Issue 4894: Remove unescaped @funindex entries

[lilypond.git] / Documentation / ca / learning / common-notation.itely

@c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-

@ignore
    Translation of GIT committish: 45dd19546e9b75b3e1e977732f0962f35dd3290e

    When revising a translation, copy the HEAD committish of the
    version that you are working on.  See TRANSLATION for details.
@end ignore

@c \version "2.19.21"

@ignore
Tutorial guidelines:  (different from policy.txt!)
- unless you have a really good reason, use
    @lilypond[verbatim,quote]

- use "aes" and "ees" instead of "as" and "es".  I know it's not
  correct Dutch naming, but let's not confuse people with this
  until we get to the Basic notation chapter.

- Add "Music Glossary: @rglos{foo}" to the *top* of the relevant
  portions of the tutorial.

@end ignore


@node Notació corrent
@chapter Notació corrent
@translationof Common notation

Aquest capítol explica com crear boniques partitures que
continguin notació musical comú, com a continuació al material que
està al @ref{Tutorial}.

@menu
* Notació en un sol pentagrama::
* Diverses notes a la vegada::
* Cançons::
* Retocs finals::
@end menu


@node Notació en un sol pentagrama
@section Notació en un sol pentagrama
@translationof Single staff notation

Aquesta secció presenta la notació comú que s'utilitza per a
música a una veu sobre un pentagrama únic.

@menu
* Línies divisòries i comprovacions de compàs::
* Alteracions accidentals i armadures::
* Lligadures d'unió i d'expressió::
* Articulacions i matisos dinàmics::
* Addició de text::
* Barres automàtiques i manuals::
* Instruccions rítmiques avançades::
@end menu


@node Línies divisòries i comprovacions de compàs
@subsection Línies divisòries i comprovacions de compàs
@translationof Bar lines and bar checks

@menu
* Línies divisòries::
* Comprovacions de compàs::
@end menu

@node Línies divisòries
@unnumberedsubsubsec Línies divisòries
@translationof Bar lines

Les línies de compàs senzilles es dibuixen automàticament a la
música, per la qual cosa no s'han d'afegir de forma manual.
Altres tipus de barres de compàs s'afegeixen usant @code{\bar}, per
exemple @code{\bar "||"} per a una doble barra, o @code{\bar "|."}
per a la doble barra final.  Per veure una llista completa de les
línies divisòries, consulteu @rusernamed{Bar lines,Línies divisòries}.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { g'1 e1 \bar "||" c2. c'4 \bar "|." }
@end lilypond

@node Comprovacions de compàs
@unnumberedsubsubsec Comprovacions de compàs
@translationof Bar checks

Tot i que no es estrictament necessari, és convenient utilitzar
@emph{comprovacions de compàs} dins del codi d'entrada per a
indicar on se suposa que van les línies divisòries.
S'introdueixen mitjançant el caràcter de barra vertical, @code{|}
(AltGr -1 al teclat català).  Amb les comprovacions de compàs, el
programa pot verificar que hem introduït les duracions que
completen els compassos correctament.  Les comprovacions de compàs
també fan que el codi d'entrada sigui més fàcil de llegir, perquè
ajuden a organitzar el material.

@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
g1 | e1 | c2. c'4 | g4 c g e | c4 r r2 |
@end lilypond

@seealso
Referència de la notació:
@ruser{Bar and bar number checks}.


@node Alteracions accidentals i armadures
@subsection Alteracions accidentals i armadures
@translationof Accidentals and key signatures

@menu
* Alteracions accidentals::
* Armadures::
* Advertiment armadures i altures::
@end menu

@warning{Freqüentment els nous usuaris es confonen amb les
alteracions accidentals: us preguem que llegeixi l'advertiment que
apareix al final d'aquesta secció, especialment si no teniu
familiaritat amb la teoria musical!}

@node Alteracions accidentals
@unnumberedsubsubsec Alteracions accidentals
@translationof Accidentals

@cindex accidentals, alteracions
@cindex alteracions
@cindex alteracions i armadures
@cindex sostingut
@cindex doble sostingut
@cindex sostingut, doble
@cindex bemoll
@cindex doble bemoll
@cindex bemoll, doble

@funindex es
@funindex is
@funindex eses
@funindex isis

Glossari musical:
@rglos{sharp},
@rglos{flat},
@rglos{double sharp},
@rglos{double flat},
@rglos{accidental}.

Una nota amb @notation{sostingut} es fa afegint @code{is} al nom,
i una nota @notation{bemoll} afegint @code{es}.  Como heu pogut
endevinar, un @notation{doble sostingut} o @notation{doble
bemol} es fa afegint @code{isis} o @code{eses}.  Aquesta sintaxi
deriva de les convencions de nomenclatura de les notes en les
llengües nòrdiques i germàniques com l'alemany i l'holandès.  Per
utilitzar altres noms per a les @notation{alteracions
accidentals}, vegeu @ruser{Note names in other languages}.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { cis''4 ees fisis, aeses }
@end lilypond

@cindex tonalitat, armadura de la, establir

@node Armadures
@unnumberedsubsubsec Armadures
@translationof Key signatures

@cindex tonalitat, armadura de
@cindex armadura
@cindex major
@cindex menor
@cindex alteracions y armadura
@cindex contingut en front a presentació
@cindex presentació en front a contingut

@funindex \key
@funindex \major
@funindex \minor

Glossari musical:
@rglos{key signature},
@rglos{major},
@rglos{minor}.

La @notation{armadura de la tonalitat} se estableix mitjançant la
instrucció @code{\key} seguit d'una nota i @code{\major} o
@code{\minor}.

@lilypond[verbatim,quote,relative=2]
\key d \major
a1 |
\key c \minor
a1 |
@end lilypond

@smallspace

@node Advertiment armadures i altures
@unnumberedsubsubsec Advertiment: armadures i altures
@translationof Warning key signatures and pitches

Glossari musical:
@rglos{accidental},
@rglos{key signature},
@rglos{pitch},
@rglos{flat},
@rglos{natural},
@rglos{sharp},
@rglos{transposition},
@rglos{Pitch names}.

