-@c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
+@C -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
@ignore
- Translation of GIT committish: 7fdce4f39834cc8c83f176480cc1d20900eb09f8
+ Translation of GIT committish: 5ae5c88bdb1a478263ed874cb823ec58dafc93f9
When revising a translation, copy the HEAD committish of the
version that you are working on. For details, see the Contributors'
extremadament configurable; pràcticament tots els fragments de la
sortida es poden canviar.
+
@menu
-* Elements de l'ajustament::
+* Elements d'ajustament::
* Manual de referència de funcionament intern::
* Aparença dels objectes::
* Col·locació dels objectes::
* Ajustaments addicionals::
@end menu
-@node Elements de l'ajustament
-@section Elements de l'ajustament
+@node Elements d'ajustament
+@sectionElements d'ajustament
@translationof Tweaking basics
@menu
@subsection Introducció a l'ajustament
@translationof Introduction to tweaks
-L'@q{Ajustament} és un terme del LilyPond que denota els diversos
+L'@q{ajustament} és un terme del LilyPond que s'usa pels diversos
mètodes que l'usuari té a la seva disposició per modificar el
procés d'interpretació del fitxer d'entrada i canviar l'aparença
-de la sortida impresa. Alguns trucs són molt fàcils d'usar;
-d'altres són més complexes. Però en el seu conjunt, els mètodes
-d'ajustament disponibles possibiliten aconseguir gairebé qualsevol
-aparença que desitgem a la música impresa.
-
-En aquesta secció estudiarem els conceptes bàsics que es
-necessiten per comprendre l'ajustament. Més tard donarem un ampli
-ventall d'ordres llestes per usar, que podreu simplement
-copiar per obtenir el mateix efecte a les vostres partitures, i al
-mateix temps mostrarem la forma de construir aquestes ordres
-perquè podeu aprendre com desenvolupar els vostres propis trucs.
-
-Abans de començar aquest capítol, potser voleu donar una ulla a la
-secció @ref{Contextos i gravadors}, atès que els contextos, els
-gravadors i les propietats contingudes en ells són fonamentals per
-comprendre i construir els trucs.
+de la sortida impresa. Alguns ajustos són mols fàcils d'usar;
+d'altres són complexos. Però en conjunt, els mètodes d'ajustament
+disponibles possibiliten aconseguir gairebé qualsevol aparença
+que desitgem a la música impresa.
+
+En aquesta secció estudiarem els conceptes bàsics que calen per
+entendre l'ajustament. Més tard donarem un ampli ventall d'ordres
+llistes per usar, que podreu simplement copiar per obtenir el
+mateix efecte a les vostres partitures, i al mateix temps
+mostrarem la forma de construir aquestes ordres perquè pugueu
+aprendre com desenvolupar els vostres propis ajustaments.
+
+Abans de començar aquest capítol, potser vulgueu donar una ullada
+a la secció @ref{Contextos i gravadors}, atès que els contextos,
+els gravadors i les propietats que es contenen en aquests elements
+són fonamentals per comprendre i construir els ajustaments.
@node Objectes i interfícies
@subsection Objectes i interfícies
@translationof Objects and interfaces
@cindex objecte
-@cindex grob
+@cindex grob (objecte gràfic)
@cindex objecte d'extensió
@cindex interfície
@cindex propietats d'objectes
@cindex objecte, propietats de
-@cindex layout (disposició), objecte de
-@cindex objecte de disposició (layout)
+@cindex disposició, objecte de
+@cindex objecte de disposició
-L'ajustament consisteix de modificar el funcionament i estructura
-interna del programa LilyPond, per la qual cosa en primer lloc
-introduirem alguns termes que s'usen per descriure aquestes
+L'ajustament consisteix en modificar el funcionament i estructure
+interna del programa Lilypond, per la qual cosa en primer lloc
+introduirem alguns termes que es fan servir per descriure aquestes
operacions i estructures internes.
El terme @q{Objecte} és un terme genèric que s'usa per referir-se
-a la multitud d'estructures internes que el LilyPond construeix
-durant el processament d'un fitxer d'entrada. Així, quan es troba
-una ordre com ara @code{\new Staff}, es construeix un objecte
-no del tipus @code{Staff}. Així doncs, aquest objecte
-@code{Staff} conté totes les propietats associades amb aquest
-pentagrama en particular, per exemple, el seu nom i la seva
-armadura, a més d'altres detalls dels gravadors que s'han assignat
-perquè operin dins del context del pentagrama. De forma semblant,
-hi ha objectes que emmagatzemen les propietats de tots els altres
-contextos, com ara objectes de @code{Voice}, objectes de
-@code{Score}, objectes de @code{Lyrics}, així com objectes que
-representen tots els elements notacionals com ara línies
-divisòries, caps de les notes, lligadures, indicacions dinàmiques,
-etc. Cada objecte té el seu propi conjunt de valors de
-propietat.
-
-Certs tipus d'objectes reben noms especials. Els objectes que
+A les múltiples estructures que el LilyPond construeix durant el
+processat d'un fitxer d'entrada. D'aquesta manera, quan es troba
+una instrucció com ara @code{\new Staff}, es construeix un objecte
+nou de tipus @code{Staff}. Aleshores, aquest objecte @code{Staff}
+conté totes les propietats associades amb aquest pentagrama en
+particular, per exemple, el seu nom i armadura, a més d'altres
+detalls dels gravadors que s'han assignat perquè operin dins del
+context del pentagrama. De forma semblant, hi ha objectes que
+emmagatzemen les propietats de tota la resta de contextos, com ara
+objectes de @code{Voice}, objectes de @code{Score}, objectes de
+@code{Lyrics}, així com objectes que representen tots els elements
+de notació com ara línies divisòries, caps de les notes,
+lligadures, indicacions dinàmiques, etc. Cada objecte té el seu
+propi conjunt de valors de propietat.
+
+Certs tipus d'objectes reben noms especials. Els objectes que
representen elements de notació sobre la sortida impresa com ara
caps de notes, pliques, lligadures d'expressió i d'unió,
-digitacions, claus, etc., reben el nom de @q{Objectes de
+digitacions, claus, etc., reben el nom de q{Objectes de
presentació}, sovint coneguts com @q{Objectes gràfics}, o
-abreujadament @q{Grobs}. Encara són objectes en el sentit genèric
+abreujadament @q{Grobs}. Encara són objectes, en el sentit genèric
que hem mencionat, i també tots ells tenen propietats associades,
com la seva posició, mida, color, etc.
-Certs objectes de presentació són encara més especialitzats. Les
-lligadures de fraseig, els reguladors, les indicacions d'octava
-alta i baixa, i molts altres objectes gràfics on estan situats en
-un sol lloc: tenen un punt d'inici, un punt de final, i potser
-altres propietats relacionades amb la seva formam. Els objectes
-amb una forma estesa com aquests, reben el nom de «Objectes de
-extensió» o @q{Spanners}.
-
-Encara falta per explicar que són les @q{Interfícies}. Molts
-objectes, tot i ser força diferents, comparteixen funcionalitats
-que s'han de processar de la mateixa manera. Per exemple, tots
-els objectes gràfics tenen un color, una mida, una posició, etc.,
-i totes aquestes propietats es processen de la mateixa forma
-durant la interpretació del fitxer d'entrada per part del
-LilyPond. Per simplificar aquestes operacions internes, aquestes
-accions i propietats comuns s'agrupen en un objecte anomenat
-@code{grob-interface}, interfície de grob. Hi ha moltes altres
-agrupacions de propietats comuns com aquesta, i cada una rep un
-nom que acaba en @code{interface}. En total hi ha més de 100
-interfícies d'aquest tipus. Veurem més endavant perquè és
-d'interès i d'utilitzar per a l'usuari.
-
-Aquest són, doncs, els termes principals relatius als objectes que
-utilitzarem en aquest capítol.
+Certs objectes de presentació són encara més especialitzats, Les
+lligadures de fraseig, els reguladores, les indicacions d'octava
+alta i baixa, i mols altres objectes gràfics no estan situats en
+un sol lloc: tenen un punt d'inici, un punt final, i un potser
+altres propietats relacionades amb la seva forma. Els objectes amb
+una forma estesa com aquests, reben el nom d'«objectes d'extensió»
+o @q{Spanners}.
+
+Els «spanners» no es poden ajustar després d'haver-se creat. Això
+inclou tant a @code{StaffSymbol} com a @code{LedgerLineSpanner},
+que continuen al llarg de tota la partitura (excepte si si se'ls
+dóna fi amb l'ordre @code{\stopStaff} i es tornen a crear amb
+l'ordre @code{\startStaff}.
+
+Encara més, hi ha objectes gràfics @q{abstractes} que no
+imprimeixen res per sí mateixos, sinó que en realitat el que fan
+és que recopilen, posicionen i gestionen a altres objectes
+gràfics. El exemples habituals són @code{DynamicLineSpanner},
+@code{BreakAlignment}, @code{NoteColumn},
+@code{VerticalAxisGroup}, @code{NonMusicalPaperColumn} i
+semblants. Més tard veurem com s'usen alguns d'ells.
+
+Encara falta explicar què són les @q{Interfícies}. Molts
+objectes, tot i que són força diferents, comparteixen
+funcionalitats que s'han de processar de la mateixa manera. Per
+exemple, tots els objectes gràfics tenen un color, una mida, una
+posició, etc., i totes aquestes propietats es processen de la
+mateixa forma durant la interpretació del fitxer d'entrada per
+part del LilyPond. Per simplificar aquestes operacions internes,
+aquestes accions i propietats comunes s'agrupen a un objecte
+anomenat @code{grob-interface}, interfície d'objecte gràfic. Hi ha
+moltes altres agrupacions de propietats comunes com aquesta, i
+cadascuna rep un nom que acaba en @code{interface}. En total hi
+ha més de 100 interfícies d'aquestes. Veurem més endavant perquè
+és interessant i d'utilitat per a l'usuari.
+
+Aquests són, en definitiva, els termes principals relatius als
+objectes que utilitzarem a aquest capítol.
@node Convencions de noms d'objectes i propietats
@subsection Convencions de noms d'objectes i propietats
@cindex propietats, convencions de nomenclatura
Ja hem vist certes convencions de nomenclatura d'objectes, a la
-secció @ref{Contextos i gravadors}. En aquest lloc, per a més
-fàcil referència, presentem una llista dels tipus d'objectes i
-propietats més comuns, junt amb les convencions segons les quals
-reben el seu nom, i un parell d'exemples de noms reals. Hem
-utilitzat una @q{A} majúscula per denotar els caràcters alfabètics
-en majúscules, i @q{aaa} per qualsevol nombre de caràcters
-alfabètics en minúscules. Altres caràcters s'utilitzen
-literalment tal com estan.
+secció @ref{Contextos i gravadors}. Aquí, per a una referència
+més fàcil, presentem una llista dels tipus d'objectes i propietats
+més comuns, junt amb les convencions segons les quals reben el seu
+nom, i un parell d'exemples de noms reals. Hem fet servir una
+@q{A} majúscula per denotar qualsevol caràcter alfabètic en
+majúscules, i @q{aaa} per qualsevol nombre de caràcters alfabètics
+en minúscula. Altres caràcters es fan servir literalment com estan.
@multitable @columnfractions .33 .33 .33
@headitem Objecte o tipus de propietat
@item Contextos
@tab Aaaa o AaaaAaaaAaaa
@tab Staff, GrandStaff
-@item Objectes de presentació
+@item Objecte de presentació
@tab Aaaa o AaaaAaaaAaaa
@tab Slur, NoteHead
@item Gravadors
@tab direction, beam-thickness
@end multitable
-Com podrem veure en breu, les propietats de diferents tipus
-d'objecte es modifiquen per part de diferents ordres; així
-doncs, és útil poder reconèixer el tipus d'objectes i propietats
-a partir dels seus noms.
+Com podrem veure a la brevetat, les propietats dels diferents
+tipus d'objecte es poden modificar mitjançant diferents ordres;
+així doncs, és útil poder reconèixer els tipus d'objectes i
+propietats a partir dels seus noms.
+
+@seealso
+Referencia de la notació:
+@rusernamed{Modifying properties,Modificació de les propietats}
@node Mètodes d'ajustament
@subsection Mètodes d'ajustament
@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}override}
@translationof The override command
-@cindex override, ordre
+@cindex override, instrucció
@cindex override (sobreescriptura), sintaxi de
@funindex \override
@funindex override
-Ja hem vist les ordres @code{\set} i @code{\with}, que
-s'usen per canviar les propietats dels @strong{contextos} i per
-treure o posar @strong{gravadors}, a
-@ref{Modificar les propietats dels contextos} i
-@ref{Afegir i eliminar gravadors}. Ara hem d'examinar algunes
-altres ordres importants.
-
-L'ordre que canvia les propietats dels @strong{objectes de
-presentació} és @code{\override}. Atès que aquesta ordre ha
-de modificar propietats internes que es troben a un lloc profund
-dins del LilyPond, la seva sintaxi no és tan simple com la de la
-resta de les ordres que hem usat fins ara. Heu de saber
-exactament quina propietat, de quin objecte i en quin context s'ha
-de modificar, i quin ha de ser el seu nou valor. Vegem com es fa.
+Ja hem vist les ordres @code{\set} i @code{\with}, que s'usen per
+canviar les propietats dels @strong{contextos} i per treure i
+posar @strong{gravadors}, a @ref{Modificar les propietats dels
+contextos} i @ref{Afegir i eliminar gravadors}. Ara hem
+d'examinar algunes altres ordres importants.
+
+L'ordre que canvia les propietats dels @strong{objectes
+de presentació} és @code{\override}. Atès que aquesta ordre ha de
+modificar propietats internes que es troben a un lloc profund dins
+del LilyPond, la seva sintaxi no és tan simple com la de la resta
+de les ordres que hem fet servir fins ara. Heu de saber
+exactament quina propietat de quin objecte i a quin context s'ha
+de modificar, i quin ha de ser el seu nou valor. Anem a veure com
+es fa.
La sintaxi genèrica d'aquesta ordre és:
@noindent
Això establirà la propietat de nom
@var{propietat-de-presentació} de l'objecte de presentació amb el
-nom @var{ObjecteDePresentació}, que és membre del context
+nom @var{ObjecteDePresentació}, que es membre del context
@var{Context}, al valor @var{valor}.
-El @var{context} es pot ometre (i normalment així es fa) quan el
+El @var{Context} es pot ometre (i normalment és així) quan el
context requerit es troba implicat sense ambigüitat i és un dels
contextos del nivell més baix, és a dir: @code{Voice},
-@code{ChordNames} o @code{Lyrics}, i l'ometrem a molts dels
-exemples següents. Veurem més endavant quan s'ha d'especificar.
+@code{ChordNames} o @code{Lyrics}, i l'ometrem en molts dels
+exemples següents. Més endavant veurem quan cal especificar-lo
Les últimes seccions tracten de forma exhaustiva les propietats i
els seus valors, vegeu @ref{Tipus de propietats}. Però en aquesta
secció usarem sols unes quantes propietats i valors senzills que
siguin fàcils d'entendre, per il·lustrar el format i la
-utilització d'aquestes ordres.
+utilització d'aquestes instruccions.
Les expressions principals del LilyPond són elements musicals com
-ara notes, duracions i elements d'etiquetatge. Les expressions
-més bàsiques com ara números, cadenes de caràcters i llistes es
-processen en el @q{mode del Scheme}, que s'invoca mitjançant el
+notes, duracions, i elements marcatge. Les expressions més
+bàsiques com ara números, cadenes de caràcters i llistes, es
+processen al @q{mode de l'Scheme}, que s'invoca mitjançant del
prefix @samp{#} escrit abans del valor. Tot i que els valors
-poden tenir a vegades una representació vàlida en el mode de
-música del LilyPond, aquest manual utilitza sempre @samp{#} per a
-l'escriptura, per coherència. Per veure més informació sobre el
-mode del Scheme, consulteu
-@rextendnamed{LilyPond Scheme syntax,Sintaxi de l'Scheme del LilyPond}.
+poden tenir a vegades una representació vàlida al mode de música
+del Lilypond, aquest manual utilitza sempre @samp{#} per a
+l'escriptura, per coherència. Per obtenir més informació sobre el
+mode de l'Scheme, consulteu
+@rextendnamed{LilyPond Scheme-Syntax,Sintaxi de l'Scheme del LilyPond}.
-@code{\override} és l'ordre d'ús més comú dins dels
-ajustaments, i durant la major part de la resta d'aquest capítol
-mostrarem presentarem exemples de com es fa servir. A continuació
-hi ha un exemple senzill per canviar el color d'un cap:
+@code{\override} és l'ordre d'ús més comú dins de l'ajustament, i
+durant la major part de la resta d'aquest capítol presentarem
+exemples sobre el seu ús. A continuació hi ha un exemple senzill
+per canviar el color d'un cap:
@cindex color, propietat, exemple
@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}revert}
@translationof The revert command
-@cindex revert, ordre
+@cindex revert, instrucción
@funindex \revert
@funindex revert
Un cop sobreescrita, la propietat reté el seu nou valor fins que
-es sobreescriu de nou o es troba una ordre
-@code{\revert}. L'ordre @code{\revert} té la sintaxi
-següent i fa que el valor de la propietat es retorni al seu valor
-predeterminat original; observeu que no serà el seu valor previ si
-s'han utilitzat diverses ordres @code{\override}.
+se sobreescriu de o es troba una ordre @code{\revert}. L'ordre té
+la sintaxi següent i causa que el valor de la propietat torni al
+seu valor predeterminat original; observeu que no és al seu valor
+previ si s'han fet servir diverses ordres @code{\override}.
@example
\revert @var{Context}.@var{ObjecteDePresentació}.@var{propietat-de-presentació}
@end example
Un cop més, igual que @var{Context} dins de l'ordre
-@code{\override}, amb freqüència no cal especificar el
-@var{Context}. S'ometrà en molts dels exemples següents.
-Aquí retornem el color del cap al valor predeterminat per a les
-dues últimes notes:
+@code{\override}, freqüentment no és necessari especificar el
+@var{Context}. S'ometrà en molts dels exemples següents. Aquí
+retornem el color del cap al valor predeterminat per a les últimes
+dues notes:
@cindex color, propietat, exemple
@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
@funindex \once
@funindex once
-Tant l'ordre @code{\override} com @code{\set} es poden
-precedir per @code{\once}. Això fa que la següent ordre
-@code{\override} o @code{\set} sigui efectiva sols durant el temps
-musical en curs i abans que la propietat torni a tenir un altre
-cop el seu valor anterior (que pot ser diferent del seu valor
-predeterminat si encara s'està aplicant una altra ordre
-@code{\override} de sobreescriptura). Utilitzant el mateix
-exemple, podem canviar el color d'una sola nota de la manera
-següent:
+@code{\override}, @code{\revert}, @code{\set} i @code{\unset} es
+poden fer precedir per @code{\once}. Això fa que l'ordre sigui
+efectiva sols durant el temps musical en curs i abans que la
+propietat torni a tenir un altre cop el seu valor anterior (que
+pot ser diferent al seu valor predeterminat i encara s'està
+aplicant una altra ordre @code{\override} de
+sobreescriptura). Utilitzant el mateix exemple, podem canviar el
+color d'una sola nota de la manera següent:
@cindex color, propietat, exemple
@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
e4 f |
\once \override NoteHead.color = #green
g4 a
- \revert NoteHead.color
+ \once \revert NoteHead.color
b c |
+ \revert NoteHead.color
+ f2 c |
}
@end lilypond
-El prefix @code{\once} també es pot usar davant de moltes
-ordres predefinides per limitar el seu efecte a un sol
-element musical:
-
-@lilypond[quote,verbatim,relative=1]
-c4 d
-\once \stemDown
-e4 f |
-g4 a
-\once \hideNotes
-b c |
-@end lilypond
+El prefix @code{\once} també es pot usar davant de moltes ordres
+predefinides per limitar el seu efecte a un sol moment musical:
-Tot i així, les ordres predefinides de la forma
-@code{\@dots{}Neutral},
-@code{\@dots{}Off} i @code{\un@dots{}} utilitzen
-internament @code{\revert} en comptes de @code{\override},
-per la qual cosa afegir @code{\once} com a prefix ací no té cap
-efecte.
+@lilypond[quote,verbatim]
+\relative {
+ c'4( d)
+ \once \slurDashed
+ e4( f) |
+ g4( a)
+ \once \hideNotes
+ b( c) |
+}
+@end lilypond
@node L'ordre overrideProperty
@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}overrideProperty}
Hi ha una altra forma per a l'ordre de sobreescriptura,
@code{\overrideProperty}, que ocasionalment és necessària. La
-mencionem ací amb un propòsit d'exhaustivitat, però per veure més
-detalls consulteu
-@rextendnamed{Difficult tweaks,Ajustaments difícils}.
+mencionem aquí amb un propòsit d'exhaustivitat, però per veure més
+detalls consulteu @rextendnamed{Difficult tweaks,Ajustaments difícils}.
@c Maybe explain in a later iteration -td
+
@node L'ordre tweak
@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}tweak}
@translationof The tweak command
@funindex \tweak
@funindex tweak
-La última ordre d'ajustament que està disponible és
-@code{\tweak}. S'ha d'utilitzar quan diversos objectes tenen lloc
-al mateix moment musical però sols volem canviar les propietats
-d'alguns d'ells, com una sola nota dins d'un acord. L'ús de
+L'última ordre d'ajustament que està disponible és @code{\tweak}.
+S'ha de fer servir quan diversos objectes s'usen en el mateix
+moment musical, però sols volem canviar les propietats d'alguns
+d'ells, per exemple una sola nota dins d'un acord. L'ús de
@code{\override} per a la sobreescriptura afectaria a totes les
-notes de l'acord, mentre que @code{\tweak} afecta sols al següent
-element del flux d'entrada.
+notes de l'acord, mentre que @code{\tweak} sols afecta a l'element
+següent del flux d'entrada.
-Vet aquí un exemple. Suposeu que volem canviar la mida del cap
-de la nota intermèdia (el Mi) a un acord de Do major. En primer
-lloc, vegem el que faria @code{\once \override}:
+Vet aquí un exemple. Suposeu que volem canviar la mida del cap de
+la nota intermèdia (el Mi) a un acord de Do major. En primer
+lloc, vejam el fa faria @code{\once \override}:
-@cindex font-size, propiedad, ejemplo
+@cindex font-size, propietat, exemple
@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
}
@end lilypond
-Veiem que la sobreescriptura amb override afecta a @emph{tots} els
-caps de les notes de l'acord. Això és així perquè totes les notes
-d'un acord passen en el mateix @emph{moment musical}, i l'acció de
-@code{\once} és aplicar la sobreescriptura a tots els objectes de
-presentació del tipus especificat que passen en el mateix moment
-musical que la pròpia ordre de sobreescriptura @code{\override}.
+Veiem que la sobreescriptura amb override afecta a @emph{totes}
+els caps de les notes de l'acord. Això és així perquè totes les
+notes d'un acord tenen lloc en el mateix @emph{moment musical}, i
+l'acció de @code{\once} és aplicar la sobreescriptura a tots els
+objectes de presentació del tipus especificat que tenen lloc en el
+mateix moment musical que la pròpia ordre de sobreescriptura @code{\override}.
-L'ordre @code{\tweak} opera d'una manera diferent. Actua
-sobre l'element immediatament següent dins del flux d'entrada. En
-la seva forma més senzilla és efectiu sols sobre objectes que es
+L'ordre @code{\tweak} pera de una manera diferent. Actua sobre
+l'element immediatament següent dins del flux d'entrada. En la
+seva forma més senzilla és efectiu sols sobre objectes que es
creen directament a partir de l'element següent, en essència els
caps i les articulacions.
@end lilypond
Observeu que la sintaxi de @code{\tweak} no és igual que la de
-@code{\override}. El context no s'ha d'especificar; de fet, es
-generaria un error si es fa. Tant el context com l'objecte de
-presentació estan implícits pel següent element del flux
-d'entrada. Observeu també que no ha d'haver un signe d'igual. En
-conseqüència la sintaxi de l'ordre @code{\tweak} en la seva
-forma senzilla és:
+@code{\override}. El context no s'ha d'especificar; de fet,
+generaria un error fer-lo. Tant el context com l'objecte de
+presentació estan implícits per l'element següent del flux
+d'entrada. Observeu també que no ha d'haver un signe d'igual.
+Així que la sintaxi de l'ordre @code{\tweak} en la seva forma
+senzilla és:
@example
\tweak @var{propietat-de-presentació} #@var{valor}
@end example
-Una ordre @code{\tweak} també es pot usar per modificar sols
-una d'una sèrie d'articulacions, com es mostra aquí:
+Una ordre @code{\tweak} també es pot usar per modificar sols una
+d'una sèrie d'articulacions, com es mostra aquí:
@cindex color, propietat, exemple
@cindex @code{\tweak}, exemple
@end lilypond
@noindent
-Observeu que l'ordre @code{\tweak} ha de venir precedida
-d'una marca d'articulació perquè la pròpia expressió ajustada s'ha
-d'aplicar com una articulació. En el cas de més d'una
-sobreescriptura de direcció
-(@code{^} o @code{_}), guanya la sobreescriptura ubicada més a
-l'esquerra perquè s'aplica en últim lloc.
+Observeu que l'ordre @code{\tweak} ha de venir precedida d'una
+marca d'articulació perquè la pròpia expressió ajustada ha
+d'aplicar-se com una articulació. En el cas de més d'una
+sobreescriptura de direcció (@code{^} o @code{_}), guanya la
+sobreescriptura situada més a l'esquerra perquè s'aplica a l'últim
+lloc.
@cindex @code{\tweak}, Accidental
-@cindex @code{\tweak}, objecte de disposició específic
+@cindex @code{\tweak}, specific layout object
Els objectes com ara pliques i alteracions accidentals es creen
més tard, i no directament a partir de l'esdeveniment que ve a
-continuació. Per aquesta causa és possible utilitzar
-@code{\tweak} sobre aquests objectes creats indirectament
-mitjançant el nomenament explícit de l'objecte de presentació,
-sempre i quan el LilyPond pugui rastrejar el seu origen fins
-l'esdeveniment original:
+continuació. Encara és possible utilitzar @code{\tweak} sobre
+aquests objectes creats indirectament mitjançant el nomenat
+explícit de l'objecte de presentació, sempre i quan el LilyPond
+pugui rastrejar el seu origen fins l'esdeveniment original:
@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
<\tweak Accidental.color #red cis''4
g''>
@end lilypond
-Aquesta forma extensa de l'ordre @code{\tweak} es pot
-descriuure com
+Aquesta forma extensa de l'ordre @code{\tweak} es pot descriure com
@example
-\tweak @var{objecte-de-presentació}.@var{propietat-de-presentació} @var{valor}
+\tweak @var{LayoutObject}.@var{layout-property} #@var{value}
+"ABANS" \tweak @var{objecte-de-presentació}.@var{propietat-de-presentació} @var{valor}
@end example
@cindex grups especials niuats
@cindex tresets niuats
-@cindex claudàtor de grup excedent
+@cindex claudàtor de grup especial
@cindex claudàtor de treset
-@cindex grup excedent, claudàtor de
+@cindex grup especial, claudàtor de
@cindex treset, claudàtor de
@funindex TupletBracket
-L'ordre @code{\tweak} també es pot usar per canviar
-l'aparença d'un sol d'un conjunt de grups excedents niuats que
-comencin en el mateix instant musical. Al següent exemple, el
-claudàtor de treset llarg i el primer dels tres claudàtors curts
-comencen al mateix moment musical, i per això qualsevol ordre
-@code{\override} s'aplicaria als dos. A l'exemple s'usa
-@code{\tweak} per distingir entre ells. La primera ordre
-@code{\tweak} especifica que el claudàtor del treset llarg s'ha de
-col·locar a dalt de les notes i el segon especifica que el número
-del treset s'ha d'imprimir en vermell sobre el claudàtor del primer
-treset curt.
