--- /dev/null
+@c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
+
+@ignore
+ Translation of GIT committish: 7fdce4f39834cc8c83f176480cc1d20900eb09f8
+
+ When revising a translation, copy the HEAD committish of the
+ version that you are working on. For details, see the Contributors'
+ Guide, node Updating translation committishes..
+@end ignore
+
+@c \version "2.19.2"
+
+@node Conceptes fonamentals
+@chapter Conceptes fonamentals
+@translationof Fundamental concepts
+
+Heu pogut veure al tutorial com produir música impresa amb bellesa
+a partir d'un simple fitxer de text. Aquesta secció presenta els
+conceptes i tècniques que es requereixen per produir partitures
+igualment belles però més complexes.
+
+@menu
+* Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond::
+* Les veus contenen música::
+* Contextos i gravadors::
+* Estendre les plantilles::
+@end menu
+
+
+@node Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond
+@section Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond
+@translationof How LilyPond input files work
+
+El format d'entrada del LilyPond és força lliure en la seva forma
+i concedeix els usuaris amb experiència molta flexibilitat per
+estructurar els seus fitxers de la forma desitjada. Nogensmenys,
+tota aquesta flexibilitat pot fer que les coses es tornin confuses
+per als nous usuaris. Aquesta secció us explicarà part d'aquesta
+estructura, però pot obviar certs detalls per simplificar. Per
+veure una descripció més completa del format d'entrada, consulteu
+@ruser{Estructura del fitxer}.
+
+
+@menu
+* Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond::
+* La partitura és una (única) expressió musical composta::
+* Niuat d'expressions musicals::
+* Quant a la impossibilitat de niuat de claudàtors i lligadures::
+@end menu
+
+@node Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
+@subsection Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
+@translationof Introduction to the LilyPond file structure
+
+@cindex entrada, format de l'
+@cindex fitxer, estructura del
+
+Un exemple bàsic de fitxer d'entrada del LilyPond és el següent:
+
+@example
+\version @w{"@version{}"}
+
+\header @{ @}
+
+\score @{
+ @var{ @dots{} expressió musical composta @dots{} } % tota la música va aquí
+ \layout @{ @}
+ \midi @{ @}
+@}
+@end example
+
+@noindent
+Hi ha moltes variacions d'aquest esquema bàsic, però l'exemple
+constitueix un punt de partida útil.
+
+@funindex \book
+@funindex book
+@funindex \score
+@funindex score
+@cindex book (llibre)
+@cindex score (partitura)
+@cindex llibre
+@cindex partitura
+
+Fins al moment, cap dels exemples que heu pogut veure utilitza la
+instrucció @code{\score@{@}}. Això és així perquè el LilyPond
+afegeix automàticament les ordres addicionals que es requereixen
+quan li proporcionem una entrada senzilla. El LilyPond tracta una
+entrada com aquesta:
+
+@example
+\relative c'' @{
+ c4 a d c
+@}
+@end example
+
+@noindent
+com una abreviatura d'aquesta altra:
+
+@example
+\book @{
+ \score @{
+ \new Staff @{
+ \new Voice @{
+ \relative c'' @{
+ c4 a b c
+ @}
+ @}
+ @}
+ \layout @{ @}
+ @}
+@}
+@end example
+
+En altres paraules, si l'entrada consta d'una única expressió
+musical, el LilyPond interpreta el fitxers com si l'expressió
+musical estigués rodejada per un embolcall fet per les
+instruccions que acabem de veure.
+
+@cindex contextos implícits
+v@cindex implícits, contextos
+
+@strong{¡Advertiment!} Molts dels exemples que apareixen a la
+documentació del LilyPond ometen les instruccions @code{\new
+Staff} i @code{\new Voice}, deixant que es creïn de forma
+implícita. Això funciona bé per a exemples senzills, però per a
+exemples més complicats, especialment quan s'usen instruccions
+addicionals, la creació implícita dels contextos poden donar lloc
+a resultats inesperats, fins i tot en ocasions crear pentagrames
+no desitjats. La forma de crear contextos de forma explícita
+s'explica a @ref{Contextos i gravadors}.
+
+@warning{Quan s'escriuen més d'unes poques línies de música, es
+recomana crear sempre els pentagrames i les veus de forma
+explícita.}
+
+En tot cas, per ara anem a tornar al primer exemple per examinar
+l'ordre @code{\score}, deixant les altres en la seva forma
+predeterminada.
+
+Un bloc @code{\score} sempre ha de contenir una expressió musical
+única, que ha d'aparèixer immediatament després de la instrucció
+@code{\score}. Recordeu que una expressió musical pot ser
+qualsevol cosa, des d'una sola nota fina una enorme expressió
+composta com ara
+
+@example
+@{
+ \new StaffGroup <<
+ @var{ @dots{} inseriu aquí la partitura completa d'una òpera
+ de Wagner @dots{} }
+ >>
+@}
+@end example
+
+@noindent
+A causa que tot es troba dins de @code{@{ @dots{} @}}, compta com
+una expressió musical.
+
+Com hem vist anteriorment, el bloc @code{\score} pot contenir
+altres coses, com ara
+
+@example
+\score @{
+ @{ c'4 a b c' @}
+ \header @{ @}
+ \layout @{ @}
+ \midi @{ @}
+@}
+@end example
+
+@funindex \header
+@funindex header
+@funindex \layout
+@funindex layout
+@funindex \midi
+@funindex midi
+@cindex midi
+@cindex capçalera
+@cindex disposició
+
+@noindent
+Observeu que aquestes tres instruccions (@code{\header},
+@code{\layout} i @code{\midi}) són especials: a diferència de la
+resta de les instruccions que comencen amb una barra invertida
+(@code{\}), @emph{no} són expressions musicals i no formen part de
+cap expressió musical. Per tant, es poden posar dins d'un bloc
+@code{\score} o a fora d'ell. De fet, aquestes instruccions se
+situen en general fora del bloc @code{\score} (per exemple,
+@code{\header} se sol col·locar abans de la instrucció
+@code{\score}, com mostra l'exemple que apareix al principi de la
+secció.)
+
+Dues instruccions més que no hem vist són @code{\layout @{ @}}
+i @code{\midi @{ @}}. Si apareixen tal i com es mostren aquí, fan
+que el LilyPond produeixi una sortida impresa i una sortida MIDI,
+respectivament. Es descriuen amb tot detall al manual de
+Referència de la notació, a @ruser{Disposició de la partitura} i a
+@ruser{Creació de fitxers MIDI}.
+
+@cindex partitures, diverses
+@cindex book, bloc implícit
+@cindex implícit, bloc book
+@funindex \book
+@funindex book
+
+Podem escriure diversos blocs @code{\score}. Cada un d'ells rebrà
+el mateix tractament que una partitura independent, però es
+combinaran tots junts a un fitxer de sortida únic. No fa falta
+cap instrucció @code{\book}, es crearà un implícitament. No
+obstant, si voleu fitxers de sortida separats a partir d'un únic
+fitxer @file{.ly}, aleshores cal utilitzar l'ordre
+@code{\book} per separar les diferents seccions: cada bloc
+@code{\book} produeix un fitxer de sortida diferent.
+
+En resum:
+
+Cada bloc @code{\book} crea un fitxer de sortida diferent (per
+exemple, un fitxer PDF). Si no hem escrit un de forma explícita,
+el LilyPond envolta tot el nostre codi d'entrada dins d'un bloc
+@code{\book} de forma implícita.
+
+Cada bloc @code{\score} és un tros de música separat dins d'un
+bloc @code{\book}.
+
+@cindex layout, efecte de la situació del bloc
+
+Cada bloc @code{\layout} afecta el bloc @code{\score} o
+@code{\book} dins del qual apareix (és a dir, un bloc
+@code{\layout} dins d'un bloc @code{\score}) afecta solament a
+aquest bloc @code{\score}, però un bloc @code{\layout} fora d'un
+bloc @code{\score} (que per això està dins d'un bloc
+@code{\book}, ja sigui explícit o implícitament) afecta als blocs
+@code{\score} que estan dins d'aquest @code{\book}.
+
+Per veure més detalls, consulteu @ruser{Diverses partitures a un
+llibre}.
+
+@cindex variables
+
+Una altra magnifica drecera és la possibilitat de definir
+variables com es mostra a @ref{Organitzar les peces mitjançant
+variables}. Totes les plantilles fan servir el següent:
+
+@example
+melodia = \relative c' @{
+ c4 a b c
+@}
+
+\score @{
+ \melodia
+@}
+@end example
+
+Quan el LilyPond examina aquest fitxer, agafa el valor de
+@code{melodia} (tot el que hi ha després del signe igual) i
+l'insereix a tot arreu que veu @code{\melodia}. No es requereix
+una cura especial amb el nom (pot ser @code{melodia},
+@code{global}, @code{CompasArmadura}, @code{madretadelpiano} o
+@code{fulanet} o qualsevol altre). Recordeu que pot ser gairebé
+qualsevol nom que se us acudeixi, sempre i quan contingui sols
+caràcters alfabètics i sigui diferent a qualsevol dels noms
+d'instrucció del LilyPond. Per veure més detalls, consulteu
+@ref{Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions}. Les
+limitacions exactes que afecten els noms de variable es detallen a
+@ruser{Estructura del fitxer}.
+
+
+@seealso
+Per veure una definició completa del format del codi d'entrada,
+consulteu @ruser{Estructura del fitxer}.
+
+@node La partitura és una (única) expressió musical composta
+@subsection La partitura és una (única) expressió musical composta
+@translationof Score is a (single) compound musical expression
+
+@cindex score
+@cindex partitura
+@cindex contingut del bloc score
+@cindex score, contingut del bloc
+@cindex composta, expressió musical
+@cindex musical, expressió, composta
+@cindex expressió musical composta
+@funindex \score
+@funindex score
+
+En la secció anterior, @ref{Introducció a l'estructura dels
+fitxers del LilyPond}, hem pogut veure l'organització general dels
+fitxers d'entrada del LilyPond. Però sembla que ens hem salta la
+part més important: com esbrinem què escriure després de
+@code{\score}?
+
+No ens hem salta res de res. El gran misteri és, senzillament,
+que no hi ha @emph{cap} misteri. La línia següent ho explica tot:
+
+@quotation
+@emph{Un bloc @code{\score} ha de començar amb una expressió
+musical composta.}
+@end quotation
+
+@noindent
+Per comprendre el que s'entén per expressió musical i expressió
+musical composta, potser trobeu útil fer un repàs al tutorial,
+@ref{Explicació de les expressions musicals}. En aquesta secció
+vam veure com elaborar grans expressions musicals a partir de
+petites peces (començàvem amb notes, després acords, etc.). Ara
+partirem d'una gran expressió musical i recorrerem el camí invers
+cap avall. Per simplicitat, farem sols un cantant i un piano.
+No necessitem un @code{StaffGroup} (que simplement agrupa un cert
+nombre de pautes amb un claudàtor a l'esquerra) per a aquest
+conjunt, i aleshores el retirem. Tot i així, @emph{sí} necessitem
+pentagrames per a un cantant i un piano.
+
+@example
+\score @{
+ <<
+ \new Staff = "cantant" <<
+ >>
+ \new PianoStaff = "piano" <<
+ >>
+ >>
+ \layout @{ @}
+@}
+@end example
+
+Aquí hem assignat noms als pentagrames: @qq{cantant} i
+@qq{piano}. Això no és essencial en aquest moment, però és un
+hàbit que resulta útil cultivar de manera que podem saber d'una
+ullada per a què és cada pentagrama.
+
+Recordeu que utilitzem @code{<< @dots{} >>} en comptes de @code{ @dots{} @}}
+per presentar la música simultània. Això fa que les parts vocals
+i del piano apareguin una sobre l'altra a la partitura. La
+construcció @code{<< @dots{} >>} no seria necessària per al
+pentagrama del cantant a l'exemple de dalt si conté solament una
+expressió musical seqüencial, però es necessitarien els @code{<<
+@dots{} >>} en comptes de les claus si la música d'aquest
+pentagrama anés a contenir dues o més expressions simultànies, per
+exemple dues veus simultànies, o una veu amb lletra. Tindrem una
+veu amb lletra, per la qual cosa es requereixen els angles
+dobles. Després afegirem quelcom de música real; per ara
+limitem-nos a posar unes quantes notes i text de farciment. Si
+heu oblidat com afegir la lletra, podeu rellegir la secció
+@code{\addlyrics} de @ref{Elaborar cançons senzilles}.
+
+@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
+\score {
+ <<
+ \new Staff = "singer" <<
+ \new Voice = "vocal" { c'1 }
+ \addlyrics { And }
+ >>
+ \new PianoStaff = "piano" <<
+ \new Staff = "upper" { c'1 }
+ \new Staff = "lower" { c'1 }
+ >>
+ >>
+ \layout { }
+}
+@end lilypond
+
+Ara tenim molts més detalls. Tenim la pauta del cantant: conté
+una @code{Voice} o veu (al LilyPond, aquest terme fa referència a
+un conjunt de notes, no necessàriament notes vocals -- per
+exemple, un violí generalment toca una veu --) i el text de la
+cançó. També tenim una pauta de piano: conté un pentagrama
+superior (mà dreta) i un pentagrama inferior (mà esquerra), tot i
+que el pentagrama inferior encara no té la clau de Fa.
+
+En aquest moment podríem començar a ficar les notes. Dins dels
+claudàtors que segueixen a @code{\new Voice = "vocal"}, podríem
+començar escrivint
+
+@example
+\relative c'' @{
+ r4 d8\noBeam g, c4 r
+@}
+@end example
+
+Però si ho féssim, la secció @code{\score} es faria força llarga i
+seria més difícil comprendre el que passa. En comptes d'això
+utilitzarem identificadors o variables. Recordareu que les vam
+veure per primer cop a la secció anterior.
+
+Per assegurar-nos que el contingut de la variable @code{text}
+s'interpreta com a lletra, el precedim amb @code{\lyricmode}.
+Igual que @code{\addlyrics}, això activa el mode d'entrada de
+lletra. Sense això, el LilyPond intentaria interpretar el
+contingut com a notes, cosa que generaria errors (Hi ha d'altres
+modes, vegeu @ruser{Modes d'entrada}).
+
+Així doncs, tot escrivint algunes notes, i una clau de Fa per a la
+mà esquerra, ara tenim un fragment musical de debò:
+
+@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
+melody = \relative c'' { r4 d8\noBeam g, c4 r }
+text = \lyricmode { And God said, }
+upper = \relative c'' { <g d g,>2~ <g d g,> }
+lower = \relative c { b2 e }
+
+\score {
+ <<
+ \new Staff = "singer" <<
+ \new Voice = "vocal" { \melody }
+ \addlyrics { \text }
+ >>
+ \new PianoStaff = "piano" <<
+ \new Staff = "upper" { \upper }
+ \new Staff = "lower" {
+ \clef "bass"
+ \lower
+ }
+ >>
+ >>
+ \layout { }
+}
+@end lilypond
+
+Quan escriviu una secció @code{\score} o quan l'esteu llegint,
+feu-lo a poc a poc i amb cura. Comenceu pel nivell exterior i
+després treballeu sobre cadascú dels nivells interiors. També és
+d'una gran ajuda ser molt estricte amb els marges (assegureu-vos
+que al seu editor de text cada element del mateix nivell comença a
+la mateixa posició horitzontal).
+
+@seealso
+Referència de la notació:
+@ruser{Estructura d'una partitura}.
+
+
+@node Niuat d'expressions musicals
+@subsection Niuat d'expressions musicals
+@translationof Nesting music expressions
+
+@cindex pentagrames temporals
+@cindex temporals, pentagrames
+@cindex ossias
+
+No és essencial declarar tots els pentagrames al començament; es
+poden crear temporalment en qualsevol moment. Això és d'especial
+utilitat per crear seccions d'ossia (vegeu @rglos{ossia}). A
+continuació presentem un exemple senzill que mostra com introduir
+temporalment un pentagrama nou mentre dura un fragment de tres
+notes:
+
+@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
+\new Staff {
+ \relative g' {
+ r4 g8 g c4 c8 d |
+ e4 r8
+ <<
+ { f8 c c }
+ \new Staff {
+ f8 f c
+ }
+ >>
+ r4 |
+ }
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+Noteu que la mida de la clau és igual a la que s'imprimeix en un
+canvi de clau (lleugerament més petita que la clau al principi
+d'una línia). Això és normal per a qualsevol clau que
+s'imprimeixi a la meitat d'una línia.
+
+@cindex pentagrama, posicionat del
+
+La secció ossia es pot col·locar a sobre del pentagrama de la
+manera següent:
+
+@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
+\new Staff = "main" {
+ \relative g' {
+ r4 g8 g c4 c8 d |
+ e4 r8
+ <<
+ { f8 c c }
+ \new Staff \with {
+ alignAboveContext = #"main"
+ } { f8 f c }
+ >>
+ r4 |
+ }
+}
+@end lilypond
+
+Aquest exemple utilitza @code{\with}, que s'explica en tot detall
+més endavant. És un mitjà per modificar el comportament
+predeterminat d'un sol pentagrama. En aquest exemple, diu que el
+pentagrama nou s'ha de col·locar per sobre del pentagrama anomenat
+@qq{main} en comptes de la posició predeterminada que seria per sota.
+
+@seealso
+Els fragments d'ossia s'escriuen sovint sense clau i sense
+indicació de compàs, i generalment amb una lletra més petita. Per
+fer això caldrien més ordres que encara no s'han vist. Vegeu
+@ref{Mida dels objectes} i @ruser{Pentagrames d'Ossia}.
+
+@node Quant a la no niuabilitat de claus i lligadures
+@subsection Quant a la no niuabilitat de claus i lligadures
+@translationof On the un-nestedness of brackets and ties
+
+@cindex claudàtors i parèntesis, niuat de
+@cindex claudàtors i parèntesis, tipus de
+@cindex claudàtors i parèntesis, tancar en front a marcar
+
+A l'escriptura del fitxer d'entrada del LilyPond hem pogut veure
+alguns tipus de parèntesis, claudàtors i angles de diversos
+tipus. Obeeixen a diverses regles que el principi poden semblar
+confuses. Abans d'explicar aquestes regles, fem un repàs a les
+diverses classes de claudàtors, claus i parèntesis.
+
+@c attempt to force this onto a new page
+@need 50
+@multitable @columnfractions .3 .7
+@headitem Tipus de parèntesis
+ @tab Funció
+@item @code{@{ @dots{} @}}
+ @tab Tanca un fragment seqüencial de música
+@item @code{< @dots{} >}
+ @tab Tanca les notes d'un acord
+@item @code{<< @dots{} >>}
+ @tab Tanca expressions musicals simultànies
+@item @code{( @dots{} )}
+ @tab Marca el començament i el final d'una lligadura d'expressió
+@item @code{\( @dots{} \)}
+ @tab Marca el començament d'una lligadura de frasseig
+@item @code{[ @dots{} ]}
+ @tab Marca el començament i el final d'un barrat manual
+@end multitable
+
+A les anteriors hem d'afegir d'altres construccions que generen
+línies entre o a través de ls notes: les lligadures d'unió
+(marcades amb un accent corb, @code{~}), els grups especials que
+s'escriuen amb @code{\tuplet x/y @{ @dots{} @}}, i les notes
+d'adorn, que s'escriuen amb @code{\grace @{ @dots{} @}}.
+
+Fora del LilyPond, l'ús convencional dels parèntesis i d'altres
+claudàtors requereix que els diversos tipus es trobin niuats
+correctament, com a: @code{<< [ @{ ( @dots{} ) @} ] >>}, de manera
+que els parèntesis que es tanquen han de trobar-se a l'ordre
+exactament oposat als dels parèntesis que s'obren. Això
+@strong{és} un requisit per als tres tipus de parèntesis que es
+descriuen mitjançant la paraula @q{Tanca} a la taula anterior:
+s'han de niuar correctament. Tanmateix, la resta de claus i
+claudàtors, que estan descrits per la paraula @q{Marca} a la
+mateixa taula anterior, @strong{no} han de niuar-se estrictament
+per cap raó amb cap dels altres parèntesis. De fet, aquests
+parèntesis no són parèntesis en el sentit que tanquen quelcom:
+simplement són marcadors que indiquen on comença o finalitza
+quelcom.
