligadures i outside-staff-priority
2346 @cindex lligadures i articulacions
2347 @cindex articulacions i lligadures
2349 De forma predeterminada, les lligadures d'expressió estan
2350 classificades com a objectes dins-del-pentagrama, però sovint
2351 apareixen a sobre del pentagrama si les notes que uneix són molt
2352 agudes. Això pot portar a una posició molt elevada els objectes
2353 fora-del-pentagrama com les articulacions, ja que la lligadura es
2354 col·locarà en primer lloc. Es pot establir la propietat
2355 @code{avoid-slur} de l'articulació al valor @code{'inside} (per
2356 dins) per portar-la a l'interior de la lligadura, però la
2357 propietat @code{avoid-slur} és efectiva sols si la propietat
2358 @code{outside-staff-priority} està també ajustada al valor
2359 @code{#f}. De forma alternativa, la prioritat
2360 @code{outside-staff-priority} de la lligadura es pot fixar a un
2361 valor numèric per fer que es col·loqui en línia amb altres objectes
2362 fora del pentagrama d'acord amb aquest valor. Heus ací un exemple
2363 que mostra l'efecte dels dos mètodes:
2365 @lilypond[quote,verbatim,relative=2]
2366 c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
2368 \once \override TextScript.avoid-slur = #'inside
2369 \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
2370 c4^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
2371 \once \override Slur.outside-staff-priority = #500
2372 c4( c^\markup { \tiny \sharp } d4.) c8 |
2375 Els canvis a @code{outside-staff-priority} també es pode usar per
2376 controlar la situació vertical dels objectes individuals, tot i
2377 que els resultats poden no sempre ser desitjables. Suposeu que
2378 voleu que @qq{Text3} se situï por sobre de @qq{Text4} a l'exemple
2379 sota l'epígraf Comportament Automàtic de més a dalt (vegeu
2380 @ref{Comportament automàtic}). Tot el que hem de fer és
2381 localitzar la prioritat de @code{TextScript} al RFI o a les taules
2382 de dalt, i augmentar la prioritat de @qq{Text3} fins un valor superior:
2384 @cindex TextScript, exemple de sobreescriptura
2385 @cindex outside-staff-priority, propietat, exemple
2387 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
2390 \once \override TextScript.outside-staff-priority = #500
2395 Això, certament, eleva a @qq{Text3} per sobre de @qq{Text4} però
2396 també l'eleva per sobre de @qq{Text2}, i @qq{Text4} ara cau cap
2397 avall. Potser no sigui tan bona idea. I si el que realment volem
2398 fer és posicionar totes les anotacions a la mateixa distància per
2399 sobre del pentagrama? Per fer-lo, ens caldrà clarament posar més
2400 espai entre les notes en sentit horitzontal per fer lloc per al
2401 text. Això es fa usant l'ordre @code{textLengthOn}.
2403 @node L'ordre textLengthOn
2404 @unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}textLengthOn}
2405 @translationof The textLengthOn command
2407 @cindex notes, posar més espai al costat del text
2409 @funindex \textLengthOn
2410 @funindex textLengthOn
2411 @funindex \textLengthOff
2412 @funindex textLengthOff
2414 De forma predeterminada, el text produït mitjançant l'etiquetatge
2415 no ocupa cap espai horitzontal pel que fa a la disposició de la
2416 música. L'ordre @code{\textLengthOn} inverteix aquest
2417 comportament, fent que les notes portin tant d'espai com sigui
2418 necessari per acomodar el text:
2420 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
2421 \textLengthOn % Cause notes to space out to accommodate text
2428 L'ordre per tornar al comportament predeterminat és
2429 @code{\textLengthOff}. De forma alternativa, es pot usar
2430 @code{\once} amb @code{\textLengthOn} si l'efecte s'ha de limitar
2431 a un sol moment musical. El comportament corresponent per posar
2432 espai per a les marques d'assaig i les indicacions de temps es
2433 control·la independentment amb les ordres @code{\markLengthOn} i
2434 @code{\markLengthOff}.
2436 @cindex etiquetatge, text de, permetre les col·lisions a
2438 El text d'etiquetatge també evita les notes que es projecten per
2439 sobre del pentagrama. Si això no és el que desitgem, el
2440 desplaçament automàtica cap a dalt es pot desactivar mitjançant
2441 l'establiment de la prioritat a @code{#f}. Heus així un exemple
2442 que mostra com el text d'etiquetatge interactua amb aquestes
2445 @cindex TextScript, exemple de sobreescriptura
2446 @cindex outside-staff-priority, propietat, exemple
2448 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
2449 % This markup is short enough to fit without collision
2453 % This is too long to fit, so it is displaced upwards
2457 % Turn off collision avoidance
2458 \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
2459 c,,2^"Long Text " c'' |
2462 % Turn off collision avoidance
2463 \once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
2464 \textLengthOn % and turn on textLengthOn
2465 c,,2^"Long Text " % Spaces at end are honored
2469 @node Posicionament dels matisos dinàmics
2470 @unnumberedsubsubsec Posicionament dels matisos dinàmics
2471 @translationof Dynamics placement
2473 @cindex ajustar la col·locació dels matisos
2474 @cindex dinàmica, ajustar la col·locació de les indicacions de
2475 @cindex matisos, ajustar la col·locació
2477 Les indicacions de matís dinàmic normalment es col·locaran per
2478 sota del pentagrama, però es poden posicionar per sobre amb
2479 l'ordre @code{\dynamicUp}. Se situaran verticalment respecte
2480 a la nota a la que van adosades, i flotaran per sota (o per sobre)
2481 de tots els objects dins-del-pentagrama tals com lligadures de
2482 fraseig i números de compàs. Això pot oferir resultats força
2483 acceptables, com mostra aquest exemple:
2485 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=1]
2490 bes4.~\f\< \( bes4 bes8 des4\ff\> c16 bes\! |
2491 ees,2.~\)\mf ees4 r8 |
2494 Tot i així, si les notes i les seves indicacions dinàmiques
2495 adossades estan molt a prop, la col·locació automàtic evitarà les
2496 col·lisions desplaçant les marques dinàmiques posteriors més
2497 lluny, tot i que pot no ser el lloc òptim, com mostra l'exemple
2498 següent més aviat artificial:
2500 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
2506 Si es presentés una situació semblant a música @q{real}, podria
2507 ser preferible posar més espai entre les notes, de forma que totes
2508 les marques dinàmiques puguin cabre a la mateixa distància
2509 vertical des del pentagrama. Hem sigut capaços de fer això al
2510 text d'etiquetatge utilitzant l'ordre @code{\textLengthOn},
2511 però no existeix una ordre equivalent per a les indicacions de
2512 matís dinàmic. Per tant, haurem d'esbrinar com fer-ho utilitzant
2513 ordres @code{\override}.
2515 @node Escalat d'un objecte gràfic (grob)
2516 @unnumberedsubsubsec Escalat d'un objecte gràfic (grob)
2517 @translationof Grob sizing
2519 @cindex objecte gràfic (grob), canvi de mida d'un
2520 @cindex escala dels objectes gràfics (grob)
2522 En primer lloc hem d'aprendre com s'especifica la mida dels
2523 objectes gràfics (grobs). Tots els objectes gràfics (grobs) tenen
2524 un punt de referència definit dins d'ells que s'usa per
2525 col·locar-los respecte al seu objecte pare. Aleshores, aquest
2526 punt del grob es posiciona a una distància horitzontal,
2527 @code{X-offset}, i una distància vertical, @code{Y-offset}, a
2528 partir del seu pare. La dimensió horitzontal de l'objecte ve
2529 donada per una parella de números, @code{X-extent}, que diu on
2530 estan els límits esquerra i dreta respecte del punt de
2531 referència. L'amplitud vertical es defineix de forma semblant
2532 mitjançant una parella de números, @code{Y-extent}. Aquestes són
2533 propietats de tots els objects gràfics (grobs) que contemplen el
2534 @code{grob-interface}.
2536 @cindex @code{extra-spacing-width}
2538 De forma predeterminada, els objectes fora-del-pentagrama reben
2539 una amplada zero, de manera que poden solapar-se en la direcció
2540 horitzontal. Això es fa mitjançant l'ajustament de fer que la dimensió
2541 més a l'esquerra sigui igual a infinit i que la dimensió més a la
2542 dreta sigui igual a menys infinit, establint el valor a
2543 @code{extra-spacing-width} a @code{'(+inf.0 . -inf.0)}. Així, per
2544 assegurar que se superposen en la direcció horitzontal haurem de
2545 sobreescriure aquest valor de @code{extra-spacing-width} per
2546 donar-los una mica d'espai addicional. Les unitats són l'espai
2547 entre dues línies del pentagrama, de forma que hauria de ser
2548 suficient moure el límit esquerra mitja unitat a l'esquerra i el
2549 límit dret mitja unitat a la dreta:
2552 \override DynamicText.extra-spacing-width = #'(-0.5 . 0.5)
2556 Vegem si funciona en el nostre exemple anterior:
2558 @cindex DynamicText, exemple de sobreescriptura
2559 @cindex extra-spacing-width, propietat, exemple
2561 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
2563 % Extend width by 1 staff space
2564 \override DynamicText.extra-spacing-width = #'(-0.5 . 0.5)
2569 Això té un aspecte millor, però potser hauríem preferit que les
2570 indicacions de dinàmica estiguessin alineats sobre la mateixa
2571 línia de base en lloc d'anar cap amunt i cap avall amb les
2572 notes. La propietat que ho fa és @code{staff-padding} (emplenament
2573 del pentagrama) que s'estudia en la secció dedicada a les
2574 col·lisions (vegeu @ref{Col·lisions d'objectes}).