+L'ordre @code{\tweak} també s'ha d'usar per canviar l'aparença
+d'un sol d'un conjunt de grups especials niuats que comencin al
+mateix instant musical. A l'exemple següent, el claudàtor de
+treset llarg i el primer dels tres claudàtors curts comencen al
+mateix moment musical, i per això qualsevol ordre @code{\override}
+s'aplicaria als dos. A l'exemple s'usa @code{\tweak} per
+distingir entre ells. La primera ordre @code{\tweak} especifica
+que el claudàtor del treset llarg s'ha de col·locar per sobre de
+les notes i el segon especifica que el nombre del treset s'ha
+d'imprimir en vermell sobre el claudàtor del primer treset curt.
@cindex @code{\tweak}, exemple
@cindex direction, propietat, exemple
}
@end lilypond
-Si els grups niuats no comence al mateix moment, la seva aparença
-es pot modificar de la forma usual mitjançant ordres
-@code{\override}:
+Si els grups niuats no comencen al mateix moment, la seva aparença
+es pot modificar de la forma usual mitjançant ordres @code{\override}:
@cindex text, propietat, exemple
@cindex tuplet-number, funció, exemple
Referència de la notació:
@rusernamed{The tweak command,L'ordre tweak}.
+@node El prefix single
+@unnumberedsubsubsec El prefix @code{@bs{}single}
+@translationof The single prefix
+
+@funindex \single
+@cindex ajustament, generat a partir d'una sobreescriptura
+
+Suposem que volem emfatitzar el cap d'algunes notes dibuixant-les
+amb color i incrementant la seva mida, i suposem també que hem
+programat una funció per fer la tasca més còmoda:
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+emphNoteHead = {
+ \override NoteHead.color = #red
+ \override NoteHead.font-size = 2
+}
+\relative {
+ c''4 a \once \emphNoteHead f d |
+}
+@end lilypond
+
+El @code{\once} previ funciona perfectament per emfatitzar notes
+úniques o acords complets, però no es pot usar per emfatitzar una
+sola nota @emph{dins} d'un acord. Anteriorment vam veure com es
+pot usar l'ordre @code{\tweak} per fer-lo, vegeu
+@ref{L'ordre tweak,,L'ordre @code{@bs{}tweak}}. Però
+@code{\tweak} no es pot fer servir amb una funció; aquí és on
+entra l'ordre @code{\single}:
+
+@lilypond[quote,verbatim]
+emphNoteHead = {
+ \override NoteHead.color = #red
+ \override NoteHead.font-size = 2
+}
+\relative {
+ <c'' a \single \emphNoteHead f d>4
+}
+@end lilypond
+
+En resum, @code{\single} converteix les característiques fetes amb
+@code{\override} en ajustaments fets amb @code{\tweak} de tal
+manera que quan hi ha diversos objectes al mateix instant de temps
+musical (com ara les notes d'un acord), @code{\single} afecta a
+una única nota, la que es genera per l'expressió que afecta a una
+única nota, la que es genera per l'expressió que segueix
+immediatament, a diferencia de @code{\once} que afecta a tots
+aquests objectes.
+
+L'ús de @code{\single} d'aquesta forma amb una funció qualsevol
+que contingui sols sobreescriptures, pot aplicar-se a les notes
+individuals d'un acord. Malgrat això, @code{\single} no converteix
+@code{\revert}, @code{\set} ni @code{\unset} en ajustaments de @code{\tweak}.
+
+@seealso
+Manual de aprenentatge:
+@ref{L'ordre tweak,,L'ordre @code{@bs{}tweak}},
+@ref{Ús de variables per als ajustaments de disposició}.
@node Manual de referència de funcionament intern
@section Manual de referència de funcionament intern
@subsection Propietats dels objectes de presentació
@translationof Properties of layout objects
-@cindex propietats dels objectes de presentació
+@cindex propietats dels objectes presentació
@cindex propietats dels grobs
@cindex grobs, propietats de
@cindex presentació, propietats dels objectes de
@cindex Referència de funcionament intern
Suposeu que teniu una partitura amb una lligadura d'expressió que
-per al vostre gust és massa fina i voleu dibuixar-la una mica més
-gruixuda. Com heu de procedir? Ja sabeu, per les afirmacions
-anteriors sobre la flexibilitat del LilyPond, que aquests tipus de
-coses es poden fer, i segurament penseu que una certa ordre
-de sobreescriptura @code{\override} serà necessària. Però, hi ha
-una propietat de gruix per a les lligadures? I si n'hi ha, com es
-pot modificar? Aquí és on intervé el Manual de Funcionament
-Intern. Conté tota la informació que necessiteu per construir
-aquesta ordre i totes les ordres @code{\override} de sobreescriptura.
-
-Un advertiment abans de dirigir la nostra mirada cap a la
-referència de funcionament intern. Aquest és un document de
-@strong{referència}, el que significa que hi ha poques o cap
-explicació en ell: el seu propòsit és presentar la informació de
-forma precisa i concisa. Per tant, us pot semblar descoratjador
-inicialment. No us preocupeu! La guia i les explicacions que
-presentem aquí us permetran extraure la informació de la
-referència de funcionament intern per sí mateix amb tans sols una
-mica de pràctica.
+al seu gust és massa fina i voleu dibuixar-la una mica més
+gruixuda. Com heu de procedir? Ja sabeu, per les afirmacions
+anteriors sobre la flexibilitat del LilyPond, que hi ha aquesta
+possibilitat, i segurament penseu que caldrà alguna ordre de
+sobreescriptura @code{\override}. Però, hi ha una propietat de
+gruix per a les lligadures? I si hi ha, com es pot modificar?
+Aquí es on intervé el Manual de Funcionament Intern. Conte tota
+la informació que podeu necessitar per construir aquesta i la
+resta d'ordres @code{\override}, de sobreescriptura.
+
+Un advertiment abans de dirigir la nostra mirada a la referència
+de funcionament intern. Aquest és un document de
+@strong{referència}, cosa que significa que es proveeixen poques
+explicacions o cap: el seu propòsit és presentar la informació de
+forma precisa i concisa. Per tant, us podrà sembla
+desencoratjador a primera ullada. No us amoïneu! La guia i les
+explicacions que presentem aquí us permetran extraure la
+informació de la referència de funcionament intern a vós mateix,
+sols us cal una mica de pràctica.
@cindex sobreescriptura, exemple de
@cindex Referència de Funcionament Intern, exemple d'utilització
@cindex @code{\addlyrics}, ejemplo
-Utilitzem un exemple concret amb un senzill fragment de música real:
+Anem a fer servir un exemple concret amb un senzill fragment de
+música real:
@c Mozart, duo, núm. 7 de La Flauta Màgica
}
@end lilypond
-Suposeu ara que decidim que ens agraden les lligadures una mica
+Suposeu ara que decidim que ens agrades les lligadures una mica
més gruixudes. És possible? La lligadura és, certament, un
-objecte de presentació, així que la qüestió és @q{Hi ha una
+objecte de presentació, de manera que la qüestió és @q{Hi ha una
propietat pertanyent a les lligadures d'expressió que controli el
seu gruix?} Per respondre a aquesta pregunta hem de mirar el
manual de Referència de Funcionament Intern, abreujadament
-RFI.@footnote{@strong{IR} (Internals Reference) en anglès}
+RFI@footnote{@strong{IR} (Internals Reference) en anglès}.
-El RFI de la versió del LilyPond que esteu usant es pot trobar a
-la pàgina web del LilyPond a @uref{http://lilypond.org}. Aneu a
-la pàgina de documentació i seguiu l'enllaç Manual de Referència
+L'RFI és la versió del LilyPond que esteu usant es pot trobar a la
+pàgina web del LilyPond a @uref{http://lilypond.org}. Aneu a la
+pàgina de la documentació i seguiu l'enllaç Manual de Referència
de Funcionament Intern (RFI). Per als nostres propòsits
-pedagògics fora millor que utilitzéssiu la versió en HTML, no la
+pedagògics seria millor que utilitzéssiu la versió en HTML, no la
@q{en una sola pàgina} ni el PDF. Perquè els següents paràgrafs
-tinguin algun sentit haureu de consultar-lo realment al mateix
-temps que llegiu.
-
-@c Link names in English as those pages are not yet translated. FV
-Sota el encapçalament @strong{Top} podreu veure cinc enllaços.
-Seleccioneu l'enllaç @emph{Backend}, que és don es troba la
-informació sobre els objectes de presentació. Un cop aquí, sota
-el encapçalament @strong{Backend}, seguiu l'enllaç @emph{All
-layout objects}. La pàgina que apareix relaciona tots els
-objectes de presentació que s'usen en la vostra versió del
-LilyPond, en ordre alfabètic. Seguiu l'enllaç Slur (lligadura
+tinguin algun sentit haureu de consultar-lo realment al temps que
+llegiu.
+
+@c Link names in English as those pages are not yet translated. WG
+Sota l'encapçalament @strong{Top} podreu veure cinc
+enllaços. Seleccioneu l'enllaç @emph{Backend}, que és on es troba
+la informació sobre els objectes de presentació. Un cop allí,
+sota l'encapçalament @strong{Backend}, seguiu l'enllaç @emph{All
+layout objects}. La pàgina que apareix relaciona totes els
+objectes de presentació que s'usen a la vostra versió del
+LilyPond, en ordre alfabètic. Segui l'enllaç Slur (lligadura
d'expressió), i apareixeran relacionades les propietats de les
lligadures d'expressió o Slurs.
Una forma alternativa de trobar aquesta pàgina és a partir de la
-Referència de la Notació. A una d'aquestes pàgines que tracten de
-les lligadures d'expressió, podreu trobar un enllaç al manual de
+Referencia de la Notació. En una de les pàgines que tracten de
+les lligadures d'expressió podreu trobar un enllaç al manual de
referència del funcionament intern. Aquest enllaç us portarà
directament a aquesta pàgina, tot i que si teniu una idea del nom
-de l'objecte de presentació que preteneu ajustar, us resultarà més
-fà cil anar directament al RFI i buscar allà .
+de l'objecte de presentació que preteneu ajustar, li resultarà més
+fà cil anar directament al RFI i buscar allÃ.
Aquesta pàgina sobre les lligadures d'expressió dins del manual
-RFI ens diu en primer lloc que els objectes Slur es creen
-mitjançant el gravador Slur_engraver. A continuació relaciona els
-ajustos estàndard. Navegueu per ells buscant una propietat que
-pugui controlar el gruix de les lligadures, i trobareu
+RFI ens diu en primer lloc que els objectes Slur es creen pel
+gravador Slur_engraver. A continuació relaciona els ajustos
+estàndard. Navegueu per ells buscant una propietat que pogués
+controlar el gruix de les lligadures, i trobarà
@example
@code{thickness} (number)
Line thickness, generally measured in @code{line-thickness}
@end example
-Això promet ser una bona opció per canviar el gruix. Ens diu
-que el valor de @code{thickness} és un simple @emph{nombre}, que
-el valor predeterminat és 1.2, i que les unitats estan dins d'una
-altra propietat nomenada @code{line-thickness}.
-
-Com hem dit abans, hi ha enter poques i cap explicació en el RFI,
-però ja tenim informació suficient per a provar a canviar el gruix
-de la lligadura. Veiem que el nom de l'objecte de presentació és
-@code{Slur}, que el nom de la propietat que hem de canviar és
-@code{thickness} i que el nou valor ha de ser un nombre més gran
-que 1.2 si volem fer les lligadures més gruixudes.
-
-Ara podem contruir l'ordre de sobreescriptura
-@code{\override} simplement mitjançant la substitució dels valors
+Això promet ser una bona opció per canviar el gruix. Ens diu que
+el valor de @code{thickness} és un simple @emph{número}, que el
+valor predeterminat és 1.2, i que les unitats estan dins d'una
+altra propietat anomenada @code{line-thickness}.
+
+Com havíem dit amb anterioritat, hi ha entre poques i cap
+explicació al RFI, però ja tenim informació suficient per provar
+de canviar el gruix de la lligadura. Vejam que el nom de
+l'objecte de presentació és @code{Slur}, que el nom de la
+propietat que hem de canviar és @code{thickness} i que el nou
+valor ha de ser un número una mica més gran que 1.2 si volem fer
+les lligadures més gruixudes.
+
+Ara podem construir la instrucció de sobreescriptura
+@code{\override} simplement mitjançant la substitució dels valores
que hem trobar per als noms, ometent el context. Usarem un valor
-molt gran per al gruix al principi, per estar segurs que
-l'ordre està funcionant. Obtenim el següent:
+molt gran per al gruix al començament, per estar segurs que
+l'ordre estigui funcionant. Obtenim el següent:
@example
\override Slur.thickness = #5.0
@end example
-No oblideu i@tie{}@code{#} abans del valor nou!
+No oblideu el @code{#'} abans del nom de la propietat
+i@tie{}@code{#} abans del valor nou!
-La pregunta final és @q{On s'ha de col·locar aquesta ordre?}
-Tot i que ens falta seguretat i encara estem aprenent, la millor
+La pregunta final és @q{On s'ha de col·locar aquesta ordre?} Tot i
+que ens falta seguretat i estem aprenent encara, la millor
resposta és: @q{Dins de la música, abans de la primera lligadura i
-a prop d'ella.} Fem-lo així:
+a prop d'ella.} Fem-lo així:
@cindex Slur, exemple de sobreescriptura
@cindex thickness, propietat, exemple
Així doncs, aquesta és la forma bàsica de construir ordres
@code{\override} o de sobreescriptura. Hi ha unes quantes
complicacions més amb les quals ens trobarem a seccions
-posteriors, però ara coneixeu tots els principis essencials que
-necessiteu per fer-lo vos mateix (tot i que necessiteu encara
-quelcom més de pràctica). Els exemples següents us proporcionaran
-més pràctica.
+posteriors, però ara coneixeu totes els principis essencials que
+us calen per fer-lo per vós mateix (tot i que encara us fa falta
+una mica de pràctica). Els següents exemples us donaran més
+pràctica.
@subsubsubheading Cerca del context
@cindex context, trobar
-@cindex context, cercar el, correcte
+@cindex context, buscar el, correcte
-Però en primer lloc, què hagués passat si haguéssim hagut
+Però en primer lloc, que hauria passat si haguéssim hagut
d'especificar el context? Quin seria? Podem suposar que les
-lligadures estan al context Veu, per estar clarament associats de
-manera estreta amb les línies individuals de música, però, podem
-estar segurs? Per esbrinar-ho, anem de nou a l'inici de la pàgina
-del RFI que descriu les lligadures d'expressió (Slur), on diu
-@q{Slur objects are created by: Slur engraver} («Els objectes de
-lligadura d'expressió es creen per: el gravador Slur»). Així
-doncs, les lligadures d'expressió es creen en qualsevol context en
-el qual es trobi el gravador @code{Slur_engraver}. Seguiu
-l'enllaç a la pàgina del gravador @code{Slur_engraver}. Al final
-del tot, diu que el gravador @code{Slur_engraver} és part de set
-contextos de veu, incloent-hi el context de veu estàndard,
-@code{Voice}, per la qual cosa la nostra suposició és correcta. I
-atès que @code{Voice} és un dels contextos de més baix nivell que
-es troba implícit sense ambigüitat pel fet que estem escrivint
-notes, podem ometre'l en aquest lloc concret.
+lligadures estan al context Voice, per estar clarament associats
+de manera estreta amb les línies individuals de música, però podem
+tenir seguretat? Per esbrinar-lo, anem de nou a l'inici de la
+pàgina del RFI que descriu les lligadures (Slur), con diu
+@q{Slur objects are created by: Slur engraver}
+(«Els objectes de lligadura d'expressió es creen per: el gravador
+Slur»). Així doncs, les lligadures d'expressió es creen en
+qualsevol context en el que es trobi el gravador
+@code{Slur_engraver}. Seguiu l'enllaç a la pàgina del gravador
+@code{Slur_engraver}. Al final de tot, diu que el gravador
+@code{Slur_engraver} és part de set contextos de veu, inclòs el
+context de veu estàndard, @code{Voice}, per la qual cosa la nostra
+suposició és encertada. I a causa que @code{Voice} és un dels
+contextos de més baix nivell que es troba implícit sense
+ambigüitat pel fet que estem escrivint notes, podem ometre'l en
+aquest lloc concret.
@subsubsubheading Sobreescriptura per un sol cop
-@cindex sobreescriptura por un sol cop
+@cindex sobreescriptura per un sol cop
@cindex once override
@funindex \once
@funindex once
-Com es pot veure, @emph{totes} les lligadures són més gruixudes a
-l'últim exemple. Però, i si voléssim que sols la primera
-lligadura fos més gruixuda? Això s'aconsegueix amb l'ordre o
-prefix @code{\once}. Col·locant immediatament abans de
-l'ordre @code{\override} s'aconsegueix que sols canviï la
-lligadura que comença a la nota @strong{immediata següent}. Si la
-nota immediata següent no inicia una lligadura, l'ordre no
-té cap efecte en absolut: no es recorda fins que es trobi alguna
-lligadura, simplement s'ignora. Així dons l'ordre que porta
-@code{\once} s'ha de reposicionar de la forma següent:
+Com podeu veure, @emph{totes} les lligadures són més gruixudes a
+l'últim exemple. Però, i si volguéssim que sols la primera
+lligadura fos més gruixuda? Això s'aconsegueix amb la instrucció
+o prefix @code{\once}. Col·locat immediatament abans de la
+instrucció @code{\override} ocasiona que sols canviï la lligadura
+que comença a la nota @strong{immediata següent}. Si la nota
+immediata següent no inicia una lligadura, l'ordre no té cap
+efecte en absolut: no es recorda fins que es trobi alguna
+lligadura, sinó que simplement s'ignora. Així doncs, l'ordre que
+porta @code{\once} s'ha de tornar a posicionar de la forma següent:
@cindex Slur, exemple de sobreescriptura
@cindex thickness, propietat, exemple
@noindent
Hem fet que ara sols la primera lligadura sigui més gruixuda.
-L'ordre o prefix @code{\once} també es pot usar abans de
+L'ordre o prefix @code{\once} també es pot fer servir abans de
l'ordre @code{\set}.
-@subsubsubheading Recuperació de l'ajust
+@subsubsubheading Recuperació de l'ajustament
@cindex revertir
@cindex predeterminades, recuperar las propietats
@funindex revert
Finalment, i si volguéssim que sols les dues primeres lligadures
-fossin més gruixudes? En fi, podríem usar dues ordres, cada
-una d'elles precedida pel prefix @code{\once}, situades
-immediatament abans de cada una de les notes en les quals comencen
-les lligadures:
+fossin més gruixudes? Per acabar; podríem usar dues ordres,
+cadascuna d'elles precedida pel prefix @code{\once}, situades
+immediatament abans de cada una de les notes on comencen les lligadures:
@cindex Slur, exemple de sobreescriptura
@cindex thickness, propietat, exemple
@end lilypond
@noindent
-o podríem ometre l'ordre o prefix @code{\once} i utilitzar l'ordre
-@code{\revert} (restablir) per revertir la propietat del gruix,
+o podríem ometre l'ordre prefix @code{\once} i utilitzar l'ordre
+@code{\revert} (restableix) per retornar la propietat del gruix,
@code{thickness}, al seu valor predeterminat després de la segona
lligadura:
-@cindex Slur, exemple de sobreesriptura
+@cindex Slur, exemple de sobreescriptura
@cindex thickness, propietat, exemple
@lilypond[quote,verbatim]
@end lilypond
@noindent
-L'ordre @code{\revert} es pot utilitzar per revertir qualsevol
+L'ordre @code{\revert} es pot utilitzar per retornar qualsevol
propietat que s'hagi canviat amb @code{\override} al seu valor
predeterminat. Podeu utilitzar el mètode que millor s'adapti a
-això que voleu fer.
+allò que voleu fer.
-Així finalitza la nostra ordre al manual de RFI, i el mètode
-bàsic d'ajustament. A continuació, a les últimes seccions
-d'aquest capítol, trobareu diversos exemples, en part per
+D'aquesta manera finalitza la nostra introducció al manual de RFI,
+i el mètode bàsic d'ajustament. A continuació, en les últimes
+seccions d'aquest capítol trobareu diversos exemples, en par par
introduir-vos a algunes de les possibilitats addicionals del
manual RFI, i en part per proporcionar-vos més pràctica sobre com
extraure informació d'ell. Aquests exemples aniran contenint cada
@translationof Properties found in interfaces
@cindex interface
-@cindex Propietats dels interfaces
+@cindex propietats de les interfícies
@cindex interfaces, propietats
Suposeu ara que volem imprimir la lletra de la cançó en
-cursiva. Quina forma d'ordre @code{\override} necessitem per
-fer-lo? En primer lloca mirem a la pàgina del RFI que relaciona
-tots els objectes, @q{All layout objects}, com abans, i busquem un
-objecte que pugui controlar la lletra de la cançó. Trobem
-@code{LyricText}, que sembla adequat. En seguir aquest enllaç es
-presenten les propietats ajustables per al text de la lletra.
-Aquestes propietats inclouen @code{font-series} i
-@code{font-size}, però res que podem usar per ajustar una forma
-cursiva. La causa d'això és que la propietat de la forma és
-comuna a tots els objectes de tipus de lletra, i per tant, en
-comptes de incloure-la en cada un dels objectes de presentació,
-s'agrupa junt amb altres propietats comunes similars i es deposita
-en un @strong{Interface}, la interfície dels tipus de lletra
-@code{font-interface}.
-
-Així doncs, ara necessitem aprendre com trobar les propietats de
-les interfícies, i descobrir quins objectes usen aquestes
-propietats de la interfície.
-
-Mireu de nou la pàgina del RFI que descriu a LyricText. Al final
-de la pàgina hi ha una llista d'enllaços a les interfícies que
-LyricText contempla. La llista té set elements, entre ells
-@code{font-interface}. En seguir aquest enllaça arribem a les
+cursiva. Quina forma d'instrucció @code{\override} necessitem per
+fer-lo? En primer lloc mirem a la pàgina de RFI que fa una
+relació de tots els objectes, @q{All layout objects}, com abans, i
+busquem un objecte que pugui controlar la lletra de la cançó.
+Trobem @code{LyricText}, que sembla adequat. En seguir aquest
+enllaç es presenten les propietats ajustables per al text de la
+lletra. Aquests inclouen @code{font-series} i @code{font-size},
+però res que pogués genera una forma cursiva. Això és perquè la
+propietat de la forma és comuna a tots els objectes de font
+tipogràfica, i per tant, en comptes d'incloure'l en cada u dels
+objectes de presentació, s'agrupa junt amb altres propietats
+comunes semblants i es deposita a un @strong{Interface}, la
+interfície dels tipus de lletra @code{font-interface}.
+
+Per tant, ara necessitem aprendre com trobar les propietats de les
+interfícies, i descobrir quins objectes usen aquestes propietats
+d'interfície.
+
+Mireu un altre cop la pàgina del RFI que descriu a LyricText. Al
+final de la pàgina hi ha una llista d'enllaços a les interfícies
+que LyricText contempla. La llista té set elements, entre ells
+@code{font-interface}. En seguir aquest enllaç arribem a les
propietats associades amb aquesta interfície, que també són
propietats de tots els objectes que la porten, entre ells LyricText.
Ara veiem totes les propietats ajustables per l'usuari que
-controlen els tipus de lletra, entre elles
+controles els tipus de lletra, entre elles
@code{font-shape(symbol)}, on @code{symbol} es pot establir a
@code{upright} (recta), @code{italics} (cursiva) o @code{caps}
(majúscules petites).
Observareu que @code{font-series} i @code{font-size} també es
-troben mencionades aquí. Això immediatament fa que es plantegi la
+troben aquí relacionats. Això fa que de seguida se'ns plantegi la
pregunta: Perquè estan les propietats comunes de tipografia
-@code{font-series} i @code{font-size} mencionades sota
+@code{font-series} i @code{font-size} relacionades sota
@code{LyricText} així com sota la interfície @code{font-interface}
-però @code{font-shape} no ho està? La resposta és que
-@code{font-series} i @code{font-size} es canvien a partir dels
-seus valor predeterminats globals quan es crea un objecte
-@code{LyricText}, però @code{font-shape} no ho fa. Llavors els
-elements de la llista @code{LyricText} us indiquen els valors per
-a aquestes dues propietats que són d'aplicació per a
-@code{LyricText}. Altres objectes que prenen en compte
+però @code{font-shape} no ho està? La resposta és que
+@code{font-series} i @code{font-size} es canvie a partir dels seus
+valors predeterminats globals quan es crea un objecte
+@code{LyricText}, però @code{font-shape} no ho fa. Aleshores els
+elements de la llista @code{LyricText} els diuen els valors per
+aquestes dues propietats que són d'aplicació per a
+@code{LyricText}. D'altres objectes que tenen en compte
@code{font-interface} establiran aquestes propietats de forma
diferent quan es creen.
-Vegem si ara podem construir l'ordre @code{\override} per
-canviar la lletra a cursiva. L'objecte és @code{LyricText}, la
-propietat és @code{font-shape} i el valor és @code{italic}. Com
-abans, ometrem el context.
+Vejam ara si podem construir la instrucció @code{\override} per
+canviar la lletra a cursiva. L'objecte és @code{LyrcText}, la
+propietat és @code{font-shape} i el valor és @code{italic}. Igual
+que abans, ometrem el context.
Com a nota a part, tot i que és important, observeu que certes
propietats prenen valors que són símbols, com ara @code{italic}, i
-han d'anar precedits d'un apòstrof, @code{'}. Els símbols es
-llegeixen a continuació internament.
-
-Com a nota a part, tot i que és important, observeu que certes
-propietats prenen valors que són símbols, com ara @code{italic}, i
-han d'anar precedits d'un apòstrof, @code{'}. Els símbols es
-llegeixen a continuació internament per part del LilyPond. Tingueu
-en compte la diferència amb les cadenes de text arbitràries, que
-apareixeran com a @code{"una cadena de text"}; per veure més
-detalls sobre els símbols i les cadenes, consulteu
+han d'anar precedits per un apòstrof, @code{'}. Els símbols es
+llegeixen a continuació internament per part del LilyPond.
+Tingueu en compte la diferència amb les cadenes de text
+arbitràries, que apareixeran com @code{«una cadena de text»}; per
+veure més detalls sobre els símbols i les cadenes, consulteu
@rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
Així doncs, l'ordre @code{\override} necessària per imprimir la
@end example
@noindent
-Això s'ha d'escriure just davant de la lletra a la qual ha
-d'afectar, d'aquesta forma:
+Això s'ha d'escriure just davant de la lletra que ha d'afectar,
+d'aquesta forma:
@cindex font-shape, propietat, exemple
@cindex italic, exemple
@end lilypond
@noindent
-i tota la lletra s'imprimeix en cursiva.
+i tota la lletra s'escriu en cursiva.
@warning{Dins de la lletra, deixeu sempre espais entre la síl·laba
final i el claudàtor de tancament.}
@seealso
-Manual d'extensió:
+Manual de Extensió:
@rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
+
@node Tipus de propietats
@subsection Tipus de propietats
@translationof Types of properties
@cindex propietats, tipus de
-Fins ara hem vist dos tipus de propietat: @code{número} i
+Fins aquí hem vis dos tipus de propietats: @code{número} i
@code{símbol}. Perquè sigui vàlid, el valor que es dóna a una
propietat ha de ser del tipus correcte i obeir les regles d'aquest
tipus. El tipus de la propietat es mostra sempre entre parèntesis
després del nom de la propietat al RFI. Vet aquí una llista dels
-tipus que us caldrà, junt amb les regles d'aquest tipus, i alguns
-exemples. Heu d'escriure sempre un símbol amb coixinet, @code{#},
-per suposat, davant d'aquests valors quan s'introdueixen a
-l'ordre @code{\override}, fins i tot si el propi valor ja
-comença per@tie{}@code{#}. Sols oferim aquí exemples per a
-constants; si voleu calcular un valor usant l'Scheme, consulteu
+tipus que us podrà caldre, junt amb les regles d'aquest tipus, i
+alguns exemples. Heu d'escriure sempre un símbol d'encoixinat,
+@code{#}, per suposat, endavant d'aquests valors quan
+s'introdueixen a l'ordre @code{\override}, fins i tot si el propi
+valor ja comença per@tie{}@code{#}. Sols oferim aquí exemple per
+a constants; si voleu calcular un valor usant l'Scheme, consulteu
@rextendnamed{Calculations in Scheme,Càlculs a l'Scheme}.