+
+Així doncs, per exemple, una lligadura de fraseig pot començar
+abans d'una barra inserida manualment, i acabar abans que acabi
+la barra (una cosa que potser no sigui molt musical, però és
+possible):
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
+g8\( a b[ c b\) a] g4
+@end lilypond
+
+En general, els diversos tipus de claudàtors, i els que es fan
+servir per grups especials, lligadures d'unió i notes d'adorn, es
+poden barrejar amb total llibertat. Aquest exemple mostra una
+barra que s'estén cap a l'interior d'un grup de valoració especial
+(línia 1), una lligadura d'expressió que es perllonga cap a
+l'interior d'un grup especial, una lligadura d'unió que travessa
+dos grups especials, i una lligadura de fraseig que surt de
+l'interior d'un grup especial (línies 3 i 4).
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
+r16[ g \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
+g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
+g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
+\tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
+@end lilypond
+
+
+@node Les veus que contenen música
+@section Les veus que contenen música
+@translationof Voices contain music
+
+Igual que els cantants, al LilyPond li calen veus per cantar. En
+realitat, la música per a qualsevol instrument d'una partitura
+està sempre continguda dins d'una veu --el concepte del LilyPond
+més fonamental de tots--.
+
+@menu
+* Escolto veus::
+* Veus explícites::
+* Veus i música vocal::
+@end menu
+
+@node Escolto veus
+@subsection Escolto veus
+@translationof I'm hearing Voices
+
+@cindex polifonia
+@cindex capes
+@cindex diverses veus
+@cindex veus, diverses
+@cindex Voice (veu), context de
+@cindex context Voice (de veu)
+@cindex simultània, música
+@cindex concorrent, música
+@cindex veus en front a acords
+@cindex acords en front a veus
+
+De les capes més fondes d'una partitura del LilyPond, les més
+baixes i més fonamental reben el nom de @q{Voice contexts}
+(«contextos de veu») o, abreujadament, @q{Voices} («veus»). Les
+veus s'anomenen a vegades @q{layers} («capes») a d'altres
+programes d'edició de partitures.
+
+De fet, una capa o context de veu és l'única que pot contenir
+música. Si un context de veu no es declara explícitament, es crea
+un de forma automàtica, com vam veure al principi d'aquest capítol.
+Certs instruments com l'oboè sols poden tocar una nota cada
+cop. La música escrita per a aquests instruments sols requereix
+una veu. Els instruments que poden tocar més d'una nota a la
+vegada, com el piano, amb freqüència necessitaran diverses veus
+per codificar les diverses notes i ritmes concurrents que són
+capaces de tocar.
+
+Una sola veu pot contenir moltes notes dins d'un acord, per
+suposat; aleshores, quan, exactament, es necessiten diverses veus?
+En primer lloc observeu aquest exemple de quatre acords:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
+\key g \major
+<d g>4 <d fis> <d a'> <d g>
+@end lilypond
+
+Això es pot expressar utilitzant sols símbols d'acord amb angles
+simples, @code{< @dots{} >}, i per això tan sols es necessita una
+veu. Però suposeu que el Fa sostingut fos realment una corxera
+seguida d'un Sol corxera, una nota de pas que condueix al La. Ara
+tenim duen notes que comencen el mateix moment però tenen
+diferents duracions: la negra Re, i la corxera Fa sostingut. Com
+es codifica això? No es poden escriure amb un acord perquè totes
+les notes d'un acord han de tenir la mateixa duració. I no es
+poden escriure com dues notes en seqüència perquè han de començar
+al mateix moment. Aquí és on necessiten dues veus.
+
+Vegem com es fa això dins de la sintaxi d'entrada del LilyPond.
+
+@funindex << \\ >>
+@funindex \\
+
+La forma més fàcil d'introduir fragments amb més d'una veu a un
+sol pentagrama és escriure cada veu com una seqüència (amb
+@code{@{ @dots{} @}}), i combinar-les simultàniament amb angles
+dobles, @code{<< @dots{} >>}. Els fragments també s'han de
+separar mitjançant una doble barra invertida, @code{\\}, per
+situar-los a veus separades.
+Sense això, les notes anirien a una sola veu, el que normalment
+produeix errors. Aquesta tècnica s'adapta especialment bé a peces
+de música que són majorment homofòniques però ocasionalment tenen
+seccions curtes de polifonia.
+
+Heus ací com dividim els acords anteriors en dues veus i afegim la
+nota de pas i la lligadura:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
+\key g \major
+% Veu "1" Veu "2"
+<< { g4 fis8( g) a4 g } \\ { d4 d d d } >>
+@end lilypond
+
+Observe com les pliques de la segona veu ara es dirigeixen cap
+avall.
+
+A continuació vegem un altre exemple senzill:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
+\key d \minor
+% Veu "1" Veu "2"
+<< { r4 g g4. a8 } \\ { d,2 d4 g } >> |
+<< { bes4 bes c bes } \\ { g4 g g8( a) g4 } >> |
+<< { a2. r4 } \\ { fis2. s4 } >> |
+@end lilypond
+
+No és necessari usar una construcció @code{<< \\ >>} diferent per
+a cada compàs. Per a música que tingui unes poques notes a cada
+compàs, aquesta disposició podria facilitar la llegibilitat del
+codi, però si hi ha moltes notes a cada compàs podria ser millor
+dividir-lo en dues veus separades de la següent manera:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
+\key d \minor
+<< {
+ % Veu "1"
+ r4 g g4. a8 |
+ bes4 bes c bes |
+ a2. r4 |
+} \\ {
+ % Veu "2"
+ d,2 d4 g |
+ g4 g g8( a) g4 |
+ fis2. s4 |
+} >>
+@end lilypond
+
+@cindex veus, nomenament de
+@cindex veus que creuen claudàtors
+@cindex lligadures que creuen claudàtors
+
+Aquest exemple té sols dues veus, però la mateixa construcció es
+pot usar per codificar tres o més veus mitjançant l'addició de més
+separadors de barra invertida.
+
+Els contextos de veu porten els noms de @code{"1"}, @code{"2"},
+etc. Els primers contextos estableixen les veus @emph{externes},
+la veu aguda del context @code{"1"} i la veu greu del context
+@code{"2"}. Les veus interiors van als contextos @code{"3"} i
+@code{"4"}. A cada un d'aquests contextos, la direcció vertical
+de les lligadures, pliques, matisos dinàmics, etc., s'ajusta de
+forma correcta.
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+\new Staff \relative c' {
+ % Veu principal
+ c16 d e f
+ % Veu "1" Veu "2" Veu "3"
+ << { g4 f e } \\ { r8 e4 d c8~ } >> |
+ << { d2 e } \\ { c8 b16 a b8 g~ 2 } \\ { s4 b c2 } >> |
+}
+@end lilypond
+
+Totes aquestes veus estan separades de la veu principal que conté
+les notes just per fora de la construcció @code{<< @dots{} >>}.
+Anomenarem això la @emph{construcció simultània}. Les lligadures
+(de prolongació i d'expressió) solament poden connectar notes
+que estiguin dins de la mateixa veu, en conseqüència les
+lligadures no poden entrar o sortir d'una construcció
+simultània. A la inversa, les veus paral·leles de construccions
+simultànies diferents sobre el mateix pentagrama són la mateixa
+veu. Hi ha altres propietats relatives a les veus que també
+impliquen construccions simultànies. A continuació veiem el mateix
+exemple, amb colors i caps diferents per a cada veu. Observeu que
+els canvis a una veu no afecten a d'altres veus, però persisteixen
+més tard dins de la mateixa veu. Observeu també que les notes
+lligades es poden dividir entre les mateixes veus de dues
+construccions, com s'indica aquí a la veu de triangles blaus.
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+\new Staff \relative c' {
+ % Veu principal
+ c16 d e f
+ << % Bar 1
+ {
+ \voiceOneStyle
+ g4 f e
+ }
+ \\
+ {
+ \voiceTwoStyle
+ r8 e4 d c8~
+ }
+ >> |
+ << % Bar 2
+ % Continua la Veu 1
+ { d2 e }
+ \\
+ % Continua la Veu 2
+ { c8 b16 a b8 g~ 2 }
+ \\
+ {
+ \voiceThreeStyle
+ s4 b c2
+ }
+ >> |
+}
+@end lilypond
+
+@funindex \voiceOneStyle
+@funindex \voiceTwoStyle
+@funindex \voiceThreeStyle
+@funindex \voiceFourStyle
+@funindex \voiceNeutralStyle
+
+Les instruccions @code{\voiceXXXStyle} estan pensades
+principalment per usar-les en documents educatius com el que
+presentem aquí. Modifiquen el color del cap, la plica i les
+barres, i l'estil del cap, de manera que les veus es poden
+distingir fàcilment. La veu u està establerta a rombes vermells,
+la veu dos a triangles blaus, la veu tres a cercles verdes amb
+aspes, i la veu quatre (que no es fa servir aquí) a aspes color
+magenta. @code{\voiceNeutralStyle} (que tampoc no es fa servir
+aquí) retorna tot a l'estil predeterminat. Veurem més endavant
+com l'usuari pot crear instruccions com aquestes. Vegeu
+@ref{Visibilitat i color dels objectes} i
+@ref{Ús de variables per als ajustos de disposició}.
+
+@cindex polifonia i mode relatiu
+@cindex relatiu, mode, polifonia i
+
+La polifonia no canvia la relació de les notes dins d'un bloc
+@code{\relative}. L'alçada de cada nota encara es calcula amb
+relació a la nota que la precedeix immediatament, o a la primera
+nota de l'acord precedent. Així, en
+
+@example
+\relative c' @{ notaA << < notaB notaC > \\ notaD >> notaE @}
+@end example
+
+@noindent
+@code{notaB} és relativa a @code{notaA} @*
+@code{notaC} és relativa a @code{notaB}, no a @code{notaA}; @*
+@code{notaD} és relativa a @code{notaB}, no a @code{notaA} ni a
+@code{notaC}; @*
+@code{notaE} és relativa a @code{notaD}, no a @code{notaA}.
+
+Una forma alternativa, que podria ser més clara si les notes a les
+veus estan molt separades, és col·locar una instrucció
+@code{\relative} al principi de cada veu:
+
+@example
+\relative c' @{ notaA @dots{} @}
+<<
+ \relative c'' @{ < notaB notaC > @dots{} @}
+\\
+ \relative g' @{ notaD @dots{} @}
+>>
+\relative c' @{ notaE @dots{} @}
+@end example
+
+Finalment, analitzem les veus en una peça de música més
+complexa. Heus aquí les notes dels dos primers compassos del segon
+dels Dos Nocturns de Chopin, Op 32. Aquest exemple s'utilitzarà
+en fases posteriors dins del present capítol i el següent, per
+il·lustrar diverses tècniques per produir notació, i per tant us
+demanem que ignoreu per ara qualsevol cosa al codi subjacent que
+li sembli misteriós i tan sols es concentri a la música i les veus
+(totes les complicacions s'explicaran a seccions posteriors).
+
+@c The following should appear as music without code
+@lilypond[quote,ragged-right]
+\new Staff \relative c'' {
+ \key aes \major
+ << % Veu u
+ { c2 aes4. bes8 }
+ \\ % Voice two
+ {
+ % Ignoreu aquestes expressions per ara, s'explicaran al Cap. 4
+ \once \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
+ <ees, c>2
+ \once \override NoteColumn.force-hshift = #0.5
+ des2
+ }
+ \\ % Sense veu tres
+ \\ % Veu quatre
+ {
+ \override NoteColumn.force-hshift = #0
+ aes'2 f4 fes
+ }
+ >> |
+ <c ees aes c>1 |
+}
+@end lilypond
+
+Amb freqüència, la direcció de les pliques s'utilitza per indicar
+la continuïtat de dues línies melòdiques simultànies. En aquest
+cas, totes les pliques de les notes agudes es dirigeixen cap amunt
+i les de la notes greus cap avall. Aquesta és la primera
+indicació que es requereix més d'una veu.
+
+Però la necessitat real de diverses veus apareix quan hi ha notes
+que comencen al mateix temps però tenen duracions
+diferents. Observeu les notes que comencen a la tercera part del
+primer compàs. El La bemoll és una negra amb puntet, el Fa és una
+negra i el Re bemoll és una blanca. Aquestes notes no es poden
+escriure com un acord perquè totes les notes d'un acord han de
+tenir la mateixa duració. Tampoc es poden escriure com notes
+seqüencials, ja que han de començar al mateix temps. Aquesta
+secció del compas requereix tres veus, i la pràctica comuna seria
+escriure tot el compàs com tres veus com es mostra a sota, on hem
+usat diferents caps i colors per a la tres veus. Un cop més, el
+codi que hi ha a aquest exemple s'explicarà més tard, així que
+ignoreu tot el que no entengueu.
+
+@c The following should appear as music without code
+@c The three voice styles should be defined in -init
+@lilypond[quote,ragged-right]
+\new Staff \relative c'' {
+ \key aes \major
+ <<
+ { % Veu u
+ \voiceOneStyle
+ c2 aes4. bes8
+ }
+ \\ % Veu dos
+ { \voiceTwoStyle
+ % Ignoreu això per ara - s'explicarà al Cap 4
+ \once \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
+ <ees, c>2
+ \once \override NoteColumn.force-hshift = #0.5
+ des2
+ }
+ \\ % No hi ha veu tres (volem les pliques cap avall)
+ \\ % Veu quatre
+ { \voiceThreeStyle
+ \override NoteColumn.force-hshift = #0
+ aes'2 f4 fes
+ }
+ >> |
+ <c ees aes c>1 |
+}
+@end lilypond
+
+Intentarem codificar aquesta música partint de zero. Com veurem,
+això s'enfronta a certes dificultats. Començarem tal com hem
+après, usant la construcció @code{<< \\ >>} per introduir la
+música del primer compàs a tres veus:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\new Staff \relative c'' {
+ \key aes \major
+ <<
+ { c2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
+ >> |
+ <c ees aes c>1 |
+}
+@end lilypond
+
+@cindex plica avall
+@cindex veus i direcció de ls pliques
+@cindex pliques, veus i direcció de les
+@cindex plica amunt
+
+Les direccions de les pliques s'assignen automàticament de forma
+que les veus de numeració imparell reben les pliques cap amunt i les
+de numeració parell cap avall. Les pliques de les veus 1 i 2
+són correctes, però les pliques de la veu 3 haurien d'anar cap
+avall en aquest fragment en particular. Podem corregir això
+simplement oblidant-nos de la veu tres i situant la música a la
+veu quatre. Això es fa escrivint un altre parell de barres
+invertides (@code{\\}).
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\new Staff \relative c'' {
+ \key aes \major
+ << % Veu u
+ { c2 aes4. bes8 }
+ \\ % Veu dos
+ { <ees, c>2 des }
+ \\ % Omet Veu tres
+ \\ % Veu quatre
+ { aes'2 f4 fes }
+ >> |
+ <c ees aes c>1 |
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+Veiem que això arregla la direcció de la plica, però la
+col·locació horitzontal de les notes no és la desitjada. El
+LilyPond desplaça les notes interiors quan elles o les seves
+pliques d'una altra manera col·lisionarien amb les veus exteriors,
+però això no és el més adequat per a música de piano. En altres
+situacions, els desplaçaments que el LilyPond aplica poden no
+eliminar les col·lisions. El LilyPond aporta diverses formes
+d'ajustar la col·locació horitzontal de les notes. Encara no
+estem preparats per veure com es corregeix això, per la qual cosa
+deixarem el problema per a una secció posterior (vegeu la
+propietat @code{force-hshift} a
+@ref{Arreglar notació amb superposicions}).
+
+@warning{No es poden crear lletres ni objectes d'extensió
+(com ara lligadures, reguladors, etc.) @q{entre} veus diferents.}
+
+@seealso
+Referència de la notació:
+@ruser{Diverses veus}.
+
+
+@node Veus explícites
+@subsection Veus explícites
+@translationof Explicitly instantiating voices
+
+
+@funindex \voiceOne
+@funindex voiceOne
+@funindex \voiceTwo
+@funindex voiceTwo
+@funindex \voiceThree
+@funindex voiceThree
+@funindex \voiceFour
+@funindex voiceFour
+@funindex \oneVoice
+@funindex oneVoice
+@funindex \new Voice
+@cindex contextos de veu, creació de
+
+Els contextos de veu també es poden crear manualment dins d'un
+bloc @code{<< >>} per crear música polifònica, utilitzant
+@code{\voiceOne} @dots{} @code{\voiceFour} per indicar les
+direccions requerides de pliques, lligadures, etc. A partitures
+més llargues, aquest mètode és més clar perquè permet que les veus
+estiguin separades i rebin noms més descriptius.
+
+Concretament, la construcció @code{<< \\ >>} que usem a la secció
+prèvia:
+
+@example
+\new Staff @{
+ \relative c' @{
+ << @{ e4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
+ @}
+@}
+@end example
+
+@noindent
+equival a
+
+@example
+\new Staff <<
+ \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative c' @{ e4 f g a @} @}
+ \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative c' @{ c4 d e f @} @}
+>>
+@end example
+
+Els dos exemples anteriors produeixen:
+
+@c The following example should not display the code
+@lilypond[ragged-right,quote]
+\new Staff <<
+ \new Voice = "1" { \voiceOne \relative c' { e4 f g a } }
+ \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative c' { c4 d e f } }
+>>
+@end lilypond
+
+@cindex veus, retorn a única
+@cindex retorn a veu única
+
+Les instruccions @code{\voiceXXX} estableixen la direcció de les
+pliques, lligadures d'expressió, lligadures de prolongació,
+articulacions, anotacions de text, puntets i digitacions.
+@code{\voiceOne} i @code{\voiceThree} fan que aquests objectes
+apuntin cap amunt, mentre que @code{\voiceTwo} i @code{\voiceFour}
+els fan apuntar cap avall. Aquestes instruccions també produeixen
+un desplaçament horitzontal per a cada veu quan és necessari per
+evitar xocs entre els caps. La instrucció @code{\oneVoice}
+retorna els ajustos de nou als valors normals per a una sola veu.
+
+Vegem a alguns exemples senzills exactament quin efecte tenen
+@code{\oneVoice}, @code{\voiceOne} i @code{voiceTwo} sobre
+l'escriptura, les lligadures d'unió i d'expressió i les
+indicacions de dinàmica:
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative c' {
+ % Comportament predeterminat o comportament després de \oneVoice
+ c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+}
+@end lilypond
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative c' {
+ \voiceOne
+ c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+ \oneVoice
+ c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+}
+@end lilypond
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\relative c' {
+ \voiceTwo
+ c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+ \oneVoice
+ c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
+}
+@end lilypond
+
+A continuació veurem tres formes diferents de composar la notació
+del mateix passatge polifònic, cada una de les quals té els seus
+avantatges segons la circumstància, utilitzant l'exemple de la
+secció anterior.
+
+Una expressió que apareix directament dins de @code{<< >>} pertany
+a la veu principal (però, observeu, @strong{no} dins d'una
+construcció @code{<< \\ >>}). Això és útil quan apareixen veus
+noves mentre la veu principal està sonant. A continuació podem
+veure una realització més correcte de l'exemple de la secció
+anterior. Les notes vermelles en forma de rombe mostren que la
+melodia principal està ara dins d'un context d'una sola veu, fent
+que es pugui traçar una lligadura per sobre d'elles.