Per determinar si s'ha d'imprimir una notació @notation{alteració
accidental}, el LilyPond examina les notes i la @notation{armadura
de la tonalitat}.  L'armadura solament afecta a les alteracions
@emph{impreses}, no a les pròpies notes!  Aquesta funcionalitat
sol confondre als que estan començant amb el programa, per això
deixeu-nos explicar-la en detall.

El LilyPond fa una clara distinció entre el contingut musical i la
presentació.  L'alteració (@notation{bemol}, @notation{becaire} o
@notation{sostingut}) d'una nota és part de l'altura, i per tant
és contingut musical.  Si una alteració (un signe @emph{imprès} de
bemoll, becaire o sostingut) s'imprimeix o no davant de la nota
corresponent, és una qüestió de presentació.  La presentació és
quelcom que segueix unes regles, de manera que les alteracions
accidentals s'imprimeixen automàticament segons aquestes regles.
Les altures de les notes de la seva música són obres d'art, per
tant no s'afegiran automàticament, i haureu d'introduir allò que
vulgueu escoltar.

Al següent exemple:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \key d \major
  cis''4 d e fis
}
@end lilypond

@noindent
Cap nota porta una alteració impresa, però de totes maneres heu
d'escriure l' @code{is} a @code{cis} i a  @code{fis} al fitxers
d'entrada.

El text @code{b} no significa @qq{imprimir una boleta negra a la
tercera línia del pentagrama.} El que significa en realitat:
@qq{hi ha una nota Si natural.}  A la tonalitat de La bemoll
major, @emph{porta} una alteració accidental:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \key aes \major
  aes'4 c b c
}
@end lilypond

Si l'anterior us causa confusió, penseu sobre el següent: si
estiguéssiu tocant el piano, quina tecla polsaríeu?  Si es tractés
d'una tecla negra, aleshores @emph{heu} d'afegir @w{@code{-is}} o
@w{@code{-es}} al nom de la nota!

Posar totes les alteracions de forma explícita pot requerir una
mica més de treball d'escriure, però l'avantatge és que la
@notation{transposició} és més fàcil, i les alteracions es poden
imprimir seguint diverses convencions diferents.  Consulteu
@ruser{Automatic accidentals} per veure exemples de
com es poden imprimir alteracions d'acord amb regles diferents.


@seealso
Referència de la notació:
@ruser{Note names in other languages},
@rusernamed{Accidentals,Alteracions accidentals},
@ruser{Automatic accidentals},
@ruser{Key signature}.

@node Lligadures d'unió i d'expressió
@subsection Lligadures d'unió i d'expressió
@translationof Ties and slurs

@cindex lligadura d'unió
@cindex lligadura d'expressió
@cindex lligadura de fraseig
@cindex fraseig, lligadura de

@funindex ~
@funindex ( ... )
@funindex \( ... \)

@menu
* Lligadures d'unió::
* Lligadures d'expressió::
* Lligadures de fraseig::
* Advertiments lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió::
@end menu

@node Lligadures d'unió
@unnumberedsubsubsec Lligadures d'unió
@translationof Ties

Glossari musical:
@rglos{tie}.

Una @notation{lligadura d'unió} es crea adjuntant un caràcter
d'accent @code{~} a la primera nota lligada:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { g'4~ 4 c2~ | 4~ 8 a~ 2 | }
@end lilypond

@node Lligadures d'expressió
@unnumberedsubsubsec Lligadures d'expressió
@translationof Slurs

Glossari musical:
@rglos{slur}.

Una @notation{lligadura d'expressió} és una corba que es traça
abastant diverses notes.  Les notes inicial i final es marquen
mitjançant @code{(} y @code{)} respectivament.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { d''4( c16) cis( d e c cis d) e( d4) }
@end lilypond

@node Lligadures de fraseig
@unnumberedsubsubsec Lligadures de fraseig
@translationof Phrasing slurs

Glossari musical:
@rglos{slur},
@rglos{phrasing}.

Les lligadures que s'utilitzen per indicar @notation{fraseigs} més
llargs es poden introduir mitjançant @code{\(} i @code{\)}.  Poden
haver-hi a l'hora lligadures de legato i lligadures de fraseig,
però no és possible tenir legatos simultanis o lligadures
d'expressió simultànies.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { g'4\( g8( a) b( c) b4\) }
@end lilypond

@smallspace

@cindex lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió

@node Advertiments lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió
@unnumberedsubsubsec Advertiments: lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió
@translationof Warnings slurs vs. ties

Glossari musical:
@rglos{articulation},
@rglos{slur},
@rglos{tie}.

Una @notation{lligadura d'expressió} sembla una
@notation{lligadura d'unió}, però té un significat diferent.  Una
lligadura (d'unió) senzillament feu que la primera nota sigui més
llarga, i sols es pot utilitzar sobre parelles de notes iguals.
Les lligadures d'expressió indiquen la @notation{articulació} de
les notes, i es poden utilitzar sobre grups majors de notes.  Les
lligadures d'unió i d'expressió es poden niuar unes a dins de les
altres.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { c''4(~ c8 d~ 4 e) }
@end lilypond


@seealso
Referència de la notació:
@rusernamed{Ties,Lligadures d'unió},
@rusernamed{Slurs,Lligadures d'expressió},
@rusernamed{Phrasing slurs,Lligadures de fraseig}.

@node Articulacions i matisos dinàmics
@subsection Articulacions i matisos dinàmics
@translationof Articulation and dynamics

@menu
* Articulacions::
* Indicacions de digitació::
* Matisos dinàmics::
@end menu

@node Articulacions
@unnumberedsubsubsec Articulacions
@translationof Articulations

@cindex articulació
@cindex accent
@cindex staccato

Glossari musical:
@rglos{articulation}.

