]> git.donarmstrong.com Git - lilypond.git/blob - Documentation/ca/learning/common-notation.itely
Doc-ca: nitpick in web.texi
[lilypond.git] / Documentation / ca / learning / common-notation.itely
1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
2
3 @ignore
4     Translation of GIT committish: 45dd19546e9b75b3e1e977732f0962f35dd3290e
5
6     When revising a translation, copy the HEAD committish of the
7     version that you are working on.  See TRANSLATION for details.
8 @end ignore
9
10 @c \version "2.19.21"
11
12 @ignore
13 Tutorial guidelines:  (different from policy.txt!)
14 - unless you have a really good reason, use
15     @lilypond[verbatim,quote]
16
17 - use "aes" and "ees" instead of "as" and "es".  I know it's not
18   correct Dutch naming, but let's not confuse people with this
19   until we get to the Basic notation chapter.
20
21 - Add "Music Glossary: @rglos{foo}" to the *top* of the relevant
22   portions of the tutorial.
23
24 @end ignore
25
26
27 @node Notació corrent
28 @chapter Notació corrent
29 @translationof Common notation
30
31 Aquest capítol explica com crear boniques partitures que
32 continguin notació musical comú, com a continuació al material que
33 està al @ref{Tutorial}.
34
35 @menu
36 * Notació en un sol pentagrama::
37 * Diverses notes a la vegada::
38 * Cançons::
39 * Retocs finals::
40 @end menu
41
42
43 @node Notació en un sol pentagrama
44 @section Notació en un sol pentagrama
45 @translationof Single staff notation
46
47 Aquesta secció presenta la notació comú que s'utilitza per a
48 música a una veu sobre un pentagrama únic.
49
50 @menu
51 * Línies divisòries i comprovacions de compàs::
52 * Alteracions accidentals i armadures::
53 * Lligadures d'unió i d'expressió::
54 * Articulacions i matisos dinàmics::
55 * Addició de text::
56 * Barres automàtiques i manuals::
57 * Instruccions rítmiques avançades::
58 @end menu
59
60
61 @node Línies divisòries i comprovacions de compàs
62 @subsection Línies divisòries i comprovacions de compàs
63 @translationof Bar lines and bar checks
64
65 @menu
66 * Línies divisòries::
67 * Comprovacions de compàs::
68 @end menu
69
70 @node Línies divisòries
71 @unnumberedsubsubsec Línies divisòries
72 @translationof Bar lines
73
74 Les línies de compàs senzilles es dibuixen automàticament a la
75 música, per la qual cosa no s'han d'afegir de forma manual.
76 Altres tipus de barres de compàs s'afegeixen usant @code{\bar}, per
77 exemple @code{\bar "||"} per a una doble barra, o @code{\bar "|."}
78 per a la doble barra final.  Per veure una llista completa de les
79 línies divisòries, consulteu @rusernamed{Bar lines,Línies divisòries}.
80
81 @lilypond[verbatim,quote]
82 \relative { g'1 e1 \bar "||" c2. c'4 \bar "|." }
83 @end lilypond
84
85 @node Comprovacions de compàs
86 @unnumberedsubsubsec Comprovacions de compàs
87 @translationof Bar checks
88
89 Tot i que no es estrictament necessari, és convenient utilitzar
90 @emph{comprovacions de compàs} dins del codi d'entrada per a
91 indicar on se suposa que van les línies divisòries.
92 S'introdueixen mitjançant el caràcter de barra vertical, @code{|}
93 (AltGr -1 al teclat català).  Amb les comprovacions de compàs, el
94 programa pot verificar que hem introduït les duracions que
95 completen els compassos correctament.  Les comprovacions de compàs
96 també fan que el codi d'entrada sigui més fàcil de llegir, perquè
97 ajuden a organitzar el material.
98
99 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
100 g1 | e1 | c2. c'4 | g4 c g e | c4 r r2 |
101 @end lilypond
102
103 @seealso
104 Referència de la notació:
105 @ruser{Bar and bar number checks}.
106
107
108 @node Alteracions accidentals i armadures
109 @subsection Alteracions accidentals i armadures
110 @translationof Accidentals and key signatures
111
112 @menu
113 * Alteracions accidentals::
114 * Armadures::
115 * Advertiment armadures i altures::
116 @end menu
117
118 @warning{Freqüentment els nous usuaris es confonen amb les
119 alteracions accidentals: us preguem que llegeixi l'advertiment que
120 apareix al final d'aquesta secció, especialment si no teniu
121 familiaritat amb la teoria musical!}
122
123 @node Alteracions accidentals
124 @unnumberedsubsubsec Alteracions accidentals
125 @translationof Accidentals
126
127 @cindex accidentals, alteracions
128 @cindex alteracions
129 @cindex alteracions i armadures
130 @cindex sostingut
131 @cindex doble sostingut
132 @cindex sostingut, doble
133 @cindex bemoll
134 @cindex doble bemoll
135 @cindex bemoll, doble
136
137 @funindex es
138 @funindex is
139 @funindex eses
140 @funindex isis
141
142 Glossari musical:
143 @rglos{sharp},
144 @rglos{flat},
145 @rglos{double sharp},
146 @rglos{double flat},
147 @rglos{accidental}.
148
149 Una nota amb @notation{sostingut} es fa afegint @code{is} al nom,
150 i una nota @notation{bemoll} afegint @code{es}.  Como heu pogut
151 endevinar, un @notation{doble sostingut} o @notation{doble
152 bemol} es fa afegint @code{isis} o @code{eses}.  Aquesta sintaxi
153 deriva de les convencions de nomenclatura de les notes en les
154 llengües nòrdiques i germàniques com l'alemany i l'holandès.  Per
155 utilitzar altres noms per a les @notation{alteracions
156 accidentals}, vegeu @ruser{Note names in other languages}.
157
158 @lilypond[verbatim,quote]
159 \relative { cis''4 ees fisis, aeses }
160 @end lilypond
161
162 @cindex tonalitat, armadura de la, establir
163
164 @node Armadures
165 @unnumberedsubsubsec Armadures
166 @translationof Key signatures
167
168 @cindex tonalitat, armadura de
169 @cindex armadura
170 @cindex major
171 @cindex menor
172 @cindex alteracions y armadura
173 @cindex contingut en front a presentació
174 @cindex presentació en front a contingut
175
176 @funindex \key
177 @funindex key
178 @funindex \major
179 @funindex major
180 @funindex \minor
181 @funindex minor
182
183 Glossari musical:
184 @rglos{key signature},
185 @rglos{major},
186 @rglos{minor}.
187
188 La @notation{armadura de la tonalitat} se estableix mitjançant la
189 instrucció @code{\key} seguit d'una nota i @code{\major} o
190 @code{\minor}.
191
192 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
193 \key d \major
194 a1 |
195 \key c \minor
196 a1 |
197 @end lilypond
198
199 @smallspace
200
201 @node Advertiment armadures i altures
202 @unnumberedsubsubsec Advertiment: armadures i altures
203 @translationof Warning key signatures and pitches
204
205 Glossari musical:
206 @rglos{accidental},
207 @rglos{key signature},
208 @rglos{pitch},
209 @rglos{flat},
210 @rglos{natural},
211 @rglos{sharp},
212 @rglos{transposition},
213 @rglos{Pitch names}.