@multitable @columnfractions .2 .45 .35
-@headitem Tipus de propietat
+@headitem Tipus propietat
@tab Regles
- @tab Exemples
+ @tab Exemples de propietat
@item Booleà
- @tab Vertader o Fals, representat per #t o #f
+ @tab Vertader o fals, representat per #t o #f
@tab @code{#t}, @code{#f}
@item Dimensió (en espais de pentagrama)
- @tab Un nombre decimal (en unitats d'espais de pentagrama)
+ @tab Un nombre decimal (en unitats de espais de pentagrama)
@tab @code{2.5}, @code{0.34}
@item Direcció
@tab Una constant vàlida de direcció o el seu equivalent numèric
@tab @code{LEFT}, @code{CENTER}, @code{UP},
@code{1}, @w{@code{-1}}
@item Enter
- @tab Un nombre enter positiu
+ @tab Un número enter positiu
@tab @code{3}, @code{-1}
@item Llista
@tab Una seqüència de constants o símbols separats per espais,
- tancat entre parèntesis
- i precedit d'un apòstrof o cometa simple
+ envoltat per parèntesis
+ i precedit per un apòstrof o cometa simple
@tab @code{'(left-edge staff-bar)}, @code{'(1)}, @code{'()},
@code{'(1.0 0.25 0.5)}
-@item Etiquetatge
- @tab Qualsevol element vàlid d'etiquetatge de text
- @tab @code{\markup @{ \italic "cresc." @}}, @code{"gralla"}
+@item Marcatge
+ @tab Qualsevol element vàlid de marcatge de text
+ @tab @code{\markup @{ \italic "cresc." @}}, @code{"gaita"}
@item Moment
@tab Una fracció de rodona construïda amb la funció make-moment
@tab @code{(ly:make-moment 1/4)},
@code{(ly:make-moment 3/8)}
@item Nombre
- @tab Qualsevol valor positiu o negatiu, possiblement decimal
+ @tab Qualsevol valor positiu, possiblement decimal
@tab @code{3}, @w{@code{-2.45}}
-@item Parella (de nombres)
- @tab Dos nombres separats per un @q{espai . espai}, tancat entre parèntesis i precedit per un apòstrof
+@item Parella (de números)
+ @tab Dos números separats per un @q{espai . espai}, envoltat entre parèntesis i precedir per un apòstrof
@tab @code{'(2 . 3.5)}, @code{'(0.1 . -3.2)}
@item Símbol
- @tab Qualsevol del conjunt de símbols permesos per a aquesta propietat, precedit d'un apòstrof
+ @tab Qualsevol del conjunt de símbols permesos per a aquesta propietat, precedir per un apòstrof
@tab @code{'italic}, @code{'inside}
@item Desconegut
@tab Un procediment o @code{#f} per no produir cap acció
- @tab @code{bend::print}, @code{ly:text-interface::print},
+ @tab @code{bend::pr
+int}, @code{ly:text-interface::print},
@code{#f}
@item Vector
@tab Constants
- tancades entre @code{#(}@dots{}@code{)}.
+ envoltades per @code{#(}@dots{}@code{)}.
@tab @code{#(#t #t #f)}
@end multitable
+
@seealso
-Manual d'Extensió:
+Manual de Extensió:
@rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
@section Aparença dels objectes
@translationof Appearance of objects
-Ara anem a posar en pràctica el que hem après amb uns quants
-exemples que mostren com es poden usar els ajustaments per canviar
-l'aspecte de la música impresa.
+Ara posarem en practica el que hem après amb uns quants exemples
+que mostren com es poden usar els ajustament per canviar l'aspecte
+de la música impresa.
@menu
* Visibilitat i color dels objectes::
* Mida dels objectes::
-* Longitud i gruix dels objectes::
+* Longitud y gruix dels objectes::
@end menu
@node Visibilitat i color dels objectes
@subsection Visibilitat i color dels objectes
@translationof Visibility and color of objects
-Dins d'un ús educatiu de la música, podríem desitjar imprimir una
+Dins d'una ús educatiu de la música, podríem desitjar imprimir una
partitura amb certs elements omesos com a exercici per a l'alumne,
-a qui se'l demana que els completi. Com a exemple senzill,
-suposem que l'exercici és escriure les línies divisòries que
-falten a un fragment musical. Però les línies divisòries
-normalment s'insereixen automàticament. Com fem perquè no
-s'imprimeixin?
+a qui es demana que els completi. Com a exemple senzill, suposem
+que l'exercici és escriure les línies divisòries que falten en un
+fragment musical. Però les línies divisòries que normalment
+s'insereixen automàticament, com fem perquè no s'imprimeixin?
Abans d'embolicar-nos amb això, recordem que les propietats dels
objectes s'agrupen en el que hem anomenat @emph{interfaces} (vegeu
-@ref{Propietats de les interfícies}). Això és simplement agrupar
-les propietats que es poden usar juntes per ajustar un objecte
-gràfic: si cal una d'elles per a un objecte, també les altres.
-Així, certs objectes usen les propietats d'algunes interfícies,
-uns altres usen les d'unes altres interfícies. Les interfícies
-que contenen les propietats que un determinat objecte gràfic
-(grob) necessita es troben relacionades al manual RFI al final de
-la pàgina que descriu aquest objecte gràfic, i aquestes propietats
-es poden veure mirant aquestes interfícies.
-
-Hem explicat com trobar informació sobre els objectes gràfics en
+@ref{Propietats de les interfícies}). Això implica simplement
+agrupar les propietats que es poden usar juntes per ajustar un
+objecte gràfic: si una d'elles es necessita per a un objecte,
+també les altres. Així, certs objectes usen les propietats
+d'alguns interfícies, altres usen les d'altres interfícies. Les
+interfícies que contenen les propietats que un determinat grob
+necessita es troben relacionades al manual RFI al final de la
+pàgina que descriu aquest grob, i aquestes propietats es poden
+veure mirant aquestes interfícies.
+
+Hem explicat com trobar informació sobre els grobs a
@ref{Propietats dels objectes de presentació}. Usant el mateix
-enfoc, anem al RFI per buscar l'objecte de presentació que
-imprimeix les línies divisòries. A través de l'enllaç
-@emph{Backend} i @emph{All layout objects} trobem que hi ha un
-objecte de presentació anomenat @code{BarLine}. Entre les seves
-propietats es troben dos que controlen la visibilitat:
+enfocament, anem al RFI per buscar l'objecte de presentació que
+imprimeix les línies divisòries. Mitjançant l'enllaç
+@emph{Backend} i @emp{All layout objects} trobem que hi ha un
+objecte de presentació anomenat @code{Barline}. Entre les seves
+propietats es troben dues que controlen la visibilitat:
@code{break-visibility} i @code{stencil}. Les línies divisòries
-també contemplen un nombre de interfícies, entre elles
-@code{transparent} i @code{color}. Totes elles poden afectar la
+també contemplen una sèrie d'interfícies, entre ells el
+@code{grob-interface}, on podem trobar les propietats
+@cffode{transparent} i @code{color}. Totes poden afectar la
visibilitat de les barres de compàs (i, per suposat, per extensió,
-també la de molts altres objectes de presentació). Anem a
-considerar cadascú d'ells en ordre.
+també la de molts altres objectes de presentació). Considerarem
+cada un d'ells per ordre.
@menu
* La propietat stencil (segell)::
-* La propietat break-visibility (visibilitat en els salts)::
-* La propietat transparent::
+* La propietat break-visibility (visibilitat del salt)::
+* La propietat transparent (transparent)::
* La propietat color::
@end menu
Aquesta propietat controla l'aparença de les barres de compàs
mitjançant l'especificació del símbol (o «glif») que s'ha
-d'imprimir. Igual que amb altres moltes propietats, es poden
+d'imprimir. Igual que com altres moltes propietats, es pot
establir de forma que no imprimeixi res ajustant el seu valor a
-@code{#f}. Comprovem-ho, com abans, ometent el context implícit,
-@code{Voice}:
+@code{#f}. El provarem, com abans, ometent el Context implícit,
+p@code{Voice}:
@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
@cindex stencil, propietat, exemple
}
@end lilypond
-Les barres de compàs encara s'imprimeixen. Què és el està
-malament? Torneu al RFI i mireu un altre cop la pàgina que ofereix
-les propietats de l'objecte BarLine. Al principi de la pàgina diu
-@qq{Barline objects are created by: Bar_engraver} (els objecte
-Barline es creen pel gravador Bar_engraver). Aneu a la pàgina del
-gravador @code{Bar_engraver} seguint l'enllaç. Al final dóna una
-llista de contextos en els quals opera el gravador de línies
-divisòries. Tots ells són del tipus @code{Staff}, i així la raó
-que l'ordre @code{\override} no funcionarà com esperàvem, és
-perquè @code{Barline} no es troba en el context predeterminat
-@code{Voice}. Si el context no s'especifica correctament, l'ordre
-simplement no funciona. No es produeix cap missatge d'error, i no
-es registra res al fitxer log de registre. Anem a intentar
-corregir-lo escrivint el context correcte:
+Les barres de compàs encara s'imprimeixen. Què és el que està
+malament? Torneu al RFI i mireu un altre cop la pàgina que
+ofereix les propietats de l'objecte Barline. Al principi de la
+pàgina diu @qq{Barline objects are created by: Bar_engraver} (els
+objectes Barline es creen pel gravador Bar_engraver). Aneu a la
+pàgina del gravador @code{Bar_engraver} seguint l'enllaç. Al
+final dóna una llista de contextos en els quals el gravador de
+línies divisòries opera. Tots ells són del tipus @code{Staff}, i
+així la raó que l'ordre @code{\override} no funcionés com
+esperàvem, és perquè @code{Barline} no es troba en el context
+predeterminat @code{Voice}. Si el context no s'especifica
+correctament, l'ordre simplement no funciona. No es produeix cap
+missatge d'error, i no es registra res al fitxer log de registre.
+Intentarem corregir-lo escrivint el context correcte:
@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
@cindex stencil, propietat, exemple
}
@end lilypond
-Ara les barres de compàs han desaparegut. L'operació de fixar la
-propietat @code{stencil} al valor @code{#f} és tan freqüent que
-existeix una abreviatura per a ella, anomenada
-@code{\omit} (ometre):
+Ara les barres de compàs han desaparegut. L'operació d'establir la
+propietat @code{stencil} al valor @code{#f} és tan freqüent que hi
+ha una abreviatura per a ella, anomenada @code{\omit} (ometre):
@funindex \omit
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
}
@end lilypond
-Tot i així, observeu que l'establiment de la propietat
-@code{stencil} al valor @code{#f} produeix errors quan calen les
-dimensions de l'objecte per a un processament correcte. Per
-exemple, es generen errors si la propietat @code{stencil} de
-l'objecte @code{NoteHead} s'estableix al valor @code{#f}. Si és
-el cas, podem en comptes d'això utilitzar la funció
-@code{point-stencil}, que estableix el segell a un objecte amb
-mida nul·la:
+Malgrat això, observeu que l'establiment de la propietat
+@code{stencil} al valor @code{#f} produeix error quan es
+requereixen les dimensions de l'objecte per un processament
+correcte. Per exemple, es generen errors si la propietat
+@code{stencil} de l'objecte @code{NoteHead} s'estableix al valor
+@code{#f}. Si és el cas, podem en comptes d'això utilitzar la
+funció @code{point-stencil}, que estableix el segell a un objecte
+amb mida nul·la:
@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
}
@end lilypond
-@node La propietat break-visibility (visibilitat en els salts)
-@unnumberedsubsubsec La propietat @code{break-visibility} (visibilitat en els salts)
+@node La propietat break-visibility (visibilitat del salt)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{break-visibility} (visibilitat del salt)
@translationof The break-visibility property
-@cindex break-visibility, propiedad
-
-A les propietats de @code{BarLine} que apareixen en el RFI veiem
-que la propietat @code{break-visibility} requereix un vector de
-tres valors booleans. Controlen respectivament si les barres de
-compàs se imprimeixen al final d'una línia, a la meitat d'una
-línia, i al principi de les línies. Per al nostre exemple, volem
-que totes les barres de compàs se suprimeixin, per la qual cosa
-el valor que ens cal és @code{#(#f #f #f)} (disponible també sota
-el nom @code{all-invisible}, totes invisibles). Provem-ho, tot
-recordant incloure el context de @code{Staff}. Observeu també que
-en escriure aquest valor tenim @code{##} abans del parèntesis
-d'obertura. Cal un @code{#} com a par de la sintaxi de les
-constants vectorials, i el primer símbol de coixinet@tie{}@code{#}
-cal, com sempre, per precedir el valor en sí dins de l'ordre
-@code{\override}.
+@cindex break-visibility, propietat
+
+Veiem a les propietats de @code{BarLine} que apareixen al RFI que
+la propietat @code{break-visibility} requereix un vector de tres
+valors booleans. Controlen respectivament si les barres de
+compàs s'imprimeixen al final d'una línia, a meitat d'una línia, i
+al principi de les línies. Per al nostre exemple, volem que totes
+les barres de compàs es suprimeixin, per la qual cosa el valor que
+ens cal és @code{#(#f #f #f)} (disponible també sota el nom
+@code{all-invisible}, totes invisibles). Anem a provar-lo,
+recordant incloure el context de @code{Staff}. Observeu també en
+escriure aquest valor tenim @code{##} abans del parèntesis
+d'obertura. Cal un @code{#} com a part de la sintaxi de les
+constants vectorials, i el primer símbol
+d'encoixinat@tie{}@code{#} cal, com sempre, per precedir el valor
+mateix dins de l'ordre @code{\override}.
@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
@cindex break-visibility, propietat, exemple
}
@end lilypond
-I podem veure que això també elimina totes les línies divisòries.
+I podem veure que això també treu totes les línies divisòries.
-@node La propietat transparent
-@unnumberedsubsubsec La propietat @code{transparent}
+@node La propietat transparent (transparent)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{transparent} (transparent)
@translationof The transparent property
@cindex transparent, propietat
@code{transparent} és un valor booleà. Això s'ha d'establir a
@code{#t} per fer que el grob sigui transparent. A l'exemple
següent farem que la indicació de compàs, i no les línies
-divisòries, sigui transparent. Per fer-lo hem de buscar el nom
-de l'objecte gràfic de la indicació de compàs. Tornant a la
-pàgina @q{All layout objects} del RFI, busquem les propietats de
+divisòries, siguin transparents. Per fer-lo hem de buscar el nom
+del grob de la indicació de compàs. Tornat a la pàgina
+@q{All layout objects} del RFI, busquem les propietats de
l'objecte de presentació @code{TimeSignature}. El produeix el
gravador @code{Time_signature_engraver} que com podeu comprovar
-viu dins del context @code{Staff} y també contempla la interfície
-@code{grob-interface}. Així doncs, l'ordre que fa transparent la
-indicació de compàs és:
+viu dins del context @code{Staff} i també contempla la interfície
+@code{grob-interface}. Així doncs, l'ordre que fa transparent a
+la indicació de compàs és:
@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
@cindex transparent, propietat, exemple
@noindent
Un cop més, l'establiment de la propietat @code{transparent} és
una operació força freqüent, de manera que tenim una abreviatura
-anomenada @code{\hide} (amagar):
+anomenada @code{\hide} (ocultar):
@funindex \hide
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
@noindent
En cap dels dos casos apareix ja la indicació de compàs, però
-aquesta ordre deixa una separació al lloc on abans hi havia la
+aquesta ordre deixa una separació en el lloc on abans hi havia la
indicació de compàs. Potser això és el que volem per a un
-exercici en el qual l'alumne ha d'escriure'l, però en altres
+exercici on l'alumne hagi d'escriure'l, però en altres
circumstàncies aquesta separació podria no ser desitjable. En
comptes d'això, per treure-la, el stencil o «segell» de la
-indicació de compàs s'ha d'establir al valor @code{#f}:
+indicació de compàs s'ha d'establir al valor @code(#f):
@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
@cindex stencil, propietat, exemple
@noindent
i la diferència és òbvia: en establir el segell al valor
@code{#f} (possiblement per mitjà de @code{\omit} traiem l'objecte
-completament; en fer l'objecte @code{transparent} (el que es pot
-fer utilitzant @code{\hide}) el deixem on és, però el fem invisible.
+per complet; en fer l'objecte @code{transparent} (cosa que es pot
+fer utilitzant @code{\hide}) el deixen on és, però el fem invisible.
@node La propietat color
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{color}
Per finalitzar, intentem fer invisibles les barres de compàs
pintant-les de color blanc (hi ha un problema relacionat, que
-consisteix que la línia divisòria blanca pot tapar o no tapar les
-línies del pentagrama a les que creua. Podreu observar en alguns
-dels exemples que apareixen a continuació, que això succeeix de
-forma impredictible. Els detalls de perquè passa això, i com
-controlar-ho, s'estudien a
+consisteix en què la línia divisòria blanca pot tapar o no tapar
+les línies del pentagrama amb les quals es creua. Podreu observar
+en alguns dels exemples que apareixen a continuació, que això
+succeeix de forma impredictible. Els detalls sobre perquè això passa
+així, i com controlar-lo, s'estudien a
@rusernamed{Painting objects white,Pintar els objectes de blanc};
de moment estem estudiant el color, per la qual cosa us preguem
-que per ara accepteu aquesta limitació).
+que accepteu aquesta limitació per ara).
La interfície @code{grob-interface} especifica que la propietat
-del color és una llisa, però no hi ha cap explicació sobre el que
+del color és una llista, però no hi ha cap explicació sobre el que
ha d'anar a aquesta llista. La llista que requereix és realment
-una llista de valors en unitats internes, però per evitar tenir
-que saber quines són, s'ofereixen diverses vies per a
-l'especificació dels colors. La primera via és utilitzar un dels
-colors @q{normals} que estan relacionats amb la primera taula de
-la @rusernamed{List of colors,Llista de colors}. Per a posar les
+una llista de valors en unitats internes, però per evitar haver de
+saber quines són, s'ofereixen diverses vies per a l'especificació
+dels colors. La primera forma és utilitzar un dels colors
+@q{normals} dels quals es fa una relació a la primera taula de la
+@rusernamed{List of colors,Llista de colors}. Per posar les
línies divisòries de color blanc, escrivim:
@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
@end lilypond
@noindent
-i de nou podem comprovar que les barres de compàs no són
+i un altre cop podem comprovar que les barres de compàs no són
visibles. Observeu que @emph{white} no ve precedit d'un apòstrof:
no és un símbol, sinó una @emph{variable}. Quan s'avalua,
proporciona la llista de valors interns que es requereixen per
-establir el color a blanc. Els altres colors de la llista normal
+establir el color a blanc. Els altres colores de la llista normal
també són variables. Per convèncer-vos que això funciona, potser
-voleu canviar el colro d'una de les altres variables de la llista.
+voleu canviar el color a una de les altres variables de la llista.
-@cindex colors de X11
+@cindex colors d'X11
@cindex X11, colors de
@funindex x11-color
-La segona via de canviar el color és utilitzar la llista de noms
-de colors de X11 que apareixen a la segona llista de
-@rusernamed{List of colors, Llista de colors}. De totes maneres,
-es fan correspondre als valors reals per mitjà de la funció
-@code{x11-color} que converteix els símbols de color de X11 a la
+La segona forma de canviar el color és utilitzar la llista de noms
+de colores d'X11 que apareix a la segona llista de
+@rusernamed{List of colors,Llista de colors}. De totes maneres,
+es fan correspondre als valors real per mitjà de la funció
+@code{x11-color} que converteix els símbols de color d'X11 a la
llista de valors interns d'aquests colors:
@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
@noindent
Observeu que en aquest cas la funció @code{x11-color} agafa un
-símbol com argument, de manera que el símbol ha d'anar precedit
-per un apòstrof per evitar que resulti avaluat com si fos una
-variable, i tota la crida de la funció s'ha de tancar entre
-parèntesis.
+símbol com a argument, de manera que el símbol ha d'anar precedit
+d'un apòstrof per evitar que resulti avaluat com si fos una
+variable, i tota la crida a la funció s'ha de envoltar entre parèntesis.
@cindex rgb, colors
@cindex color, rgb
Encara hi ha una altra funció, que converteix valors RGB en colors
interns: la funció @code{rgb-color}. Agafa tres arguments que
-donen les intensitats de vermell, verd i blau. Cada u d'ells pot
+donen les intensitats de vermell, verd i blau. Cadascú d'ells pot
agafar valors entre 0 i 1. Per tant, per establir el color a
-vermell el valor ha de ser @code{(rgb-color 1 0 0)} i per a blanc
-ha de ser @code{(rgb-color 1 1 1)}:
+vermell, el valor ha de ser @code{(rgb-color 1 0 0)} i per a
+blanc ha de ser @code{(rgb-color 1 1 1)}:
-@cindex BarLine, exemplo de sobreescriptura
+@cindex BarLine, exemple de sobreescriptura
@cindex color, propietat, exemple
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
@end lilypond
Finalment, hi ha també una escala de grisos com a part del conjunt
-de colors de X11. Varien des del negre, @code{'grey0}, fins el
-blanc, @code{'grey100}, en passos d'1. Il·lustrarem això
+de colors d'X11. Varien des del negre, @code{'grey0}, fins al
+blanc, @code{'grey100}, en passos de 1. Il·lustrarem això
establint tots els objectes de presentació del nostre exemple a
diverses gradacions de gris:
@end lilypond
@noindent
-Observeu els contextos associats amb cada un dels objectes de
+Observeu els contextos associats amb cadascú dels objectes de
presentació. És important que estiguin correctament escrits, o
-les ordres no funcionaran! Recordeu que el context és aquell en
+les ordres no funcionaran. Recordeu que el context és aquell en
el qual es troba el gravador corresponent. El context
predeterminat per als gravadors pot trobar-se començant per
-l'objecte de presentació, això porta al gravador que el produeix,
-i a la pàgina del gravador del RFI apareix en quin context es pot
+l'objecte de presentació, d'aquí al gravador que el produeix, i a
+la pàgina del gravador del RFI apareix en quin context es pot
trobar normalment el gravador.
@node Mida dels objectes
@subsection Mida dels objectes
@translationof Size of objects
-@cindex canviar la mida dels objectes
+@cindex canvi de la mida dels objectes
@cindex mida dels objectes
@cindex objectes, mida de
-@cindex objectes, canviar la mida dels
+@cindex objectes, canvi de la mida de
-Començarem examinant de nou un exemple anterior (vegeu
-@ref{Niuat d'expressions musicals} que ens mostrava com
-introduir un pentagrama temporal, com a un @rglos{ossia}.
+Començarem examinant un altre cop un exemple anterior (vegeu
+@ref{Niuat d'expressions musicals}) que ens mostrava com introduir
+un pentagrama temporal, com a un @rglos{ossia}.
@cindex alignAboveContext, propietat, exemple
-@cindex @code{\with}, exemple
+@cindex @code{\with}, ejemplo
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
\new Staff ="main" {
}
@end lilypond
-Els fragments d'Ossia s'escriuen normalment sense clau ni compàs, i
-normalment s'escriuen més petits que el pentagrama principal. Ja
-sabem com treure la clau i el compàs: simplement establim el
-segell de cadascú d'ells a @code{#f}, com segueix:
+Els fragments d'Ossia s'escriuen normalment sense clau ni compàs,
+i en general s'imprimeixen més petits que el pentagrama
+principal. Ja sabem com treure la clau i el compàs: simplement
+establim el segell de cadascú d'ells a @code{#f}, como segueix:
@cindex alignAboveContext, propietat, exemple
@cindex @code{\with}, exemple
@end lilypond
@noindent
-on el parell de claudàtors addicionals després de la clàusula
-@code{\with} és necessari per assegurar que la sobreescriptura
-tancada i la música s'apliquen al pentagrama d'ossia.
+on el parell de claus addicionals després de l'ordre
+@code{\with} són necessàries per assegurar que la sobreescriptura
+envoltada i la música s'apliquen al pentagrama d'ossia.
Però, quina és la diferència entre modificar el context de
pentagrama usant @code{\with} i modificar els segells de clau i de
compàs amb \override, o en aquest cas @code{\omit}? La diferència
-principal és que els canvis es realitzen a una clàusula
-@code{\with} es fan al moment que es crea el context, i romanen
-actius com a valors @strong{predeterminats} durant tota la duració d'
-aquest context, mentre que les ordres @code{\set} o
+principal és que els canvis que es realitzen a una ordre
+@code{\with} es fan en el moment que es crea el context, i romanen
+actiu com a valors @strong{predeterminats} durant tota la duració
+d'aquest context, mentre que les ordres @code{\set} o
@code{\override} incloses dins de la música són dinàmiques: fan
canvis sincronitzats amb un punt concret de la música. Si els
canvis es desfan o es reverteixen mitjançant @code{\unset} o
@code{\revert} tornaran al seu valor predeterminat que serà
-l'establert a la clàusula @code{\with}, o si no s'ha establert cap
-en aquest lloc, els valors predeterminats normals.
-
-Certes propietats de context es poden modificar sols dins de
-clàusules @code{\with}. Aquestes propietats són les que no es
-poden canviar després que el context s'ha creat.
-@code{alignAboveContext} i el seu company,
-@code{alignBelowContext}, són dues d'aquestes propietats: un cop
-el pentagrama s'ha creat, la seva alineació està decidida i no
+l'establert a l'ordre @code{\with}, o si no s'ha establert cap
+valor en aquest lloc, els valors predeterminats normals.
+
+Certes propietats de context es poden modificar sols dins de les
+ordres @code{\with}. Són aquelles propietats que no es poden
+canviar després que el context s'hagi
+creat. @code{alignAboveContext} i el seu company,
+@code{alignBelowContext}, són dos d'aquestes propietats: un cop
+que el pentagrama s'ha creat, la seva alineació està decidida i no
tindria sentit intentar canviar-la més tard.
Els valors predeterminats de les propietats dels objectes de
-presentació també es poden establir dins de clàusules
-@code{\with}. Simplement utilitzeu l'ordre @code{\override}
-normal deixant a part el nom del context, atès que està definit
-sense ambigüitat com el context que la clàusula @code{\with} està
+presentació també es poden establir dins d'ordres
+@code{\with}. Simplement utilitzeu l'ordre @code{\override} normal
+deixant a part el nom del context, ja que està definit sense
+ambigüitat com el context que l'ordre @code{\with} està
modificant. De fet, es produirà un error si s'especifica un
context en aquest lloc.
@cindex alignAboveContext, propietat, exemple
@cindex @code{\with}, exemple
@cindex Clef, exemple de sobreescriptura
-@cindex TimeSignature, exemple de sobreesriptura
+@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
\new Staff ="main" {
}
@end lilypond
-Fixeu-vos que aquí també podem usar les abreviatures
-@code{\hide} i @code{\omit} per fixar la propietat
-@code{transparent} i esborrar el @code{stencil}, cosa que porta al
-resultat següent:
+Resulta que també podem usar aquí les abreviatures @code{\hide} i
+@code{\omit} per fixar la propietat @code{transparent} i esborrar
+el @code{stencil}, el que condueix al resultat següent:
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-\new Staff ="main" {
+@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
+\new Staff ="principal" {
\relative {
r4 g'8 g c4 c8 d |
e4 r8
<<
{ f8 c c }
\new Staff \with {
- alignAboveContext = #"main"
- % Don't print clefs in this staff
+ alignAboveContext = #"principal"
+ % No imprimeixis claus en aquest pentagrama
\omit Clef
- % Don't print time signatures in this staff
+ % No imprimeixis indicacions de compàs en aquest pentagrama
\omit TimeSignature
}
{ f8 f c }
}
@end lilypond
-Finalment arribarem a la forma de canviar la mida dels objectes de
+Finalment arribem a la forma de canviar la mida dels objectes de
presentació.