Les @notation{articulacions} més corrents es poden afegir a les
notes utilitzant un guió @code{-} seguit d'un caràcter únic:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  c''4-^ c-+ c-- c-!
  c4-> c-. c2-_
}
@end lilypond

@node Indicacions de digitació
@unnumberedsubsubsec Indicacions de digitació
@translationof Fingerings

@cindex digitacions

@funindex ^
@funindex _

Glossari musical:
@rglos{fingering}.

De manera similar, les @notation{digitacions} es poden afegir a
una nota utilitzant un guió (@code{-}) seguit del dígit desitjat:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { c''4-3 e-5 b-2 a-1 }
@end lilypond

Les articulacions i digitacions normalment es col·loquen de forma
automàtica, però podeu especificar una direcció mitjançant
@code{^} (a sobre) o @code{_} (a sota).  També podeu usar diverses
articulacions sobre la mateixa nota.  No obstant, gairebé sempre és
millor deixar que el LilyPond determini la direcció de les
articulacions.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { c''4_-^1 d^. f^4_2-> e^-_+ }
@end lilypond

@node Matisos dinàmics
@unnumberedsubsubsec Matisos dinàmics
@translationof Dynamics

@cindex dinàmica, indicacions de
@cindex matisos
@cindex decrescendo
@cindex crescendo

@funindex \f
@funindex \ff
@funindex \mp
@funindex \p
@funindex \mf
@funindex \pp
@funindex \<
@funindex \>
@funindex \!

Glossari musical:
@rglos{dynamics},
@rglos{crescendo},
@rglos{decrescendo}.

Les expressions de @notation{matís} o signes dinàmics es fan
afegint les marques (amb una barra invertida) a la nota:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { c''4\ff c\mf c\p c\pp }
@end lilypond

Els @notation{crescendi} i @notation{decrescendi} comencen amb les
ordres @code{\<} i @code{\>}.  La següent indicació de matís, com
per exemple @code{\f}, acabarà el (de)crescendo, o bé es pot usar
la instrucció @code{\!}:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { c''4\< c\ff\> c c\! }
@end lilypond


@seealso
Referència de la notació:
@ruser{Articulations and ornamentations},
@ruser{Fingering instructions},
@rusernamed{Dynamics,Matisos dinàmics}.

@node Addició de text
@subsection Addició de  text
@translationof Adding text

@cindex text, addició
@cindex addició de text
@cindex marcat

@funindex \markup

És possible afegir text a la partitura:

@lilypond[verbatim,quote,fragment]
c''2^"espr" a'_"legato"
@end lilypond

Es pot aplicar un format addicional mitjançant la instrucció
@code{\markup}:

@lilypond[verbatim,quote,fragment]
c''2^\markup { \bold espr }
a'2_\markup {
  \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
}
@end lilypond


@seealso
Referència de la notació:
@ruser{Writing text}.


@node Barres automàtiques i manuals
@subsection Barres automàtiques i manuals
@translationof Automatic and manual beams

@cindex barres de corxera
@cindex barrat
@cindex automàtiques, barres
@cindex manuals, barres
@cindex barres automàtiques
@cindex barres manuals

@funindex [ ... ]
@funindex [
@funindex ]
@funindex \autoBeamOff
@funindex \autoBeamOn

Glossari musical:
@rglos{beam}.

Totes les @notation{barres} de les figures es dibuixen
automàticament:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { a'8 ais d ees r d c16 b a8 }
@end lilypond

Si no us agraden les barres automàtiques, poden forçar-se
manualment. Marqueu la primera nota que comprèn la barra amb
@code{[} i la última amb @code{]}.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { a'8[ ais] d[ ees r d] c16 b a8 }
@end lilypond

Si voleu desactivar completament el barrat automàtic o per a una
secció extensa de música, utilitzeu l'ordre @code{\autoBeamOff}
per desactivar-lo i @code{\autoBeamOn} para activar-lo un altre
cop.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \autoBeamOff
  a'8 c b4 d8. c16 b4 |
  \autoBeamOn
  a8 c b4 d8. c16 b4 |
}
@end lilypond


@seealso
Referència de la notació:
@ruser{Automatic beams},
@ruser{Manual beams}.

@node Instruccions rítmiques avançades
@subsection Instruccions rítmiques avançades
@translationof Advanced rhythmic commands

@menu
* Compàs parcial::
* Grups especials::
* Notes d'adorn::
@end menu

@node Compàs parcial
@unnumberedsubsubsec Compàs parcial
@translationof Partial measure

@cindex anacrusi
@cindex compàs parcial

@funindex \partial

Glossari musical:
@rglos{anacrusis}.

Una @notation{anacrusi} s'introdueix amb la paraula clau
@code{\partial}.  Va seguida d'una duració: @code{\partial 4} és
una anacrusi de negra i @code{\partial 8} de corxera.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \partial 8 f''8 |
  c2 d |
}
@end lilypond

@node Grups especials
@unnumberedsubsubsec Grups especials
@translationof Tuplets

@cindex grups especials
@cindex tresets

@funindex \tuplet

Glossari musical:
@rglosnamed{note value,valor de la nota},
@rglosnamed{triplet,treset}.

Els grups especials com ara els tresets es fan amb la paraula clau
@code{\tuplet}.  Requereix dos arguments: una fracció i un
fragment de música.  La fracció és el nombre de notes del grup
partit pel nombre de notes que normalment ocupen la mateixa
duració.  Per als tresets hi ha tres notes a l'espai de dues, de
manera que els @notation{tresets} es fan amb una fracció de 3/2.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \tuplet 3/2 { f''8 g a }
  \tuplet 3/2 { c8 r c }
  \tuplet 3/2 { f,8 g16[ a g a] }
  \tuplet 3/2 { d4 a8 }
}
@end lilypond

@node Notes d'adorn
@unnumberedsubsubsec Notes d'adorn
@translationof Grace notes

@cindex notes d'adorn
@cindex acciaccatura
@cindex appoggiatura

@funindex \grace
@funindex \acciaccatura
@funindex \appoggiatura
@funindex acciaccatura

Glossari musical:
@rglos{grace notes},
@rglos{acciaccatura},
@rglos{appoggiatura}.