2576 @node Espaiat vertical
2577 @section Espaiat vertical
2578 @translationof Vertical spacing
2580 En general, l'espaiat vertical dels objectes musicals que el
2581 LilyPond fa és força bo. Vegem com es comporta amb una cançó
2582 senzilla, amb dues veus i acompanyament de piano:
2584 @lilypond[quote,fragment,ragged-right]
2589 \new Voice = "music" {
2595 Here are some lyrics
2598 \clef bass e'2 f e c
2613 No hi ha cap problema amb l'espaiat vertical predeterminat. Tot i
2614 així, suposem que estem treballant amb un editor que té certs
2615 requisits específics per a l'espaiat vertical dels pentagrames i
2616 la lletra: vol que la lletra estigui més separada de les notes,
2617 que l'acompanyament de piano estigui més separat de la línia vocal
2618 i que els dos pentagrames de piano estiguin més junts entre sí.
2619 Començarem amb la lletra.
2621 La lletra es troba a l'interior d'un sistema, i per tant les
2622 ordres per aplicar-li l'espaiat estaran en
2623 @rusernamed{Flexible vertical spacing within systems,Espaiat
2624 vertical flexible dins dels sistemes}.
2625 Allà es diu que el text són línies del tipus @qq{no-pauta} i per
2626 tant l'ordre per canviar el seu espaiat farà referència a la
2627 propietat @code{nonstaff}. Per separar-les del pentagrama al que
2628 pertanyen (la pauta superior) usarem la propietat
2629 @code{relatedstaff}. Per separar-les de la línia inferior usarem
2630 la propietat @code{unrelatedstaff}. Les parts vocals pertanyen a
2631 un grup vertical @code{VerticalAxisGroup}, per la qual cosa hem
2632 d'ajustar les seves propietats. Provem-lo i vegem si funciona.
2634 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
2639 \new Voice = "music" {
2644 \override VerticalAxisGroup.
2645 nonstaff-relatedstaff-spacing.padding = #5
2646 \override VerticalAxisGroup.
2647 nonstaff-unrelatedstaff-spacing.padding = #5
2650 Here are some lyrics
2653 \clef bass e'2 f e c
2668 Bé: sí, funciona, però potser massa bé. Quan establim el
2669 @code{padding} (farciment) a 5, el LilyPond afegeix 5
2670 espais de pentagrama a la distància entre els objectes, cosa que
2671 és excessiva per nosaltres en aquest cas. Usarem un valor de 2.
2673 A continuació, desplaçarem la música de piano per separar-la de
2674 les parts vocals. La música vocal és una @code{ChoirStaff} (un
2675 context de sistema coral), i per tant hem d'augmentar l'espai
2676 entre aquest grup de pentagrames i el sistema de piano que es
2677 troba a sota. Ho farem canviant la
2678 @code{basic-distance} (distància bàsica) del @code{StaffGrouper}
2679 del @code{staffgroup-staff-spacing}.
2681 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
2683 \new ChoirStaff \with {
2684 \override StaffGrouper.
2685 staffgroup-staff-spacing.basic-distance = #15
2689 \new Voice = "music" {
2694 \override VerticalAxisGroup.
2695 nonstaff-relatedstaff-spacing.padding = #2
2696 \override VerticalAxisGroup.
2697 nonstaff-unrelatedstaff-spacing.padding = #2
2700 Here are some lyrics
2703 \clef bass e'2 f e c
2718 Molt bé. Ara sols ens queda l'últim requisit de fer que els
2719 pentagrames de piano estiguin més junts. Per aconseguir-lo, de
2720 nou alterem les propietats del @code{StaffGrouper}, però aquesta
2721 vegada reduirem tant la @code{basic-distance} (distància bàsica)
2722 com el @code{padding} (farciment). Podem fer-lo com es mostra a
2725 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
2727 \new ChoirStaff \with {
2728 \override StaffGrouper.
2729 staffgroup-staff-spacing.basic-distance = #15
2733 \new Voice = "music" {
2738 \override VerticalAxisGroup.
2739 nonstaff-relatedstaff-spacing.padding = #2
2740 \override VerticalAxisGroup.
2741 nonstaff-unrelatedstaff-spacing.padding = #2
2744 Here are some lyrics
2747 \clef bass e'2 f e c
2750 \new PianoStaff \with {
2751 \override StaffGrouper.staff-staff-spacing = #'(
2752 (basic-distance . 0)
2766 Amb això els hem col·locat molt junts entre sí (però és el que
2767 l'editor volia). Es podria haver separat més alterant el
2768 farciment, @code{padding}, o la distància bàsica,
2769 @code{basic-distance}, si volguéssim. Hi ha moltes formes
2770 d'alterar l'espaiat vertical. Un punt clau que hem de recordar és
2771 que l'espaiat entre objectes dins d'un @code{StaffGroup} (com els
2772 grups @code{GrandStaff} o @code{PianoStaff}) es controla amb les
2773 variables d'espaiat del @code{StaffGrouper}. L'espaiat dels
2774 pentagrames no agrupats (como @code{Lyrics} i @code{Staff}) es
2775 controla amb les variables del @code{VerticalAxisGroup}. per
2776 veure més detalls consulteu
2777 @rusernamed{Fixed vertical spacing paper variables,Variables d'espaiat de paper verticals flexibles} i
2778 @rusernamed{Flexible vertical spacing within systems,vertical flexible dins dels sistemes}.
2780 @node Col·lisions d'objectes
2781 @section Col·lisions d'objectes
2782 @translationof Collisions of objects
2785 * Moviment d'objectes::
2786 * Arreglar notació amb superposicions::
2787 * Exemple reals de música::
2790 @node Moviment d'objectes
2791 @subsection Moviment d'objectes
2792 @translationof Moving objects
2794 @cindex moviment d'objectes superposats
2795 @cindex moviment d'objectes que col·lisionen
2796 @cindex moviment d'objectes gràfics (grobs) que col·lisionen
2797 @cindex objectes que col·lisionen, moviment
2798 @cindex objectes gràfics (grobs) que col·lisionen, moviment
2800 Tot i que us pugui sorprendre, el LilyPond no és perfecte. Certs
2801 elements de notació es poden superposar, el que és una llàstima,
2802 però en realitat és força poc freqüent. Normalment la necessitat
2803 de moure objectes és per claredat o raons estètiques: l'aspecte és
2804 millor amb una mica més o una mica menys d'espai de separació.
2806 Hi ha tres enfocaments principals que porten a la resolució de
2807 superposicions en la notació. Es poden considerar en l'ordre
2812 La @strong{direcció} d'un dels objectes que se superposen es pot
2813 canviar usant les ordres predefinides que estan relacionades
2814 a dalt per als objectes dins-del-pentagrama (vegeu @ref{Objectes interiors al pentagrama}).
2815 Es poden recol·locar fàcilment les pliques, lligadures d'expressió
2816 i d'unió, barres de corxera, indicacions dinàmiques, text i grups
2817 de valoració especial d'aquesta forma. La limitació és que sols
2818 teniu la possibilitat d'elegir entre dues posicions, i podria fer
2819 que cap d'elles fos l'adequada.
2822 Les @strong{propietats de l'objecte}, que el LilyPond usa quan
2823 està col·locant els objectes de presentació, es poden modificar
2824 usant l'ordre de sobreescriptura @code{\override}. Els
2825 avantatges de fer canvis d'aquest tipus de propietat són: a) que
2826 algun altre objecte es mourà automàticament si és necessari, per
2827 deixar-li lloc, i b) una única sobreescriptura es pot aplicar a
2828 totes les instàncies del mateix tipus d'objecte. Entre tals
2829 propietats es troben:
2834 @code{direction} (direcció)
2836 Ja s'ha estudiat amb cert detall: vegeu @ref{Objectes interiors al pentagrama}.
2839 @code{padding} (farciment),
2840 @code{right-padding} (farciment per la dreta)
2841 @code{staff-padding} (farciment de pentagrama)
2844 @cindex padding, propietat
2845 @cindex right-padding, propietat
2846 @cindex staff-padding, propietat
2848 Segons s'està col·locant un objecte, el valor de la seva propietat
2849 de farciment @code{padding} especifica l'espai intermedi que s'ha
2850 de deixar entre ell mateix i el límit més pròxim de l'objecte
2851 contra el que s'està col·locant. Observeu que és el valor de
2852 @code{padding} de l'objecte
2853 @strong{que s'està col·locant} el que s'usa; el valor de
2854 @code{padding} de l'objecte que ja està col·locat s'ignora. Els
2855 espais intermedis especificats mitjançant @code{padding} es poden
2856 aplicar a tots els objectes que responen a la interfície
2857 @code{side-position-interface}.
2859 En lloca de amb @code{padding}, la col·locació dels grups
2860 d'alteracions es controla amb
2861 @code{right-padding}. Aquesta propietat es troba a l'objecte
2862 @code{AccidentalPlacement} que, observeu, viu dins del context de
2863 @strong{Staff}. Durant el procés tipogràfic, els caps de les
2864 notes es composen tipogràficament en primer lloc, i després les
2865 alteracions, si hi ha, s'afegeixen a l'esquerra dels caps
2866 utilitzant la propietat de farciment per la dreta
2867 @code{right-padding} per determinar la separació entre l'alteració
2868 i el cap, i de les alteracions entre sí. Així doncs, sols la
2869 propietat de farciment per la dreta @code{right-padding} de
2870 l'objecte @code{AccidentalPlacement} té efecte sobre la
2871 col·locació de les alteracions.
2873 La propietat @code{staff-padding} està estretament relacionada amb
2874 la propietat @code{padding}: @code{padding} controla la separació
2875 mínima entre qualsevol objecte que respongui a la interfície
2876 @code{side-position-interface} i l'objecte més proper (generalment
2877 la nota o les línies del pentagrama); @code{staff-padding}
2878 s'aplica sols als objectes que sempre se situen fora del
2879 pentagrama: controla la separació mínima entre aquest objecte i el
2880 pentagrama. Observeu que @code{staff-padding} no té cap efecte
2881 sobre objectes que es posicionen respecte a la nota en comptes de
2882 fer-lo respecte al pentagrama, fins i tot malgrat pugui ser
2883 sobreescrit sense error per aquests objectes: simplement s'ignora.
