1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
4 Translation of GIT committish: 7fdce4f39834cc8c83f176480cc1d20900eb09f8
6 When revising a translation, copy the HEAD committish of the
7 version that you are working on. For details, see the Contributors'
8 Guide, node Updating translation committishes..
13 @node Conceptes fonamentals
14 @chapter Conceptes fonamentals
15 @translationof Fundamental concepts
17 Heu pogut veure al tutorial com produir música impresa amb bellesa
18 a partir d'un simple fitxer de text. Aquesta secció presenta els
19 conceptes i tècniques que es requereixen per produir partitures
20 igualment belles però més complexes.
23 * Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond::
24 * Les veus contenen música::
25 * Contextos i gravadors::
26 * Extensió de les plantilles::
30 @node Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond
31 @section Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond
32 @translationof How LilyPond input files work
34 El format d'entrada del LilyPond és força lliure en la seva forma
35 i concedeix els usuaris amb experiència molta flexibilitat per
36 estructurar els seus fitxers de la forma desitjada. Nogensmenys,
37 tota aquesta flexibilitat pot fer que les coses es tornin confuses
38 per als nous usuaris. Aquesta secció us explicarà part d'aquesta
39 estructura, però pot obviar certs detalls per simplificar. Per
40 veure una descripció més completa del format d'entrada, consulteu
41 @ruser{File structure}.
45 * Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond::
46 * La partitura és una (única) expressió musical composta::
47 * Niuat d'expressions musicals::
48 * Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures::
51 @node Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
52 @subsection Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
53 @translationof Introduction to the LilyPond file structure
55 @cindex entrada, format de l'
56 @cindex fitxer, estructura del
58 Un exemple bàsic de fitxer d'entrada del LilyPond és el següent:
61 \version @w{"@version{}"}
66 @var{ @dots{} expressió musical composta @dots{} } % tota la música va aquí
73 Hi ha moltes variacions d'aquest esquema bàsic, però l'exemple
74 constitueix un punt de partida útil.
79 @cindex score (partitura)
83 Fins al moment, cap dels exemples que heu pogut veure utilitza la
84 instrucció @code{\score@{@}}. Això és així perquè el LilyPond
85 afegeix automàticament les ordres addicionals que es requereixen
86 quan li proporcionem una entrada senzilla. El LilyPond tracta una
96 com una abreviatura d'aquesta altra:
113 En altres paraules, si l'entrada consta d'una única expressió
114 musical, el LilyPond interpreta el fitxers com si l'expressió
115 musical estigués rodejada per un embolcall fet per les
116 instruccions que acabem de veure.
118 @cindex contextos implícits
119 v@cindex implícits, contextos
121 @strong{¡Advertiment!} Molts dels exemples que apareixen a la
122 documentació del LilyPond ometen les instruccions @code{\new
123 Staff} i @code{\new Voice}, deixant que es creïn de forma
124 implícita. Això funciona bé per a exemples senzills, però per a
125 exemples més complicats, especialment quan s'usen instruccions
126 addicionals, la creació implícita dels contextos poden donar lloc
127 a resultats inesperats, fins i tot en ocasions crear pentagrames
128 no desitjats. La forma de crear contextos de forma explícita
129 s'explica a @ref{Contextos i gravadors}.
131 @warning{Quan s'escriuen més d'unes poques línies de música, es
132 recomana crear sempre els pentagrames i les veus de forma
135 En tot cas, per ara anem a tornar al primer exemple per examinar
136 l'ordre @code{\score}, deixant les altres en la seva forma
139 Un bloc @code{\score} sempre ha de contenir una expressió musical
140 única, que ha d'aparèixer immediatament després de la instrucció
141 @code{\score}. Recordeu que una expressió musical pot ser
142 qualsevol cosa, des d'una sola nota fina una enorme expressió
148 @var{ @dots{} inseriu aquí la partitura completa d'una òpera
155 A causa que tot es troba dins de @code{@{ @dots{} @}}, compta com
156 una expressió musical.
158 Com hem vist anteriorment, el bloc @code{\score} pot contenir
159 altres coses, com ara
178 Observeu que aquestes tres instruccions (@code{\header},
179 @code{\layout} i @code{\midi}) són especials: a diferència de la
180 resta de les instruccions que comencen amb una barra invertida
181 (@code{\}), @emph{no} són expressions musicals i no formen part de
182 cap expressió musical. Per tant, es poden posar dins d'un bloc
183 @code{\score} o a fora d'ell. De fet, aquestes instruccions se
184 situen en general fora del bloc @code{\score} (per exemple,
185 @code{\header} se sol col·locar abans de la instrucció
186 @code{\score}, com mostra l'exemple que apareix al principi de la
189 Dues instruccions més que no hem vist són @code{\layout @{ @}}
190 i @code{\midi @{ @}}. Si apareixen tal i com es mostren aquí, fan
191 que el LilyPond produeixi una sortida impresa i una sortida MIDI,
192 respectivament. Es descriuen amb tot detall al manual de
193 Referència de la notació, a @ruser{Score layout} i a
194 @ruser{Creating MIDI files}.
196 @cindex partitures, diverses
197 @cindex book, bloc implícit
198 @cindex implícit, bloc book
201 Podem escriure diversos blocs @code{\score}. Cada un d'ells rebrà
202 el mateix tractament que una partitura independent, però es
203 combinaran tots junts a un fitxer de sortida únic. No fa falta
204 cap instrucció @code{\book}, es crearà un implícitament. No
205 obstant, si voleu fitxers de sortida separats a partir d'un únic
206 fitxer @file{.ly}, aleshores cal utilitzar l'ordre
207 @code{\book} per separar les diferents seccions: cada bloc
208 @code{\book} produeix un fitxer de sortida diferent.
212 Cada bloc @code{\book} crea un fitxer de sortida diferent (per
213 exemple, un fitxer PDF). Si no hem escrit un de forma explícita,
214 el LilyPond envolta tot el nostre codi d'entrada dins d'un bloc
215 @code{\book} de forma implícita.
217 Cada bloc @code{\score} és un tros de música separat dins d'un
220 @cindex layout, efecte de la situació del bloc
222 Cada bloc @code{\layout} afecta el bloc @code{\score} o
223 @code{\book} dins del qual apareix (és a dir, un bloc
224 @code{\layout} dins d'un bloc @code{\score}) afecta solament a
225 aquest bloc @code{\score}, però un bloc @code{\layout} fora d'un
226 bloc @code{\score} (que per això està dins d'un bloc
227 @code{\book}, ja sigui explícit o implícitament) afecta als blocs
228 @code{\score} que estan dins d'aquest @code{\book}.
230 Per veure més detalls, consulteu @ruser{Multiple scores in a book}.
234 Una altra magnifica drecera és la possibilitat de definir
235 variables com es mostra a @ref{Organitzar les peces mitjançant
236 variables}. Totes les plantilles fan servir el següent:
239 melodia = \relative @{
248 Quan el LilyPond examina aquest fitxer, agafa el valor de
249 @code{melodia} (tot el que hi ha després del signe igual) i
250 l'insereix a tot arreu que veu @code{\melodia}. No es requereix
251 una cura especial amb el nom (pot ser @code{melodia},
252 @code{global}, @code{CompasArmadura}, @code{madretadelpiano} o
253 @code{fulanet} o qualsevol altre). Recordeu que pot ser gairebé
254 qualsevol nom que se us acudeixi, sempre i quan contingui sols
255 caràcters alfabètics i sigui diferent a qualsevol dels noms
256 d'instrucció del LilyPond. Per veure més detalls, consulteu
257 @ref{Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions}. Les
258 limitacions exactes que afecten els noms de variable es detallen a
259 @ruser{File structure}.
263 Per veure una definició completa del format del codi d'entrada,
264 consulteu @ruser{File structure}
266 @node La partitura és una (única) expressió musical composta
267 @subsection La partitura és una (única) expressió musical composta
268 @translationof Score is a (single) compound musical expression
272 @cindex contingut del bloc score
273 @cindex score, contingut del bloc
274 @cindex composta, expressió musical
275 @cindex musical, expressió, composta
276 @cindex expressió musical composta
279 En la secció anterior, @ref{Introducció a l'estructura dels
280 fitxers del LilyPond}, hem pogut veure l'organització general dels
281 fitxers d'entrada del LilyPond. Però sembla que ens hem salta la
282 part més important: com esbrinem què escriure després de
285 No ens hem salta res de res. El gran misteri és, senzillament,
286 que no hi ha @emph{cap} misteri. La línia següent ho explica tot:
289 @emph{Un bloc @code{\score} ha de començar amb una expressió
294 Per comprendre el que s'entén per expressió musical i expressió
295 musical composta, potser trobeu útil fer un repàs al tutorial,
296 @ref{Explicació de les expressions musicals}. En aquesta secció
297 vam veure com elaborar grans expressions musicals a partir de
298 petites peces (començàvem amb notes, després acords, etc.). Ara
299 partirem d'una gran expressió musical i recorrerem el camí invers
300 cap avall. Per simplicitat, farem sols un cantant i un piano.
301 No necessitem un @code{StaffGroup} (que simplement agrupa un cert
302 nombre de pautes amb un claudàtor a l'esquerra) per a aquest
303 conjunt, i aleshores el retirem. Tot i així, @emph{sí} necessitem
304 pentagrames per a un cantant i un piano.
309 \new Staff = "cantant" <<
311 \new PianoStaff = "piano" <<
318 Aquí hem assignat noms als pentagrames: @qq{cantant} i
319 @qq{piano}. Això no és essencial en aquest moment, però és un
320 hàbit que resulta útil cultivar de manera que podem saber d'una
321 ullada per a què és cada pentagrama.
323 Recordeu que utilitzem @code{<< @dots{} >>} en comptes de @code{ @dots{} @}}
324 per presentar la música simultània. Això fa que les parts vocals
325 i del piano apareguin una sobre l'altra a la partitura. La
326 construcció @code{<< @dots{} >>} no seria necessària per al
327 pentagrama del cantant a l'exemple de dalt si conté solament una
328 expressió musical seqüencial, però es necessitarien els @code{<<
329 @dots{} >>} en comptes de les claus si la música d'aquest
330 pentagrama anés a contenir dues o més expressions simultànies, per
331 exemple dues veus simultànies, o una veu amb lletra. Tindrem una
332 veu amb lletra, per la qual cosa es requereixen els angles
333 dobles. Després afegirem quelcom de música real; per ara
334 limitem-nos a posar unes quantes notes i text de farciment. Si
335 heu oblidat com afegir la lletra, podeu rellegir la secció
336 @code{\addlyrics} de @ref{Elaborar cançons senzilles}.
338 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
341 \new Staff = "singer" <<
342 \new Voice = "vocal" { c'1 }
345 \new PianoStaff = "piano" <<
346 \new Staff = "upper" { c'1 }
347 \new Staff = "lower" { c'1 }
354 Ara tenim molts més detalls. Tenim la pauta del cantant: conté
355 una @code{Voice} o veu (al LilyPond, aquest terme fa referència a
356 un conjunt de notes, no necessàriament notes vocals -- per
357 exemple, un violí generalment toca una veu --) i el text de la
358 cançó. També tenim una pauta de piano: conté un pentagrama
359 superior (mà dreta) i un pentagrama inferior (mà esquerra), tot i
360 que el pentagrama inferior encara no té la clau de Fa.
362 En aquest moment podríem començar a ficar les notes. Dins dels
363 claudàtors que segueixen a @code{\new Voice = "vocal"}, podríem
368 r4 d''8\noBeam g, c4 r
372 Però si ho féssim, la secció @code{\score} es faria força llarga i
373 seria més difícil comprendre el que passa. En comptes d'això
374 utilitzarem identificadors o variables. Recordareu que les vam
375 veure per primer cop a la secció anterior.
377 Per assegurar-nos que el contingut de la variable @code{text}
378 s'interpreta com a lletra, el precedim amb @code{\lyricmode}.
379 Igual que @code{\addlyrics}, això activa el mode d'entrada de
380 lletra. Sense això, el LilyPond intentaria interpretar el
381 contingut com a notes, cosa que generaria errors (Hi ha d'altres
382 modes, vegeu @ruser{Input modes}).
