]> git.donarmstrong.com Git - lilypond.git/blob - Documentation/ca/learning/common-notation.itely
429e68cee3fb4929ca33e265e569d2ad2650ffa5
[lilypond.git] / Documentation / ca / learning / common-notation.itely
1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
2
3 @ignore
4     Translation of GIT committish: 45dd19546e9b75b3e1e977732f0962f35dd3290e
5
6     When revising a translation, copy the HEAD committish of the
7     version that you are working on.  See TRANSLATION for details.
8 @end ignore
9
10 @c \version "2.19.21"
11
12 @ignore
13 Tutorial guidelines:  (different from policy.txt!)
14 - unless you have a really good reason, use
15     @lilypond[verbatim,quote]
16
17 - use "aes" and "ees" instead of "as" and "es".  I know it's not
18   correct Dutch naming, but let's not confuse people with this
19   until we get to the Basic notation chapter.
20
21 - Add "Music Glossary: @rglos{foo}" to the *top* of the relevant
22   portions of the tutorial.
23
24 @end ignore
25
26
27 @node Notació corrent
28 @chapter Notació corrent
29 @translationof Common notation
30
31 Aquest capítol explica com crear boniques partitures que
32 continguin notació musical comú, com a continuació al material que
33 està al @ref{Tutorial}.
34
35 @menu
36 * Notació en un sol pentagrama::
37 * Diverses notes a la vegada::
38 * Cançons::
39 * Retocs finals::
40 @end menu
41
42
43 @node Notació en un sol pentagrama
44 @section Notació en un sol pentagrama
45 @translationof Single staff notation
46
47 Aquesta secció presenta la notació comú que s'utilitza per a
48 música a una veu sobre un pentagrama únic.
49
50 @menu
51 * Línies divisòries i comprovacions de compàs::
52 * Alteracions accidentals i armadures::
53 * Lligadures d'unió i d'expressió::
54 * Articulacions i matisos dinàmics::
55 * Addició de text::
56 * Barres automàtiques i manuals::
57 * Instruccions rítmiques avançades::
58 @end menu
59
60
61 @node Línies divisòries i comprovacions de compàs
62 @subsection Línies divisòries i comprovacions de compàs
63 @translationof Bar lines and bar checks
64
65 @menu
66 * Línies divisòries::
67 * Comprovacions de compàs::
68 @end menu
69
70 @node Línies divisòries
71 @unnumberedsubsubsec Línies divisòries
72 @translationof Bar lines
73
74 Les línies de compàs senzilles es dibuixen automàticament a la
75 música, per la qual cosa no s'han d'afegir de forma manual.
76 Altres tipus de barres de compàs s'afegeixen usant @code{\bar}, per
77 exemple @code{\bar "||"} per a una doble barra, o @code{\bar "|."}
78 per a la doble barra final.  Per veure una llista completa de les
79 línies divisòries, consulteu @rusernamed{Bar lines,Línies divisòries}.
80
81 @lilypond[verbatim,quote]
82 \relative { g'1 e1 \bar "||" c2. c'4 \bar "|." }
83 @end lilypond
84
85 @node Comprovacions de compàs
86 @unnumberedsubsubsec Comprovacions de compàs
87 @translationof Bar checks
88
89 Tot i que no es estrictament necessari, és convenient utilitzar
90 @emph{comprovacions de compàs} dins del codi d'entrada per a
91 indicar on se suposa que van les línies divisòries.
92 S'introdueixen mitjançant el caràcter de barra vertical, @code{|}
93 (AltGr -1 al teclat català).  Amb les comprovacions de compàs, el
94 programa pot verificar que hem introduït les duracions que
95 completen els compassos correctament.  Les comprovacions de compàs
96 també fan que el codi d'entrada sigui més fàcil de llegir, perquè
97 ajuden a organitzar el material.
98
99 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
100 g1 | e1 | c2. c'4 | g4 c g e | c4 r r2 |
101 @end lilypond
102
103 @seealso
104 Referència de la notació:
105 @rusernamed{Bar and bar number checks, Comprovacions de compàs i de número de compàs}.
106
107 @node Alteracions accidentals i armadures
108 @subsection Alteracions accidentals i armadures
109 @translationof Accidentals and key signatures
110
111 @menu
112 * Alteracions accidentals::
113 * Armadures::
114 * Advertiment armadures i altures::
115 @end menu
116
117 @warning{Freqüentment els nous usuaris es confonen amb les
118 alteracions accidentals: us preguem que llegeixi l'advertiment que
119 apareix al final d'aquesta secció, especialment si no teniu
120 familiaritat amb la teoria musical!}
121
122 @node Alteracions accidentals
123 @unnumberedsubsubsec Alteracions accidentals
124 @translationof Accidentals
125
126 @cindex accidentals, alteracions
127 @cindex alteracions
128 @cindex alteracions i armadures
129 @cindex sostingut
130 @cindex doble sostingut
131 @cindex sostingut, doble
132 @cindex bemoll
133 @cindex doble bemoll
134 @cindex bemoll, doble
135
136 @funindex es
137 @funindex is
138 @funindex eses
139 @funindex isis
140
141 Glossari musical:
142 @rglos{sharp},
143 @rglos{flat},
144 @rglos{double sharp},
145 @rglos{double flat},
146 @rglos{accidental}.
147
148 Una nota amb @notation{sostingut} es fa afegint @code{is} al nom,
149 i una nota @notation{bemoll} afegint @code{es}.  Como heu pogut
150 endevinar, un @notation{doble sostingut} o @notation{doble
151 bemol} es fa afegint @code{isis} o @code{eses}.  Aquesta sintaxi
152 deriva de les convencions de nomenclatura de les notes en les
153 llengües nòrdiques i germàniques com l'alemany i l'holandès.  Per
154 utilitzar altres noms per a les @notation{alteracions
155 accidentals}, vegeu @ruser{Noms de les notes en altres llengües}.
156
157 @lilypond[verbatim,quote]
158 \relative { cis''4 ees fisis, aeses }
159 @end lilypond
160
161 @cindex tonalitat, armadura de la, establir
162
163 @node Armadures
164 @unnumberedsubsubsec Armadures
165 @translationof Key signatures
166
167 @cindex tonalitat, armadura de
168 @cindex armadura
169 @cindex major
170 @cindex menor
171 @cindex alteracions y armadura
172 @cindex contingut en front a presentació
173 @cindex presentació en front a contingut
174
175 @funindex \key
176 @funindex \major
177 @funindex \minor
178
179 Glossari musical:
180 @rglos{key signature},
181 @rglos{major},
182 @rglos{minor}.
183
184 La @notation{armadura de la tonalitat} se estableix mitjançant la
185 instrucció @code{\key} seguit d'una nota i @code{\major} o
186 @code{\minor}.
187
188 @lilypond[verbatim,quote,relative=2]
189 \key d \major
190 a1 |
191 \key c \minor
192 a1 |
193 @end lilypond
194
195 @smallspace
196
197 @node Advertiment armadures i altures
198 @unnumberedsubsubsec Advertiment: armadures i altures
199 @translationof Warning key signatures and pitches
200
201 Glossari musical:
202 @rglos{accidental},
203 @rglos{key signature},
204 @rglos{pitch},
205 @rglos{flat},
206 @rglos{natural},
207 @rglos{sharp},
208 @rglos{transposition},
209 @rglos{Pitch names}.