2885 Per descobrir quina propietat de farciment es necessita per a
2886 l'objecte que voleu recol·locar, heu de tornar al manual de RFI i
2887 buscar les propietat de l'objecte. Aneu amb compte perquè les
2888 propietats de farciment podrien no estar a l'objecte més obvi,
2889 així que busqueu en els objectes que puguin tenir alguna relació
2892 Tots els valors de farciment es mesuren en espais del pentagrama.
2893 Per la major part dels objectes el valor s'estableix de forma
2894 predeterminada en aproximadament 1.0 o menys (varia amb cada
2895 objecte). Es pot sobreescriure si es necessita una separació
2896 intermèdia major (o menor).
2899 @code{self-alignment-X} (Alineament automàtic a l'eix X)
2901 @cindex self-alignment-X, propietat
2903 Aquesta propietat es pot usar per alinear l'objecte a l'esquerra,
2904 a la dreta, o centrar-lo amb respecte al punt de referència de
2905 l'objecte «pare». Es pot usar amb tots els objectes que
2906 contemplen la interfície @code{self-alignment-interface}. En
2907 general són objectes que contenen text. Els valors són
2908 @code{LEFT}, @code{RIGHT} o @code{CENTER}. De forma alternativa
2909 es pot especificar un valor numèric entre @w{@code{-1}} i
2910 @code{+1}, on @w{@code{-1}} és alineat per l'esquerra,
2911 @code{+1} és alineat per la dreta, i els números intermedis mouen
2912 el text progressivament des d'alineat per l'esquerra fins alineat
2913 per la dreta. Es poden especificar valors numèrics més grans de
2914 @code{1} per moure el text fins i tot més lluny cap a l'esquerra,
2915 o menys de @w{@code{-1}} per allunyar-lo més cap a la dreta. Un
2916 canvi en @code{1} al valor correspon a un moviment de la meitat de
2917 la longitud total del propi text.
2920 @code{extra-spacing-width} (amplada de separació addicional)
2922 @cindex extra-spacing-width, propietat
2924 Aquesta propietat està disponible per a tots els objectes que
2925 respecten la interfície @code{item-interface}. Agafa dos números,
2926 el primer se suma al límit esquerre i el segon se suma al límit
2927 dret. Els números negatius desplacen el límit a l'esquerra i els
2928 positius a la dreta, per la qual cosa per fer més ample un objecte
2929 el primer número ha de ser negatiu i el segon positiu. Observeu
2930 que no tots els objectes necessiten els dos números. Per exemple,
2931 l'objecte @code{Accidental} (alteració) sols respon al primer
2932 número (la vora esquerra).
2935 @code{staff-position} (posició de pentagrama)
2937 @cindex staff-position, propietat
2939 @code{staff-position} és una propietat de la interfície
2940 @code{staff-symbol-referencer-interface}, que està contemplat pels
2941 objectes que es col·loquen amb relació al pentagrama. Especifica
2942 la posició vertical de l'objecte amb relació a la tercera línia
2943 del pentagrama en mig espais de pentagrama. És útil en la
2944 resolució de col·lisions entre objectes de presentació com
2945 silencis multicompàs, lligadures d'unió i notes en diferents veus.
2948 @code{horizontal-shift}
2950 @cindex horizontal-shift, propietat
2951 @cindex nota, columna de
2952 @cindex nota, col·lisions
2953 @cindex col·lisions de notes
2954 @cindex desplaçament, ordres de
2961 @funindex \shiftOnnn
2964 Dins d'una veu totes les notes que es produeixen al mateix moment
2965 s'agrupen en una columna de notes, i es crea un objecte
2966 @code{NoteColumn} per controlar el posicionament horitzontal
2967 d'aquest grup de notes (vegeu @qq{Columnes de nota} a @ref{Veus
2968 explícites}). Si @emph{i sols si} dues o més columnes de nota
2969 apareixen al mateix moment musical i les dues tenen les pliques en
2970 la mateixa direcció, els valors de les seves propietats
2971 @code{horizontal-shift} s'usen per assignar-los una puntuació i
2972 les columnes amb puntuacions més altes es desplacen
2973 progressivament per evitar les col·lisions entre els caps de les
2974 notes. Aquesta propietat s'estableix amb les ordres
2975 @code{\voiceXXX} i es poden sobreescriure directament amb una
2976 ordre @code{\override} o, de forma més comú amb les ordres
2977 @code{\shiftOn}. Observeu que aquesta propietat s'usa per
2978 @empf{qualificar} les columnes de nota o per aplicar
2979 desplaçaments: no especifica la magnitud del desplaçament, que es
2980 va incrementant progressivament en passos en base a l'amplada dels
2981 caps de nota per a cada puntuació. Els passos són normalment de
2982 la meitat d'amplada d'un cap de nota, però pot ser l'amplada
2983 completa del cap d'una nota quan està implicat un grup de notes
2984 molt ajustades entre sí.
2987 @code{force-hshift} (desplaçament horitzontal forçat)
2989 @cindex force-hshift, propietat
2991 La propietat @code{force-hshift} és una propietat d'una
2992 @code{NoteColumn} (en realitat és una propietat de la interfície
2993 @code{note-column-interface}). Modificar-lo permet moure una
2994 columna de notes en situacions on les columnes de notes se
2995 superposen. Observeu que no té efecte sobre les columnes de nota
2996 que no se superposen. S'especifica en unitats adequats a una
2997 columna de notes, per exemple l'amplada del cap de la nota de la
2998 primera veu. S'ha d'usar en situacions complexes on les ordres
2999 @code{\shiftOn} normals (vegeu @ref{Veus explícites}) no resolen
3000 el conflicte entre les notes de forma satisfactòria. És
3001 preferible a la propietat @code{extra-offset} per a aquest
3002 propòsit perquè no hi ha necessitat d'esbrinar la distància en
3003 espais de pentagrama, i moure les notes dins o fora d'una
3004 @code{NoteColumn} afecta a altres accions com a la fusió entre
3010 Finalment, quan tota la resta falla, els objectes es poden
3011 tornar a posicionar manualment amb relació a la tercera línia del
3012 pentagrama verticalment, o desplaçant-los una certa distància a
3013 una nova posició. Els avantatges són que els valors correctes per
3014 a tornar a posicionar els objectes s'han d'esbrinar, sovint per
3015 prova i error, per a cada objecte individual i, atès que el
3016 moviment es fa després que el LilyPond hagi col·locat tots els
3017 altres objectes, l'usuari és responsable d'evitar qualsevol
3018 col·lisió que pugui produir-se. Però la dificultat principal amb
3019 aquest enfocament és que els valors de posicionat podria tenir que
3020 ser tornats a calcular si la música es modifica més tard. Les
3021 propietats que es poden usar per aquest tipus de posicionament
3025 @item extra-offset (desplaçament addicional)
3027 @cindex extra-offset, propietat
3029 Aquesta propietat s'aplica a qualsevol objecte de presentació que
3030 contempli el @code{grob-interface}. Agafa una parella de números
3031 que especifiquen el desplaçament addicional en les direccions
3032 horitzontal i vertical. Els números negatius mouen l'objecte a
3033 l'esquerra o cap avall. Les unitats són espais de pentagrama. El
3034 desplaçament addicional es fa després que la composició
3035 tipogràfica dels objectes ha terminat, així que un objecte pot ser
3036 tornat a posicionar a qualsevol lloc sense afecta a cap altra cosa.
3038 @item positions (posicions)
3040 @cindex positions, propietat
3042 Aquesta propietat és de la major utilitat per ajustar manualment
3043 la inclinació i l'alçada de les barres de corxera, lligadures
3044 d'expressió i claudàtors de grups excedents. Agafa una parella de
3045 números que donen la posició dels extrems esquerra i dreta de la
3046 barra, lligadura, etc. amb relació a la tercera línia del
3047 pentagrama. Les unitats són espais de pentagrama. Observeu,
3048 però, que les lligadures d'expressió i de fraseig no es poden
3049 tornar a posicionar en quantitats arbitràriament grans. El
3050 LilyPond en primer lloc genera una llista de posicions possibles
3051 per a la lligadura i de forma predeterminada troba la lligadura
3052 que té el @qq{millor aspecte}. Si la propietat
3053 @code{positions} s'ha sobreescrit, la lligadura que està més a
3054 prop de les posicions que s'han sol·licitat, se selecciona de la llista.
3059 Un objecte en particular podria no tenir totes aquestes
3060 propietats. És necessari anar al manual RFI per buscar quines
3061 propietats es troben disponible per a l'objecte en qüestió.
3063 Aquí presentem una llista dels objectes que és més probable que
3064 estiguin implicats en col·lisions, amb el nom de l'objecte que
3065 hauria de buscar-se en el RFI per descobrir quines propietats
3066 s'han d'usar per moure'ls.
3068 @multitable @columnfractions .5 .5
3069 @headitem Tipus d'objecte @tab Nom de l'objecte
3070 @item Articulacions @tab @code{Script}
3071 @item Barres @tab @code{Beam}
3072 @item Dinàmica (verticalment) @tab @code{DynamicLineSpanner}
3073 @item Dinàmica (horitzontalment) @tab @code{DynamicText}
3074 @item Digitacions @tab @code{Fingering}
3075 @item Marques d'assaig i textuals @tab @code{RehearsalMark}
3076 @item Lligadures d'expressió @tab @code{Slur}
3077 @item Text, per exemple @code{^"text"} @tab @code{TextScript}
3078 @item Lligadures d'unió @tab @code{Tie}
3079 @item Grups de valoració especial @tab @code{TupletBracket}
3083 @node Arreglar notació amb superposicions
3084 @subsection Arreglar notació amb superposicions
3085 @translationof Fixing overlapping notation
3087 Vegem ara com poden ser d'ajuda les propietats que hem vist en la
3088 secció anterior, per resoldre problemes de notació que se superposa.
