[lilypond.git] / Documentation / ca / usage / suggestions.itely

@c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-

@ignore
    Translation of GIT committish: 45d0e015edc53abebada17a0fdb1d665f7edf900

    When revising a translation, copy the HEAD committish of the
    version that you are working on.  For details, see the Contributors'
    Guide, node Updating translation committishes..
@end ignore

@c \version "2.16.0"

@node Suggeriments per escriure fitxers d'entrada
@chapter Suggeriments per escriure fitxers d'entrada
@translationof Suggestions for writing files

En aquest moment teniu la preparació per començar a escriure
fitxers del LilyPond més grans -- no sols els petits exemples que
apareixen en el tutorial, sinó peces completes --. Però, com heu
de procedir per fer-lo?

En la mesura que el LilyPond entengui els seus fitxers i produeixi
la sortida que preteníeu, realment no importa massa quin aspecte
tinguin els vostres fitxers.  Tot i així existeixen algunes altres
coses a tenir en compte quan s'escriuen fitxers del LilyPond.

@itemize
@item Què passa si feu un error? L'estructura d'un fitxers del
LilyPond pot fer que certs errors es facin més fàcils (o més
difícils) de trobar.

@item Què passa si voleu compartir els vostres fitxers amb altres
persones? De fet, i si voleu alterar els vostres propis fitxers
després d'alguns anys?  Alguns fitxers del LilyPond s'entenen a
primera vista; d'altres poden portar-vos una hora d'entendre.

@item Què passa si voleu actualitzar el vostre fitxers del
LilyPond per poder-lo usar amb una versió més recent del programa?

La sintaxi de l'entrada es modifica de forma ocasional segons el
LilyPond es va perfeccionant.  Gairebé tots els canvis es poden
fer de forma automàtica amb @code{convert-ly}, però a alguns
altres els caldria una ajuda manual.  Els fitxers del LilyPond es
poden estructura perquè siguin més fàcils (o més difícils)
d'actualitzar.

@end itemize

@menu
* Suggeriments de tipus general::
* Gravació de música existent::
* Projectes grans::
* Solució de problemes::
* Make i els Makefiles::
@end menu


@node Suggeriments de tipus general
@section Suggeriments de tipus general
@translationof General suggestions

Us presentem alguns suggeriments que us poden servir d'ajuda per
evitar o corregir problemes:

@itemize
@item @strong{Incloeu els números de @code{\version} a tots els fitxers}.
Adoneu-vos que totes les plantilles contenen informació sobre la
versió (@code{\version}).  Us recomanem molt que sempre incloeu la
versió, tot i que els vostre fitxer pugui ser molt petit.  Des de
l'experiència personal us podem dir que força frustrant intentar
recordar el número de versió del LilyPond que estàveu fent servir
fa uns anys.  @code{convert-ly} requereix que declareu quina
versió del LilyPond fèieu servir.

@item @strong{Incloeu comprovacions}:
@rusernamed{Bar and bar number checks,Comprovació de compàs i de número de compàs},
@rusernamed{Octave checks,Comprovació d'octava}.
Si incloeu comprovacions de tant en tant, en cas que cometeu un
error podreu localitzar-lo molt més ràpidament.  Amb quina
freqüència és @q{de tant en tant}?  Depèn de la complexitat de la
música.  Per a una música molt senzilla, potser tan sols una o
dues vegades.  Per a una música molt complexa, potser a cada
compàs.

@item @strong{Un compàs per cada línia de text}. Si hi ha quelcom
molt complicat, ja sigui a la pròpia música o a la sortida que
desitgeu produir, sovint convé escriure un sol compàs per a cada
línia.  L'estalvi en espai de pantalla que s'obté acumulant nou
compassos per línia no paga la pena si després heu de @q{depurar}
els fitxers.

@item @strong{Comenteu els fitxers}.  Utilitzeu o bé números de
compàs (de tant en tant), o referències a temes musicals (@q{segon
tema dels violins,} @{quarta variació,} etc.).  Potser que no us
calguin comentaris quan introduïu una peça per primer cop, però si
voleu tornar a ella o modificar quelcom al cap de dos o tres anys,
i també si li passeu la font a un amic, serà tot un desafiament
determinar les seves intencions o de quina menara estava
estructurat el fitxer si no li heu afegit els comentaris.