Certs objectes de presentació es creen com glifs trets d'un tipus
-de lletra. Entre ells es troben els caps, les alteracions,
-elements d'etiquetatge, claus, indicacions de temps, indicacions
-dinàmiques i la lletra de les cançons. La seva mida es canvia
-mitjançant la modificació de la propietat @code{font-size}, com
-veurem a la brevetat. Altres objectes de presentació com ara les
-lligadures d'unió i d'expressió (en general, els objectes
-d'extensió) es tracen individualment, per la qual cosa no hi ha
-una mida de tipus de lletra @code{font-size} associats a ells.
-Aquests objectes generalment deriven la seva mida dels objectes
-als que estan annexats, i per això normalment no hi ha necessitat
-de canviar la seva mida manualment. A més altres propietats com
-la longitud de les pliques i les barres de compàs, el gruix de les
-barres de corxera i altres línies, i la separació de les línies
-del pentagrama, s'han de modificar usant altres procediments
-especials.
+de lletra. Entre ells es troben els caps, alteracions, elements
+de marcatge, claus, indicacions de compàs, indicacions dinàmiques
+i la lletra de les cançons. La seva mida es canvia mitjançant la
+modificació de la propietat @code{font-size}, com veurem en breu.
+Altres objectes de presentació, com ara lligadures d'unió i
+d'expressió (en general, objectes d'extensió) es dibuixen
+individualment, per la qual cosa no hi ha una mida de tipus de
+lletra @code{font-size} associat amb ells. Aquests objectes
+generalment deriven la seva mida dels objectes als quals estan
+adjuntats, i per això normalment no hi ha necessitat de
+canviar-los la mida manualment. A més a més, altres propietats
+com la longitud de les pliques i les barres de compàs, el gruix de
+les barres de corxera i altres línies, i la separació de les
+línies del pentagrama, s'han de modificar d'altres maneres especials.
Tornant a l'exemple de l'ossia, canviarem en primer lloc la mida
del tipus de lletra. Podem fer-lo de dues formes. Podem canviar
-la mida del tipus de lletra de cadascú dels tipus d'objecte com
-els caps (@code{NoteHead}) amb ordres com ara
+la mida dels tipus de lletra de cadascú dels tipus d'objecte com
+els caps (@code{NoteHead}s) amb instruccions com ara:
@example
\override NoteHead.font-size = #-2
@end example
o podem canviar la mida de tots els tipus de lletra establint una
-propietat especial, @code{fontsize}, utilitzant @code{\set}, o
-mitjançant la seva inclusió dins d'una clàusula @code{\with} (però
+propietat especial, @code{fontSize}, utilitzant @code{\set}, o
+mitjançant la seva inclusió dins d'una ordre @code{\with} (però
sense el @code{\set}).
@example
\set fontSize = #-2
@end example
-Els dos enunciats produiran una reducció de la mida del tipus de
-lletra en dos passos del seu valor previ, on cada pas redueix o
-augmenta la mida aproximadament un 12%·
+Els dos enunciats produirien una reducció de la mida del tipus de
+lletra en dos passos a partir del seu valor previ, on cada pas
+redueix o augmenta la mida aproximadament en un 12%.
-Provem-lo en el nostre exemple de l'ossia:
+Ho provarem al nostre exemple de l'ossia:
@cindex alignAboveContext, propietat, exemple
@cindex @code{\with}, exemple
són més petits, però les pliques són massa llargues en proporció,
i les línies del pentagrama estan massa separades entre sí. S'ha
de reduir la seva escala en proporció a la reducció del tipus de
-lletra. El següent apartat tracte sobre com fer això.
+lletra. El següents apartat tracta sobre com es fa això.
@node Longitud i gruix dels objectes
@subsection Longitud i gruix dels objectes
@cindex gruix
@cindex longitud
@cindex magstep
-@cindex midas, canviar
+@cindex mida, canviar
@cindex plica, canviar la longitud
@cindex pentagrama, canviar la separació de les línies
Les distàncies i longituds al LilyPond es mesuren generalment en
espais de pentagrama, la distància entre línies adjacents de la
-pauta (o de manera ocasional mig espais), mentre que la majoria de
-les propietat de @code{thickness} (gruix) es mesuren en unitats
-d'una propietat interna anomenada @code{line-thinkness.} Per
-exemple, de forma predeterminada, a les línies dels reguladors
-se'ls dóna un gruix d'una unitat de @code{line-thickness.} Per
-exemple, de forma predeterminada, a les línies dels reguladors
+pauta (o de manera ocasional mig espais), mentre que la major part
+de les propietats de @code{thickness} (gruix) es mesuren en
+unitats d'una propietat interna anomenada @code{line-thickness.}
+Per exemple, de forma predeterminada, a les línies dels reguladors
se'ls dóna un gruix d'una unitat de @code{line-thickness}, mentre
que el @code{thickness} d'una plica és 1.3. Observeu tanmateix
que certes propietats de gruix són diferents; per exemple, el
-gruix de les barres de corxera es control·la per mitjà del valor
+gruix de les barres de corxera es controla per mitjà del valor de
@code{beam-thickness}, que es mesura en espais de pentagrama.
Aleshores, com s'han d'escalar les longituds en proporció a la
mida del tipus de lletra? Es pot fer amb l'ajuda d'una funció
-especial que es diu @code{magstep}, pensada especialment per a
-aquest propòsit. Agafa un argument, el canvi de mida del tipus de
-lletra (#-2 en el nostre exemple) i retorna un factor d'escalat
-adequat per reduir uns altres objectes en la mateixa proporció.
-S'usa de la següent forma:
+espacial que s'anomena @code{magstep}, pensada especialment per a
+aquest propòsit. Agafa un argument, el canvi de mida de la
+tipografia (#-2 al nostre exemple) i retorna un factor d'escalat
+adequat per reduir altres objectes en la mateixa proporció. S'una
+de la forma següent:
@cindex alignAboveContext, propietat, exemple
@cindex @code{\with}, exemple
@cindex TimeSignature, exemple de sobreescriptura
@cindex fontSize, propietat, exemple
@cindex StaffSymbol, exemple de sobreescriptura
-@cindex magstep, función, exemple de sobreescriptura
+@cindex magstep, funció, exemple d'utilització
@cindex staff-space, propietat, exemple
@cindex stencil, propietat, exemple
\omit Clef
\omit TimeSignature
fontSize = #-2
- % Reduce stem length and line spacing to match
+ % Redueix la longitud de la plica i l'espaiat entre línies per concordar
\override StaffSymbol.staff-space = #(magstep -2)
}
{ f8 f c }
@noindent
Atès que la longitud de les pliques i moltes altres propietats
-relacionades amb les longituds es calculen sempre amb relació al
-valor de la propietat @code{staff-space}, l'escala de la seva
-longitud també es veu reduïda automàticament. Observeu que això
+relacionades amb les longituds es calculen sempre en relació al
+valor de la propietat @code{staff-space}, la seva longitud també
+veu reduïda la seva escala automàticament. Observeu que això
afecta sols a l'escala vertical de l'ossia: l'escala horitzontal
es determina per mitjà de la disposició de la música principal amb
-l'objecte de mantenir-se en sincronia amb ella, de forma que no
-resulti afectada per cap d'aquests canvis de mida. Òbviament, si
-l'escala de tota la música principal es canviés d'aquesta forma,
-llavors l'espaiat horitzontal es veuria afectat. Tractarem d'això
-més endavant a la secció sobre la disposició.
+l'objectiu de mantenir-se en sincronia amb ella, de forma que no
+resulti afectada per cap d'aquests canvis de mida. Per suposat,
+si l'escala de tota la música principal es canviés d'aquesta
+forma, aleshores l'espaiat horitzontal es veuria afectat.
+Tractarem d'això més tard, en la secció sobre la disposició.
Això, finalment, completa la creació d'un ossia. Les mides i
longituds de la resta dels objectes es poden modificar de manera
-anàloga.
+semblant.
Per a canvis d'escala petits, com a l'exemple de dalt, el gruix de
-les diverses línies dibuixades com a divisòries, barres de
+les diverses línies dibuixades com ara divisòries, barres de
corxera, reguladors, lligadures, etc., no requereixen normalment
-d'ajustament global. Si al gruix de qualsevol objecte de presentació en
-particular li cal ajustar-se, es pot fer millor mitjançant la
-sobreescriptura de la seva propietat @code{thickness}.
-Anteriorment vam mostrar un exemple de canvi de gruix a les
-lligadures, a @ref{Propietats dels objectes de presentació}. El
-gruix de tots els objectes traçats, és a dir, els objectes que no
-es produeixen a partir d'un tipus de lletra, es poden canviar de
-la mateixa forma.
+cap ajust global. Si cal ajustar el gruix de qualsevol objecte de
+presentació en particular, es pot fer millor mitjançant la
+sobreescriptura de la seva propietat
+@code{thickness}. Anteriorment vam mostrar un exemple de canvi de
+gruix en les lligadures, a @ref{Propietats dels objectes de
+presentació}. El gruix de tots els objectes dibuixats (és a dir,
+aquells que no es produeixen a partir d'un tipus de lletra) es
+poden canviar de la mateixa forma.
@node Col·locació dels objectes
@section Col·locació dels objectes
@cindex objectes fora del pentagrama
Hi ha certs objectes a la notació musical que pertanyen al
-pentagrama i d'altres el lloc dels quals se situa fora del
-pentagrama. Reben el nom de objectes dins del pentagrama i
-objectes fora del pentagrama, respectivament.
+pentagrama i d'altres amb un lloc fora del pentagrama. Reben el
+nom d'objectes dins-del-pentagrama i objectes fora-del-pentagrama,
+respectivament.
-Els objectes dins del pentagrama són els que se situen sobre la
+Els objectes dins-del-pentagrama són els que se situen sobre la
pauta: caps, pliques, alteracions, etc. Les seves posicions
normalment es fixen per la pròpia música; es posicionen
verticalment sobre línies específiques del pentagrama o estan
units a d'altres objectes posicionats d'aquesta forma. Les
-col·lisions entre caps, pliques i alteracions a acords de notes
+col·lisions entre caps, pliques i alteracions en acords de notes
molt juntes, normalment s'eviten automàticament. Hi ha
-ordres i sobreescriptures que poden modificar aquest
+instruccions i sobreescriptures que poden modificar aquest
comportament automàtic, com veurem en breu.
Entre els objectes que pertanyen a l'exterior de la pauta es
-troben elements com les marques d'assaig, les marques de text i
-les de dinàmica. La regla del LilyPond per a la col·locació
-vertical dels objectes fora-de-pentagrama és col·locar-los tan a
-prop del pentagrama com sigui possible, però no tan a prop com
-perquè puguin xocar amb algun altre objecte. El LilyPond utilitza
-la propietat @code{outside-staff-priority} per determinar l'ordre
-que s'han de situar els objectes, com veurem ara.
-
-En primer lloc, el LilyPond situa tots els objectes
-dins-del-pentagrama. Després ordena els objects
+troben coses com les marques d'assaig, les marques de text i les
+de dinàmica. La regla del LilyPond per a la col·locació vertical
+dels objectes fora-de-pentagrama és col·locar-los tan a prop del
+pentagrama com sigui possible, però no tan a prop com perquè
+puguin xocar amb algun altre objecte. El LilyPond utilitza la
+propietat @code{outside-staff-priority} per determinar l'ordre en
+el qual s'han de situar els objectes, com veurem ara.
+
+En primer lloc, el LilyPond situa tots els objecte
+dins-del-pentagrama. Després ordena els objectes
fora-del-pentagrama d'acord amb la seva prioritat
@code{outside-staff-priority}. Els objectes fora-del-pentagrama
s'agafen d'un en un, començant pel que té la prioritat
-@code{outside-staff-priority} més baixa, i se situen de forma que
-no col·lisionin amb cap objecte que ja s'hagi col·locat. Així
-doncs, si dos objectes gràfics fora-del-pentagrama competeixen pel
-mateix espai, el que té la prioritat @code{outside-staff-priority}
-més baixa es col·locarà més a prop del pentagrama. Si dos
-objectes tenen la mateixa @code{outside-staff-priority}, el que
-s'ha trobat primer se situarà més a prop de la pauta.
-
-Al següent exemple, tots els textos d'etiquetatge tenen la mateixa
-prioritat (ja que no s'ha establert explícitament). Observeu que
-@q{Text3} es posiciona de nou automàticament a prop del
-pentagrama, ajustat per sota de @q{Text2}.
+@code{outside-staff-priority} més baixa, i se situen de forme que
+no col·lisionin amb cap objecte que s'hagi col·locat ja. O sigui,
+si dos grobs fora-del-pentagrama competeixen pel mateix espai, el
+que té la prioritat @code{outside-staff-priority} més baixa es
+col·locarà més a prop del pentagrama. Si dos objectes tenen la
+mateixa @code{outside-staff-priority}, el que s'ha trobat primer
+se situarà més a prop de la pauta.
+
+A l'exemple següent tots els textos de marcatge tenen la mateixa
+prioritat (atès que no s'ha establert explícitament). Observeu
+que @q{Text3} es posiciona de nou automàticament a prop del
+pentagrama, acomodat per sota de @q{Text2}.
@cindex markup, exemple
@end lilypond
Els pentagrames també es posicionen, de forma predeterminada, tan
-a prop uns dels altres com sigui possible (subjecte a una
+a prop els uns dels altre com sigui possible (subjecte a una
separació mínima). Si les notes es projecten molt lluny en
direcció a un pentagrama adjacent, forçaran a allunyar-se als
-pentagrames sols si en cas contrari fos a produir-se un solapament
-de la notació. L'exemple següent mostra aquest ajustament @q{niuat}
-de les notes sobre pentagrames adjacents:
+pentagrames sols si en cas contrari anés a ocórrer un solapament
+de la notació. L'exemple següent mostra aquesta acomodació
+@q{nestling} de les notes sobre pentagrames adjacents:
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
<<
@subsection Objectes interiors al pentagrama
@translationof Within-staff objects
-Ja hem vist com les ordres @code{\voiceXXX} afecten a la
-direcció de les lligadures d'expressió i d'unió, digitacions i tota
-la resta que depengui de la direcció de les pliques (vegeu
-@ref{Veus explícites}). Quan s'escriu música polifònica, aquestes
-ordres són essencials perquè es puguin distingir diverses
-línies melòdiques entrellaçades. Però ocasionalment pot ser
-necessari sobreescriure aquest comportament automàtic. Es pot fer
-per seccions de música completes o fins i tot per una nota
-individual. La propietat que controla aquest comportament és la
-propietat de @code{direction} (direcció) de cada objecte de
-presentació. En primer lloc explicarem que fa això, i després
-introduirem algunes ordres preparades per usar que us
-evitaran haver de codificar sobreescriptures explícites per a les
-modificacions més comuns.
-
-Alguns objectes de presentació com les lligadures es corben cap
-amunt o cap avall: d'altres, com les pliques i els claudàtors,
-també es mouen cap a la dreta i cap a l'esquerra quan apunten cap
-amunt o cap avall. Això es controla automàticament quan està
-establerta la propietat @code{direction}.
+Ja hem vist com les instruccions @code{\voiceXXX} afecten a la
+direcció de les lligadures d'expressió i d'unió, digitacions i
+tots els altres elements que depenen de la direcció de les pliques
+(vegeu @ref{Voces explícitas}). Quan s'escriu música polifònica,
+aquestes ordres són essencials perquè puguin distingir-se diverses
+línies melòdiques entrellaçades. Però ocasionalment pot caldre
+sobreescriure aquest comportament automàtic. Es pot fer seccions
+de música completes o fins i tot per a una nota individual. La
+propietat que controla aquest comportament és la propietat de
+@code{direction} (direcció) de cada objecte de presentació. En
+primer lloc explicarem que fa això, i després introduirem algunes
+instruccions llestes per usar que us evitaran haver de codificar
+sobreescriptures explícites per a les modificacions més comunes.
+
+Algunes objectes de presentació com les lligadures es corben cap
+amunt o cap avall; d'altres com les pliques els claudàtors també
+es mouen a la dreta o a l'esquerra quan apunten cap amunt o cap
+avall. Això es controla automàticament quan està establerta la
+propietat @code{direction}.
@menu
* La propietat direction (direcció)::
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{direction} (direcció)
@translationof The direction property
-@cindex avall
@cindex amunt
+@cindex avall
@cindex centre
@cindex neutre
@cindex down
@cindex center
@cindex neutral
-L'exemple següent mostra al compàs 1 el comportament
-predeterminada de les pliques, amb les de les altres notes agudes
-apuntant cap avall i els greus cap amunt, seguides de quatre notes
-amb totes les pliques forçades cap avall, quatre notes amb les
-pliques forçades cap amunt, i per últim quatre notes amb el
-comportament predeterminat.
+L'exemple següent mostra al primer compàs la col·locació
+predeterminada de les lligadures d'expressió, estant per sobre les
+que comencen en notes agudes i per sota les que comencen en notes
+greus, seguit d'un compàs amb ambdues lligadures forçades cap
+avall, un altre compàs amb les dues forçades cap amunt i per últim
+un compàs amb les lligadures retornades al seu comportament
+predeterminat.
-@cindex Stem, exemple de sobrescriptura
+@cindex Slur, exemple de sobreescriptura
@cindex direction, propietat, exemple
-@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim,relative=2]
-a4 g c a |
-\override Stem.direction = #DOWN
-a4 g c a |
-\override Stem.direction = #UP
-a4 g c a |
-\revert Stem.direction
-a4 g c a |
+@lilypond[quote,fragment,verbatim]
+a'4( g') c''( a') |
+\override Slur.direction = #DOWN
+a'4( g') c''( a') |
+\override Slur.direction = #UP
+a'4( g') c''( a') |
+\revert Slur.direction
+a'4( g') c''( a') |
@end lilypond
-Aquí utilitzem les constants @code{DOWN} (avall) i @code{UP}
+Aquí hem usat les constants @code{DOWN} (avall) i @code{UP}
(amunt). Aquestes constants tenen els valors @w{@code{-1}} i
-@code{+1} respectivament, i aquests valors numèrics també es poder
-usar directament. El valor @code{0} també es pot usar en alguns
-casos. S'interpreta amb el significat de @code{UP} per a les
-pliques, però per a alguns objects té el significat de
-@q{centrat}. Hi ha una constant @code{CENTER} que té el valor
-@code{0}.
-
-Tot i així, aquestes sobreescriptures no s'usen massa sovint
-perquè hi ha ordres predefinides equivalent més senzilles.
-Aquí podem veure una taula de les més comuns. Es menciona el
-significat de cada una als llocs on no és obvi.
+@code{+1}, respectivament, i aquests valors numèrics també es
+poden usar directament. El valor @code{0} també es pot usar en
+alguns casos. Per a les lligadures d'expressió el significat
+simplement és @code{up} (cap amunt), però per a alguns objectes té
+el significat de @q{centrat}. Hi ha una constant @code{CENTER}
+que té el valor de @code{0}.
+
+Tanmateix, aquestes sobreescriptures no s'usen massa sovint perquè
+hi ha disponibles algunes ordres predefinides equivalents més
+senzilles. Aquí podem veure una taula de les més comunes. Es
+menciona el significat de cadascuna allí on no és obvi.
@multitable @columnfractions .2 .2 .25 .35
-@headitem A sota o Esquerra
- @tab A dalt o Dreta
+@headitem Avall o Esquerra
+ @tab Amunt o Dreta
@tab Anul·lar
@tab Efecte
@item @code{\arpeggioArrowDown}
@item @code{\phrasingSlurDown}
@tab @code{\phrasingSlurUp}
@tab @code{\phrasingSlurNeutral}
- @tab Nota: diferent de les intruccions de lligadures d'expressió
+ @tab Nota: diferent de les ordres de lligadures d'expressió
@item @code{\slurDown}
@tab @code{\slurUp}
@tab @code{\slurNeutral}
@item @code{\textSpannerDown}
@tab @code{\textSpannerUp}
@tab @code{\textSpannerNeutral}
- @tab El text introduït com objecte d'extensió està a sota o a
- dalt del pentagrama
+ @tab El text introduït com a objecte d'extensió està a sota o a sobre del pentagrama
@item @code{\tieDown}
@tab @code{\tieUp}
@tab @code{\tieNeutral}
@item @code{\tupletDown}
@tab @code{\tupletUp}
@tab @code{\tupletNeutral}
- @tab Els grups especials estan a sota o a dalt de les notes
+ @tab Els grups especials estan a sota a sobre de les notes
@end multitable
-Les variants neutres o normals d'aquestes ordres estan
-implementades usant @code{\revert} i @strong{no} poden anar
-precedides de @code{\once}. Si voleu limitar l'efecte de les
-altres ordres (que estan implementades usant
-@code{\override}) a un únic pas de temps, podeu precedir-la de
+Les variants neutres o normals d'aquests ordres estan
+implementades usant @code{\revert} i aquestes ordres @strong{no}
+poden anar precedides de @code{\once}. Si voleu limitar l'efecte
+de les altres ordres (que estan implementades usant
+@code{\override}) a un sol pas de temps, podeu precedir-la de
@code{\once} de la mateixa forma que ho faríeu amb les
sobreescriptures explícites.
+O be, si cap forçar un únic objecte de presentació cap amunt o cap
+avall, es poden usar els indicadors de direcció, @code{^} o
+@code{_}:
+
+@lilypond[quote,fragment,verbatim]
+a'4( g') c''( a') |
+a'4^( g') c''_( a') |
+@end lilypond
+
@node Digitacions
@unnumberedsubsubsec Digitacions
@translationof Fingering
@cindex digitació, col·locació
@cindex digitació d'acords
-La col·locació de les digitacions sobre notes aïllades també es
-pot controlar mitjançant la propietat @code{direction}, però els
+La col·locació de les digitacions sobre notes soltes també es pot
+controlar mitjançant la propietat @code{direction}, però els
canvis sobre @code{direction} no tenen cap efecte sobre les notes
-dels acords. Com veurem, hi ha ordres especials que
-permeten controlar les digitacions de notes individuals, situant
-la digitació a sobre, a sota, a l'esquerra o a la dreta de cada
-nota.
+dels acords. Com veurem, hi ha ordres especials que permeten
+controlar les digitacions de notes individuals, situant la
+digitació a sobre, a sota, a l'esquerra o a la dreta de cada nota.
-En primer lloc, heus ací l'efecte de @code{direction} sobre les
-digitacions aplicades a notes aïllades. Es mostra al primer
+En primer lloc, vet aquí l'efecte de @code{direction} sobre les
+digitacions aplicades a notes soltes. Es mostra en el primer
compàs el comportament predeterminat, i en els dos compassos
-següents l'efecte d'especificar @code{DOWN} i @code{UP}:
+següents l'efecte d'especificat @code{DOWN} i @code{UP}:
@cindex Fingering, exemple de sobreescriptura
@cindex direction, propietat, exemple
}
@end lilypond
-Tot i així, la sobreescriptura de la propietat @code{direction} no
-és la forma més senzilla d'especificar manualment la digitació
-per sobre o per sota de les notes; sol ser preferible usar
-@code{_} o @code{^} en lloc de @code{-}, abans del número de digitació.
-Aquest és l'exemple anterior utilitzant aquest mètode:
+Tanmateix, la sobreescriptura de la propietat @code{direction} no
+és la forma més senzilla d'especificar manualment la digitació per
+sobre o per sot de les notes; sol ser preferible usar
+@code{_} o @code{^} en lloc de @code{-}, abans del número de la
+digitació. Aquest és l'exemple anterior utilitzant aquest mètode:
@cindex fingering, exemple
@cindex digitación, exemple
@end lilypond
La propietat @code{direction} s'ignora per als acords, però els
-prefixos direccionals @code{_} i @code{^} sí funcionen. De forma
-predeterminada, les digitacions es col·loquen automàticament a
-sobre i a sota de les notes d'un acord, com es mostra aquí:
+prefixos direccionals @code{_} i @code{^} sí funcionen. De forma
+sí funcionen. De forma predeterminada, les digitacions es
+col·loquen automàticament a sobre i a sota de les notes d'un
+acord, com es mostra aquí:
@cindex fingering, exemple
@cindex digitación, exemple
@end lilypond
@noindent
-però es poden forçar de manera que tots o alguns dels números de
+però es pot forçar de manera que tots o alguns dels números de
digitació estan per sobre o per sota:
@cindex fingering, exemple
@end example
@noindent
-S'utilitza @code{\set} perquè @code{fingeringOrientations} és una
+s'utilitza @code{\set} perquè @code{fingeringOrientations} és una
propietat del context @code{Voice}, creat i usat pel gravador
@code{New_fingering_engraver}.
La propietat es pot establir al valor d'una llista d'entre u i
tres valors. Controla si les digitacions es poden col·locar per
-sobre (si @code{up} apareix a la llista), per sota (si apareix
-@code{down}), a l'esquerra (si apareix acord d'una sola nota
-envoltant-la entre angles simples).
+sobre (si @code{up} apareix a la llista), per sota (si apareix
+@code{down}), a l'esquerra (si apareix @code{left}) o a la dreta
+(si apareix @code{right}). A la inversa, si una col·locació no
+està a la llista, no se situa cap digitació en aquest lloc. El
+LilyPond agafa aquestes restriccions i calcula la millor
+col·locació per a la digitació de les notes dels acords que
+segueixen. Observeu que @code{left} i @code{right} són mútuament
+excloents: les digitacions poden situar-se a un costat o l'altre,
+no als dos.
+
+@warning{Per controlar la col·locació de la digitació d'una sola
+nota usant aquesta instrucció és necessari escriure-la com un
+acord d'una sola nota envoltant-la entre angles simples.}
Aquí podem veure alguns exemples:
@end lilypond
@noindent
-Si la digitació sembla una mica atapeïda, es pot reduir la mida
-@code{font-size}. El valor predeterminat pot veure's a l'objecte
-@code{Fingering} del RFI que és @w{@code{-5}}, així que provarem
-@w{@code{-7}}:
+Si la digitació sembla una mica superpoblada, es pot reduir la
+mida @code{font-size}. El valor predeterminat pot veure's a
+l'objecte @code{Fingering} del RFI que és @w{@code{-5}}, així que
+provarem @w{@code{-7}}:
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
\relative {
@subsection Objectes fora del pentagrama
@translationof Outside-staff objects
-Els objectes fora-del-pentagrama s'ubiquen automàticament per
+Els objectes fora del pentagrama se situen automàticament per
evitar les col·lisions. Hi ha diverses formes de sobreescriure la
-col·locació automàtica si la posició no resulta òptima.
+col·locació automàtica si el posicionat no resulta òptim.
@menu
* La propietat outside-staff-priority (prioritat fora del pentagrama)::
* L'ordre textLengthOn::
* Posicionament dels matisos dinàmics::
-* Escalat d'un objecte gràfic (grob)::
+* Escalat d'un «Grob»::
@end menu
+
@node La propietat outside-staff-priority (prioritat fora del pentagrama)
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{outside-staff-priority} (prioritat fora del pentagrama)
@translationof The outside-staff-priority property
Els objectes fora-del-pentagrama es col·loquen automàticament per
-evitar les col·lisions. Els objectes que tenen el valor més baix
-de la propietat @code{outside-staff-priority} s'ubiquen més a prop
-del pentagrama, i així altres objectes fora-del-pentagrama
-s'eleven tant com sigui necessari per evitar la col·lisió. La
+evitar les col·lisions. Els objectes que tenen el valor més bais
+de la propietat @code{outside-staff-priority} se situen més a prop
+del pentagrama, i llavors altres objectes fora-del-pentagrama
+s'aixequen tant com sigui necessari per evitar la col·lisió. La
prioritat @code{outside-staff-priority} es defineix al
-@code{grob-interface} i així és una propietat de tots els objectes
-de presentació. De forma predeterminada s'estableix a @code{#f}
-per a tots els objectes dins-del-pentagrama, i a un valor numèric
-adequat a cada objecte fora del pentagrama quan es crea
-l'objecte. La taula següent presenta els valors numèrics
-predeterminats per a alguns dels objects fora-del-pentagrama més
-comuns.