Les @notation{notes d'adorn} es creen amb l'ordre
@code{\grace}, tot i que també es poden aconseguir precedint una
expressió musical amb la paraula clau @code{\appoggiatura} o
@code{\acciaccatura}.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  c''2 \grace { a32 b } c2 |
  c2 \appoggiatura b16 c2 |
  c2 \acciaccatura b16 c2 |
}
@end lilypond


@seealso
Referència de la notació:
@rusernamed{Grace notes,Notes d'adorn},
@rusernamed{Tuplets,Grups especials},
@ruser{Upbeats}.

@node Diverses notes a la vegada
@section Diverses notes a la vegada
@translationof Multiple notes at once

Aquesta secció és una introducció a les notes simultànies:
diversos instruments, diversos pentagrames per a un sol instrument
(per exemple piano) i acords.

La paraula @qq{polifonia} en música fa referència al fet de tenir
més d'una veu en un moment determinat dins d'una peça musical. La
paraula @qq{polifonia} al LilyPond es refereix al fet de tenir més
d'una veu al mateix pentagrama.

@menu
* Explicació de les expressions musicals::
* Diversos pentagrames::
* Grups de pentagrames::
* Combinar notes per formar acords::
* Polifonia a un sol pentagrama::
@end menu


@node Explicació de les expressions musicals
@subsection Explicació de les expressions musicals
@translationof Music expressions explained

@cindex musical, expressió
@cindex expressió musical
@cindex composta, expressió musical
@cindex musical, expressió, composta

@menu
* Analogia expressions matemàtiques::
* Expressions musicals simultànies diversos pentagrames::
* Expressions musicals simultànies un sol pentagrama::
@end menu

Als fitxers d'entrada del LilyPond,  la música es representa
mitjançant @emph{expressions musicals}.  Una sola nota és una
expressió musical:

@lilypond[verbatim,quote,fragment]
a'4
@end lilypond

En tancar un grup de notes dins de claudàtors creem una
@emph{expressió musical composta}. Aquí hem creat una expressió
musical composta amb dues notes:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { a'4 g4 }
@end lilypond

Si col·loquem un grup d'expressions musicals (per exemple: notes)
dins de claudàtors, això significa que es troben en seqüència (és
a dir, cada una segueix a l'anterior).  El resultat és una altra
expressió musical:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { { a'4 g } f4 g }
@end lilypond

@node Analogia expressions matemàtiques
@unnumberedsubsubsec Analogia: expressions matemàtiques
@translationof Analogy mathematical expressions

Aquest mecanisme és semblant a les fórmules matemàtiques: una
fórmula gran es construeix combinant fórmules petites.  Aquestes
fórmules es diuen expressions, i la seva definició és recursiva de
tal manera que es poden construir expressions d'una mida i
complexitat arbitràries. Per exemple:

@example
1

1 + 2

(1 + 2) * 3

((1 + 2) * 3) / (4 * 5)
@end example

Això és una seqüència d'expressions on cada expressió es troba
continguda dins de la següent, més gran.  Les expressions més
simples són números, i les majors es fan combinant expressions
mitjançant operadors (coma ara @code{+}, @code{*} i @code{/}) i
parèntesis. De la mateixa manera es pot niuar a una profunditat
arbitrària, el que es fa necessari per a músiques complexes com ara
les partitures polifòniques.

@node Expressions musicals simultànies diversos pentagrames
@unnumberedsubsubsec Expressions musicals simultànies: diversos pentagrames
@translationof Simultaneous music expressions multiple staves

@cindex diversos pentagrames
@cindex pentagrames, diversos
@cindex polifonia
@cindex combinar expressions en paral·lel
@cindex paral·leles, expressions
@cindex expressions paral·leles
@cindex relatiu, mode, música simultània i
@cindex relatiu, mode, expressions paral·leles i
@cindex simultània, música, mode relatiu i
@cindex paral·leles, expressions, mode relatiu i

@funindex <<
@funindex >>
@funindex << ... >>

Glossari musical:
@rglos{polyphony}.

Aquesta tècnica és molt útil per a la música
@notation{polifònica}.  Per introduir música amb més veus o amb
més pentagrames, el que fem és combinar diverses expressions en
paral·lel.  Per indicar que dues veus s'han d'interpretar al
mateix temps, senzillament introduïu una combinació simultània
d'expressions musicals.  Una expressió musical @q{simultània} es
forma tancant les expressions dins de @code{<<} y @code{>>}.  A
l'exemple que segueix, tres seqüències (cadascuna de les quals
conté dues notes diferents) es combinen de forma simultània:

@lilypond[verbatim,quote]
<<
  \relative { a'2 g }
  \relative { f'2 e }
  \relative { d'2 b }
>>
@end lilypond

Tingueu en compte que hem sagnat cada nivell jeràrquic de
l'entrada amb un marge diferent.  Al LilyPond no li importa quant
(o que poc) espai hi hagi al començament d'una línia però
l'establiment de marges diferents dins del codi del LilyPond,
d'aquesta forma, el fa molt més fàcil de llegir per a nosaltres
els éssers humans.

@warning{Cada nota s'entén relativa a la nota anterior de
l'entrada, solament la primera és relativa a la @code{c''} dins de
la instrucció inicial @code{@bs{}\relative}.}

@node Expressions musicals simultànies un sol pentagrama
@unnumberedsubsubsec Expressions musicals simultànies: un sol pentagrama
@translationof Simultaneous music expressions single staff

Per determinar el nombre de pentagrames a una peça, el LilyPond
examina el començament de la primera expressió.  Si hi ha una sola
nota, hi ha un sol pentagrama; si hi ha una expressió simultània,
hi ha més d'un pentagrama.  El següent exemple presenta una
expressió complexa, però com comença amb una sola nota, es
disposa sobre un sols pentagrama.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  c''2 <<c e>> |
  << { e2 f } { c2 <<b d>> } >> |
}
@end lilypond

@node Diversos pentagrames
@subsection Diversos pentagrames
@translationof Multiple staves

@cindex diversos pentagrames
@cindex pentagrames, diversos
@cindex context
@cindex context de notació
@cindex notació, context de

@funindex \new Staff
@funindex Staff
@funindex \new
@funindex Score
@funindex Voice
@funindex Lyrics
@funindex ChordNames

Com ja hem vist a @ref{Explicació de les expressions musicals},
els fitxers d'entrada per al LilyPond es construeixen a base
d'expressions musicals.  Si la partitura comença amb expressions
musicals simultànies, el LilyPond crea diversos pentagrames.  És
més fàcil, no obstant, veure el que passa si creem cada u dels
pentagrames de forma explícita.