@item @strong{Apliqueu marges als claudàtors}.  Molts problemes
estan casat per una falta d'equilibri en el nombre de @code{@{} i
@code{@}}.

@item @strong{Escriviu les duracions explícitament} al començament
de les seccions i identificadors.  Si especifiqueu @code{c4 d e}
al principi d'una frase (en lloc de sols @code{c d e}) us podeu
estalviar problemes si reelaboreu la música més tard.

@item @strong{Separeu els ajustaments} de les definicions
musicals. Consulteu
@rlearning{Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions} i
@rlearning{Fulls d'estil}

@end itemize

@node Gravació de música existent
@section Gravació de música existent
@translationof Typesetting existing music

Si esteu introduint música a partir d'una partitura existent (és a
dir, gravant un full de música ja imprès),

@itemize

@item Introduïu al LilyPond cada sistema del manuscrit, o còpia
física, per separat (però manteniu la pràctica d'escriure un
compàs per línia de text), i comproveu cada sistema quan l'hàgiu
acabat.  Podeu usar les propietats @code{showLastLength} o
@code{showFirstLength} per accelerar el procés (vegeu
@rusernamed{Skipping corrected music,Omissió de la música corregida}).

@item Definiu @code{mBreak = @{ \break @}} i inseriu
@code{\mBreak} dins del fitxer d'entrada on el manuscrit tingui un
salt de línia.  D'aquesta forma us resultarà molt més fàcil
comparar la música del LilyPond amb l'original.  Quan hageu acabat
de revisar la vostra partitura podreu definir
@code{mBreak = @{ @}} per treure tots aquests salts de línia.
Així permetreu el LilyPond col·locar els salts on el LilyPond el
consideri més oportú.

@item En escriure una part per a un instrument transpositor dins
d'una variable, es recomana que les notes estiguin envoltades dins de

@example
\transpose c altura-natural @{@dots{}@}
@end example

@noindent
(on @code{altura-natural} és l'afinació natural de l'instrument)
de forma que la música dins de la variable estigui realment en Do
major.  Després podem tornar a transportar-les en sentit invers
quan s'utilitza la variable, si és necessari, però potser no
vulguem fer-lo (per exemple en imprimir una partitura en afinació
de concert, en convertir una part de trombó de clau de Sol a clau
de Fa, etc.).  És menys probable cometre errors als transports si
tota la música que està dins de les variables es troba en un to
coherent.

A més a més, feu els transport exclusivament cap o des de Do
major.  Això significa que a part de Do major, les úniques
tonalitats que usarem seran els tons d'afinació dels instruments
transpositors: bes per a una trompeta en Si bemoll, aes per a un
clarinet en La bemoll, etc.

@end itemize

@node Projectes grans
@section Projectes grans
@translationof Large projects

En treballar en projectes grans es fa essencial tenir una
estructura clara als fitxers dels LilyPond:

@itemize

@item @strong{Utilitzeu un identificador per a cada veu}, amb un
mínim d'estructura dins de la definició.  L'estructura de la
secció @code{\score} és la que canviarà amb major probabilitat:
per contra, és extremadament improbable que canviï la definició de
@code{violí} a versions noves del LilyPond.


@example
violí = \relative c'' @{
g4 c'8. e16
@}
@dots{}
\score @{
  \new GrandStaff @{
    \new Staff @{
      \violí
    @}
  @}
@}
@end example

@item @strong{Separeu els ajustaments de les definicions
musicals}. Ja s'ha mencionat amb anterioritat, però per a
projectes grans és vital.  Potser haurem de canviar la definició
de @code{fdesprésp}, però en aquest cas sols ho haurem de fer un
cop, i encara podrem evitar tocar res dins de @code{violí}.