384 Així doncs, tot escrivint algunes notes, i una clau de Fa per a la
385 mà esquerra, ara tenim un fragment musical de debò:
387 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
388 melody = \relative { r4 d''8\noBeam g, c4 r }
389 text = \lyricmode { And God said, }
390 upper = \relative { <g' d g,>2~ <g d g,> }
391 lower = \relative { b,2 e }
395 \new Staff = "singer" <<
396 \new Voice = "vocal" { \melody }
399 \new PianoStaff = "piano" <<
400 \new Staff = "upper" { \upper }
401 \new Staff = "lower" {
411 Quan escriviu una secció @code{\score} o quan l'esteu llegint,
412 feu-lo a poc a poc i amb cura. Comenceu pel nivell exterior i
413 després treballeu sobre cadascú dels nivells interiors. També és
414 d'una gran ajuda ser molt estricte amb els marges (assegureu-vos
415 que al seu editor de text cada element del mateix nivell comença a
416 la mateixa posició horitzontal).
419 Referència de la notació:
420 @ruser{Estructura d'una partitura}.
423 @node Niuat d'expressions musicals
424 @subsection Niuat d'expressions musicals
425 @translationof Nesting music expressions
427 @cindex pentagrames temporals
428 @cindex temporals, pentagrames
431 No és essencial declarar tots els pentagrames al començament; es
432 poden crear temporalment en qualsevol moment. Això és d'especial
433 utilitat per crear seccions d'ossia (vegeu @rglos{ossia}). A
434 continuació presentem un exemple senzill que mostra com introduir
435 temporalment un pentagrama nou mentre dura un fragment de tres
438 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
455 Noteu que la mida de la clau és igual a la que s'imprimeix en un
456 canvi de clau (lleugerament més petita que la clau al principi
457 d'una línia). Això és normal per a qualsevol clau que
458 s'imprimeixi a la meitat d'una línia.
460 @cindex pentagrama, posicionat del
462 La secció ossia es pot col·locar a sobre del pentagrama de la
465 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
466 \new Staff = "main" {
473 alignAboveContext = #"main"
481 Aquest exemple utilitza @code{\with}, que s'explica en tot detall
482 més endavant. És un mitjà per modificar el comportament
483 predeterminat d'un sol pentagrama. En aquest exemple, diu que el
484 pentagrama nou s'ha de col·locar per sobre del pentagrama anomenat
485 @qq{main} en comptes de la posició predeterminada que seria per sota.
488 Els fragments d'ossia s'escriuen sovint sense clau i sense
489 indicació de compàs, i generalment amb una lletra més petita. Per
490 fer això caldrien més ordres que encara no s'han vist. Vegeu
491 @rlearningnamed{Size of objects,Mida dels objectes} i
492 @ruser{Ossia staves}.
494 @node Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
495 @subsection Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
496 @translationof On the un-nestedness of brackets and ties
498 @cindex claudàtors i parèntesis, niuat de
499 @cindex claudàtors i parèntesis, tipus de
500 @cindex claudàtors i parèntesis, tancar en front a marcar
502 A l'escriptura del fitxer d'entrada del LilyPond hem pogut veure
503 alguns tipus de parèntesis, claudàtors i angles de diversos
504 tipus. Obeeixen a diverses regles que el principi poden semblar
505 confuses. Abans d'explicar aquestes regles, fem un repàs a les
506 diverses classes de claudàtors, claus i parèntesis.
508 @c attempt to force this onto a new page
510 @multitable @columnfractions .3 .7
511 @headitem Tipus de parèntesis
513 @item @code{@{ @dots{} @}}
514 @tab Tanca un fragment seqüencial de música
515 @item @code{< @dots{} >}
516 @tab Tanca les notes d'un acord
517 @item @code{<< @dots{} >>}
518 @tab Tanca expressions musicals simultànies
519 @item @code{( @dots{} )}
520 @tab Marca el començament i el final d'una lligadura d'expressió
521 @item @code{\( @dots{} \)}
522 @tab Marca el començament d'una lligadura de frasseig
523 @item @code{[ @dots{} ]}
524 @tab Marca el començament i el final d'un barrat manual
527 A les anteriors hem d'afegir d'altres construccions que generen
528 línies entre o a través de ls notes: les lligadures d'unió
529 (marcades amb un accent corb, @code{~}), els grups especials que
530 s'escriuen amb @code{\tuplet x/y @{ @dots{} @}}, i les notes
531 d'adorn, que s'escriuen amb @code{\grace @{ @dots{} @}}.
533 Fora del LilyPond, l'ús convencional dels parèntesis i d'altres
534 claudàtors requereix que els diversos tipus es trobin niuats
535 correctament, com a: @code{<< [ @{ ( @dots{} ) @} ] >>}, de manera
536 que els parèntesis que es tanquen han de trobar-se a l'ordre
537 exactament oposat als dels parèntesis que s'obren. Això
538 @strong{és} un requisit per als tres tipus de parèntesis que es
539 descriuen mitjançant la paraula @q{Tanca} a la taula anterior:
540 s'han de niuar correctament. Tanmateix, la resta de claus i
541 claudàtors, que estan descrits per la paraula @q{Marca} a la
542 mateixa taula anterior, @strong{no} han de niuar-se estrictament
543 per cap raó amb cap dels altres parèntesis. De fet, aquests
544 parèntesis no són parèntesis en el sentit que tanquen quelcom:
545 simplement són marcadors que indiquen on comença o finalitza
548 Així doncs, per exemple, una lligadura de fraseig pot començar
549 abans d'una barra inserida manualment, i acabar abans que acabi
550 la barra (una cosa que potser no sigui molt musical, però és
553 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
554 \relative { g'8\( a b[ c b\) a] g4 }
557 En general, els diversos tipus de claudàtors, i els que es fan
558 servir per grups especials, lligadures d'unió i notes d'adorn, es
559 poden barrejar amb total llibertat. Aquest exemple mostra una
560 barra que s'estén cap a l'interior d'un grup de valoració especial
561 (línia 1), una lligadura d'expressió que es perllonga cap a
562 l'interior d'un grup excedent, una lligadura d'unió que travessa
563 dos grups especials, i una lligadura de fraseig que surt de
564 l'interior d'un grup excedent (línies 3 i 4).
566 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
568 r16[ g' \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
569 g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
570 g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
571 \tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
576 @node Les veus contenen música
577 @section Les veus contenen música
578 @translationof Voices contain music
580 Igual que els cantants, al LilyPond li calen veus per cantar. En
581 realitat, la música per a qualsevol instrument d'una partitura
582 està sempre continguda dins d'una veu --el concepte del LilyPond
583 més fonamental de tots--.
588 * Veus i música vocal::
592 @subsection Sento veus
593 @translationof I'm hearing Voices
597 @cindex diverses veus
598 @cindex veus, diverses
599 @cindex Voice (veu), context de
600 @cindex context Voice (de veu)
601 @cindex simultània, música
602 @cindex concorrent, música
603 @cindex veus en front a acords
604 @cindex acords en front a veus
606 De les capes més fondes d'una partitura del LilyPond, les més
607 baixes i més fonamental reben el nom de @q{Voice contexts}
608 («contextos de veu») o, abreujadament, @q{Voices} («veus»). Les
609 veus s'anomenen a vegades @q{layers} («capes») a d'altres
610 programes d'edició de partitures.
612 De fet, una capa o context de veu és l'única que pot contenir
613 música. Si un context de veu no es declara explícitament, es crea
614 un de forma automàtica, com vam veure al principi d'aquest capítol.
615 Certs instruments com l'oboè sols poden tocar una nota cada
616 cop. La música escrita per a aquests instruments sols requereix
617 una veu. Els instruments que poden tocar més d'una nota a la
618 vegada, com el piano, amb freqüència necessitaran diverses veus
619 per codificar les diverses notes i ritmes concurrents que són
622 Una sola veu pot contenir moltes notes dins d'un acord, per
623 suposat; aleshores, quan, exactament, es necessiten diverses veus?
624 En primer lloc observeu aquest exemple de quatre acords:
626 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
629 <d' g>4 <d fis> <d a'> <d g>
633 Això es pot expressar utilitzant sols símbols d'acord amb angles
634 simples, @code{< @dots{} >}, i per això tan sols es necessita una
635 veu. Però suposeu que el Fa sostingut fos realment una corxera
636 seguida d'un Sol corxera, una nota de pas que condueix al La. Ara
637 tenim duen notes que comencen el mateix moment però tenen
638 diferents duracions: la negra Re, i la corxera Fa sostingut. Com
639 es codifica això? No es poden escriure amb un acord perquè totes
640 les notes d'un acord han de tenir la mateixa duració. I no es
641 poden escriure com dues notes en seqüència perquè han de començar
642 al mateix moment. Aquí és on necessiten dues veus.
644 Vegem com es fa això dins de la sintaxi d'entrada del LilyPond.
649 La forma més fàcil d'introduir fragments amb més d'una veu a un
650 sol pentagrama és escriure cada veu com una seqüència (amb
651 @code{@{ @dots{} @}}), i combinar-les simultàniament amb angles
652 dobles, @code{<< @dots{} >>}. Els fragments també s'han de
653 separar mitjançant una doble barra invertida, @code{\\}, per
654 situar-los a veus separades.
655 Sense això, les notes anirien a una sola veu, el que normalment
656 produeix errors. Aquesta tècnica s'adapta especialment bé a peces
657 de música que són majorment homofòniques però ocasionalment tenen
658 seccions curtes de polifonia.
660 Heus ací com dividim els acords anteriors en dues veus i afegim la
661 nota de pas i la lligadura:
663 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
666 << { g4 fis8( g) a4 g } \\ { d4 d d d } >>
669 Observe com les pliques de la segona veu ara es dirigeixen cap
672 A continuació vegem un altre exemple senzill:
674 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
677 << { r4 g g4. a8 } \\ { d,2 d4 g } >> |
678 << { bes4 bes c bes } \\ { g4 g g8( a) g4 } >> |
679 << { a2. r4 } \\ { fis2. s4 } >> |
682 No és necessari usar una construcció @code{<< \\ >>} diferent per
683 a cada compàs. Per a música que tingui unes poques notes a cada
684 compàs, aquesta disposició podria facilitar la llegibilitat del
685 codi, però si hi ha moltes notes a cada compàs podria ser millor
686 dividir-lo en dues veus separades de la següent manera:
688 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
703 @cindex veus, nomenament de
704 @cindex veus que creuen claudàtors
705 @cindex lligadures que creuen claudàtors
707 Aquest exemple té sols dues veus, però la mateixa construcció es
708 pot usar per codificar tres o més veus mitjançant l'addició de més
709 separadors de barra invertida.
711 Els contextos de veu porten els noms de @code{"1"}, @code{"2"},
712 etc. Els primers contextos estableixen les veus @emph{externes},
713 la veu aguda del context @code{"1"} i la veu greu del context
714 @code{"2"}. Les veus interiors van als contextos @code{"3"} i
715 @code{"4"}. A cada un d'aquests contextos, la direcció vertical
716 de les lligadures, pliques, matisos dinàmics, etc., s'ajusta de
719 @lilypond[quote,verbatim]
720 \new Staff \relative {
723 % Veu "1" Veu "2" Veu "3"
724 << { g4 f e } \\ { r8 e4 d c8~ } >> |
725 << { d2 e } \\ { c8 b16 a b8 g~ 2 } \\ { s4 b c2 } >> |
729 Totes aquestes veus estan separades de la veu principal que conté
730 les notes just per fora de la construcció @code{<< @dots{} >>}.
731 Anomenarem això la @emph{construcció simultània}. Les lligadures
732 (de prolongació i d'expressió) solament poden connectar notes
733 que estiguin dins de la mateixa veu, en conseqüència les
734 lligadures no poden entrar o sortir d'una construcció
735 simultània. A la inversa, les veus paral·leles de construccions
736 simultànies diferents sobre el mateix pentagrama són la mateixa
737 veu. Hi ha altres propietats relatives a les veus que també
738 impliquen construccions simultànies. A continuació veiem el mateix
739 exemple, amb colors i caps diferents per a cada veu. Observeu que
740 els canvis a una veu no afecten a d'altres veus, però persisteixen
741 més tard dins de la mateixa veu. Observeu també que les notes
742 lligades es poden dividir entre les mateixes veus de dues
743 construccions, com s'indica aquí a la veu de triangles blaus.