+@code{grob-interface} i així és una propietat de totes els
+objectes de presentació. De forma predeterminada s'estableix a
+@code{#f} per a tots els objectes dins-del-pentagrama, i a un
+valor numèric adequat a cada objecte fora-del-pentagrama quan es
+crea l'objecte. La taula següent presenta els valors numèrics
+predeterminats per a alguns dels objectes fora-del-pentagrama més comuns.
-@cindex objectes d'extensió
+@cinde objectes d'extensió
Observeu els noms una mica inusuals d'alguns dels objectes: els
objectes d'extensió es creen automàticament per controlar el
-posicionament vertical dels objectes gràfics que (potser) comencen
-i acaben en diferents moments musicals, de manera que qualsevol
-modificació a la prioritat @code{outside-staff-priority} de
-l'objecte gràfic subjacent no té cap efecte. Per exemple, canviar la
+posicionament vertical dels grobs que (potser) comencen i acaben
+en diferents moments musicals, de manera que qualsevol modificació
+a la prioritat @code{outside-staff-priority} del grob subjacent no
+té cap efecte. Per exemple, canviar la
@code{outside-staff-priority} de l'objecte de regulador
@code{Hairpin} no té efecte sobre la posició vertical dels
reguladors: en comptes d'això, hem de canviar la
@code{outside-staff-priority} de l'objecte associat
-@code{DynamicLineSpanner}. Aquesta sobreescriptura s'ha
-d'escriure al començament de l'objecte d'extensió, que podria
-incloure diversos reguladors o matissos dinàmics encadenats.
+@code{DynamicLineSpanner}. Aquesta sobreescriptura s'ha de fer al
+començament de l'objecte d'extensió, que podria incloure diversos
+reguladors o matisos dinàmics encadenats.
@multitable @columnfractions .3 .3 .3
@headitem Objecte de presentació
@tab Indicacions metronòmiques
@item @code{VoltaBracketSpanner}
@tab @code{600}
- @tab Capsetes de primera i segona vegada
+ @tab Caixetes de primer i segona vegada
@item @code{TextScript}
@tab @code{450}
- @tab Text a elements d'etiquetatge
+ @tab Text en elements de marcatge
@item @code{MultiMeasureRestText}
@tab @code{450}
@tab Text sobre silencis de compàs complet
@tab Números de compàs
@item @code{TrillSpanner}
@tab @code{50}
- @tab Trinats mantinguts
+ @tab Trins mantinguts
@end multitable
-Heus ací un exemple que mostra la situació predeterminada d'alguns d'ells.
+Vet aquí un exemple que mostra la situació predeterminada d'alguns
+d'ells.
@cindex text, extensions de
-@cindex octava alta i baixa, claudàtor de
+@cindex octava alta y baixa, claudàtor de
@funindex \startTextSpan
@funindex startTextSpan
@funindex \stopTextSpan
@funindex stopTextSpan
-@cindex TextSpanner, exemple de sobreesriptura
+@cindex TextSpanner, exemple de sobreescriptura
@cindex bound-details, propietat, exemple
@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
-% Set details for later Text Spanner
+% Estableix els detalls per a un Text Spanner posterior
\override TextSpanner.bound-details.left.text
= \markup { \small \bold Slower }
-% Place dynamics above staff
+% Col·loca la indicació dinàmica a sobre del pentagrama
\dynamicUp
-% Start Ottava Bracket
+% Inicia el claudàtor d'octava
\ottava #1
c''4 \startTextSpan
-% Add Dynamic Text and hairpin
+% Afegeix el text de la indicació dinàmica i el símbol
c''4\pp\<
c''4
-% Add Text Script
+% Afegeix el fragment de text
c''4^Text |
c''4 c''
-% Add Dynamic Text and terminate hairpin
+% Afegeix el text de la dinàmica i finalitza el símbol
c''4\ff c'' \stopTextSpan |
% Stop Ottava Bracket
\ottava #0
@end lilypond
Aquest exemple també mostra com crear textos amb extensió (Text
-Spanners): textos amb línies extensores a dalt d'una secció de
-música. L'extensor abasta des de l'ordre @code{\startTextSpan}
-fins l'ordre @code{\stopTextSpan}, i la composició del text es
-defineix mitjançant l'ordre @code{\override TextSpanner}. Per
-veure més detalls, consulteu @rusernamed{Text spanners,Extensions de text}.
+Spanners): textos amb línies extensores per sobre d'una secció de
+música. L'extensor abasta des de l'ordre@code{\startTextSpan}
+fins l'ordre @code{\stopTextSpan}, i el format del text es
+defineix per mitjà de l'ordre @code{\override TextSpanner}. Per
+veure més detalls, consulteu@rusernamed{Text spanners,Extensions de text}.
-També es mostra la manera de crear claudàtors d'octva alta i baixa.
+També mostra la manera de crear claudàtors d'octava alta i baixa.
-@cindex ajustar la situació dels números de compàs
+@cindex ajustar la ubicació dels números de compàs
@cindex números de compàs, ajustar posició
@cindex ajustar la situació de marques metronòmiques
@cindex metrònom, situació de les indicacions de
localitzar la prioritat de @code{OttavaBracket} al RFI o en les
taules anteriors, i reduir-lo a un valor inferior al de
@code{TextSpanner}, recordant que @code{OttavaBracket} es crea
-dins del context de @code{Staff}:
+dins del context @code{Staff}:
@cindex TextSpanner, exemple de sobreescriptura
@cindex bound-details, propietat, exemple
@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
-% Set details for later Text Spanner
+% Estableix els detalls per a un Text Spanner posterior
\override TextSpanner.bound-details.left.text
= \markup { \small \bold Slower }
-% Place dynamics above staff
+% Ubica els indicadors de dinàmica a sobre del pentagrama
\dynamicUp
-% Place following Ottava Bracket below Text Spanners
+% Posa els següent claudàtor d'octava a sota dels Text Spanners
\once \override Staff.OttavaBracket.outside-staff-priority = #340
% Start Ottava Bracket
\ottava #1
c''4 \startTextSpan
-% Add Dynamic Text
+% Afegeix el text de la dinàmica
c''4\pp
-% Add Dynamic Line Spanner
+% Afegeix l'extensor de la línia de dinàmica
c''4\<
-% Add Text Script
+% Afegeix el fragment de text
c''4^Text |
c''4 c''
-% Add Dynamic Text
+% Afegeix el text de la dinàmica
c''4\ff c'' \stopTextSpan |
-% Stop Ottava Bracket
+% Atura el claudàtor d'octava
\ottava #0
c'4 c' c' c' |
@end lilypond
Observeu que alguns d'aquests objectes, concretament els números de
-compàs, les indicacions metronòmiques i les lletres d'assaig,
-s'acullen de forma predeterminada dins del context @code{Score};
-així doncs, heu d'assegurar-vos que utilitzeu el context adequat
-quan se sobreescriuen les seves propietats.
+compàs, les indicacions metronòmiques i les lletres d'assaig, es
+fiquen de forma predeterminada dins del context @code{Score}; així
+doncs, us heu d'assegurar que utilitzeu el context adequat quan se
+sobreescriuen les propietats.
@cindex lligadures i outside-staff-priority
@cindex lligadures i articulacions
@cindex articulacions i lligadures
De forma predeterminada, les lligadures d'expressió estan
-classificades com a objectes dins-del-pentagrama, però sovint
-apareixen a sobre del pentagrama si les notes que uneix són molt
-agudes. Això pot portar a una posició molt elevada els objectes
-fora-del-pentagrama com les articulacions, ja que la lligadura es
-col·locarà en primer lloc. Es pot establir la propietat
-@code{avoid-slur} de l'articulació al valor @code{'inside} (per
-dins) per portar-la a l'interior de la lligadura, però la
-propietat @code{avoid-slur} és efectiva sols si la propietat
-@code{outside-staff-priority} està també ajustada al valor
-@code{#f}. De forma alternativa, la prioritat
-@code{outside-staff-priority} de la lligadura es pot fixar a un
-valor numèric per fer que es col·loqui en línia amb altres objectes
-fora del pentagrama d'acord amb aquest valor. Heus ací un exemple
+classificades com objectes dins-del-pentagrama, però amb
+freqüència apareixen a sobre del pentagrama si les notes que
+uneixen són molt agudes. Això pot empènyer els objectes
+fora-del-pentagrama com les articulacions a una posició molt
+elevada, atès que la lligadura es col·locarà en primer lloc. La
+propietat @code{avoid-slur} de l'articulació es pot establir al valor
+@code{'inside} (per dins) per portar-la a l'interior de la
+lligadura, però la propietat @code{avoid-slur} és efectiva sols si
+la prioritat @code{outside-staff-priority} està també establerta
+al valor @code{#f}. De forma alternativa, la prioritat
+@code{outside-staff-priority} de la lligadura es pot fixar en un
+valor numèrica per fer que se situï en línia amb altres objectes
+fora del pentagrama d'acord amb aquest valor. Vet aquí un exemple
que mostra l'efecte dels dos mètodes:
@lilypond[quote,verbatim]
}
@end lilypond
-Els canvis a @code{outside-staff-priority} també es pode usar per
-controlar la situació vertical dels objectes individuals, tot i
-que els resultats poden no sempre ser desitjables. Suposeu que
-voleu que @qq{Text3} se situï por sobre de @qq{Text4} a l'exemple
+Els canvis a @code{outside-staff-priority} també es poden usar per
+controlar la ubicació vertical dels objectes individuals, tot i
+que els resultats poden no ser sempre desitjables. Suposeu que
+voleu que @qq{Text3} se situï per sobre de @qq{Text4} a l'exemple
sota l'epígraf Comportament Automàtic de més a dalt (vegeu
-@ref{Comportament automàtic}). Tot el que hem de fer és
-localitzar la prioritat de @code{TextScript} al RFI o a les taules
-de dalt, i augmentar la prioritat de @qq{Text3} fins un valor superior:
+@ref{Comportament automàtic}). Tot el que estem fer és localitzar
+la prioritat de @code{TextScript} en el RFI o en les taules de
+dalt, i augmentar la prioritat de @qq{Text3} fins un valor superior:
@cindex TextScript, exemple de sobreescriptura
@cindex outside-staff-priority, propietat, exemple
c''2^"Text4" |
@end lilypond
-Això, certament, eleva a @qq{Text3} per sobre de @qq{Text4} però
-també l'eleva per sobre de @qq{Text2}, i @qq{Text4} ara cau cap
-avall. Potser no sigui tan bona idea. I si el que realment volem
+Això, certament, aixeca a @qq{Text3} per sobre de @qq{Text4}, però
+també l'aixeca per sobre de @qq{Text2}, i @qq{Text4} ara cau cap a
+baix. Potser no sigui tan bona idea. I si el que realment volem
fer és posicionar totes les anotacions a la mateixa distància per
-sobre del pentagrama? Per fer-lo, ens caldrà clarament posar més
-espai entre les notes en sentit horitzontal per fer lloc per al
-text. Això es fa usant l'ordre @code{textLengthOn}.
+sobre del pentagrama? Per fer-lo, ens caldrà clarament espaiar
+les notes en sentit horitzontal per fer lloc per al text Això es
+fa usant l'ordre @code{textLengthOn}.
@node L'ordre textLengthOn
@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}textLengthOn}
@translationof The textLengthOn command
-@cindex notes, posar més espai al costat del text
+@cindex notes, espaiar amb el text
@funindex \textLengthOn
@funindex textLengthOn
@funindex \textLengthOff
@funindex textLengthOff
-De forma predeterminada, el text produït mitjançant l'etiquetatge
-no ocupa cap espai horitzontal pel que fa a la disposició de la
-música. L'ordre @code{\textLengthOn} inverteix aquest
-comportament, fent que les notes portin tant d'espai com sigui
-necessari per acomodar el text:
+De forma predeterminada, el text produït mitjançant marcatge no
+ocupa cap espai horitzontal en quant es refereix a la disposició
+de la música. L'ordre @code{\textLengthOn} inverteix aquest
+comportament, fent que les notes resultin tan espaiades com sigui
+necessari per encabir el text:
@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
-\textLengthOn % Cause notes to space out to accommodate text
+\textLengthOn % Fa que hi hagi més espai entre les notes per encabir el text
c''2^"Text1"
c''2^"Text2" |
c''2^"Text3"
@end lilypond
L'ordre per tornar al comportament predeterminat és
-@code{\textLengthOff}. De forma alternativa, es pot usar
+@code{\textLengthOff}. De forma alternativa es pot usar
@code{\once} amb @code{\textLengthOn} si l'efecte s'ha de limitar
-a un sol moment musical. El comportament corresponent per posar
-espai per a les marques d'assaig i les indicacions de temps es
-control·la independentment amb les ordres @code{\markLengthOn} i
+a un sol moment musical. El comportament d'espaiat corresponent
+per a les indicacions d'assaig i les indicacions de tempo es
+controla independentment amb les ordres @code{\markLengthOn} y
@code{\markLengthOff}.
-@cindex etiquetatge, text de, permetre les col·lisions a
+@cindex marcatge, text de, permetre les col·lisions en
-El text d'etiquetatge també evita les notes que es projecten per
+El text de marcatge també evita les notes que es projecten per
sobre del pentagrama. Si això no és el que desitgem, el
-desplaçament automàtica cap a dalt es pot desactivar mitjançant
-l'establiment de la prioritat a @code{#f}. Heus així un exemple
-que mostra com el text d'etiquetatge interactua amb aquestes
-notes.
+desplaçament automàtic cap a dalt es pot desactivar mitjançant
+l'establiment de la prioritat a @code{#f}. Vet aquí un exemple
+que mostra com el text de marcatge interactua amb aquestes notes.
@cindex TextScript, exemple de sobreescriptura
@cindex outside-staff-priority, propietat, exemple
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
\relative {
- % This markup is short enough to fit without collision
+ % Aquest marcatge és suficientment curt per encabir sense col·lisió
c''2^"Tex" c'' |
R1 |
- % This is too long to fit, so it is displaced upwards
+ % Això és massa llarg per encabir, per això és mou cap amunt
c,,2^"Text" c'' |
R1 |
- % Turn off collision avoidance
+ % Desactiva l'evitament de col·lisions
\once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
c,,2^"Long Text " c'' |
R1 |
- % Turn off collision avoidance
+ % Desactiva l'evitament de col·lisions
\once \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
- \textLengthOn % and turn on textLengthOn
- c,,2^"Long Text " % Spaces at end are honored
+ \textLengthOn % i activa textLengthOn
+ c,,2^"Long Text " % Es respecten els espais al final
c''2 |
}
@end lilypond
@unnumberedsubsubsec Posicionament dels matisos dinàmics
@translationof Dynamics placement
-@cindex ajustar la col·locació dels matisos
-@cindex dinàmica, ajustar la col·locació de les indicacions de
-@cindex matisos, ajustar la col·locació
+@cindex ajustament de la col·locació dels matisos
+@cindex dinàmica, ajustament de la col·locació de les indicacions de
+@cindex matisos, ajustament de la col·locació
Les indicacions de matís dinàmic normalment es col·locaran per
sota del pentagrama, però es poden posicionar per sobre amb
-l'ordre @code{\dynamicUp}. Se situaran verticalment respecte
-a la nota a la que van adosades, i flotaran per sota (o per sobre)
-de tots els objects dins-del-pentagrama tals com lligadures de
+l'ordre @code{\dynamicUp}. Se situaran verticalment respecte a la
+nota a la que van adossades, i flotaran per sota (o per sobre) de
+tots els objectes dins-del-pentagrama com ara les lligadures de
fraseig i números de compàs. Això pot oferir resultats força
acceptables, com mostra aquest exemple:
}
@end lilypond
-Tot i així, si les notes i les seves indicacions dinàmiques
-adossades estan molt a prop, la col·locació automàtic evitarà les
-col·lisions desplaçant les marques dinàmiques posteriors més
-lluny, tot i que pot no ser el lloc òptim, com mostra l'exemple
-següent més aviat artificial:
+Malgrat això, si les notes i les seves indicacions dinàmiques
+adossades estan massa a prop, la col·locació automàtica evitarà
+les col·lisions desplaçant les marques dinàmiques posteriors més
+lluny, tot i que aquest pot no ser el lloc òptim, com mostra el
+següent exemple més bé artificial:
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim,fragment]
\dynamicUp
@end lilypond
@noindent
-Si es presentés una situació semblant a música @q{real}, podria
-ser preferible posar més espai entre les notes, de forma que totes
-les marques dinàmiques puguin cabre a la mateixa distància
-vertical des del pentagrama. Hem sigut capaços de fer això al
-text d'etiquetatge utilitzant l'ordre @code{\textLengthOn},
-però no existeix una ordre equivalent per a les indicacions de
-matís dinàmic. Per tant, haurem d'esbrinar com fer-ho utilitzant
-ordres @code{\override}.
-
-@node Escalat d'un objecte gràfic (grob)
-@unnumberedsubsubsec Escalat d'un objecte gràfic (grob)
+Si es presentés una situació semblant en música @q{real}, podria
+ser preferible espaiar les notes una mica més entre sí, de forma
+que totes les marques dinàmiques poden cabre a la mateixa
+distància vertical des del pentagrama. Hem estat capaços de fer
+això per al text de marcatge utilitzant l'ordre
+@code{\textLengthOn}, però no existeix una ordre equivalent per a
+les indicacions de matís dinàmic. Per tant, hem d'esbrinar com
+fer-ho utilitzant ordres @code{\override}.
+
+@node Escalat d'un «Grob»
+@unnumberedsubsubsec Escalat d'un «Grob»
@translationof Grob sizing
-@cindex objecte gràfic (grob), canvi de mida d'un
-@cindex escala dels objectes gràfics (grob)
+@cindex grob, canvi de mida d'un
+@cindex escala dels grobs
En primer lloc hem d'aprendre com s'especifica la mida dels
-objectes gràfics (grobs). Tots els objectes gràfics (grobs) tenen
-un punt de referència definit dins d'ells que s'usa per
-col·locar-los respecte al seu objecte pare. Aleshores, aquest
-punt del grob es posiciona a una distància horitzontal,
-@code{X-offset}, i una distància vertical, @code{Y-offset}, a
-partir del seu pare. La dimensió horitzontal de l'objecte ve
-donada per una parella de números, @code{X-extent}, que diu on
-estan els límits esquerra i dreta respecte del punt de
-referència. L'amplitud vertical es defineix de forma semblant
-mitjançant una parella de números, @code{Y-extent}. Aquestes són
-propietats de tots els objects gràfics (grobs) que contemplen el
-@code{grob-interface}.
+grobs. Tots els grobs tenen un punt de referència definit dins
+d'ells que s'usa per col·locar-los respecte al seu objecte pare.
+Aleshores, aquest punt del grob es posiciona a una distància
+horitzontal, @code{X-offset}, i una distancia vertical,
+@code{Y-offset}, a partir del seu pare. La dimensió horitzontal
+de l'objecte ve donada per una parella de números,
+@code{X-extent}, que diu on estan els límits esquerre i dret
+respecte del punt de referència. L'amplitud vertical es defineix
+de forma semblant mitjançant una parella de números,
+@code{Y-extent}. Aquestes són propietats de tots els grobs que
+contemplen @code{grob-interface}.
@cindex @code{extra-spacing-width}
De forma predeterminada, els objectes fora-del-pentagrama reben
-una amplada zero, de manera que poden solapar-se en la direcció
-horitzontal. Això es fa mitjançant l'ajustament de fer que la dimensió
-més a l'esquerra sigui igual a infinit i que la dimensió més a la
-dreta sigui igual a menys infinit, establint el valor a
-@code{extra-spacing-width} a @code{'(+inf.0 . -inf.0)}. Així, per
-assegurar que se superposen en la direcció horitzontal haurem de
-sobreescriure aquest valor de @code{extra-spacing-width} per
-donar-los una mica d'espai addicional. Les unitats són l'espai
+una amplitud zero, de manera que poden solapar-se a la direcció
+horitzontal. Això es fa mitjançant el truc de fer que la dimensió
+més a l'esquerra sigui igual a menys infinit, establint el valor
+de @code{extra-spacing-width} a @code{'(+inf.0 . -inf.0)}. Així,
+per assegurar que no se superposen en la direcció horitzontal hem
+de sobreescriure aquest valor de @code{extra-spacing-width} per
+donar-los una mica de espai addicional. Les unitats són l'espai
entre dues línies del pentagrama, de forma que hauria de ser
-suficient moure el límit esquerra mitja unitat a l'esquerra i el
+suficient moure el límit esquerre mitja unitat a l'esquerra i el
límit dret mitja unitat a la dreta:
@example
@end example
@noindent
-Vegem si funciona en el nostre exemple anterior:
+Vejam si funciona al nostre exemple anterior:
-@cindex DynamicText, exemple de sobreescriptura
+@cindex DynamicText, exemple de sobreescritura
@cindex extra-spacing-width, propietat, exemple
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim,fragment]
\dynamicUp
-% Extend width by 1 staff space
+% Estén l'amplitud amb 1 espai de pentagrama
\override DynamicText.extra-spacing-width = #'(-0.5 . 0.5)
\relative { a'4\f b\mf a\mp b\p }
@end lilypond
@noindent
Això té un aspecte millor, però potser hauríem preferit que les
-indicacions de dinàmica estiguessin alineats sobre la mateixa
-línia de base en lloc d'anar cap amunt i cap avall amb les
-notes. La propietat que ho fa és @code{staff-padding} (emplenament
-del pentagrama) que s'estudia en la secció dedicada a les
-col·lisions (vegeu @ref{Col·lisions d'objectes}).
+indicacions de dinàmica estiguessin alineades sobre la mateixa
+línia de base en lloc d'anar cap amunt i cap avall amb les notes.
+La propietat que ho fa és @code{staff-padding} (farciment de
+pentagrama) que s'estudia a la secció dedicada a les col·lisions
+(vegeu @ref{Col·lisions d'objectes}).
@node Espaiat vertical
@section Espaiat vertical
@translationof Vertical spacing
-En general, l'espaiat vertical dels objectes musicals que el
-LilyPond fa és força bo. Vegem com es comporta amb una cançó
+En general, l'espaiat vertical dels objectes musicals que fa el
+LilyPond és força bo. Vejam com es comporta amb una cançó
senzilla, amb dues veus i acompanyament de piano:
@lilypond[quote,fragment,ragged-right]
>>
@end lilypond
-No hi ha cap problema amb l'espaiat vertical predeterminat. Tot i
-així, suposem que estem treballant amb un editor que té certs
+No hi ha cap problema amb l'espaiat vertical predeterminat.
+Suposem tanmateix que estem treballant amb un editor que té certs
requisits específics per a l'espaiat vertical dels pentagrames i
-la lletra: vol que la lletra estigui més separada de les notes,
+la lletra: voleu que la lletra estigui més separada de les notes,
que l'acompanyament de piano estigui més separat de la línia vocal
i que els dos pentagrames de piano estiguin més junts entre sí.
Començarem amb la lletra.
La lletra es troba a l'interior d'un sistema, i per tant les
ordres per aplicar-li l'espaiat estaran en
-@rusernamed{Flexible vertical spacing within systems,Espaiat
-vertical flexible dins dels sistemes}.
-Allà es diu que el text són línies del tipus @qq{no-pauta} i per
-tant l'ordre per canviar el seu espaiat farà referència a la
-propietat @code{nonstaff}. Per separar-les del pentagrama al que
-pertanyen (la pauta superior) usarem la propietat
-@code{relatedstaff}. Per separar-les de la línia inferior usarem
-la propietat @code{unrelatedstaff}. Les parts vocals pertanyen a
-un grup vertical @code{VerticalAxisGroup}, per la qual cosa hem
-d'ajustar les seves propietats. Provem-lo i vegem si funciona.
+@rusernamed{Flexible vertical spacing within systems,Espaiat vertical flexible dins dels sistemes}.
+Aquí es diu que el text són línies del tipus @qq{no-pauta} i per
+tant l'ordre per canviar el seu espaiat farà referència a la propietat
+@code{nonstaff}. Per separar-les del pentagrama al que pertanyen
+(la pauta superior) usarem la propietat @code{relatedstaff}. Per
+separar-les de la línia inferior usarem la propietat
+@code{unrelatedstaff}. Les parts vocals pertanyen a un grup
+vertical @code{unrelatedstaff}. Les parts vocals pertanyen a un
+grup vertical @code{VerticalAxisGroup}, per la qual cosa hem
+d'ajustar les seves propietats. Provem-lo i vejam si funciona.
@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
<<
@end lilypond
Bé: sí, funciona, però potser massa bé. Quan establim el
-@code{padding} (farciment) a 5, el LilyPond afegeix 5
-espais de pentagrama a la distància entre els objectes, cosa que
-és excessiva per nosaltres en aquest cas. Usarem un valor de 2.
+@code{padding} (farciment) a 5, el LilyPond afegeix 5 espais de
+pentagrama a l'espai entre els objectes, cosa que és excessiva per
+a nosaltres en aquest cas. Usarem un valor de 2.
A continuació, desplaçarem la música de piano per separar-la de
-les parts vocals. La música vocal és una @code{ChoirStaff} (un
-context de sistema coral), i per tant hem d'augmentar l'espai
-entre aquest grup de pentagrames i el sistema de piano que es
-troba a sota. Ho farem canviant la
-@code{basic-distance} (distància bàsica) del @code{StaffGrouper}
-del @code{staffgroup-staff-spacing}.
+les parts vocals. La música vocal és una @code{Choirstaff} (un
+context de sistema coral), i per tant hem d'augmentar l'espaiat
+entre aquest grup de pentagrama i el sistema de piano que es troba
+a sota. Ho farem canviant la@code{basic-distance} (distància
+bàsica) del @code{StaffGrouper} del @code{staffgroup-staff-spacing}.
@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
<<
@end lilypond
Molt bé. Ara sols ens queda l'últim requisit de fer que els
-pentagrames de piano estiguin més junts. Per aconseguir-lo, de
-nou alterem les propietats del @code{StaffGrouper}, però aquesta
-vegada reduirem tant la @code{basic-distance} (distància bàsica)
-com el @code{padding} (farciment). Podem fer-lo com es mostra a
-continuació.
+pentagrames de piano estiguin més junts. Per aconseguir-lo, un
+altre cop alterem les propietats del @code{StaffGrouper}, però
+aquest cop reduirem tant la @code{basic-distance} (distància
+bàsica) com el @code{padding} (farciment). Podem fer-lo com es
+mostra a continuació.
@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
<<
@end lilypond
Amb això els hem col·locat molt junts entre sí (però és el que
-l'editor volia). Es podria haver separat més alterant el
+l'editor volia). Es podrien haver separat més alterant el
farciment, @code{padding}, o la distància bàsica,
-@code{basic-distance}, si volguéssim. Hi ha moltes formes
-d'alterar l'espaiat vertical. Un punt clau que hem de recordar és
-que l'espaiat entre objectes dins d'un @code{StaffGroup} (com els
-grups @code{GrandStaff} o @code{PianoStaff}) es controla amb les
-variables d'espaiat del @code{StaffGrouper}. L'espaiat dels
-pentagrames no agrupats (como @code{Lyrics} i @code{Staff}) es
-controla amb les variables del @code{VerticalAxisGroup}. per
-veure més detalls consulteu
-@rusernamed{Fixed vertical spacing paper variables,Variables d'espaiat de paper verticals flexibles} i
-@rusernamed{Flexible vertical spacing within systems,vertical flexible dins dels sistemes}.
+@code{basic-distance}, si volguéssim.