210
211 Per determinar si s'ha d'imprimir una notació @notation{alteració
212 accidental}, el LilyPond examina les notes i la @notation{armadura
213 de la tonalitat}.  L'armadura solament afecta a les alteracions
214 @emph{impreses}, no a les pròpies notes!  Aquesta funcionalitat
215 sol confondre als que estan començant amb el programa, per això
216 deixeu-nos explicar-la en detall.
217
218 El LilyPond fa una clara distinció entre el contingut musical i la
219 presentació.  L'alteració (@notation{bemol}, @notation{becaire} o
220 @notation{sostingut}) d'una nota és part de l'altura, i per tant
221 és contingut musical.  Si una alteració (un signe @emph{imprès} de
222 bemoll, becaire o sostingut) s'imprimeix o no davant de la nota
223 corresponent, és una qüestió de presentació.  La presentació és
224 quelcom que segueix unes regles, de manera que les alteracions
225 accidentals s'imprimeixen automàticament segons aquestes regles.
226 Les altures de les notes de la seva música són obres d'art, per
227 tant no s'afegiran automàticament, i haureu d'introduir allò que
228 vulgueu escoltar.
229
230 Al següent exemple:
231
232 @lilypond[verbatim,quote]
233 \relative {
234   \key d \major
235   cis''4 d e fis
236 }
237 @end lilypond
238
239 @noindent
240 Cap nota porta una alteració impresa, però de totes maneres heu
241 d'escriure l' @code{is} a @code{cis} i a  @code{fis} al fitxers
242 d'entrada.
243
244 El text @code{b} no significa @qq{imprimir una boleta negra a la
245 tercera línia del pentagrama.} El que significa en realitat:
246 @qq{hi ha una nota Si natural.}  A la tonalitat de La bemoll
247 major, @emph{porta} una alteració accidental:
248
249 @lilypond[verbatim,quote]
250 \relative {
251   \key aes \major
252   aes'4 c b c
253 }
254 @end lilypond
255
256 Si l'anterior us causa confusió, penseu sobre el següent: si
257 estiguéssiu tocant el piano, quina tecla polsaríeu?  Si es tractés
258 d'una tecla negra, aleshores @emph{heu} d'afegir @w{@code{-is}} o
259 @w{@code{-es}} al nom de la nota!
260
261 Posar totes les alteracions de forma explícita pot requerir una
262 mica més de treball d'escriure, però l'avantatge és que la
263 @notation{transposició} és més fàcil, i les alteracions es poden
264 imprimir seguint diverses convencions diferents.  Consulteu
265 @ruser{Alteracions accidentals automàtiques} per veure exemples de
266 com es poden imprimir alteracions d'acord amb regles diferents.
267
268
269 @seealso
270 Referència de la notació:
271 @ruser{Noms de les notes en altres llengües},
272 @ruser{Alteracions accidentals},
273 @ruser{Alteracions accidentals automàtiques},
274 @ruser{Armadura de la tonalitat}.
275
276 @node Lligadures d'unió i d'expressió
277 @subsection Lligadures d'unió i d'expressió
278 @translationof Ties and slurs
279
280 @cindex lligadura d'unió
281 @cindex lligadura d'expressió
282 @cindex lligadura de fraseig
283 @cindex fraseig, lligadura de
284
285 @funindex ~
286 @funindex ( ... )
287 @funindex \( ... \)
288
289 @menu
290 * Lligadures d'unió::
291 * Lligadures d'expressió::
292 * Lligadures de fraseig::
293 * Advertiments lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió::
294 @end menu
295
296 @node Lligadures d'unió
297 @unnumberedsubsubsec Lligadures d'unió
298 @translationof Ties
299
300 Glossari musical:
301 @rglos{tie}.
302
303 Una @notation{lligadura d'unió} es crea adjuntant un caràcter
304 d'accent @code{~} a la primera nota lligada:
305
306 @lilypond[verbatim,quote]
307 \relative { g'4~ 4 c2~ | 4~ 8 a~ 2 | }
308 @end lilypond
309
310 @node Lligadures d'expressió
311 @unnumberedsubsubsec Lligadures d'expressió
312 @translationof Slurs
313
314 Glossari musical:
315 @rglos{slur}.
316
317 Una @notation{lligadura d'expressió} és una corba que es traça
318 abastant diverses notes.  Les notes inicial i final es marquen
319 mitjançant @code{(} y @code{)} respectivament.
320
321 @lilypond[verbatim,quote]
322 \relative { d''4( c16) cis( d e c cis d) e( d4) }
323 @end lilypond
324
325 @node Lligadures de fraseig
326 @unnumberedsubsubsec Lligadures de fraseig
327 @translationof Phrasing slurs
328
329 Glossari musical:
330 @rglos{slur},
331 @rglos{phrasing}.
332
333 Les lligadures que s'utilitzen per indicar @notation{fraseigs} més
334 llargs es poden introduir mitjançant @code{\(} i @code{\)}.  Poden
335 haver-hi a l'hora lligadures de legato i lligadures de fraseig,
336 però no és possible tenir legatos simultanis o lligadures
337 d'expressió simultànies.
338
339 @lilypond[verbatim,quote]
340 \relative { g'4\( g8( a) b( c) b4\) }
341 @end lilypond
342
343 @smallspace
344
345 @cindex lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió
346
347 @node Advertiments lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió
348 @unnumberedsubsubsec Advertiments: lligadures d'expressió en front a lligadures d'unió
349 @translationof Warnings slurs vs. ties
350
351 Glossari musical:
352 @rglos{articulation},
353 @rglos{slur},
354 @rglos{tie}.
355
356 Una @notation{lligadura d'expressió} sembla una
357 @notation{lligadura d'unió}, però té un significat diferent.  Una
358 lligadura (d'unió) senzillament feu que la primera nota sigui més
359 llarga, i sols es pot utilitzar sobre parelles de notes iguals.
360 Les lligadures d'expressió indiquen la @notation{articulació} de
361 les notes, i es poden utilitzar sobre grups majors de notes.  Les
362 lligadures d'unió i d'expressió es poden niuar unes a dins de les
363 altres.
364
365 @lilypond[verbatim,quote]
366 \relative { c''4(~ c8 d~ 4 e) }
367 @end lilypond
368
369
370 @seealso
371 Referència de la notació:
372 @rusernamed{Ties,Lligadures d'unió},
373 @rusernamed{Slurs,Lligadures d'expressió},
374 @rusernamed{Phrasing slurs,Lligadures de fraseig}.
375
376 @node Articulacions i matisos dinàmics
377 @subsection Articulacions i matisos dinàmics
378 @translationof Articulation and dynamics
379
380 @menu
381 * Articulacions::
382 * Indicacions de digitació::
383 * Matisos dinàmics::
384 @end menu
385
386 @node Articulacions
387 @unnumberedsubsubsec Articulacions
388 @translationof Articulations
389
390 @cindex articulació
391 @cindex accent
392 @cindex staccato
393
394 Glossari musical:
395 @rglos{articulation}.
396
397 Les @notation{articulacions} més corrents es poden afegir a les
398 notes utilitzant un guió @code{-} seguit d'un caràcter únic:
399
400 @lilypond[verbatim,quote]
401 \relative {
402   c''4-^ c-+ c-- c-!