745 @lilypond[quote,verbatim]
746 \new Staff \relative {
775 @funindex \voiceOneStyle
776 @funindex \voiceTwoStyle
777 @funindex \voiceThreeStyle
778 @funindex \voiceFourStyle
779 @funindex \voiceNeutralStyle
781 Les instruccions @code{\voiceXXXStyle} estan pensades
782 principalment per usar-les en documents educatius com el que
783 presentem aquí. Modifiquen el color del cap, la plica i les
784 barres, i l'estil del cap, de manera que les veus es poden
785 distingir fàcilment. La veu u està establerta a rombes vermells,
786 la veu dos a triangles blaus, la veu tres a cercles verdes amb
787 aspes, i la veu quatre (que no es fa servir aquí) a aspes color
788 magenta. @code{\voiceNeutralStyle} (que tampoc no es fa servir
789 aquí) retorna tot a l'estil predeterminat. Veurem més endavant
790 com l'usuari pot crear instruccions com aquestes. Vegeu
791 @rlearningnamed{Visibility and color of objects,Visibilitat i
792 color dels objectes} i
793 @rlearningnamed{Using variables for layout adjustments,Ús de
794 variables per als ajustos de disposició}.
796 @cindex polifonia i mode relatiu
797 @cindex relatiu, mode, polifonia i
799 La polifonia no canvia la relació de les notes dins d'un bloc
800 @code{\relative}. L'alçada de cada nota encara es calcula amb
801 relació a la nota que la precedeix immediatament, o a la primera
802 nota de l'acord precedent. Així, en
805 \relative c' @{ notaA << < notaB notaC > \\ notaD >> notaE @}
809 @code{notaB} és relativa a @code{notaA} @*
810 @code{notaC} és relativa a @code{notaB}, no a @code{notaA}; @*
811 @code{notaD} és relativa a @code{notaB}, no a @code{notaA} ni a
813 @code{notaE} és relativa a @code{notaD}, no a @code{notaA}.
815 Una forma alternativa, que podria ser més clara si les notes a les
816 veus estan molt separades, és col·locar una instrucció
817 @code{\relative} al principi de cada veu:
820 \relative c' @{ notaA @dots{} @}
822 \relative c'' @{ < notaB notaC > @dots{} @}
824 \relative g' @{ notaD @dots{} @}
826 \relative c' @{ notaE @dots{} @}
829 Finalment, analitzem les veus en una peça de música més
830 complexa. Heus aquí les notes dels dos primers compassos del segon
831 dels Dos Nocturns de Chopin, Op 32. Aquest exemple s'utilitzarà
832 en fases posteriors dins del present capítol i el següent, per
833 il·lustrar diverses tècniques per produir notació, i per tant us
834 demanem que ignoreu per ara qualsevol cosa al codi subjacent que
835 li sembli misteriós i tan sols es concentri a la música i les veus
836 (totes les complicacions s'explicaran a seccions posteriors).
838 @c The following should appear as music without code
839 @lilypond[quote,ragged-right]
840 \new Staff \relative {
846 % Ignoreu aquestes expressions per ara, s'explicaran al Cap. 4
847 \once \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
849 \once \override NoteColumn.force-hshift = #0.5
855 \override NoteColumn.force-hshift = #0
863 Amb freqüència, la direcció de les pliques s'utilitza per indicar
864 la continuïtat de dues línies melòdiques simultànies. En aquest
865 cas, totes les pliques de les notes agudes es dirigeixen cap amunt
866 i les de la notes greus cap avall. Aquesta és la primera
867 indicació que es requereix més d'una veu.
869 Però la necessitat real de diverses veus apareix quan hi ha notes
870 que comencen al mateix temps però tenen duracions
871 diferents. Observeu les notes que comencen a la tercera part del
872 primer compàs. El La bemoll és una negra amb puntet, el Fa és una
873 negra i el Re bemoll és una blanca. Aquestes notes no es poden
874 escriure com un acord perquè totes les notes d'un acord han de
875 tenir la mateixa duració. Tampoc es poden escriure com notes
876 seqüencials, ja que han de començar al mateix temps. Aquesta
877 secció del compas requereix tres veus, i la pràctica comuna seria
878 escriure tot el compàs com tres veus com es mostra a sota, on hem
879 usat diferents caps i colors per a la tres veus. Un cop més, el
880 codi que hi ha a aquest exemple s'explicarà més tard, així que
881 ignoreu tot el que no entengueu.
883 @c The following should appear as music without code
884 @c The three voice styles should be defined in -init
885 @lilypond[quote,ragged-right]
886 \new Staff \relative {
895 % Ignoreu això per ara - s'explicarà al Cap 4
896 \once \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
898 \once \override NoteColumn.force-hshift = #0.5
901 \\ % No hi ha veu tres (volem les pliques cap avall)
904 \override NoteColumn.force-hshift = #0
912 Intentarem codificar aquesta música partint de zero. Com veurem,
913 això s'enfronta a certes dificultats. Començarem tal com hem
914 après, usant la construcció @code{<< \\ >>} per introduir la
915 música del primer compàs a tres veus:
917 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
918 \new Staff \relative {
921 { c''2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
928 @cindex veus i direcció de ls pliques
929 @cindex pliques, veus i direcció de les
932 Les direccions de les pliques s'assignen automàticament de forma
933 que les veus de numeració imparell reben les pliques cap amunt i les
934 de numeració parell cap avall. Les pliques de les veus 1 i 2
935 són correctes, però les pliques de la veu 3 haurien d'anar cap
936 avall en aquest fragment en particular. Podem corregir això
937 simplement oblidant-nos de la veu tres i situant la música a la
938 veu quatre. Això es fa escrivint un altre parell de barres
939 invertides (@code{\\}).
941 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
942 \new Staff \relative {
957 Veiem que això arregla la direcció de la plica, però la
958 col·locació horitzontal de les notes no és la desitjada. El
959 LilyPond desplaça les notes interiors quan elles o les seves
960 pliques d'una altra manera col·lisionarien amb les veus exteriors,
961 però això no és el més adequat per a música de piano. En altres
962 situacions, els desplaçaments que el LilyPond aplica poden no
963 eliminar les col·lisions. El LilyPond aporta diverses formes
964 d'ajustar la col·locació horitzontal de les notes. Encara no
965 estem preparats per veure com es corregeix això, per la qual cosa
966 deixarem el problema per a una secció posterior (vegeu la
967 propietat @code{force-hshift} a
968 @rlearningnamed{Fixing overlapping notation,Arreglar notació amb
971 @warning{No es poden crear lletres ni objectes d'extensió
972 (com ara lligadures, reguladors, etc.) @q{entre} veus diferents.}
975 Referència de la notació:
976 @ruser{Multiple voices}.
979 @node Veus explícites
980 @subsection Veus explícites
981 @translationof Explicitly instantiating voices
986 @funindex \voiceThree
990 @cindex contextos de veu, creació de
992 Els contextos de veu també es poden crear manualment dins d'un
993 bloc @code{<< >>} per crear música polifònica, utilitzant
994 @code{\voiceOne} @dots{} @code{\voiceFour} per indicar les
995 direccions requerides de pliques, lligadures, etc. A partitures
996 més llargues, aquest mètode és més clar perquè permet que les veus
997 estiguin separades i rebin noms més descriptius.
999 Concretament, la construcció @code{<< \\ >>} que usem a la secció
1005 << @{ e'4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
1015 \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative @{ e'4 f g a @} @}
1016 \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative @{ c'4 d e f @} @}
1020 Els dos exemples anteriors produeixen:
1022 @c The following example should not display the code
1023 @lilypond[ragged-right,quote]
1025 \new Voice = "1" { \voiceOne \relative { e'4 f g a } }
1026 \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative { c'4 d e f } }
1030 @cindex veus, retorn a única
1031 @cindex retorn a veu única
1033 Les instruccions @code{\voiceXXX} estableixen la direcció de les
1034 pliques, lligadures d'expressió, lligadures de prolongació,
1035 articulacions, anotacions de text, puntets i digitacions.
1036 @code{\voiceOne} i @code{\voiceThree} fan que aquests objectes
1037 apuntin cap amunt, mentre que @code{\voiceTwo} i @code{\voiceFour}
1038 els fan apuntar cap avall. Aquestes instruccions també produeixen
1039 un desplaçament horitzontal per a cada veu quan és necessari per
1040 evitar xocs entre els caps. La instrucció @code{\oneVoice}
1041 retorna els ajustos de nou als valors normals per a una sola veu.
1043 Vegem a alguns exemples senzills exactament quin efecte tenen
1044 @code{\oneVoice}, @code{\voiceOne} i @code{voiceTwo} sobre
1045 l'escriptura, les lligadures d'unió i d'expressió i les
1046 indicacions de dinàmica:
1048 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1050 % Comportament predeterminat o comportament després de \oneVoice
1051 c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1055 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1058 c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1060 c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1064 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1067 c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1069 c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1073 A continuació veurem tres formes diferents de composar la notació
1074 del mateix passatge polifònic, cada una de les quals té els seus
1075 avantatges segons la circumstància, utilitzant l'exemple de la
1078 Una expressió que apareix directament dins de @code{<< >>} pertany
1079 a la veu principal (però, observeu, @strong{no} dins d'una
1080 construcció @code{<< \\ >>}). Això és útil quan apareixen veus
1081 noves mentre la veu principal està sonant. A continuació podem
1082 veure una realització més correcte de l'exemple de la secció
1083 anterior. Les notes vermelles en forma de rombe mostren que la
1084 melodia principal està ara dins d'un context d'una sola veu, fent
1085 que es pugui traçar una lligadura per sobre d'elles.
1087 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1088 \new Staff \relative {
1090 % Aquesta secció és homofònica
1092 % Comença una secció simultània de tres veus
1094 % Continua la veu principal en paral·lel
1095 { g4 f e | d2 e) | }
1096 % Inicia la segona veu
1098 % Estableix les pliques, etc., cap avall
1100 r8 e4 d c8~ | 8 b16 a b8 g~ 2 |
1102 % Inicia la tercera veu
1104 % Set stems, etc, up
1112 @cindex aniuat d'expressions musicals
1113 @cindex aniuat de construccions simultànies
1114 @cindex aniuat de veus
1115 @cindex veus temporals
1116 @cindex veus, aniuat de
1118 Les construccions polifòniques niuades més profundament són
1119 possibles, i si hi ha una veu que apareix sols breument podria
1120 haver-hi una forma més natural d'escriure la música.
1122 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1123 \new Staff \relative {
1126 { g4 f e | d2 e) | }
1131 { c8 b16 a b8 g~ 2 | }
1142 @cindex espaiadores, notes
1144 Aquest mètode de niuar veus noves breument és útil quan sols hi ha
1145 seccions polifòniques petites, però quan tot el pentagrama és molt
1146 polifònic podria ser més clar usar sempre diverses veus, usant
1147 notes espaiadores per passar per sobre de les seccions on una veu
1148 està en silenci, com per exemple:
1150 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1151 \new Staff \relative <<
1152 % Inicia la primera veu
1155 c'16^( d e f g4 f e | d2 e) |
1157 % Inicia la segona veu
1159 % Estableix les pliques, etc., cap avall
1161 s4 r8 e4 d c8~ | 8 b16 a b8 g~ 2 |
1163 % Inicia la tercera veu
1165 % Estableix les pliques, etc., cap amunt
1172 @subsubheading Columnes de notes
1174 @cindex columna de notes
1175 @cindex col·lisions de notes
1176 @cindex notes, col·lisions de
1177 @cindex desplaçament, instruccions de
1181 @funindex \shiftOnnn
1183 Les notes properes a un acord, o les notes que es produeixen al
1184 mateix temps en diferents veus, es disposen en dos (i
1185 ocasionalment més) columnes per evitar el solapament dels caps.
1186 Reben el nom de columnes de notes. Hi ha columnes diferents per a
1187 cada veu, i el desplaçament especificat en curs depenent de la veu
1188 s'aplica a la columna de la nota si en cas contrari es produís una
1189 col·lisió. Això es pot veure a l'exemple anterior. Al compàs 2 el
1190 Do a la veu dos està desplaçat a la dreta respecte del Re de la
1191 veu u, i a l'últim acord el Do de la veu tres també està desplaçat
1192 a la dreta respecte de les altres notes.