Per imprimir més d'un pentagrama, cada fragment de música que
constitueix un pentagrama es marca escrivint @code{\new Staff}
abans d'ell. Aquests elements @code{Staff} es combinen després en
paral·lel amb @code{<<} y @code{>>}:

@lilypond[verbatim,quote]
<<
  \new Staff { \clef "treble" c''4 }
  \new Staff { \clef "bass" c4 }
>>
@end lilypond

L'ordre @code{\new} inaugura un @q{context de notació}.  Un
context de notació és un entorn dins del què s'interpreten els
esdeveniments musicals (com les notes o les ordres @code{\clef}).
Per peces senzilles, els contextos d'aquest tipus es creen
automàticament.  Per a peces més complicades, és millor marcar els
contextos de forma explícita.

Hi ha diverses classes de contextos. @code{Score}, @code{Staff} i
@code{Voice} gestionen la notació melòdica, mentre que
@code{Lyrics} s'ocupa dels textos cantats i @code{ChordNames}
imprimeix els noms dels acords.

En termes de sintaxi, l'anteposició de @code{\new} a una expressió
musical crea una expressió musical major.  És semblant al signe
menys de les matemàtiques.  La fórmula @math{(4+5)} és una
expressió, per tant @math{-(4+5)} és una expressió més àmplia.

Les indicacions de compàs escrites a un pentagrama afecten la
resta d'ells, de forma predeterminada.  En canvi, l'armadura de la
tonalitat d'un pentagrama @emph{no} afecta als altres
pentagrames. Aquest comportament predeterminat diferent és a causa
de què les partitures amb instruments transpositors són més
comunes que les partitures polirítmiques.

@lilypond[verbatim,quote]
<<
  \new Staff { \clef "treble" \key d \major \time 3/4 c''4 }
  \new Staff { \clef "bass" c4 }
>>
@end lilypond


@node Grups de pentagrames
@subsection Grups de pentagrames
@translationof Staff groups

@cindex sistema de piano
@cindex piano, sistema de
@cindex sistema de cor
@cindex cor, sistema de
@cindex grup de pentagrames
@cindex pentagrames, grup de

@funindex PianoStaff
@funindex GrandStaff
@funindex ChoirStaff

Glossari musical:
@rglos{brace},
@rglos{staff},
@rglos{system}.

La música per a piano es composa tipogràficament en forma de dos
pentagrames units mitjançant un @notation{claudàtor}. L'aspecte
imprès d'aquest sistema de pentagrames se sembla a l'exemple
polifònic que apareix a @ref{Diversos pentagrames}, però en aquest
cas l'expressió completa es col·loca dins d'un @code{PianoStaff}:

@example
\new PianoStaff <<
  \new Staff @dots{}
  \new Staff @dots{}
>>
@end example

Heus aquí un petit exemple:

@lilypond[verbatim,quote]
\new PianoStaff <<
  \new Staff \relative { \time 2/4 c''4 e | g g, | }
  \new Staff \relative { \clef "bass" c4 c' | e c | }
>>
@end lilypond

Altres grups de pentagrames es declaren mitjançant @code{\new
GrandStaff}, que és apropiat per a partitures orquestrals, i
@code{\new ChoirStaff}, que és apropiat per a partitures
vocals. Cadascú d'aquests grups de pautes forma un tipus de
context diferent, que produeix el claudàtor a l'esquerra i que
també controla l'abast de les línies divisòries.

@seealso
Referència de la notació:
@ruser{Keyboard and other multi-staff instruments},
@ruser{Displaying staves}.

@node Combinar notes per formar acords
@subsection Combinar notes per formar acords
@translationof Combining notes into chords

Glossari musical:
@rglos{chord}.

@cindex acords
@cindex duracions de notes en acords

@funindex <
@funindex >
@funindex < ... >

Hem vist amb anterioritat com es poden combinar les notes formant
@notation{acordes} que indiquen que són simultànies, tancant-les
entre dobles angles.  La forma normal d'indicar un acord, però, és
tancar les notes entre angles @emph{senzills}.  Observeu que totes
les notes d'un acord han de tenir la mateixa duració, i que la
duració s'escriu després de l'angle de tancament.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { r4 <c'' e g> <c f a>2 }
@end lilypond

Hem de pensar que els acords són quelcom gairebé equivalent a les
notes senzilles: gairebé tot el es pot adjuntar a una nota es pot
adjuntar també a un acord, i tot ha d'anar @emph{per fora} dels
angles.  Per exemple, podeu combinar marques com ara barres i
lligadures, amb acords. Tan sols heu de recordar que s'escriuen
per fora dels angles.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  r4 <c'' e g>~ <c f a>2 |
  <c e g>8[ <c f a> <c e g> <c f a>]
    <c e g>8\>[ <c f a> <c f a> <c e g>]\! |
  r4 <c e g>8.\p <c f a>16( <c e g>4-. <c f a>) |
}
@end lilypond

@seealso
Referència de la notació:
@ruser{Chorded notes}.


@node Polifonia a un sol pentagrama
@subsection Polifonia a un sol pentagrama
@translationof Single staff polyphony

@cindex polifonia
@cindex diverses veus
@cindex veus, més, en un sol pentagrama
@cindex únic, polifonia en pentagrama
@cindex separador, silenci
@cindex silenci separador

@funindex << ... \\ ... >>
@funindex <<
@funindex \\
@funindex >>

La música polifònica al LilyPond, tot i que no és difícil, utilitza
conceptes que encara no hem tractat, per la qual cosa no les
presentarem en aquest moment.  En comptes d'això, les seccions
següents presenten aquests conceptes i els expliquen en
profunditat.