3091 * La propietat padding (farciment)::
3092 * La propietat right-padding (farciment per la dreta)::
3093 * La propietat staff-padding (farciment de pentagrama)::
3094 * La propietat self-alignment-X (auto-alineació en X)::
3095 * La propietat staff-position (posició al pentagrama)::
3096 * La propietat extra-offset (desplaçament addicional)::
3097 * La propietat positions (posicions)::
3098 * La propietat force-hshift (forçament del desplaçament horitzontal)::
3101 @node La propietat padding (farciment)
3102 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{padding} (farciment)
3103 @translationof The padding property
3106 @cindex arreglar notació que se superposa
3107 @cindex superposada, notació
3109 La propietat @code{padding} es pot ajustar per augmentar (o
3110 disminuir) la distància entre símbols impresos a sobre o a sota de
3113 @cindex Script, exemple de sobreescriptura
3114 @cindex padding, propietat, exemple
3116 @lilypond[quote,fragment,relative=1,verbatim]
3118 \override Script.padding = #3
3122 @cindex MetronomeMark, exemple de sobreescriptura
3123 @cindex padding, propietat, exemple
3125 @lilypond[quote,fragment,relative=1,verbatim]
3126 % This will not work, see below
3127 \override MetronomeMark.padding = #3
3131 \override Score.MetronomeMark.padding = #3
3136 Observeu que al segon exemple la gran importància que té saber
3137 quin context manega un determinat objecte. Posat que l'objecte
3138 @code{MetronomeMark} es manega dins del context @code{Score}, els
3139 canvis de propietats en el context @code{Voice} passaran
3140 inadvertits. Per veure més detalls, consulteu
3141 @rusernamed{Modifying properties,Modificació de les propietats}.
3143 Si la propietat de farciment @code{padding} d'un objecte
3144 s'incrementa quan aquest objecte es troba a una pila d'objectes
3145 que s'estan col·locant d'acord amb la seva prioritat
3146 @code{outside-staff-priority}, aleshores aquest objecte es mourà,
3147 i també tots els que estan per fora d'ell.
3149 @node La propietat right-padding (farciment per la dreta)
3150 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{right-padding} (farciment per la dreta)
3151 @translationof The right-padding property
3153 @cindex right-padding, propietat
3155 La propietat @code{right-padding} afecta l'espaiat entre
3156 l'alteració i la nota a la qual s'aplica. Normalment no és
3157 necessària, però l'espaiat predeterminat pot estar malament per a
3158 certs glifs d'alteracions o combinacions de glifs que s'usen en
3159 música microtonal. Aquests glifs s'han d'introduir sobreescrivint
3160 el segell de l'alteració amb un element d'etiquetatge que
3161 contingui els símbols desitjats, com segueix:
3163 @cindex Accidental, exemple de sobreescriptura
3164 @cindex text, propietat, exemple
3165 @cindex stencil, propietat, exemple
3166 @cindex AccidentalPlacement, exemple de sobreescriptura
3167 @cindex right-padding, propietat, exemple
3170 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
3171 sesquisharp = \markup { \sesquisharp }
3174 % This prints a sesquisharp but the spacing is too small
3175 \once \override Accidental.stencil = #ly:text-interface::print
3176 \once \override Accidental.text = #sesquisharp
3178 % This improves the spacing
3179 \once \override Score.AccidentalPlacement.right-padding = #0.6
3180 \once \override Accidental.stencil = #ly:text-interface::print
3181 \once \override Accidental.text = #sesquisharp
3187 Això utilitza necessàriament una sobrescriptura per al segell de
3188 l'alteració que no s'estudiarà fins més endavant. El tipus de
3189 segell ha de ser un procediment, aquí modificat perquè s'imprimeixi
3190 el contingut de la propietat @code{text} de l'objecte
3191 @code{Accidental}, que al seu cop està establert com un signe de
3192 sesquisostingut. Aleshores el signe es pot separar del cap de la
3193 nota sobreescrivint @code{right-padding}.
3197 @node La propietat staff-padding (farciment de pentagrama)
3198 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{staff-padding} (farciment de pentagrama)
3199 @translationof The staff-padding property
3201 @cindex alineació d'objectes sobre la línia base
3202 @cindex objectes, alineació sobre la línia base
3204 @code{staff-padding} es pot usar per alinear objectes com matisos
3205 dinàmics al llarg d'una línia de base a una distància fixa del
3206 pentagrama, sempre que no existeixi cap altre element de notació
3207 que forci una distància més gran al pentagrama. No és una
3208 propietat de @code{DynamicText} sinó de @code{DynamicLineSpanner}.
3209 Això és així perquè la línia de base ha d'aplicar-se per igual a
3210 @strong{totes} les dinàmiques, entre elles les que s'han creat com
3211 objectes d'extensió. Així que aquesta es la forma d'alinear les
3212 indicacions de matís a l'exemple de la secció anterior:
3214 @cindex DynamicText, exemple de sobreescriptura
3215 @cindex extra-spacing-width, propietat, exemple
3216 @cindex DynamicLineSpanner, exemple de sobreescriptura
3217 @cindex staff-padding, propietat, exemple
3219 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
3220 \override DynamicLineSpanner.staff-padding = #3
3225 @node La propietat self-alignment-X (auto-alineació en X)
3226 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{self-alignment-X} (auto-alineació en X)
3227 @translationof The self-alignment-X property
3229 L'exemple següent mostra com ajustar la posició d'un objecte de
3230 digitació de corda en relació a la plica d'una nota mitjançant
3231 l'alineament del límit dret amb el punt de referència de la nota
3234 @cindex StringNumber, exemple de sobreescriptura
3235 @cindex self-alignment-X, propietat, exemple
3237 @lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=3]
3240 \once \override StringNumber.self-alignment-X = #RIGHT
3244 @node La propietat staff-position (posició al pentagrama)
3245 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{staff-position} (posició al pentagrama)
3246 @translationof The staff-position property
3248 @cindex objecte, col·lisió dins del pentagrama
3250 Els silencis multi-compàs a una veu poden xocar amb les notes en
3251 una altre veu. Atès que aquests silencis es composin centrats
3252 entre les barres de compàs es necessitaria força esforç perquè el
3253 LilyPond esbrini quines altres notes poden xocar amb eĺls, ja que
3254 en realitat tota la gestió de col·lisions entre notes i silencis
3255 es fa solament per a notes i silencis que passen al mateix
3256 moment. Heus ací un exemple de col·lisió d'aquest tipus:
3258 @lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right, relative=1]
3259 << { c4 c c c } \\ { R1 } >>
3262 La millor solució aquí és moure el silenci multi-compàs cap avall,
3263 ja que el silenci està en la veu dos. L'ajustament predeterminat per a
3264 @code{\voiceTwo} (és a dir, en la segona veu d'una construcció
3265 @code{<<@{@dots{}@} \\ @{@dots{}@}>>}) és que
3266 @code{staff-position} tingui el valor -4 per a MultiMeasureRest,
3267 així que hem de baixar-lo, diguem-ne quatre semiespais de
3268 pentagrama, al valor @w{@code{-8}}.
3270 @cindex MultiMeasureRest, exemple de sobreesriptura
3271 @cindex staff-position, propietat, exemple
3273 @lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right, relative=1]
3277 \override MultiMeasureRest.staff-position = #-8
3282 Això és millor que utilitzar, per exemple, @code{extra-offset},
3283 perquè la línia addicional per sobre del silenci s'insereix
3286 @node La propietat extra-offset (desplaçament addicional)
3287 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{extra-offset} (desplaçament addicional)
3288 @translationof The extra-offset property
3290 @cindex posicionar objectes
3291 @cindex posicionar objectes gràfics (grobs)
3292 @cindex objectes, posicionar
3293 @cindex objectes gràfics (grobs), posicionar
3295 La propietat @code{extra-offset} dóna un complet control sobre el
3296 posicionament d'un objectes tant vertical com horitzontalment.
3298 A l'exemple següent, la segona digitació es desplaça lleugerament
3299 a l'esquerra, i 1,8 espais de pentagrama cap avall:
3301 @cindex fingering (digitació), exemple de sobrescriptura
3302 @cindex extra-offset, propietat, exemple
3304 @lilypond[quote,fragment,relative=1,verbatim]
3307 \once \override Fingering.extra-offset = #'(-0.3 . -1.8)
3312 @node La propietat positions (posicions)
3313 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{positions} (posicions)
3314 @translationof The positions property
3316 @cindex controlar manualment grups excedents, lligadures i barres
3317 @cindex manual, control, de grups excedents, lligadures i barres
3318 @cindex grups excedents, barres de, control manual
3319 @cindex lligadures d'expressió, control manual
3320 @cindex lligadures de fraseig, control manual
3321 @cindex barres de corxera, control manual
3323 La propietat @code{positions} permet controlar manualment la
3324 posició vertical i d'aquesta manera també la inclinació dels
3325 tresets, lligadures d'expressió i de fraseig, i barres de
3328 Heus ací un exemple en al qual les lligadures de fraseig i
3329 d'expressió xoquen entre sí:
3331 @lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right,relative=2]
3335 @cindex PhrasingSlur, exemple de sobreesriptura
3336 @cindex positions, propietat, exemple
3339 Una possibilitat seria moure els dos extrems de la lligadura de
3340 fraseig cap amunt. Podem intentar establir l'extrem esquerre a
3341 2,5 espais de pentagrama per sobre de la tercera línia i l'extrem
3342 dret de 4,5 també cap a munt, i el LilyPond seleccionaria la
3343 lligadura de fraseig d'entre les candidates que ha trobat amb els
3344 seus extrems més propers a ells:
3346 @lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right,relative=2]
3347 \once \override PhrasingSlur.positions = #'(2.5 . 4.5)
3351 Això suposa una millora, però perquè no baixar una mica l'extrem
3352 dret de la lligadura d'expressió? Si ho provem, veurem que no es
3353 pot fer així. Això és degut a què no hi ha lligadures d'expressió
3354 candidates que estiguin més baixes que la que ja s'ha seleccionat,
3355 i en aquest cas la propietat @code{positions} no té cap efecte.