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\new Staff \relative c' {
+ \voiceOneStyle
+ % Aquesta secció és homofònica
+ c16^( d e f
+ % Comença una secció simultània de tres veus
+ <<
+ % Continua la veu principal en paral·lel
+ { g4 f e | d2 e) | }
+ % Inicia la segona veu
+ \new Voice {
+ % Estableix les pliques, etc., cap avall
+ \voiceTwo
+ r8 e4 d c8~ | 8 b16 a b8 g~ 2 |
+ }
+ % Inicia la tercera veu
+ \new Voice {
+ % Set stems, etc, up
+ \voiceThree
+ s2. | s4 b c2 |
+ }
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+@cindex aniuat d'expressions musicals
+@cindex aniuat de construccions simultànies
+@cindex aniuat de veus
+@cindex veus temporals
+@cindex veus, aniuat de
+
+Les construccions polifòniques niuades més profundament són
+possibles, i si hi ha una veu que apareix sols breument podria
+haver-hi una forma més natural d'escriure la música.
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\new Staff \relative c' {
+ c16^( d e f
+ <<
+ { g4 f e | d2 e) | }
+ \new Voice {
+ \voiceTwo
+ r8 e4 d c8~ |
+ <<
+ { c8 b16 a b8 g~ 2 | }
+ \new Voice {
+ \voiceThree
+ s4 b c2 |
+ }
+ >>
+ }
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+@cindex espaiadores, notes
+
+Aquest mètode de niuar veus noves breument és útil quan sols hi ha
+seccions polifòniques petites, però quan tot el pentagrama és molt
+polifònic podria ser més clar usar sempre diverses veus, usant
+notes espaiadores per passar per sobre de les seccions on una veu
+està en silenci, com per exemple:
+
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\new Staff \relative c' <<
+ % Inicia la primera veu
+ \new Voice {
+ \voiceOne
+ c16^( d e f g4 f e | d2 e) |
+ }
+ % Inicia la segona veu
+ \new Voice {
+ % Estableix les pliques, etc., cap avall
+ \voiceTwo
+ s4 r8 e4 d c8~ | 8 b16 a b8 g~ 2 |
+ }
+ % Inicia la tercera veu
+ \new Voice {
+ % Estableix les pliques, etc., cap amunt
+ \voiceThree
+ s1 | s4 b c2 |
+ }
+>>
+@end lilypond
+
+@subsubheading Columnes de notes
+
+@cindex columna de notes
+@cindex col·lisions de notes
+@cindex notes, col·lisions de
+@cindex desplaçament, instruccions de
+@funindex \shiftOff
+@funindex shiftOff
+@funindex \shiftOn
+@funindex shiftOn
+@funindex \shiftOnn
+@funindex shiftOnn
+@funindex \shiftOnnn
+@funindex shiftOnnn
+
+Les notes properes a un acord, o les notes que es produeixen al
+mateix temps en diferents veus, es disposen en dos (i
+ocasionalment més) columnes per evitar el solapament dels caps.
+Reben el nom de columnes de notes. Hi ha columnes diferents per a
+cada veu, i el desplaçament especificat en curs depenent de la veu
+s'aplica a la columna de la nota si en cas contrari es produís una
+col·lisió. Això es pot veure a l'exemple anterior. Al compàs 2 el
+Do a la veu dos està desplaçat a la dreta respecte del Re de la
+veu u, i a l'últim acord el Do de la veu tres també està desplaçat
+a la dreta respecte de les altres notes.
+
+Les instruccions @code{\shiftOn}, @code{\shiftOnn},
+@code{\shiftOnnn} i @code{\shiftOff} especifiquen el grau que
+s'han de desplaçar les notes i acords de la veu si en cas contrari
+es produís una col·lisió. De forma predeterminada, les veus
+exteriors (normalment les veus u i dos) tenen com a especificació
+@code{\shiftOff}, mentre que les veus interiors (tres i quatre)
+tenen especificat @code{\shiftOn}. Quan s'aplica un desplaçament,
+les veus u i tres es desplacen cap a la dreta i les veus dos i
+quatre es desplacen cap a l'esquerra.
+
+@code{\shiftOnn} i @code{\shiftOnnn} defineixen nivells
+addicionals de desplaçament que es poden especificar temporalment
+per resoldre col·lisions en situacions complexes (vegeu
+@ref{Exemples reals de música}).
+
+Una columna de notes pot contenir sols una nota (o acord) d'una
+veu amb les pliques cap amunt i una nota (o acord) d'una veu amb
+les pliques cap avall. Si les notes de dues veus que tenen les
+pliques a la mateixa direcció se situen en la mateixa posició i
+les dues veus no tenen cap desplaçament o porten especificat el
+mateix desplaçament, es produirà el missatge d'error @qq{Xoquen
+massa columnes de notes}.
+
+@seealso
+Manual d'aprenentatge:
+@ref{Moure objectes}.
+
+Referència de la notació:
+@ruser{Diverses veus}.
+
+
+@node Veus i música vocal
+@subsection Veus i música vocal
+@translationof Voices and vocals
+
+La música vocal presenta una dificultat especial: hem de combinar
+dues expressions, és a dir, les notes i la lletra.
+
+@funindex \new Lyrics
+@funindex \lyricsto
+@funindex lyricsto
+@funindex Lyrics
+@cindex Lyrics, creació d'un context
+@cindex lletra, creació d'un context de
+@cindex lletra, enllaçar amb una veu
+
+Ja heu vist la instrucció @code{\addlyrics@{@}}, que funciona bé
+per a partitures senzilles. Tot i així, aquesta tècnica és una
+mica limitada. Per a música de complexitat més gran, hem
+d'introduir la lletra en un context @code{Lyrics} utilitzant
+@code{\new Lyrics} i enllaçar explícitament la lletra i les notes
+mitjançant @code{\lyricsto@{@}}, usant el nom assignat a la veu.
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+<<
+ \new Voice = "una" {
+ \relative c'' {
+ \autoBeamOff
+ \time 2/4
+ c4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
+ }
+ }
+ \new Lyrics \lyricsto "una" {
+ No more let | sins and | sor -- rows | grow. |
+ }
+>>
+@end lilypond
+
+Observeu que la lletra s'ha d'enllaçar a un context de
+@code{Voice}, @emph{no} a un context de @code{Staff}. Aquest és
+un cas on és necessari crear contextos de @code{Staff} i de
+@code{Voice} explícitament.
+
+@cindex lletra i barrat
+@cindex barrat i lletra
+@funindex \autoBeamOff
+@funindex autoBeamOff
+
+El barrat automàtic que el LilyPond usa de forma predeterminada
+funciona bé per a la música instrumental, però no tan bé per a
+música sense lletra, on o bé el barrat no es necessita en absolut,
+o bé s'utilitza per indicar els melismes de la lletra. A
+l'exemple anterior hem utilitzat la instrucció @code{\autoBeamOff}
+per desactivar el barrat automàtic.
+
+@funindex \new ChoirStaff
+@funindex ChoirStaff
+@funindex \lyricmode
+@funindex lyricmode
+@cindex vocal, estructura d'una partitura
+@cindex cor, sistema de
+
+Ara reutilitzarem l'exemple anterior de «Judes Macabeu» per a
+il·lustrar aquesta tècnica més flexible. Primer la reescriurem
+per que faci servir variables, de manera que la música i la lletra
+es puguin separar de l'estructura de pentagrames. També
+introduirem una clau de grup de ChoirStaff. La lletra pròpiament
+dita s'ha de introduir amb @code{\lyricmode} perquè tenir seguretat
+que s'interpreti com a lletra i no com a música.
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+global = { \key f \major \time 6/8 \partial 8 }
+
+SopOneMusic = \relative c'' {
+ c8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
+}
+SopOneLyrics = \lyricmode {
+ Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn, __
+}
+SopTwoMusic = \relative c' {
+ r8 | r4. r4 c8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
+}
+SopTwoLyrics = \lyricmode {
+ Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
+}
+
+\score {
+ \new ChoirStaff <<
+ \new Staff <<
+ \new Voice = "SopOne" {
+ \global
+ \SopOneMusic
+ }
+ \new Lyrics \lyricsto "SopOne" {
+ \SopOneLyrics
+ }
+ >>
+ \new Staff <<
+ \new Voice = "SopTwo" {
+ \global
+ \SopTwoMusic
+ }
+ \new Lyrics \lyricsto "SopTwo" {
+ \SopTwoLyrics
+ }
+ >>
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+Aquesta és l'estructura bàsica de totes les partitures vocals. Es
+poden afegir més pentagrames segons es necessiti, es poden afegir
+més veus als pentagrames i més estrofes a la lletra, i les
+variables que contenen la música es poden col·locar fàcilment en
+fitxers separats quan es facin massa llargs.
+
+@cindex himne, estructura de
+@cindex SATB, estructura de
+@cindex vocal, partitura, diverses estrofes
+@cindex diverses estrofes vocals
+@cindex estrofes, diverses, vocals
+
+A continuació podem veure un exemple final de la primera línia
+d'un himne amb quatre estrofes, per a cor SATB. En aquest cas la
+lletra de les quatre parts és la mateixa. Observeu com utilitzem
+variables per a separar la notació musical de l'estructura de
+pentagrames. Observeu també com s'utilitza una variable, per a la
+qual hem escollit el nom @q{TimeKey} («compàs i tonalitat»), per a
+que contingui diverses instruccions que s'usaran dins dels dos
+pentagrames. A d'altres exemples se li sol donar el nom de @q{global}.
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+keyTime = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
+
+SopMusic = \relative c' { c4 | e4. e8 g4 g | a4 a g }
+AltoMusic = \relative c' { c4 | c4. c8 e4 e | f4 f e }
+TenorMusic = \relative c { e4 | g4. g8 c4. b8 | a8 b c d e4 }
+BassMusic = \relative c { c4 | c4. c8 c4 c | f8 g a b c4 }
+
+VerseOne =
+ \lyricmode { E -- | ter -- nal fa -- ther, | strong to save, }
+VerseTwo =
+ \lyricmode { O | Christ, whose voice the | wa -- ters heard, }
+VerseThree =
+ \lyricmode { O | Ho -- ly Spi -- rit, | who didst brood }
+VerseFour =
+ \lyricmode { O | Tri -- ni -- ty of | love and pow'r }
+
+\score {
+ \new ChoirStaff <<
+ \new Staff <<
+ \clef "treble"
+ \new Voice = "Sop" { \voiceOne \keyTime \SopMusic }
+ \new Voice = "Alto" { \voiceTwo \AltoMusic }
+ \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseOne }
+ \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseTwo }
+ \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseThree }
+ \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseFour }
+ >>
+ \new Staff <<
+ \clef "bass"
+ \new Voice = "Tenor" { \voiceOne \keyTime \TenorMusic }
+ \new Voice = "Bass" { \voiceTwo \BassMusic }
+ >>
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+
+@seealso
+Referència de la notació:
+@ruser{Música vocal}.
+
+
+@node Contextos i gravadors
+@section Contextos i gravadors
+@translationof Contexts and engravers
+
+Els contextos i els gravadors s'han mencionat de manera informal a
+seccions anteriors; ara tan sols veurem aquests conceptes amb més
+detall, ja que són importants a l'ajust fi de la sortida del
+LilyPond.
+
+@menu
+* Explicació dels contextos::
+* Creació de contextos::
+* Explicació dels gravadors::
+* Modificar les propietats dels contextos::
+* Afegir i eliminar gravadors::
+@end menu
+
+@node Explicació dels contextos
+@subsection Explicació dels contextos
+@translationof Contexts explained
+
+@cindex contextos, explicació dels
+
+Quan s'imprimeix la música, s'han de afegir a la sortida una gran
+quantitat d'elements de notació que no apareixen explícitament al
+fitxer d'entrada. Per exemple, compareu l'entrada i la sortida
+del següent exemple:
+
+@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
+cis4 cis2. | a4 a2. |
+@end lilypond
+
+L'entrada és força greu, però a la sortida s'han afegit línies
+divisòries, les alteracions, la clau i l'armadura de la
+tonalitat. Quan el LilyPond @emph{interpreta} l'entrada, la
+informació musical s'analitza d'esquerra a dreta de la mateixa
+manera que un intèrpret llegeix la partitura. Mentre es llegeix
+el codi d'entrada, el programa recorda on estan els límits dels
+compassos, i quines alçades requereixen alteracions accidentals
+explícites. Aquesta informació s'ha de conservar a diversos
+nivells. Per exemple, una alteració accidental afecta solament a
+un pentagrama, mentre que una línia divisòria ha d'estar
+sincronitzada al llarg de tot els sistema.
+
+Dins del LilyPond, aquestes regles i petites porcions d'informació
+s'agrupen en @emph{Contexts}. Ja hem vist el context de veu,
+@code{Voice}. Altres exemples de contextos són @code{Staff}
+(Pauta o pentagrama) i @code{Score} (Partitura). Els contextos
+són jeràrquics, de forma que reflecteixen la naturalesa jeràrquica
+d'una partitura musical. Per exemple: un context de @code{Staff}
+pot contenir molts contextos de @code{Voice}, i un context de
+@code{Score} pot contenir molts contextos de @code{Staff}.
+
+@quotation
+@sourceimage{context-example,5cm,,}
+@end quotation
+
+Cada context assumeix la responsabilitat d'imposar algunes regles
+de notació, creant certs objectes de notació i mantenint les
+propietats associades. Per exemple, el context @code{Voice} pot
+introduir una alteració accidental i llavors el context
+@code{Staff} manté la regla de mostrar o suprimir l'alteració per
+a la resta del compàs.
+
+Un altre exemple el constitueix el fet que la sincronització de les
+línies divisòries es gestiona dins del context de la partitura,
+@code{Score}, de forma predeterminada. Nogensmenys, a algunes
+músiques és possible que vulguem que les línies divisòries
+estiguin sincronitzades (pensem en una partitura polimètrica en
+compassos de 4/4 i de 3/4). En aquests casos hem de modificar els
+ajustos per omissió dels contextos @code{Score} i @code{Staff}.
+
+Per a partitures molt senzilles, els contextos es creen
+implícitament i no hem de preocupar-nos per ells. Per a peces més
+grans, com per exemple qualsevol que tingui més d'un pentagrama,
+els contextos s'han de crear explícitament per assegurar-nos que
+no tindrem la quantitat exacta de pentagrames que necessitem, i
+que estan a l'ordre correcte. Per escriure peces amb notació
+especialitzada, és freqüent la modificació de contextos existents
+o fins i tot definir d'uns completament nous.
+
+A més dels contextos @code{Score,} @code{Staff} i @code{Voice}, hi
+ha contextos que se situen entre els nivells de partitura i de
+pentagrama per controlar els grups de pentagrames , com els
+contextos alternatius de pentagrama i de veu, i contextos per a la
+lletra, la percussió, diagrames de trasts, baix xifrat, etc.
+
+Els noms de tots els tipus de contextos es composen d'una o més
+paraules que comencen amb majúscula i que estan unides unes a les
+altres sense guió ni barra baixa, per exemple:
+@code{PartituraDeTranscripcióGregoriana}
+
+@seealso
+Referencia de la notació:
+@ruser{Explicació dels contextos}.
+
+
+@node Creació de contextos
+@subsection Creació de contextos
+@translationof Creating contexts
+
+@funindex \new
+@funindex new
+@cindex nous contextos
+@cindex creació de contextos
+@cindex contextos, creació de
+
+A un fitxer d'entrada, el bloc de partitura, que es presenta
+precedit per la instrucció @code{\score}, conté una sola expressió
+musical i una definició de sortida associada (o bé un bloc
+@code{\layout} o bé un bloc @code{\midi}). El context
+@code{Score} se sol deixar que es creï automàticament quan
+comença la interpretació d'aquesta expressió musical.
+
+Per a partitures que solament tenen una veu i un pentagrama, podem
+també deixar que els contextos @code{Voice} i @code{Staff} se
+creïn automàticament, però per a partitures més complexes és
+necessari crear-los a mà. La instrucció més simple que fa això és
+@code{\new}. S'anteposa a una expressió musical, per exemple
+
+@example
+\new @var{tipus} @var{expressió_musical}
+@end example
+
+@noindent
+on @var{tipus} és el nom d'un context (com @code{Staff} o
+@code{Voice}). Aquesta instrucció crea un context nou, i comença
+a interpretar la @var{expressió_musical} que està dins d'aquest
+context.
+
+@warning{No s'ha d'usar @bs{}@code{new Score} perquè el context
+@code{Score} essencial del nivell superior ja es crea
+automàticament al interpretar-se l'expressió musical que està
+dins del bloc @bs{}@code{score}. Els valors predeterminats de
+propietats de context vàlids per a tota la partitura es poden
+canviar dins del bloc @bs{}@code{layout}. Vegeu @ref{Modificar
+les propietats dels contextos}.}
+
+En les seccions anteriors heu pogut veure molts exemples pràctics
+que creaven nous contextos de @code{Staff} i de @code{Voice},
+però per a recordar-vos com s'usen aquestes instruccions en la
+pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\score { % inici de l'expressió única de música composta
+ << % inici d'una secció pentagrames simultanis
+ \time 2/4
+ \new Staff { % crea el pentagrama de la mà dreta
+ \clef "treble"
+ \key g \minor
+ \new Voice { % crea la veu per a les notes de la mà dreta
+ \relative c'' { % inici de les notes de la mà dreta
+ d4 ees16 c8. |
+ d4 ees16 c8. |
+ } % fi de les notes de la mà dreta
+ } % fi de la veu de la mà dreta
+ } % fi del pentagrama de la mà dreta
+ \new Staff << % crea el pentagrama de la mà esquerra
+ \clef "bass"
+ \key g \minor
+ \new Voice { % crea la veu de la mà esquerra
+ \voiceOne
+ \relative g { % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
+ g8 <bes d> ees, <g c> |
+ g8 <bes d> ees, <g c> |
+ } % fi de les notes de la veu u de la mà esquerra
+ } % fi de la veu u de la mà esquerra
+ \new Voice { % crea la veu dos de la mà esquerra
+ \voiceTwo
+ \relative g { % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
+ g4 ees |
+ g4 ees |
+ } % fi de les notes de la veu dos de la mà esquerra
+ } % fi de la veu dos de la mà esquerra
+ >> % fi del pentagrama de la mà esquerra
+ >> % fi de la secció de pentagrames simultanis
+} % fi de l'expressió única de música composta
+@end lilypond
+
+(Observeu com totes les instruccions que obren un bloc amb un
+claudàtor corb, @code{@{}, o amb angles dobles, @code{<<}, estan
+sagnades (tenen un marge addicional) amb dos espais addicionals,
+i el claudàtor de tancament corresponent té un marge exactament
+igual. Tot i no ser necessari, observar aquesta pràctica reduirà
+considerablement el nombre d'errors de @q{parèntesis
+descompensats}, i es recomana especialment. Permet apreciar d'una
+sola ullada l'estructura de la música, i qualsevol parèntesis
+descompensat apareixerà molt clarament. Observeu també com el
+pentagrama de la mà esquerra es crea usant dobles angles perquè
+requereix dues veus, mentre que el pentagrama de la mà dreta es
+crea amb una expressió musical única tancada entre claudàtors
+perquè sols requereix una veu.)
+
+@cindex contextos, nomenament
+@cindex anomenar contextos
+
+La instrucció @code{\new} també pot atorgar un nom identificatiu
+al context per distingir-lo d'altres contextos del mateix tipus:
+
+@example
+\new @var{tipus} = @var{identificador} @var{expressió_musical}
+@end example
+
+Observeu la distinció entre el nom del tipus de context,
+@code{Staff}, @code{Voice}, etc., i el nom identificatiu d'una
+instància en particular d'aquest tipus, que pot ser qualsevol
+seqüència de lletres inventada per l'usuari. En el nom
+identificatiu també es poden utilitzar dígits i espais, però en
+aquest cas aquest nom ha d'anar entre cometes, per exemple
+@code{\new Staff = "ElMeuPentagrama 1" @var{expressió_musical}}.
+El nom identificatiu s'utilitza per referir-nos més tard a
+aquesta instància en particular d'un context. Hem vist això a la
+secció sobre la lletra, a @ref{Veus i música vocal}.
+
+@seealso
+Referència de la notació:
+@ruser{Crear i referenciar contextos}.