1194 Les instruccions @code{\shiftOn}, @code{\shiftOnn},
1195 @code{\shiftOnnn} i @code{\shiftOff} especifiquen el grau que
1196 s'han de desplaçar les notes i acords de la veu si en cas contrari
1197 es produís una col·lisió. De forma predeterminada, les veus
1198 exteriors (normalment les veus u i dos) tenen com a especificació
1199 @code{\shiftOff}, mentre que les veus interiors (tres i quatre)
1200 tenen especificat @code{\shiftOn}. Quan s'aplica un desplaçament,
1201 les veus u i tres es desplacen cap a la dreta i les veus dos i
1202 quatre es desplacen cap a l'esquerra.
1204 @code{\shiftOnn} i @code{\shiftOnnn} defineixen nivells
1205 addicionals de desplaçament que es poden especificar temporalment
1206 per resoldre col·lisions en situacions complexes (vegeu
1207 @rlearningnamed{Real music example,Exemples reals de música}).
1209 Una columna de notes pot contenir sols una nota (o acord) d'una
1210 veu amb les pliques cap amunt i una nota (o acord) d'una veu amb
1211 les pliques cap avall. Si les notes de dues veus que tenen les
1212 pliques a la mateixa direcció se situen en la mateixa posició i
1213 les dues veus no tenen cap desplaçament o porten especificat el
1214 mateix desplaçament, es produirà el missatge d'error @qq{Xoquen
1215 massa columnes de notes}.
1218 Manual d'aprenentatge:
1219 @rlearningnamed{Moving objects,Moure objectes}.
1221 Referència de la notació:
1222 @ruser{Multiple voices}.
1225 @node Veus i música vocal
1226 @subsection Veus i música vocal
1227 @translationof Voices and vocals
1229 La música vocal presenta una dificultat especial: hem de combinar
1230 dues expressions, és a dir, les notes i la lletra.
1232 @funindex \new Lyrics
1235 @cindex Lyrics, creació d'un context
1236 @cindex lletra, creació d'un context de
1237 @cindex lletra, enllaçar amb una veu
1239 Ja heu vist la instrucció @code{\addlyrics@{@}}, que funciona bé
1240 per a partitures senzilles. Tot i així, aquesta tècnica és una
1241 mica limitada. Per a música de complexitat més gran, hem
1242 d'introduir la lletra en un context @code{Lyrics} utilitzant
1243 @code{\new Lyrics} i enllaçar explícitament la lletra i les notes
1244 mitjançant @code{\lyricsto@{@}}, usant el nom assignat a la veu.
1246 @lilypond[quote,verbatim]
1248 \new Voice = "una" {
1252 c''4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
1255 \new Lyrics \lyricsto "una" {
1256 No more let | sins and | sor -- rows | grow. |
1261 Observeu que la lletra s'ha d'enllaçar a un context de
1262 @code{Voice}, @emph{no} a un context de @code{Staff}. Aquest és
1263 un cas on és necessari crear contextos de @code{Staff} i de
1264 @code{Voice} explícitament.
1266 @cindex lletra i barrat
1267 @cindex barrat i lletra
1268 @funindex \autoBeamOff
1270 El barrat automàtic que el LilyPond usa de forma predeterminada
1271 funciona bé per a la música instrumental, però no tan bé per a
1272 música sense lletra, on o bé el barrat no es necessita en absolut,
1273 o bé s'utilitza per indicar els melismes de la lletra. A
1274 l'exemple anterior hem utilitzat la instrucció @code{\autoBeamOff}
1275 per desactivar el barrat automàtic.
1277 @funindex \new ChoirStaff
1278 @funindex ChoirStaff
1279 @funindex \lyricmode
1280 @cindex vocal, estructura d'una partitura
1281 @cindex cor, sistema de
1283 Ara reutilitzarem l'exemple anterior de «Judes Macabeu» per a
1284 il·lustrar aquesta tècnica més flexible. Primer la reescriurem
1285 per que faci servir variables, de manera que la música i la lletra
1286 es puguin separar de l'estructura de pentagrames. També
1287 introduirem una clau de grup de ChoirStaff. La lletra pròpiament
1288 dita s'ha de introduir amb @code{\lyricmode} perquè tenir seguretat
1289 que s'interpreti com a lletra i no com a música.
1291 @lilypond[quote,verbatim]
1292 global = { \key f \major \time 6/8 \partial 8 }
1294 SopOneMusic = \relative {
1295 c''8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
1297 SopOneLyrics = \lyricmode {
1298 Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn, __
1300 SopTwoMusic = \relative {
1301 r8 | r4. r4 c'8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
1303 SopTwoLyrics = \lyricmode {
1304 Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
1310 \new Voice = "SopOne" {
1314 \new Lyrics \lyricsto "SopOne" {
1319 \new Voice = "SopTwo" {
1323 \new Lyrics \lyricsto "SopTwo" {
1331 Aquesta és l'estructura bàsica de totes les partitures vocals. Es
1332 poden afegir més pentagrames segons es necessiti, es poden afegir
1333 més veus als pentagrames i més estrofes a la lletra, i les
1334 variables que contenen la música es poden col·locar fàcilment en
1335 fitxers separats quan es facin massa llargs.
1337 @cindex himne, estructura de
1338 @cindex SATB, estructura de
1339 @cindex vocal, partitura, diverses estrofes
1340 @cindex diverses estrofes vocals
1341 @cindex estrofes, diverses, vocals
1343 A continuació podem veure un exemple final de la primera línia
1344 d'un himne amb quatre estrofes, per a cor SATB. En aquest cas la
1345 lletra de les quatre parts és la mateixa. Observeu com utilitzem
1346 variables per a separar la notació musical de l'estructura de
1347 pentagrames. Observeu també com s'utilitza una variable, per a la
1348 qual hem escollit el nom @q{TimeKey} («compàs i tonalitat»), per a
1349 que contingui diverses instruccions que s'usaran dins dels dos
1350 pentagrames. A d'altres exemples se li sol donar el nom de @q{global}.
1352 @lilypond[quote,verbatim]
1353 keyTime = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
1355 SopMusic = \relative { c'4 | e4. e8 g4 g | a4 a g }
1356 AltoMusic = \relative { c'4 | c4. c8 e4 e | f4 f e }
1357 TenorMusic = \relative { e4 | g4. g8 c4. b8 | a8 b c d e4 }
1358 BassMusic = \relative { c4 | c4. c8 c4 c | f8 g a b c4 }
1361 \lyricmode { E -- | ter -- nal fa -- ther, | strong to save, }
1363 \lyricmode { O | Christ, whose voice the | wa -- ters heard, }
1365 \lyricmode { O | Ho -- ly Spi -- rit, | who didst brood }
1367 \lyricmode { O | Tri -- ni -- ty of | love and pow'r }
1373 \new Voice = "Sop" { \voiceOne \keyTime \SopMusic }
1374 \new Voice = "Alto" { \voiceTwo \AltoMusic }
1375 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseOne }
1376 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseTwo }
1377 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseThree }
1378 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseFour }
1382 \new Voice = "Tenor" { \voiceOne \keyTime \TenorMusic }
1383 \new Voice = "Bass" { \voiceTwo \BassMusic }
1391 Referència de la notació:
1392 @ruser{Vocal music}.
1395 @node Contextos i gravadors
1396 @section Contextos i gravadors
1397 @translationof Contexts and engravers
1399 Els contextos i els gravadors s'han mencionat de manera informal a
1400 seccions anteriors; ara tan sols veurem aquests conceptes amb més
1401 detall, ja que són importants a l'ajust fi de la sortida del
1405 * Explicació dels contextos::
1406 * Creació de contextos::
1407 * Explicació dels gravadors::
1408 * Modificar les propietats dels contextos::
1409 * Afegir i eliminar gravadors::
1412 @node Explicació dels contextos
1413 @subsection Explicació dels contextos
1414 @translationof Contexts explained
1416 @cindex contextos, explicació dels
1418 Quan s'imprimeix la música, s'han de afegir a la sortida una gran
1419 quantitat d'elements de notació que no apareixen explícitament al
1420 fitxer d'entrada. Per exemple, compareu l'entrada i la sortida
1421 del següent exemple:
1423 @lilypond[quote,verbatim]
1424 \relative { cis''4 cis2. | a4 a2. | }
1427 L'entrada és força greu, però a la sortida s'han afegit línies
1428 divisòries, les alteracions, la clau i l'armadura de la
1429 tonalitat. Quan el LilyPond @emph{interpreta} l'entrada, la
1430 informació musical s'analitza d'esquerra a dreta de la mateixa
1431 manera que un intèrpret llegeix la partitura. Mentre es llegeix
1432 el codi d'entrada, el programa recorda on estan els límits dels
1433 compassos, i quines alçades requereixen alteracions accidentals
1434 explícites. Aquesta informació s'ha de conservar a diversos
1435 nivells. Per exemple, una alteració accidental afecta solament a
1436 un pentagrama, mentre que una línia divisòria ha d'estar
1437 sincronitzada al llarg de tot els sistema.
1439 Dins del LilyPond, aquestes regles i petites porcions d'informació
1440 s'agrupen en @emph{Contexts}. Ja hem vist el context de veu,
1441 @code{Voice}. Altres exemples de contextos són @code{Staff}
1442 (Pauta o pentagrama) i @code{Score} (Partitura). Els contextos
1443 són jeràrquics, de forma que reflecteixen la naturalesa jeràrquica
1444 d'una partitura musical. Per exemple: un context de @code{Staff}
1445 pot contenir molts contextos de @code{Voice}, i un context de
1446 @code{Score} pot contenir molts contextos de @code{Staff}.
1449 @sourceimage{context-example,5cm,,}
1452 Cada context assumeix la responsabilitat d'imposar algunes regles
1453 de notació, creant certs objectes de notació i mantenint les
1454 propietats associades. Per exemple, el context @code{Voice} pot
1455 introduir una alteració accidental i llavors el context
1456 @code{Staff} manté la regla de mostrar o suprimir l'alteració per
1457 a la resta del compàs.
1459 Un altre exemple el constitueix el fet que la sincronització de les
1460 línies divisòries es gestiona dins del context de la partitura,
1461 @code{Score}, de forma predeterminada. Nogensmenys, a algunes
1462 músiques és possible que vulguem que les línies divisòries
1463 estiguin sincronitzades (pensem en una partitura polimètrica en
1464 compassos de 4/4 i de 3/4). En aquests casos hem de modificar els
1465 ajustos per omissió dels contextos @code{Score} i @code{Staff}.
1467 Per a partitures molt senzilles, els contextos es creen
1468 implícitament i no hem de preocupar-nos per ells. Per a peces més
1469 grans, com per exemple qualsevol que tingui més d'un pentagrama,
1470 els contextos s'han de crear explícitament per assegurar-nos que
1471 no tindrem la quantitat exacta de pentagrames que necessitem, i
1472 que estan a l'ordre correcte. Per escriure peces amb notació
1473 especialitzada, és freqüent la modificació de contextos existents
1474 o fins i tot definir d'uns completament nous.
1476 A més dels contextos @code{Score,} @code{Staff} i @code{Voice}, hi
1477 ha contextos que se situen entre els nivells de partitura i de
1478 pentagrama per controlar els grups de pentagrames , com els
1479 contextos alternatius de pentagrama i de veu, i contextos per a la
1480 lletra, la percussió, diagrames de trasts, baix xifrat, etc.
1482 Els noms de tots els tipus de contextos es composen d'una o més
1483 paraules que comencen amb majúscula i que estan unides unes a les
1484 altres sense guió ni barra baixa, per exemple:
1485 @code{PartituraDeTranscripcióGregoriana}
1488 Referencia de la notació:
1489 @rusernamed{Contexts explained,Explicació dels contextos}.
1492 @node Creació de contextos
1493 @subsection Creació de contextos
1494 @translationof Creating contexts
1497 @cindex nous contextos
1498 @cindex creació de contextos
1499 @cindex contextos, creació de
1501 A un fitxer d'entrada, el bloc de partitura, que es presenta
1502 precedit per la instrucció @code{\score}, conté una sola expressió
1503 musical i una definició de sortida associada (o bé un bloc
1504 @code{\layout} o bé un bloc @code{\midi}). El context
1505 @code{Score} se sol deixar que es creï automàticament quan
1506 comença la interpretació d'aquesta expressió musical.