214
215 Per determinar si s'ha d'imprimir una notació @notation{alteració
216 accidental}, el LilyPond examina les notes i la @notation{armadura
217 de la tonalitat}.  L'armadura solament afecta a les alteracions
218 @emph{impreses}, no a les pròpies notes!  Aquesta funcionalitat
219 sol confondre als que estan començant amb el programa, per això
220 deixeu-nos explicar-la en detall.
221
222 El LilyPond fa una clara distinció entre el contingut musical i la
223 presentació.  L'alteració (@notation{bemol}, @notation{becaire} o
224 @notation{sostingut}) d'una nota és part de l'altura, i per tant
225 és contingut musical.  Si una alteració (un signe @emph{imprès} de
226 bemoll, becaire o sostingut) s'imprimeix o no davant de la nota
227 corresponent, és una qüestió de presentació.  La presentació és
228 quelcom que segueix unes regles, de manera que les alteracions
229 accidentals s'imprimeixen automàticament segons aquestes regles.
230 Les altures de les notes de la seva música són obres d'art, per
231 tant no s'afegiran automàticament, i haureu d'introduir allò que
232 vulgueu escoltar.
233
234 Al següent exemple:
235
236 @lilypond[verbatim,quote]
237 \relative {
238   \key d \major
239   cis''4 d e fis
240 }
241 @end lilypond
242
243 @noindent
244 Cap nota porta una alteració impresa, però de totes maneres heu
245 d'escriure l' @code{is} a @code{cis} i a  @code{fis} al fitxers
246 d'entrada.
247
248 El text @code{b} no significa @qq{imprimir una boleta negra a la
249 tercera línia del pentagrama.} El que significa en realitat:
250 @qq{hi ha una nota Si natural.}  A la tonalitat de La bemoll
251 major, @emph{porta} una alteració accidental:
252
253 @lilypond[verbatim,quote]
254 \relative {
255   \key aes \major
256   aes'4 c b c
257 }
258 @end lilypond
259
260 Si l'anterior us causa confusió, penseu sobre el següent: si
261 estiguéssiu tocant el piano, quina tecla polsaríeu?  Si es tractés
262 d'una tecla negra, aleshores @emph{heu} d'afegir @w{@code{-is}} o
263 @w{@code{-es}} al nom de la nota!
264
265 Posar totes les alteracions de forma explícita pot requerir una
266 mica més de treball d'escriure, però l'avantatge és que la
267 @notation{transposició} és més fàcil, i les alteracions es poden
268 imprimir seguint diverses convencions diferents.  Consulteu
269 @ruser{Automatic accidentals} per veure exemples de
270 com es poden imprimir alteracions d'acord amb regles diferents.
271
272
273 @seealso
274 Referència de la notació:
275 @ruser{Note names in other languages},
276 @rusernamed{Accidentals,Alteracions accidentals},
277 @ruser{Automatic accidentals},
278 @ruser{Key signature}.
279
280 @node Lligadures d'unió i d'expressió
281 @subsection Lligadures d'unió i d'expressió
282 @translationof Ties and slurs
283
284 @cindex lligadura d'unió
285 @cindex lligadura d'expressió
286 @cindex lligadura de fraseig
287 @cindex fraseig, lligadura de
288
289 @funindex ~
290 @funindex ( ... )
291 @funindex \( ... \)
292
293 @menu
294 * Lligadures d'unió::
295 * Lligadures d'expressió::
296 * Lligadures de fraseig::
297 * Advertiments lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió::
298 @end menu
299
300 @node Lligadures d'unió
301 @unnumberedsubsubsec Lligadures d'unió
302 @translationof Ties
303
304 Glossari musical:
305 @rglos{tie}.
306
307 Una @notation{lligadura d'unió} es crea adjuntant un caràcter
308 d'accent @code{~} a la primera nota lligada:
309
310 @lilypond[verbatim,quote]
311 \relative { g'4~ 4 c2~ | 4~ 8 a~ 2 | }
312 @end lilypond
313
314 @node Lligadures d'expressió
315 @unnumberedsubsubsec Lligadures d'expressió
316 @translationof Slurs
317
318 Glossari musical:
319 @rglos{slur}.
320
321 Una @notation{lligadura d'expressió} és una corba que es traça
322 abastant diverses notes.  Les notes inicial i final es marquen
323 mitjançant @code{(} y @code{)} respectivament.
324
325 @lilypond[verbatim,quote]
326 \relative { d''4( c16) cis( d e c cis d) e( d4) }
327 @end lilypond
328
329 @node Lligadures de fraseig
330 @unnumberedsubsubsec Lligadures de fraseig
331 @translationof Phrasing slurs
332
333 Glossari musical:
334 @rglos{slur},
335 @rglos{phrasing}.
336
337 Les lligadures que s'utilitzen per indicar @notation{fraseigs} més
338 llargs es poden introduir mitjançant @code{\(} i @code{\)}.  Poden
339 haver-hi a l'hora lligadures de legato i lligadures de fraseig,
340 però no és possible tenir legatos simultanis o lligadures
341 d'expressió simultànies.
342
343 @lilypond[verbatim,quote]
344 \relative { g'4\( g8( a) b( c) b4\) }
345 @end lilypond
346
347 @smallspace
348
349 @cindex lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió
350
351 @node Advertiments lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió
352 @unnumberedsubsubsec Advertiments: lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió
353 @translationof Warnings slurs vs. ties
354
355 Glossari musical:
356 @rglos{articulation},
357 @rglos{slur},
358 @rglos{tie}.
359
360 Una @notation{lligadura d'expressió} sembla una
361 @notation{lligadura d'unió}, però té un significat diferent.  Una
362 lligadura (d'unió) senzillament feu que la primera nota sigui més
363 llarga, i sols es pot utilitzar sobre parelles de notes iguals.
364 Les lligadures d'expressió indiquen la @notation{articulació} de
365 les notes, i es poden utilitzar sobre grups majors de notes.  Les
366 lligadures d'unió i d'expressió es poden niuar unes a dins de les
367 altres.
368
369 @lilypond[verbatim,quote]
370 \relative { c''4(~ c8 d~ 4 e) }
371 @end lilypond
372
373
374 @seealso
375 Referència de la notació:
376 @rusernamed{Ties,Lligadures d'unió},
377 @rusernamed{Slurs,Lligadures d'expressió},
378 @rusernamed{Phrasing slurs,Lligadures de fraseig}.
379
380 @node Articulacions i matisos dinàmics
381 @subsection Articulacions i matisos dinàmics
382 @translationof Articulation and dynamics
383
384 @menu
385 * Articulacions::
386 * Indicacions de digitació::
387 * Matisos dinàmics::
388 @end menu
389
390 @node Articulacions
391 @unnumberedsubsubsec Articulacions
392 @translationof Articulations
393
394 @cindex articulació
395 @cindex accent
396 @cindex staccato
397
398 Glossari musical:
399 @rglos{articulation}.
400
401 Les @notation{articulacions} més corrents es poden afegir a les
402 notes utilitzant un guió @code{-} seguit d'un caràcter únic:
403
404 @lilypond[verbatim,quote]
405 \relative {
406   c''4-^ c-+ c-- c-!