@example
fdesprésp = _\markup@{
  \dynamic f \italic \small @{ 2nd @} \hspace #0.1 \dynamic p @}
violí = \relative c'' @{
g4\fluegop c'8. e16
@}
@end example

@end itemize


@node Solució de problemes
@section Solució de problemes
@translationof Troubleshooting

Abans o després escriureu un fitxer que el LilyPond no podrà
compilar.  Els missatges que el LilyPond proporciona poden
ajudar-vos a trobar l'error, però en molts casos haureu de portar
endavant algun tipus d'investigació per determinar l'origen del
problema.  Les eines més poderoses per a aquest propòsit son el
comentari d'una sola línia (indicat per @code{%}) i el comentari
de bloc (indicat per @code{%@{@dots{}%@}}).  Si no sabeu on és el
problema, comenceu convertint seccions grans del fitxer d'entrada
en un comentari.  Després d'eliminar una secció convertint-la en
un comentari, proveu a compilar un fitxer un altre cop.  Si
funciona, aleshores el problema hauria d'estar a la porció que
havíeu eliminat.  Si no funciona, continueu eliminant material
(transformant-lo en comentaris) fins que tingueu quelcom que
funcioni.

En un cas extrem podríeu acabat amb sols

@example
\score @{
  <<
    % \melodia
    % \armonia
    % \baix
  >>
  \layout@{@}
@}
@end example

@noindent
(en altres paraules: un fitxer sense música)

Si passa això, no abandoneu.  Traieu el comentari d'una secció
petita -- diguem-ne la part del baix -- i observeu si funciona.
Si no és així, transformeu en comentaris tota la música del baix
(però deixeu el @code{\baix} de la secció @code{\score} no comentat.

@example
bajo = \relative c' @{
%@{
  c4 c c c
  d d d d
%@}
@}
@end example

Ara comenceu poc a poc traient comentaris a cada cop més fraccions
de la part del @code{baix} fins que trobeu la línia del problema.

Una altra tècnica de depuració molt útil és la construcció de
@rweb{Exemples mínims}.

@node Make i els Makefiles
@section Make i els Makefiles
@translationof Make and Makefiles

@cindex make, fitxers de
@cindex make

Possiblement totes les plataformes on pot executar-se el LilyPond
contemplen una possibilitat de programari anomenada @code{make}.
Aquest programa llegeix un fitxer especial anomenat
@code{Makefile} que defineix les relacions de dependència entre
els fitxers i quines instruccions necessitem donar al sistema
operatiu per produir un fitxer a partir d'un altre.  Per exemple,
el fitxer de make detallaria com obtenir
@file{balada.pdf} i @file{balada.midi} a partir de @file{balada.ly}
mitjançant l'execució del LilyPond.

Hi ha ocasions en les quals és una bona idea crear un
@code{Makefile} per al nostre projecte, bé sigui per la nostra
pròpia comoditat o com a cortesia per a altres que possiblement
tinguin accés als nostres fitxers font.  Això és cert per a
projectes molt grans amb molts fitxers d'inclusió i diferents
opcions de sortida (per exemple partitura completa, particel·les,
partitura del director, reducció per a piano, etc.), o per a
projectes que requereixen ordres difícils per muntar-los (com els
projectes de @code{lilypond-book}). La complexitat i flexibilitat
dels Mekfiles varia enormement segons les necessitats i
l'habilitat dels autors.  El programa GNU Make ve instal·lat a les
distribucions del GNU/Linux i al MacOS X, i també existeix per al
Windows.

Consulteu el @strong{Manual de GNU Make} per veure tots els
detalls sobre l'ús de @code{make}, atès que el segueix a
continuació ofereix sols una pinzellada de tot els és capaç de fer.

Les instruccions que defineixen les regles a un fitxer de make
difereixen en funció de la plataforma; per exemple, les diferents
formes del GNU/Linux i del MacOS usen @code{bash}, mentre que el Windows
usa @code{cmd}.  Observeu que al MacOS C, hem de configurar el
sistema perquè faci servir l'interpret d'ordres.  A continuació
presentem alguns makefiles d'exemple, amb versions tant per al
GNU/Linux/MacOS com per al Windows.