403   c4-> c-. c2-_
404 }
405 @end lilypond
406
407 @node Indicacions de digitació
408 @unnumberedsubsubsec Indicacions de digitació
409 @translationof Fingerings
410
411 @cindex digitacions
412
413 @funindex ^
414 @funindex _
415
416 Glossari musical:
417 @rglos{fingering}.
418
419 De manera similar, les @notation{digitacions} es poden afegir a
420 una nota utilitzant un guió (@code{-}) seguit del dígit desitjat:
421
422 @lilypond[verbatim,quote]
423 \relative { c''4-3 e-5 b-2 a-1 }
424 @end lilypond
425
426 Les articulacions i digitacions normalment es col·loquen de forma
427 automàtica, però podeu especificar una direcció mitjançant
428 @code{^} (a sobre) o @code{_} (a sota).  També podeu usar diverses
429 articulacions sobre la mateixa nota.  No obstant, gairebé sempre és
430 millor deixar que el LilyPond determini la direcció de les
431 articulacions.
432
433 @lilypond[verbatim,quote]
434 \relative { c''4_-^1 d^. f^4_2-> e^-_+ }
435 @end lilypond
436
437 @node Matisos dinàmics
438 @unnumberedsubsubsec Matisos dinàmics
439 @translationof Dynamics
440
441 @cindex dinàmica, indicacions de
442 @cindex matisos
443 @cindex decrescendo
444 @cindex crescendo
445
446 @funindex \f
447 @funindex \ff
448 @funindex \mp
449 @funindex \p
450 @funindex \mf
451 @funindex \pp
452 @funindex \<
453 @funindex \>
454 @funindex \!
455
456 Glossari musical:
457 @rglos{dynamics},
458 @rglos{crescendo},
459 @rglos{decrescendo}.
460
461 Les expressions de @notation{matís} o signes dinàmics es fan
462 afegint les marques (amb una barra invertida) a la nota:
463
464 @lilypond[verbatim,quote]
465 \relative { c''4\ff c\mf c\p c\pp }
466 @end lilypond
467
468 Els @notation{crescendi} i @notation{decrescendi} comencen amb les
469 ordres @code{\<} i @code{\>}.  La següent indicació de matís, com
470 per exemple @code{\f}, acabarà el (de)crescendo, o bé es pot usar
471 la instrucció @code{\!}:
472
473 @lilypond[verbatim,quote]
474 \relative { c''4\< c\ff\> c c\! }
475 @end lilypond
476
477
478 @seealso
479 Referència de la notació:
480 @rusernamed{Articulations and ornamentations,Articulacions i ornamentacions},
481 @rusernamed{Fingering instructions,Instruccions de digitació},
482 @rusernamed{Dynamics,Matisos dinàmics}.
483
484 @node Addició de text
485 @subsection Addició de  text
486 @translationof Adding text
487
488 @cindex text, addició
489 @cindex addició de text
490 @cindex marcat
491
492 @funindex \markup
493
494 És possible afegir text a la partitura:
495
496 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
497 c''2^"espr" a'_"legato"
498 @end lilypond
499
500 Es pot aplicar un format addicional mitjançant la instrucció
501 @code{\markup}:
502
503 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
504 c''2^\markup { \bold espr }
505 a'2_\markup {
506   \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
507 }
508 @end lilypond
509
510
511 @seealso
512 Referència de la notació:
513 @rusernamed{Writing text,Escriptura de text}.
514
515
516 @node Barres automàtiques i manuals
517 @subsection Barres automàtiques i manuals
518 @translationof Automatic and manual beams
519
520 @cindex barres de corxera
521 @cindex barrat
522 @cindex automàtiques, barres
523 @cindex manuals, barres
524 @cindex barres automàtiques
525 @cindex barres manuals
526
527 @funindex [ ... ]
528 @funindex [
529 @funindex ]
530 @funindex \autoBeamOff
531 @funindex \autoBeamOn
532
533 Glossari musical:
534 @rglos{beam}.
535
536 Totes les @notation{barres} de les figures es dibuixen
537 automàticament:
538
539 @lilypond[verbatim,quote]
540 \relative { a'8 ais d ees r d c16 b a8 }
541 @end lilypond
542
543 Si no us agraden les barres automàtiques, poden forçar-se
544 manualment. Marqueu la primera nota que comprèn la barra amb
545 @code{[} i la última amb @code{]}.
546
547 @lilypond[verbatim,quote]
548 \relative { a'8[ ais] d[ ees r d] c16 b a8 }
549 @end lilypond
550
551 Si voleu desactivar completament el barrat automàtic o per a una
552 secció extensa de música, utilitzeu l'ordre @code{\autoBeamOff}
553 per desactivar-lo i @code{\autoBeamOn} para activar-lo un altre
554 cop.
555
556 @lilypond[verbatim,quote]
557 \relative {
558   \autoBeamOff
559   a'8 c b4 d8. c16 b4 |
560   \autoBeamOn
561   a8 c b4 d8. c16 b4 |
562 }
563 @end lilypond
564
565
566 @seealso
567 Referència de la notació:
568 @rusernamed{Automatic beams,Barrat automàtic},
569 @rusernamed{Manuel beams,Barrat manual}.
570
571 @node Instruccions rítmiques avançades
572 @subsection Instruccions rítmiques avançades
573 @translationof Advanced rhythmic commands
574
575 @menu
576 * Compàs parcial::
577 * Grups especials::
578 * Notes d'adorn::
579 @end menu
580
581 @node Compàs parcial
582 @unnumberedsubsubsec Compàs parcial
583 @translationof Partial measure
584
585 @cindex anacrusi
586 @cindex compàs parcial
587
588 @funindex \partial
589
590 Glossari musical:
591 @rglos{anacrusis}.
592
593 Una @notation{anacrusi} s'introdueix amb la paraula clau
594 @code{\partial}.  Va seguida d'una duració: @code{\partial 4} és
595 una anacrusi de negra i @code{\partial 8} de corxera.
596
597 @lilypond[verbatim,quote]
598 \relative {
599   \partial 8 f''8 |
600   c2 d |
601 }
602 @end lilypond
603
604 @node Grups especials
605 @unnumberedsubsubsec Grups especials
606 @translationof Tuplets
607
608 @cindex grups especials
609 @cindex tresets
610
611 @funindex \tuplet
612
613 Glossari musical:
614 @rglosnamed{note value,valor de la nota},
615 @rglosnamed{triplet,treset}.
616
617 Els grups especials com ara els tresets es fan amb la paraula clau
618 @code{\tuplet}.  Requereix dos arguments: una fracció i un
619 fragment de música.  La fracció és el nombre de notes del grup
620 partit pel nombre de notes que normalment ocupen la mateixa
621 duració.  Per als tresets hi ha tres notes a l'espai de dues, de
622 manera que els @notation{tresets} es fan amb una fracció de 3/2.
623
624 @lilypond[verbatim,quote]
625 \relative {
626   \tuplet 3/2 { f''8 g a }
627   \tuplet 3/2 { c8 r c }
628   \tuplet 3/2 { f,8 g16[ a g a] }
629   \tuplet 3/2 { d4 a8 }
630 }
631 @end lilypond
632
633 @node Notes d'adorn
634 @unnumberedsubsubsec Notes d'adorn
635 @translationof Grace notes
636
637 @cindex notes d'adorn
638 @cindex acciaccatura
639 @cindex appoggiatura
640
641 @funindex \grace
642 @funindex \acciaccatura
643 @funindex \appoggiatura
644 @funindex acciaccatura
645
646 Glossari musical:
647 @rglos{grace notes},
648 @rglos{acciaccatura},
649 @rglos{appoggiatura}.