407   c4-> c-. c2-_
408 }
409 @end lilypond
410
411 @node Indicacions de digitació
412 @unnumberedsubsubsec Indicacions de digitació
413 @translationof Fingerings
414
415 @cindex digitacions
416
417 @funindex ^
418 @funindex _
419
420 Glossari musical:
421 @rglos{fingering}.
422
423 De manera similar, les @notation{digitacions} es poden afegir a
424 una nota utilitzant un guió (@code{-}) seguit del dígit desitjat:
425
426 @lilypond[verbatim,quote]
427 \relative { c''4-3 e-5 b-2 a-1 }
428 @end lilypond
429
430 Les articulacions i digitacions normalment es col·loquen de forma
431 automàtica, però podeu especificar una direcció mitjançant
432 @code{^} (a sobre) o @code{_} (a sota).  També podeu usar diverses
433 articulacions sobre la mateixa nota.  No obstant, gairebé sempre és
434 millor deixar que el LilyPond determini la direcció de les
435 articulacions.
436
437 @lilypond[verbatim,quote]
438 \relative { c''4_-^1 d^. f^4_2-> e^-_+ }
439 @end lilypond
440
441 @node Matisos dinàmics
442 @unnumberedsubsubsec Matisos dinàmics
443 @translationof Dynamics
444
445 @cindex dinàmica, indicacions de
446 @cindex matisos
447 @cindex decrescendo
448 @cindex crescendo
449
450 @funindex \f
451 @funindex \ff
452 @funindex \mp
453 @funindex \p
454 @funindex \mf
455 @funindex \pp
456 @funindex \<
457 @funindex <
458 @funindex \>
459 @funindex >
460 @funindex \!
461 @funindex !
462
463 Glossari musical:
464 @rglos{dynamics},
465 @rglos{crescendo},
466 @rglos{decrescendo}.
467
468 Les expressions de @notation{matís} o signes dinàmics es fan
469 afegint les marques (amb una barra invertida) a la nota:
470
471 @lilypond[verbatim,quote]
472 \relative { c''4\ff c\mf c\p c\pp }
473 @end lilypond
474
475 Els @notation{crescendi} i @notation{decrescendi} comencen amb les
476 ordres @code{\<} i @code{\>}.  La següent indicació de matís, com
477 per exemple @code{\f}, acabarà el (de)crescendo, o bé es pot usar
478 la instrucció @code{\!}:
479
480 @lilypond[verbatim,quote]
481 \relative { c''4\< c\ff\> c c\! }
482 @end lilypond
483
484
485 @seealso
486 Referència de la notació:
487 @ruser{Articulations and ornamentations},
488 @ruser{Fingering instructions},
489 @rusernamed{Dynamics,Matisos dinàmics}.
490
491 @node Addició de text
492 @subsection Addició de  text
493 @translationof Adding text
494
495 @cindex text, addició
496 @cindex addició de text
497 @cindex marcat
498
499 @funindex \markup
500 @funindex markup
501
502 És possible afegir text a la partitura:
503
504 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
505 c''2^"espr" a'_"legato"
506 @end lilypond
507
508 Es pot aplicar un format addicional mitjançant la instrucció
509 @code{\markup}:
510
511 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
512 c''2^\markup { \bold espr }
513 a'2_\markup {
514   \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
515 }
516 @end lilypond
517
518
519 @seealso
520 Referència de la notació:
521 @ruser{Writing text}.
522
523
524 @node Barres automàtiques i manuals
525 @subsection Barres automàtiques i manuals
526 @translationof Automatic and manual beams
527
528 @cindex barres de corxera
529 @cindex barrat
530 @cindex automàtiques, barres
531 @cindex manuals, barres
532 @cindex barres automàtiques
533 @cindex barres manuals
534
535 @funindex [ ... ]
536 @funindex [
537 @funindex ]
538 @funindex \autoBeamOff
539 @funindex autoBeamOff
540 @funindex \autoBeamOn
541 @funindex autoBeamOn
542
543 Glossari musical:
544 @rglos{beam}.
545
546 Totes les @notation{barres} de les figures es dibuixen
547 automàticament:
548
549 @lilypond[verbatim,quote]
550 \relative { a'8 ais d ees r d c16 b a8 }
551 @end lilypond
552
553 Si no us agraden les barres automàtiques, poden forçar-se
554 manualment. Marqueu la primera nota que comprèn la barra amb
555 @code{[} i la última amb @code{]}.
556
557 @lilypond[verbatim,quote]
558 \relative { a'8[ ais] d[ ees r d] c16 b a8 }
559 @end lilypond
560
561 Si voleu desactivar completament el barrat automàtic o per a una
562 secció extensa de música, utilitzeu l'ordre @code{\autoBeamOff}
563 per desactivar-lo i @code{\autoBeamOn} para activar-lo un altre
564 cop.
565
566 @lilypond[verbatim,quote]
567 \relative {
568   \autoBeamOff
569   a'8 c b4 d8. c16 b4 |
570   \autoBeamOn
571   a8 c b4 d8. c16 b4 |
572 }
573 @end lilypond
574
575
576 @seealso
577 Referència de la notació:
578 @ruser{Automatic beams},
579 @ruser{Manual beams}.
580
581 @node Instruccions rítmiques avançades
582 @subsection Instruccions rítmiques avançades
583 @translationof Advanced rhythmic commands
584
585 @menu
586 * Compàs parcial::
587 * Grups especials::
588 * Notes d'adorn::
589 @end menu
590
591 @node Compàs parcial
592 @unnumberedsubsubsec Compàs parcial
593 @translationof Partial measure
594
595 @cindex anacrusi
596 @cindex compàs parcial
597
598 @funindex \partial
599 @funindex partial
600
601 Glossari musical:
602 @rglos{anacrusis}.
603
604 Una @notation{anacrusi} s'introdueix amb la paraula clau
605 @code{\partial}.  Va seguida d'una duració: @code{\partial 4} és
606 una anacrusi de negra i @code{\partial 8} de corxera.
607
608 @lilypond[verbatim,quote]
609 \relative {
610   \partial 8 f''8 |
611   c2 d |
612 }
613 @end lilypond
614
615 @node Grups especials
616 @unnumberedsubsubsec Grups especials
617 @translationof Tuplets
618
619 @cindex grups especials
620 @cindex tresets
621
622 @funindex \tuplet
623 @funindex tuplet
624
625 Glossari musical:
626 @rglosnamed{note value,valor de la nota},
627 @rglosnamed{triplet,treset}.
628
629 Els grups especials com ara els tresets es fan amb la paraula clau
630 @code{\tuplet}.  Requereix dos arguments: una fracció i un
631 fragment de música.  La fracció és el nombre de notes del grup
632 partit pel nombre de notes que normalment ocupen la mateixa
633 duració.  Per als tresets hi ha tres notes a l'espai de dues, de
634 manera que els @notation{tresets} es fan amb una fracció de 3/2.
635
636 @lilypond[verbatim,quote]
637 \relative {
638   \tuplet 3/2 { f''8 g a }
639   \tuplet 3/2 { c8 r c }
640   \tuplet 3/2 { f,8 g16[ a g a] }
641   \tuplet 3/2 { d4 a8 }
642 }
643 @end lilypond
644
645 @node Notes d'adorn
646 @unnumberedsubsubsec Notes d'adorn
647 @translationof Grace notes
648
649 @cindex notes d'adorn
650 @cindex acciaccatura
651 @cindex appoggiatura
652
653 @funindex \grace
654 @funindex grace
655 @funindex \acciaccatura
656 @funindex acciaccatura
657 @funindex \appoggiatura
658 @funindex acciaccatura
659
660 Glossari musical:
661 @rglos{grace notes},
662 @rglos{acciaccatura},
663 @rglos{appoggiatura}.