+
+Hi ha moltes formes d'alterar l'espaiat vertical. Un punt clau
+que hem de recordar és que l'espaiat entre objectes dins d'un
+@code{StaffGroup} (com els grups @code{GrandStaff} o
+@code{PianoStaff}) es controla amb les variables d'espaiat del
+@code{StaffGrouper}. L'espaiat dels pentagrames no agrupats (com
+@code{Lyrics} i @code{Staff}) es controla amb les variables
+del @code{VerticalAxisGroup}. Per veure més detalls, consulteu
+@rusernamed{Flexible vertical spacing paper variables,Variables de espaiat de paper verticals flexibles} i
+@rusernamed{Flexible vertical spacing within systems,Espaiat vertical flexible dins dels sistemes}.
+
-@node Col·lisions d'objectes
+@node Col·lisions de objectes
@section Col·lisions d'objectes
-@translationof Collisions of objects
+@translationof Col·lisions of objects
@menu
* Moviment d'objectes::
-* Arreglar notació amb superposicions::
+* Ajustament de la notació amb superposicions::
* Exemples reals de música::
@end menu
@translationof Moving objects
@cindex moviment d'objectes superposats
-@cindex moviment d'objectes que col·lisionen
-@cindex moviment d'objectes gràfics (grobs) que col·lisionen
-@cindex objectes que col·lisionen, moviment
-@cindex objectes gràfics (grobs) que col·lisionen, moviment
+@cindex moviments d'objectes superposats
+@cindex moviments de grobs que col·lisionen
+@cindex objectes que col·lisionen, moure
+@cindex grobs que col·lisionen, moure
Tot i que us pugui sorprendre, el LilyPond no és perfecte. Certs
-elements de notació es poden superposar, el que és una llàstima,
+elements de notació es poden superposar, cosa que és una llàstima,
però en realitat és força poc freqüent. Normalment la necessitat
-de moure objectes és per claredat o raons estètiques: l'aspecte és
-millor amb una mica més o una mica menys d'espai de separació.
+de moure objectes és fa per claredat o per raons estètiques:
+l'aspecte és millor amb una mica més o una mica menys d'espai de
+separació.
Hi ha tres enfocaments principals que porten a la resolució de
-superposicions en la notació. Es poden considerar en l'ordre
-següent:
+superposicions en la notació. S'han de considerar a l'ordre següent:
@enumerate
@item
La @strong{direcció} d'un dels objectes que se superposen es pot
-canviar usant les ordres predefinides que estan relacionades
-a dalt per als objectes dins-del-pentagrama (vegeu @ref{Objectes interiors al pentagrama}).
-Es poden recol·locar fàcilment les pliques, lligadures d'expressió
-i d'unió, barres de corxera, indicacions dinàmiques, text i grups
-de valoració especial d'aquesta forma. La limitació és que sols
-teniu la possibilitat d'elegir entre dues posicions, i podria fer
-que cap d'elles fos l'adequada.
+canviar usant les ordres predefinides que es relacionen a dalt per
+als objectes dins-del-pentagrama (vegeu
+@ref{Objectes interiors al pentagrama}). Es poden recol·locar
+fàcilment les pliques, lligadures d'expressió i d'unió, barres de
+corxera, indicacions dinàmiques, text i grups de valoració
+especial d'aquesta forma. La limitació és que sols teniu la
+possibilitat d'escollir entre dues posicions, i podria ser que cap
+d'elles sigui l'adequada.
@item
-Les @strong{propietats de l'objecte}, que el LilyPond usa quan
-està col·locant els objectes de presentació, es poden modificar
-usant l'ordre de sobreescriptura @code{\override}. Els
-avantatges de fer canvis d'aquest tipus de propietat són: a) que
+Les @strong{propietats de l'objecte}, que el LilyPond fa servir
+quan està col·locant els objectes de presentació, es poden
+modificar usant l'ordre de sobreescriptura @code{\override}. Els
+avantatges de fer canvis a aquest tipus de propietat són: a) que
algun altre objecte es mourà automàticament si és necessari, per
deixar-li lloc, i b) una única sobreescriptura es pot aplicar a
-totes les instàncies del mateix tipus d'objecte. Entre tals
+totes les instàncies del mateix tipus d'objecte. Entre aquestes
propietats es troben:
@itemize
@item
@code{padding} (farciment),
-@code{right-padding} (farciment per la dreta)
+@code{right-padding} (farciment per la dreta),
@code{staff-padding} (farciment de pentagrama)
@cindex farciment
@cindex right-padding, propietat
@cindex staff-padding, propietat
-Segons s'està col·locant un objecte, el valor de la seva propietat
-de farciment @code{padding} especifica l'espai intermedi que s'ha
-de deixar entre ell mateix i el límit més pròxim de l'objecte
-contra el que s'està col·locant. Observeu que és el valor de
-@code{padding} de l'objecte
-@strong{que s'està col·locant} el que s'usa; el valor de
-@code{padding} de l'objecte que ja està col·locat s'ignora. Els
-espais intermedis especificats mitjançant @code{padding} es poden
-aplicar a tots els objectes que responen a la interfície
-@code{side-position-interface}.
-
-En lloca de amb @code{padding}, la col·locació dels grups
-d'alteracions es controla amb
-@code{right-padding}. Aquesta propietat es troba a l'objecte
-@code{AccidentalPlacement} que, observeu, viu dins del context de
-@strong{Staff}. Durant el procés tipogràfic, els caps de les
-notes es composen tipogràficament en primer lloc, i després les
-alteracions, si hi ha, s'afegeixen a l'esquerra dels caps
-utilitzant la propietat de farciment per la dreta
-@code{right-padding} per determinar la separació entre l'alteració
-i el cap, i de les alteracions entre sí. Així doncs, sols la
-propietat de farciment per la dreta @code{right-padding} de
-l'objecte @code{AccidentalPlacement} té efecte sobre la
-col·locació de les alteracions.
+Segons quin objecte s'està col·locant, el valor de la seva
+propietat de farciment @code{padding} especifica l'espai intermedi
+que s'ha de deixar entre l'objecte i el límit més pròxim de
+l'objecte contra el qual s'esta col·locant. Observeu que
+és el valor de @code{padding} de l'objecte @strong{que s'està
+col·locant} el que s'ignora. Els espais intermedis especificats
+mitjançant @code{padding} es poden aplicar a tots els objectes que
+contemplen la interfície @code{side-position-interface}.
+
+En comptes de fer-lo amb @code{padding}, la col·locació dels grups
+d'alteracions es controla amb @code{right-padding}. Aquest
+propietat es troba a l'objecte @code{AccidentalPlacement} que,
+observeu, viu dins el context de @strong{Staff}. Durant el procés
+tipogràfic, els caps de les notes es componen tipogràficament en
+primer lloc, i després les alteracions, si hi ha, s'afegeixen a
+l'esquerre dels caps utilitzant la propietat de farciment per la
+dreta @code{right-padding} per determinar la separació entre
+l'alteració i el cap, i de les alteracions entre sí. Així doncs,
+sols la propietat de farciment per la dreta @code{right-padding}
+de l'objecte @code{AccidentalPlacement} té efecte sobre les
+col·locacions de les alteracions.
La propietat @code{staff-padding} està estretament relacionada amb
la propietat @code{padding}: @code{padding} controla la separació
-mínima entre qualsevol objecte que respongui a la interfície
+mínima entre qualsevol objecte que contempli la interfície
@code{side-position-interface} i l'objecte més proper (generalment
la nota o les línies del pentagrama); @code{staff-padding}
-s'aplica sols als objectes que sempre se situen fora del
+s'aplica sols als objecte que sempre se situen fora del
pentagrama: controla la separació mínima entre aquest objecte i el
-pentagrama. Observeu que @code{staff-padding} no té cap efecte
-sobre objectes que es posicionen respecte a la nota en comptes de
-fer-lo respecte al pentagrama, fins i tot malgrat pugui ser
+pentagrama. Observeu que @code{staff-padding} no té cap efecte
+sobre objectes que se posicionen respecte a la nota en comptes de
+fer-lo respecte al pentagrama, fins i tot malgrat pot ser
sobreescrit sense error per aquests objectes: simplement s'ignora.
-Per descobrir quina propietat de farciment es necessita per a
-l'objecte que voleu recol·locar, heu de tornar al manual de RFI i
-buscar les propietat de l'objecte. Aneu amb compte perquè les
-propietats de farciment podrien no estar a l'objecte més obvi,
-així que busqueu en els objectes que puguin tenir alguna relació
-amb ell.
+Per descobrir quina propietat de farciment cal per a l'objecte que
+es vol recol·locar, heu de tornar al manual de RFI i buscar les
+propietats de l'objecte. Aneu amb cura perquè les propietats de
+farciment podrien no estar a l'objecte més obvi, així que busqueu
+als objectes que puguin tenir alguna relació amb ell.
Tots els valors de farciment es mesuren en espais del pentagrama.
-Per la major part dels objectes el valor s'estableix de forma
+Per a la major part dels objectes el valor s'estableix de forma
predeterminada en aproximadament 1.0 o menys (varia amb cada
-objecte). Es pot sobreescriure si es necessita una separació
-intermèdia major (o menor).
+objecte). Es pot sobreescriure si cal una separació intermèdia
+més gran (o més petita).
@item
-@code{self-alignment-X} (Alineament automàtic a l'eix X)
+@code{self-alignment-X} (Auto-alineament a l'eix X)
@cindex self-alignment-X, propietat
Aquesta propietat es pot usar per alinear l'objecte a l'esquerra,
-a la dreta, o centrar-lo amb respecte al punt de referència de
-l'objecte «pare». Es pot usar amb tots els objectes que
-contemplen la interfície @code{self-alignment-interface}. En
-general són objectes que contenen text. Els valors són
-@code{LEFT}, @code{RIGHT} o @code{CENTER}. De forma alternativa
-es pot especificar un valor numèric entre @w{@code{-1}} i
-@code{+1}, on @w{@code{-1}} és alineat per l'esquerra,
-@code{+1} és alineat per la dreta, i els números intermedis mouen
-el text progressivament des d'alineat per l'esquerra fins alineat
-per la dreta. Es poden especificar valors numèrics més grans de
-@code{1} per moure el text fins i tot més lluny cap a l'esquerra,
-o menys de @w{@code{-1}} per allunyar-lo més cap a la dreta. Un
-canvi en @code{1} al valor correspon a un moviment de la meitat de
-la longitud total del propi text.
+a l adreta, o centrar-lo amb respecte al punt de referència de
+l'objecte «pare». Es pot usar amb tot els objectes que respecten
+la interfície @code{self-alignment-interface}. En general són
+objectes que contenen text. Els valors són @code{LEFT},
+@code{RIGHT} o @code{CENTER}. De forma alternativa es pot
+especificar un valor numèric entre @w{@code{-1}} i @code{+1}, no
+@w{@code{-1}} s'alinea per l'esquerra, @code{+1} s'alinea per la
+dreta, i els números intermedis mouen el text progressivament des
+d'alineat per l'esquerra fins a alineat per la dreta. Es poden
+especificar valors numèrics majors de @code{1} per moure el text
+fins i tot més lluny cap a l'esquerra, o menys de
+@w{@code{-1}} per allunyar-lo més cap a la dreta. Un canvi a
+@code{1} en el valor correspon a un moviment de la meitat de la
+longitud total del propi text.
@item
-@code{extra-spacing-width} (amplada de separació addicional)
+@code{extra-spacing-width} (amplitud de separació addicional)
@cindex extra-spacing-width, propietat
Aquesta propietat està disponible per a tots els objectes que
-respecten la interfície @code{item-interface}. Agafa dos números,
-el primer se suma al límit esquerre i el segon se suma al límit
-dret. Els números negatius desplacen el límit a l'esquerra i els
-positius a la dreta, per la qual cosa per fer més ample un objecte
-el primer número ha de ser negatiu i el segon positiu. Observeu
-que no tots els objectes necessiten els dos números. Per exemple,
-l'objecte @code{Accidental} (alteració) sols respon al primer
-número (la vora esquerra).
+respecten la interfície @code{item-interface}. Agafa dos
+números, el primer se suma al límit esquerre i el segon se suma al
+limit dret. Els números negatius desplacen el límit a l'esquerre
+i els positius a la dreta, per la qual cosa per eixamplar un
+objecte el primer número ha de ser negatiu i el segon positiu.
+Observeu que no tots els objectes ostenten els dos números. Per
+exemple, l'objecte @code{Accidental} (alteració) sols té en compte
+el primer número (la vora esquerra).
@item
@code{staff-position} (posició de pentagrama)
@cindex staff-position, propietat
@code{staff-position} és una propietat de la interfície
-@code{staff-symbol-referencer-interface}, que està contemplat pels
+@code{staff-symbol-referencer-interface}, que respecten els
objectes que es col·loquen amb relació al pentagrama. Especifica
la posició vertical de l'objecte amb relació a la tercera línia
-del pentagrama en mig espais de pentagrama. És útil en la
+del pentagrama en mitjos espais de pentagrama. És útil a la
resolució de col·lisions entre objectes de presentació com
-silencis multicompàs, lligadures d'unió i notes en diferents veus.
+silencis multi-compàs, lligadures d'unió i notes a veus
+diferents.
@item
@code{horizontal-shift}
@funindex \shiftOnnn
@funindex shiftOnnn
-Dins d'una veu totes les notes que es produeixen al mateix moment
-s'agrupen en una columna de notes, i es crea un objecte
+Dins d'una veu, totes les notes que es produeixen al mateix moment
+s'agrupen a una columna de notes, i es crea un objecte
@code{NoteColumn} per controlar el posicionament horitzontal
d'aquest grup de notes (vegeu @qq{Columnes de nota} a @ref{Veus
-explícites}). Si @emph{i sols si} dues o més columnes de nota
-apareixen al mateix moment musical i les dues tenen les pliques en
-la mateixa direcció, els valors de les seves propietats
-@code{horizontal-shift} s'usen per assignar-los una puntuació i
-les columnes amb puntuacions més altes es desplacen
-progressivament per evitar les col·lisions entre els caps de les
-notes. Aquesta propietat s'estableix amb les ordres
+explicites}). Si @emph{i sols si} dos o més columnes de nota dins
+d'un sol context de pauta, les dues amb pliques en la mateixa
+direcció, apareixen al mateix moment musical, els valors de les
+seves propietats @code{horizontal-shift} s'usen per assignar-los
+una puntuació i les columnes amb puntuacions més altes es
+desplacen progressivament per evitar les col·lisions entre els
+caps de les notes. Aquesta propietat s'estableix amb les ordres
@code{\voiceXXX} i es poden sobreescriure directament amb una
-ordre @code{\override} o, de forma més comú amb les ordres
+ordre @code{\override} o, de forma més comuna amb les ordres
@code{\shiftOn}. Observeu que aquesta propietat s'usa per
@emph{qualificar} les columnes de nota o per aplicar
desplaçaments: no especifica la magnitud del desplaçament, que es
-va incrementant progressivament en passos en base a l'amplada dels
-caps de nota per a cada puntuació. Els passos són normalment de
-la meitat d'amplada d'un cap de nota, però pot ser l'amplada
-completa del cap d'una nota quan està implicat un grup de notes
-molt ajustades entre sí.
+va incrementant progressivament en passos basant-se en l'amplitud
+dels caps de nota per a cada puntuació. Els passos són
+normalment de la meitat de l'amplitud d'un cap de nota, però pot
+ser l'amplitud completa del cap d'una nota quan està implicat un
+grup de notes molt atapeït.
@item
-@code{force-hshift} (desplaçament horitzontayesl forçat)
+@code{force-hshift} (forçar desplaçament horitzontal)
@cindex force-hshift, propietat
La propietat @code{force-hshift} és una propietat d'una
-@code{NoteColumn} (en realitat és una propietat de la interfície
+@code{NoteColumn} (realment ho és de la interfície
@code{note-column-interface}). Modificar-lo permet moure una
columna de notes en situacions on les columnes de notes se
superposen. Observeu que no té efecte sobre les columnes de nota
-que no se superposen. S'especifica en unitats adequats a una
-columna de notes, per exemple l'amplada del cap de la nota de la
+que no se superposen. S'especifica en unitats adequades a una
+columna de notes, per exemple l'amplitud del cap de la nota de la
primera veu. S'ha d'usar en situacions complexes on les ordres
-@code{\shiftOn} normals (vegeu @ref{Veus explícites}) no resolen
+@code{\shiftOn} normals (véase @ref{Veus explícites}) no resolen
el conflicte entre les notes de forma satisfactòria. És
preferible a la propietat @code{extra-offset} per a aquest
-propòsit perquè no hi ha necessitat d'esbrinar la distància en
-espais de pentagrama, i moure les notes dins o fora d'una
-@code{NoteColumn} afecta a altres accions com a la fusió entre
-caps de nota.
+propòsit, perquè no cal esbrinar la distància en espais de
+pentagrama, i moure les notes dins o fora d'una @code{NoteColumn}
+afecta a d'altres accions, com ara a la fusió entre caps de nota.
@end itemize
@item
-Finalment, quan tota la resta falla, els objectes es poden
+Finalment, quant tota la resta falla, els objectes es poden
tornar a posicionar manualment amb relació a la tercera línia del
pentagrama verticalment, o desplaçant-los una certa distància a
-una nova posició. Els avantatges són que els valors correctes per
-a tornar a posicionar els objectes s'han d'esbrinar, sovint per
-prova i error, per a cada objecte individual i, atès que el
-moviment es fa després que el LilyPond hagi col·locat tots els
-altres objectes, l'usuari és responsable d'evitar qualsevol
-col·lisió que pugui produir-se. Però la dificultat principal amb
-aquest enfocament és que els valors de posicionat podria tenir que
-ser tornats a calcular si la música es modifica més tard. Les
-propietats que es poden usar per aquest tipus de posicionament
+una nova posició. Els desavantatges són que els valors correctes
+per al nou posicionament s'han d'esbrinar, sovint per prova i
+error, per a cada objecte individual i, atès que el moviment es fa
+després que el LilyPond ha col·locat tota la resta d'objectes,
+l'usuari és responsable d'evitar cap col·lisió que pogués
+produir-se. Però la dificultat principal podria haver de tornar a
+calcular la posició si la música es modifica més tard. Les
+propietats que es poden suar per a aquest tipus de posicionament
manual són:
@table @code
@cindex extra-offset, propietat
Aquesta propietat s'aplica a qualsevol objecte de presentació que
-contempli el @code{grob-interface}. Agafa una parella de números
-que especifiquen el desplaçament addicional en les direccions
-horitzontal i vertical. Els números negatius mouen l'objecte a
+respecti el @code{grob-interface}. Agafa una parella de números
+que especifiquen el desplaçament addicional a les direccions
+horitzontal i vertical. Els nombres negatius mouen l'objecte a
l'esquerra o cap avall. Les unitats són espais de pentagrama. El
desplaçament addicional es fa després que la composició
-tipogràfica dels objectes ha terminat, així que un objecte pot ser
-tornat a posicionar a qualsevol lloc sense afecta a cap altra cosa.
+tipogràfica dels objectes ha acabat, així que un objecte pot ser
+tornat a posicionar a qualsevol lloc sense afectar cap altra cosa.
@item positions (posicions)
Aquesta propietat és de la major utilitat per ajustar manualment
la inclinació i l'alçada de les barres de corxera, lligadures
-d'expressió i claudàtors de grups excedents. Agafa una parella de
-números que donen la posició dels extrems esquerra i dreta de la
-barra, lligadura, etc. amb relació a la tercera línia del
-pentagrama. Les unitats són espais de pentagrama. Observeu,
+d'expressió i claudàtors de grups de valoració especial. Agafa
+una parella de números que donen la posició dels extrems esquerre
+i dret de la barra, lligadura, etc. amb relació a la tercera línia
+del pentagrama. Les unitats són espais de pentagrama. Observeu,
però, que les lligadures d'expressió i de fraseig no es poden
tornar a posicionar en quantitats arbitràriament grans. El
LilyPond en primer lloc genera una llista de posicions possibles
per a la lligadura i de forma predeterminada troba la lligadura
-que té el @qq{millor aspecte}. Si la propietat
-@code{positions} s'ha sobreescrit, la lligadura que està més a
-prop de les posicions que s'han sol·licitat, se selecciona de la llista.
+que té @qq{millor aspecte}. Si la propietat @code{positions} s'ha
+sobreescrit, la lligadura que està més a prop de les posicions que
+s'han sol·licitat se selecciona de la llista.
@end table
@end enumerate
Un objecte en particular podria no tenir totes aquestes
-propietats. És necessari anar al manual RFI per buscar quines
-propietats es troben disponible per a l'objecte en qüestió.
+propietats. Cal anar al manual RFI per buscar quines propietats
+estan disponibles per a l'objecte en qüestió.
Aquí presentem una llista dels objectes que és més probable que
estiguin implicats en col·lisions, amb el nom de l'objecte que
-hauria de buscar-se en el RFI per descobrir quines propietats
-s'han d'usar per moure'ls.
+s'hauria de buscar al RFI per descobrir quines propietats s'han
+d'usar per a moure'ls.
@multitable @columnfractions .5 .5
-@headitem Tipus d'objecte @tab Nom de l'objecte
-@item Articulacions @tab @code{Script}
+@headitem Tipus d'objecte @tab Nom de l'objecte
+@item Articulacions @tab @code{Script}
@item Barres @tab @code{Beam}
@item Dinàmica (verticalment) @tab @code{DynamicLineSpanner}
@item Dinàmica (horitzontalment) @tab @code{DynamicText}
@item Digitacions @tab @code{Fingering}
-@item Marques d'assaig i textuals @tab @code{RehearsalMark}
-@item Lligadures d'expressió @tab @code{Slur}
+@item Marques d'assaig i textuals @tab @code{RehearsalMark}
+@item Lligadures de expressió @tab @code{Slur}
@item Text, per exemple @code{^"text"} @tab @code{TextScript}
-@item Lligadures d'unió @tab @code{Tie}
+@item Lligadures d'unió @tab @code{Tie}
@item Grups de valoració especial @tab @code{TupletBracket}
@end multitable
-@node Arreglar notació amb superposicions
-@subsection Arreglar notació amb superposicions
+@node Ajustament de la notació amb superposicions
+@subsection Ajustament de la notació amb superposicions
@translationof Fixing overlapping notation
-Vegem ara com poden ser d'ajuda les propietats que hem vist en la
+Vejam ara com poden ser d'ajuda les propietats que hem vist a la
secció anterior, per resoldre problemes de notació que se superposa.
@menu
* La propietat staff-position (posició al pentagrama)::
* La propietat extra-offset (desplaçament addicional)::
* La propietat positions (posicions)::
-* La propietat force-hshift (forçament del desplaçament horitzontal)::
+* La propietat force-hshift (forçar desplaçament horitzontal)::
@end menu
@node La propietat padding (farciment)
-@unnumberedsubsubsec La propietat @code{padding} (farciment)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{padding} (farciment))
@translationof The padding property
@cindex farciment
-@cindex arreglar notació que se superposa
+@cindex ajustar notació que se superposa
@cindex superposada, notació
La propietat @code{padding} es pot ajustar per augmentar (o
disminuir) la distància entre símbols impresos a sobre o a sota de
-les notes.
+les notes
@cindex Script, exemple de sobreescriptura
@cindex padding, propietat, exemple
@cindex padding, propietat, exemple
@lilypond[quote,fragment,verbatim]
-% This will not work, see below
+% Això no funcionarà, mireu a sota
\override MetronomeMark.padding = #3
\tempo 4 = 120
c'1 |
-% This works
+% Això funciona
\override Score.MetronomeMark.padding = #3
\tempo 4 = 80
d'1 |
@end lilypond
-Observeu que al segon exemple la gran importància que té saber
-quin context manega un determinat objecte. Posat que l'objecte
-@code{MetronomeMark} es manega dins del context @code{Score}, els
-canvis de propietats en el context @code{Voice} passaran
-inadvertits. Per veure més detalls, consulteu
-@rusernamed{Modifying properties,Modificació de les propietats}.
+Observeu al segon exemple la gran importància que té saber quin
+context respecta un determinat objecte. Atès que l'objecte
+@code{MetronomeMark} respecta el context @code{Score}, els canvis
+de propietats al context @code{Voice} passaran inadvertits. Per
+veure més detalls consulteu
+@rusernamed{Modifying properties,Modificació de las propietats}.
Si la propietat de farciment @code{padding} d'un objecte
s'incrementa quan aquest objecte es troba a una pila d'objectes
-que s'estan col·locant d'acord amb la seva prioritat
-@code{outside-staff-priority}, aleshores aquest objecte es mourà,
-i també tots els que estan per fora d'ell.
+que s'estan col·locant d'acord a la seva prioritat
+@code{outside-staff-priority}, llavors aquest objecte es mourà, i
+també tots els que estan per fora d'ell.
@node La propietat right-padding (farciment per la dreta)
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{right-padding} (farciment per la dreta)
@cindex right-padding, propietat
-La propietat @code{right-padding} afecta l'espaiat entre
-l'alteració i la nota a la qual s'aplica. Normalment no és
-necessària, però l'espaiat predeterminat pot estar malament per a
-certs glifs d'alteracions o combinacions de glifs que s'usen en
-música microtonal. Aquests glifs s'han d'introduir sobreescrivint
-el segell de l'alteració amb un element d'etiquetatge que
-contingui els símbols desitjats, com segueix:
+La propietat @code{right-padding} afecta l'espaiat entre la
+alteració i la nota a la qual s'aplica. Normalment no és
+necessària, però l'espaiat predeterminat pot estar malament per
+certes glifs d'alteracions o combinacions de glifs que s'usen a la
+música microtonal. Aquests glifs han d'introduir-se
+sobreescrivint el segell de l'alteració amb un element de marcatge
+que contingui els símbols desitjats, així:
@cindex Accidental, exemple de sobreescriptura
@cindex text, propietat, exemple
sesquisharp = \markup { \sesquisharp }
\relative {
c''4
- % This prints a sesquisharp but the spacing is too small
+ % Això imprimeix un sesquisostingut però l'espaiat és massa petit
\once \override Accidental.stencil = #ly:text-interface::print
\once \override Accidental.text = #sesquisharp
cis4 c
- % This improves the spacing
+ % Això millora l'espaiat
\once \override Score.AccidentalPlacement.right-padding = #0.6
\once \override Accidental.stencil = #ly:text-interface::print
\once \override Accidental.text = #sesquisharp
@end lilypond
@noindent
-Això utilitza necessàriament una sobrescriptura per al segell de
-l'alteració que no s'estudiarà fins més endavant. El tipus de
-segell ha de ser un procediment, aquí modificat perquè s'imprimeixi
-el contingut de la propietat @code{text} de l'objecte
+Aixo utilitza necessàriament una sobreescriptura per al segell de
+l'alteració que s'estudiarà fin més endavant. El tipus de segell
+ha de ser un procediment, aquí modificat perquè imprimeixi el
+contingut de la propietat @code{text} de l'objecte
@code{Accidental}, que al seu cop està establert com un signe de
-sesquisostingut. Aleshores el signe es pot separar del cap de la
-nota sobreescrivint @code{right-padding}.
+sesquisostingut. Aleshores el signe es pot separar de la cap de
+la nota sobreescrivint @code{right-padding}.
@noindent
@code{staff-padding} es pot usar per alinear objectes com matisos
dinàmics al llarg d'una línia de base a una distància fixa del
pentagrama, sempre que no existeixi cap altre element de notació
-que forci una distància més gran al pentagrama. No és una
-propietat de @code{DynamicText} sinó de @code{DynamicLineSpanner}.
-Això és així perquè la línia de base ha d'aplicar-se per igual a
-@strong{totes} les dinàmiques, entre elles les que s'han creat com
-objectes d'extensió. Així que aquesta es la forma d'alinear les
-indicacions de matís a l'exemple de la secció anterior:
+que forci una distància major al pentagrama. No és una propietat
+de @code{DynamicText} sinó de @code{DynamicLineSpanner}.