El primer exemple és per a una obra orquestral en quatre moviments
amb l'estructura de directoris següent:

@example
Sinfonia/
|-- MIDI/
|-- Makefile
|-- Notes/
|   |-- cello.ily
|   |-- xifres.ily
|   |-- trompa.ily
|   |-- oboe.ily
|   |-- trioCordes.ily
|   |-- viola.ily
|   |-- violiU.ily
|   `-- violiDos.ily
|-- PDF/
|-- Particelles/
|   |-- sinfonia-cello.ly
|   |-- sinfonia-trompa.ly
|   |-- sinfonia-oboes.ly
|   |-- sinfonia-viola.ly
|   |-- sinfonia-violiU.ly
|   `-- sinfonia-violiDos.ly
|-- Partitures/
|   |-- sinfonia.ly
|   |-- sinfoniaI.ly
|   |-- sinfoniaII.ly
|   |-- sinfoniaIII.ly
|   `-- sinfoniaIV.ly
`-- sinfoniaDefs.ily
@end example

Els fitxers @file{.ly} dels directoris @code{Partitures} i
@code{Particelles} obtenen les notes de fitxers @file{.ily} que estan al
directori @code{Notes}:

@example
%%% principi del fitxer "sinfonia-cello.ly"
\include ../definicionsSinf.ily
\include ../Notes/cello.ily
@end example

El makefile tindrà els objectius de @code{partitura} (la peça
completa en tot el seu esplendor), @code{moviments} (partitura
completa dels moviments individuals) i @code{particel·les} (parts
individuals per als faristols). També hi ha un objectiu
@code{fitxer} que produeix un fitxer tar de distribució (tarball)
dels fitxers font, adequat per compartir-lo a través de la web o
per correu electrònic.   A continuació presentem el makefile per a
GNU/Linux o MacOS C.  S'ha de desar amb el nom exacte
@code{Makefile} al directori superior del projecte:

@warning{Quan es defineix un objectiu o una regla de patró, les
línies següents han de començar amb tabuladors, no amb espais.}

@example
# nom principal dels fitxers de sortida
nom = sinfonia
# determinació del nombre de processadors
CPU_CORES=`cat /proc/cpuinfo | grep -m1 "cpu cores" | sed s/".*: "//`
# L'ordre per executar el LilyPond
LILY_CMD = lilypond -ddelete-intermediate-files \
                    -dno-point-and-click -djob-count=$(CPU_CORES)

# Els sufixos utilitzats a aquest Makefile.
.SUFFIXES: .ly .ily .pdf .midi

# Els fitxers d'entrada i de sortida es busquen dins dels directoris relacionats a
# la variable VPATH.  Tots ells són subdirectoris del directori
# en curs (donat per la variable de GNU make `CURDIR').
VPATH = \
  $(CURDIR)/Partitures \
  $(CURDIR)/PDF \
  $(CURDIR)/Particelles \
  $(CURDIR)/Notes

# La regla de patró per crear fitxers PDF i MIDI a partir fitxers d'entrada LY
# Els fitxers de sortida .pdf es col·loquen al subdirectori `PDF', i els fitxers
# .midi van al subdirectori `MIDI'.
%.pdf %.midi: %.ly
        $(LILY_CMD) $<; \           # Aquesta línia comença amb un salt de tabulació
        if test -f "$*.pdf"; then \
            mv "$*.pdf" PDF/; \
        fi; \
        if test -f "$*.midi"; then \
            mv "$*.midi" MIDI/; \
        fi

notes = \
  cello.ily \
  trompa.ily \
  oboe.ily \
  viola.ily \
  violiU.ily \
  violiDos.ily

# Dependències dels moviments
$(nom)I.pdf: $(nom)I.ly $(notes)
$(nom)II.pdf: $(nom)II.ly $(notes)
$(nom)III.pdf: $(nom)III.ly $(notes)
$(nom)IV.pdf: $(nom)IV.ly $(notes)

# Dependències de la partitura completa.
$(nom).pdf: $(nom).ly $(notes)

# Dependències de les particel·les.
$(nom)-cello.pdf: $(nom)-cello.ly cello.ily
$(nom)-trompa.pdf: $(nom)-trompa.ly trompa.ily
$(nom)-oboes.pdf: $(nom)-oboes.ly oboe.ily
$(nom)-viola.pdf: $(nom)-viola.ly viola.ily
$(nom)-violiU.pdf: $(nom)-violiU.ly violiU.ily
$(nom)-violiDos.pdf: $(nom)-violiDos.ly violiDos.ily

# Teclegeu `make partitura' per generar la partitura completa dels quatre
# moviments com un fitxer únic.
.PHONY: partitura
partitura: $(nom).pdf

# Teclegeu `make particelles' per generar totes les particel·les
# Teclegeu `make pepet.pdf' per generar la particel·la de
# l'instrument `pepet'.