664
665 Les @notation{notes d'adorn} es creen amb l'ordre
666 @code{\grace}, tot i que també es poden aconseguir precedint una
667 expressió musical amb la paraula clau @code{\appoggiatura} o
668 @code{\acciaccatura}.
669
670 @lilypond[verbatim,quote]
671 \relative {
672   c''2 \grace { a32 b } c2 |
673   c2 \appoggiatura b16 c2 |
674   c2 \acciaccatura b16 c2 |
675 }
676 @end lilypond
677
678
679 @seealso
680 Referència de la notació:
681 @rusernamed{Grace notes,Notes d'adorn},
682 @rusernamed{Tuplets,Grups especials},
683 @ruser{Upbeats}.
684
685 @node Diverses notes a la vegada
686 @section Diverses notes a la vegada
687 @translationof Multiple notes at once
688
689 Aquesta secció és una introducció a les notes simultànies:
690 diversos instruments, diversos pentagrames per a un sol instrument
691 (per exemple piano) i acords.
692
693 La paraula @qq{polifonia} en música fa referència al fet de tenir
694 més d'una veu en un moment determinat dins d'una peça musical. La
695 paraula @qq{polifonia} al LilyPond es refereix al fet de tenir més
696 d'una veu al mateix pentagrama.
697
698 @menu
699 * Explicació de les expressions musicals::
700 * Diversos pentagrames::
701 * Grups de pentagrames::
702 * Combinar notes per formar acords::
703 * Polifonia a un sol pentagrama::
704 @end menu
705
706
707 @node Explicació de les expressions musicals
708 @subsection Explicació de les expressions musicals
709 @translationof Music expressions explained
710
711 @cindex musical, expressió
712 @cindex expressió musical
713 @cindex composta, expressió musical
714 @cindex musical, expressió, composta
715
716 @menu
717 * Analogia expressions matemàtiques::
718 * Expressions musicals simultànies diversos pentagrames::
719 * Expressions musicals simultànies un sol pentagrama::
720 @end menu
721
722 Als fitxers d'entrada del LilyPond,  la música es representa
723 mitjançant @emph{expressions musicals}.  Una sola nota és una
724 expressió musical:
725
726 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
727 a'4
728 @end lilypond
729
730 En tancar un grup de notes dins de claudàtors creem una
731 @emph{expressió musical composta}. Aquí hem creat una expressió
732 musical composta amb dues notes:
733
734 @lilypond[verbatim,quote]
735 \relative { a'4 g4 }
736 @end lilypond
737
738 Si col·loquem un grup d'expressions musicals (per exemple: notes)
739 dins de claudàtors, això significa que es troben en seqüència (és
740 a dir, cada una segueix a l'anterior).  El resultat és una altra
741 expressió musical:
742
743 @lilypond[verbatim,quote]
744 \relative { { a'4 g } f4 g }
745 @end lilypond
746
747 @node Analogia expressions matemàtiques
748 @unnumberedsubsubsec Analogia: expressions matemàtiques
749 @translationof Analogy mathematical expressions
750
751 Aquest mecanisme és semblant a les fórmules matemàtiques: una
752 fórmula gran es construeix combinant fórmules petites.  Aquestes
753 fórmules es diuen expressions, i la seva definició és recursiva de
754 tal manera que es poden construir expressions d'una mida i
755 complexitat arbitràries. Per exemple:
756
757 @example
758 1
759
760 1 + 2
761
762 (1 + 2) * 3
763
764 ((1 + 2) * 3) / (4 * 5)
765 @end example
766
767 Això és una seqüència d'expressions on cada expressió es troba
768 continguda dins de la següent, més gran.  Les expressions més
769 simples són números, i les majors es fan combinant expressions
770 mitjançant operadors (coma ara @code{+}, @code{*} i @code{/}) i
771 parèntesis. De la mateixa manera es pot niuar a una profunditat
772 arbitrària, el que es fa necessari per a músiques complexes com ara
773 les partitures polifòniques.
774
775 @node Expressions musicals simultànies diversos pentagrames
776 @unnumberedsubsubsec Expressions musicals simultànies: diversos pentagrames
777 @translationof Simultaneous music expressions multiple staves
778
779 @cindex diversos pentagrames
780 @cindex pentagrames, diversos
781 @cindex polifonia
782 @cindex combinar expressions en paral·lel
783 @cindex paral·leles, expressions
784 @cindex expressions paral·leles
785 @cindex relatiu, mode, música simultània i
786 @cindex relatiu, mode, expressions paral·leles i
787 @cindex simultània, música, mode relatiu i
788 @cindex paral·leles, expressions, mode relatiu i
789
790 @funindex <<
791 @funindex >>
792 @funindex << ... >>
793
794 Glossari musical:
795 @rglos{polyphony}.
796
797 Aquesta tècnica és molt útil per a la música
798 @notation{polifònica}.  Per introduir música amb més veus o amb
799 més pentagrames, el que fem és combinar diverses expressions en
800 paral·lel.  Per indicar que dues veus s'han d'interpretar al
801 mateix temps, senzillament introduïu una combinació simultània
802 d'expressions musicals.  Una expressió musical @q{simultània} es
803 forma tancant les expressions dins de @code{<<} y @code{>>}.  A
804 l'exemple que segueix, tres seqüències (cadascuna de les quals
805 conté dues notes diferents) es combinen de forma simultània:
806
807 @lilypond[verbatim,quote]
808 <<
809   \relative { a'2 g }
810   \relative { f'2 e }
811   \relative { d'2 b }
812 >>
813 @end lilypond
814
815 Tingueu en compte que hem sagnat cada nivell jeràrquic de
816 l'entrada amb un marge diferent.  Al LilyPond no li importa quant
817 (o que poc) espai hi hagi al començament d'una línia però
818 l'establiment de marges diferents dins del codi del LilyPond,
819 d'aquesta forma, el fa molt més fàcil de llegir per a nosaltres
820 els éssers humans.
821
822 @warning{Cada nota s'entén relativa a la nota anterior de
823 l'entrada, solament la primera és relativa a la @code{c''} dins de
824 la instrucció inicial @code{@bs{}\relative}.}
825
826 @node Expressions musicals simultànies un sol pentagrama
827 @unnumberedsubsubsec Expressions musicals simultànies: un sol pentagrama
828 @translationof Simultaneous music expressions single staff
829
830 Per determinar el nombre de pentagrames a una peça, el LilyPond
831 examina el començament de la primera expressió.  Si hi ha una sola
832 nota, hi ha un sol pentagrama; si hi ha una expressió simultània,
833 hi ha més d'un pentagrama.  El següent exemple presenta una
834 expressió complexa, però com comença amb una sola nota, es
835 disposa sobre un sols pentagrama.