1508 Per a partitures que solament tenen una veu i un pentagrama, podem
1509 també deixar que els contextos @code{Voice} i @code{Staff} se
1510 creïn automàticament, però per a partitures més complexes és
1511 necessari crear-los a mà. La instrucció més simple que fa això és
1512 @code{\new}. S'anteposa a una expressió musical, per exemple
1515 \new @var{tipus} @var{expressió_musical}
1519 on @var{tipus} és el nom d'un context (com @code{Staff} o
1520 @code{Voice}). Aquesta instrucció crea un context nou, i comença
1521 a interpretar la @var{expressió_musical} que està dins d'aquest
1524 @warning{No s'ha d'usar @bs{}@code{new Score} perquè el context
1525 @code{Score} essencial del nivell superior ja es crea
1526 automàticament al interpretar-se l'expressió musical que està
1527 dins del bloc @bs{}@code{score}. Els valors predeterminats de
1528 propietats de context vàlids per a tota la partitura es poden
1529 canviar dins del bloc @bs{}@code{layout}. Vegeu @ref{Modificar
1530 les propietats dels contextos}.}
1532 En les seccions anteriors heu pogut veure molts exemples pràctics
1533 que creaven nous contextos de @code{Staff} i de @code{Voice},
1534 però per a recordar-vos com s'usen aquestes instruccions en la
1535 pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
1537 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1538 \score { % inici de l'expressió única de música composta
1539 << % inici d'una secció pentagrames simultanis
1541 \new Staff { % crea el pentagrama de la mà dreta
1544 \new Voice { % crea la veu per a les notes de la mà dreta
1545 \relative { % inici de les notes de la mà dreta
1548 } % fi de les notes de la mà dreta
1549 } % fi de la veu de la mà dreta
1550 } % fi del pentagrama de la mà dreta
1551 \new Staff << % crea el pentagrama de la mà esquerra
1554 \new Voice { % crea la veu de la mà esquerra
1556 \relative { % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
1557 g8 <bes d> ees, <g c> |
1558 g8 <bes d> ees, <g c> |
1559 } % fi de les notes de la veu u de la mà esquerra
1560 } % fi de la veu u de la mà esquerra
1561 \new Voice { % crea la veu dos de la mà esquerra
1563 \relative { % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
1566 } % fi de les notes de la veu dos de la mà esquerra
1567 } % fi de la veu dos de la mà esquerra
1568 >> % fi del pentagrama de la mà esquerra
1569 >> % fi de la secció de pentagrames simultanis
1570 } % fi de l'expressió única de música composta
1573 (Observeu com totes les instruccions que obren un bloc amb un
1574 claudàtor corb, @code{@{}, o amb angles dobles, @code{<<}, estan
1575 sagnades (tenen un marge addicional) amb dos espais addicionals,
1576 i el claudàtor de tancament corresponent té un marge exactament
1577 igual. Tot i no ser necessari, observar aquesta pràctica reduirà
1578 considerablement el nombre d'errors de @q{parèntesis
1579 descompensats}, i es recomana especialment. Permet apreciar d'una
1580 sola ullada l'estructura de la música, i qualsevol parèntesis
1581 descompensat apareixerà molt clarament. Observeu també com el
1582 pentagrama de la mà esquerra es crea usant dobles angles perquè
1583 requereix dues veus, mentre que el pentagrama de la mà dreta es
1584 crea amb una expressió musical única tancada entre claudàtors
1585 perquè sols requereix una veu.)
1587 @cindex contextos, nomenament
1588 @cindex anomenar contextos
1590 La instrucció @code{\new} també pot atorgar un nom identificatiu
1591 al context per distingir-lo d'altres contextos del mateix tipus:
1594 \new @var{tipus} = @var{identificador} @var{expressió_musical}
1597 Observeu la distinció entre el nom del tipus de context,
1598 @code{Staff}, @code{Voice}, etc., i el nom identificatiu d'una
1599 instància en particular d'aquest tipus, que pot ser qualsevol
1600 seqüència de lletres inventada per l'usuari. En el nom
1601 identificatiu també es poden utilitzar dígits i espais, però en
1602 aquest cas aquest nom ha d'anar entre cometes, per exemple
1603 @code{\new Staff = "ElMeuPentagrama 1" @var{expressió_musical}}.
1604 El nom identificatiu s'utilitza per referir-nos més tard a
1605 aquesta instància en particular d'un context. Hem vist això a la
1606 secció sobre la lletra, a @ref{Veus i música vocal}.
1609 Referència de la notació:
1610 @ruser{Creating contexts}.
1613 @node Explicació dels gravadors
1614 @subsection Explicació dels gravadors
1615 @translationof Engravers explained
1619 Totes i cadascuna de les marques de la sortida impresa d'una
1620 partitura feta amb el LilyPond està produïda per un
1621 @code{Engraver} (gravador). Així, tenim un gravador per imprimir
1622 pentagrames, un altre per imprimir els caps de les notes, un altre
1623 per a les pliques, un altre per a les barres, i molts més. En
1624 total hi ha més de 120 gravadors! Afortunadament, per a la major
1625 part de les partitures no és necessari conèixer més que alguns,
1626 per a partitures senzilles no hem de saber res de cap d'ells.
1628 Els gravadores resideixen i operen dins de Contextos. Els
1629 gravadors com ara el gravador de la indicació de metrònom,
1630 @code{Metronome_mark_engraver}, l'acció i resultat del qual
1631 s'apliquen a la partitura com un tot, operen en el context més
1632 alt: el context de partitura @code{Score}.
1634 El gravador de la clau @code{Clef_engraver} i el de l'armadura
1635 @code{Key_engraver} es troben probablement a tots els contextos de
1636 pentagrama (@code{Staff}), ja que els diferents pentagrames
1637 podrien requerir diferents claus i armadures.
1639 El gravador dels caps de nota @code{Note_heads_engraver} i el de
1640 les pliques @code{Stem_engraver} viuen en cada u dels contextos de
1641 veu @code{Voice}, el context de nivell més baix de tots.
1643 Cada gravador processa els objectes particulars associats amb la
1644 seva funció, i manté les propietats que estan relacionades amb
1645 aquesta funció. Aquestes propietats, com les que estan
1646 associades amb els contextos, es poden modificar per canviar el
1647 funcionament del gravador o l'aspecte d'aquests elements de la
1650 Tots els gravadors tenen noms compostos de diverses paraules que
1651 descriuen la seva funció. Sols està en majúscules la inicial de
1652 la primera paraula, i la resta se li uneix mitjançant guionets
1653 baixos. D'aquesta manera el gravador @code{Staff_symbol_engraver}
1654 és responsable de la creació de les línies del pentagrama, i el
1655 @code{Clef_engraver} determina i estableix l'alçada o el punt de
1656 referència sobre el pentagrama dibuixant un símbol de clau.
1658 A continuació presentem alguns del gravadors més comuns, junt amb
1659 la seva funció. Podreu comprovar que és fàcil endevinar la funció
1660 a partir del nom (en anglès), i a l'inrevés.
1662 @multitable @columnfractions .3 .7
1665 @item Accidental_engraver
1666 @tab Fa les alteracions accidentals, de precaució i de suggeriment.
1668 @tab Grava les barres
1670 @tab Grava les claus
1671 @item Completion_heads_engraver
1672 @tab Divideix les notes que travessen una línia divisòria
1673 @item Dynamic_engraver
1674 @tab Crea reguladors i indicacions dinàmiques textuals
1675 @item Forbid_line_break_engraver
1676 @tab Evita els salts de línia si queda algun element musical actiu
1678 @tab Crea l'armadura de la tonalitat
1679 @item Metronome_mark_engraver
1680 @tab Grava la indicació de metrònom
1681 @item Note_heads_engraver
1682 @tab Grava el cap de les notes
1684 @tab Grava els silencis
1685 @item Staff_symbol_engraver
1686 @tab Grava les cinc línies (de forma predeterminada) del pentagrama
1688 @tab Crea les pliques i els trèmolos d'una sola plica
1689 @item Time_signature_engraver
1690 @tab Crea les indicacions de compàs
1695 Més endavant veurem es pot canviar com la sortida del LilyPond
1696 mitjançant la modificació del funcionament dels Gravadors.
1699 Referència de funcionament intern:
1700 @rinternals{Engravers and Performers}.
1703 @node Modificar les propietats dels contextos
1704 @subsection Modificar les propietats dels contextos
1705 @translationof Modifying context properties
1707 @cindex context, propietats de
1708 @cindex context, propietats de, modificació
1709 @cindex modificar les propietats de context
1713 Els contextos es responsabilitzen de mantenir els valors d'un cert
1714 nombre de @emph{properties} de context. Moltes d'elles es poden
1715 canviar per influir en la interpretació del codi d'entrada i
1716 canviar així l'aparença de la sortida impresa. Es modifiquen
1717 mitjançant la instrucció @code{\set}. Aquesta instrucció pren la
1721 \set @emph{NomDelContext}.@emph{nomDeLaPropietat} = #@emph{valor}
1724 On el @emph{NomDelContext} és normalment @code{Score},
1725 @code{Staff} o @code{Voice}. Es pot ometre, i en aquest cas se
1726 suposa que és el context en curs (normalment @code{Voice}).
1728 Els noms de les propietats de context consisteixen en paraules
1729 unides sense cap guió o barra fixa, i on totes les paraules
1730 excepte la primera comencen en majúscula. A continuació podem
1731 veure alguns exemples de noms de propietats utilitzades amb
1732 freqüència. Hi ha moltes més que les que es mostren aquí.
1734 @c attempt to force this onto a new page
1736 @multitable @columnfractions .25 .15 .45 .15
1737 @headitem nomDeLaPropietat
1740 @tab Valor d'exemple
1743 @tab Si és vertader, posa becaires addicionals abans de les alteracions
1744 @tab @code{#t}, @code{#f}
1745 @item currentBarNumber
1747 @tab Ajustar el número del compàs actual
1751 @tab Si és vertader, imprimir lligadures d'expressió per sobre i per sota de les notes
1752 @tab @code{#t}, @code{#f}
1753 @item instrumentName
1755 @tab Establir el nom del pentagrama, situat a l'esquerra
1756 @tab @code{"Cello I"}
1759 @tab Augmentar o disminuir la mida de la font tipogràfica
1763 @tab Establir el text que s'imprimeix abans del començament d'una estrofa
1768 on un valor Booleà es vertader (@code{#t}, True) o fals
1769 (@code{#f}, False), un Enter és un nombre enter positiu, un nombre
1770 real és un nombre decimal positiu o negatiu, i el text es tanca
1771 entre cometes dobles. Observeu l'aparició de signes de coixinet
1772 (@code{#}), en dos llocs diferents: com a part del valor Booleà
1773 abans de la @code{t} o la @code{f}, i abans del @emph{valor} dins
1774 de la instrucció @code{\set}. Així doncs, quan s'està escrivint
1775 un valor Booleà, s'han d'escriure dos signes de coixinet, per
1776 exemple: @code{##t}.
1778 @cindex propietats que funcionen en contextos
1779 @cindex establir propietats en contextos
1781 Abans de poder establir qualsevol d'aquestes propietats, hem de
1782 saber en quin context operen. A vegades és quelcom obvi, però en
1783 ocasions pot ser quelcom complicat. Si especifiquem un context
1784 equivocat, no es produeix cap missatge d'error, però el
1785 funcionament esperat no tindrà lloc. Per exemple, la propietat
1786 @code{instrumentName} (nom de l'instrument) viu clarament dins del
1787 context de @code{Staff}, ja que és el pentagrama el que ha de ser
1788 anomenat. En aquest exemple, el primer pentagrama resulta
1789 etiquetat, però no el segon, perquè hem omès el nom del context.
1791 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1793 \new Staff \relative {
1794 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
1797 \new Staff \relative {
1798 \set instrumentName = #"Alto" % Incorrecte!
1804 Recordeu que el nom del context predeterminat és @code{Voice},
1805 així que la segona instrucció @code{\set} estableix la propietat
1806 @code{instrumentName} del context @code{Voice} a @qq{Alto}, pero com
1807 el LilyPond no busca aquesta propietat al context @code{Voice}, no
1808 es realitza cap acció. Això no és un error, i no es registra cap
1809 missatge al fitxer Log del registre d'errors.