# Exemple: `make sinfonia-cello.pdf'.
.PHONY: particellas
particellas: $(nom)-cello.pdf \
       $(nom)-violinUno.pdf \
       $(nom)-violinDos.pdf \
       $(nom)-viola.pdf \
       $(nom)-oboes.pdf \
       $(nom)-trompa.pdf

# Teclegeu `make moviments' per generar els fitxers dels
# quatre moviments de forma separada.
.PHONY: moviments
moviments: $(nom)I.pdf \
           $(nom)II.pdf \
           $(nom)III.pdf \
           $(nom)IV.pdf

all: partitura particelles moviments

fitxer:
        tar -cvvf stamitz.tar \       # aquesta línia comença amb un salt de tabulació
        --exclude=*pdf --exclude=*~ \
        --exclude=*midi --exclude=*.tar \
        ../Stamitz/*
@end example

A la plataforma Windows hi ha certes complicacions.  Després de
descarregar i instal·lar el programa GNU Make per al Windows,
haurem de configurar la ruta adequada a las variables d'entorn del
sistema de que l'intèrpret d'ordres del DOS pugui trobar el
programa Make.  Per fer-lo, polseu amb el botó dret sobre "El meu
ordinador", escolliu @code{Propietats} i @code{Avançades}. Polseu
sobre @code{Variables d'entorn}, i després a la pestanya
@code{Variables del sistema}, seleccioneu @code{Ruta}, polseu
sobre @code{edita}  i afegiu la ruta al fitxer executable de GNU
Make, amb la qual cosa quedarà quelcom semblant al següent:

@example
C:\Fitxers de programa\GnuWin32\bin
@end example

El makefile en si s'ha de modificar perquè gestioni diverses
instruccions de l'intèrpret d'ordres i perquè pugui tractar amb
els espais que apareixen al nom d'alguns directoris del sistema
predeterminats.  L'objectiu @code{fitxer} s'elimina perquè el
Windows no té l'ordre @code{tar}, i el Windows a més té una
extensió predeterminada diferent per als fitxers MIDI.

@example
## VERSIÓ PER AL WINDOWS
##
nom = sinfonia
LILY_CMD = lilypond -ddelete-intermediate-files \
                    -dno-point-and-click \
                    -djob-count=$(NUMBER_OF_PROCESSORS)

#obtenció del nom 8.3 de CURDIR (truc per als espais a PATH)
workdir = $(shell for /f "tokens=*" %%b in ("$(CURDIR)") \
          do @@echo %%~sb)

.SUFFIXES: .ly .ily .pdf .mid

VPATH = \
  $(workdir)/Partitures \
  $(workdir)/PDF \
  $(workdir)/Particelles \
  $(workdir)/Notes

%.pdf %.mid: %.ly
        $(LILY_CMD) $<      # aquesta línia comença amb un salt de tabulació
        if exist "$*.pdf"  move /Y "$*.pdf"  PDF/ # començament amb tab
        if exist "$*.mid" move /Y "$*.mid" MIDI/  # començament amb tab

notes = \
  cello.ily \
  xifres.ily \
  trompa.ily \
  oboe.ily \
  trioCordes.ily \
  viola.ily \
  violiU.ily \
  violiDos.ily

$(nom)I.pdf: $(nom)I.ly $(notes)
$(nom)II.pdf: $(nom)II.ly $(notes)
$(nom)III.pdf: $(nom)III.ly $(notes)
$(nom)IV.pdf: $(nom)IV.ly $(notes)

$(nom).pdf: $(nom).ly $(notes)