836
837 @lilypond[verbatim,quote]
838 \relative {
839   c''2 <<c e>> |
840   << { e2 f } { c2 <<b d>> } >> |
841 }
842 @end lilypond
843
844 @node Diversos pentagrames
845 @subsection Diversos pentagrames
846 @translationof Multiple staves
847
848 @cindex diversos pentagrames
849 @cindex pentagrames, diversos
850 @cindex context
851 @cindex context de notació
852 @cindex notació, context de
853
854 @funindex \new Staff
855 @funindex new Staff
856 @funindex Staff
857 @funindex \new
858 @funindex new
859 @funindex Score
860 @funindex Voice
861 @funindex Lyrics
862 @funindex ChordNames
863
864 Com ja hem vist a @ref{Explicació de les expressions musicals},
865 els fitxers d'entrada per al LilyPond es construeixen a base
866 d'expressions musicals.  Si la partitura comença amb expressions
867 musicals simultànies, el LilyPond crea diversos pentagrames.  És
868 més fàcil, no obstant, veure el que passa si creem cada u dels
869 pentagrames de forma explícita.
870
871 Per imprimir més d'un pentagrama, cada fragment de música que
872 constitueix un pentagrama es marca escrivint @code{\new Staff}
873 abans d'ell. Aquests elements @code{Staff} es combinen després en
874 paral·lel amb @code{<<} y @code{>>}:
875
876 @lilypond[verbatim,quote]
877 <<
878   \new Staff { \clef "treble" c''4 }
879   \new Staff { \clef "bass" c4 }
880 >>
881 @end lilypond
882
883 L'ordre @code{\new} inaugura un @q{context de notació}.  Un
884 context de notació és un entorn dins del què s'interpreten els
885 esdeveniments musicals (com les notes o les ordres @code{\clef}).
886 Per peces senzilles, els contextos d'aquest tipus es creen
887 automàticament.  Per a peces més complicades, és millor marcar els
888 contextos de forma explícita.
889
890 Hi ha diverses classes de contextos. @code{Score}, @code{Staff} i
891 @code{Voice} gestionen la notació melòdica, mentre que
892 @code{Lyrics} s'ocupa dels textos cantats i @code{ChordNames}
893 imprimeix els noms dels acords.
894
895 En termes de sintaxi, l'anteposició de @code{\new} a una expressió
896 musical crea una expressió musical major.  És semblant al signe
897 menys de les matemàtiques.  La fórmula @math{(4+5)} és una
898 expressió, per tant @math{-(4+5)} és una expressió més àmplia.
899
900 Les indicacions de compàs escrites a un pentagrama afecten la
901 resta d'ells, de forma predeterminada.  En canvi, l'armadura de la
902 tonalitat d'un pentagrama @emph{no} afecta als altres
903 pentagrames. Aquest comportament predeterminat diferent és a causa
904 de què les partitures amb instruments transpositors són més
905 comunes que les partitures polirítmiques.
906
907 @lilypond[verbatim,quote]
908 <<
909   \new Staff { \clef "treble" \key d \major \time 3/4 c''4 }
910   \new Staff { \clef "bass" c4 }
911 >>
912 @end lilypond
913
914
915 @node Grups de pentagrames
916 @subsection Grups de pentagrames
917 @translationof Staff groups
918
919 @cindex sistema de piano
920 @cindex piano, sistema de
921 @cindex sistema de cor
922 @cindex cor, sistema de
923 @cindex grup de pentagrames
924 @cindex pentagrames, grup de
925
926 @funindex PianoStaff
927 @funindex GrandStaff
928 @funindex ChoirStaff
929
930 Glossari musical:
931 @rglos{brace},
932 @rglos{staff},
933 @rglos{system}.
934
935 La música per a piano es composa tipogràficament en forma de dos
936 pentagrames units mitjançant un @notation{claudàtor}. L'aspecte
937 imprès d'aquest sistema de pentagrames se sembla a l'exemple
938 polifònic que apareix a @ref{Diversos pentagrames}, però en aquest
939 cas l'expressió completa es col·loca dins d'un @code{PianoStaff}:
940
941 @example
942 \new PianoStaff <<
943   \new Staff @dots{}
944   \new Staff @dots{}
945 >>
946 @end example
947
948 Heus aquí un petit exemple:
949
950 @lilypond[verbatim,quote]
951 \new PianoStaff <<
952   \new Staff \relative { \time 2/4 c''4 e | g g, | }
953   \new Staff \relative { \clef "bass" c4 c' | e c | }
954 >>
955 @end lilypond
956
957 Altres grups de pentagrames es declaren mitjançant @code{\new
958 GrandStaff}, que és apropiat per a partitures orquestrals, i
959 @code{\new ChoirStaff}, que és apropiat per a partitures
960 vocals. Cadascú d'aquests grups de pautes forma un tipus de
961 context diferent, que produeix el claudàtor a l'esquerra i que
962 també controla l'abast de les línies divisòries.
963
964 @seealso
965 Referència de la notació:
966 @ruser{Keyboard and other multi-staff instruments},
967 @ruser{Displaying staves}.
968
969 @node Combinar notes per formar acords
970 @subsection Combinar notes per formar acords
971 @translationof Combining notes into chords
972
973 Glossari musical:
974 @rglos{chord}.
975
976 @cindex acords
977 @cindex duracions de notes en acords
978
979 @funindex <
980 @funindex >
981 @funindex < ... >
982
983 Hem vist amb anterioritat com es poden combinar les notes formant
984 @notation{acordes} que indiquen que són simultànies, tancant-les
985 entre dobles angles.  La forma normal d'indicar un acord, però, és
986 tancar les notes entre angles @emph{senzills}.  Observeu que totes
987 les notes d'un acord han de tenir la mateixa duració, i que la
988 duració s'escriu després de l'angle de tancament.
989
990 @lilypond[verbatim,quote]
991 \relative { r4 <c'' e g> <c f a>2 }
992 @end lilypond
993
994 Hem de pensar que els acords són quelcom gairebé equivalent a les
995 notes senzilles: gairebé tot el es pot adjuntar a una nota es pot
996 adjuntar també a un acord, i tot ha d'anar @emph{per fora} dels
997 angles.  Per exemple, podeu combinar marques com ara barres i
998 lligadures, amb acords. Tan sols heu de recordar que s'escriuen
999 per fora dels angles.
1000
1001 @lilypond[verbatim,quote]
1002 \relative {
1003   r4 <c'' e g>~ <c f a>2 |
1004   <c e g>8[ <c f a> <c e g> <c f a>]
1005     <c e g>8\>[ <c f a> <c f a> <c e g>]\! |
1006   r4 <c e g>8.\p <c f a>16( <c e g>4-. <c f a>) |
1007 }
1008 @end lilypond
1009
1010 @seealso
1011 Referència de la notació:
1012 @ruser{Chorded notes}.
1013
1014
1015 @node Polifonia a un sol pentagrama
1016 @subsection Polifonia a un sol pentagrama
1017 @translationof Single staff polyphony
1018
1019 @cindex polifonia
1020 @cindex diverses veus
1021 @cindex veus, més, en un sol pentagrama
1022 @cindex únic, polifonia en pentagrama
1023 @cindex separador, silenci
1024 @cindex silenci separador
1025
1026 @funindex << ... \\ ... >>
1027 @funindex <<
1028 @funindex \\
1029 @funindex >>
1030
1031 La música polifònica al LilyPond, tot i que no és difícil, utilitza
1032 conceptes que encara no hem tractat, per la qual cosa no les
1033 presentarem en aquest moment.  En comptes d'això, les seccions
1034 següents presenten aquests conceptes i els expliquen en
1035 profunditat.