+Això és així perquè la línia de base s'ha d'aplicar per igual a
+@strong{totes} las dinàmiques, entre elles las que s'han creat
+com objectes de extensió. Així que aquesta és la forma d'alinear
+les indicacions de matís a l'exemple de la secció anterior:
@cindex DynamicText, exemple de sobreescriptura
@cindex extra-spacing-width, propietat, exemple
<a''\2>
@end lilypond
-@node La propietat staff-position (posició al pentagrama)
-@unnumberedsubsubsec La propietat @code{staff-position} (posició al pentagrama)
+@node La propietat staff-position (posició en el pentagrama)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{staff-position} (posició en el pentagrama)
@translationof The staff-position property
@cindex objecte, col·lisió dins del pentagrama
-Els silencis multi-compàs a una veu poden xocar amb les notes en
-una altre veu. Atès que aquests silencis es composin centrats
-entre les barres de compàs es necessitaria força esforç perquè el
-LilyPond esbrini quines altres notes poden xocar amb eĺls, ja que
-en realitat tota la gestió de col·lisions entre notes i silencis
-es fa solament per a notes i silencis que passen al mateix
-moment. Heus ací un exemple de col·lisió d'aquest tipus:
+Els silencis multi-compàs en una veu poden xocar amb les notes a
+una altra veu. Atès que aquests silencis es graven centrats entre
+les barres de compàs, es necessitaria força esforç perquè el
+LilyPond esbrinés quines altres notes podrien xocar amb ell, ja
+que actualment tota la gestió de col·lisions entre notes i
+silencis es fa sols per a notes i silencis que ocorren al mateix
+temps. Vet aquí un exemple de col·lisió d'aquest tipus:
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
<< \relative { c'4 c c c } \\ { R1 } >>
@end lilypond
La millor solució aquí és moure el silenci multi-compàs cap avall,
-ja que el silenci està en la veu dos. L'ajustament predeterminat per a
-@code{\voiceTwo} (és a dir, en la segona veu d'una construcció
-@code{<<@{@dots{}@} \\ @{@dots{}@}>>}) és que
-@code{staff-position} tingui el valor -4 per a MultiMeasureRest,
-així que hem de baixar-lo, diguem-ne quatre semiespais de
+ja que el silencia està a la veu dos. L'ajust predeterminat per a
+@code{\voiceTwo} (és a dir, a la segona veu d'una construcció
+@code{<<@{@dots{}@} \\ @{@dots{}@}>>}) és que
+@code{staff-position} tingui el valor -4 per MultiMeasureRest,
+així que l'hem de baixar, diguem-ne, quatre semiespais de
pentagrama, al valor @w{@code{-8}}.
-@cindex MultiMeasureRest, exemple de sobreesriptura
+@cindex MultiMeasureRest, exemple de sobreescriptura
@cindex staff-position, propietat, exemple
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
@translationof The extra-offset property
@cindex posicionar objectes
-@cindex posicionar objectes gràfics (grobs)
+@cindex posicionar grobs
@cindex objectes, posicionar
-@cindex objectes gràfics (grobs), posicionar
+@cindex grobs, posicionar
La propietat @code{extra-offset} dóna un complet control sobre el
-posicionament d'un objectes tant vertical com horitzontalment.
+posicionament d'un objecte tan vertical com horitzontalment.
A l'exemple següent, la segona digitació es desplaça lleugerament
-a l'esquerra, i 1,8 espais de pentagrama cap avall:
+a l'esquerra, i 1.8 espais de pentagrama cap avall:
-@cindex fingering (digitació), exemple de sobrescriptura
+@cindex fingering (digitació), exemple de sobreescriptura
@cindex extra-offset, propietat, exemple
-@lilypond[quote,fragment,relative=1,verbatim]
-\stemUp
-f4-5
+@lilypond[quote,fragment,verbatim]
+f'4-5
\once \override Fingering.extra-offset = #'(-0.3 . -1.8)
-f4-5
+f'4-5
@end lilypond
@unnumberedsubsubsec La propietat @code{positions} (posicions)
@translationof The positions property
-@cindex controlar manualment grups excedents, lligadures i barres
-@cindex manual, control, de grups excedents, lligadures i barres
-@cindex grups excedents, barres de, control manual
+@cindex controlar manualment grups especials, lligadures i barres
+@cindex manual, control, de grups especials, lligadures i barres
+@cindex grups especials, barres de, control manual
@cindex lligadures d'expressió, control manual
@cindex lligadures de fraseig, control manual
@cindex barres de corxera, control manual
La propietat @code{positions} permet controlar manualment la
-posició vertical i d'aquesta manera també la inclinació dels
-tresets, lligadures d'expressió i de fraseig, i barres de
-corxera.
+posició vertical i des d'aquí també la inclinació dels tresets,
+lligadures d'expressió i de fraseig, i barres de corxera.
-Heus ací un exemple en al qual les lligadures de fraseig i
+Vet aquí un exemple en el qual les lligadures de fraseig i
d'expressió xoquen entre sí:
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
\relative { a'8 \( ( a'16 ) a \) }
@end lilypond
-@cindex PhrasingSlur, exemple de sobreesriptura
+@cindex PhrasingSlur, exemple de sobreescriptura
@cindex positions, propietat, exemple
@noindent
Una possibilitat seria moure els dos extrems de la lligadura de
-fraseig cap amunt. Podem intentar establir l'extrem esquerre a
-2,5 espais de pentagrama per sobre de la tercera línia i l'extrem
-dret de 4,5 també cap a munt, i el LilyPond seleccionaria la
+fraseig cap a dalt. Podem intentar establir l'extrem esquerre a
+2.5 espais de pentagrama per sobre de la tercera línia i l'extrem
+dret a 4.5 també cap amunt, i el LilyPond seleccionaria la
lligadura de fraseig d'entre les candidates que ha trobat amb els
seus extrems més propers a ells:
a'8 \( ( a''16 ) a'' \)
@end lilypond
-Això suposa una millora, però perquè no baixar una mica l'extrem
+Això suposa una millora, però, perquè no baixar una mica l'extrem
dret de la lligadura d'expressió? Si ho provem, veurem que no es
-pot fer així. Això és degut a què no hi ha lligadures d'expressió
-candidates que estiguin més baixes que la que ja s'ha seleccionat,
-i en aquest cas la propietat @code{positions} no té cap efecte.
-Malgrat això, les lligadures d'unió, d'expressió i de fraseig
-@emph{es poden} col·locar i ajustar de manera molt exacta quan
-cal. Per aprendre la manera de fer-lo, consulteu
+pot fer així. Això és a causa que no existeixen lligadures
+d'expressió candidates que estiguin més baixes que la que ja s'ha
+seleccionat, i en aquest cas la propietat @code{positions} no té
+cap efecte. Malgrat això, les lligadures d'unió, expressió i
+fraseig @emph{es poden} col·locar i ajustar de manera molt exacta
+quan cal. Per aprendre la manera de fer-lo, consulteu
@rusernamed{Modifying ties and slurs,Modificació de lligadures d'unió i d'expressió}.
-A continuació presentem un altre exemple. Vegem que la barra xoca
-amb les lligadures:
+Presentem un altre exemple. Veiem que la barra xoca amb les lligadures:
-@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
{
\time 4/2
<<
- { c'1 ~ 2. e'8 f' }
+ \relative { c'1~ 2. e8 f }
\\
- { e''8 e'' e'' e'' e'' e'' e'' e'' f''2 g'' }
+ \relative {
+ e''8 e e e
+ e e e e
+ f2 g
+ }
>>
<<
- { c'1 ~ 2. e'8 f' }
+ \relative { c'1~ 2. e8 f }
\\
- { e''8 e'' e'' e'' e'' e'' e'' e'' f''2 g'' }
+ \relative {
+ e''8 e e e
+ e e e e
+ f2 g
+ }
>>
}
@end lilypond
@noindent
Això es pot resoldre manualment elevant els dos extrems de la
-barra des de la seva posició a 1,81 espais de pentagrama sota la
+barra des de la seva posició a 1.81 espais de pentagrama sota la
línia central fins, diguem-ne, 1 espai:
+
@cindex Beam, exemple de sobreescriptura
@cindex positions, propietat, exemple
-@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
+@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
{
\time 4/2
<<
- { c'1 ~ 2. e'8 f' }
+ \relative { c'1~ 2. e8 f }
\\
- {
+ \relative {
\override Beam.positions = #'(-1 . -1)
- e''8 e'' e'' e'' e'' e'' e'' e'' f''2 g''
+ e''8 e e e
+ e e e e
+ f2 g
}
>>
<<
- { c'1 ~ 2. e'8 f' }
+ \relative { c'1~ 2. e8 f }
\\
- { e''8 e'' e'' e'' e'' e'' e'' e'' f''2 g'' }
+ \relative {
+ e''8 e e e
+ e e e e
+ f2 g
+ \revert Beam.positions
+ }
>>
}
@end lilypond
@noindent
-Observeu que la sobreescriptura segueix aplicant-se a la primera
-veu del segon compàs de corxeres, però no a cap de les barres de la
-segona veu.
-
-@node La propietat force-hshift (forçament del desplaçament horitzontal)
-@unnumberedsubsubsec La propietat @code{force-hshift} (forçament del desplaçament horitzontal)
+Observeu que la sobreescriptura segueix aplicant-se a la segona
+veu del segon compàs de corxeres, però no a cap de les barres de
+la primera veu, ni tan sols a les que estan al segon compàs, que
+és posterior. Tan aviat com la sobreescriptura no pugui tenir cap
+efecte, hauria de ser revertida com es mostra.
+
+@node La propietat force-hshift (forçar desplaçament horitzontal)
+@unnumberedsubsubsec La propietat @code{force-hshift} (forçar desplaçament horitzontal)
@translationof The force-hshift property
-Ara podrem veure com aplicar les correccions finals a l'exemple de
-Chopin que present al final de @ref{Sento veus}, que vam deixar
+Ara podem veure com aplicar les correccions finals a l'exemple de
+Chopin que vam present al final de @ref{Sento veus}, que deixem
amb aquest aspecte:
@lilypond[quote,verbatim,fragment,ragged-right]
@noindent
És necessari que la nota interior del primer acord (el La bemoll
de la quarta veu) no s'aparti de la columna vertical de la nota
-aguda. Podríem esperar corregir-lo mitjançant l'ús de
-@code{\shiftOff}, però això produeix advertiments sobre columnes
-de notes que col·lisionen. En lloc d'això, ajustem a zero el
-valor per a aquesta nota de @code{force-hshift}, que és una
-propietat de @code{NoteColumn}.
+aguda, per la qual cosa usem @code{\shiftOff}.
En el segon acord preferim que el Fa estigui alineat amb el La
bemoll i que la nota greu es col·loqui lleugerament a la dreta per
evitar una col·lisió de les pliques. Ho aconseguim ajustant el
valor de @code{force-hshift} a la @code{NoteColumn} del Re bemoll
-greu per moure'l a la dreta mig espai de pentagrama, i establint
+greu per moure'l a la dreta mig espai de pentagrama, i fixant
@code{force-hshift} per al Fa al valor zero. Observeu que usem
-@code{\once} per evitar que els ajustos es propaguin més enllà del
-moment musical immediat, tot i que a aquest exemple podrien
-ometre's el @code{\once} i el segon @code{\override} de la quarta
-veu. Això no suposaria una bona pràctica.
+@code{\once} per evitar que els ajustament es propaguin més enllà
+del moment musical immediat, tot i que a aquest petit exemple es
+podria ometre el @code{\once} y el segon @code{\override} de la
+quarta veu. Això no suposaria una bona pràctica.
Presentem a continuació el resultat final:
{ <ees, c>2 \once \override NoteColumn.force-hshift = 0.5 des }
\\
\\
- { \once \override NoteColumn.force-hshift = 0 aes'2
- \once \override NoteColumn.force-hshift = 0 f4 fes }
+ { \once \shiftOff aes'2 \once \shiftOff f4 fes }
>> |
<c ees aes c>1 |
}
@subsection Exemples reals de música
@translationof Real music example
-Acabarem aquesta secció sobre els ajustaments mostrant els passos
-que s'han de prendre per resoldre un exemple complicat al qual li
-calen diversos ajustaments per produir el resultat desitjat.
-L'exemple s'ha escollit deliberadament per il·lustrar l'ús de la
-Referència de la Notació per resoldre problemes de notació pocs
-comuns. No es representatiu del procés de gravat més usual, per
-la qual cosa us recomanem que no deixeu que aquestes dificultats
-us desanimin. Afortunadament, les dificultats com aquestes són
-molt comunes.
-
-L'exemple està estret de la Primera Balada de Chopin, Op. 23,
-compassos 6 al 9, la transició en el Lento inicial i el
-Moderato. Presentem en primer lloc l'aspecte que volem que tingui
+Finalitzarem aquesta secció sobre els ajustaments mostrant els
+passos que s'han de prendre per tractar amb un exemple complicat
+al que li calen diversos ajustaments per produir el resultat
+desitjat. L'exemple s'ha escollit deliberadament per il·lustrar
+l'ús de la Referència de la Notació per resoldre problemes de
+notació poc comuns. No és representatiu del procés de gravat més
+usual, per la qual cosa, us recomanem que no deixeu que aquestes
+dificultats us desanimin! Afortunadament, les dificultats com
+aquestes no són massa comunes!
+
+L'exemple està extret de la Primera Balada de Chopin, Op. 23,
+compassos 6 al 9, la transició entre el Lent inicial i el
+Moderato. Presentem en primer lloc l'aspecte que volem que tingui
el resultat, però per evitar complicar massa l'exemple hem tret
les indicacions dinàmiques, les digitacions i el pedal.
\time 6/4
\mergeDifferentlyHeadedOn
\mergeDifferentlyDottedOn
- bes2.^\markup { \bold "Moderato" } r8
+ bes2.\tempo "Moderato" r8
<<
{ c,8 d fis bes a }
\new Voice {
}
@end lilypond
-Observem en primer lloc que la part de la mà dreta del tercer
+Observem en primer lloc que la part de la ma dreta del tercer
compàs requereix quatre veus. Són les cinc corxeres unides per
-una barra, la nota Do lligada, el Re blanca que es fusiona amb el Re
-corxera, i el Fa sostingut negra amb puntet, que també està fosa
-amb la corxera de la mateixa altura. Tota la resta està en una
-sola veu, així que el més fàcil és introduir aquestes tres veus
-addicionals, al moment que es necessiten i de forma temporal. Si
-heu oblidat com fer-lo, llegiu les seccions @ref{Sento veus} i
-@ref{Veus explícites}. Aquí prenem la decisió d'utilitzar veus
-instanciades explícitament per al passatge polifònic, atès que el
-LilyPond és més probable que pugui evitar les col·lisions si totes
-les veus s'instancien explícitament d'aquesta forma.
-
-Començarem introduint les notes com a dues i disposant
-l'estructura de pentagrames en un bloc Score, i veurem què
-produeix el LilyPond de forma predeterminada:
+una barra, la nota Do lligada, el Re blanca que es fusiona amb el
+Re corxera, i el Fa sostingut negra amb puntet, que també està
+fusionada amb la corxera de la seva mateixa alçada. Tota la resta
+està en una sola veu, així que el més fàcil és introduir aquestes
+tres veus addicionals, en el moment que facin falta i de forma
+temporal. Si us heu oblidat de com fer-ho, llegiu les seccions
+@ref{Sento veus} i @ref{Veus explícites}. Aquí prenem la decisió
+d'utilitzar veus instanciades explícitament per al passatge
+polifònic, atès que el LilyPond és més probable que pugui evitar
+les col·lisions si totes les veus s'instancien explícitament
+d'aquesta manera.
+
+Començarem introduint les notes com dues variables i disposant
+l'estructura de pentagrames a un bloc Score, i veurem què produeix
+el LilyPond de forma predeterminada:
@c line-width ensures no break
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
bes1~ |
\time 6/4
bes2. r8
- % Start polyphonic section of four voices
+ % Inicia la secció polifònica de quatre veus
<<
- { c,8 d fis bes a } % continuation of main voice
+ { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
\new Voice {
\voiceTwo
c,8~ 2
s4 fis4.
}
>> |
- g2. % continuation of main voice
+ g2. % continuació de la veu principal
}
}
Totes les notes són correctes, però l'aspecte està lluny de ser
satisfactori. La lligadura d'unió xoca amb el canvi de compàs,
-certes notes no es fusionen correctament, i falten alguns elements de
-notació. En primer lloc tractarem amb el més fàcil. Podem afegir
-fàcilment la lligadura d'expressió de la mà esquerra i la
-lligadura de fraseig de la mà dreta, ja que tot això es va
-estudiar al Tutorial. En fer-lo, obtenim:
+certes notes no es fusionen correctament, i falten alguns elements
+de notació. En primer lloc tractarem amb el més senzill. Podem
+afegir fàcilment la lligadura d'expressió de la mà esquerra i la
+lligadura de fraseig de la ma dreta, atès que tot això es va
+estudiar al Tutorial. En fer-ho així obtenim:
@c line-width ensures no break
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
bes1~ |
\time 6/4
bes2. r8
- % Start polyphonic section of four voices
+ % Inicia la secció polifònica de quatre veus
<<
- { c,8 d fis bes a } % continuation of main voice
+ { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
\new Voice {
\voiceTwo
c,8~ 2
s4 fis4.
}
>> |
- g2.\) % continuation of main voice
+ g2.\) % continuació de la veu principal
}
}
}
@end lilypond
-El primer compàs ara és correcte. El segon compàs conté un arpegi
-i acaba amb una doble barra. Com els fem, atès que no s'han
-mencionat al Manual d'Aprenentatge? Aquí és on hem de tornar a la
-Referència de la Notació. Buscant la paraula @q{arpegio} i
-@q{línia divisòria} a l'índex ens mostra ràpidament que un arpegio
-es fa afegint @code{\arpeggio} a un acord, i la doble barra es
-produeix mitjançant l'ordre @code{\bar "||"}. Això ho podem
-fer fàcilment. A continuació hem de corregir la col·lisió entre
-la lligadura d'unió i la indicació de compàs. Això es fa millor
-movent la lligadura cap amunt. Vam estudiar com moure objectes
-anteriorment a @ref{Moviment d'objectes}, on diu que els
-objectes que estan situats de forma relativa al pentagrama es
-poden moure verticalment sobreescrivint la seva propietat
-@code{staff-position}, que s'especifica en unitats de mig espai de
-pentagrama respecte de la línia central del pentagrama. Això
-doncs, la sobreescriptura següent col·locada just abans de la
-primera nota lligada pujarà la lligadura 3,5 mig espais de
-pentagrama per sobre de la línia central:
+El primer compàs ara és correcte. El segon compàs conté un
+arpegi i acaba amb una barra doble. Com es fan, ja que no han
+estat mencionats en aquest Manual d'Aprenentatge? Aquí és on hem
+de tornar a la Referència de Notació. Buscant la paraula
+@q{arpegi} i @q{línia divisòria} a l'índex ens mostra ràpidament
+que un arpegi es fa afegint @code{\arpeggio} a un acord, i la
+doble barra es produeix per mitjà de la instrucció
+@code{\bar "||"}. Això ho podem fer fàcilment. A continuació hem
+de corregir la col·lisió entre la lligadura d'unió i la indicació
+de compàs. Això es fa millor movent la lligadura cap amunt. Vam
+estudiar com moure objectes anteriorment a @ref{Moviment d'objectes},
+on diu que els objectes estan situats de forma relativa al
+pentagrama es poden moure verticalment sobreescrivint la seva
+propietat @code{staff-position}, que s'especifica en unitats de
+mig espai de pentagrama respecte de la línia central del
+pentagrama. Així doncs, la sobreescriptura següent col·locada
+just abans de la primera nota lligada pujarà la lligadura 3.5 mig
+espais de pentagrama per sobre de la línia central:
@code{\once \override Tie.staff-position = #3.5}
-Amb això es completa el compàs dos, produint el següent resultat:
+Amb això és completa el compàs dos, donant com a resultat:
@c line-width ensures no break
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right,line-width=6\in]
\bar "||"
\time 6/4
bes2. r8
- % Start polyphonic section of four voices
+ % Inicia la secció polifònica amb quatre veus
<<
- { c,8 d fis bes a } % continuation of main voice
+ { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
\new Voice {
\voiceTwo
c,8~ 2
s4 fis4.
}
>> |
- g2.\) % continuation of main voice
+ g2.\) % continuació de la veu principal
}
}
}
@end lilypond
-Anem ara al tercer compàs i començament de la secció Moderato. El
-tutorial ens va ensenyar com escriure text en negreta mitjançant
-l'ordre @code{\markup}, per la qual cosa afegir
-@qq{Moderato} en negreta és fàcil. Però ara, com fusionem notes que
-estan en diferents veus? Aquí és on hem de tornar a buscar ajuda
-al manual de Referència de la notació. En buscar la paraula
-@qq{merge} (mescla) a l'índex de la Referència de la notació
-arribem ràpidament a les ordres per mesclar notes amb cap diferent
-i amb o sense puntet, a
-@rusernamed{Collision resolution,Resolució de les col·lisions}.
-Al nostre exemple hem de fusionar ambdós tipus de nota al
-transcurs de la secció polifònica del compàs 3; per tant, en
-virtut de la informació que apareix a la Referència de la Notació,
-escrivim
+Anem ara al tercer compàs i començament de la secció Moderato. El
+tutorial ens va ensenyar com escriure una indicació de tempo
+mitjançant l'ordre @code{\tempo}, por lo qual cosa afegir
+@qq{Moderato} és fàcil. Pero ara, com fusionem notes estan a
+diferents veus? Aquí és on hem de tornar a buscar ajuda al manual
+de Referència de la notació. En cuscar la paraula @qq{merge}
+(fusiona) a l'índex de la Referència de la notació arribem
+ràpidament a les ordres per barrejar notes amb diferent cap i amb
+o sense puntet, a
+@rusernamed{Collision resolution, Resolució de les col·lisions}.
+Al nostre exemple hem de fusionar ambdós tipus de notes al
+transcurs de la secció polifònica del compàs 3; per tant, gràcies
+a la informació que apareix a la Referència de la Notació, escrivim
@example
\mergeDifferentlyHeadedOn
bes1~ |
\bar "||"
\time 6/4
- bes2.^\markup { \bold "Moderato" } r8
+ bes2.\tempo "Moderato" r8
\mergeDifferentlyHeadedOn
\mergeDifferentlyDottedOn
- % Start polyphonic section of four voices
+ % Inicia la secció polifònica de quatre veus
<<
- { c,8 d fis bes a } % continuation of main voice
+ { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
\new Voice {
\voiceTwo
c,8~ 2
>> |
\mergeDifferentlyHeadedOff
\mergeDifferentlyDottedOff
- g2.\) % continuation of main voice
+ g2.\) % continuació de la veu principal
}
}
}
@end lilypond
-Aquestes sobreescriptures han fusionat els dos Fa sostingut, però no els
-dos Re. Perquè no? La resposta està a la mateixa secció de la
-Referència de la Notació: les notes que es fusionen han de tenir
-les pliques en direccions oposades i dues notes no es poden
-fusionar bé si hi ha una tercera nota en la mateixa columna. Aquí
+Aquestes sobreescriptures han fusionat els dos Fa sostingut, però
+no els dos Re. Perquè no? La resposta està a la mateixa secció
+de la Referència de la Notació: les notes que es fusionen han de
+tenir les pliques en direccions oposades i dues notes no es poden
+fusionar bé si hi ha una tercera nota a la mateixa columna. Aquí
els dos Re tenen les pliques cap amunt i hi ha una tercera nota:
el Do. Sabem com canviar la direcció de la plica usant
-@code{\stemDown}, i la Referència de la Notació també explica com
-moure el Do: s'ha d'aplicar un desplaçament usant una de les
-ordres @code{\shift}. Però, quina? El Do està a la veu dos que té
-desactivat el desplaçament, i els dos Re estan en les veus u i
+@code{\stemDown}, i la Referència de la notació també explica com
+moure el Do: aplicar un desplaçament usant una de les ordres
+@code{\shift}. Però, quin? El Do està a la veu dos que té
+desactivat el desplaçament, i els dos Re estan a les veus u i
tres, que tenen el desplaçament desactivat i activat,
respectivament. Per això hem de desplaçar el Do un nivell més
encara, usant @code{\shiftOnn} per evitar que interfereixi amb els
bes1~ |
\bar "||"
\time 6/4
- bes2.^\markup { \bold "Moderato" } r8
+ bes2.\tempo "Moderato" r8
\mergeDifferentlyHeadedOn
\mergeDifferentlyDottedOn
- % Start polyphonic section of four voices
+ % Inicia la secció polifònica de quatre veus
<<
- { c,8 d fis bes a } % continuation of main voice
+ { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
\new Voice {
\voiceTwo
- % Move the c2 out of the main note column
- % so the merge will work
+ % Mou el c2 fora de la columna de la nota principal
+ % perquè la fusió funcioni
c,8~ \shiftOnn c2
}
\new Voice {
\voiceThree
- % Stem on the d2 must be down to permit merging
+ % La plica al d2 ha de ser cap avall per permetre la fusió
s8 \stemDown d2
}
\new Voice {
>> |
\mergeDifferentlyHeadedOff
\mergeDifferentlyDottedOff
- g2.\) % continuation of main voice
+ g2.\) % continuació de la veu principal
}
}
@end lilypond
Ja gairebé està. Sols queden dos problemes: la plica cap avall
-sobre el Re fusionat no hauria d'ésser aquí, i el Do estaria
-millor col·locat a la dreta dels Re. Sabem com fer les des coses
-a partir dels ajustaments anteriors: fem la plica transparent, i
-movem el Do amb la propietat @code{force-hshift}. Heus ací el
+sobre el Re fusionat no hauria d'estar aquí, i el Do estaria
+millor col·locat a la dreta dels Re. Sabem com fer les dues coses
+a partir d'ajustaments anteriors: fem la plica transparent, i
+movem el Do amb la propietat @code{force-hshift}. Aquí tenim el
resultat final:
-@cindex NoteColumn, exemple de sobrescriptura
+@cindex NoteColumn, exemple de sobreescriptura
@cindex force-hshift, propietat, exemple
@cindex Stem, exemple de sobreescriptura
@cindex transparent, propietat, exemple
bes1~ |
\bar "||"
\time 6/4
- bes2.^\markup { \bold "Moderato" } r8
+ bes2.\tempo "Moderato" r8
\mergeDifferentlyHeadedOn
\mergeDifferentlyDottedOn
- % Start polyphonic section of four voices
+ % Inicia la secció polifònica de quatre veus
<<
- { c,8 d fis bes a } % continuation of main voice
+ { c,8 d fis bes a } % continuació de la veu principal
\new Voice {
\voiceTwo
c,8~
- % Reposition the c2 to the right of the merged note
+ % Torna a posicionar el C2 a la dreta de la nota fucionada
\once \override NoteColumn.force-hshift = #1.0
- % Move the c2 out of the main note column
- % so the merge will work
+ % Mou el c2 for de la columna de la nota principal
+ % perquè funcioni la fusió
\shiftOnn
c2
}
\new Voice {
\voiceThree
s8
- % Stem on the d2 must be down to permit merging
+ % La plica sobre la d2 ha de ser cap avall per permetre la fusió
\stemDown
- % Stem on the d2 should be invisible
+ % La plica sobre la d2 ha de ser invisible
\tweak Stem.transparent ##t
d2
}
>> |
\mergeDifferentlyHeadedOff
\mergeDifferentlyDottedOff
- g2.\) % continuation of main voice
+ g2.\) % continuació de la veu principal
}
}
@node Ajustaments addicionals
-@section Ajustaments addicionals
+@section Ajustaments addicinals
@translationof Further tweaking
@menu
@menu
* Unió de notes entre veus diferents::
-* Simulació d'un calderó al MIDI::
+* Simulació de un calderó al MIDI::
@end menu
-@cindex transparent, ús de la propietat
-@cindex objectes, fa invisibles
@cindex eliminar objectes
@cindex objectes, eliminar
-@cindex objectes, ocultar
-@cindex ocultar objectes
-@cindex invisibles, objectes
-@cindex objectes invisibles
@node Unió de notes entre veus diferents
@unnumberedsubsubsec Unió de notes entre veus diferents
@translationof Tying notes across voices
-@cindex Lligadures de notes entre veus diferents
+@cindex lligar notes entre veus diferents
-L'exemple següent mostra com connectar notes que estiguin a
-diferents veus utilitzant lligadures d'unió. Normalment sol es
-poden connectar mitjançant lligadures d'unió dues notes que
-estiguin en la mateixa veu. Usant dues veus, amb les notes
-lligades en una d'elles:
+El següent exemple mostra com connectar notes que estan a
+diferents veus utilitzant lligadures d'unió. Normalment sols es
+poden connectar mitjançant lligadures d'unió notes que estiguin a
+la mateixa veu. Usant dues veus, amb les notes lligades a una
+d'elles:
@lilypond[quote]
<< { b'8~ 8\noBeam } \\ { b'8[ g'] } >>
@end lilypond
@noindent
-i esborrant la primera plica cap amunt a aquesta veu, dóna la
-impressió que la lligadura es creua entre les veus:
-
-@cindex Stem, exemple de sobreescriptura
-@cindex transparent, propietat, exemple
+i esborrant la primera plica (amb el seu claudàtor) cap amunt a
+aquesta veu, dóna la impressió que la lligadura es creua entres
+les veus:
-@lilypond[quote,fragment,relative=2,verbatim]
-<<
- {
- \tweak Stem.transparent ##t
- b8~ 8\noBeam
- }
-\\
- { b8[ g] }
->>
-@end lilypond
-
-Per tenir seguretat que la plica que acabem d'esborrar no prem
-massa la lligadura, podem allargar la plica establint el seu valor
-de longitud @code{length} a @code{8},
+@funindex \omit
+@cindex Stem, exemple de remoció
+@cindex Flag, exemple de remoció
+@cindex @code{\omit}, exemple
+@cindex exemple de @code{\omit}
-@lilypond[quote,fragment,relative=2,verbatim]
+@lilypond[quote,verbatim]
<<
{
- \tweak Stem.transparent ##t
- \tweak Stem.length #8
- b8~ 8\noBeam
+ \once \omit Stem
+ \once \omit Flag
+ b'8~ 8\noBeam
}
\\
- { b8[ g] }
+ { b'8[ g'] }
>>
@end lilypond
-@funindex \single
-@cindex tweak, generat a partir d'una lligadura
-Ara bé, per a la @emph{sobreescriptura} de la transparència d'un
-objecte gràfic, podríem haver usar l'abreviatura
-@code{\hide} com es va explicar anteriorment. L'ajustament
-mitjançant @@{tweak} és una operació diferent que afecta sols a
-les propietats generades a partir d'una sola expressió musical.