1811 De forma semblant, si el nom de la propietat s'escriu amb alguna
1812 falta, no es produeix cap missatge d'error, i clarament l'acció
1813 esperada no pot tenir lloc. De fet, es pot establir qualsevol
1814 @q{property} (fictícia) usant qualsevol nom que volem en qualsevol
1815 context que existeixi, mitjançant l'ús de la instrucció
1816 @code{\set}. Però si el nom no és conegut per al LilyPond, no
1817 produirà cap acció. Alguns editors de text que donen suport als
1818 fitxers d'entrada del LilyPond de manera especial, documenten els
1819 noms de propietats amb vinyetes quan passem sobre ells el punter
1820 del ratolí, com ara JEdit amb l'extensió LilyPondTool, o destaquen
1821 els noms de propietats desconegudes de manera diferent, com ara
1822 ConTEXT. Si no s'utilitza un editor amb aquesta possibilitats, es
1823 recomana comprovar la correcció del nom de la propietat al manual
1824 de Referència de funcionament intern: vegeu
1825 @rinternals{Tunable context properties} o @rinternals{Contexts}.
1827 La propietat @code{instrumentName} tindrà efecte solament si
1828 s'estableix dins del context @code{Staff}, però algunes propietats
1829 es poden establir a més d'un context. Per exemple, la propietat
1830 @code{extraNatural} està establerta de forma predeterminada al
1831 valor @code{##t} (vertader) per a tots els pentagrames. Si
1832 s'estableix a @code{##f} (fals) en un context de @code{Staff}
1833 determinat s'aplicarà solament a les alteracions d'aquest
1834 pentagrama. Si s'estableix a fals en el context de la partitura,
1835 @code{Score}, s'aplicarà a tots els pentagrames.
1837 Així, això desactivarà els bequadres addicionals a un pentagrama:
1839 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1841 \new Staff \relative {
1844 \new Staff \relative {
1845 \set Staff.extraNatural = ##f
1852 i això els desactivarà a tots els pentagrames:
1854 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1856 \new Staff \relative {
1859 \new Staff \relative {
1860 \set Score.extraNatural = ##f
1866 Com un exemple més, si s'estableix @code{clefTransposition} dins
1867 del context de @code{Score}, aquesta instrucció canvia
1868 immediatament el valor de la transposició en tots els pentagrames
1869 en curs i estableix un nou valor predeterminat que s'aplicarà a
1870 tots els pentagrames.
1872 La instrucció oposada, @code{\unset}, té l'efecte de suprimir la
1873 propietat del context, el que ocasiona que la major part de les
1874 propietats tornin al seu valor predeterminat. Normalment no és
1875 necessari l'ús de @code{\unset}, atès que una nova instrucció
1876 @code{\set} farà l'ajust desitjat.
1878 Les instruccions @code{\set} i @code{\unset} poden aparèixer en
1879 qualsevol lloc del fitxer d'entrada i tindran un efecte a partir
1880 del temps on es troben i fins al final de la partitura o fins que la
1881 propietat es torni a establir mitjançant @code{\set} o
1882 @code{\unset}. Provem a modificar la mida de la font tipogràfica,
1883 el que afecta la mida dels caps de les notes (entre altres coses)
1884 diverses vegades. El canvi s'agafa a partir del valor
1885 predeterminat, no el valor en curs.
1887 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
1889 % fes que els caps de nota siguin més petits
1892 % fes que els caps de nota siguin més grans
1893 \set fontSize = #2.5
1895 % torna a la mida predeterminada
1900 Hem pogut veure com establir els valors de diversos tipus de
1901 propietat diferents. Observeu que els nombres enters i reals van
1902 sempre precedits d'un símbol de coixinet, @code{#}, mentre que un
1903 valor booleà vertader o fals s'especifica mitjançant
1904 @code{##t} i @code{##f}, amb dos coixinets. Una propietat de
1905 test s'ha de tancar entre cometes dobles, com abans, tot i que
1906 veurem més endavant que el text realment es pot especificar d'una
1907 forma molt més general utilitzant la molt potent instrucció
1910 @subsubheading Canviar les propietats d'un context amb @code{\with}
1913 @cindex context, propietats de, establiment amb \with
1915 El valor predeterminat de les propietats de context es pot
1916 establir en el moment que es crea el context. A vegades aquesta
1917 forma d'establir el valor d'una propietat és molt més clara, si ha
1918 de quedar fix durant tot el temps que duri el context. Quan es
1919 crea un context amb una instrucció @code{\new} pot anar
1920 immediatament seguit d'un bloc @code{\with @{ @dots{} @}} en el
1921 que s'estableix els valors predeterminats de les propietats. Per
1922 exemple, si volem suprimir la impressió de bequadres addicionals per
1923 a tota la duració d'un pentagrama, podem escriure:
1926 \new Staff \with @{ extraNatural = ##f @}
1930 de la forma següent:
1932 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1936 gisis'4 gis aeses aes
1939 \new Staff \with { extraNatural = ##f } {
1941 gisis'4 gis aeses aes
1947 Les propietats ajustades d'aquesta manera encara poden canviar-se
1948 dinàmicament utilitzant @code{\set} i tornar-se al valor
1949 predeterminat que es va establir al bloc @code{\with} mitjançant
1952 @cindex fontSize (mida de la tipografia)
1953 @cindex font, mida de la
1954 @cindex mida de la font
1956 Així doncs, si la propietat @code{fontSize} s'ajusta dins d'una
1957 instrucció @code{\with}, té l'efecte de reiniciar el valor
1958 predeterminat de la mida de la font tipogràfica. Si més tard es
1959 modifica amb @code{\set}, aquest nou valor predeterminat pot
1960 restablir-se amb la instrucció @code{\unset fontSize}.
1962 @subsubheading Canviar las propietats d'un context amb @code{\context}
1964 @cindex contextos, establir propietats de, amb \context
1967 Els valors de propietat dels contextos es poden establir per a
1968 @emph{tots} els contextos d'un tipus determinat, com per exemple
1969 tots els contextos de @code{Staff}, amb una única instrucció. El
1970 tipus de context s'identifica mitjançant la utilització del nom
1971 del seu tipus, com @code{Staff}, precedit d'una barra invertida:
1972 @code{\Staff}. L'enunciat que estableix el valor de la propietat
1973 és el mateix que el que està en un bloc @code{\with}, presentat
1974 anteriorment. Es col·loca en un bloc @code{\context} dins d'un
1975 bloc @code{\layout}. Cada bloc @code{\context} afecta a tots els
1976 contextos del tipus especificat al llarg del bloc @code{\score} o
1977 @code{\book} en el que apareix el bloc @code{\layout}. A
1978 continuació presentem un exemple que mostra el format:
1980 @lilypond[verbatim,quote]
1996 Si es vol aplicar la sobreescriptura de propietats a tos els
1997 pentagrames de la partitura:
1999 @lilypond[quote,verbatim]
2004 gisis'4 gis aeses aes
2009 gisis'4 gis aeses aes
2015 \Score extraNatural = ##f
2022 Les propietats de context establertes d'aquesta forma es poden
2023 sobreescriure per a exemples concrets de contextos mitjançant
2024 enunciats dins d'un bloc @code{\with}, i mitjançant instruccions
2025 @code{\set} intercalades dins d'enunciats musicals.
2028 Referència de la notació:
2029 @ruser{Changing context default settings}.
2031 @c uncomment when backslash-node-name issue is resolved -pm
2032 @ruser{The set command}
2034 Referència de funcionament intern:
2035 @rinternals{Contexts},
2036 @rinternals{Tunable context properties}.
2039 @node Afegir i eliminar gravadors
2040 @subsection Afegir i eliminar gravadors
2041 @translationof Adding and removing engravers
2043 @cindex gravadors, addició
2044 @cindex gravadors, eliminació
2045 @cindex addició de gravadors
2046 @cindex eliminació de gravadors
2051 Hem vist que cada un dels contextos conté diversos gravadors, cada
2052 u dels quals és al seu cop responsable de la producció d'una
2053 fracció particular del resultat imprès, com ara línies divisòries,
2054 pentagrames, caps, pliques, etc. Si un gravador és eliminat d'un
2055 context, ja no podrà produir la seva sortida impresa. És una
2056 forma una mica radical de modificar la sortida, pero algunes
2057 vegades pot ser útil.
2059 @subsubheading Canviar un sol context
2061 Per eliminar un gravador d'un context únic, usem la instrucció
2062 @code{\with} situada immediatament després de la instrucció que
2063 crea el context, com a la secció anterior.
2065 Com a il·lustració, repetim un exemple estret de la secció
2066 anterior amb les línies del pentagrama eliminades. Recordeu que
2067 les línies del pentagrama estan dibuixades pel gravador
2068 @code{Staff_symbol_engraver}.
2070 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2072 \remove "Staff_symbol_engraver"
2076 \set fontSize = #-4 % fes més petits els caps de les notes
2078 \set fontSize = #2.5 % fes més grans els caps de les notes
2080 \unset fontSize % retorna a la mida predeterminada
2085 @cindex àmbit, gravador del
2087 Els gravadors també es poden afegir als contextos individuals. La
2088 instrucció que ho fa és
2090 @code{\consists @var{Nom_del_gravador}},
2092 situada dins d'un bloc @code{\with}. Certes partitures vocals
2093 tenen una indicació d'àmbit o tessitura situada al principi del
2094 pentagrama per indicar l'àmbit de notes en aquest pentagrama, vegeu
2095 @rglos{ambitus}. L'ambitus es produeix per part del gravador
2096 @code{Ambitus_engraver}, que normalment no està inclòs en cap
2097 context. Si l'afegim al context @code{Voice}, calcula el rang a
2098 partir d'aquesta única veu:
2100 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2103 \consists "Ambitus_engraver"
2120 però si afegim el gravador d'àmbit al context de @code{Staff},
2121 calcula el rang de totes les notes en totes les veus d'aquest
2124 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2126 \consists "Ambitus_engraver"
2144 @subsubheading Canviar tots els contextos del mateix tipus
2148 Els exemples anteriors mostren la manera d'eliminar o afegir
2149 gravadors als contextos individuals. També és possible eliminar o
2150 afegir gravadors a tots els contextos d'un tipus específic,
2151 situant les instruccions al context corresponent dins d'un bloc
2152 @code{\layout}. Per exemple, si volem mostrar els rangs de
2153 tessitura per a tots els pentagrames d'una partitura de quatre
2154 pautes, podem escriure
2156 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2185 \consists "Ambitus_engraver"
2192 Els valors predeterminats de les propietats dels contextos també
2193 es poden establir per a tots els contextos d'un tipus en
2194 particular incloent-hi la instrucció @code{\set} dins d'un bloc
2195 @code{\context} de la mateixa forma.
2199 Referència de la notació:
2200 @ruser{Modifying context plug-ins},
2201 @ruser{Changing context default settings}.
2204 Els gravadors @code{Stem_engraver} i @code{Beam_engraver}
2205 (de plica i de barra) adjunten al cap de les notes els objectes
2206 que creen. Si es suprimeix el gravador de caps de nota
2207 @code{Note_heads_engraver}, no es produeix cap cap i per tant no
2208 es creen tampoc pliques ni barres.
2210 @node Extensió de les plantilles
2211 @section Extensió de les plantilles
2212 @translationof Extending the templates
2214 Heu llegit el tutorial i ara sabeu escriure música. Però, com
2215 podeu posar els pentagrames que voleu? Les plantilles estan molt
2216 bé, però què passa si voleu alguna cosa que està en cap plantilla?
2217 Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu
2218 @rlearningnamed{Templates,Plantilles})
2219 que us poden servir com a punt de partida. Però i si voleu
2220 quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
2223 * Soprano i violoncel::
2224 * Partitura vocal a quatre veus SATB::
2225 * Crear una partitura partint de zero::
2226 * Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions::
2227 * Partitures i particel·les::
2230 @node Soprano i violoncel
2231 @subsection Soprano i violoncel
2232 @translationof Soprano and cello
2234 @cindex plantilla, modificar
2235 @cindex modificar plantilles
2237 Per començar, agafeu la plantilla que us sembli més semblant a
2238 allò que voleu aconseguir. Diguem-ne que voleu escriure alguna
2239 cosa per a soprano i violoncel. En aquest cas començaríem amb la
2240 plantilla @q{Notes i lletra} (per a la part de soprano).