3356 Malgrat això, les lligadures d'unió, d'expressió i de fraseig
3357 @emph{es poden} col·locar i ajustar de manera molt exacta quan
3358 cal. Per aprendre la manera de fer-lo, consulteu
3359 @rusernamed{Modifying ties and slurs,Modificació de lligadures d'unió i d'expressió}.
3361 A continuació presentem un altre exemple. Vegem que la barra xoca
3364 @lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
3370 { e''8 e'' e'' e'' e'' e'' e'' e'' f''2 g'' }
3375 { e''8 e'' e'' e'' e'' e'' e'' e'' f''2 g'' }
3381 Això es pot resoldre manualment elevant els dos extrems de la
3382 barra des de la seva posició a 1,81 espais de pentagrama sota la
3383 línia central fins, diguem-ne, 1 espai:
3385 @cindex Beam, exemple de sobreescriptura
3386 @cindex positions, propietat, exemple
3388 @lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
3395 \override Beam.positions = #'(-1 . -1)
3396 e''8 e'' e'' e'' e'' e'' e'' e'' f''2 g''
3402 { e''8 e'' e'' e'' e'' e'' e'' e'' f''2 g'' }
3408 Observeu que la sobreescriptura segueix aplicant-se a la primera
3409 veu del segon compàs de corxeres, però no a cap de les barres de la
3412 @node La propietat force-hshift (forçament del desplaçament horitzontal)
3413 @unnumberedsubsubsec La propietat @code{force-hshift} (forçament del desplaçament horitzontal)
3414 @translationof The force-hshift property
3416 Ara podrem veure com aplicar les correccions finals a l'exemple de
3417 Chopin que present al final de @ref{Sento veus}, que vam deixar
3420 @lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
3421 \new Staff \relative c'' {
3436 És necessari que la nota interior del primer acord (el La bemoll
3437 de la quarta veu) no s'aparti de la columna vertical de la nota
3438 aguda. Podríem esperar corregir-lo mitjançant l'ús de
3439 @code{\shiftOff}, però això produeix advertiments sobre columnes
3440 de notes que col·lisionen. En lloc d'això, ajustem a zero el
3441 valor per a aquesta nota de @code{force-hshift}, que és una
3442 propietat de @code{NoteColumn}.
3444 En el segon acord preferim que el Fa estigui alineat amb el La
3445 bemoll i que la nota greu es col·loqui lleugerament a la dreta per
3446 evitar una col·lisió de les pliques. Ho aconseguim ajustant el
3447 valor de @code{force-hshift} a la @code{NoteColumn} del Re bemoll
3448 greu per moure'l a la dreta mig espai de pentagrama, i establint
3449 @code{force-hshift} per al Fa al valor zero. Observeu que usem
3450 {\once} per evitar que els ajustos es propaguin més enllà del
3451 moment musical immediat, tot i que a aquest exemple podrien
3452 ometre's el @code{\once} i el segon @code{\override} de la quarta
3453 veu. Això no suposaria una bona pràctica.
3455 Presentem a continuació el resultat final:
3457 @cindex NoteColumn, exemple de sobreescriptura
3458 @cindex force-hshift, propietat, exemple
3460 @lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
3461 \new Staff \relative c'' {
3466 { <ees, c>2 \once \override NoteColumn.force-hshift = 0.5 des }
3469 { \once \override NoteColumn.force-hshift = 0 aes'2
3470 \once \override NoteColumn.force-hshift = 0 f4 fes }
3477 @node Exemples reals de música
3478 @subsection Exemples reals de música
3479 @translationof Real music example
3481 Acabarem aquesta secció sobre els ajustaments mostrant els passos
3482 que s'han de prendre per resoldre un exemple complicat al qual li
3483 calen diversos ajustaments per produir el resultat desitjat.
3484 L'exemple s'ha escollit deliberadament per il·lustrar l'ús de la
3485 Referència de la Notació per resoldre problemes de notació pocs
3486 comuns. No es representatiu del procés de gravat més usual, per
3487 la qual cosa us recomanem que no deixeu que aquestes dificultats
3488 us desanimin. Afortunadament, les dificultats com aquestes són
3491 L'exemple està estret de la Primera Balada de Chopin, Op. 23,
3492 compassos 6 al 9, la transició en el Lento inicial i el
3493 Moderato. Presentem en primer lloc l'aspecte que volem que tingui
3494 el resultat, però per evitar complicar massa l'exemple hem tret
3495 les indicacions dinàmiques, les digitacions i el pedal.
3497 @c The following should appear as music without code
3498 @c This example should not be indexed
3499 @c line-width ensures no break
3500 @lilypond[quote,ragged-right,line-width=6\in]
3501 rhMusic = \relative c'' {
3504 \once \override Tie.staff-position = #3.5
3508 \mergeDifferentlyHeadedOn
3509 \mergeDifferentlyDottedOn
3510 bes2.^\markup { \bold "Moderato" } r8
3516 % Reposition the c2 to the right of the merged note
3517 \once \override NoteColumn.force-hshift = #1.0
3518 % Move the c2 out of the main note column
3519 % so the merge will work
3526 % Stem on the d2 must be down to permit merging
3528 % Stem on the d2 should be invisible
3529 \tweak Stem.transparent ##t
3537 \mergeDifferentlyHeadedOff
3538 \mergeDifferentlyDottedOff
3543 lhMusic = \relative c' {
3545 <d g, d>1)\arpeggio |
3552 \new Staff = "RH" <<
3556 \new Staff = "LH" <<
3565 Observem en primer lloc que la part de la mà dreta del tercer
3566 compàs requereix quatre veus. Són les cinc corxeres unides per
3567 una barra, la nota Do lligada, el Re blanca que es fusiona amb el Re
3568 corxera, i el Fa sostingut negra amb puntet, que també està fosa
3569 amb la corxera de la mateixa altura. Tota la resta està en una
3570 sola veu, així que el més fàcil és introduir aquestes tres veus
3571 addicionals, al moment que es necessiten i de forma temporal. Si
3572 heu oblidat com fer-lo, llegiu les seccions @ref{Sento veus} i
3573 @ref{Veus explícites}. Aquí prenem la decisió d'utilitzar veus
3574 instanciades explícitament per al passatge polifònic, atès que el
3575 LilyPond és més probable que pugui evitar les col·lisions si totes
3576 les veus s'instancien explícitament d'aquesta forma.
3578 Començarem introduint les notes com a dues i disposant
3579 l'estructura de pentagrames en un bloc Score, i veurem què
3580 produeix el LilyPond de forma predeterminada:
3582 @c line-width ensures no break
3583 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
3584 rhMusic = \relative c'' {
3590 % Start polyphonic section of four voices
3592 { c,8 d fis bes a } % continuation of main voice
3606 g2. % continuation of main voice
3610 lhMusic = \relative c' {
3619 \new Staff = "RH" <<
3623 \new Staff = "LH" <<
3632 Totes les notes són correctes, però l'aspecte està lluny de ser
3633 satisfactori. La lligadura d'unió xoca amb el canvi de compàs,
3634 certes notes no es fusionen correctament, i falten alguns elements de
3635 notació. En primer lloc tractarem amb el més fàcil. Podem afegir
3636 fàcilment la lligadura d'expressió de la mà esquerra i la
3637 lligadura de fraseig de la mà dreta, ja que tot això es va
3638 estudiar al Tutorial. En fer-lo, obtenim:
3640 @c line-width ensures no break
3641 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
3642 rhMusic = \relative c'' {
3648 % Start polyphonic section of four voices
3650 { c,8 d fis bes a } % continuation of main voice
3664 g2.\) % continuation of main voice
3668 lhMusic = \relative c' {
3677 \new Staff = "RH" <<
3681 \new Staff = "LH" <<
3690 El primer compàs ara és correcte. El segon compàs conté un arpegi
3691 i acaba amb una doble barra. Com els fem, atès que no s'han
3692 mencionat al Manual d'Aprenentatge? Aquí és on hem de tornar a la
3693 Referència de la Notació. Buscant la paraula @q{arpegio} i
3694 @q{línia divisòria} a l'índex ens mostra ràpidament que un arpegio
3695 es fa afegint @code{\arpeggio} a un acord, i la doble barra es
3696 produeix mitjançant l'ordre @code{\bar "||"}. Això ho podem
3697 fer fàcilment. A continuació hem de corregir la col·lisió entre
3698 la lligadura d'unió i la indicació de compàs. Això es fa millor
3699 movent la lligadura cap amunt. Vam estudiar com moure objectes
3700 anteriorment a @ref{Moviment d'objectes}, on diu que els
3701 objectes que estan situats de forma relativa al pentagrama es
3702 poden moure verticalment sobreescrivint la seva propietat
3703 @code{staff-position}, que s'especifica en unitats de mig espai de
3704 pentagrama respecte de la línia central del pentagrama. Això
3705 doncs, la sobreescriptura següent col·locada just abans de la
3706 primera nota lligada pujarà la lligadura 3,5 mig espais de
3707 pentagrama per sobre de la línia central:
3709 @code{\once \override Tie.staff-position = #3.5}
3711 Amb això es completa el compàs dos, produint el següent resultat:
3713 @c line-width ensures no break
3714 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
3715 rhMusic = \relative c'' {
3718 \once \override Tie.staff-position = #3.5
3723 % Start polyphonic section of four voices
3725 { c,8 d fis bes a } % continuation of main voice
3739 g2.\) % continuation of main voice
3743 lhMusic = \relative c' {
3745 <d g, d>1)\arpeggio |
3752 \new Staff = "RH" <<
3756 \new Staff = "LH" <<
3765 Anem ara al tercer compàs i començament de la secció Moderato. El
3766 tutorial ens va ensenyar com escriure text en negreta mitjançant
3767 l'ordre @code{\markup}, per la qual cosa afegir
3768 @qq{Moderato} en negreta és fàcil. Però ara, com fusionem notes que
3769 estan en diferents veus? Aquí és on hem de tornar a buscar ajuda
3770 al manual de Referència de la notació. En buscar la paraula
3771 @qq{merge} (mescla} a l'índex de la Referència de la notació
3772 arribem ràpidament a les ordres per mesclar notes amb cap diferent
3773 i amb o sense puntet, a
3774 @rusernamed{Collision resolution,Resolució de les col·lisions}.