+
+
+@node Explicació dels gravadors
+@subsection Explicació dels gravadors
+@translationof Engravers explained
+
+@cindex gravadors
+
+Totes i cadascuna de les marques de la sortida impresa d'una
+partitura feta amb el LilyPond està produïda per un
+@code{Engraver} (gravador). Així, tenim un gravador per imprimir
+pentagrames, un altre per imprimir els caps de les notes, un altre
+per a les pliques, un altre per a les barres, i molts més. En
+total hi ha més de 120 gravadors! Afortunadament, per a la major
+part de les partitures no és necessari conèixer més que alguns,
+per a partitures senzilles no hem de saber res de cap d'ells.
+
+Els gravadores resideixen i operen dins de Contextos. Els
+gravadors com ara el gravador de la indicació de metrònom,
+@code{Metronome_mark_engraver}, l'acció i resultat del qual
+s'apliquen a la partitura com un tot, operen en el context més
+alt: el context de partitura @code{Score}.
+
+El gravador de la clau @code{Clef_engraver} i el de l'armadura
+@code{Key_engraver} es troben probablement a tots els contextos de
+pentagrama (@code{Staff}), ja que els diferents pentagrames
+podrien requerir diferents claus i armadures.
+
+El gravador dels caps de nota @code{Note_heads_engraver} i el de
+les pliques @code{Stem_engraver} viuen en cada u dels contextos de
+veu @code{Voice}, el context de nivell més baix de tots.
+
+Cada gravador processa els objectes particulars associats amb la
+seva funció, i manté les propietats que estan relacionades amb
+aquesta funció. Aquestes propietats, com les que estan
+associades amb els contextos, es poden modificar per canviar el
+funcionament del gravador o l'aspecte d'aquests elements de la
+partitura impresa.
+
+Tots els gravadors tenen noms compostos de diverses paraules que
+descriuen la seva funció. Sols està en majúscules la inicial de
+la primera paraula, i la resta se li uneix mitjançant guionets
+baixos. D'aquesta manera el gravador @code{Staff_symbol_engraver}
+és responsable de la creació de les línies del pentagrama, i el
+@code{Clef_engraver} determina i estableix l'alçada o el punt de
+referència sobre el pentagrama dibuixant un símbol de clau.
+
+A continuació presentem alguns del gravadors més comuns, junt amb
+la seva funció. Podreu comprovar que és fàcil endevinar la funció
+a partir del nom (en anglès), i a l'inrevés.
+
+@multitable @columnfractions .3 .7
+@headitem Gravador
+ @tab Funció
+@item Accidental_engraver
+ @tab Fa les alteracions accidentals, de precaució i de suggeriment.
+@item Beam_engraver
+ @tab Grava les barres
+@item Clef_engraver
+ @tab Grava les claus
+@item Completion_heads_engraver
+ @tab Divideix les notes que travessen una línia divisòria
+@item Dynamic_engraver
+ @tab Crea reguladors i indicacions dinàmiques textuals
+@item Forbid_line_break_engraver
+ @tab Evita els salts de línia si queda algun element musical actiu
+@item Key_engraver
+ @tab Crea l'armadura de la tonalitat
+@item Metronome_mark_engraver
+ @tab Grava la indicació de metrònom
+@item Note_heads_engraver
+ @tab Grava el cap de les notes
+@item Rest_engraver
+ @tab Grava els silencis
+@item Staff_symbol_engraver
+ @tab Grava les cinc línies (de forma predeterminada) del pentagrama
+@item Stem_engraver
+ @tab Crea les pliques i els trèmolos d'una sola plica
+@item Time_signature_engraver
+ @tab Crea les indicacions de compàs
+@end multitable
+
+@smallspace
+
+Més endavant veurem es pot canviar com la sortida del LilyPond
+mitjançant la modificació del funcionament dels Gravadors.
+
+@seealso
+Referència de funcionament intern:
+@rinternals{Engravers and Performers}.
+
+
+@node Modificar les propietats dels contextos
+@subsection Modificar les propietats dels contextos
+@translationof Modifying context properties
+
+@cindex context, propietats de
+@cindex context, propietats de, modificació
+@cindex modificar les propietats de context
+@funindex \set
+@funindex set
+@funindex \unset
+@funindex unset
+
+Els contextos es responsabilitzen de mantenir els valors d'un cert
+nombre de @emph{properties} de context. Moltes d'elles es poden
+canviar per influir en la interpretació del codi d'entrada i
+canviar així l'aparença de la sortida impresa. Es modifiquen
+mitjançant la instrucció @code{\set}. Aquesta instrucció pren la
+forma següent:
+
+@example
+\set @emph{NomDelContext}.@emph{nomDeLaPropietat} = #@emph{valor}
+@end example
+
+On el @emph{NomDelContext} és normalment @code{Score},
+@code{Staff} o @code{Voice}. Es pot ometre, i en aquest cas se
+suposa que és el context en curs (normalment @code{Voice}).
+
+Els noms de les propietats de context consisteixen en paraules
+unides sense cap guió o barra fixa, i on totes les paraules
+excepte la primera comencen en majúscula. A continuació podem
+veure alguns exemples de noms de propietats utilitzades amb
+freqüència. Hi ha moltes més que les que es mostren aquí.
+
+@c attempt to force this onto a new page
+@need 50
+@multitable @columnfractions .25 .15 .45 .15
+@headitem nomDeLaPropietat
+ @tab Tipus
+ @tab Funció
+ @tab Valor d'exemple
+@item extraNatural
+ @tab Booleà
+ @tab Si és vertader, posa becaires addicionals abans de les alteracions
+ @tab @code{#t}, @code{#f}
+@item currentBarNumber
+ @tab Enter
+ @tab Ajustar el número del compàs actual
+ @tab @code{50}
+@item doubleSlurs
+ @tab Booleà
+ @tab Si és vertader, imprimir lligadures d'expressió per sobre i per sota de les notes
+ @tab @code{#t}, @code{#f}
+@item instrumentName
+ @tab Text
+ @tab Establir el nom del pentagrama, situat a l'esquerra
+ @tab @code{"Cello I"}
+@item fontSize
+ @tab Real
+ @tab Augmentar o disminuir la mida de la font tipogràfica
+ @tab @code{2.4}
+@item stanza
+ @tab Text
+ @tab Establir el text que s'imprimeix abans del començament d'una estrofa
+ @tab @code{"2"}
+@end multitable
+
+@noindent
+on un valor Booleà es vertader (@code{#t}, True) o fals
+(@code{#f}, False), un Enter és un nombre enter positiu, un nombre
+real és un nombre decimal positiu o negatiu, i el text es tanca
+entre cometes dobles. Observeu l'aparició de signes de coixinet
+(@code{#}), en dos llocs diferents: com a part del valor Booleà
+abans de la @code{t} o la @code{f}, i abans del @emph{valor} dins
+de la instrucció @code{\set}. Així doncs, quan s'està escrivint
+un valor Booleà, s'han d'escriure dos signes de coixinet, per
+exemple: @code{##t}.
+
+@cindex propietats que funcionen en contextos
+@cindex establir propietats en contextos
+
+Abans de poder establir qualsevol d'aquestes propietats, hem de
+saber en quin context operen. A vegades és quelcom obvi, però en
+ocasions pot ser quelcom complicat. Si especifiquem un context
+equivocat, no es produeix cap missatge d'error, però el
+funcionament esperat no tindrà lloc. Per exemple, la propietat
+@code{instrumentName} (nom de l'instrument) viu clarament dins del
+context de @code{Staff}, ja que és el pentagrama el que ha de ser
+anomenat. En aquest exemple, el primer pentagrama resulta
+etiquetat, però no el segon, perquè hem omès el nom del context.
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+<<
+ \new Staff \relative c'' {
+ \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
+ c2 c
+ }
+ \new Staff \relative c' {
+ \set instrumentName = #"Alto" % Incorrecte!
+ d2 d
+ }
+>>
+@end lilypond
+
+Recordeu que el nom del context predeterminat és @code{Voice},
+així que la segona instrucció @code{\set} estableix la propietat
+@code{instrumentName} del context @code{Voice} a @qq{Alto}, pero com
+el LilyPond no busca aquesta propietat al context @code{Voice}, no
+es realitza cap acció. Això no és un error, i no es registra cap
+missatge al fitxer Log del registre d'errors.
+
+De forma semblant, si el nom de la propietat s'escriu amb alguna
+falta, no es produeix cap missatge d'error, i clarament l'acció
+esperada no pot tenir lloc. De fet, es pot establir qualsevol
+@q{property} (fictícia) usant qualsevol nom que volem en qualsevol
+context que existeixi, mitjançant l'ús de la instrucció
+@code{\set}. Però si el nom no és conegut per al LilyPond, no
+produirà cap acció. Alguns editors de text que donen suport als
+fitxers d'entrada del LilyPond de manera especial, documenten els
+noms de propietats amb vinyetes quan passem sobre ells el punter
+del ratolí, com ara JEdit amb l'extensió LilyPondTool, o destaquen
+els noms de propietats desconegudes de manera diferent, com ara
+ConTEXT. Si no s'utilitza un editor amb aquesta possibilitats, es
+recomana comprovar la correcció del nom de la propietat al manual
+de Referència de funcionament intern: vegeu
+@rinternals{Tunable context properties} o @rinternals{Contexts}.
+
+La propietat @code{instrumentName} tindrà efecte solament si
+s'estableix dins del context @code{Staff}, però algunes propietats
+es poden establir a més d'un context. Per exemple, la propietat
+@code{extraNatural} està establerta de forma predeterminada al
+valor @code{##t} (vertader) per a tots els pentagrames. Si
+s'estableix a @code{##f} (fals) en un context de @code{Staff}
+determinat s'aplicarà solament a les alteracions d'aquest
+pentagrama. Si s'estableix a fals en el context de la partitura,
+@code{Score}, s'aplicarà a tots els pentagrames.
+
+Així, això desactivarà els bequadres addicionals a un pentagrama:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+<<
+ \new Staff \relative c'' {
+ aeses2 aes
+ }
+ \new Staff \relative c'' {
+ \set Staff.extraNatural = ##f
+ aeses2 aes
+ }
+>>
+@end lilypond
+
+@noindent
+i això els desactivarà a tots els pentagrames:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+<<
+ \new Staff \relative c'' {
+ aeses2 aes
+ }
+ \new Staff \relative c'' {
+ \set Score.extraNatural = ##f
+ aeses2 aes
+ }
+>>
+@end lilypond
+
+Com un exemple més, si s'estableix @code{clefTransposition} dins
+del context de @code{Score}, aquesta instrucció canvia
+immediatament el valor de la transposició en tots els pentagrames
+en curs i estableix un nou valor predeterminat que s'aplicarà a
+tots els pentagrames.
+
+La instrucció oposada, @code{\unset}, té l'efecte de suprimir la
+propietat del context, el que ocasiona que la major part de les
+propietats tornin al seu valor predeterminat. Normalment no és
+necessari l'ús de @code{\unset}, atès que una nova instrucció
+@code{\set} farà l'ajust desitjat.
+
+Les instruccions @code{\set} i @code{\unset} poden aparèixer en
+qualsevol lloc del fitxer d'entrada i tindran un efecte a partir
+del temps on es troben i fins al final de la partitura o fins que la
+propietat es torni a establir mitjançant @code{\set} o
+@code{\unset}. Provem a modificar la mida de la font tipogràfica,
+el que afecta la mida dels caps de les notes (entre altres coses)
+diverses vegades. El canvi s'agafa a partir del valor
+predeterminat, no el valor en curs.
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
+c4 d
+% fes que els caps de nota siguin més petits
+\set fontSize = #-4
+e4 f |
+% fes que els caps de nota siguin més grans
+\set fontSize = #2.5
+g4 a
+% torna a la mida predeterminada
+\unset fontSize
+b4 c |
+@end lilypond
+
+Hem pogut veure com establir els valors de diversos tipus de
+propietat diferents. Observeu que els nombres enters i reals van
+sempre precedits d'un símbol de coixinet, @code{#}, mentre que un
+valor booleà vertader o fals s'especifica mitjançant
+@code{##t} i @code{##f}, amb dos coixinets. Una propietat de
+test s'ha de tancar entre cometes dobles, com abans, tot i que
+veurem més endavant que el text realment es pot especificar d'una
+forma molt més general utilitzant la molt potent instrucció
+@code{markup}.
+
+@subsubheading Canviar les propietats d'un context amb @code{\with}
+
+@funindex \with
+@funindex with
+@cindex context, propietats de, establiment amb \with
+
+El valor predeterminat de les propietats de context es pot
+establir en el moment que es crea el context. A vegades aquesta
+forma d'establir el valor d'una propietat és molt més clara, si ha
+de quedar fix durant tot el temps que duri el context. Quan es
+crea un context amb una instrucció @code{\new} pot anar
+immediatament seguit d'un bloc @code{\with @{ @dots{} @}} en el
+que s'estableix els valors predeterminats de les propietats. Per
+exemple, si volem suprimir la impressió de bequadres addicionals per
+a tota la duració d'un pentagrama, podem escriure:
+
+@example
+\new Staff \with @{ extraNatural = ##f @}
+@end example
+
+@noindent
+de la forma següent:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+<<
+ \new Staff {
+ \relative c'' {
+ gisis4 gis aeses aes
+ }
+ }
+ \new Staff \with { extraNatural = ##f } {
+ \relative c'' {
+ gisis4 gis aeses aes
+ }
+ }
+>>
+@end lilypond
+
+Les propietats ajustades d'aquesta manera encara poden canviar-se
+dinàmicament utilitzant @code{\set} i tornar-se al valor
+predeterminat que es va establir al bloc @code{\with} mitjançant
+@code{\unset}.
+
+@cindex fontSize (mida de la tipografia)
+@cindex font, mida de la
+@cindex mida de la font
+
+Així doncs, si la propietat @code{fontSize} s'ajusta dins d'una
+instrucció @code{\with}, té l'efecte de reiniciar el valor
+predeterminat de la mida de la font tipogràfica. Si més tard es
+modifica amb @code{\set}, aquest nou valor predeterminat pot
+restablir-se amb la instrucció @code{\unset fontSize}.
+
+@subsubheading Canviar las propietats d'un context amb @code{\context}
+
+@cindex contextos, establir propietats de, amb \context
+@funindex \context
+@funindex context
+
+Els valors de propietat dels contextos es poden establir per a
+@emph{tots} els contextos d'un tipus determinat, com per exemple
+tots els contextos de @code{Staff}, amb una única instrucció. El
+tipus de context s'identifica mitjançant la utilització del nom
+del seu tipus, com @code{Staff}, precedit d'una barra invertida:
+@code{\Staff}. L'enunciat que estableix el valor de la propietat
+és el mateix que el que està en un bloc @code{\with}, presentat
+anteriorment. Es col·loca en un bloc @code{\context} dins d'un
+bloc @code{\layout}. Cada bloc @code{\context} afecta a tots els
+contextos del tipus especificat al llarg del bloc @code{\score} o
+@code{\book} en el que apareix el bloc @code{\layout}. A
+continuació presentem un exemple que mostra el format:
+
+@lilypond[verbatim,quote]
+\score {
+ \new Staff {
+ \relative c'' {
+ cisis4 e d cis
+ }
+ }
+ \layout {
+ \context {
+ \Staff
+ extraNatural = ##t
+ }
+ }
+}
+@end lilypond
+
+Si es vol aplicar la sobreescriptura de propietats a tos els
+pentagrames de la partitura:
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+\score {
+ <<
+ \new Staff {
+ \relative c'' {
+ gisis4 gis aeses aes
+ }
+ }
+ \new Staff {
+ \relative c'' {
+ gisis4 gis aeses aes
+ }
+ }
+ >>
+ \layout {
+ \context {
+ \Score extraNatural = ##f
+ }
+ }
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+Les propietats de context establertes d'aquesta forma es poden
+sobreescriure per a exemples concrets de contextos mitjançant
+enunciats dins d'un bloc @code{\with}, i mitjançant instruccions
+@code{\set} intercalades dins d'enunciats musicals.
+
+@seealso
+Referència de la notació:
+@ruser{Canviar els valors per omissió dels contextos},
+@c FIXME
+@c uncomment when backslash-node-name issue is resolved -pm
+@ruser{La instrucció set}.
+
+Referència de funcionament intern:
+@rinternals{Contexts},
+@rinternals{Tunable context properties}.
+
+
+@node Afegir i eliminar gravadors
+@subsection Afegir i eliminar gravadors
+@translationof Adding and removing engravers
+
+@cindex gravadors, addició
+@cindex gravadors, eliminació
+@cindex addició de gravadors
+@cindex eliminació de gravadors
+
+@funindex \consists
+@funindex consists
+@funindex \remove
+@funindex remove
+
+Hem vist que cada un dels contextos conté diversos gravadors, cada
+u dels quals és al seu cop responsable de la producció d'una
+fracció particular del resultat imprès, com ara línies divisòries,
+pentagrames, caps, pliques, etc. Si un gravador és eliminat d'un
+context, ja no podrà produir la seva sortida impresa. És una
+forma una mica radical de modificar la sortida, pero algunes
+vegades pot ser útil.
+
+@subsubheading Canviar un sol context
+
+Per eliminar un gravador d'un context únic, usem la instrucció
+@code{\with} situada immediatament després de la instrucció que
+crea el context, com a la secció anterior.
+
+Com a il·lustració, repetim un exemple estret de la secció
+anterior amb les línies del pentagrama eliminades. Recordeu que
+les línies del pentagrama estan dibuixades pel gravador
+@code{Staff_symbol_engraver}.
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\new Staff \with {
+ \remove "Staff_symbol_engraver"
+}
+\relative c' {
+ c4 d
+ \set fontSize = #-4 % fes més petits els caps de les notes
+ e4 f |
+ \set fontSize = #2.5 % fes més grans els caps de les notes
+ g4 a
+ \unset fontSize % retorna a la mida predeterminada
+ b4 c |
+}
+@end lilypond
+
+@cindex àmbit, gravador del
+
+Els gravadors també es poden afegir als contextos individuals. La
+instrucció que ho fa és
+
+@code{\consists @var{Nom_del_gravador}},
+
+situada dins d'un bloc @code{\with}. Certes partitures vocals
+tenen una indicació d'àmbit o tessitura situada al principi del
+pentagrama per indicar l'àmbit de notes en aquest pentagrama, vegeu
+@rglos{ambitus}. L'ambitus es produeix per part del gravador
+@code{Ambitus_engraver}, que normalment no està inclòs en cap
+context. Si l'afegim al context @code{Voice}, calcula el rang a
+partir d'aquesta única veu:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\new Staff <<
+ \new Voice \with {
+ \consists "Ambitus_engraver"
+ } {
+ \relative c'' {
+ \voiceOne
+ c4 a b g
+ }
+ }
+ \new Voice {
+ \relative c' {
+ \voiceTwo
+ c4 e d f
+ }
+ }
+>>
+@end lilypond
+
+@noindent
+però si afegim el gravador d'àmbit al context de @code{Staff},
+calcula el rang de totes les notes en totes les veus d'aquest
+pentagrama:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\new Staff \with {
+ \consists "Ambitus_engraver"
+}
+<<
+ \new Voice {
+ \relative c'' {
+ \voiceOne
+ c4 a b g
+ }
+ }
+ \new Voice {
+ \relative c' {
+ \voiceTwo
+ c4 e d f
+ }
+ }
+>>
+@end lilypond
+
+@subsubheading Canviar tots els contextos del mateix tipus
+
+@funindex \layout
+@funindex layout
+
+Els exemples anteriors mostren la manera d'eliminar o afegir
+gravadors als contextos individuals. També és possible eliminar o
+afegir gravadors a tots els contextos d'un tipus específic,
+situant les instruccions al context corresponent dins d'un bloc
+@code{\layout}. Per exemple, si volem mostrar els rangs de
+tessitura per a tots els pentagrames d'una partitura de quatre
+pautes, podem escriure
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+\score {
+ <<
+ \new Staff {
+ \relative c'' {
+ c4 a b g
+ }
+ }
+ \new Staff {
+ \relative c' {
+ c4 a b g
+ }
+ }
+ \new Staff {
+ \clef "G_8"
+ \relative c' {
+ c4 a b g
+ }
+ }
+ \new Staff {
+ \clef "bass"
+ \relative c {
+ c4 a b g
+ }
+ }
+ >>
+ \layout {
+ \context {
+ \Staff
+ \consists "Ambitus_engraver"
+ }
+ }
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+Els valors predeterminats de les propietats dels contextos també
+es poden establir per a tots els contextos d'un tipus en
+particular incloent-hi la instrucció @code{\set} dins d'un bloc
+@code{\context} de la mateixa forma.