2243 \version @w{"@version{}"}
2244 melodia = \relative @{
2251 text = \lyricmode @{
2261 \new Lyrics \lyricsto "u" \text
2268 Ara volem afegir una part de violoncel. Vegem l'exemple
2272 \version @w{"@version{}"}
2273 melodia = \relative @{
2287 No necessitem dues instruccions @code{\version}. Ens caldrà la
2288 secció @code{melodia}. No volem dues seccions @code{\score} (si
2289 tinguéssim dues @code{\score}s, acabaríem amb dues particel·les
2290 per separat.) Volem les dues juntes, com un duo. Dins de la secció
2291 @code{\score}, no ens fan falta dos @code{\layout} ni dos
2294 Si ens limitéssim a copiar i enganxar la secció @code{melodia},
2295 acabaríem amb dues seccions @code{melodia} separades, així que
2296 anem a canviar-los el nom. Anomenarem @code{musicaSoprano} a la
2297 secció de la soprano i @code{musicaVioloncel} a la secció de
2298 violoncel. Al mateix temps canviarem el nom de @code{text} a
2299 @code{lletraSoprano}. Recordeu canviar el nom a les dues
2300 aparicions de totes aquests noms -- tant la definició inicial (la
2301 part @code{melodia = relative c' @{ }) -- com l'ús d'aquest nom
2302 (en la secció @code{\score}).
2304 També aprofitarem per canviar el pentagrama de la part del
2305 violoncel (els violoncels s'escriuen normalment en clau de
2306 Fa). Així mateix, canviarem algunes del violoncel.
2309 \version @w{"@version{}"}
2310 musicaSoprano = \relative @{
2317 lletraSoprano = \lyricmode @{
2321 musicaVioloncel = \relative @{
2334 \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
2341 Això té una aparença prometedora, però la part del violoncel no
2342 surt a la partitura (no l'hem posada a la secció @code{\score}).
2343 Si volem que la part del violoncel aparegui a sota de la de
2344 soprano, hem d'afegir
2347 \new Staff \musicaVioloncel
2351 just a sota de tot el codi de la soprano. També hem de posar
2352 @code{<<} i @code{>>} abans i després de la música -- el que
2353 indica al LilyPond que hi ha més d'una cosa (en aquest cas,
2354 @code{Staff}) succeint al mateix moment --. La @code{\score}
2355 s'assemblarà ara a això:
2357 @c Indentation in this example is deliberately poor
2366 \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
2368 \new Staff \musicaVioloncel
2376 Això sembla una mica enrevessat; el marges estan desquadrats. Això té
2377 fàcil solució. Presentem aquí la plantilla completa per a
2378 soprano i violoncel.
2380 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
2381 musicaSoprano = \relative {
2388 lletraSoprano = \lyricmode {
2392 musicaVioloncel = \relative {
2406 \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
2408 \new Staff \musicaVioloncel
2417 Les plantilles d'inici es poden trobar a l'apèndix
2418 @q{Plantilles}, vegeu
2419 @rlearningnamed{Single staff templates,Plantilles de pentagrama únic}.
2421 @node Partitura vocal a quatre veus SATB
2422 @subsection Partitura vocal a quatre veus SATB
2423 @translationof Four-part SATB vocal score
2425 La major part de les partitures vocals escrites per a cor mixt a
2426 quatre veus amb acompanyament orquestral, com l'«Elies» de
2427 Mendelssohn o el «Messies» de Haendel, tenen la música coral i la
2428 lletra en quatre pentagrames S, A, T i B, respectivament, amb una
2429 reducció de piano de l'acompanyament d'orquestra, per sota. Heus
2430 aquí un exemple del «Messies» de Haendel:
2432 @c The following should appear as music without code
2433 @lilypond[quote,ragged-right]
2434 global = { \key d \major \time 4/4 }
2436 musicaSoprano = \relative {
2438 r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
2440 lletraSoprano = \lyricmode {
2441 Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
2444 musicaAlto = \relative {
2446 r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
2449 lletraAlto = \lletraSoprano
2451 musicaTenor = \relative {
2453 r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
2456 lletraTenor = \lletraSoprano
2458 musicaBaix = \relative {
2460 r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
2463 lletraBaix = \lletraSoprano
2468 r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
2469 <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
2470 <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
2476 <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
2477 <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
2478 <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
2482 << % combina el pentagrama del cor i del piano en paral·lel
2484 \new Staff = "sopranos" <<
2485 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
2486 \new Voice = "sopranos" {
2491 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" {
2494 \new Staff = "altos" <<
2495 \set Staff.instrumentName = #"Alto"
2496 \new Voice = "altos" {
2501 \new Lyrics \lyricsto "altos" { \lletraAlto }
2502 \new Staff = "tenors" <<
2503 \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
2504 \new Voice = "tenors" {
2509 \new Lyrics \lyricsto "tenors" { \lletraTenor }
2510 \new Staff = "baixos" <<
2511 \set Staff.instrumentName = #"Baix"
2512 \new Voice = "baixos" {
2517 \new Lyrics \lyricsto "baixos" {
2520 >> % final del pentagrama del cor
2522 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
2523 \new Staff = "upper" \upper
2524 \new Staff = "lower" \lower
2530 Cap de les plantilles proporciona aquesta disposició amb
2531 exactitud. La més semblant és
2532 @rlearningnamed{SATB vocal score and automatic piano reduction,
2533 Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica},
2534 però necessitem canviar la disposició i afegir un acompanyament de
2535 piano que no estigui derivat automàticament de les parts vocals.
2536 Les variables que contenen la música i la lletra de les parts
2537 vocals és adequat, però haurem d'afegir variables per a la
2540 L'ordre en què apareixen els contextos al ChoirStaff de la
2541 plantilla no es correspon amb l'ordre de la partitura vocal que
2542 hem mostrat més amunt. Hem de reordenar-los perquè hi hagi quatre
2543 pentagrames amb la lletra escrita directament a sota de les notes
2544 de cada part. Totes les veus han de ser @code{\voiceOne}, que és
2545 la predeterminada, perquè les instruccions @code{\voiceXXX} es
2546 puguin eliminar. També hem d'especificar la clau de tenor (clau
2547 de sol octava baixa) a les parts de tenor. Encara no hem trobat
2548 la forma que la lletra s'especifica a la plantilla, així que hem
2549 d'utilitzar el mètode que ens resulta familiar. També hem
2550 d'escriure els noms de cada pentagrama.
2552 En fer-lo així obtenim el ChoirStaff següent:
2556 \new Staff = "sopranos" <<
2557 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
2558 \new Voice = "sopranos" @{
2563 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" @{
2566 \new Staff = "altos" <<
2567 \set Staff.instrumentName = #"Alto"
2568 \new Voice = "altos" @{
2573 \new Lyrics \lyricsto "altos" @{
2576 \new Staff = "tenors" <<
2577 \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
2578 \new Voice = "tenors" @{
2583 \new Lyrics \lyricsto "tenors" @{
2586 \new Staff = "baixos" <<
2587 \set Staff.instrumentName = #"Baix"
2588 \new Voice = "baixos" @{
2593 \new Lyrics \lyricsto "baixos" @{
2596 >> % fi del ChoirStaff
2599 A continuació podem treballar sobre la part de piano. És fàcil:
2600 tan sols s'ha de treure la part de piano de la plantilla de
2605 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
2606 \new Staff = "superior" \superior
2607 \new Staff = "inferior" \inferior
2611 i escriure les definicions de variable per a @code{superior} i
2614 Els grups ChoirStaff i PianoStaff s'han de combinar utilitzant
2615 angles dobles, atès que els volem apilar l'un sobre l'altre
2618 << % combina els grups ChoirStaff i PianoStaff l'un sobre l'altre
2620 \new Staff = "sopranos" <<
2621 \new Voice = "sopranos" @{
2626 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" @{
2629 \new Staff = "altos" <<
2630 \new Voice = "altos" @{
2635 \new Lyrics \lyricsto "altos" @{
2638 \new Staff = "tenores" <<
2639 \clef "G_8" % clave de tenor
2640 \new Voice = "tenores" @{
2645 \new Lyrics \lyricsto "tenores" @{
2648 \new Staff = "baixos" <<
2650 \new Voice = "baixos" @{
2655 \new Lyrics \lyricsto "baixos" @{
2658 >> % fi del ChoirStaff
2661 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
2662 \new Staff = "upper" \upper
2663 \new Staff = "lower" \lower
2668 En combinar tot això junt i escriure la música dels tres compassos
2669 de l'exemple anterior, obtenim:
2671 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
2672 global = { \key d \major \time 4/4 }
2673 musicaSoprano = \relative {
2675 r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
2677 lletraSoprano = \lyricmode {
2678 Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
2680 musicaAlto = \relative {
2682 r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
2684 lletraAlto = \lletraSoprano
2685 musicaTenor = \relative {
2687 r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
2689 lletraTenor = \lletraSoprano
2690 musicaBaix = \relative {
2692 r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
2694 lletraBaix = \lletraSoprano
2698 r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
2699 <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
2700 <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
2705 <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
2706 <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
2707 <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
2711 << % combina el ChoirStaff i PianoStaff en paral·lel
2713 \new Staff = "sopranos" <<
2714 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
2715 \new Voice = "sopranos" {
2720 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" {
2723 \new Staff = "altos" <<
2724 \set Staff.instrumentName = #"Alto"
2725 \new Voice = "altos" {
2730 \new Lyrics \lyricsto "altos" {
2733 \new Staff = "tenors" <<
2734 \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
2735 \new Voice = "tenors" {
2740 \new Lyrics \lyricsto "tenors" {
2743 \new Staff = "baixos" <<
2744 \set Staff.instrumentName = #"Baix"
2745 \new Voice = "baixos" {
2750 \new Lyrics \lyricsto "baixos" {
2756 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano "
2757 \new Staff = "upper" \upper
2758 \new Staff = "lower" \lower
2765 @node Crear una partitura partint de zero
2766 @subsection Crear una partitura partint de zero
2767 @translationof Building a score from scratch
2769 @cindex plnantilla, escriure la vostra pròpia
2770 @cindex exemple d'escriptura d'una partitura
2771 @cindex escriure una partitura, exemple
2772 @cindex partitura, exemple d'escriptura
2774 Després d'adquirir una mica de soltesa en l'escriptura del codi
2775 del LilyPond, us adonareu que és més fàcil construir completament
2776 una partitura partint de zero, que modificar una plantilla. També
2777 podeu desenvolupar el vostre propi estil de forma que s'adapti al
2778 tipus de música que us agradi. Vegem a continuació com
2779 confeccionar una partitura per a un preludi d'òrgan, com a exemple.
2781 Comencem amb una secció per al encapçalament. Aquí és on van el
2782 títol, nom del compositor, etc., després van les definicions de
2783 les variables, i finalment el bloc de partitura. Comencem a
2784 veure-les per sobre i més tard completarem els detalls.
2786 Utilitzarem els dos primers compassos del preludi de Bach basat en
2787 @emph{Jesu, meine Freude}, que està escrit per a òrgan amb dos
2788 manuals i pedal. Conté els dos compassos següents de música al
2789 final de la secció. La part del manual superior té dues veus, i
2790 l'inferior i el pedal, una veu cada u. Així doncs, necessitem
2791 quatre definicions per a la música i una més per definir el compàs
2795 \version @w{"@version{}"}
2797 title = "Jesu, meine Freude"
2798 composer = "J S Bach"
2800 keyTime = @{ \key c \minor \time 4/4 @}
2801 MusicaManualUVeuU = @{ s1 @}
2802 MusicaManualUVeuDos = @{ s1 @}
2803 MusicaManualDos = @{ s1 @}
2804 MusicaOrganPedal = @{ s1 @}
2810 De moment hem escrit tan sols una nota espaiadora, @code{s1}, en
2811 lloc de la música de veritat. Li afegirem més endavant.
2813 A continuació vegem què va al bloc de partitura. Senzillament,
2814 reflectirem l'estructura de pentagrames que desitgem. La música
2815 d'òrgan s'escriu s'escriu en general en tres pentagrames, un per
2816 cada un dels manuals i l'altre pel pedal. Els pentagrames dels
2817 manuals s'abasten amb una clau, així que els inclourem en un grup
2818 PianoStaff. La primera part de manual té dues veus, i la segona
2823 \new Staff = "ManualU" <<
2828 \MusicaManualUVeuDos
2830 >> % fi del context de Staff ManualU
2831 \new Staff = "ManualDos" <<
2835 >> % fi del context de Staff ManualDos
2836 >> % fi del context de PianoStaff
2839 Després, hem d'afegir un pentagrama per a l'òrgan de pedal. Això
2840 va per sota del PianoStaff, però ha de ser simultani amb ell, per
2841 la qual cosa escrivim angles dobles rodejant als dos. Si ens
2842 oblidem d'això, es produirà un error al fitxer log de registre.