650
651 Les @notation{notes d'adorn} es creen amb l'ordre
652 @code{\grace}, tot i que també es poden aconseguir precedint una
653 expressió musical amb la paraula clau @code{\appoggiatura} o
654 @code{\acciaccatura}.
655
656 @lilypond[verbatim,quote]
657 \relative {
658   c''2 \grace { a32 b } c2 |
659   c2 \appoggiatura b16 c2 |
660   c2 \acciaccatura b16 c2 |
661 }
662 @end lilypond
663
664
665 @seealso
666 Referència de la notació:
667 @rusernamed{Grace notes,Notes d'adorn},
668 @rusernamed{Tuplets,Grups especials},
669 @rusernamed{Upbeats,Anacrusis}.
670
671 @node Diverses notes a la vegada
672 @section Diverses notes a la vegada
673 @translationof Multiple notes at once
674
675 Aquesta secció és una introducció a les notes simultànies:
676 diversos instruments, diversos pentagrames per a un sol instrument
677 (per exemple piano) i acords.
678
679 La paraula @qq{polifonia} en música fa referència al fet de tenir
680 més d'una veu en un moment determinat dins d'una peça musical. La
681 paraula @qq{polifonia} al LilyPond es refereix al fet de tenir més
682 d'una veu al mateix pentagrama.
683
684 @menu
685 * Explicació de les expressions musicals::
686 * Diversos pentagrames::
687 * Grups de pentagrames::
688 * Combinar notes per formar acords::
689 * Polifonia a un sol pentagrama::
690 @end menu
691
692
693 @node Explicació de les expressions musicals
694 @subsection Explicació de les expressions musicals
695 @translationof Music expressions explained
696
697 @cindex musical, expressió
698 @cindex expressió musical
699 @cindex composta, expressió musical
700 @cindex musical, expressió, composta
701
702 @menu
703 * Analogia expressions matemàtiques::
704 * Expressions musicals simultànies diversos pentagrames::
705 * Expressions musicals simultànies un sol pentagrama::
706 @end menu
707
708 Als fitxers d'entrada del LilyPond,  la música es representa
709 mitjançant @emph{expressions musicals}.  Una sola nota és una
710 expressió musical:
711
712 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
713 a'4
714 @end lilypond
715
716 En tancar un grup de notes dins de claudàtors creem una
717 @emph{expressió musical composta}. Aquí hem creat una expressió
718 musical composta amb dues notes:
719
720 @lilypond[verbatim,quote]
721 \relative { a'4 g4 }
722 @end lilypond
723
724 Si col·loquem un grup d'expressions musicals (per exemple: notes)
725 dins de claudàtors, això significa que es troben en seqüència (és
726 a dir, cada una segueix a l'anterior).  El resultat és una altra
727 expressió musical:
728
729 @lilypond[verbatim,quote]
730 \relative { { a'4 g } f4 g }
731 @end lilypond
732
733 @node Analogia expressions matemàtiques
734 @unnumberedsubsubsec Analogia: expressions matemàtiques
735 @translationof Analogy mathematical expressions
736
737 Aquest mecanisme és semblant a les fórmules matemàtiques: una
738 fórmula gran es construeix combinant fórmules petites.  Aquestes
739 fórmules es diuen expressions, i la seva definició és recursiva de
740 tal manera que es poden construir expressions d'una mida i
741 complexitat arbitràries. Per exemple:
742
743 @example
744 1
745
746 1 + 2
747
748 (1 + 2) * 3
749
750 ((1 + 2) * 3) / (4 * 5)
751 @end example
752
753 Això és una seqüència d'expressions on cada expressió es troba
754 continguda dins de la següent, més gran.  Les expressions més
755 simples són números, i les majors es fan combinant expressions
756 mitjançant operadors (coma ara @code{+}, @code{*} i @code{/}) i
757 parèntesis. De la mateixa manera es pot niuar a una profunditat
758 arbitrària, el que es fa necessari per a músiques complexes com ara
759 les partitures polifòniques.
760
761 @node Expressions musicals simultànies diversos pentagrames
762 @unnumberedsubsubsec Expressions musicals simultànies: diversos pentagrames
763 @translationof Simultaneous music expressions multiple staves
764
765 @cindex diversos pentagrames
766 @cindex pentagrames, diversos
767 @cindex polifonia
768 @cindex combinar expressions en paral·lel
769 @cindex paral·leles, expressions
770 @cindex expressions paral·leles
771 @cindex relatiu, mode, música simultània i
772 @cindex relatiu, mode, expressions paral·leles i
773 @cindex simultània, música, mode relatiu i
774 @cindex paral·leles, expressions, mode relatiu i
775
776 @funindex <<
777 @funindex >>
778 @funindex << ... >>
779
780 Glossari musical:
781 @rglos{polyphony}.
782
783 Aquesta tècnica és molt útil per a la música
784 @notation{polifònica}.  Per introduir música amb més veus o amb
785 més pentagrames, el que fem és combinar diverses expressions en
786 paral·lel.  Per indicar que dues veus s'han d'interpretar al
787 mateix temps, senzillament introduïu una combinació simultània
788 d'expressions musicals.  Una expressió musical @q{simultània} es
789 forma tancant les expressions dins de @code{<<} y @code{>>}.  A
790 l'exemple que segueix, tres seqüències (cadascuna de les quals
791 conté dues notes diferents) es combinen de forma simultània:
792
793 @lilypond[verbatim,quote]
794 <<
795   \relative { a'2 g }
796   \relative { f'2 e }
797   \relative { d'2 b }
798 >>
799 @end lilypond
800
801 Tingueu en compte que hem sagnat cada nivell jeràrquic de
802 l'entrada amb un marge diferent.  Al LilyPond no li importa quant
803 (o que poc) espai hi hagi al començament d'una línia però
804 l'establiment de marges diferents dins del codi del LilyPond,
805 d'aquesta forma, el fa molt més fàcil de llegir per a nosaltres
806 els éssers humans.
807
808 @warning{Cada nota s'entén relativa a la nota anterior de
809 l'entrada, solament la primera és relativa a la @code{c''} dins de
810 la instrucció inicial @code{@bs{}\relative}.}
811
812 @node Expressions musicals simultànies un sol pentagrama
813 @unnumberedsubsubsec Expressions musicals simultànies: un sol pentagrama
814 @translationof Simultaneous music expressions single staff
815
816 Per determinar el nombre de pentagrames a una peça, el LilyPond
817 examina el començament de la primera expressió.  Si hi ha una sola
818 nota, hi ha un sol pentagrama; si hi ha una expressió simultània,
819 hi ha més d'un pentagrama.  El següent exemple presenta una
820 expressió complexa, però com comença amb una sola nota, es
821 disposa sobre un sols pentagrama.