+
+
+@seealso
+Referència de la notació:
+@ruser{Modificar els complements (plug-ins) de context},
+@ruser{Canviar els valors per omissió dels contextos}.
+
+@knownissues
+Els gravadors @code{Stem_engraver} i @code{Beam_engraver}
+(de plica i de barra) adjunten al cap de les notes els objectes
+que creen. Si es suprimeix el gravador de caps de nota
+@code{Note_heads_engraver}, no es produeix cap cap i per tant no
+es creen tampoc pliques ni barres.
+
+@node Estendre les plantilles
+@section Estendre les plantilles
+@translationof Extending the templates
+
+Heu llegit el tutorial i ara sabeu escriure música. Però, com
+podeu posar els pentagrames que voleu? Les plantilles estan molt
+bé, però què passa si voleu alguna cosa que està en cap plantilla?
+Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu @ref{Plantilles})
+que us poden servir com a punt de partida. Però i si voleu
+quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
+
+@menu
+* Soprano i violoncel::
+* Partitura vocal a quatre veus SATB::
+* Crear una partitura partint de zero::
+* Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions::
+* Partitures y particel·les::
+@end menu
+
+@node Soprano i violoncel
+@subsection Soprano i violoncel
+@translationof Soprano and cello
+
+@cindex plantilla, modificar
+@cindex modificar plantilles
+
+Per començar, agafeu la plantilla que us sembli més semblant a
+allò que voleu aconseguir. Diguem-ne que voleu escriure alguna
+cosa per a soprano i violoncel. En aquest cas començaríem amb la
+plantilla @q{Notes i lletra} (per a la part de soprano).
+
+@example
+\version @w{"@version{}"}
+melodia = \relative c' @{
+ \clef "treble"
+ \key c \major
+ \time 4/4
+ a4 b c d
+@}
+
+text = \lyricmode @{
+ Aaa Bee Cee Dee
+@}
+
+\score @{
+ <<
+ \new Voice = "u" @{
+ \autoBeamOff
+ \melodia
+ @}
+ \new Lyrics \lyricsto "u" \text
+ >>
+ \layout @{ @}
+ \midi @{ @}
+@}
+@end example
+
+Ara volem afegir una part de violoncel. Vegem l'exemple
+@q{Sols notes}:
+
+@example
+\version @w{"@version{}"}
+melodia = \relative c' @{
+ \clef "treble"
+ \key c \major
+ \time 4/4
+ a4 b c d
+@}
+
+\score @{
+ \new Staff \melodia
+ \layout @{ @}
+ \midi @{ @}
+@}
+@end example
+
+No necessitem dues instruccions @code{\version}. Ens caldrà la
+secció @code{melodia}. No volem dues seccions @code{\score} (si
+tinguéssim dues @code{\score}s, acabaríem amb dues particel·les
+per separat.) Volem les dues juntes, com un duo. Dins de la secció
+@code{\score}, no ens fan falta dos @code{\layout} ni dos
+@code{\midi}.
+
+Si ens limitéssim a copiar i enganxar la secció @code{melodia},
+acabaríem amb dues seccions @code{melodia} separades, així que
+anem a canviar-los el nom. Anomenarem @code{musicaSoprano} a la
+secció de la soprano i @code{musicaVioloncel} a la secció de
+violoncel. Al mateix temps canviarem el nom de @code{text} a
+@code{lletraSoprano}. Recordeu canviar el nom a les dues
+aparicions de totes aquests noms -- tant la definició inicial (la
+part @code{melodia = relative c' @{ }) -- com l'ús d'aquest nom
+(en la secció @code{\score}).
+
+També aprofitarem per canviar el pentagrama de la part del
+violoncel (els violoncels s'escriuen normalment en clau de
+Fa). Així mateix, canviarem algunes del violoncel.
+
+@example
+\version @w{"@version{}"}
+musicaSoprano = \relative c' @{
+ \clef "treble"
+ \key c \major
+ \time 4/4
+ a4 b c d
+@}
+
+lletraSoprano = \lyricmode @{
+ Aaa Bee Cee Dee
+@}
+
+musicaVioloncel = \relative c @{
+ \clef "bass"
+ \key c \major
+ \time 4/4
+ d4 g fis8 e d4
+@}
+
+\score@{
+ <<
+ \new Voice = "u" @{
+ \autoBeamOff
+ \musicaSoprano
+ @}
+ \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
+ >>
+ \layout @{ @}
+ \midi @{ @}
+@}
+@end example
+
+Això té una aparença prometedora, però la part del violoncel no
+surt a la partitura (no l'hem posada a la secció @code{\score}).
+Si volem que la part del violoncel aparegui a sota de la de
+soprano, hem d'afegir
+
+@example
+\new Staff \musicaVioloncel
+@end example
+
+@noindent
+just a sota de tot el codi de la soprano. També hem de posar
+@code{<<} i @code{>>} abans i després de la música -- el que
+indica al LilyPond que hi ha més d'una cosa (en aquest cas,
+@code{Staff}) succeint al mateix moment --. La @code{\score}
+s'assemblarà ara a això:
+
+@c Indentation in this example is deliberately poor
+@example
+\score @{
+ <<
+ <<
+ \new Voice = "u" @{
+ \autoBeamOff
+ \musicaSoprano
+ @}
+ \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
+ >>
+ \new Staff \musicaVioloncel
+ >>
+ \layout @{ @}
+ \midi @{ @}
+@}
+@end example
+
+@noindent
+Això sembla una mica enrevessat; el marges estan desquadrats. Això té
+fàcil solució. Presentem aquí la plantilla completa per a
+soprano i violoncel.
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
+musicaSoprano = \relative c' {
+ \clef "treble"
+ \key c \major
+ \time 4/4
+ a4 b c d
+}
+
+lletraSoprano = \lyricmode {
+ Aaa Bee Cee Dee
+}
+
+musicaVioloncel = \relative c {
+ \clef "bass"
+ \key c \major
+ \time 4/4
+ d4 g fis8 e d4
+}
+
+\score {
+ <<
+ <<
+ \new Voice = "u" {
+ \autoBeamOff
+ \musicaSoprano
+ }
+ \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
+ >>
+ \new Staff \musicaVioloncel
+ >>
+ \layout { }
+ \midi { }
+}
+@end lilypond
+
+
+@seealso
+Les plantilles d'inici es poden trobar a l'apèndix
+@q{Plantilles}, vegeu @ref{Plantilles de pentagrama únic}.
+
+@node Partitura vocal a quatre veus SATB
+@subsection Partitura vocal a quatre veus SATB
+@translationof Four-part SATB vocal score
+
+La major part de les partitures vocals escrites per a cor mixt a
+quatre veus amb acompanyament orquestral, com l'«Elies» de
+Mendelssohn o el «Messies» de Haendel, tenen la música coral i la
+lletra en quatre pentagrames S, A, T i B, respectivament, amb una
+reducció de piano de l'acompanyament d'orquestra, per sota. Heus
+aquí un exemple del «Messies» de Haendel:
+
+@c The following should appear as music without code
+@lilypond[quote,ragged-right]
+global = { \key d \major \time 4/4 }
+
+musicaSoprano = \relative c'' {
+ \clef "treble"
+ r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
+}
+lletraSoprano = \lyricmode {
+ Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
+}
+
+musicaAlto = \relative a' {
+ \clef "treble"
+ r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
+}
+
+lletraAlto = \lletraSoprano
+
+musicaTenor = \relative c' {
+ \clef "G_8"
+ r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
+}
+
+lletraTenor = \lletraSoprano
+
+musicaBaix = \relative c' {
+ \clef "bass"
+ r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
+}
+
+lletraBaix = \lletraSoprano
+
+upper = \relative a' {
+ \clef "treble"
+ \global
+ r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+ <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
+ <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
+}
+
+lower = \relative c, {
+ \clef "bass"
+ \global
+ <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+ <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
+ <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
+}
+
+\score {
+ << % combina el pentagrama del cor i del piano en paral·lel
+ \new ChoirStaff <<
+ \new Staff = "sopranos" <<
+ \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
+ \new Voice = "sopranos" {
+ \global
+ \musicaSoprano
+ }
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "sopranos" {
+ \lletraSoprano
+ }
+ \new Staff = "altos" <<
+ \set Staff.instrumentName = #"Alto"
+ \new Voice = "altos" {
+ \global
+ \musicaAlto
+ }
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "altos" { \lletraAlto }
+ \new Staff = "tenors" <<
+ \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
+ \new Voice = "tenors" {
+ \global
+ \musicaTenor
+ }
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "tenors" { \lletraTenor }
+ \new Staff = "baixos" <<
+ \set Staff.instrumentName = #"Baix"
+ \new Voice = "baixos" {
+ \global
+ \musicaBaix
+ }
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "baixos" {
+ \lletraBaix
+ }
+ >> % final del pentagrama del cor
+ \new PianoStaff <<
+ \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
+ \new Staff = "upper" \upper
+ \new Staff = "lower" \lower
+ >>
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+Cap de les plantilles proporciona aquesta disposició amb
+exactitud. La més semblant és @ref{Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica}, però necessitem
+canviar la disposició i afegir un acompanyament de piano que no
+estigui derivat automàticament de les parts vocals. Les variables
+que contenen la música i la lletra de les parts vocals és
+adequat, però haurem d'afegir variables per a la reducció de
+piano.
+
+L'ordre en què apareixen els contextos al ChoirStaff de la
+plantilla no es correspon amb l'ordre de la partitura vocal que
+hem mostrat més amunt. Hem de reordenar-los perquè hi hagi quatre
+pentagrames amb la lletra escrita directament a sota de les notes
+de cada part. Totes les veus han de ser @code{\voiceOne}, que és
+la predeterminada, perquè les instruccions @code{\voiceXXX} es
+puguin eliminar. També hem d'especificar la clau de tenor (clau
+de sol octava baixa) a les parts de tenor. Encara no hem trobat
+la forma que la lletra s'especifica a la plantilla, així que hem
+d'utilitzar el mètode que ens resulta familiar. També hem
+d'escriure els noms de cada pentagrama.
+
+En fer-lo així obtenim el ChoirStaff següent:
+
+@example
+\new ChoirStaff <<
+ \new Staff = "sopranos" <<
+ \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
+ \new Voice = "sopranos" @{
+ \global
+ \musicaSoprano
+ @}
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "sopranos" @{
+ \lletraSoprano
+ @}
+ \new Staff = "altos" <<
+ \set Staff.instrumentName = #"Alto"
+ \new Voice = "altos" @{
+ \global
+ \musicaAlto
+ @}
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "altos" @{
+ \lletraAlto
+ @}
+ \new Staff = "tenors" <<
+ \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
+ \new Voice = "tenors" @{
+ \global
+ \musicaTenor
+ @}
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "tenors" @{
+ \lletraTenor
+ @}
+ \new Staff = "baixos" <<
+ \set Staff.instrumentName = #"Baix"
+ \new Voice = "baixos" @{
+ \global
+ \musicaBaix
+ @}
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "baixos" @{
+ \lletraBaix
+ @}
+>> % fi del ChoirStaff
+@end example
+
+A continuació podem treballar sobre la part de piano. És fàcil:
+tan sols s'ha de treure la part de piano de la plantilla de
+@q{Piano solista}:
+
+@example
+\new PianoStaff <<
+ \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
+ \new Staff = "superior" \superior
+ \new Staff = "inferior" \inferior
+>>
+@end example
+
+i escriure les definicions de variable per a @code{superior} i
+@code{inferior}.
+
+Els grups ChoirStaff i PianoStaff s'han de combinar utilitzant
+angles dobles, atès que els volem apilar l'un sobre l'altre
+
+@example
+<< % combina els grups ChoirStaff i PianoStaff l'un sobre l'altre
+ \new ChoirStaff <<
+ \new Staff = "sopranos" <<
+ \new Voice = "sopranos" @{
+ \global
+ \musicaSoprano
+ @}
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "sopranos" @{
+ \lletraSoprano
+ @}
+ \new Staff = "altos" <<
+ \new Voice = "altos" @{
+ \global
+ \musicaAlto
+ @}
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "altos" @{
+ \lletraAlto
+ @}
+ \new Staff = "tenores" <<
+ \clef "G_8" % clave de tenor
+ \new Voice = "tenores" @{
+ \global
+ \musicaTenor
+ @}
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "tenores" @{
+ \lletraTenor
+ @}
+ \new Staff = "baixos" <<
+ \clef "bass"
+ \new Voice = "baixos" @{
+ \global
+ \musicaBaix
+ @}
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "baixos" @{
+ \lletraBaix
+ @}
+ >> % fi del ChoirStaff
+
+ \new PianoStaff <<
+ \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
+ \new Staff = "upper" \upper
+ \new Staff = "lower" \lower
+ >>
+>>
+@end example
+
+En combinar tot això junt i escriure la música dels tres compassos
+de l'exemple anterior, obtenim:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
+global = { \key d \major \time 4/4 }
+musicaSoprano = \relative c'' {
+ \clef "treble"
+ r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
+}
+lletraSoprano = \lyricmode {
+ Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
+}
+musicaAlto = \relative a' {
+ \clef "treble"
+ r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
+}
+lletraAlto = \lletraSoprano
+musicaTenor = \relative c' {
+ \clef "G_8"
+ r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
+}
+lletraTenor = \lletraSoprano
+musicaBaix = \relative c' {
+ \clef "bass"
+ r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
+}
+lletraBaix = \lletraSoprano
+upper = \relative a' {
+ \clef "treble"
+ \global
+ r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
+ <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
+ <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
+}
+lower = \relative c, {
+ \clef "bass"
+ \global
+ <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
+ <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
+ <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
+}
+
+\score {
+ << % combina el ChoirStaff i PianoStaff en paral·lel
+ \new ChoirStaff <<
+ \new Staff = "sopranos" <<
+ \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
+ \new Voice = "sopranos" {
+ \global
+ \musicaSoprano
+ }
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "sopranos" {
+ \lletraSoprano
+ }
+ \new Staff = "altos" <<
+ \set Staff.instrumentName = #"Alto"
+ \new Voice = "altos" {
+ \global
+ \musicaAlto
+ }
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "altos" {
+ \lletraAlto
+ }
+ \new Staff = "tenors" <<
+ \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
+ \new Voice = "tenors" {
+ \global
+ \musicaTenor
+ }
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "tenors" {
+ \lletraTenor
+ }
+ \new Staff = "baixos" <<
+ \set Staff.instrumentName = #"Baix"
+ \new Voice = "baixos" {
+ \global
+ \musicaBaix
+ }
+ >>
+ \new Lyrics \lyricsto "baixos" {
+ \lletraBaix
+ }
+ >> % fi ChoirStaff
+
+ \new PianoStaff <<
+ \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano "
+ \new Staff = "upper" \upper
+ \new Staff = "lower" \lower
+ >>
+ >>
+}
+@end lilypond
+
+
+@node Crear una partitura partint de zero
+@subsection Crear una partitura partint de zero
+@translationof Building a score from scratch
+
+@cindex plnantilla, escriure la vostra pròpia
+@cindex exemple d'escriptura d'una partitura
+@cindex escriure una partitura, exemple
+@cindex partitura, exemple d'escriptura
+
+Després d'adquirir una mica de soltesa en l'escriptura del codi
+del LilyPond, us adonareu que és més fàcil construir completament
+una partitura partint de zero, que modificar una plantilla. També
+podeu desenvolupar el vostre propi estil de forma que s'adapti al
+tipus de música que us agradi. Vegem a continuació com
+confeccionar una partitura per a un preludi d'òrgan, com a exemple.
+
+Comencem amb una secció per al encapçalament. Aquí és on van el
+títol, nom del compositor, etc., després van les definicions de
+les variables, i finalment el bloc de partitura. Comencem a
+veure-les per sobre i més tard completarem els detalls.
+
+Utilitzarem els dos primers compassos del preludi de Bach basat en
+@emph{Jesu, meine Freude}, que està escrit per a òrgan amb dos
+manuals i pedal. Conté els dos compassos següents de música al
+final de la secció. La part del manual superior té dues veus, i
+l'inferior i el pedal, una veu cada u. Així doncs, necessitem
+quatre definicions per a la música i una més per definir el compàs
+i la tonalitat:
+
+@example
+\version @w{"@version{}"}
+\header @{
+ title = "Jesu, meine Freude"
+ composer = "J S Bach"
+@}
+keyTime = @{ \key c \minor \time 4/4 @}
+MusicaManualUVeuU = @{ s1 @}
+MusicaManualUVeuDos = @{ s1 @}
+MusicaManualDos = @{ s1 @}
+MusicaOrganPedal = @{ s1 @}
+
+\score @{
+@}
+@end example
+
+De moment hem escrit tan sols una nota espaiadora, @code{s1}, en
+lloc de la música de veritat. Li afegirem més endavant.
+
+A continuació vegem què va al bloc de partitura. Senzillament,
+reflectirem l'estructura de pentagrames que desitgem. La música
+d'òrgan s'escriu s'escriu en general en tres pentagrames, un per
+cada un dels manuals i l'altre pel pedal. Els pentagrames dels
+manuals s'abasten amb una clau, així que els inclourem en un grup
+PianoStaff. La primera part de manual té dues veus, i la segona
+una sola.
+
+@example
+\new PianoStaff <<
+ \new Staff = "ManualU" <<
+ \new Voice @{
+ \MusicaManualUVeuU
+ @}
+ \new Voice @{
+ \MusicaManualUVeuDos
+ @}
+ >> % fi del context de Staff ManualU
+ \new Staff = "ManualDos" <<
+ \new Voice @{
+ \MusicaManualDos
+ @}
+ >> % fi del context de Staff ManualDos
+>> % fi del context de PianoStaff
+@end example
+
+Després, hem d'afegir un pentagrama per a l'òrgan de pedal. Això
+va per sota del PianoStaff, però ha de ser simultani amb ell, per
+la qual cosa escrivim angles dobles rodejant als dos. Si ens
+oblidem d'això, es produirà un error al fitxer log de registre.
+És un error molt comú que cometrà abans o després! Intenteu
+copiar l'exemple final que apareix al final de la secció, esborreu
+els dobles angles i processeu el fitxer per veure quin error
+produeix.
+
+@example
+<< % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal son simultanis
+ \new PianoStaff <<
+ \new Staff = "ManualU" <<
+ \new Voice @{
+ \MusicaManualUVeuU
+ @}
+ \new Voice @{
+ \MusicaManualUVeuDos
+ @}
+ >> % fi del context de Staff ManualU
+ \new Staff = "ManualDos" <<
+ \new Voice @{
+ \MusicaManualDos
+ @}
+ >> % fi del context de Staff ManualDos
+ >> % fi del context de PianoStaff
+ \new Staff = "OrganPedal" <<
+ \new Voice @{
+ \MusicaOrganPedal
+ @}
+ >>
+>>
+@end example
+
+No és necessari utilitzar la construcció simultània @code{<<
+@dots{} >>} per al pentagrama del manual dos i el pentagrama del
+òrgan de pedal, atès que contenen una única expressió, però no fa
+mal, i és un bon costum utilitzar sempre dobles angles després de
+@code{\new Staff} quan hi diverses veus. El contrari és cert per
+a les veus: normalment han d'anar seguides de claudàtors @code{@{
+@dots{} @}} en cas que tinguem música codificada com a variables
+diferents que s'han de situar consecutivament.