2843 És un error molt comú que cometrà abans o després! Intenteu
2844 copiar l'exemple final que apareix al final de la secció, esborreu
2845 els dobles angles i processeu el fitxer per veure quin error
2849 << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal son simultanis
2851 \new Staff = "ManualU" <<
2856 \MusicaManualUVeuDos
2858 >> % fi del context de Staff ManualU
2859 \new Staff = "ManualDos" <<
2863 >> % fi del context de Staff ManualDos
2864 >> % fi del context de PianoStaff
2865 \new Staff = "OrganPedal" <<
2873 No és necessari utilitzar la construcció simultània @code{<<
2874 @dots{} >>} per al pentagrama del manual dos i el pentagrama del
2875 òrgan de pedal, atès que contenen una única expressió, però no fa
2876 mal, i és un bon costum utilitzar sempre dobles angles després de
2877 @code{\new Staff} quan hi diverses veus. El contrari és cert per
2878 a les veus: normalment han d'anar seguides de claudàtors @code{@{
2879 @dots{} @}} en cas que tinguem música codificada com a variables
2880 diferents que s'han de situar consecutivament.
2882 Afegim aquesta estructura al bloc de partitura, i ajustem el
2883 sagnat dels marges. També escrivim els claudàtors
2884 corresponents, ens assegurem que les pliques i lligadures d'unió
2885 i expressió en cada una de les veus del pentagrama superior
2886 apunten en la direcció adequada amb @code{\voiceOne} i
2887 @code{\voiceTwo} i escrivim el compàs i la tonalitat en cadascú
2888 dels pentagrames usant la nostra variable prèviament definida
2893 << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal són simultanis
2895 \new Staff = "ManualU" <<
2896 \keyTime % establir compàs i tonalitat
2904 \MusicaManualUVeuDos
2906 >> % fi del context de Staff ManualU
2907 \new Staff = "ManualDos" <<
2913 >> % fi del context de Staff ManualDos
2914 >> % fi del context de PianoStaff
2915 \new Staff = "OrganPedal" <<
2921 >> % fi del pentagrama de OrganPedal
2923 @} % fi del context Score
2926 @cindex ampliabilitat de las pautes
2927 @cindex pautes, ampliabilitat
2929 La disposició anterior dels pentagrames d'òrgan és gairebé
2930 perfecta; tanmateix, hi ha un lleuger defecte que no és
2931 visible quan s'observa un sol sistema: la distància entre el
2932 pentagrama de pedal i el de la mà esquerra hauria de ser
2933 aproximadament la mateixa que la que hi ha entre els pentagrames
2934 de les mans esquerra i dreta. Concretament, la ampliabilitat dels
2935 pentagrames dins d'un context @code{PianoStaff} és limitada (de
2936 forme que la distància entre els pentagrames de les mans esquerra
2937 i dreta mai no creixin excessivament), i el pentagrama dels pedals
2938 hauria de comportar-se de una manera semblant.
2940 @cindex sub-propietats
2941 @cindex propietats, sub-propietats
2942 @cindex objectes gràfics
2943 @cindex gràfics, objectes
2946 El grau d'ampliabilitat i separabilitat dels pentagrames es pot
2947 controlar amb la propietat @code{staff-staff-spacing} de
2948 l'@q{objecte gràfic} @code{VerticalAxisGroup} (els objectes gràfics
2949 reben en general el nom de @q{grob}s a la documentació del
2950 LilyPond); no us preocupeu de moment dels detalls, ja que això
2951 s'explica més tard de forma exhaustiva. Els més curiosos podeu
2952 donar una ullada a @ruser{Overview of modifying properties}.
2953 En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
2954 @code{stretchability}. Un altre cop, els curiosos trobareu els
2955 valors predeterminats per a la propietat staff-staff-spacing al
2956 fitxer @file{scm/define-grobs.scm} examinant la definició del grob
2957 @code{VerticalAxisGroup}. El valor de @code{stretchability}
2958 s'agafa de la definició del context @code{PianoStaff} (al fitxer
2959 @file{ly/engraver-init.ly}) de forma que els valors siguin idèntics.
2963 << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal son simultanis
2965 \new Staff = "ManualU" <<
2966 \keyTime % establir compàs y tonalitat
2974 \MusicaManualUVeuDos
2976 >> % % fi del context de Staff ManualU
2977 \new Staff = "ManualDos" \with @{
2978 \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing.stretchability = 5
2985 >> % fi del context de Staff ManualDos
2986 >> % fi del context de PianoStaff
2987 \new Staff = "OrganPedal" <<
2993 >> % fi del pentagrama de OrganPedal
2995 @} % fi del context Score
2998 Amb això es completa l'estructura. Tota música per a òrgan de
2999 tres pentagrames tindrà una estructura semblant, tot i que el
3000 nombre de veus pot variar. Tot el que ens queda és afegir la
3001 música, i combinar totes les parts.
3003 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
3005 title = "Jesu, meine Freude"
3006 composer = "J S Bach"
3008 keyTime = { \key c \minor \time 4/4 }
3009 MusicaManualUVeuU = \relative {
3013 MusicaManualUVeuDos = \relative {
3014 ees'16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
3015 8 c4 b8 c8. g16 c b c d |
3017 MusicaManualDos= \relative {
3018 c'16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
3019 f16 ees f d g aes g f ees d ees8~ 16 f ees d |
3021 MusicaOrganPedal = \relative {
3022 r8 c16 d ees d ees8~ 16 a, b g c b c8 |
3023 r16 g ees f g f g8 c,2 |
3027 << % PianoStaff i Pedal Staff han de ser simultanis
3029 \new Staff = "ManualU" <<
3030 \keyTime % establir la clau i l'armadura
3038 \MusicaManualUVeuDos
3040 >> % fi del context Staff ManualU
3041 \new Staff = "ManualDos" \with {
3042 \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing.stretchability = 5
3049 >> % fi del context Staff ManualDos
3050 >> % fi del context PianoStaff
3051 \new Staff = "PedalOrgan" <<
3057 >> % fi del context Staff PedalOrgan
3059 } % fi del context Score
3066 @node Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions
3067 @subsection Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions
3068 @translationof Saving typing with variables and functions
3071 @cindex identificadors
3073 Arribats a aquest punt, heu vist coses d'aquest tipus:
3075 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3076 hornNotes = \relative { c''4 b dis c }
3085 Fins i tot us adonareu que això pot ser útil en música
3088 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3089 fragmentA = \relative { a'4 a8. b16 }
3090 fragmentB = \relative { a'8. gis16 ees4 }
3092 violí = \new Staff {
3093 \fragmentA \fragmentA |
3094 \fragmentB \fragmentA |
3104 Tot i així també es pot fer servir aquests identificadors (que
3105 també es coneixen com a variables, macros o instruccions
3106 definides per l'usuari) per fer trucs:
3108 @c TODO Avoid padtext - not needed with skylining
3109 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3110 dolce = \markup { \italic \bold dolce }
3112 padText = { \once \override TextScript.padding = #5.0 }
3114 \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
3119 c''4._\dolce b8 a8 g a b |
3121 c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
3122 c,4.\fthenp b8 c4 c-. |
3130 \layout { ragged-right = ##t }
3134 Òbviament aquests identificadors són útils per estalviar tecleig.
3135 Però són dignes de tenir en compte fins i tot si s'utilitzaran un
3136 sol cop: redueixen la complexitat. Examinem l'exemple anterior
3137 reescrit sense cap identificador. Trobareu que és molt més
3138 difícil de llegir, sobretot l'última línia.
3141 violí = \relative @{
3143 c''4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
3144 \once \override TextScript.padding = #5.0
3145 c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
3147 \dynamic f \italic \small @{ 2nd @} \hspace #0.1 \dynamic p
3154 @c TODO Replace the following with a better example -td
3155 @c Skylining handles this correctly without padText
3157 Fins ara hem contemplat la substitució estàtica: quan el LilyPonod
3158 es troba amb @code{\padText}, el substitueix amb allò que hem
3159 definit que sigui (és a dir, tot el que està a la dreta de
3162 El LilyPond també pot gestionar substitucions no estàtiques
3163 (penseu en elles com funcions).
3165 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3167 #(define-music-function
3171 \once \override TextScript.padding = #padding
3175 c'''4^"piu mosso" b a b |
3177 c4^"piu mosso" d e f |
3179 c4^"piu mosso" fis a g |
3183 La utilització d'identificadors també és una bona forma de reduir
3184 el treball si la sintaxis d'entrada del LilyPonod canvia (vegeu
3185 @rprogram{Actualització de fitxers amb convert-ly}). Si teniu una sola
3186 definició (com ara @code{\dolce}) per a tots els fitxers (vegeu
3187 @rlearningnamed{Style sheets,Fulls d'estil}), i després la sintaxis es
3188 modifica, sols haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce}
3189 única, enlloc de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers
3192 @node Partitures i particel·les
3193 @subsection Partitures i particel·les
3194 @translationof Scores and parts
3196 En música orquestral, totes les notes s'imprimeixen dues vegades.
3197 Un cop en les particel·les per a tots els músics, i una altra per
3198 a la partitura del director. Els identificadors es poden usar per
3199 evitar la duplicació del treball. La música s'escriu un cop
3200 s'emmagatzema en una variable. El contingut d'aquesta variable
3201 s'usa després per generar tant la particel·la com la partitura del
3204 És molt convenient definir les notes en un fitxer especial. Per
3205 exemple, suposem que el fitxer @file{trompa.ly} conté la següent
3206 part d'un duo per a trompa i fagot:
3209 notesTrompa = \relative @{
3211 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3216 Després es fa una particel·la escrivint en un fitxer el següent:
3219 \include "trompa.ly"
3222 instrument = "Trompa en Fa"
3226 \transpose f c' \notesTrompa
3233 \include "trompa.ly"
3237 substitueix el contingut de @file{trompa.ly} en aquesta posició
3238 dins del fitxer, així que @code{notesTrompa} es defineix amb
3239 posterioritat. La instrucció @code{\transpose f@tie{}c'} indica
3240 que l'argument constituït per @code{\notesTrompa} s'ha de
3241 transposar una quina cap amunt. El que sona com @code{f} s'escriu
3242 com @code{c'}, el que correspon amb el to d'afinació d'una trompa
3243 normal en@tie{}Fa. La transposició es pot veure a la següent
3246 @lilypond[quote,ragged-right]
3247 \transpose f c' \relative {
3249 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3253 A peces per a conjunt, amb freqüència una de les veus no sona
3254 durant molts compasso. Això queda denotat per un silenci
3255 especial, el silenci multicompàs. S'introdueix amb una @code{R}
3256 majúscula seguida d'una duració (@code{1}@tie{}en el cas de la
3257 rodona, @code{2}@tie{}en el caso de una blanca,
3258 etc.). Multiplicant la duració es poden construir silencis més
3259 llargs. Per exemple, aquest silenci ocupa 3@tie{}compassos de 2/4
3265 Quan s'imprimeix la particel·la s'han de comprimir els silencis
3266 multicompàs. Això es fa establint una variable de temps de execució
3269 \set Score.skipBars = ##t
3273 Aquesta instrucció estableix el valor de la propietat
3274 @code{skipBars} al context de @code{Score} a vertader
3275 (@code{##t}). Anteposant el silenci i aquesta opció a la música
3276 anterior, arribem al següent resultat
3278 @lilypond[quote,ragged-right]
3279 \transpose f c' \relative {
3281 \set Score.skipBars = ##t
3283 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3287 Aquesta partitura es fa combinant tota la música junta. Suposant
3288 que l'altra veu es troba dins de @code{notesFagot} al fitxer
3289 @file{fagot.ly}, la partitura es fa amb
3293 \include "trompa.ly"
3296 \new Staff \notesTrompa
3297 \new Staff \notesFagot
3304 @lilypond[quote,ragged-right]
3310 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3315 r4 d,8 f | gis4 c | b4 bes |
3316 a8 e f4 | g4 d | gis4 f |