822
823 @lilypond[verbatim,quote]
824 \relative {
825   c''2 <<c e>> |
826   << { e2 f } { c2 <<b d>> } >> |
827 }
828 @end lilypond
829
830 @node Diversos pentagrames
831 @subsection Diversos pentagrames
832 @translationof Multiple staves
833
834 @cindex diversos pentagrames
835 @cindex pentagrames, diversos
836 @cindex context
837 @cindex context de notació
838 @cindex notació, context de
839
840 @funindex \new Staff
841 @funindex Staff
842 @funindex \new
843 @funindex Score
844 @funindex Voice
845 @funindex Lyrics
846 @funindex ChordNames
847
848 Com ja hem vist a @ref{Explicació de les expressions musicals},
849 els fitxers d'entrada per al LilyPond es construeixen a base
850 d'expressions musicals.  Si la partitura comença amb expressions
851 musicals simultànies, el LilyPond crea diversos pentagrames.  És
852 més fàcil, no obstant, veure el que passa si creem cada u dels
853 pentagrames de forma explícita.
854
855 Per imprimir més d'un pentagrama, cada fragment de música que
856 constitueix un pentagrama es marca escrivint @code{\new Staff}
857 abans d'ell. Aquests elements @code{Staff} es combinen després en
858 paral·lel amb @code{<<} y @code{>>}:
859
860 @lilypond[verbatim,quote]
861 <<
862   \new Staff { \clef "treble" c''4 }
863   \new Staff { \clef "bass" c4 }
864 >>
865 @end lilypond
866
867 L'ordre @code{\new} inaugura un @q{context de notació}.  Un
868 context de notació és un entorn dins del què s'interpreten els
869 esdeveniments musicals (com les notes o les ordres @code{\clef}).
870 Per peces senzilles, els contextos d'aquest tipus es creen
871 automàticament.  Per a peces més complicades, és millor marcar els
872 contextos de forma explícita.
873
874 Hi ha diverses classes de contextos. @code{Score}, @code{Staff} i
875 @code{Voice} gestionen la notació melòdica, mentre que
876 @code{Lyrics} s'ocupa dels textos cantats i @code{ChordNames}
877 imprimeix els noms dels acords.
878
879 En termes de sintaxi, l'anteposició de @code{\new} a una expressió
880 musical crea una expressió musical major.  És semblant al signe
881 menys de les matemàtiques.  La fórmula @math{(4+5)} és una
882 expressió, per tant @math{-(4+5)} és una expressió més àmplia.
883
884 Les indicacions de compàs escrites a un pentagrama afecten la
885 resta d'ells, de forma predeterminada.  En canvi, l'armadura de la
886 tonalitat d'un pentagrama @emph{no} afecta als altres
887 pentagrames. Aquest comportament predeterminat diferent és a causa
888 de què les partitures amb instruments transpositors són més
889 comunes que les partitures polirítmiques.
890
891 @lilypond[verbatim,quote]
892 <<
893   \new Staff { \clef "treble" \key d \major \time 3/4 c''4 }
894   \new Staff { \clef "bass" c4 }
895 >>
896 @end lilypond
897
898
899 @node Grups de pentagrames
900 @subsection Grups de pentagrames
901 @translationof Staff groups
902
903 @cindex sistema de piano
904 @cindex piano, sistema de
905 @cindex sistema de cor
906 @cindex cor, sistema de
907 @cindex grup de pentagrames
908 @cindex pentagrames, grup de
909
910 @funindex PianoStaff
911 @funindex GrandStaff
912 @funindex ChoirStaff
913
914 Glossari musical:
915 @rglos{brace},
916 @rglos{staff},
917 @rglos{system}.
918
919 La música per a piano es composa tipogràficament en forma de dos
920 pentagrames units mitjançant un @notation{claudàtor}. L'aspecte
921 imprès d'aquest sistema de pentagrames se sembla a l'exemple
922 polifònic que apareix a @ref{Diversos pentagrames}, però en aquest
923 cas l'expressió completa es col·loca dins d'un @code{PianoStaff}:
924
925 @example
926 \new PianoStaff <<
927   \new Staff @dots{}
928   \new Staff @dots{}
929 >>
930 @end example
931
932 Heus aquí un petit exemple:
933
934 @lilypond[verbatim,quote]
935 \new PianoStaff <<
936   \new Staff \relative { \time 2/4 c''4 e | g g, | }
937   \new Staff \relative { \clef "bass" c4 c' | e c | }
938 >>
939 @end lilypond
940
941 Altres grups de pentagrames es declaren mitjançant @code{\new
942 GrandStaff}, que és apropiat per a partitures orquestrals, i
943 @code{\new ChoirStaff}, que és apropiat per a partitures
944 vocals. Cadascú d'aquests grups de pautes forma un tipus de
945 context diferent, que produeix el claudàtor a l'esquerra i que
946 també controla l'abast de les línies divisòries.
947
948 @seealso
949 Referència de la notació:
950 @rusernamed{Keyboard and other multi-staff instruments,Teclat i altres instruments de pentagrama múltiple},
951 @rusernamed{Displaying staves,Visualització dels pentagrames}.
952
953 @node Combinar notes per formar acords
954 @subsection Combinar notes per formar acords
955 @translationof Combining notes into chords
956
957 Glossari musical:
958 @rglos{chord}.
959
960 @cindex acords
961 @cindex duracions de notes en acords
962
963 @funindex <
964 @funindex >
965 @funindex < ... >
966
967 Hem vist amb anterioritat com es poden combinar les notes formant
968 @notation{acordes} que indiquen que són simultànies, tancant-les
969 entre dobles angles.  La forma normal d'indicar un acord, però, és
970 tancar les notes entre angles @emph{senzills}.  Observeu que totes
971 les notes d'un acord han de tenir la mateixa duració, i que la
972 duració s'escriu després de l'angle de tancament.
973
974 @lilypond[verbatim,quote]
975 \relative { r4 <c'' e g> <c f a>2 }
976 @end lilypond
977
978 Hem de pensar que els acords són quelcom gairebé equivalent a les
979 notes senzilles: gairebé tot el es pot adjuntar a una nota es pot
980 adjuntar també a un acord, i tot ha d'anar @emph{per fora} dels
981 angles.  Per exemple, podeu combinar marques com ara barres i
982 lligadures, amb acords. Tan sols heu de recordar que s'escriuen
983 per fora dels angles.
984
985 @lilypond[verbatim,quote]
986 \relative {
987   r4 <c'' e g>~ <c f a>2 |
988   <c e g>8[ <c f a> <c e g> <c f a>]
989     <c e g>8\>[ <c f a> <c f a> <c e g>]\! |
990   r4 <c e g>8.\p <c f a>16( <c e g>4-. <c f a>) |
991 }
992 @end lilypond
993
994 @seealso
995 Referència de la notació:
996 @rusernamed{Chorded notes,Notes en acord}.
997
998
999 @node Polifonia a un sol pentagrama
1000 @subsection Polifonia a un sol pentagrama
1001 @translationof Single staff polyphony
1002
1003 @cindex polifonia
1004 @cindex diverses veus
1005 @cindex veus, més, en un sol pentagrama
1006 @cindex únic, polifonia en pentagrama
1007 @cindex separador, silenci
1008 @cindex silenci separador
1009
1010 @funindex << ... \\ ... >>
1011 @funindex <<
1012 @funindex \\
1013 @funindex >>
1014
1015 La música polifònica al LilyPond, tot i que no és difícil, utilitza
1016 conceptes que encara no hem tractat, per la qual cosa no les
1017 presentarem en aquest moment.  En comptes d'això, les seccions
1018 següents presenten aquests conceptes i els expliquen en
1019 profunditat.