+
+Afegim aquesta estructura al bloc de partitura, i ajustem el
+sagnat dels marges. També escrivim els claudàtors
+corresponents, ens assegurem que les pliques i lligadures d'unió
+i expressió en cada una de les veus del pentagrama superior
+apunten en la direcció adequada amb @code{\voiceOne} i
+@code{\voiceTwo} i escrivim el compàs i la tonalitat en cadascú
+dels pentagrames usant la nostra variable prèviament definida
+@code{\TimeKey}.
+
+@example
+\score @{
+ << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal són simultanis
+ \new PianoStaff <<
+ \new Staff = "ManualU" <<
+ \keyTime % establir compàs i tonalitat
+ \clef "treble"
+ \new Voice @{
+ \voiceOne
+ \MusicaManualUVeuU
+ @}
+ \new Voice @{
+ \voiceTwo
+ \MusicaManualUVeuDos
+ @}
+ >> % fi del context de Staff ManualU
+ \new Staff = "ManualDos" <<
+ \keyTime
+ \clef "bass"
+ \new Voice @{
+ \MusicaManualDos
+ @}
+ >> % fi del context de Staff ManualDos
+ >> % fi del context de PianoStaff
+ \new Staff = "OrganPedal" <<
+ \keyTime
+ \clef "bass"
+ \new Voice @{
+ \MusicaOrganPedal
+ @}
+ >> % fi del pentagrama de OrganPedal
+ >>
+@} % fi del context Score
+@end example
+
+@cindex ampliabilitat de las pautes
+@cindex pautes, ampliabilitat
+
+La disposició anterior dels pentagrames d'òrgan és gairebé
+perfecta; tanmateix, hi ha un lleuger defecte que no és
+visible quan s'observa un sol sistema: la distància entre el
+pentagrama de pedal i el de la mà esquerra hauria de ser
+aproximadament la mateixa que la que hi ha entre els pentagrames
+de les mans esquerra i dreta. Concretament, la ampliabilitat dels
+pentagrames dins d'un context @code{PianoStaff} és limitada (de
+forme que la distància entre els pentagrames de les mans esquerra
+i dreta mai no creixin excessivament), i el pentagrama dels pedals
+hauria de comportar-se de una manera semblant.
+
+@cindex sub-propietats
+@cindex propietats, sub-propietats
+@cindex objectes gràfics
+@cindex gràfics, objectes
+@cindex grobs
+
+El grau d'ampliabilitat i separabilitat dels pentagrames es pot
+controlar amb la propietat @code{staff-staff-spacing} de
+l'@q{objecte gràfic} @code{VerticalAxisGroup} (els objectes gràfics
+reben en general el nom de @q{grob}s a la documentació del
+LilyPond); no us preocupeu de moment dels detalls, ja que això
+s'explica més tard de forma exhaustiva. Els més curiosos podeu
+donar una ullada a @ruser{Panoràmica de la modificació de las
+propietats}. En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
+@code{stretchability}. Un altre cop, els curiosos trobareu els
+valors predeterminats per a la propietat staff-staff-spacing al
+fitxer @file{scm/define-grobs.scm} examinant la definició del grob
+@code{VerticalAxisGroup}. El valor de @code{stretchability}
+s'agafa de la definició del context @code{PianoStaff} (al fitxer
+@file{ly/engraver-init.ly}) de forma que els valors siguin idèntics.
+
+@example
+\score @{
+ << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal son simultanis
+ \new PianoStaff <<
+ \new Staff = "ManualU" <<
+ \keyTime % establir compàs y tonalitat
+ \clef "treble"
+ \new Voice @{
+ \voiceOne
+ \MusicaManualUVeuU
+ @}
+ \new Voice @{
+ \voiceTwo
+ \MusicaManualUVeuDos
+ @}
+ >> % % fi del context de Staff ManualU
+ \new Staff = "ManualDos" \with @{
+ \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing.stretchability = 5
+ @} <<
+ \keyTime
+ \clef "bass"
+ \new Voice @{
+ \MusicaManualDos
+ @}
+ >> % fi del context de Staff ManualDos
+ >> % fi del context de PianoStaff
+ \new Staff = "OrganPedal" <<
+ \keyTime
+ \clef "bass"
+ \new Voice @{
+ \MusicaOrganPedal
+ @}
+ >> % fi del pentagrama de OrganPedal
+ >>
+@} % fi del context Score
+@end example
+
+Amb això es completa l'estructura. Tota música per a òrgan de
+tres pentagrames tindrà una estructura semblant, tot i que el
+nombre de veus pot variar. Tot el que ens queda és afegir la
+música, i combinar totes les parts.
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
+\header {
+ title = "Jesu, meine Freude"
+ composer = "J S Bach"
+}
+keyTime = { \key c \minor \time 4/4 }
+MusicaManualUVeuU = \relative g' {
+ g4 g f ees |
+ d2 c |
+}
+MusicaManualUVeuDos = \relative c' {
+ ees16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
+ 8 c4 b8 c8. g16 c b c d |
+}
+MusicaManualDos= \relative c' {
+ c16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
+ f16 ees f d g aes g f ees d ees8~ 16 f ees d |
+}
+MusicaOrganPedal = \relative c {
+ r8 c16 d ees d ees8~ 16 a, b g c b c8 |
+ r16 g ees f g f g8 c,2 |
+}
+
+\score {
+ << % PianoStaff i Pedal Staff han de ser simultanis
+ \new PianoStaff <<
+ \new Staff = "ManualU" <<
+ \keyTime % establir la clau i l'armadura
+ \clef "treble"
+ \new Voice {
+ \voiceOne
+ \MusicaManualUVeuU
+ }
+ \new Voice {
+ \voiceTwo
+ \MusicaManualUVeuDos
+ }
+ >> % fi del context Staff ManualU
+ \new Staff = "ManualDos" \with {
+ \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing.stretchability = 5
+ } <<
+ \keyTime
+ \clef "bass"
+ \new Voice {
+ \MusicaManualDos
+ }
+ >> % fi del context Staff ManualDos
+ >> % fi del context PianoStaff
+ \new Staff = "PedalOrgan" <<
+ \keyTime
+ \clef "bass"
+ \new Voice {
+ \MusicaOrganPedal
+ }
+ >> % fi del context Staff PedalOrgan
+ >>
+} % fi del context Score
+@end lilypond
+
+@seealso
+Glossari musical:
+@rglos{system}.
+
+@node Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions
+@subsection Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions
+@translationof Saving typing with variables and functions
+
+@cindex variables
+@cindex identificadors
+
+Arribats a aquest punt, heu vist coses d'aquest tipus:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+hornNotes = \relative c'' { c4 b dis c }
+
+\score {
+ {
+ \hornNotes
+ }
+}
+@end lilypond
+
+Fins i tot us adonareu que això pot ser útil en música
+minimalista:
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+fragmentA = \relative c'' { a4 a8. b16 }
+fragmentB = \relative c'' { a8. gis16 ees4 }
+
+violí = \new Staff {
+ \fragmentA \fragmentA |
+ \fragmentB \fragmentA |
+}
+
+\score {
+ {
+ \violí
+ }
+}
+@end lilypond
+
+Tot i així també es pot fer servir aquests identificadors (que
+també es coneixen com a variables, macros o instruccions
+definides per l'usuari) per fer trucs:
+
+@c TODO Avoid padtext - not needed with skylining
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+dolce = \markup { \italic \bold dolce }
+
+padText = { \once \override TextScript.padding = #5.0 }
+fthenp =_\markup {
+ \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
+}
+
+violí = \relative c'' {
+ \repeat volta 2 {
+ c4._\dolce b8 a8 g a b |
+ \padText
+ c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
+ c,4.\fthenp b8 c4 c-. |
+ }
+}
+
+\score {
+ {
+ \violí
+ }
+ \layout { ragged-right = ##t }
+}
+@end lilypond
+
+Òbviament aquests identificadors són útils per estalviar tecleig.
+Però són dignes de tenir en compte fins i tot si s'utilitzaran un
+sol cop: redueixen la complexitat. Examinem l'exemple anterior
+reescrit sense cap identificador. Trobareu que és molt més
+difícil de llegir, sobretot l'última línia.
+
+@example
+violí = \relative c'' @{
+ \repeat volta 2 @{
+ c4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
+ \once \override TextScript.padding = #5.0
+ c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
+ c,4.\markup @{
+ \dynamic f \italic \small @{ 2nd @} \hspace #0.1 \dynamic p
+ @}
+ b8 c4 c-. |
+ @}
+@}
+@end example
+
+@c TODO Replace the following with a better example -td
+@c Skylining handles this correctly without padText
+
+Fins ara hem contemplat la substitució estàtica: quan el LilyPonod
+es troba amb @code{\padText}, el substitueix amb allò que hem
+definit que sigui (és a dir, tot el que està a la dreta de
+@code{padtext=}).
+
+El LilyPond també pot gestionar substitucions no estàtiques
+(penseu en elles com funcions).
+
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
+padText =
+#(define-music-function
+ (parser location padding)
+ (number?)
+ #{
+ \once \override TextScript.padding = #padding
+ #})
+
+\relative c''' {
+ c4^"piu mosso" b a b |
+ \padText #1.8
+ c4^"piu mosso" d e f |
+ \padText #2.6
+ c4^"piu mosso" fis a g |
+}
+@end lilypond
+
+La utilització d'identificadors també és una bona forma de reduir
+el treball si la sintaxis d'entrada del LilyPonod canvia (vegeu
+@rprogram{Actualització de fitxers amb convert-ly}). Si teniu una sola
+definició (com ara @code{\dolce}) per a tots els fitxers (vegeu
+@ref{Fulls d'estil}), i després la sintaxis es modifica, sols
+haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce} única, enlloc
+de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers @file{.ly}.
+
+@node Partitures i particel·les
+@subsection Partitures i particel·les
+@translationof Scores and parts
+
+En música orquestral, totes les notes s'imprimeixen dues vegades.
+Un cop en les particel·les per a tots els músics, i una altra per
+a la partitura del director. Els identificadors es poden usar per
+evitar la duplicació del treball. La música s'escriu un cop
+s'emmagatzema en una variable. El contingut d'aquesta variable
+s'usa després per generar tant la particel·la com la partitura del
+director.
+
+És molt convenient definir les notes en un fitxer especial. Per
+exemple, suposem que el fitxer @file{trompa.ly} conté la següent
+part d'un duo per a trompa i fagot:
+
+@example
+notesTrompa = \relative c @{
+ \time 2/4
+ r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
+@}
+@end example
+
+@noindent
+Després es fa una particella escrivint en un fitxer el següent:
+
+@example
+\include "trompa.ly"
+
+\header @{
+ instrument = "Trompa en Fa"
+@}
+
+@{
+ \transpose f c' \notesTrompa
+@}
+@end example
+
+La línia
+
+@example
+\include "trompa.ly"
+@end example
+
+@noindent
+substitueix el contingut de @file{trompa.ly} en aquesta posició
+dins del fitxer, així que @code{notesTrompa} es defineix amb
+posterioritat. La instrucció @code{\transpose f@tie{}c'} indica
+que l'argument constituït per @code{\notesTrompa} s'ha de
+transposar una quina cap amunt. El que sona com @code{f} s'escriu
+com @code{c'}, el que correspon amb el to d'afinació d'una trompa
+normal en@tie{}Fa. La transposició es pot veure a la següent
+sortida
+
+@lilypond[quote,ragged-right]
+\transpose f c' \relative c {
+ \time 2/4
+ r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
+}
+@end lilypond
+
+A peces per a conjunt, amb freqüència una de les veus no sona
+durant molts compasso. Això queda denotat per un silenci
+especial, el silenci multicompàs. S'introdueix amb una @code{R}
+majúscula seguida d'una duració (@code{1}@tie{}en el cas de la
+rodona, @code{2}@tie{}en el caso de una blanca,
+etc.). Multiplicant la duració es poden construir silencis més
+llargs. Per exemple, aquest silenci ocupa 3@tie{}compassos de 2/4
+
+@example
+R2*3
+@end example
+
+Quan s'imprimeix la particella s'han de comprimir els silencis
+multicompàs. Això es fa establint una variable de temps de execució
+
+@example
+\set Score.skipBars = ##t
+@end example
+
+@noindent
+Aquesta instrucció estableix el valor de la propietat
+@code{skipBars} al context de @code{Score} a vertader
+(@code{##t}). Anteposant el silenci i aquesta opció a la música
+anterior, arribem al següent resultat
+
+@lilypond[quote,ragged-right]
+\transpose f c' \relative c {
+ \time 2/4
+ \set Score.skipBars = ##t
+ R2*3 |
+ r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
+}
+@end lilypond
+
+Aquesta partitura es fa combinant tota la música junta. Suposant
+que l'altra veu es troba dins de @code{notesFagot} al fitxer
+@file{fagot.ly}, la partitura es fa amb
+
+@example
+\include "fagot.ly"
+\include "trompa.ly"
+
+<<
+ \new Staff \notesTrompa
+ \new Staff \notesFagot
+>>
+@end example
+
+@noindent
+el que ens porta a
+
+@lilypond[quote,ragged-right]
+\relative c <<
+ \new Staff {
+ \clef "treble"
+ \time 2/4
+ R2*3 |
+ r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
+ }
+ \new Staff {
+ \clef "bass"
+ \time 2/4
+ r4 d,8 f | gis4 c | b4 bes |
+ a8 e f4 | g4 d | gis4 f |
+ }
+>>
+@end lilypond
--- /dev/null
+@c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
+
+@ignore
+ Translation of GIT committish: 93d725094ee629b2d5200ab5a75b609579a62973
+
+ When revising a translation, copy the HEAD committish of the
+ version that you are working on. For details, see the Contributors'
+ Guide, node Updating translation committishes..
+@end ignore
+
+@c \version "2.17.6"
+
+
+@node Execució del LilyPond
+@chapter Execució del LilyPond
+@translationof Running LilyPond
+
+Aquest capítol detalla els aspectes tècnics de l'execució del
+LilyPond.
+
+@menu
+* Utilització normal::
+* Utilització des de la línia d'ordres::
+* Missatges d'error::
+* Errors comuns::
+@end menu
+
+
+@node Utilització normal
+@section Utilització normal
+@translationof Normal usage
+
+Gairebé tots els usuaris executen el LilyPond per mitjà d'una
+interfície gràfica; consulteu @rlearning{Tutorial} si encara
+no l'heu llegit.
+
+@node Utilització des de la línia d'ordres
+@section Utilització des de la línia d'ordres
+@translationof Command-line usage
+
+Aquesta secció conté informació addicional sobre l'ús del
+LilyPond a la línia d'ordres. Aquesta forma pot ser preferible
+per passar-li al programa algunes opcions addicionals. A més a
+més, existeixen alguns programes complementaris @q{de suport} (com
+ara @code{midi2ly}) que sols estan disponibles a la línia d'ordres.
+
+En parlar de la @q{línia d'ordres}, ens referim a la consola del
+sistema operatiu. Els usuaris del Windows possiblement estiguin
+més familiaritzats amb els termes @q{finestra del MS-DOS} o
+@q{línia de comandes}; Els usuaris del MacOS@tie{}X potser que
+estiguin més familiaritzats amb els termes @q{terminal} o
+@q{consola}. Aquests podrien requerir algunes configuracions
+addicionals i haurien de consultar també l'apartat @rweb{MacOS X}.
+
+La descripció de l'ús d'aquesta part dels sistemes operatius
+excedeix l'àmbit d'aquest manual; us preguem que consulteu altres
+documents sobre aquest tema si no us resulta familiar la línia
+d'ordres.
+
+@menu
+* Invocació del LilyPond::
+* Opcions bàsiques de la línia d'ordres per al LilyPond::
+* Opcions avançades de la línia d'ordres per al LilyPond::
+* Variables d'entorn::
+* El LilyPond a una gàbia de chroot::
+@end menu
+
+@node Invocació del LilyPond
+@unnumberedsubsec Invocació @command{lilypond}
+@translationof Invoking lilypond
+
+L'executable @command{lilypond} es pot cridar des d'una línia
+d'ordres de la manera següent:
+
+@example
+lilypond [@var{opció}]@dots{} @var{fitxer}@dots{}
+@end example
+
+Quan s'invoca amb un nom de fitxer sense extensió, es prova en
+primer lloc amb la extensió @file{.ly}. Per llegir l'entrada des
+de stdin, utilitzeu un guió (@code{-}) en substitució de @var{fitxer}.
+
+Quan es processa @file{archivo.ly}, la sortida resultant són els
+fitxers @file{fitxer.ps} i @file{fitxer.pdf}. Es poden
+especificar diversos fitxers; cadascú d'ells es processarà de
+forma independent@footnote{L'estat del GUILE no es restableix
+després de processar un fitxer @code{.ly}, per la qual cosa heu de
+tenir cura de no modificar cap valor predeterminat des de dins del
+Scheme.}.
+
+Si @file{fitxer.ly} conté més d'un bloc @code{\score}, la resta de
+les partitures s'obtindran com a sortida en fitxers numerats,
+començant per @file{fitxer-1.pdf}. A més, el valor de
+@code{output-suffix} (sufix de sortida) s'inserirà entre el nom
+base i el número. Un fitxer de sortida que contingui
+
+@example
+#(define output-suffix "violí")
+\score @{ @dots{} @}
+#(define output-suffix "violoncel")
+\score @{ @dots{} @}
+@end example
+
+@noindent
+produirà com a sortida @var{base}@file{-violí.pdf} i
+@var{base}@file{-violoncel-1.pdf}.
+
+
+@unnumberedsubsubsec Instruccions estàndard de la línia d'ordres
+
+Si la vostra terminal (o finestra d'ordres) contempla les
+redireccions normals, potser us siguin d'utilitat les següents
+instruccions per redirigir la sortida de la consola d'un fitxer:
+
+@itemize
+
+@item
+@code{lilypond fitxer.ly 1>sortidaestandard.log} per redirigir la sortida normal
+
+@item
+@code{lilypond fitxer.ly 2>sortidaderror.log} per redirigir els missatges d'error
+
+@item
+@code{lilypond fitxer.ly &>tot.log} per redirigir tota la sortida
+
+@end itemize
+
+Consulteu la documentació del vostre intèrpret d'ordres per veure
+si contempla aquestes opcions, o si la sintaxi és diferent.
+Observeu que són instruccions de l'intèrpret d'ordres i que no
+tenen res a veure amb el LilyPond.
+
+@node Opcions bàsiques de la línia d'ordres per al LilyPond
+@unnumberedsubsec Opcions bàsiques de la línia d'ordres per al LilyPond
+@translationof Basic command line options for LilyPond
+
+@cindex invocació de @command{lilypond}
+@cindex opcions de la línia d'ordres per a @command{lilypond}
+@cindex línia d'ordres, opcions de
+@cindex modificadors
+
+Estan contemplades les opcions següents:
+
+@table @code
+
+@item -d, --define-default=@var{variable}=@var{valor}
+Vegeu @ref{Opcions avançades de la línia d'ordres per al LilyPond}.
+
+@cindex Scheme, avaluació d'expressions
+@cindex expressions del Scheme, avaluació
+
+@item -e, --evaluate=@var{expressió}
+Avalua l'@var{expressió} del Scheme abans d'analitzar els fitxers
+@file{.ly}. Es poden passar diverses opcions @option{-e}, que
+s'avaluaran en seqüència.
+
+L'expressió s'avaluarà al mòdul @code{guile-user}, de manera que
+si voleu usar definicions dins d'@var{expressió}, heu d'utilitzar
+
+@example
+lilypond -e '(define-public a 42)'
+@end example
+
+@noindent
+a la línia d'ordres, i incloure
+
+@example
+#(use-modules (guile-user))
+@end example
+
+@noindent
+al principi del fitxer @file{.ly}.
+
+@warning{Els usuaris de Windows han d'utilitzar cometes dobles en
+comptes de cometes simples.}
+
+@cindex sortida, format
+@cindex format, sortida
+
+@item -f, --format=@var{format}
+quins formats s'han d'escriure. Les opcions per a @code{format} són
+@code{ps}, @code{pdf}, i @code{png}.