$(nom)-cello.pdf: $(nom)-cello.ly cello.ily
$(nom)-trompa.pdf: $(nom)-trompa.ly trompa.ily
$(nom)-oboes.pdf: $(nom)-oboes.ly oboe.ily
$(nom)-viola.pdf: $(nom)-viola.ly viola.ily
$(nom)-violiU.pdf: $(nom)-violiU.ly violiU.ily
$(nom)-violiDos.pdf: $(nom)-violiDos.ly violiDos.ily

.PHONY: partitura
partitura: $(nom).pdf

.PHONY: particelles
particelles: $(nom)-cello.pdf \
       $(nom)-violiU.pdf \
       $(nom)-violiDos.pdf \
       $(nom)-viola.pdf \
       $(nom)-oboes.pdf \
       $(nom)-trompa.pdf

.PHONY: moviments
moviments: $(nom)I.pdf \
           $(nom)II.pdf \
           $(nom)III.pdf \
           $(nom)IV.pdf

all: partitura particelles moviments
@end example

El Makefile següent és per a un document de
@command{lilypond-book} fet en LaTeX.  Aquest projecte té un
índex, que requereix executar l'ordre @command{latex} dues vegades
per actualitzar els enllaços.  Tots els fitxers de sortida
s'emmagatzemen al directori @code{sortida} per als documents .pdf
i al directori @code{sortidahtml} per a la sortida en format html.

@example
SHELL=/bin/sh
NOM=elmeuprojecte
DIR_SORTIDA=sortida
DIR_WEB=sortidahtml
VISUALITZADOR=acroread
NAVEGADOR=firefox
LILYBOOK_PDF=lilypond-book --output=$(DIR_SORTIDA) --pdf $(NOM).lytex
LILYBOOK_HTML=lilypond-book --output=$(DIR_WEB) $(NOM).lytex
PDF=cd $(DIR_SORTIDA) && pdflatex $(NOM)
HTML=cd $(DIR_WEB) && latex2html $(NOM)
INDEX=cd $(DIR_SORTIDA) && makeindex $(NOM)
VISTA_PREVIA=$(VISUALITZADOR) $(DIR_SORTIDA)/$(NOM).pdf &

all: pdf web desar

pdf:
        $(LILYBOOK_PDF)  # comença amb un tab
        $(PDF)           # comença amb un tab
        $(INDEX)        # comença amb un tab
        $(PDF)           # comença amb un tab
        $(VISTA_PREVIA)  # comença amb un tab

web:
        $(LILYBOOK_HTML) # comença amb un tab
        $(HTML)          # comença amb un tab
        cp -R $(DIR_WEB)/$(NOM)/ ./  #
        $(NAVEGADOR) $(NOM)/$(NOM).html &  # comença amb un tab

desar: pdf
        cp $(DIR_SORTIDA)/$(NOM).pdf $(NOM).pdf  # comença amb un tab

clean:
        rm -rf $(DIR_SORTIDA) # comença amb un tab

web-clean:
        rm -rf $(DIR_WEB) # comença amb un tab

fitxer:
        tar -cvvf elmeuprojecte.tar \ # comença amb un tab
        --exclude=sortida/* \
        --exclude=sortidahtml/* \
        --exclude=elmeuprojecte/* \
        --exclude=*midi \
        --exclude=*pdf \
        --exclude=*~ \
        ../ElMeuProjecte/*
@end example

PERFER: aconseguir que funcioni a windows

El makefile anterior no funciona al Windows.  Una alternativa per
als usuaris del Windows seria crear un fitxer de lots senzill que
contingui les ordres de muntatge.  Això no segueix les
dependències com ho fa un makefile, però almenys redueix el procés
de construcció a una sola instrucció.  Deseu el codi següent com
@command{muntatge.bat} o @command{muntatge.cmd}. El fitxer de lots
es pot executar en la línia d'ordres del DOS o simplement fent
doble clic sobre la seva icona.

@example
lilypond-book --output=sortida --pdf elmeuprojecte.lytex
cd sortida
pdflatex elmeuprojecte
makeindex elmeuprojecte
pdflatex elmeuprojecte
cd ..
copy sortida\elmeuprojecte.pdf ElMeuProjecte.pdf
@end example


@seealso
Manual d'utilització del programa:
@rprogram{Configuració per a MacOS X},
@rprogram{Utilització des de la línia d'ordres},
@rprogram{LilyPond-book}