1020
1021 @seealso
1022 Manual d'aprenentatge:
1023 @ref{Les veus contenen música}.
1024
1025 Referència de la notació:
1026 @rusernamed{Simultaneous notes,Notes simultànies}.
1027
1028
1029 @node Cançons
1030 @section Cançons
1031 @translationof Songs
1032
1033 En aquesta secció presentem com elaborar música vocal i fulls
1034 senzilles de cançó.
1035
1036 @menu
1037 * Elaborar cançons senzilles::
1038 * Alineació de la lletra a una melodia::
1039 * Lletra en diversos pentagrames::
1040 @end menu
1041
1042
1043 @node Elaborar cançons senzilles
1044 @subsection Elaborar cançons senzilles
1045 @translationof Setting simple songs
1046
1047 @cindex lletra
1048 @cindex cançons
1049
1050 @funindex \addlyrics
1051
1052 Glossari musical:
1053 @rglos{lyrics}.
1054
1055 Presentem a continuació l'inici de la melodia d'una cançó
1056 infantil, @qq{Girls and boys come out to play}:
1057
1058 @lilypond[verbatim,quote]
1059 \relative {
1060   \key g \major
1061   \time 6/8
1062   d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4
1063 }
1064 @end lilypond
1065
1066 Es pot assignar la @notation{lletra} a aquestes notes combinant
1067 ambdues amb la paraula clau @code{\addlyrics}.  La lletra s'escriu
1068 separant cada síl·laba mitjançant un espai.
1069
1070 @lilypond[verbatim,quote]
1071 <<
1072   \relative {
1073     \key g \major
1074     \time 6/8
1075     d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4
1076   }
1077   \addlyrics {
1078     Girls and boys come | out to play,
1079   }
1080 >>
1081 @end lilypond
1082
1083 Observeu els angles dobles @w{@code{<<@dots{}>>}} al voltant del
1084 fragment sencer per expressar que la música i la lletra han de
1085 succeir al mateix temps.
1086
1087 @node Alineació de la lletra a una melodia
1088 @subsection Alineació de la lletra a una melodia
1089 @translationof Aligning lyrics to a melody
1090
1091 @cindex melisma
1092 @cindex línia de extensió
1093 @cindex guió
1094 @cindex guió baix
1095 @cindex lletra, alineació de
1096 @cindex alineació de la lletra
1097 @cindex lletra, paraules polisíl·labes
1098 @cindex paraules polisíl·labes en la lletra
1099
1100 Glossari musical:
1101 @rglos{melisma},
1102 @rglos{extender line}.
1103
1104 La següent línia de la cançó infantil és @notation{The moon doth
1105 shine as bright as day}.  A continuació l'ampliarem:
1106
1107 @lilypond[verbatim,quote]
1108 <<
1109   \relative {
1110     \key g \major
1111     \time 6/8
1112     d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1113     a4 b8 c b a | d4 b8 g4. |
1114   }
1115   \addlyrics {
1116     Girls and boys come | out to play,
1117     The | moon doth shine as | bright as day; |
1118   }
1119 >>
1120 @end lilypond
1121
1122 Si compilem el codi de l'exemple anterior, veurem alguns missatges
1123 d'advertiment sobre la consola:
1124
1125 @example
1126 song.ly:12:29: warning: la comprovació de compàs ha fallat a: 5/8
1127     The | moon doth shine as
1128                              | bright as day; |
1129 song.ly:12:46: warning: la comprovació de compàs ha fallat a: 3/8
1130     The | moon doth shine as | bright as day;
1131                                               |
1132 @end example
1133
1134 Aquest és un bon exemple de la utilitat de les comprovacions de
1135 compàs.  Ara bé, si mirem la música, podem observar que la lletra
1136 addicional no s'alinea correctament amb les notes.  La paraula
1137 @q{shine} s'ha de cantar sobre dues notes, no una.  Això es coneix
1138 com @notation{melisma}, una síl·laba única que es canta sobre més
1139 d'una nota.  Existeixen diverses formes de fer que una síl·laba
1140 recaigui sobre diverses notes, sent la més senzilla escriure una
1141 lligadura d'expressió sobre elles (vegeu @ref{Lligadures d'unió i d'expressió}):
1142
1143 @lilypond[verbatim,quote]
1144 <<
1145   \relative {
1146     \key g \major
1147     \time 6/8
1148     d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1149     a4 b8 c( b) a | d4 b8 g4. |
1150   }
1151   \addlyrics {
1152     Girls and boys come | out to play,
1153     The | moon doth shine as | bright as day; |
1154   }
1155 >>
1156 @end lilypond
1157
1158 Ara la lletra s'alinea correctament amb les notes, però el barrat
1159 automàtic de les notes que corresponen a @notation{shine as} no
1160 sembla correcte.  Podem remeiar-lo inserint instruccions de
1161 barrat manual per sobreescriure el barrat automàtic; per veure més
1162 detalls consulteu @ref{Barres automàtiques i manuals}.
1163
1164 @lilypond[verbatim,quote]
1165 <<
1166   \relative {
1167     \key g \major
1168     \time 6/8
1169     d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1170     a4 b8 c([ b]) a | d4 b8 g4. |
1171   }
1172   \addlyrics {
1173     Girls and boys come | out to play,
1174     The | moon doth shine as | bright as day; |
1175   }
1176 >>
1177 @end lilypond
1178
1179 Com alternativa a la utilització de lligadures d'expressió, els
1180 melismes es poden indicar solament a la lletra utilitzant un guió
1181 baix, @code{_}, per a cada nota que volem incloure dins del
1182 melisma:
1183
1184 @lilypond[verbatim,quote]
1185 <<
1186   \relative {
1187     \key g \major
1188     \time 6/8
1189     d''4 b8 c4 a8 | d4 b8 g4 g8 |
1190     a4 b8 c[ b] a | d4 b8 g4. |
1191   }
1192   \addlyrics {
1193     Girls and boys come | out to play,
1194     The | moon doth shine _ as | bright as day; |
1195   }
1196 >>
1197 @end lilypond
1198
1199 Si una síl·laba s'estén sobre diverses notes o una sola nota molt
1200 llarga, normalment es traça una @notation{línia extensora} des de
1201 la síl·laba que s'estén i per sota de totes les notes que
1202 corresponen a aquesta síl·laba.  S'escriu com dos guions baixos
1203 @code{__}.  Heus aquí un exemple extret dels primers tres
1204 compassos del @notation{Lament de Dido}, de @notation{Dido i
1205 Enees} de Purcell:
1206
1207 @lilypond[verbatim,quote]
1208 <<
1209   \relative {
1210     \key g \minor
1211     \time 3/2
1212     g'2 a bes | bes2( a) b2 |
1213     c4.( bes8 a4. g8 fis4.) g8 | fis1
1214   }
1215   \addlyrics {
1216     When I am | laid,
1217     am | laid __ in | earth,
1218   }
1219 >>
1220 @end lilypond
1221
1222 Fins al moment, cap dels exemples implicaven paraules que
1223 tinguessin més d'una síl·laba.  Aquestes paraules es reparteixen
1224 en general a raó d'una nota per cada síl·laba, amb guions curts
1225 entre les síl·labes.  Aquests guions separadors es teclegen com
1226 dos guions, amb el resultat d'un guió curt centrat entre les
1227 síl·labes. Presentem a continuació un exemple que demostra això i
1228 tot el que hem après fins aquest moment sobre l'alineació de la
1229 lletra a les notes.