+
+Exemple: @code{lilypond -fpng @var{fitxer}.ly}
+
+@item -h, --help
+Mostra un resum de les formes de utilització.
+
+@item -H, --header=@var{CAMP}
+Bolca un camp de capçalera al fitxer @file{NOMBASE.@var{CAMP}}
+
+@item -i, --init=@var{archivo}
+Establir el fitxer d'inici a @var{fitxer} (predeterminat:
+@file{init.ly}).
+
+@cindex fitxers, cerca de
+@cindex cerca, ruta de
+
+@item -I, --include=@var{directori}
+Afegir el @var{directori} a la ruta de cerca de fitxers
+d'entrada.
+
+Es poden escriure diverses opcions -I. La cerca s'inicia al
+primer directori definit, i si el fitxer que s'ha d'incloure no es
+troba, la cerca continua als directoris següents.
+
+@cindex chroot, executar dins d'una gàbia
+
+@item -j, --jail=@var{usuari},@var{grup},@var{gàbia},@var{directori}
+Executar @command{lilypond} a una gàbia de chroot.
+
+L'opció @option{--jail} (gàbia) proporciona una alternativa més
+flexible a l'opció @option{-dsafe} quan el procés de tipografia
+del LilyPond està disponible a un servidor web o quan el LilyPond
+executa instruccions enviades per fonts externes
+(vegeu @ref{Opcions avançades de la línia d'ordres per al LilyPond}).
+
+L'opció @option{--jail} funciona canviant l'arrel de
+@command{lilypond} a @var{gàbia} just o abans de començar el
+procés de compilació en sí. Si es fa això es canvien l'usuari i
+el grup als que s'han donat a l'opció, i el directori actual es
+canvia a @var{directori}. Aquesta instal·lació garanteix que no
+és possible, al menys en teoria, escapar a la gàbia. Observeu que
+perquè funcioni @option{--jail}, s'ha d'executar
+@command{lilypond} com root, cosa que normalment es pot fer d'una
+forma segura utilitzant @command{sudo}.
+
+La instal·lació d'una gàbia pot ser un assumpte relativament
+complex, atès que hem d'assegurar-nos que el LilyPond pot trobar
+@emph{dins} de la pròpia gàbia tot el que necessita per poder
+compilar la font. Una típica configuració de gàbia de chroot
+consta dels següents elements:
+
+@table @asis
+
+@item Preparació d'un sistema de fitxers separat
+S'ha de crear un sistema de fitxers separat per al LilyPond, de
+forma que es pugui muntar amb opcions segures com @code{noexec},
+@code{nodev} i @code{nosuid}. D'aquesta forma, és impossible
+executar programes o escriure directament a un dispositiu des del
+LilyPond. Si no voleu crear una partició separada, tan sols té
+que crear un fitxer d'una mida raonable i usar-lo per muntar un
+dispositiu loop. El sistema de fitxers separat garanteix també
+que el LilyPond mai no pugui escriure en un espai major del què se
+li permeti.
+
+@item Preparar un usuari separat
+Es pot usar un usuari i grup separats (diguem-ne
+@code{lily}/@code{lily}) amb pocs privilegis per executar el
+LilyPond dins d'una gàbia. Hauria d'existir un sols directori amb
+permisos d'escriptura per a aquest usuari, i s'ha de passar el valor
+@var{directori}.
+
+@item Preparació de la gàbia
+El LilyPond necessita llegir alguns fitxers mentre s'executa,
+Tots aquests fitxers s'han de copiar dins de la gàbia, sota la
+mateixa ruta en la qual apareixen al sistema de fitxers real de
+root. Tot el contingut de la instal·lació del LilyPond (per exemple
+@file{/usr/share/lilypond}) s'ha de copiar.
+
+Si sorgeixen problemes, la forma més senzilla de rastrejar-los és
+executar el LilyPond usant @command{strace}, cosa que li permetrà
+determinar quins fitxers falten.
+
+@item Execució del LilyPond
+Dins d'una gàbia muntada amb @code{noexec} és impossible executar
+cap programa extern. Per tant, el LilyPond s'ha d'executar amb un
+backend que no necessiti un programa extern. Com ja hem
+mencionat, s'ha d'executar amb privilegis del superusuari (que per
+suposat perdrà immediatament), possiblement usant @command{sudo}.
+També de CPU que el LilyPond pot usar (per exemple usant
+@command{ulimit@tie{}-t}), i, si el vostre sistema operatiu ho
+contempla, la mida de la memòria que es pot reservar. Vegeu també
+@ref{El LilyPond a una gàbia de chroot}.
+
+@end table
+
+@cindex loglevel
+@cindex registre, nivell de
+@cindex sortida neta, fixar el nivell
+
+@item -l, --loglevel=@var{NIVELL}
+Fixa el grau en el qual la sortida de consola és neta al nivell
+@var{NIVELL}. Els valors possibles són:
+
+@table @code
+
+@item NONE
+Cap sortida en absolut, ni tan sols missatges d'error.
+
+@item ERROR
+Sols missatges d'error, cap advertiment o indicacions de progrés.
+
+@item WARN
+Advertiments i missatges d'error, no de progrés.
+
+@item BASIC_PROGRESS
+Missatges de progrés bàsics (èxit), advertiment i errors.
+
+@item PROGRESS
+Tots els missatges de progrés, advertiments i errors.
+
+@item INFO (predeterminat)
+Missatges de progrés, advertiments, errors i informació d'execució
+addicional.
+
+@item DEBUG
+Tots els missatges possibles, fins i tot la informació detallada de
+depuració.
+@end table
+
+@cindex carpeta, dirigir la sortida cap a
+@cindex sortida, establir el nom del fitxer de
+
+@item -o, --output=@var{FITXER} o @var{CARPETA}
+Estableix el nom del fitxer de sortida predeterminat a
+@var{FITXER} o, si hi ha una carpeta amb aquest nom, dirigeix la
+sortida cap a @var{CARPETA}, agafant el nom de fitxer del
+document d'entrada. S'afegeix el sufix corresponent (per exemple,
+@code{.pdf} per a PDF) als dos casos.
+
+@cindex PS (Postscript), sortida
+@cindex Postscript (PS), sortida
+@cindex sortida, PS (Postscript)
+
+@item --ps
+Generar PostScript.
+
+@cindex PNG (Portable Network Graphics), sortida
+@cindex sortida, PNG (Portable Network Graphics)
+
+@item --png
+Genera imatges de les pàgines en format PNG. Això implica
+@option{--ps}. La resolució en PPP de la imatge es pot establir
+amb
+@example
+-dresolution=110
+@end example
+
+@cindex PDF (format de document portàtil), sortida de
+@cindex sortida, PDF (format de document portàtil)
+
+@item --pdf
+Genera PDF. Implica @option{--ps}.
+
+@item -v, --version
+Mostra la informació de la versió.
+
+@item -V, --verbose
+Sigues detallat: mostra les rutes completes de tots els fitxers
+que se llegeixen, i dóna informació cronomètrica.
+
+@item -w, --warranty
+Mostra la garantia del GNU LilyPond (no ve amb
+@strong{CAP GARANTIA}!).
+
+@end table
+
+
+@node Opcions avançades de la línia d'ordres per al LilyPond
+@unnumberedsubsec Opcions avançades de la línia d'ordres per al LilyPond
+@translationof Advanced command line options for LilyPond
+
+@table @code
+
+@item -d@var{[nom-de-opció]}=@var{[valor]}, --define-default=@var{[nom-de-opció]}=@var{[valor]}
+Estableix la funció del Scheme interna equivalent a @var{valor}.
+
+@example
+-dbackend=svg
+@end example
+
+Si no es proporciona cap @var{valor}, s'usa el valor predeterminat
+Per desactivar una opció es pot anteposar @code{no-} a la
+@var{variable}, per exemple:
+
+@cindex apuntar i clicar, línia d'ordres
+
+@example
+-dno-point-and-click
+@end example
+
+@noindent
+és el mateix que
+@example
+-dpoint-and-click=#f
+@end example
+@end table
+
+@noindent Estan contemplades les següents opcions junt als seus
+respectius valors predeterminats:
+
+@multitable @columnfractions .33 .16 .51
+@item @strong{Símbol}
+@tab @strong{Valor}
+@tab @strong{Explicació/Opcions}
+
+@item @code{anti-alias-factor} (factor d'antiàlies)
+@tab @code{1}
+@tab Renderitza a una major resolució (utilitzant el factor
+donat) i redueix l'escala del resultat per així evitar
+@q{escales} a les imatges @code{PNG}.
+
+@item @code{aux-files} (fitxers auxiliars)
+@tab @code{#t}
+@tab Crea fitxeres @code{.tex}, @code{.texi}, @code{.count} al
+@q{back-end} @code{EPS}.
+
+@item @code{backend}
+@tab @code{ps}
+@tab Selecciona un @q{rerefons}. Els fitxers (l'opció
+predeterminada) inclouen els tipus tipogràfics de lletra @code{TTF},
+@code{Type1} i @code{OTF}. No es fa cap subconjunt d'aquests tipus
+de lletra. L'ús de conjunts de caràcters @q{orientals} pot
+produir fitxers molts grans.
+
+@item
+@tab @code{eps}
+@tab PostScript encapsulat. Bolca cada pàgina o sistema com un
+fitxer @file{EPS} diferent, sense tipus tipogràfics de lletra, i
+com un fitxer @file{EPS} enquadernat amb totes les pàgines o
+sistemes que inclouen els tipus de lletra. Utilitzat com a opció
+predeterminada per part de @command{lilypond-book}.
+
+@item
+@tab @code{null}
+@tab No produeixes cap partitura impresa a la sortida; té el
+mateix efecte que @code{-dno-print-pages}.
+
+@item
+@tab @code{svg}
+@tab Gràfics vectorials escalables. Crea un únic fitxer
+@code{SVG}, sense tipus tipogràfics de lletra incrustats, per a
+cada pàgina de sortida. Es recomana instal·lar el tipus de lletra
+Century Schoolbook, que està inclòs a la instal·lació del
+LilyPond, per a un renderitzat òptim. Sota l'UNIX, bastarà amb
+que copieu aquests fitxers de tipus de lletra del directori del
+Lilypond (normalment @file{/usr/share/lilypond/VERSION/fonts/otf/})
+al directori @file{~/.fonts/}. La sortida @code{SVG} hauria de
+ser compatible amb qualsevol editor o client de SVG. També hi ha
+una opció @code{svg-woff} (vegeu més avall) per usar els fitxers
+de tipus de lletra woff al @q{rerefons} SVG.
+
+@item
+@tab @code{scm}
+@tab Bolcat de les instruccions de dibuix internes basades en
+Scheme, en brut.
+
+@item @code{check-internal-types}
+n@tab @code{#f}
+@tab Comprova el tipus de cada assignació de propietats.
+
+@item @code{clip-systems} (retalla els sistemes de pentagrames)
+@tab @code{#f}
+@tab Genera framents d'imatge retallats d'una partitura.
+
+@item @code{datadir} (directori de dades)
+@tab
+@tab Prefix dels fitxers de dades (sols lectura).
+
+@item @code{debug-gc}
+@tab @code{#f}
+@tab Bolca estadístiques de depuració de memòria.
+
+@item @code{debug-gc-assert-parsed-dead}
+@tab @code{#f}
+@tab Per a la depuració de memòria: assegura't que totes les
+referències a objectes analitzats estiguin mortes. És una opció
+interna, i s'activa automàticament per a @code{`-ddebug-gc'}.
+
+@item @code{debug-lexer}
+@tab @code{#f}
+@tab Depuració de l'analitzador lèxic flex.
+
+@item @code{debug-page-breaking-scoring}
+@tab @code{#f}
+@tab Bolca les partitures per a moltes configuracions de salts de
+pàgina diferents.
+
+@item @code{debug-parser}
+@tab @code{#f}
+f@tab Depuració de l'analitzador sintàctic bison.
+
+@item @code{debug-property-callbacks}
+@tab @code{#f}
+@tab Depuració de les cadenes cícliues de funcions de callback.
+
+@item @code{debug-skylines}
+@tab @code{#f}
+@tab Depuració de les línies de horitzó.
+
+@item @code{delete-intermediate-files}
+@tab @code{#t}
+@tab Elimina els fitxers intermedis @code{.ps} inútils que es
+creen durant la compilació.
+
+@item @code{dump-cpu-profile}
+@tab @code{#f}
+@tab Bolcar informació de comptabilització del temps (dependent
+del sistema).
+
+@item @code{dump-profile}
+@tab @code{#f}
+@tab Bolca la informació de memòria i de temps de cada fitxer.
+
+@item @code{dump-signatures}
+@tab @code{#f}
+@tab Bolca les signatures de sortida de cada sistema. Usat per a
+les proves de regressió.
+
+@item @code{eps-box-padding}
+@tab @code{#f}
+@tab Omple la vora esquerra de la capsa contenidora de l'EPS de
+sortida en la quantitat donada (en mm).
+
+@item @code{gs-load-fonts}
+@tab @code{#f}
+@tab Carrega els tipus tipogràfics de lletra a través del Ghostscript.
+
+@item @code{gs-load-lily-fonts}
+@tab @code{#f}
+@tab Carrega sols els tipus de lletra del LilyPond per mitjà del
+Ghostscript.
+
+@item @code{gui}
+@tab @code{#f}
+@tab S'executa silenciosament i es redirigeix tota la sortida a un
+fitxer de registre.
+@end multitable
+
+@noindent
+@strong{Nota per als usuaris del Windows:} De manera predeterminada,
+@code{lilypond.exe} dirigeix tota la sortida de la informació
+d'avenç cap a la finestra de consola, @code{lilypond-windows.exe}
+no ho fa i retorna un indicador del sistema, sense cap indicació
+d'avenç, immediatament en la línia d'ordres. L'opció
+@option{-dgui} es pot usar en aquest cas per redirigir la sortida
+a un fitxer de registre.
+
+@multitable @columnfractions .33 .16 .51
+@item @code{help}
+@tab @code{#f}
+@tab Mostra aquesta ajuda
+
+@item @code{include-book-title-preview}
+@tab @code{#t}
+@tab Inclou els títols de llibre a les imatges de vista prèvia.
+
+@item @code{include-eps-fonts}
+@tab @code{#t}
+@tab Incloure els tipus tipogràfics de fonts als fitxers EPS de
+cadascú dels sistemes.
+
+@item @code{include-settings}
+@tab @code{#f}
+@tab Inclou el fitxer dels ajustos globals, s'inclou abans que la
+partitura es processi.
+
+@item @code{job-count}
+@tab @code{#f}
+@tab Processa en paral·lel, usant el nombre de tasques donat.
+
+@item @code{log-file}
+@tab @code{#f [fitxer]}
+@tab Si es dóna a una cadena @code{fitxer} como a segon argument,
+redirigeix la sortida al fitxer de registre @code{fitxer.log}.
+
+@item @code{max-markup-depth}
+@tab @code{1024}
+@tab Profunditat màxima de l'arbre de l'etiquetatge. Si un
+etiquetatge té més nivells, suposa que no acabarà per sí mateix,
+imprimint un advertiment i retornant en el seu lloc un element
+d'etiquetatge nul.
+
+@item @code{midi-extension}
+@tab @code{"midi"}
+@tab Fixa l'extensió de fitxer predeterminat per al fitxer de
+sortida MIDI a la cadena donada.
+
+@item @code{music-strings-to-paths}
+@tab @code{#f}
+@tab Converteix les cadenes de text a rutes quan els glifs
+pertanyen a un tipus de lletra de tipografia musical.
+
+@item @code{paper-size}
+@tab @code{\"a4\"}
+@tab Estableix la mida predeterminada del paper. Observeu que la
+cadena ha d'anar tancada entre cometes dobles.
+
+@item @code{pixmap-format}
+@tab @code{png16m}
+@tab Fixa el format de sortida del Ghostsript per a les imatges de píxels.
+
+@item @code{point-and-click}
+@tab @code{#f}
+@tab Afegeix enllaços d'@q{apuntar i clicar} a la sortida @code{PDF}. Vegeu
+@ref{Point and click}.
+
+@item @code{preview}
+@tab @code{#f}
+@tab Crea imatges de vista prèvia a més de la sortida normal.
+@end multitable
+
+@noindent
+Aquesta opció està contemplada per tots els @q{rerefons}: @code{pdf},
+@code{png}, @code{ps}, @code{eps} i @code{svg}, però no per
+@code{scm}. Genera un fitxer de sortida, en la forma
+@code{elmeuFitxer.preview.extensió}, que conté els títols i el
+primer sistema de la música. Si s'estan utilitzant blocs
+@code{\book} o @code{\bookpart}, apareixen a la sortida els títols de
+@code{\book}, @code{\bookpart} o @code{\score}, inclòs el primer
+sistema de cada bloc @code{\score} si la variable de @code{\paper}
+@code{print-all-headers} està fixada al valor @code{#t}.
+
+Per suprimir la sortida actual, utilitzeu les opcions
+@option{-dprint-pages} o @option{-dno-print-pages} segons les
+vostres necessitats.
+
+@multitable @columnfractions .33 .16 .51
+@item @code{print-pages}
+@tab @code{#t}
+@tab Genera pàgines completes (és l'opció predeterminada). És útil
+@option{-dno-print-pages} en combinació amb @option{-dpreview}.
+
+@item @code{profile-property-accesses}
+@tab @code{#f}
+@tab Conserva les estadístiques de les crides de funció
+@code{get_property()}.
+
+@item @code{protected-scheme-parsing}
+@tab @code{#t}
+@tab Continua quan es capten a l'analitzador sintàctic errors del
+Scheme encastat. Si es fixa a @code{#f}, detenir-se quan hi hagi
+errors i imprimir un registre de traça de pila.
+
+@item @code{read-file-list}
+@tab @code{#f [fitxer]}
+@tab Especifica el nom d'un fitxer que conté una llista de fitxers
+d'entrada per processar.
+
+@item @code{relative-includes}
+@tab @code{#f}
+@tab Quan es processa una instrucció @code{\include}, cerca el
+fitxer inclòs de forma relativa al fitxer actual (enlloc del
+fitxer principal).
+
+@item @code{resolution}
+@tab @code{101}
+@tab Fixa la resolució per generar imatges de píxels @code{PNG} al
+valor donat (en ppp).
+
+@item @code{safe}
+@tab @code{#f}
+@tab No confiïs en l'entrada @code{.ly}.
+@end multitable
+
+@noindent
+Quan el servei de tipografia està disponible a través d'un
+servidor web, @b{S'HAN DE} passar les opcions @option{--safe} o
+@option{--jail}. L'opció @option{--safe} evita que el codi del
+Scheme faci un desastre, per exemple:
+
+@quotation
+@verbatim
+#(system "rm -rf /")
+{
+ c4^$(ly:gulp-file "/etc/passwd")
+}
+@end verbatim
+@end quotation
+
+L'opció @option{-dsafe} funciona avaluant les expressions del
+Scheme en línia dins d'un mòdul segur especial. Deriva del mòdul
+@file{safe-r5rs} del GUILE, però a més afegeix unes quantes
+funcions de l'API del LilyPond que estan relacionades en
+@file{scm/safe-lily.scm}.
+
+A més, el mode segur prohibeix les directives @code{\include} i
+desactiva la utilització de barres invertides a les cadene de
+@TeX{}. A més, no és possible importar variables del LilyPond
+dins del Scheme quan s'està em mode segur.
+
+@option{-dsafe} @emph{no} detecta la sobreutilitizació de
+recursos, per la qual cosa encara és possible fer que el programa
+es pengi indefinidament, per exemple subministrant estructures de
+dades cícliques en el rerefons. Per això, si esteu usant el
+LilyPond en un servidor web accessible públicament, el procés s'ha
+de limitar tant en l'ús de memòria com de CPU.
+
+El mode segur evita que es puguin compilar molts fragments de codi
+útils.