3775 Al nostre exemple hem de fusionar ambdós tipus de nota al
3776 transcurs de la secció polifònica del compàs 3; per tant, en
3777 virtut de la informació que apareix a la Referència de la Notació,
3781 \mergeDifferentlyHeadedOn
3782 \mergeDifferentlyDottedOn
3786 al principi de la secció, i
3789 \mergeDifferentlyHeadedOff
3790 \mergeDifferentlyDottedOff
3794 al final, obtenint com a resultat:
3796 @c line-width ensures no break
3797 @lilypond[quote,ragged-right,line-width=6\in]
3798 rhMusic = \relative c'' {
3801 \once \override Tie.staff-position = #3.5
3805 bes2.^\markup { \bold "Moderato" } r8
3806 \mergeDifferentlyHeadedOn
3807 \mergeDifferentlyDottedOn
3808 % Start polyphonic section of four voices
3810 { c,8 d fis bes a } % continuation of main voice
3824 \mergeDifferentlyHeadedOff
3825 \mergeDifferentlyDottedOff
3826 g2.\) % continuation of main voice
3830 lhMusic = \relative c' {
3832 <d g, d>1)\arpeggio |
3839 \new Staff = "RH" <<
3843 \new Staff = "LH" <<
3852 Aquestes sobreescriptures han fusionat els dos Fa sostingut, però no els
3853 dos Re. Perquè no? La resposta està a la mateixa secció de la
3854 Referència de la Notació: les notes que es fusionen han de tenir
3855 les pliques en direccions oposades i dues notes no es poden
3856 fusionar bé si hi ha una tercera nota en la mateixa columna. Aquí
3857 els dos Re tenen les pliques cap amunt i hi ha una tercera nota:
3858 el Do. Sabem com canviar la direcció de la plica usant
3859 @code{\stemDown}, i la Referència de la Notació també explica com
3860 moure el Do: s'ha d'aplicar un desplaçament usant una de les
3861 ordres @code{\shift}. Però, quina? El Do està a la veu dos que té
3862 desactivat el desplaçament, i els dos Re estan en les veus u i
3863 tres, que tenen el desplaçament desactivat i activat,
3864 respectivament. Per això hem de desplaçar el Do un nivell més
3865 encara, usant @code{\shiftOnn} per evitar que interfereixi amb els
3866 dos Re. En aplicar aquests canvis obtenim:
3868 @cindex Tie, exemple de sobreescriptura
3869 @cindex staff-position, propietat, exemple
3871 @c line-width ensures no break
3872 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
3873 rhMusic = \relative c'' {
3876 \once \override Tie.staff-position = #3.5
3880 bes2.^\markup { \bold "Moderato" } r8
3881 \mergeDifferentlyHeadedOn
3882 \mergeDifferentlyDottedOn
3883 % Start polyphonic section of four voices
3885 { c,8 d fis bes a } % continuation of main voice
3888 % Move the c2 out of the main note column
3889 % so the merge will work
3894 % Stem on the d2 must be down to permit merging
3902 \mergeDifferentlyHeadedOff
3903 \mergeDifferentlyDottedOff
3904 g2.\) % continuation of main voice
3908 lhMusic = \relative c' {
3910 <d g, d>1)\arpeggio |
3917 \new Staff = "RH" <<
3921 \new Staff = "LH" <<
3930 Ja gairebé està. Sols queden dos problemes: la plica cap avall
3931 sobre el Re fusionat no hauria d'ésser aquí, i el Do estaria
3932 millor col·locat a la dreta dels Re. Sabem com fer les des coses
3933 a partir dels ajustaments anteriors: fem la plica transparent, i
3934 movem el Do amb la propietat @code{force-hshift}. Heus ací el
3937 @cindex NoteColumn, exemple de sobrescriptura
3938 @cindex force-hshift, propietat, exemple
3939 @cindex Stem, exemple de sobreescriptura
3940 @cindex transparent, propietat, exemple
3942 @c line-width ensures no break
3943 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
3944 rhMusic = \relative c'' {
3947 \once \override Tie.staff-position = #3.5
3951 bes2.^\markup { \bold "Moderato" } r8
3952 \mergeDifferentlyHeadedOn
3953 \mergeDifferentlyDottedOn
3954 % Start polyphonic section of four voices
3956 { c,8 d fis bes a } % continuation of main voice
3960 % Reposition the c2 to the right of the merged note
3961 \once \override NoteColumn.force-hshift = #1.0
3962 % Move the c2 out of the main note column
3963 % so the merge will work
3970 % Stem on the d2 must be down to permit merging
3972 % Stem on the d2 should be invisible
3973 \tweak Stem.transparent ##t
3981 \mergeDifferentlyHeadedOff
3982 \mergeDifferentlyDottedOff
3983 g2.\) % continuation of main voice
3987 lhMusic = \relative c' {
3989 <d g, d>1)\arpeggio |
3996 \new Staff = "RH" <<
4000 \new Staff = "LH" <<
4010 @node Ajustaments addicionals
4011 @section Ajustaments addicionals
4012 @translationof Further tweaking
4015 * Altres aplicacions dels ajustaments::
4016 * Ús de variables per als ajustaments de disposició::
4018 * Altres fonts d'informació::
4019 * Ajustaments avançats amb l'Scheme::
4022 @node Altres aplicacions dels ajustaments
4023 @subsection Altres aplicacions dels ajustaments
4024 @translationof Other uses for tweaks
4027 * Unió de notes entre veus diferents::
4028 * Simulació d'un calderó al MIDI::
4031 @cindex transparent, ús de la propietat
4032 @cindex objectes, fa invisibles
4033 @cindex eliminar objectes
4034 @cindex objectes, eliminar
4035 @cindex objectes, ocultar
4036 @cindex ocultar objectes
4037 @cindex invisibles, objectes
4038 @cindex objectes invisibles
4040 @node Unió de notes entre veus diferents
4041 @unnumberedsubsubsec Unió de notes entre veus diferents
4042 @translationof Tying notes across voices
4044 @cindex Lligadures de notes entre veus diferents
4046 L'exemple següent mostra com connectar notes que estiguin a
4047 diferents veus utilitzant lligadures d'unió. Normalment sol es
4048 poden connectar mitjançant lligadures d'unió dues notes que
4049 estiguin en la mateixa veu. Usant dues veus, amb les notes
4050 lligades en una d'elles:
4052 @lilypond[quote,fragment,relative=2]
4053 << { b8~ 8\noBeam } \\ { b8[ g] } >>
4057 i esborrant la primera plica cap amunt a aquesta veu, dóna la
4058 impressió que la lligadura es creua entre les veus:
4060 @cindex Stem, exemple de sobreescriptura
4061 @cindex transparent, propietat, exemple
4063 @lilypond[quote,fragment,relative=2,verbatim]
4066 \tweak Stem.transparent ##t
4074 Per tenir seguretat que la plica que acabem d'esborrar no prem
4075 massa la lligadura, podem allargar la plica establint el seu valor
4076 de longitud @code{length} a @code{8},
4078 @lilypond[quote,fragment,relative=2,verbatim]
4081 \tweak Stem.transparent ##t
4082 \tweak Stem.length #8
4091 @cindex tweak, generat a partir d'una lligadura
4092 Ara bé, per a la @emph{sobreescriptura} de la transparència d'un
4093 objecte gràfic, podríem haver usar l'abreviatura
4094 @code{\hide} com es va explicar anteriorment. L'ajustament
4095 mitjançant @@{tweak} és una operació diferent que afecta sols a
4096 les propietats generades a partir d'una sola expressió musical.
4097 Resulta que podem convertir els overrides o sobreescriptures a
4098 tweaks o ajustaments utilitzant
4099 @code{\single}, fent possible tornar a escriure l'exemple anterior
4102 @lilypond[quote,fragment,relative=2,verbatim]
4107 \tweak Stem.length #8
4115 En aquest cas particular, la diferència amb @code{\once \hide} no
4116 és massa apreciable. És important quan existeixen diversos
4117 objectes al mateix punt del temps musical (com ara les notes d'un
4118 acord). En aquest cas, @code{\once} afecta a tots els objectes,
4119 mentre que @code{\single} sols afecta un, l'objecte que es genera
4120 per part de l'expressió musical que li segueix immediatament.
4122 @node Simulació d'un calderó al MIDI
4123 @unnumberedsubsubsec Simulació d'un calderó al MIDI
4124 @translationof Simulating a fermata in MIDI
4126 @cindex segell, ús de la propietat
4127 @cindex fermata, realització en MIDI
4129 Per als objectes fora-del-pentagrama, normalment és millor
4130 sobreescriure la propietat @code{stencil} («segell») de l'objecte
4131 que la seva propietat @code{transparent} quan vulgueu treure'ls de
4132 la sortida impresa. Mitjançant l'establiment de la propietat
4133 @code{stencil} d'un objecte al valor @code{#f} podem treure
4134 l'objecte per complet de la sortida impresa. Això significa que
4135 no té efecte sobre la col·locació d'altres objectes que es
4136 poguessin col·locar en relació a ell.