@seealso
Manual d'aprenentatge:
@ref{Les veus contenen música}.

Referència de la notació:
@ruser{Simultaneous notes}.


@node Cançons
@section Cançons
@translationof Songs

En aquesta secció presentem com elaborar música vocal i fulls
senzilles de cançó.

@menu
* Elaborar cançons senzilles::
* Alineació de la lletra a una melodia::
* Lletra en diversos pentagrames::
@end menu


@node Elaborar cançons senzilles
@subsection Elaborar cançons senzilles
@translationof Setting simple songs

@cindex lletra
@cindex cançons

@funindex \addlyrics

Glossari musical:
@rglos{lyrics}.

Presentem a continuació l'inici de la melodia d'una cançó
infantil, @qq{Girls and boys come out to play}:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \key g \major
  \time 6/8
  d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4
}
@end lilypond

Es pot assignar la @notation{lletra} a aquestes notes combinant
ambdues amb la paraula clau @code{\addlyrics}.  La lletra s'escriu
separant cada síl·laba mitjançant un espai.

@lilypond[verbatim,quote]
<<
  \relative {
    \key g \major
    \time 6/8
    d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4
  }
  \addlyrics {
    Girls and boys come | out to play,
  }
>>
@end lilypond

Observeu els angles dobles @w{@code{<<@dots{}>>}} al voltant del
fragment sencer per expressar que la música i la lletra han de
succeir al mateix temps.

@node Alineació de la lletra a una melodia
@subsection Alineació de la lletra a una melodia
@translationof Aligning lyrics to a melody

@cindex melisma
@cindex línia de extensió
@cindex guió
@cindex guió baix
@cindex lletra, alineació de
@cindex alineació de la lletra
@cindex lletra, paraules polisíl·labes
@cindex paraules polisíl·labes en la lletra

Glossari musical:
@rglos{melisma},
@rglos{extender line}.

La següent línia de la cançó infantil és @notation{The moon doth
shine as bright as day}.  A continuació l'ampliarem:

@lilypond[verbatim,quote]
<<
  \relative {
    \key g \major
    \time 6/8
    d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
    a4 b8 c b a | d4 b8 g4. |
  }
  \addlyrics {
    Girls and boys come | out to play,
    The | moon doth shine as | bright as day; |
  }
>>
@end lilypond

Si compilem el codi de l'exemple anterior, veurem alguns missatges
d'advertiment sobre la consola:

@example
song.ly:12:29: warning: la comprovació de compàs ha fallat a: 5/8
    The | moon doth shine as
                             | bright as day; |
song.ly:12:46: warning: la comprovació de compàs ha fallat a: 3/8
    The | moon doth shine as | bright as day;
                                              |
@end example

Aquest és un bon exemple de la utilitat de les comprovacions de
compàs.  Ara bé, si mirem la música, podem observar que la lletra
addicional no s'alinea correctament amb les notes.  La paraula
@q{shine} s'ha de cantar sobre dues notes, no una.  Això es coneix
com @notation{melisma}, una síl·laba única que es canta sobre més
d'una nota.  Existeixen diverses formes de fer que una síl·laba
recaigui sobre diverses notes, sent la més senzilla escriure una
lligadura d'expressió sobre elles (vegeu @ref{Lligadures d'unió i d'expressió}):

@lilypond[verbatim,quote]
<<
  \relative {
    \key g \major
    \time 6/8
    d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
    a4 b8 c( b) a | d4 b8 g4. |
  }
  \addlyrics {
    Girls and boys come | out to play,
    The | moon doth shine as | bright as day; |
  }
>>
@end lilypond

Ara la lletra s'alinea correctament amb les notes, però el barrat
automàtic de les notes que corresponen a @notation{shine as} no
sembla correcte.  Podem remeiar-lo inserint instruccions de
barrat manual per sobreescriure el barrat automàtic; per veure més
detalls consulteu @ref{Barres automàtiques i manuals}.

@lilypond[verbatim,quote]
<<
  \relative {
    \key g \major
    \time 6/8
    d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
    a4 b8 c([ b]) a | d4 b8 g4. |
  }
  \addlyrics {
    Girls and boys come | out to play,
    The | moon doth shine as | bright as day; |
  }
>>
@end lilypond

Com alternativa a la utilització de lligadures d'expressió, els
melismes es poden indicar solament a la lletra utilitzant un guió
baix, @code{_}, per a cada nota que volem incloure dins del
melisma:

@lilypond[verbatim,quote]
<<
  \relative {
    \key g \major
    \time 6/8
    d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
    a4 b8 c[ b] a | d4 b8 g4. |
  }
  \addlyrics {
    Girls and boys come | out to play,
    The | moon doth shine _ as | bright as day; |
  }
>>
@end lilypond

Si una síl·laba s'estén sobre diverses notes o una sola nota molt
llarga, normalment es traça una @notation{línia extensora} des de
la síl·laba que s'estén i per sota de totes les notes que
corresponen a aquesta síl·laba.  S'escriu com dos guions baixos
@code{__}.  Heus aquí un exemple extret dels primers tres
compassos del @notation{Lament de Dido}, de @notation{Dido i
Enees} de Purcell:

@lilypond[verbatim,quote]
<<
  \relative {
    \key g \minor
    \time 3/2
    g'2 a bes | bes2( a) b2 |
    c4.( bes8 a4. g8 fis4.) g8 | fis1
  }
  \addlyrics {
    When I am | laid,
    am | laid __ in | earth,
  }
>>
@end lilypond

Fins al moment, cap dels exemples implicaven paraules que
tinguessin més d'una síl·laba.  Aquestes paraules es reparteixen
en general a raó d'una nota per cada síl·laba, amb guions curts
entre les síl·labes.  Aquests guions separadors es teclegen com
dos guions, amb el resultat d'un guió curt centrat entre les
síl·labes. Presentem a continuació un exemple que demostra això i
tot el que hem après fins aquest moment sobre l'alineació de la
lletra a les notes.