1230
1231 @c no ragged-right here because otherwise the hyphens get lost,
1232 @c but the example is long enough to avoid looking strange.
1233 @lilypond[verbatim,quote,noragged-right]
1234 <<
1235   \relative {
1236     \key g \major
1237     \time 3/4
1238     \partial 4
1239     d'4 | g4 g a8( b) | g4 g b8( c) |
1240     d4 d e | c2
1241   }
1242   \addlyrics {
1243     A -- | way in a __ | man -- ger,
1244     no __ | crib for a | bed, __
1245   }
1246 >>
1247 @end lilypond
1248
1249 Alguns textos (especialment els que estan en italià o català)
1250 requereixen el contrari: col·locar més d'una síl·laba a una única
1251 nota. Això s'aconsegueix enllaçant les síl·labes entre sí
1252 mitjançant un guió baix simple @code{_} (sense cap espai), o bé
1253 envoltant-les entre claudàtors.  Aquí apareix un exemple procedent
1254 del @notation{Barber de Sevilla} de Rossini, on la síl·laba
1255 @notation{al} es canta sobre la mateixa nota que la síl·laba
1256 @notation{go} de la paraula @q{Largo} a l'ària de Fígaro
1257 @notation{Largo al factotum}:
1258
1259 @c no ragged-right here because otherwise the hyphens get lost,
1260 @c but the example is long enough to avoid looking strange.
1261 @lilypond[verbatim,quote,noragged-right]
1262 <<
1263   \relative {
1264     \clef "bass"
1265     \key c \major
1266     \time 6/8
1267     c'4.~ 8 d b | c8([ d]) b c d b | c8
1268   }
1269   \addlyrics {
1270     Lar -- go_al fac -- | to -- tum del -- la cit -- | tà
1271   }
1272 >>
1273 @end lilypond
1274
1275
1276 @seealso
1277 Referència de la notació:
1278 @rusernamed{Vocal music,Música vocal}.
1279
1280
1281 @node Lletra en diversos pentagrames
1282 @subsection Lletra en diversos pentagrames
1283 @translationof Lyrics to multiple staves
1284
1285 @cindex lletra i diversos pentagrames
1286 @cindex diversos pentagrames i lletra
1287
1288 La solució senzilla que utilitza @code{\addlyrics} es pot usar per
1289 posar lletra a més d'un pentagrama.  Aquí apareix un exemple tret
1290 del @notation{Judas Macabeu} de Haendel:
1291
1292 @lilypond[verbatim,quote]
1293 <<
1294   \relative {
1295     \key f \major
1296     \time 6/8
1297     \partial 8
1298     c''8 | c8([ bes]) a a([ g]) f | f'4. b, | c4.~ 4
1299   }
1300   \addlyrics {
1301     Let | flee -- cy flocks the | hills a -- | dorn, __
1302   }
1303   \relative {
1304     \key f \major
1305     \time 6/8
1306     \partial 8
1307     r8 | r4. r4 c'8 | a'8([ g]) f f([ e]) d | e8([ d]) c bes'4
1308   }
1309   \addlyrics {
1310     Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
1311   }
1312 >>
1313 @end lilypond
1314
1315 Qualsevol partitura d'una complexitat més gran que la d'aquest
1316 senzill exemple es fa millor separant la lletra de l'estructura de
1317 pentagrames mitjançant variables (expressions amb nom).  Les
1318 variables es tracten a @ref{Organitzar les peces mitjançant
1319 variables}.
1320
1321 @seealso
1322 Referència de la notació:
1323 @rusernamed{Vocal music,Música vocal}.
1324
1325
1326 @node Retocs finals
1327 @section Retocs finals
1328 @translationof Final touches
1329
1330 Aquest és l'últim apartat del tutorial; mostra la forma de donar
1331 els retocs finals a peces senzilles, i ofereix una introducció a
1332 la resta del manual.
1333
1334 @menu
1335 * Organitzar les peces mitjançant variables::
1336 * Afegir títols::
1337 * Noms de nota absoluts::
1338 * Més enllà del tutorial::
1339 @end menu
1340
1341
1342 @node Organitzar les peces mitjançant variables
1343 @subsection Organitzar les peces mitjançant variables
1344 @translationof Organizing pieces with variables
1345
1346 @cindex variables
1347 @cindex variables, definir
1348 @cindex identificadors
1349 @cindex macros
1350 @cindex assignació de variables
1351 @cindex ús de les variables
1352 @cindex variables, ús de
1353 @cindex variables, caràcters permesos en
1354 @cindex caràcters permesos en variables
1355
1356 Quan els elements que hem discutit anteriorment es combinen per
1357 produir fitxers més grans, les expressions musicals es fan
1358 enormes.  A la música polifònica amb molts pentagrames, els
1359 fitxers d'entrada poden tornar-se molt propensos a la confusió,
1360 Podem reduir aquesta confusió utilitzant les @emph{variables}.
1361
1362 Amb les variables (també conegudes com identificadors o macros),
1363 podem trossejar les expressions musicals complexes.  Una variable
1364 s'assigna de la manera següent:
1365
1366 @example
1367 musicaAmbNom = @{ @dots{} @}
1368 @end example
1369
1370 El contingut de l'expressió musical @code{musicaAmbNom} es pot
1371 usar posteriorment col·locant una barra invertida davant del nom
1372 (@code{\musicaAmbNom}, igual que una ordre normal del LilyPond).
1373
1374 @lilypond[verbatim,quote]
1375 violin = \new Staff {
1376   \relative {
1377     a'4 b c b
1378   }
1379 }
1380
1381 cello = \new Staff {
1382   \relative {
1383     \clef "bass"
1384     e2 d
1385   }
1386 }
1387
1388 {
1389   <<
1390     \violin
1391     \cello
1392   >>
1393 }
1394 @end lilypond
1395
1396 @noindent
1397 El nom d'una variable ha de consistir enterament de caràcters
1398 alfabètics, és a dir sense números, guions, ni guions baixos.
1399
1400 Les variables s'han de definir @emph{abans} de l'expressió musical
1401 principal, però es poden usar tantes vegades com es vulgui, en
1402 qualsevol lloc, un cop que han estat definides.  Fins i tot es
1403 poden usar dins de la definició d'una altra variable,
1404 proporcionant una via per escurçar el codi si una secció musical
1405 es repeteix moltes vegades.
1406
1407 @c KEEP LY
1408 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
1409 tresilloA = \tuplet 3/2 { c,8 e g }
1410 compasA = { \tresilloA \tresilloA \tresilloA \tresilloA }
1411
1412 \relative c'' {
1413  \compasA \compasA
1414 }
1415 @end lilypond
1416
1417 Les variables es poden usar per a molts altres tipus d'objectes
1418 dins del codi d'entrada.  Per exemple,
1419
1420 @example
1421 ancho = 4.5\cm
1422 nombre = "Wendy"
1423 papelAcinco = \paper @{ paperheight = 21.0 \cm @}
1424 @end example
1425
1426 Depenent del seu contingut, la variable es pot usar en diferents
1427 llocs.  El següent exemple utilitza les variables anteriors:
1428
1429 @example
1430 \paper @{
1431   \papelAcinc
1432   line-width = \ample
1433 @}
1434
1435 @{
1436   c4^\nom
1437 @}
1438 @end example
1439
1440
1441 @node Afegir títols
1442 @subsection Afegir títols
1443 @translationof Adding titles
1444
1445 @cindex títol
1446 @cindex encapçalaments
1447 @cindex bloc d'encapçalaments
1448
1449 @funindex \header
1450
1451 La informació sobre el títol, autor, número d'Opus i altres
1452 elements similars s'escriuen al bloc @code{\header}.  Aquest bloc
1453 es troba fora de l'expressió musical principal: el bloc
1454 @code{\header} normalment s'ubica per sota del número de versió.