4138 Per exemple, si volguéssim canviar la indicació de metrònom amb el
4139 propòsit de simular un calderó a la sortida MIDI, segurament no
4140 voldríem que la indicació de metrònom aparegui a la sortida
4141 impresa, i no voldríem influir sobre la separació entre els dos
4142 sistemes ni sobre la col·locació de les anotacions adjacents sobre
4143 el pentagrama. Per tant, establir la seva propietat
4144 @code{stencil} al valor @code{#f} seria la millor manera. Mostrem
4145 aquí l'efecte dels dos mètodes:
4147 @cindex MetronomeMark, exemple de sobreescriptura
4148 @cindex transparent, propietat, exemple
4150 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
4153 % Visible tempo marking
4156 \once \hide Score.MetronomeMark
4157 % Invisible tempo marking to lengthen fermata in MIDI
4160 % New tempo for next section
4169 @cindex MetronomeMark, exemple de sobreescriptura
4170 @cindex stencil, propietat, exemple
4172 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
4175 % Visible tempo marking
4178 \once \override Score.MetronomeMark.stencil = ##f
4179 % Invisible tempo marking to lengthen fermata in MIDI
4182 % New tempo for next section
4192 Els dos mètodes treuen de la sortida impresa la indicació de
4193 metrònom que allarga el calderó, i els dos afecten al tempo del
4194 MIDI tal i com volíem, però la indicació de metrònom transparent
4195 de la primera línia força una col·locació molt alta de la
4196 indicació de tempo que segueix, mentre que la segona (amb el
4197 segell suprimit) no ho fa.
4201 @rglosnamed{system,sistema}.
4203 @node Ús de variables per als ajustaments de disposició
4204 @subsection Ús de variables per als ajustaments de disposició
4205 @translationof Using variables for layout adjustments
4207 @cindex variables, usar per a sobreescriptures
4208 @cindex sobreescriptures, usar variables per a
4209 @cindex ajustaments, usar variables per a
4210 @cindex ajustaments de disposició, usar variables per fer
4212 Les ordres de sobreesriptura són amb freqüència llargues i
4213 tedioses d'escriure, i s'han d'escriure de forma absolutament
4214 correcta. Si s'han d'utilitzar les mateixes sobreescriptures
4215 moltes vegades, podria valdre la pena definir variables per desar-les.
4217 Suposem que volem realçar certes paraules de la lletra d'una cançó
4218 imprimint-les en cursiva i negreta. Les ordres @code{\italic} i
4219 @code{\bold} sols funcionen dins de la lletra de les cançons si
4220 estan incloses, junt amb la paraula o paraules que es volen
4221 modificar, dins d'un @code{\markup}, cosa que les fa tedioses
4222 d'escriure. La necessitat d'incloure les pròpies paraules
4223 impedeix que es puguin usar en variables simples. Podríem, com
4224 alternativa, utilitzar les ordres @code{\override} i
4228 @code{\override Lyrics.LyricText.font-shape = #'italic}
4229 @code{\override Lyrics.LyricText.font-series = #'bold}
4231 @code{\revert Lyrics.LyricText.font-shape}
4232 @code{\revert Lyrics.LyricText.font-series}
4235 Aquestes ordres també serien extremadament tedioses
4236 d'escriure si hi hagués moltes paraules que volguéssim
4237 subratllar. Però sí que @emph{podem} definir-les com a dues
4238 variables i usar-les per delimitar les paraules a destacar. Un
4239 altre avantatge de la utilització de variables per a aquestes
4240 sobreescriptures és que ja no són necessaris els espais que
4241 rodegen al punt, atès que no s'interpreten directament al mode
4242 @code{\lyricmode}. Heus ací un exemple d'això, tot i que a la
4243 pràctica potser escolliríem uns noms de variable més curts perquè
4244 fossin més ràpids de teclejar:
4246 @cindex LyricText, exemple de sobreescriptura
4247 @cindex font-shape, propietat, exemple
4248 @cindex font-series, propietat, exemple
4250 @lilypond[quote,verbatim]
4252 \override Lyrics.LyricText.font-shape = #'italic
4253 \override Lyrics.LyricText.font-series = #'bold
4257 \revert Lyrics.LyricText.font-shape
4258 \revert Lyrics.LyricText.font-series
4261 global = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
4263 SopranoMusic = \relative c' { c4 | e4. e8 g4 g | a4 a g }
4264 AltoMusic = \relative c' { c4 | c4. c8 e4 e | f4 f e }
4265 TenorMusic = \relative c { e4 | g4. g8 c4. b8 | a8 b c d e4 }
4266 BassMusic = \relative c { c4 | c4. c8 c4 c | f8 g a b c4 }
4268 VerseOne = \lyrics {
4269 E -- | ter -- nal \emphasize Fa -- ther, | \normal strong to save,
4272 VerseTwo = \lyricmode {
4273 O | \once \emphasize Christ, whose voice the | wa -- ters heard,
4276 VerseThree = \lyricmode {
4277 O | \emphasize Ho -- ly Spi -- rit, | \normal who didst brood
4280 VerseFour = \lyricmode {
4281 O | \emphasize Tri -- ni -- ty \normal of | love and pow'r
4288 \new Voice = "Soprano" { \voiceOne \global \SopranoMusic }
4289 \new Voice = "Alto" { \voiceTwo \AltoMusic }
4290 \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseOne }
4291 \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseTwo }
4292 \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseThree }
4293 \new Lyrics \lyricsto "Soprano" { \VerseFour }
4297 \new Voice = "Tenor" { \voiceOne \TenorMusic }
4298 \new Voice = "Bass" { \voiceTwo \BassMusic }
4306 @subsection Fulls d'estil
4307 @translationof Style sheets
4309 La sortida que produeix el LilyPond es pot modificar profundament;
4310 consulteu @ref{Ajustament de la sortida} per llegir detalls sobre
4311 aquest tema. Però, què passa si teniu molts fitxers als quals el
4312 voleu aplicar els seus propis ajustaments? O, què passa si,
4313 senzillament, voleu separar els ajustament de la pròpia música?
4314 Tot això és força fàcil d'aconseguir.
4316 Vegem un exemple. No us preocupeu si no enteneu les parts que
4317 tenen tots els @code{#()}. Això s'explicarà a
4318 @ref{Ajustaments avançats amb l'Scheme}.
4320 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
4322 \tweak self-alignment-X #-0.6
4323 #(make-dynamic-script
4324 #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})
4327 #(define-music-function
4328 (parser location string)
4330 #{ <>^\markup \bold \box #string #})
4334 a4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
4338 g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
4342 Fem alguna cosa respecte a les definicions @code{mpdolce} i
4343 @code{inst}. Aquestes definicions produeixen la sortida que
4344 desitgem, però potser les voldríem utilitzar en una altra peça.
4345 Podríem simplement copiar-les i enganxar-les al principi de cada
4346 fitxer, però seria força molest. També fa que quedin les
4347 definicions a la vista dins dels nostres fitxers de música, i els
4348 @code{#()} poden ser poc estètics. Els amagarem dins d'una altre fitxer:
4351 %%% deseu el que segueix a un fitxer amb el nom "definicions.ily"
4353 \tweak self-alignment-X #-0.6
4354 #(make-dynamic-script
4355 #@{ \markup @{ \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce @} #@})
4358 #(define-music-function
4359 (parser location string)
4361 #@{ <>^\markup \bold \box #string #@})
4364 Farem referència a aquest fitxer utilitzant l'ordre
4365 @code{\include} al principi del fitxer de música (l'extensió
4366 @code{.ily} es fa servir per distingir aquest fitxer d'inclusió
4367 --que se suposa que no ha de ser processar de forma independent--
4368 del fitxer principal. Ara modificarem la música (deseu aquest
4369 fitxer com @file{musica.ly}).
4371 @c We have to do this awkward example/lilypond-non-verbatim
4372 @c because we can't do the \include stuff in the manual.
4375 \include "definicions.ily"
4379 a4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
4383 g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
4387 @lilypond[quote,ragged-right]
4389 \tweak self-alignment-X #-0.6
4390 #(make-dynamic-script
4391 #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})
4394 #(define-music-function
4395 (parser location string)
4397 #{ <>^\markup \bold \box #string #})
4401 a4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
4405 g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
4409 Això té un aspecte millor, però farem alguns canvis més. El
4410 glissando és difícil de veure, així que ho farem més gruixut i
4411 l'aproparem als caps de les notes. Posarem la indicació de
4412 metrònom a sobre de la clau, en lloc d'anar a sobre de la primera
4413 nota. I per últim, si no ens agraden les indicacions de compàs
4414 @q{C}, les convertirem a @q{4/4}.
4416 En tot cas, no hem de canviar el fitxer @file{musica.ly}.
4417 Substituïm en canvi el nostre fitxer @file{definicions.ily} amb
4423 \tweak self-alignment-X #-0.6
4424 #(make-dynamic-script
4425 #@{ \markup @{ \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce @} #@})
4428 #(define-music-function
4429 (parser location string)
4431 #@{ <>^\markup \bold \box #string #@})
4436 \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
4437 \override MetronomeMark.padding = #'3
4441 \override TimeSignature.style = #'numbered
4445 \override Glissando.thickness = #3
4446 \override Glissando.gap = #0.1
4451 @lilypond[quote,ragged-right]
4453 \tweak self-alignment-X #-0.6
4454 #(make-dynamic-script
4455 #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})
4458 #(define-music-function
4459 (parser location string)
4461 #{ <>^\markup \bold \box #string #})
4466 \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
4467 \override MetronomeMark.padding = #'3
4471 \override TimeSignature.style = #'numbered
4475 \override Glissando.thickness = #3
4476 \override Glissando.gap = #0.1
4482 a4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
4486 g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
4490 Això té molt millor aspecte! Ara suposeu que voleu publicar
4491 aquesta peça. Tot que hi ha gent a la que no li agraden les
4492 indicacions de compàs @q{C}, jo me les estimo. Copiarem el fitxer
4493 actual @file{definicions.ily} a @file{publicar-web.ily} i
4494 modificarem aquest fitxer. Atès que el propòsit d'aquest música
4495 és produir un PDF que es mostrarà a la pantalla, també augmentarem
4496 la mida general de la sortida.