@c no ragged-right here because otherwise the hyphens get lost,
@c but the example is long enough to avoid looking strange.
@lilypond[verbatim,quote,noragged-right]
<<
  \relative {
    \key g \major
    \time 3/4
    \partial 4
    d'4 | g4 g a8( b) | g4 g b8( c) |
    d4 d e | c2
  }
  \addlyrics {
    A -- | way in a __ | man -- ger,
    no __ | crib for a | bed, __
  }
>>
@end lilypond

Alguns textos (especialment els que estan en italià o català)
requereixen el contrari: col·locar més d'una síl·laba a una única
nota. Això s'aconsegueix enllaçant les síl·labes entre sí
mitjançant un guió baix simple @code{_} (sense cap espai), o bé
envoltant-les entre claudàtors.  Aquí apareix un exemple procedent
del @notation{Barber de Sevilla} de Rossini, on la síl·laba
@notation{al} es canta sobre la mateixa nota que la síl·laba
@notation{go} de la paraula @q{Largo} a l'ària de Fígaro
@notation{Largo al factotum}:

@c no ragged-right here because otherwise the hyphens get lost,
@c but the example is long enough to avoid looking strange.
@lilypond[verbatim,quote,noragged-right]
<<
  \relative {
    \clef "bass"
    \key c \major
    \time 6/8
    c'4.~ 8 d b | c8([ d]) b c d b | c8
  }
  \addlyrics {
    Lar -- go_al fac -- | to -- tum del -- la cit -- | tà
  }
>>
@end lilypond


@seealso
Referència de la notació:
@ruser{Vocal music}.


@node Lletra en diversos pentagrames
@subsection Lletra en diversos pentagrames
@translationof Lyrics to multiple staves

@cindex lletra i diversos pentagrames
@cindex diversos pentagrames i lletra

La solució senzilla que utilitza @code{\addlyrics} es pot usar per
posar lletra a més d'un pentagrama.  Aquí apareix un exemple tret
del @notation{Judas Macabeu} de Haendel:

@lilypond[verbatim,quote]
<<
  \relative {
    \key f \major
    \time 6/8
    \partial 8
    c''8 | c8([ bes]) a a([ g]) f | f'4. b, | c4.~ 4
  }
  \addlyrics {
    Let | flee -- cy flocks the | hills a -- | dorn, __
  }
  \relative {
    \key f \major
    \time 6/8
    \partial 8
    r8 | r4. r4 c'8 | a'8([ g]) f f([ e]) d | e8([ d]) c bes'4
  }
  \addlyrics {
    Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
  }
>>
@end lilypond

Qualsevol partitura d'una complexitat més gran que la d'aquest
senzill exemple es fa millor separant la lletra de l'estructura de
pentagrames mitjançant variables (expressions amb nom).  Les
variables es tracten a @ref{Organitzar les peces mitjançant
variables}.

@seealso
Referència de la notació:
@ruser{Vocal music}.


@node Retocs finals
@section Retocs finals
@translationof Final touches

Aquest és l'últim apartat del tutorial; mostra la forma de donar
els retocs finals a peces senzilles, i ofereix una introducció a
la resta del manual.

@menu
* Organitzar les peces mitjançant variables::
* Afegir títols::
* Noms de nota absoluts::
* Més enllà del tutorial::
@end menu


@node Organitzar les peces mitjançant variables
@subsection Organitzar les peces mitjançant variables
@translationof Organizing pieces with variables

@cindex variables
@cindex variables, definir
@cindex identificadors
@cindex macros
@cindex assignació de variables
@cindex ús de les variables
@cindex variables, ús de
@cindex variables, caràcters permesos en
@cindex caràcters permesos en variables

Quan els elements que hem discutit anteriorment es combinen per
produir fitxers més grans, les expressions musicals es fan
enormes.  A la música polifònica amb molts pentagrames, els
fitxers d'entrada poden tornar-se molt propensos a la confusió,
Podem reduir aquesta confusió utilitzant les @emph{variables}.

Amb les variables (també conegudes com identificadors o macros),
podem trossejar les expressions musicals complexes.  Una variable
s'assigna de la manera següent:

@example
musicaAmbNom = @{ @dots{} @}
@end example

El contingut de l'expressió musical @code{musicaAmbNom} es pot
usar posteriorment col·locant una barra invertida davant del nom
(@code{\musicaAmbNom}, igual que una ordre normal del LilyPond).

@lilypond[verbatim,quote]
violin = \new Staff {
  \relative {
    a'4 b c b
  }
}

cello = \new Staff {
  \relative {
    \clef "bass"
    e2 d
  }
}

{
  <<
    \violin
    \cello
  >>
}
@end lilypond

@noindent
El nom d'una variable ha de consistir enterament de caràcters
alfabètics, és a dir sense números, guions, ni guions baixos.

Les variables s'han de definir @emph{abans} de l'expressió musical
principal, però es poden usar tantes vegades com es vulgui, en
qualsevol lloc, un cop que han estat definides.  Fins i tot es
poden usar dins de la definició d'una altra variable,
proporcionant una via per escurçar el codi si una secció musical
es repeteix moltes vegades.

@c KEEP LY
@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
tresilloA = \tuplet 3/2 { c,8 e g }
compasA = { \tresilloA \tresilloA \tresilloA \tresilloA }

\relative c'' {
 \compasA \compasA
}
@end lilypond

Les variables es poden usar per a molts altres tipus d'objectes
dins del codi d'entrada.  Per exemple,

@example
ancho = 4.5\cm
nombre = "Wendy"
papelAcinco = \paper @{ paperheight = 21.0 \cm @}
@end example

Depenent del seu contingut, la variable es pot usar en diferents
llocs.  El següent exemple utilitza les variables anteriors:

@example
\paper @{
  \papelAcinc
  line-width = \ample
@}

@{
  c4^\nom
@}
@end example


@node Afegir títols
@subsection Afegir títols
@translationof Adding titles

@cindex títol
@cindex encapçalaments
@cindex bloc d'encapçalaments

@funindex \header

La informació sobre el títol, autor, número d'Opus i altres
elements similars s'escriuen al bloc @code{\header}.  Aquest bloc
es troba fora de l'expressió musical principal: el bloc
@code{\header} normalment s'ubica per sota del número de versió.