1036
1037 @seealso
1038 Manual d'aprenentatge:
1039 @ref{Les veus contenen música}.
1040
1041 Referència de la notació:
1042 @ruser{Simultaneous notes}.
1043
1044
1045 @node Cançons
1046 @section Cançons
1047 @translationof Songs
1048
1049 En aquesta secció presentem com elaborar música vocal i fulls
1050 senzilles de cançó.
1051
1052 @menu
1053 * Elaborar cançons senzilles::
1054 * Alineació de la lletra a una melodia::
1055 * Lletra en diversos pentagrames::
1056 @end menu
1057
1058
1059 @node Elaborar cançons senzilles
1060 @subsection Elaborar cançons senzilles
1061 @translationof Setting simple songs
1062
1063 @cindex lletra
1064 @cindex cançons
1065
1066 @funindex \addlyrics
1067 @funindex addlyrics
1068
1069 Glossari musical:
1070 @rglos{lyrics}.
1071
1072 Presentem a continuació l'inici de la melodia d'una cançó
1073 infantil, @qq{Girls and boys come out to play}:
1074
1075 @lilypond[verbatim,quote]
1076 \relative {
1077   \key g \major
1078   \time 6/8
1079   d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4
1080 }
1081 @end lilypond
1082
1083 Es pot assignar la @notation{lletra} a aquestes notes combinant
1084 ambdues amb la paraula clau @code{\addlyrics}.  La lletra s'escriu
1085 separant cada síl·laba mitjançant un espai.
1086
1087 @lilypond[verbatim,quote]
1088 <<
1089   \relative {
1090     \key g \major
1091     \time 6/8
1092     d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4
1093   }
1094   \addlyrics {
1095     Girls and boys come | out to play,
1096   }
1097 >>
1098 @end lilypond
1099
1100 Observeu els angles dobles @w{@code{<<@dots{}>>}} al voltant del
1101 fragment sencer per expressar que la música i la lletra han de
1102 succeir al mateix temps.
1103
1104 @node Alineació de la lletra a una melodia
1105 @subsection Alineació de la lletra a una melodia
1106 @translationof Aligning lyrics to a melody
1107
1108 @cindex melisma
1109 @cindex línia de extensió
1110 @cindex guió
1111 @cindex guió baix
1112 @cindex lletra, alineació de
1113 @cindex alineació de la lletra
1114 @cindex lletra, paraules polisíl·labes
1115 @cindex paraules polisíl·labes en la lletra
1116
1117 Glossari musical:
1118 @rglos{melisma},
1119 @rglos{extender line}.
1120
1121 La següent línia de la cançó infantil és @notation{The moon doth
1122 shine as bright as day}.  A continuació l'ampliarem:
1123
1124 @lilypond[verbatim,quote]
1125 <<
1126   \relative {
1127     \key g \major
1128     \time 6/8
1129     d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1130     a4 b8 c b a | d4 b8 g4. |
1131   }
1132   \addlyrics {
1133     Girls and boys come | out to play,
1134     The | moon doth shine as | bright as day; |
1135   }
1136 >>
1137 @end lilypond
1138
1139 Si compilem el codi de l'exemple anterior, veurem alguns missatges
1140 d'advertiment sobre la consola:
1141
1142 @example
1143 song.ly:12:29: warning: la comprovació de compàs ha fallat a: 5/8
1144     The | moon doth shine as
1145                              | bright as day; |
1146 song.ly:12:46: warning: la comprovació de compàs ha fallat a: 3/8
1147     The | moon doth shine as | bright as day;
1148                                               |
1149 @end example
1150
1151 Aquest és un bon exemple de la utilitat de les comprovacions de
1152 compàs.  Ara bé, si mirem la música, podem observar que la lletra
1153 addicional no s'alinea correctament amb les notes.  La paraula
1154 @q{shine} s'ha de cantar sobre dues notes, no una.  Això es coneix
1155 com @notation{melisma}, una síl·laba única que es canta sobre més
1156 d'una nota.  Existeixen diverses formes de fer que una síl·laba
1157 recaigui sobre diverses notes, sent la més senzilla escriure una
1158 lligadura d'expressió sobre elles (vegeu @ref{Lligadures d'unió i d'expressió}):
1159
1160 @lilypond[verbatim,quote]
1161 <<
1162   \relative {
1163     \key g \major
1164     \time 6/8
1165     d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1166     a4 b8 c( b) a | d4 b8 g4. |
1167   }
1168   \addlyrics {
1169     Girls and boys come | out to play,
1170     The | moon doth shine as | bright as day; |
1171   }
1172 >>
1173 @end lilypond
1174
1175 Ara la lletra s'alinea correctament amb les notes, però el barrat
1176 automàtic de les notes que corresponen a @notation{shine as} no
1177 sembla correcte.  Podem remeiar-lo inserint instruccions de
1178 barrat manual per sobreescriure el barrat automàtic; per veure més
1179 detalls consulteu @ref{Barres automàtiques i manuals}.
1180
1181 @lilypond[verbatim,quote]
1182 <<
1183   \relative {
1184     \key g \major
1185     \time 6/8
1186     d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1187     a4 b8 c([ b]) a | d4 b8 g4. |
1188   }
1189   \addlyrics {
1190     Girls and boys come | out to play,
1191     The | moon doth shine as | bright as day; |
1192   }
1193 >>
1194 @end lilypond
1195
1196 Com alternativa a la utilització de lligadures d'expressió, els
1197 melismes es poden indicar solament a la lletra utilitzant un guió
1198 baix, @code{_}, per a cada nota que volem incloure dins del
1199 melisma:
1200
1201 @lilypond[verbatim,quote]
1202 <<
1203   \relative {
1204     \key g \major
1205     \time 6/8
1206     d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1207     a4 b8 c[ b] a | d4 b8 g4. |
1208   }
1209   \addlyrics {
1210     Girls and boys come | out to play,
1211     The | moon doth shine _ as | bright as day; |
1212   }
1213 >>
1214 @end lilypond
1215
1216 Si una síl·laba s'estén sobre diverses notes o una sola nota molt
1217 llarga, normalment es traça una @notation{línia extensora} des de
1218 la síl·laba que s'estén i per sota de totes les notes que
1219 corresponen a aquesta síl·laba.  S'escriu com dos guions baixos
1220 @code{__}.  Heus aquí un exemple extret dels primers tres
1221 compassos del @notation{Lament de Dido}, de @notation{Dido i
1222 Enees} de Purcell:
1223
1224 @lilypond[verbatim,quote]
1225 <<
1226   \relative {
1227     \key g \minor
1228     \time 3/2
1229     g'2 a bes | bes2( a) b2 |
1230     c4.( bes8 a4. g8 fis4.) g8 | fis1
1231   }
1232   \addlyrics {
1233     When I am | laid,
1234     am | laid __ in | earth,
1235   }
1236 >>
1237 @end lilypond
1238
1239 Fins al moment, cap dels exemples implicaven paraules que
1240 tinguessin més d'una síl·laba.  Aquestes paraules es reparteixen
1241 en general a raó d'una nota per cada síl·laba, amb guions curts
1242 entre les síl·labes.  Aquests guions separadors es teclegen com
1243 dos guions, amb el resultat d'un guió curt centrat entre les
1244 síl·labes. Presentem a continuació un exemple que demostra això i
1245 tot el que hem après fins aquest moment sobre l'alineació de la
1246 lletra a les notes.