4499 %%% publicar-web.ily
4501 \tweak self-alignment-X #-0.6
4502 #(make-dynamic-script
4503 #@{ \markup @{ \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce @} #@})
4506 #(define-music-function
4507 (parser location string)
4509 #@{ <>^\markup \bold \box #string #@})
4511 #(set-global-staff-size 23)
4516 \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
4517 \override MetronomeMark.padding = #'3
4524 \override Glissando.thickness = #3
4525 \override Glissando.gap = #0.1
4530 @lilypond[quote,ragged-right]
4532 \tweak self-alignment-X #-0.6
4533 #(make-dynamic-script
4534 #{ \markup { \dynamic mp \normal-text \italic \bold dolce } #})
4537 #(define-music-function
4538 (parser location string)
4540 #{ <>^\markup \bold \box #string #})
4542 #(set-global-staff-size 23)
4546 \override MetronomeMark.extra-offset = #'(-5 . 0)
4547 \override MetronomeMark.padding = #'3
4550 \override Glissando.thickness = #3
4551 \override Glissando.gap = #0.1
4557 a4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
4561 g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
4565 Ara, a la música, simplement substituïm @code{\include
4566 "definicions.ily"} per @code{\include "publicar-web.ily"}.
4567 Òbviament podríem fer això encara més pràctic. Podríem fer un
4568 fitxer @file{definicions.ily} que contingués sols les definicions
4569 de @code{mpdolce} i de @code{inst}, un fitxer
4570 @file{publicar-web.ily} que contingués sols la secció
4571 @code{\layout} que es va mostrar a l'exemple, i un fitxer
4572 @file{universitat.ily} que contindria sols els ajustament que
4573 agraden a cert professor de música. El començament de
4574 @file{musica.ly} tindria aleshores aquest aspecte:
4577 \include "definicions.ily"
4579 %%% Traieu el comentari d'una sola d'aquestes línies!
4580 \include "publicar-web.ily"
4581 %\include "universitat.ily"
4584 Aquest enfoc pot ser útil fins i tot si produirà sols un conjunt
4585 de particel·les. Hi ha gent que fa servir molts fitxers de
4586 @q{fulls d'estil} per als seus projectes. Per fer-los servir,
4587 simplement s'ha d'iniciar els fitxers de música amb
4588 @code{\include "../global.ily"}, que conté
4592 \version @w{"@version{}"}
4594 #(ly:set-option 'point-and-click #f)
4596 \include "../iniciar/iniciar-definicions.ily"
4597 \include "../iniciar/iniciar-disposició.ily"
4598 \include "../iniciar/iniciar-capçaleres.ily"
4599 \include "../iniciar/iniciar-paper.ily"
4603 @node Altres fonts d'informació
4604 @subsection Altres fonts d'informació
4605 @translationof Other sources of information
4607 La documentació del manual de Referència de Funcionament Intern
4608 conté muntanyes d'informació sobre el LilyPond, però es pot
4609 obtenir més informació encara llegint els fitxers interns del
4610 LilyPond. Per donar-los una ullada, en primer lloc heu de buscar
4611 la carpeta corresponent al seu sistema. La ubicació d'aquesta
4612 carpeta depèn (a) de si heu aconseguit el LilyPond descarregat un
4613 binari precompilat des del lloc web lilypond.org o si el vau
4614 instal·lar mitjançant un gestor de paquets (és a dir, distribuït
4615 amb el GNU/Linux, o instal·lat sota fink o cygwin) o va ser
4616 compilat des de la font, i (b) de quin sistema operatiu estigueu
4619 @subsubsubheading Descàrrega des de lilypond.org
4626 @file{@var{CARPETA__INSTAL·LACIÓ}/lilypond/usr/@/share/lilypond/current/}
4633 @file{@var{CARPETA_INSTAL·LACIÓ}/LilyPond.app/Contents/@/Resources/share/lilypond/current/}
4636 o bé fent @code{cd} cap aquest directori des de la Terminal, o bé
4637 mantenint polsada la tecla de Control i fent clic sobre
4638 l'aplicació de LilyPond, i aquí escollint @q{Mostrar el contingut
4643 Mitjançant l'Explorador del Windows, dirigiu-vos a
4645 @file{@var{CARPETA_INSTAL·LACIÓ}/LilyPond/usr/@/share/lilypond/current/}
4650 @subsubsubheading Instal·lat mitjançant un gestor de paquets o compilar a partir de la font
4653 @file{@var{PREFIX}/share/lilypond/@var{X.Y.Z}/}, on @var{PREFIX}
4654 està determinat pel seu administrador de paquets o pel guió
4655 @code{configure}, i @var{X.Y.Z} és el número de versió del
4660 Dins d'aquesta carpeta, les dues subcarpetes interessants són
4663 @item @file{ly/} - conté fitxers en format LilyPond
4664 @item @file{scm/} - conté fitxers en format Scheme
4667 Comencem observant alguns fitxers que estan a @file{ly/}.
4668 Obriu @file{ly/property-init.ly} amb un editor de textos. El
4669 mateix que fa servir pels fitxers @file{.ly} servirà
4670 perfectament. Aquest fitxer conté les definicions de totes les
4671 ordres estàndard predefinides del LilyPond, com ara
4672 @code{\stemUp} i @code{\slurDotted}. Podreu veure que no són res
4673 més que definicions de variables que contenen una o diverses ordres
4674 @code{\override}. Per exemple, @code{/tieDotted} està definit de
4675 tal forma que el seu valor és:
4679 \override Tie.dash-period = #0.75
4680 \override Tie.dash-fraction = #0.1
4684 Si no us agraden els valors predeterminats, aquestes ordres
4685 predefinides es poden redefinir amb facilitat com qualsevol altra
4686 variable, al principi del seu fitxer de codi d'entrada.
4688 Els següents són els fitxers més útils que es troben a
4691 @multitable @columnfractions .4 .6
4694 @item @file{ly/engraver-init.ly}
4695 @tab Definicions de contextos de gravadors
4696 @item @file{ly/paper-defaults-init.ly}
4697 @tab Especificacions de valors predeterminats relacionats amb el paper
4698 @item @file{ly/performer-init.ly}
4699 @tab Definicions de contextos d'interpretació
4700 @item @file{ly/property-init.ly}
4701 @tab Definicions de totes les ordres predefinides que són comunes
4702 @item @file{ly/spanner-init.ly}
4703 @tab Definicions de les ordres predefinides relacionades amb els objects d'extensió
4706 Altres ajustaments (com ara les definicions de les ordres
4707 d'etiquetatge) s'emmagatzemen com fitxers @file{.scm} (de l'Scheme).
4708 El llenguatge de programació Scheme es fa servir per proporcionar
4709 una interfície programable per al funcionament intern del
4710 LilyPond. Qualsevol explicació addicional sobre aquests fitxers
4711 es troba pel moment fora de l'àmbit d'aquest manual, perquè es
4712 requereixen coneixements del llenguatge Scheme. S'adverteix als
4713 usuaris cal una important quantitat de coneixements tècnics o de
4714 temps per comprendre el llenguatge Scheme i aquests fitxers (vegeu
4715 @rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
4717 Si ja teniu aquests coneixements, els fitxers de l'Scheme que us
4718 poden interessar són:
4720 @multitable @columnfractions .4 .6
4723 @item @file{scm/auto-beam.scm}
4724 @tab Valors predeterminats de sub-barrat
4725 @item @file{scm/define-grobs.scm}
4726 @tab Valors predeterminats de les propietats d'objectes gràfics (grobs)
4727 @item @file{scm/define-markup-commands.scm}
4728 @tab Especificació de totes les ordres d'etiquetatge
4729 @item @file{scm/midi.scm}
4730 @tab Ajustaments predeterminats per a la sortida MIDI
4731 @item @file{scm/output-lib.scm}
4732 @tab Ajustaments que afecten l'aspecte dels trastos, colors, alteracions, línies divisòries, etc.
4733 @item @file{scm/parser-clef.scm}
4734 @tab Definicions de les claus contemplades
4735 @item @file{scm/script.scm}
4736 @tab Ajustaments predeterminats per a les articulacions
4739 @node Ajustaments avançats amb l'Scheme
4740 @subsection Ajustaments avançats amb l'Scheme
4741 @translationof Advanced tweaks with Scheme
4743 Tot i que és possible fer moltes coses amb les ordres
4744 @code{\override} i @code{\tweak}, tenim una forma fins i tot més
4745 poderosa de modificar el funcionament del LilyPond, a través d'una
4746 interfície programable cap a les operacions internes del
4747 LilyPond. Es pot incorporar codi escrit en el llenguatge de
4748 programació Scheme, directament al mecanisme de funcionament del
4749 LilyPond. Per suposat, per fer això calen almenys uns
4750 coneixements bàsics de programació de l'Scheme, i donem una
4752 @rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
4754 Com a exemple que il·lustra una de les moltes possibilitats,
4755 enlloc de donar a una propietat un valor constant, es pot establir
4756 el resultat d'un procediment de l'Scheme que s'invoca cada cop que
4757 el LilyPond accedeix a aquesta propietat. La propietat es pot
4758 establir dinàmicament a un valor determinat pel procediment en el
4759 moment que s'invoca. En aquest exemple donem als caps de les
4760 notes un color que depèn de la seva posició dins del pentagrama.
4762 @cindex x11-color, funció, exemple d'utilització
4763 @cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
4764 @cindex color, propietat, establir a procediment de l'Scheme
4766 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
4767 #(define (color-notehead grob)
4768 "Color the notehead according to its position on the staff."
4769 (let ((mod-position (modulo (ly:grob-property grob 'staff-position)
4772 ;; Return rainbow colors
4773 ((1) (x11-color 'red )) ; for C
4774 ((2) (x11-color 'orange )) ; for D
4775 ((3) (x11-color 'yellow )) ; for E
4776 ((4) (x11-color 'green )) ; for F
4777 ((5) (x11-color 'blue )) ; for G
4778 ((6) (x11-color 'purple )) ; for A
4779 ((0) (x11-color 'violet )) ; for B
4783 % Arrange to obtain color from color-notehead procedure
4784 \override NoteHead.color = #color-notehead
4785 a2 b | c2 d | e2 f | g2 a |
4789 Es poden trobar exemples addicionals que mostren la utilització
4790 d'aquestes interfícies programables a
4791 @rextendnamed{Callback functions,Funcions de callback}.