@example
\version @w{"@version{}"}

\header @{
  title = "Sinfonia"
  composer = "Jo"
  opus = "Op. 9"
@}

@{
  @dots{} música @dots{}
@}
@end example

Quan es processa el fitxer, el títol i l'autor s'imprimeixen a
sobre de la música.  Podeu obtenir més informació sobre els títols
a @ruser{Creating titles headers and footers}.

@node Noms de nota absoluts
@subsection Noms de nota absoluts
@translationof Absolute note names

@cindex notes, noms de
@cindex notes, noms absoluts de
@cindex absolut, mode
@cindex absoluts, valors d'altura
@cindex altures, valors absoluts d'
@cindex absoluts, noms de nota

Fins al moment sempre hem utilitzat @code{\relative} per definir
les altures.  Aquesta és normalment la forma més ràpida d'escriure
la major part de la música.  Sense @code{\relative}, les altures
s'interpreten en mode absolut.

En aquest mode, el LilyPond tractarà totes les altures com valors
absoluts.  Una @code{c'} significarà sempre un Do central,
una @code{b} significarà sempre la nota immediatament per sota del
Do central i una @code{g,} significarà sempre la nota que es
col·loca a la primera línia del pentagrama en clau de Fa.

@lilypond[verbatim,quote]
{
  \clef "bass"
  c'4 b g, g, |
  g,4 f, f c' |
}
@end lilypond

Heus aquí una escala que abasta quatre octaves:

@lilypond[verbatim,quote]
{
  \clef "bass"
  c,4 d, e, f, |
  g,4 a, b, c |
  d4 e f g |
  a4 b c' d' |
  \clef "treble"
  e'4 f' g' a' |
  b'4 c'' d'' e'' |
  f''4 g'' a'' b'' |
  c'''1 |
}
@end lilypond

Com podeu veure, escriure una melodia en clau de Sol implica
escriure una gran quantitat d'apòstrofs @q{'} .  Considerem aquest
fragment de Mozart:

@lilypond[verbatim,quote]
{
  \key a \major
  \time 6/8
  cis''8. d''16 cis''8 e''4 e''8 |
  b'8. cis''16 b'8 d''4 d''8 |
}
@end lilypond

Tots aquests apòstrofs fan gairebé illegible el codi d'entrada i
serà origen de nombrosos errors.  Amb @code{\relative}, l'exemple
anterior és molt més fàcil de llegir:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \key a \major
  \time 6/8
  cis''8. d16 cis8 e4 e8 |
  b8. cis16 b8 d4 d8 |
}
@end lilypond

Si feu un error amb una marca d'octava (@code{'} o @code{,})
mentre treballeu al mode @code{\relative}, serà molt obvi (moltes
notes estaran a l'octava equivocada).  Mentre treballeu en mode
absolut, una sola fallada no serà tan visible, i tampoc no serà
tan fàcil de localitzar.

El mode absolut és útil però per escriure música que contingui
intervals grans, i serà extremadament útil per fer fitxers del
LilyPond generats per ordinador.  Quan es copien i peguen
fragments melòdics, el mode absolut preserva l'octava del material
original.

A vegades la música es disposa en formes més complexes.  Si esteu
usant @code{\relative} dins de @code{\relative}, les seccions
relatives externa i interna són independents:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { c'4 \relative { f'' g } c }
@end lilypond

@funindex \absolute
Si esteu usant música absoluta dins d'un bloc de música relativa,
tindreu que marcar la música absoluta explícitament amb la
instrucció @code{\absolute} per evitar que s'incorpori a la música
relativa:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative { c'4 \absolute { f'' g'' } c }
@end lilypond

@node Més enllà del tutorial
@subsection Més enllà del tutorial
@translationof After the tutorial

Després d'acabar el tutorial, potser hauríeu de provar a escriure
una o dues peces.  Comenceu amb una de les plantilles que
apareixen a @rlearningnamed{Templates,Plantilles} i afegiu algunes
notes.  Si necessiteu un tipus de notació que no ha estat tractat
en aquest tutorial, doneu una ullada a la Referència de Notació,
començant per @ruser{Musical notation}.  Si voleu escriure música
per a un conjunt instrumental que no estigui cobert per cap
plantilla, consulteu @ref{Extensió de les plantilles}.

Un cop que heu escrit algunes peces curtes, llegiu la resta del
Manual d'aprenentatge (capítols 3 al 5).  Per suposat no passa res
per llegir-lo ara mateix!  La resta del Manual d'Aprenentatge,
però, dona per suposat que teniu familiaritat amb l'entrada del
LilyPond. Podeu saltar-vos aquests capítols ara i tornar a ells
quan hagueu adquirit més experiència.

En aquest tutorial i a la resta del Manual d'Aprenentatge, hi ha
un apartat @strong{Vegeu també} al final de cada una de les
seccions, que conté referències creuades a altres seccions: no
seguiu aquestes referències durant la primera lectura: quan hagueu
llegit el Manual d'Aprenentatge complet, potser desitgeu rellegir
certes seccions i seguir les referències creuades per obtenir més
informació.

Si no ho heu fet ja, us @emph{preguem} que llegiu @ref{Panoràmica
dels manuals}.  Hi ha una gran quantitat d'informació sobre el
LilyPond, de manera que els nouvinguts amb freqüència no saben
exactament on han de buscar l'ajuda.  Si dediqueu cinc minuts a
llegir curosament aquesta secció us estalviareu hores de
frustració buscant al lloc equivocat!