+
+L'opció @option{--jail} és una alternativa encara més segura, però
+requereix més feina per a la seva configuració. Vegeu
+@ref{Opcions bàsiques de la línia d'ordres per al LilyPond}.
+
+@multitable @columnfractions .33 .16 .51
+@item @code{separate-log-files}
+@tab @code{#f}
+@tab Per als fitxers d'entrada @code{FITXER1.ly},
+@code{FITXER2.ly}, etc., treu les dades de registre cap als
+fitxers @code{FITXER1.log}, @code{FITXER2.log}@dots{}
+
+@item @code{show-available-fonts}
+@tab @code{#f}
+@tab Llista tots els noms dels tipus tipogràfics de lletra
+disponibles.
+
+@item @code{strict-infinity-checking}
+@tab @code{#f}
+@tab Força una terminació abrupta si es troben les excepcions de
+punt flotant @code{Inf} i @code{NaN}.
+
+@item @code{strip-output-dir}
+@tab @code{#t}
+@tab No usis els directoris dels fitxers d'entrada en construir
+els noms dels fitxers de sortida.
+
+@item @code{strokeadjust}
+@tab @code{#f}
+@tab Força l'ajust dels traços de PostScript. Aquesta opció és
+rellevant principalment quan es genera un @code{PDF} a partir de
+la sortida de PostScript (l'ajust del traç està en general activat
+automàticament per a dispositius de mapa de punts de baixa
+resolució). Sense aquesta opció, els visors de @code{PDF}
+tendeixen a produir amplades de plica molt poc consistents a les
+resolucions típiques de les pantalles d'ordinador. L'opció no
+afecta de forma molt significativa a la qualitat de la impressió i
+causa grans increments a la mida del fitxer @code{PDF}.
+
+@item @code{svg-woff}
+@tab @code{#f}
+@tab Usar fitxers de tipus tipogràfic de lletra de woff al
+rerefons SVG.
+
+@item @code{trace-memory-frequency}
+@tab @code{#f}
+@tab Registra l'ús de cèl·lules del Scheme aquesta quantitat de
+vegades per segon. Bolca els resultats en @code{FITXER.stacks} i
+en @code{FITXER.graph}.
+
+@item @code{trace-scheme-coverage}
+@tab @code{#f}
+@tab Registra la cobertura dels fitxers del Scheme a @code{FITXER.cov}.
+
+@item @code{verbose}
+@tab @code{#f}
+@tab Sortida detallada, és a dir el nivell de registre en DEBUT
+(sols lectura).
+
+@item @code{warning-as-error}
+@tab @code{#f}
+@tab Canvia tots els missatges d'advertiment i de @q{error de
+programació} a errors.
+@end multitable
+
+
+@node Variables d'entorn
+@unnumberedsubsec Variables d'entorn
+@translationof Environment variables
+
+@cindex LANG
+@cindex LILYPOND_DATADIR
+
+@command{lilypond} reconeix les següents variables d'entorn:
+@table @code
+@item LILYPOND_DATADIR
+Especifica un directori en el qual els missatges de localització i
+de dades es buscaran de forma predeterminada. El directori ha de
+contenir subdirectoris anomenats @file{ly/}, @file{ps/},
+@file{tex/}, etc.
+
+@item LANG
+Selecciona l'idioma dels missatges d'advertiment.
+
+@item LILYPOND_LOGLEVEL
+Nivell de registre predeterminat. Si el LilyPond es crida sense
+cap nivell de registre explícit (és a dir, sense opció de línia d'ordres
+@option{--loglevel}), s'usa aquest valor.
+
+@item LILYPOND_GC_YIELD
+Una variable, com a percentatge, que ajusta el comportament de
+l'administració de memòria. Amb valors més alts, el programa usa
+més memòria; amb valors més baixos, usa més temps de CPU. El
+valor predeterminat és @code{70}.
+
+@end table
+
+
+@node El LilyPond a una gàbia de chroot
+@unnumberedsubsec El LilyPond en una gàbia de chroot
+@translationof LilyPond in chroot jail
+
+La preparació del servidor perquè executi el LilyPond a una gàbia
+de chroot és una tasca molt complicada. Els passos estan
+relacionats més avall. Els exemples que apareixen en cadascú dels
+passos son vàlids per a Ubuntu GNU/Linux, i poden requerir l'ús de
+@code{sudo} segons correspongui.
+
+@itemize
+
+@item Instal·leu els paquets necessaris: el LilyPond, el Ghostscript i l'ImageMagick.
+
+@item Creeu un usuari nou amb el nom de @code{lily}:
+
+@example
+adduser lily
+@end example
+
+@noindent
+Això també crearà un nou grup per a l'usuari @code{lily}, i una
+carpeta personal, @code{/home/lily}
+
+@item A la carpeta personal de l'usuari @code{lily}, creeu un fitxer per usar-lo com a sistema de fitxers separat:
+
+@example
+dd if=/dev/zero of=/home/lily/loopfile bs=1k count= 200000
+@end example
+
+@noindent
+Aquest exemple crea un fitxer de 200MB per al seu ús com el
+sistema de fitxers de la gàbia.
+
+@item Creeu un dispositiu loop, feu un sistema de fitxers i munteu-lo,
+després creeu una carpeta que es pugui escriure per l'usuari
+@code{lily}:
+
+@example
+mkdir /mnt/lilyloop
+losetup /dev/loop0 /home/lily/loopfile
+mkfs -t ext3 /dev/loop0 200000
+mount -t ext3 /dev/loop0 /mnt/lilyloop
+mkdir /mnt/lilyloop/lilyhome
+chown lily /mnt/lilyloop/lilyhome
+@end example
+
+@item En la configuració dels servidors, JAIL serà @code{/mnt/lilyloop}
+i DIR serà @code{/lilyhome}.
+
+@item Creeu un gran arbre de directoris dins de la gàbia copiant els
+fitxers necessaris, com es mostra en el guió d'exemple que apareix
+més avall.
+
+Podeu usar @code{sed} per crear els fitxeres de còpia necessaris per a
+un executable donat:
+
+@example
+for i in "/usr/local/lilypond/usr/bin/lilypond" "/bin/sh" "/usr/bin/; \
+ do ldd $i | sed 's/.*=> \/\(.*\/\)\([^(]*\).*/mkdir -p \1 \&\& \
+ cp -L \/\1\2 \1\2/' | sed 's/\t\/\(.*\/\)\(.*\) (.*)$/mkdir -p \
+ \1 \&\& cp -L \/\1\2 \1\2/' | sed '/.*=>.*/d'; done
+@end example
+
+@end itemize
+
+@subheading Guió d'exemple per a l'Ubuntu 8.04 de 32 bits
+
+@example
+#!/bin/sh
+## aquí es fixen els valors predeterminats
+
+username=lily
+home=/home
+loopdevice=/dev/loop0
+jaildir=/mnt/lilyloop
+# prefix (sense la barra inicial!)
+lilyprefix=usr/local
+# el directori en el qual el LilyPond es troba instal·lat en el sistema
+lilydir=/$lilyprefix/lilypond/
+
+userhome=$home/$username
+loopfile=$userhome/loopfile
+adduser $username
+dd if=/dev/zero of=$loopfile bs=1k count=200000
+mkdir $jaildir
+losetup $loopdevice $loopfile
+mkfs -t ext3 $loopdevice 200000
+mount -t ext3 $loopdevice $jaildir
+mkdir $jaildir/lilyhome
+chown $username $jaildir/lilyhome
+cd $jaildir
+
+mkdir -p bin usr/bin usr/share usr/lib usr/share/fonts $lilyprefix tmp
+chmod a+w tmp
+
+cp -r -L $lilydir $lilyprefix
+cp -L /bin/sh /bin/rm bin
+cp -L /usr/bin/convert /usr/bin/gs usr/bin
+cp -L /usr/share/fonts/truetype usr/share/fonts
+
+# Ara la màgia de copiar les biblioteques
+for i in "$lilydir/usr/bin/lilypond" "$lilydir/usr/bin/guile" "/bin/sh" \
+ "/bin/rm" "/usr/bin/gs" "/usr/bin/convert"; do ldd $i | sed 's/.*=> \
+ \/\(.*\/\)\([^(]*\).*/mkdir -p \1 \&\& cp -L \/\1\2 \1\2/' | sed \
+ 's/\t\/\(.*\/\)\(.*\) (.*)$/mkdir -p \1 \&\& cp -L \/\1\2 \1\2/' \
+ | sed '/.*=>.*/d'; done | sh -s
+
+# Els fitxers compartits per al ghostcript...
+ cp -L -r /usr/share/ghostscript usr/share
+# Els fitxers compartits per a l'ImageMagick
+ cp -L -r /usr/lib/ImageMagick* usr/lib
+
+### Ara, suposant que tenim test.ly a /mnt/lilyloop/lilyhome,
+### hauríem de poder executar:
+### Observeu que /$lilyprefix/bin/lilypond és un guió, que estableix
+### un valor per a LD_LIBRARY_PATH : això és crucial
+ /$lilyprefix/bin/lilypond -jlily,lily,/mnt/lilyloop,/lilyhome test.ly
+@end example
+
+@c " keep quote signs balanced for context-sensitive editors
+
+@node Missatges d'error
+@section Missatges d'error
+@translationof Error messages
+
+@cindex error, missatges d'error
+@cindex missatges d'error
+
+Poden aparèixer diferents missatges d'error en compilar un fitxer:
+
+@table @emph
+
+@item Advertiment
+@cindex advertiment
+Alguna cosa té un aspecte sospitós. Si estem demanant quelcom
+fora del comú, entendrem el missatge i podrem ignorar-lo. Tot i
+així, els advertiments solen indicar que alguna cosa va mal amb el
+fitxer d'entrada.
+
+@item Error
+@cindex error
+És clar que alguna cosa va malament. El pas actual del
+processament (anàlisi, interpretació o format visual) es donarà
+per acabat, però el pas següent se saltarà.
+
+@item Error fatal
+@cindex error fatal
+@cindex fatal, error
+És clar que alguna cosa va malament, i el LilyPond no pot
+continuar. Poques vegades passa això. La causa més freqüent són
+els tipus de lletra mal instal·lats.
+
+@item Error del Scheme
+@cindex traça del Scheme
+@cindex crides, traça de
+@cindex Scheme, error de
+@cindex error del Scheme
+Els errors que ocorren en executar el codi del Scheme
+s'intercepten per part de l'intèrpret del Scheme. Si s'està
+executant amb les opcions @option{-V} o @option{--verbose}
+(detallat) aleshores s'imprimeix una traça de crides de la funció
+ofensiva.
+
+@item Error de programació
+@cindex error de programació
+@cindex programació, error de
+Hi ha hagut algun tipus d'inconsistència interna. Aquests
+missatges d'error estan orientats a ajudar als programadors i als
+depuradors. Normalment es poden ignorar. En ocasions apareixen
+en quantitats tan grans que poden entorpir la visió d'altres
+missatges de sortida.
+
+@item Abort (bolcat de core)
+Això senyala un error de programació seriós que ha causat la
+interrupció abrupta del programa. Aquests errors es consideren
+crítics. Si es topa amb un, envieu un informe de fallada.
+@end table
+
+@cindex error, format dels missatges de
+
+Si els errors i advertiments es poden lligar a un punt del fitxer
+d'entrada, els missatges tenen la forma següent:
+
+@example
+@var{fitxer}:@var{línia}:@var{columna}: @var{missatge}
+@var{línia d'entrada problemàtica}
+@end example
+
+S'insereix un salt de línia a la línia problemàtica per indicar la
+columna on es va trobar l'error. Per exemple,
+
+@example
+prova.ly:2:19: error: no és una duració: 5
+ @{ c'4 e'
+ 5 g' @}
+@end example
+
+Aquestes posicions són la millor suposició del LilyPond sobre on
+s'ha produït el missatge d'error, però (per la seva pròpia
+naturalesa) els advertiment i errors es produeixen quan passa
+quelcom inesperat. Si no veieu un error a la línia que s'indica
+del fitxer d'entrada, intenteu comprovar una o dues línies per
+sobre de la posició indicada.
+
+S'ofereix més informació sobre els errors a la secció @ref{Errors
+comuns}.
+
+@node Errors comuns
+@section Errors comuns
+@translationof Common errors
+
+Les condicions d'error que es descriuen més a sota es produeixen
+amb freqüència, tot i que la causa no és òbvia o fàcil de trobar.
+Un cop se han vist i comprès, es gestionen sense problema.
+
+@menu
+* La música se surt de la pàgina::
+* Apareix un pentagrama de més::
+* Missatge d'error Unbound variable %::
+* Missatge d'error FT_Get_Glyph_Name::
+* Advertiment sobre que les afinitats del pentagrama sols han de decrèixer::
+* Missatge d'error Unexpected new::
+@end menu
+
+@node La música se surt de la pàgina
+@unnumberedsubsec La música se surt de la pàgina
+@translationof Music runs off the page
+
+La música que se surt de la pàgina pel marge dret o que apareix
+exageradament comprimida està causada gairebé sempre per haver
+introduït una duració incorrecta per a una nota, produint que la
+nota final d'un compàs s'estengui més enllà de la línia
+divisòria. Això no és invàlid si la nota final d'un compàs no
+acaba sobre la línia divisòria introduïda automàticament, atès que
+simplement se suposa que la nota se solapa a sobre del compàs
+següent. Però si es produeix una seqüència llarga d'aquestes
+notes solapades, la música pot aparèixer comprimida o sortir-se
+de la pàgina perquè els salts de línia automàtiques solament se
+poden inserir al final dels compassos complets, és a dir, els
+compassos en els quals totes les notes acaben abans o just al
+final del compàs.
+
+@warning{Una duració incorrecta pot fer que s'inhibeixin els salts
+de línia, el que portaria a una sola línia de música molt
+comprimida o que se surti de la pàgina.}
+
+La duració incorrecta es pot trobar fàcilment si s'utilitzen
+comprovacions de compàs, vegeu @ruser{Comprovació de compàs i de
+número de compàs}.
+
+Si realment volem tenir una sèrie d'aquests compassos amb notes
+solapades, hem d'inserir una línia divisòria invisible on volem
+el salt de línia. Per veure més detalls, consulteu
+@ruser{Barres de compàs}.
+
+
+@node Apareix un pentagrama de més
+@unnumberedsubsec Apareix un pentagrama de més
+@translationof An extra staff appears
+
+Si no es creen els contextos explícitament amb @code{\new} o amb
+@code{\context}, es crearan discretament tan aviat com es trobi
+una instrucció que no es pot aplicar a un context existent. A
+partitures senzilles, la creació automàtica dels contextos és
+útil, i gairebé tots els exemples dels manuals del LilyPond
+s'aprofiten d'aquesta simplificació. Però ocasionalment la
+creació discreta de contextos pot fer aflorar pentagrames o
+partitures nous o inesperats. Per exemple, podria esperar-se que
+el codi següent fet que totes les notes dins del pentagrama
+següent estiguessin acolorides de vermell, però de fet el
+resultat són dos pentagrames, romanent el de sota amb les
+notes amb el color negre predeterminat.
+
+@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
+\override Staff.NoteHead.color = #red
+\new Staff { a }
+@end lilypond
+
+Això és així perquè no hi ha cap context @code{Staff} quan es
+processa la instrucció override de sobreescriptura, es crea un
+implícitament i la sobreescriptura s'aplica a aquest context, però
+aleshores la instrucció @code{\new Staff} crea un pentagrama nou i
+diferent, en el qual es col·loquen les notes. El codi correcte
+per acolorir totes les notes de vermell és
+
+@lilypond[quote,verbatim,relative=2]
+\new Staff {
+ \override Staff.NoteHead.color = #red
+ a
+}
+@end lilypond
+
+Com a segon exemple, si una instrucció @code{\relative} s'escriu
+dins d'una instrucció @code{\repeat}, el resultat són dos
+pentagrames, el segon desplaçat respecte al primer, perquè la
+instrucció @code{\repeat} genera dos blocs @code{\relative}, cada
+un dels quals crea implícitament blocs @code{Staff} i @code{Voice}.
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+\repeat unfold 2 {
+ \relative c' { c4 d e f }
+}
+@end lilypond
+
+El problema es resol instanciant el context @code{Voice}
+explícitament:
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+\new Voice {
+ \repeat unfold 2 {
+ \relative c' { c4 d e f }
+ }
+}
+@end lilypond
+
+
+@node Missatge d'error Unbound variable %
+@unnumberedsubsec Missatge d'error Unbound variable %
+@translationof Error message Unbound variable %
+
+Aquest missatge d'error apareix al final dels missatges de la
+consola o del fitxer de registre junt a un missatge @qq{GUILE
+ha senyalat un error @dots{}} cada cop que es cridi a una rutina
+del Scheme que (incorrectament) contingui un comentari @emph{del
+LilyPond} enlloc d'un comentari @emph{del Scheme}.
+
+Els comentaris del LilyPond comencen amb un símbol de
+percentatge, (@code{%}), i no s'han d'utilitzar dins de les
+rutines del Scheme. Els comentaris del Scheme comencen amb punt i
+coma, (@code{;}).
+
+@node Missatge d'error FT_Get_Glyph_Name
+@unnumberedsubsec Missatge d'error FT_Get_Glyph_Name
+@translationof Error message FT_Get_Glyph_Name
+
+Aquest missatge d'error apareix a la sortida de la consola o al
+fitxer log de registre si un fitxer d'entrada conté un caràcter que
+no és ASCII i no s'ha desat en la codificació de caràcters
+UTF-8. Per veure més detalls, consulteu @ruser{Codificació del
+text}.
+
+@node Advertiment sobre que les afinitats del pentagrama sols han de decrèixer
+@unnumberedsubsec Advertiment sobre que les afinitats del pentagrama sols han de decrèixer
+@translationof Warning staff affinities should only decrease
+
+Aquest advertiment pot aparèixer si no hi ha cap pentagrama a la
+sortida impresa, per exemple si sols hi ha un context
+@code{ChordName} i un context @code{Lyrics} com a un full guia
+d'acords. Els missatges d'advertiment es poden evitar fent que un
+dels contextos es comporti com un pentagrama, inserint
+
+@example
+\override VerticalAxisGroup.staff-affinity = ##f
+@end example
+
+@noindent
+al començament. Per veure més detalls, consulteu @qq{Espaiat de
+les línies que no són pautes} a @ruser{Espaiat vertical flexible
+dins dels sistemes}.
+
+@node Missatge d'error Unexpected new
+@unnumberedsubsec Missatge d'error Unexpected new @code{@bs{}new}
+@translationof Error message unexpected new
+
+Un bloc @code{\score} ha de contenir una @emph{única} expressió
+musical. Si en comptes d'això conté diverses instruccions
+@code{\new Staff}, @code{\new StaffGroup} o contextos semblants
+introduïts amb @code{\new} sense que s'hagin tancat entre
+claudàtors corbs, @code{@{ @dots{} @}}, o dobles parèntesis en
+angle, @code{<< @dots{} >>}, així:
+
+@example
+\score @{
+ % Invàlid! Genera error: error de sintaxi, \new inesperat
+ \new Staff @{ @dots{} @}
+ \new Staff @{ @dots{} @}
+@}
+@end example
+
+@noindent
+aleshores es produirà un missatge d'error.
+
+Per evitar l'error, tanqueu totes les instruccions @code{\new}
+dins dels claudàtors corbs o dobles parèntesis d'angle.
+
+L'ús de claudàtors corbs introdueix les instruccions @code{\new}
+de forma seqüencial:
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+\score {
+ {
+ \new Staff { a' a' a' a' }
+ \new Staff { g' g' g' g' }
+ }
+}
+@end lilypond
+
+@noindent
+però és més probable que us trobeu utilitzant angles dobles de
+manera que els pentagrames nous s'insereixin en paral·lel, és a
+dir, simultàniament:
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+\score {
+ <<
+ \new Staff { a' a' a' a' }
+ \new Staff { g' g' g' g' }
+ >>
+}
+@end lilypond
projects / lilypond.git / commitdiff