1247
1248 @c no ragged-right here because otherwise the hyphens get lost,
1249 @c but the example is long enough to avoid looking strange.
1250 @lilypond[verbatim,quote,noragged-right]
1251 <<
1252   \relative {
1253     \key g \major
1254     \time 3/4
1255     \partial 4
1256     d'4 | g4 g a8( b) | g4 g b8( c) |
1257     d4 d e | c2
1258   }
1259   \addlyrics {
1260     A -- | way in a __ | man -- ger,
1261     no __ | crib for a | bed, __
1262   }
1263 >>
1264 @end lilypond
1265
1266 Alguns textos (especialment els que estan en italià o català)
1267 requereixen el contrari: col·locar més d'una síl·laba a una única
1268 nota. Això s'aconsegueix enllaçant les síl·labes entre sí
1269 mitjançant un guió baix simple @code{_} (sense cap espai), o bé
1270 envoltant-les entre claudàtors.  Aquí apareix un exemple procedent
1271 del @notation{Barber de Sevilla} de Rossini, on la síl·laba
1272 @notation{al} es canta sobre la mateixa nota que la síl·laba
1273 @notation{go} de la paraula @q{Largo} a l'ària de Fígaro
1274 @notation{Largo al factotum}:
1275
1276 @c no ragged-right here because otherwise the hyphens get lost,
1277 @c but the example is long enough to avoid looking strange.
1278 @lilypond[verbatim,quote,noragged-right]
1279 <<
1280   \relative {
1281     \clef "bass"
1282     \key c \major
1283     \time 6/8
1284     c'4.~ 8 d b | c8([ d]) b c d b | c8
1285   }
1286   \addlyrics {
1287     Lar -- go_al fac -- | to -- tum del -- la cit -- | tà
1288   }
1289 >>
1290 @end lilypond
1291
1292
1293 @seealso
1294 Referència de la notació:
1295 @ruser{Vocal music}.
1296
1297
1298 @node Lletra en diversos pentagrames
1299 @subsection Lletra en diversos pentagrames
1300 @translationof Lyrics to multiple staves
1301
1302 @cindex lletra i diversos pentagrames
1303 @cindex diversos pentagrames i lletra
1304
1305 La solució senzilla que utilitza @code{\addlyrics} es pot usar per
1306 posar lletra a més d'un pentagrama.  Aquí apareix un exemple tret
1307 del @notation{Judas Macabeu} de Haendel:
1308
1309 @lilypond[verbatim,quote]
1310 <<
1311   \relative {
1312     \key f \major
1313     \time 6/8
1314     \partial 8
1315     c''8 | c8([ bes]) a a([ g]) f | f'4. b, | c4.~ 4
1316   }
1317   \addlyrics {
1318     Let | flee -- cy flocks the | hills a -- | dorn, __
1319   }
1320   \relative {
1321     \key f \major
1322     \time 6/8
1323     \partial 8
1324     r8 | r4. r4 c'8 | a'8([ g]) f f([ e]) d | e8([ d]) c bes'4
1325   }
1326   \addlyrics {
1327     Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
1328   }
1329 >>
1330 @end lilypond
1331
1332 Qualsevol partitura d'una complexitat més gran que la d'aquest
1333 senzill exemple es fa millor separant la lletra de l'estructura de
1334 pentagrames mitjançant variables (expressions amb nom).  Les
1335 variables es tracten a @ref{Organitzar les peces mitjançant
1336 variables}.
1337
1338 @seealso
1339 Referència de la notació:
1340 @ruser{Vocal music}.
1341
1342
1343 @node Retocs finals
1344 @section Retocs finals
1345 @translationof Final touches
1346
1347 Aquest és l'últim apartat del tutorial; mostra la forma de donar
1348 els retocs finals a peces senzilles, i ofereix una introducció a
1349 la resta del manual.
1350
1351 @menu
1352 * Organitzar les peces mitjançant variables::
1353 * Afegir títols::
1354 * Noms de nota absoluts::
1355 * Més enllà del tutorial::
1356 @end menu
1357
1358
1359 @node Organitzar les peces mitjançant variables
1360 @subsection Organitzar les peces mitjançant variables
1361 @translationof Organizing pieces with variables
1362
1363 @cindex variables
1364 @cindex variables, definir
1365 @cindex identificadors
1366 @cindex macros
1367 @cindex assignació de variables
1368 @cindex ús de les variables
1369 @cindex variables, ús de
1370 @cindex variables, caràcters permesos en
1371 @cindex caràcters permesos en variables
1372
1373 Quan els elements que hem discutit anteriorment es combinen per
1374 produir fitxers més grans, les expressions musicals es fan
1375 enormes.  A la música polifònica amb molts pentagrames, els
1376 fitxers d'entrada poden tornar-se molt propensos a la confusió,
1377 Podem reduir aquesta confusió utilitzant les @emph{variables}.
1378
1379 Amb les variables (també conegudes com identificadors o macros),
1380 podem trossejar les expressions musicals complexes.  Una variable
1381 s'assigna de la manera següent:
1382
1383 @example
1384 musicaAmbNom = @{ @dots{} @}
1385 @end example
1386
1387 El contingut de l'expressió musical @code{musicaAmbNom} es pot
1388 usar posteriorment col·locant una barra invertida davant del nom
1389 (@code{\musicaAmbNom}, igual que una ordre normal del LilyPond).
1390
1391 @lilypond[verbatim,quote]
1392 violin = \new Staff {
1393   \relative {
1394     a'4 b c b
1395   }
1396 }
1397
1398 cello = \new Staff {
1399   \relative {
1400     \clef "bass"
1401     e2 d
1402   }
1403 }
1404
1405 {
1406   <<
1407     \violin
1408     \cello
1409   >>
1410 }
1411 @end lilypond
1412
1413 @noindent
1414 El nom d'una variable ha de consistir enterament de caràcters
1415 alfabètics, és a dir sense números, guions, ni guions baixos.
1416
1417 Les variables s'han de definir @emph{abans} de l'expressió musical
1418 principal, però es poden usar tantes vegades com es vulgui, en
1419 qualsevol lloc, un cop que han estat definides.  Fins i tot es
1420 poden usar dins de la definició d'una altra variable,
1421 proporcionant una via per escurçar el codi si una secció musical
1422 es repeteix moltes vegades.
1423
1424 @c KEEP LY
1425 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
1426 tresilloA = \tuplet 3/2 { c,8 e g }
1427 compasA = { \tresilloA \tresilloA \tresilloA \tresilloA }
1428
1429 \relative c'' {
1430  \compasA \compasA
1431 }
1432 @end lilypond
1433
1434 Les variables es poden usar per a molts altres tipus d'objectes
1435 dins del codi d'entrada.  Per exemple,
1436
1437 @example
1438 ancho = 4.5\cm
1439 nombre = "Wendy"
1440 papelAcinco = \paper @{ paperheight = 21.0 \cm @}
1441 @end example
1442
1443 Depenent del seu contingut, la variable es pot usar en diferents
1444 llocs.  El següent exemple utilitza les variables anteriors:
1445
1446 @example
1447 \paper @{
1448   \papelAcinc
1449   line-width = \ample
1450 @}
1451
1452 @{
1453   c4^\nom
1454 @}
1455 @end example
1456
1457
1458 @node Afegir títols
1459 @subsection Afegir títols
1460 @translationof Adding titles
1461
1462 @cindex títol
1463 @cindex encapçalaments
1464 @cindex bloc d'encapçalaments
1465
1466 @funindex \header
1467 @funindex header
1468
1469 La informació sobre el títol, autor, número d'Opus i altres
1470 elements similars s'escriuen al bloc @code{\header}.  Aquest bloc
1471 es troba fora de l'expressió musical principal: el bloc
1472 @code{\header} normalment s'ubica per sota del número de versió.