-Resulta que podem convertir els overrides o sobreescriptures a
-tweaks o ajustaments utilitzant
-@code{\single}, fent possible tornar a escriure l'exemple anterior
-com
-
-@lilypond[quote,fragment,relative=2,verbatim]
-<<
- {
- \single \hide Stem
- \single \hide Flag
- \tweak Stem.length #8
- b8~ 8\noBeam
- }
-\\
- { b8[ g] }
->>
-@end lilypond
+@seealso
+Manual de aprenentatge:
+@ref{El prefix once,,El prefix @code{@bs{}once}},
+@ref{La propietat stencil (segell)}.
-En aquest cas particular, la diferència amb @code{\once \hide} no
-és massa apreciable. És important quan existeixen diversos
-objectes al mateix punt del temps musical (com ara les notes d'un
-acord). En aquest cas, @code{\once} afecta a tots els objectes,
-mentre que @code{\single} sols afecta un, l'objecte que es genera
-per part de l'expressió musical que li segueix immediatament.
-@node Simulació d'un calderó al MIDI
-@unnumberedsubsubsec Simulació d'un calderó al MIDI
+@node Simulació de un calderó al MIDI
+@unnumberedsubsubsec Simulació de un calderó al MIDI
@translationof Simulating a fermata in MIDI
@cindex segell, ús de la propietat
-@cindex fermata, realització en MIDI
+@cindex fermata, realització a MIDI
Per als objectes fora-del-pentagrama, normalment és millor
sobreescriure la propietat @code{stencil} («segell») de l'objecte
la sortida impresa. Mitjançant l'establiment de la propietat
@code{stencil} d'un objecte al valor @code{#f} podem treure
l'objecte per complet de la sortida impresa. Això significa que
-no té efecte sobre la col·locació d'altres objectes que es
-poguessin col·locar en relació a ell.
+no té efecte sobre la col·locació d'altres objectes que poguessin
+col·locar-se en relació a ell.
-Per exemple, si volguéssim canviar la indicació de metrònom amb el
+Per exemple, si volguéssim canviar la indicació metronòmica amb el
propòsit de simular un calderó a la sortida MIDI, segurament no
-voldríem que la indicació de metrònom aparegui a la sortida
+voldríem que la indicació metronòmica aparegués a la sortida
impresa, i no voldríem influir sobre la separació entre els dos
sistemes ni sobre la col·locació de les anotacions adjacents sobre
el pentagrama. Per tant, establir la seva propietat
-@code{stencil} al valor @code{#f} seria la millor manera. Mostrem
+@code{stencil} al valor @code{#f} seria la millor manera. Mostrem
aquí l'efecte dels dos mètodes:
@cindex MetronomeMark, exemple de sobreescriptura
\tempo 4=120
a'4 a a
\once \hide Score.MetronomeMark
- % Invisible tempo marking to lengthen fermata in MIDI
+ % Tempo invisible que marca que s'allargui el fermata al MIDI
\tempo 4=80
a4\fermata |
- % New tempo for next section
+ % Tempo nou per a la propera secció
\tempo 4=100
a4 a a a |
}
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
\score {
\relative {
- % Visible tempo marking
+ % Marcatge Visible del tempo
\tempo 4=120
a'4 a a
- \once \override Score.MetronomeMark.stencil = ##f
- % Invisible tempo marking to lengthen fermata in MIDI
+ \once \omit Score.MetronomeMark
+ % Marcatge invisible del tempo per allargar el fermata al MIDI
\tempo 4=80
a4\fermata |
- % New tempo for next section
+ % Tempo nou per a la propera secció
\tempo 4=100
a4 a a a |
}
@end lilypond
@noindent
-Els dos mètodes treuen de la sortida impresa la indicació de
-metrònom que allarga el calderó, i els dos afecten al tempo del
-MIDI tal i com volíem, però la indicació de metrònom transparent
+Els dos mètodes treuen de la sortida impresa la indicació
+metronòmica que allarga el calderó, i els dos afecten al temps del
+MIDI tal i com volíem, però la indicació metronòmica transparent
de la primera línia força una col·locació molt alta de la
indicació de tempo que segueix, mentre que la segona (amb el
segell suprimit) no ho fa.
@seealso
Glossari musical:
-@rglosnamed{system,sistema}.
+@rglos{system}.
@node Ús de variables per als ajustaments de disposició
@subsection Ús de variables per als ajustaments de disposició
@cindex ajustaments, usar variables per a
@cindex ajustaments de disposició, usar variables per fer
-Les ordres de sobreesriptura són amb freqüència llargues i
-tedioses d'escriure, i s'han d'escriure de forma absolutament
-correcta. Si s'han d'utilitzar les mateixes sobreescriptures
-moltes vegades, podria valdre la pena definir variables per desar-les.
+Les ordres de sobreescriptura són sovint llargues i tedioses
+d'escriure, i s'han d'escriure de forma absolutament correcta. Si
+les mateixes sobreescriptures s'han d'utilitzar molts cops, podria
+valdre la pena definir variables per desar-les.
Suposem que volem realçar certes paraules de la lletra d'una cançó
-imprimint-les en cursiva i negreta. Les ordres @code{\italic} i
-@code{\bold} sols funcionen dins de la lletra de les cançons si
-estan incloses, junt amb la paraula o paraules que es volen
+imprimint-les en cursiva i negreta. Les ordres @code{\italic} i
+@code{\bold} sols funcionen dins de la lletra de la cançó si estan
+incloses, junt amb la paraula o paraules que es pretenen
modificar, dins d'un @code{\markup}, cosa que les fa tedioses
d'escriure. La necessitat d'incloure les pròpies paraules
-impedeix que es puguin usar en variables simples. Podríem, com
-alternativa, utilitzar les ordres @code{\override} i
+impedeix que es puguin usar a variables simples. Podríem, com a
+alternativa, utilitzar les ordres @code{\override} y
@code{\revert}?
@example
@code{\revert Lyrics.LyricText.font-series}
@end example
-Aquestes ordres també serien extremadament tedioses
-d'escriure si hi hagués moltes paraules que volguéssim
-subratllar. Però sí que @emph{podem} definir-les com a dues
-variables i usar-les per delimitar les paraules a destacar. Un
-altre avantatge de la utilització de variables per a aquestes
-sobreescriptures és que ja no són necessaris els espais que
-rodegen al punt, atès que no s'interpreten directament al mode
-@code{\lyricmode}. Heus ací un exemple d'això, tot i que a la
-pràctica potser escolliríem uns noms de variable més curts perquè
-fossin més ràpids de teclejar:
+Aquestes ordres també serien extremadament tedioses d'escriure si
+hi haguessin moltes paraules que volguéssim subratllar. Peró sí
+@emph{podem} definir-les com dues variables i usar-les per
+delimitar les paraules a destacar. Un altre avantatge de la
+utilització de variables per a aquestes sobreescriptures és que ja
+no són necessaris els espais que rodegen el punt, atès que no
+s'interpreten directament al mode @code{\lyricmode}. Vet aquí un
+exemple d'això, tot i que a la pràctica potser escolliríem uns
+noms de variables més curts perquè fossin més ràpids de teclejar:
@cindex LyricText, exemple de sobreescriptura
@cindex font-shape, propietat, exemple
\new Staff <<
\clef "bass"
\new Voice = "Tenor" { \voiceOne \TenorMusic }
- \new Voice = "Bass" { \voiceTwo \BassMusic }
+ \new Voice = "Baix" { \voiceTwo \BassMusic }
>>
>>
}
La sortida que produeix el LilyPond es pot modificar profundament;
consulteu @ref{Ajustament de la sortida} per llegir detalls sobre
-aquest tema. Però, què passa si teniu molts fitxers als quals el
-voleu aplicar els seus propis ajustaments? O, què passa si,
-senzillament, voleu separar els ajustament de la pròpia música?
+aquest tema. Però, que passa si teniu molts fitxers als quals
+voleu aplicar els vostres propis ajustaments? O què passa si,
+senzillament, voleu separar els ajustaments de la pròpia música?
Tot això és força fàcil d'aconseguir.
-Vegem un exemple. No us preocupeu si no enteneu les parts que
+Vejam un exemple. No us preocupeu si no enteneu les parts que
tenen tots els @code{#()}. Això s'explicarà a
@ref{Ajustaments avançats amb l'Scheme}.
Fem alguna cosa respecte a les definicions @code{mpdolce} i
@code{inst}. Aquestes definicions produeixen la sortida que
-desitgem, però potser les voldríem utilitzar en una altra peça.
+volem, però potser les voldríem utilitzar a una altra peça.
Podríem simplement copiar-les i enganxar-les al principi de cada
-fitxer, però seria força molest. També fa que quedin les
-definicions a la vista dins dels nostres fitxers de música, i els
-@code{#()} poden ser poc estètics. Els amagarem dins d'una altre fitxer:
+fitxer, però seria força molest. També fa que es quedin les
+definicions a la vista dins dels nostres fitxers de música, i jo
+personalment trobo tots els @code{#()} molt pocs estètics. Els
+amagarem dins d'un altre fitxer:
@example
-%%% deseu el que segueix a un fitxer amb el nom "definicions.ily"
+%%% desar això a un fitxer amb el nom «definicions.ily»
mpdolce =
\tweak self-alignment-X #-0.6
#(make-dynamic-script
Farem referència a aquest fitxer utilitzant l'ordre
@code{\include} al principi del fitxer de música (l'extensió
-@code{.ily} es fa servir per distingir aquest fitxer d'inclusió
---que se suposa que no ha de ser processar de forma independent--
-del fitxer principal. Ara modificarem la música (deseu aquest
+@code{.ily} s'utilitza per distingir aquest fitxer d'inclusió
+--que se suposa que no ha de ser processat de forma independent--
+del fitxer principal). Ara modificarem la música (desem aquest
fitxer com @file{musica.ly}).
@c We have to do this awkward example/lilypond-non-verbatim
\tempo 4=50
a'4.\mpdolce d8 cis4--\glissando a |
b4 bes a2 |
- \inst "Clarinet"
+ \inst "Clarinete"
cis4.\< d8 e4 fis |
g8(\! fis)-. e( d)-. cis2 |
@}
}
@end lilypond
-Això té un aspecte millor, però farem alguns canvis més. El
-glissando és difícil de veure, així que ho farem més gruixut i
-l'aproparem als caps de les notes. Posarem la indicació de
-metrònom a sobre de la clau, en lloc d'anar a sobre de la primera
-nota. I per últim, si no ens agraden les indicacions de compàs
-@q{C}, les convertirem a @q{4/4}.
+Això té millor aspecte, però farem alguns canvis més. El
+glissando és difícil de veure, així que el farem més gruixut i
+l'aproparem als caps de les notes. Posarem la indicació
+metronòmica a sobre de la clau, en lloc d'anar a sobre de la
+primera nota. I per últim, el meu professor de composició odia
+les indicacions de compàs @q{C}, així que la convertirem en @q{4/4}.
-En tot cas, no hem de canviar el fitxer @file{musica.ly}.
-Substituïm en canvi el nostre fitxer @file{definicions.ily} amb
-el següent:
+Malgrat això, no hem de canviar el fitxer @file{musica.ly}. Anem
+a substituir el nostre fitxer @file{definicions.ily} amb el següent:
@example
%%% definicions.ily
}
@end lilypond
-Això té molt millor aspecte! Ara suposeu que voleu publicar
-aquesta peça. Tot que hi ha gent a la que no li agraden les
-indicacions de compàs @q{C}, jo me les estimo. Copiarem el fitxer
-actual @file{definicions.ily} a @file{publicar-web.ily} i
-modificarem aquest fitxer. Atès que el propòsit d'aquest música
-és produir un PDF que es mostrarà a la pantalla, també augmentarem
-la mida general de la sortida.
+Això té un aspecte molt millor! Ara suposeu que voleu publicar
+aquesta peça. Al meu professor de composició no li agraden les
+indicacions de compàs, però jo els tinc un cert apreci. Copiarem
+el fitxer actual
+
+¡Eso tiene un aspecto mucho mejor! Ahora suponga que quiere
+publicar esta pieza. A mi profesor de composición no le gustan
+las indicaciones de compás @q{C}, pero yo les tengo cierto cariño.
+Copiaremos el archivo actual @file{definicions.ily} a
+@file{publicar-web.ily} i modificarem aquest últim fitxer. Com el
+propòsit d'aquesta música és produir un PDF que es mostrarà a la
+pantalla, també augmentarem la mida general de la sortida.
@example
%%% publicar-web.ily
}
@end lilypond
-Ara, a la música, simplement substituïm @code{\include
-"definicions.ily"} per @code{\include "publicar-web.ily"}.
-Òbviament podríem fer això encara més pràctic. Podríem fer un
-fitxer @file{definicions.ily} que contingués sols les definicions
-de @code{mpdolce} i de @code{inst}, un fitxer
+Ara, a la música, simplement substitueixo
+@code{\include "definicions.ily"} per @code{\include "publicar-web.ily"}. Per
+suposat, podríem fer això encara més pràctic. Podríem fer un
+fitxer @file{definiciones.ily} que contingués sols les definicions de
+@code{mpdolce} i de @code{inst}, un fitxer
@file{publicar-web.ily} que contingués sols la secció
@code{\layout} que es va mostrar a l'exemple, i un fitxer
-@file{universitat.ily} que contindria sols els ajustament que
-agraden a cert professor de música. El començament de
-@file{musica.ly} tindria aleshores aquest aspecte:
+@file{universitat.ily} que contindria sols els ajustament per
+introduir la sortida que agrada al meu professor. El començament de
+@file{musica.ly} tindria ara aquest aspecte:
@example
-\include "definicions.ily"
+\include "definiciones.ily"
-%%% Traieu el comentari d'una sola d'aquestes línies!
+%%% Treure el comentari d'una sola d'aquestes línies!
\include "publicar-web.ily"
%\include "universitat.ily"
@end example
-Aquest enfoc pot ser útil fins i tot si produirà sols un conjunt
-de particel·les. Hi ha gent que fa servir molts fitxers de
-@q{fulls d'estil} per als seus projectes. Per fer-los servir,
-simplement s'ha d'iniciar els fitxers de música amb
-@code{\include "../global.ily"}, que conté
+Aquest enfocament pot ser útil fins i tot si aneu a produir sols
+un conjunt de particel·les. Jo utilitzo mitja dotzena de fitxers
+de @q{fulls d'estil} per als meus projectes. Començo tots els
+fitxers de música amb un @code{\include "../global.ily"}, que conté
@example
%%% global.ily
#(ly:set-option 'point-and-click #f)
\include "../iniciar/iniciar-definicions.ily"
-\include "../iniciar/iniciar-disposició.ily"
+\include "../iniciar/iniciar-disposicio.ily"
\include "../iniciar/iniciar-capçaleres.ily"
\include "../iniciar/iniciar-paper.ily"
@end example
@translationof Other sources of information
La documentació del manual de Referència de Funcionament Intern
-conté muntanyes d'informació sobre el LilyPond, però es pot
+conté muntanyes d'informació sobre el Lilypond, però es pot
obtenir més informació encara llegint els fitxers interns del
LilyPond. Per donar-los una ullada, en primer lloc heu de buscar
la carpeta corresponent al seu sistema. La ubicació d'aquesta
-carpeta depèn (a) de si heu aconseguit el LilyPond descarregat un
-binari precompilat des del lloc web lilypond.org o si el vau
-instal·lar mitjançant un gestor de paquets (és a dir, distribuït
-amb el GNU/Linux, o instal·lat sota fink o cygwin) o va ser
-compilat des de la font, i (b) de quin sistema operatiu estigueu
-utilitzant:
+carpeta depèn (a) de si heu aconseguit el programa LilyPond
+descarregant un binari precompilat des del lloc web lilypond.org o
+i l'heu instal·lat mitjançant un gestor de paquets (és a dir,
+distribuït per GNU/Linux, o instal·lat sota fink o cygwin) o si va
+ser compilat a partir de la font, i (b) de quin sistema operatiu
+esteu utilitzant:
@subsubsubheading Descàrrega des de lilypond.org
Dirigiu-vos a
@example
-@file{@var{CARPETA__INSTAL·LACIÓ}/lilypond/usr/@/share/lilypond/current/}
+@file{@var{CARPETA_DE_INSTAL·LACIÓ}/lilypond/usr/@/share/lilypond/current/}
@end example
@item MacOS X
-Dirigiu-vos a
+Diríjase a
@example
-@file{@var{CARPETA_INSTAL·LACIÓ}/LilyPond.app/Contents/@/Resources/share/lilypond/current/}
+@file{@var{CARPETA_DE_INSTAL·LACIÓ}/LilyPond.app/Contents/@/Resources/share/lilypond/current/}
@end example
-o bé fent @code{cd} cap aquest directori des de la Terminal, o bé
+o bé fent @code{cd} cap a aquest directori des del terminal, o bé
mantenint polsada la tecla de Control i fent clic sobre
-l'aplicació de LilyPond, i aquí escollint @q{Mostrar el contingut
-del paquet}.
+l'aplicació del LilyPond, i escollint aquí
+@q{Mostrar el contingut del paquet}.
@item Windows
-Mitjançant l'Explorador del Windows, dirigiu-vos a
+Mitjançant el Explorador del Windows, dirigiu-vos a
@example
-@file{@var{CARPETA_INSTAL·LACIÓ}/LilyPond/usr/@/share/lilypond/current/}
+@file{@var{CARPETA_DE_INSTAL·LACIÓ}/LilyPond/usr/@/share/lilypond/current/}
@end example
@end itemize
-@subsubsubheading Instal·lat mitjançant un gestor de paquets o compilar a partir de la font
+@subsubsubheading Instal·lant mitjançant un gestor de paquets o
+compilat a partir de la font
-Dirigiu-vos a
-@file{@var{PREFIX}/share/lilypond/@var{X.Y.Z}/}, on @var{PREFIX}
-està determinat pel seu administrador de paquets o pel guió
-@code{configure}, i @var{X.Y.Z} és el número de versió del
-LilyPond.
+Dirigiu-vos a @file{@var{PREFIX}/share/lilypond/@var{X.Y.Z}/}, on
+@var{PREFIX} s'ha establert pel vostre administrador de paquets o
+guió @code{configure}, i @var{X.Y.Z} es el número de la versió del
+Lilypond.
@smallspace
-Dins d'aquesta carpeta, les dues subcarpetes interessants són
+Dins d'aquesta carpeta, les dues subcarpetes interessats són
@itemize
@item @file{ly/} - conté fitxers en format LilyPond
@item @file{scm/} - conté fitxers en format Scheme
@end itemize
-Comencem observant alguns fitxers que estan a @file{ly/}.
-Obriu @file{ly/property-init.ly} amb un editor de textos. El
-mateix que fa servir pels fitxers @file{.ly} servirà
-perfectament. Aquest fitxer conté les definicions de totes les
-ordres estàndard predefinides del LilyPond, com ara
-@code{\stemUp} i @code{\slurDotted}. Podreu veure que no són res
-més que definicions de variables que contenen una o diverses ordres
-@code{\override}. Per exemple, @code{/tieDotted} està definit de
-tal forma que el seu valor és:
+Començarem observant alguns fitxers que estan a
+@file{ly/}. Obriu @file{ly/property-init.ly} amb un editor de
+textos. El mateix que usaria normalment per al fitxers
+@file{.ly} servirà perfectament. Aquest fitxer conté les
+definicions de totes les instruccions estàndard predefinides del
+LilyPond, com per exemple @code{\tieUp} i @code{\slurDotted}.
+Podreu veure que no són res més que definicions de variables que
+contenen una o diverses ordres @code{\override}. Per exemple,
+@code{\tieDotted} està definit de tal forma que el valor és:
@example
tieDotted = @{
@headitem Fitxer
@tab Contingut
@item @file{ly/engraver-init.ly}
- @tab Definicions de contextos de gravadors
+ @tab Definicions de Contextos de gravadors
@item @file{ly/paper-defaults-init.ly}
- @tab Especificacions de valors predeterminats relacionats amb el paper
+ @tab especificacions de valors predeterminats relacionats amb el document
@item @file{ly/performer-init.ly}
- @tab Definicions de contextos d'interpretació
+ @tab Definicions de Contextos de interpretació
@item @file{ly/property-init.ly}
- @tab Definicions de totes les ordres predefinides que són comunes
+ @tab Definicions de totes las instruccions predefinides que són comunes
@item @file{ly/spanner-init.ly}
- @tab Definicions de les ordres predefinides relacionades amb els objects d'extensió
+ @tab Definicions de les ordres predefinides relacionades amb els objectes d'extensió
@end multitable
-Altres ajustaments (com ara les definicions de les ordres
-d'etiquetatge) s'emmagatzemen com fitxers @file{.scm} (de l'Scheme).
-El llenguatge de programació Scheme es fa servir per proporcionar
-una interfície programable per al funcionament intern del
-LilyPond. Qualsevol explicació addicional sobre aquests fitxers
-es troba pel moment fora de l'àmbit d'aquest manual, perquè es
-requereixen coneixements del llenguatge Scheme. S'adverteix als
-usuaris cal una important quantitat de coneixements tècnics o de
-temps per comprendre el llenguatge Scheme i aquests fitxers (vegeu
-@rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
+Altres ajustos (com les definicions de les ordres de marcatge)
+s'emmagatzemen com fitxers @file{.scm} (de l'Scheme). El
+llenguatge de programació Scheme es fa servir per proporcoinar una
+interfície programable en el funcionament intern del LilyPond.
+Qualsevol explicació addicional sobre aquests fitxers es troba de
+moment fora de l'àmbit d'aquest manual, perquè es requereixen
+coneixements del llenguatge Scheme. S'adverteix als usuaris que
+cal una important quantitat de coneixements tècnics o de temps per
+comprendre el llenguatge Scheme i aquests fitxers
+(vegeu @rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}).
-Si ja teniu aquests coneixements, els fitxers de l'Scheme que us
-poden interessar són:
+Si ja teniu aquests coneixements, els fitxers de l'Scheme que
+poden interessar-vos són:
@multitable @columnfractions .4 .6
@headitem Fitxer
@item @file{scm/auto-beam.scm}
@tab Valors predeterminats de sub-barrat
@item @file{scm/define-grobs.scm}
- @tab Valors predeterminats de les propietats d'objectes gràfics (grobs)
+ @tab valors predeterminats de les propietats de grobs
@item @file{scm/define-markup-commands.scm}
- @tab Especificació de totes les ordres d'etiquetatge
+ @tab Especificar totes les ordres de marcatge
@item @file{scm/midi.scm}
@tab Ajustaments predeterminats per a la sortida MIDI
@item @file{scm/output-lib.scm}
@tab Ajustaments predeterminats per a les articulacions
@end multitable
+
@node Ajustaments avançats amb l'Scheme
@subsection Ajustaments avançats amb l'Scheme
@translationof Advanced tweaks with Scheme
Tot i que és possible fer moltes coses amb les ordres
-@code{\override} i @code{\tweak}, tenim una forma fins i tot més
-poderosa de modificar el funcionament del LilyPond, a través d'una
+@code{\override} i @code{\tweak} , tenim una forma encara més
+poderosa de modificar el funcionament del LilyPond, mitjançant una
interfície programable cap a les operacions internes del
LilyPond. Es pot incorporar codi escrit en el llenguatge de
-programació Scheme, directament al mecanisme de funcionament del
-LilyPond. Per suposat, per fer això calen almenys uns
-coneixements bàsics de programació de l'Scheme, i donem una
-instroducció al
-@rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
-
-Com a exemple que il·lustra una de les moltes possibilitats,
-enlloc de donar a una propietat un valor constant, es pot establir
-el resultat d'un procediment de l'Scheme que s'invoca cada cop que
+programació Scheme, directament en el mecanisme de funcionament
+del LilyPond. Per descomptat, per fer això calen almenys uns
+coneixements bàsics de programació de l'Scheme, i proveïm una
+introducció al @rextendnamed{Scheme tutorial,Tutorial de l'Scheme}.
+
+Com exemple que il·lustra una de les moltes possibilitats, en lloc
+de donar a una propietat un valor constant, es pot establir al
+resultat d'una procediment de l'Scheme que s'invoca cada cop que
el LilyPond accedeix a aquesta propietat. La propietat es pot
-establir dinàmicament a un valor determinat pel procediment en el
+establir dinàmicament a un valor determinat pel procediment al
moment que s'invoca. En aquest exemple donem als caps de les
notes un color que depèn de la seva posició dins del pentagrama.
-@cindex x11-color, funció, exemple d'utilització
+@cindex x11-color, funció, exemple de utilització
@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
@cindex color, propietat, establir a procediment de l'Scheme
@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
#(define (color-notehead grob)
- "Color the notehead according to its position on the staff."
+ "Pinta el cap de la nota d'acord amb la seva posició a la partitura."
(let ((mod-position (modulo (ly:grob-property grob 'staff-position)
7)))
(case mod-position
- ;; Return rainbow colors
+ ;; Retorna els colors de l'arc de Sant Martí
((1) (x11-color 'red )) ; for C
((2) (x11-color 'orange )) ; for D
((3) (x11-color 'yellow )) ; for E
)))
\relative {
- % Arrange to obtain color from color-notehead procedure
+ % Disposa per obtenir el color del procediment color-notehead
\override NoteHead.color = #color-notehead
a2 b | c2 d | e2 f | g2 a |
}
@end lilypond
Es poden trobar exemples addicionals que mostren la utilització
-d'aquestes interfícies programables a
+d'aquestes interfícies programables, a
@rextendnamed{Callback functions,Funcions de callback}.
projects / lilypond.git / commitdiff