1455
1456 @example
1457 \version @w{"@version{}"}
1458
1459 \header @{
1460   title = "Sinfonia"
1461   composer = "Jo"
1462   opus = "Op. 9"
1463 @}
1464
1465 @{
1466   @dots{} música @dots{}
1467 @}
1468 @end example
1469
1470 Quan es processa el fitxer, el títol i l'autor s'imprimeixen a
1471 sobre de la música.  Podeu obtenir més informació sobre els títols
1472 a @rusernamed{Creating titles headers and footers,Creació de capçaleres de títol i peus de pàgina}.
1473
1474 @node Noms de nota absoluts
1475 @subsection Noms de nota absoluts
1476 @translationof Absolute note names
1477
1478 @cindex notes, noms de
1479 @cindex notes, noms absoluts de
1480 @cindex absolut, mode
1481 @cindex absoluts, valors d'altura
1482 @cindex altures, valors absoluts d'
1483 @cindex absoluts, noms de nota
1484
1485 Fins al moment sempre hem utilitzat @code{\relative} per definir
1486 les altures.  Aquesta és normalment la forma més ràpida d'escriure
1487 la major part de la música.  Sense @code{\relative}, les altures
1488 s'interpreten en mode absolut.
1489
1490 En aquest mode, el LilyPond tractarà totes les altures com valors
1491 absoluts.  Una @code{c'} significarà sempre un Do central,
1492 una @code{b} significarà sempre la nota immediatament per sota del
1493 Do central i una @code{g,} significarà sempre la nota que es
1494 col·loca a la primera línia del pentagrama en clau de Fa.
1495
1496 @lilypond[verbatim,quote]
1497 {
1498   \clef "bass"
1499   c'4 b g, g, |
1500   g,4 f, f c' |
1501 }
1502 @end lilypond
1503
1504 Heus aquí una escala que abasta quatre octaves:
1505
1506 @lilypond[verbatim,quote]
1507 {
1508   \clef "bass"
1509   c,4 d, e, f, |
1510   g,4 a, b, c |
1511   d4 e f g |
1512   a4 b c' d' |
1513   \clef "treble"
1514   e'4 f' g' a' |
1515   b'4 c'' d'' e'' |
1516   f''4 g'' a'' b'' |
1517   c'''1 |
1518 }
1519 @end lilypond
1520
1521 Com podeu veure, escriure una melodia en clau de Sol implica
1522 escriure una gran quantitat d'apòstrofs @q{'} .  Considerem aquest
1523 fragment de Mozart:
1524
1525 @lilypond[verbatim,quote]
1526 {
1527   \key a \major
1528   \time 6/8
1529   cis''8. d''16 cis''8 e''4 e''8 |
1530   b'8. cis''16 b'8 d''4 d''8 |
1531 }
1532 @end lilypond
1533
1534 Tots aquests apòstrofs fan gairebé illegible el codi d'entrada i
1535 serà origen de nombrosos errors.  Amb @code{\relative}, l'exemple
1536 anterior és molt més fàcil de llegir:
1537
1538 @lilypond[verbatim,quote]
1539 \relative {
1540   \key a \major
1541   \time 6/8
1542   cis''8. d16 cis8 e4 e8 |
1543   b8. cis16 b8 d4 d8 |
1544 }
1545 @end lilypond
1546
1547 Si feu un error amb una marca d'octava (@code{'} o @code{,})
1548 mentre treballeu al mode @code{\relative}, serà molt obvi (moltes
1549 notes estaran a l'octava equivocada).  Mentre treballeu en mode
1550 absolut, una sola fallada no serà tan visible, i tampoc no serà
1551 tan fàcil de localitzar.
1552
1553 El mode absolut és útil però per escriure música que contingui
1554 intervals grans, i serà extremadament útil per fer fitxers del
1555 LilyPond generats per ordinador.  Quan es copien i peguen
1556 fragments melòdics, el mode absolut preserva l'octava del material
1557 original.
1558
1559 A vegades la música es disposa en formes més complexes.  Si esteu
1560 usant @code{\relative} dins de @code{\relative}, les seccions
1561 relatives externa i interna són independents:
1562
1563 @lilypond[verbatim,quote]
1564 \relative { c'4 \relative { f'' g } c }
1565 @end lilypond
1566
1567 @funindex \absolute
1568 Si esteu usant música absoluta dins d'un bloc de música relativa,
1569 tindreu que marcar la música absoluta explícitament amb la
1570 instrucció @code{\absolute} per evitar que s'incorpori a la música
1571 relativa:
1572
1573 @lilypond[verbatim,quote]
1574 \relative { c'4 \absolute { f'' g'' } c }
1575 @end lilypond
1576
1577 @node Més enllà del tutorial
1578 @subsection Més enllà del tutorial
1579 @translationof After the tutorial
1580
1581 Després d'acabar el tutorial, potser hauríeu de provar a escriure
1582 una o dues peces.  Comenceu amb una de les plantilles que
1583 apareixen a @ref{Plantilles} i afegiu algunes
1584 notes.  Si necessiteu un tipus de notació que no ha estat tractat
1585 en aquest tutorial, doneu una ullada a la Referència de Notació,
1586 començant per @ruser{Notació musical}.  Si voleu escriure música
1587 per a un conjunt instrumental que no estigui cobert per cap
1588 plantilla, consulteu @ref{Extensió de les plantilles}.
1589
1590 Un cop que heu escrit algunes peces curtes, llegiu la resta del
1591 Manual d'aprenentatge (capítols 3 al 5).  Per suposat no passa res
1592 per llegir-lo ara mateix!  La resta del Manual d'Aprenentatge,
1593 però, dóna per suposat que teniu familiaritat amb l'entrada del
1594 LilyPond. Podeu saltar-vos aquests capítols ara i tornar a ells
1595 quan hagueu adquirit més experiència.
1596
1597 En aquest tutorial i a la resta del Manual d'Aprenentatge, hi ha
1598 un apartat @strong{Vegeu també} al final de cada una de les
1599 seccions, que conté referències creuades a altres seccions: no
1600 seguiu aquestes referències durant la primera lectura: quan hagueu
1601 llegit el Manual d'Aprenentatge complet, potser desitgeu rellegir
1602 certes seccions i seguir les referències creuades per obtenir més
1603 informació.
1604
1605 Si no ho heu fet ja, us @emph{preguem} que llegiu @ref{Panoràmica
1606 dels manuals}.  Hi ha una gran quantitat d'informació sobre el
1607 LilyPond, de manera que els nouvinguts amb freqüència no saben
1608 exactament on han de buscar l'ajuda.  Si dediqueu cinc minuts a
1609 llegir curosament aquesta secció us estalviareu hores de
1610 frustració buscant al lloc equivocat!