1473
1474 @example
1475 \version @w{"@version{}"}
1476
1477 \header @{
1478   title = "Sinfonia"
1479   composer = "Jo"
1480   opus = "Op. 9"
1481 @}
1482
1483 @{
1484   @dots{} música @dots{}
1485 @}
1486 @end example
1487
1488 Quan es processa el fitxer, el títol i l'autor s'imprimeixen a
1489 sobre de la música.  Podeu obtenir més informació sobre els títols
1490 a @ruser{Creating titles headers and footers}.
1491
1492 @node Noms de nota absoluts
1493 @subsection Noms de nota absoluts
1494 @translationof Absolute note names
1495
1496 @cindex notes, noms de
1497 @cindex notes, noms absoluts de
1498 @cindex absolut, mode
1499 @cindex absoluts, valors d'altura
1500 @cindex altures, valors absoluts d'
1501 @cindex absoluts, noms de nota
1502
1503 Fins al moment sempre hem utilitzat @code{\relative} per definir
1504 les altures.  Aquesta és normalment la forma més ràpida d'escriure
1505 la major part de la música.  Sense @code{\relative}, les altures
1506 s'interpreten en mode absolut.
1507
1508 En aquest mode, el LilyPond tractarà totes les altures com valors
1509 absoluts.  Una @code{c'} significarà sempre un Do central,
1510 una @code{b} significarà sempre la nota immediatament per sota del
1511 Do central i una @code{g,} significarà sempre la nota que es
1512 col·loca a la primera línia del pentagrama en clau de Fa.
1513
1514 @lilypond[verbatim,quote]
1515 {
1516   \clef "bass"
1517   c'4 b g, g, |
1518   g,4 f, f c' |
1519 }
1520 @end lilypond
1521
1522 Heus aquí una escala que abasta quatre octaves:
1523
1524 @lilypond[verbatim,quote]
1525 {
1526   \clef "bass"
1527   c,4 d, e, f, |
1528   g,4 a, b, c |
1529   d4 e f g |
1530   a4 b c' d' |
1531   \clef "treble"
1532   e'4 f' g' a' |
1533   b'4 c'' d'' e'' |
1534   f''4 g'' a'' b'' |
1535   c'''1 |
1536 }
1537 @end lilypond
1538
1539 Com podeu veure, escriure una melodia en clau de Sol implica
1540 escriure una gran quantitat d'apòstrofs @q{'} .  Considerem aquest
1541 fragment de Mozart:
1542
1543 @lilypond[verbatim,quote]
1544 {
1545   \key a \major
1546   \time 6/8
1547   cis''8. d''16 cis''8 e''4 e''8 |
1548   b'8. cis''16 b'8 d''4 d''8 |
1549 }
1550 @end lilypond
1551
1552 Tots aquests apòstrofs fan gairebé illegible el codi d'entrada i
1553 serà origen de nombrosos errors.  Amb @code{\relative}, l'exemple
1554 anterior és molt més fàcil de llegir:
1555
1556 @lilypond[verbatim,quote]
1557 \relative {
1558   \key a \major
1559   \time 6/8
1560   cis''8. d16 cis8 e4 e8 |
1561   b8. cis16 b8 d4 d8 |
1562 }
1563 @end lilypond
1564
1565 Si feu un error amb una marca d'octava (@code{'} o @code{,})
1566 mentre treballeu al mode @code{\relative}, serà molt obvi (moltes
1567 notes estaran a l'octava equivocada).  Mentre treballeu en mode
1568 absolut, una sola fallada no serà tan visible, i tampoc no serà
1569 tan fàcil de localitzar.
1570
1571 El mode absolut és útil però per escriure música que contingui
1572 intervals grans, i serà extremadament útil per fer fitxers del
1573 LilyPond generats per ordinador.  Quan es copien i peguen
1574 fragments melòdics, el mode absolut preserva l'octava del material
1575 original.
1576
1577 A vegades la música es disposa en formes més complexes.  Si esteu
1578 usant @code{\relative} dins de @code{\relative}, les seccions
1579 relatives externa i interna són independents:
1580
1581 @lilypond[verbatim,quote]
1582 \relative { c'4 \relative { f'' g } c }
1583 @end lilypond
1584
1585 @funindex \absolute
1586 Si esteu usant música absoluta dins d'un bloc de música relativa,
1587 tindreu que marcar la música absoluta explícitament amb la
1588 instrucció @code{\absolute} per evitar que s'incorpori a la música
1589 relativa:
1590
1591 @lilypond[verbatim,quote]
1592 \relative { c'4 \absolute { f'' g'' } c }
1593 @end lilypond
1594
1595 @node Més enllà del tutorial
1596 @subsection Més enllà del tutorial
1597 @translationof After the tutorial
1598
1599 Després d'acabar el tutorial, potser hauríeu de provar a escriure
1600 una o dues peces.  Comenceu amb una de les plantilles que
1601 apareixen a @rlearningnamed{Templates,Plantilles} i afegiu algunes
1602 notes.  Si necessiteu un tipus de notació que no ha estat tractat
1603 en aquest tutorial, doneu una ullada a la Referència de Notació,
1604 començant per @ruser{Musical notation}.  Si voleu escriure música
1605 per a un conjunt instrumental que no estigui cobert per cap
1606 plantilla, consulteu @ref{Extensió de les plantilles}.
1607
1608 Un cop que heu escrit algunes peces curtes, llegiu la resta del
1609 Manual d'aprenentatge (capítols 3 al 5).  Per suposat no passa res
1610 per llegir-lo ara mateix!  La resta del Manual d'Aprenentatge,
1611 però, dona per suposat que teniu familiaritat amb l'entrada del
1612 LilyPond. Podeu saltar-vos aquests capítols ara i tornar a ells
1613 quan hagueu adquirit més experiència.
1614
1615 En aquest tutorial i a la resta del Manual d'Aprenentatge, hi ha
1616 un apartat @strong{Vegeu també} al final de cada una de les
1617 seccions, que conté referències creuades a altres seccions: no
1618 seguiu aquestes referències durant la primera lectura: quan hagueu
1619 llegit el Manual d'Aprenentatge complet, potser desitgeu rellegir
1620 certes seccions i seguir les referències creuades per obtenir més
1621 informació.
1622
1623 Si no ho heu fet ja, us @emph{preguem} que llegiu @ref{Panoràmica
1624 dels manuals}.  Hi ha una gran quantitat d'informació sobre el
1625 LilyPond, de manera que els nouvinguts amb freqüència no saben
1626 exactament on han de buscar l'ajuda.  Si dediqueu cinc minuts a
1627 llegir curosament aquesta secció us estalviareu hores de
1628 frustració buscant al lloc equivocat!