@cindex override (sobreescriptura), sintaxi de
@funindex \override
- @funindex override
-Ja hem vist les ordres @code{\set} i @code{\with}, que
-s'usen per canviar les propietats dels @strong{contextos} i per
-treure o posar @strong{gravadors}, a
-@ref{Modificar les propietats dels contextos} i
-@ref{Afegir i eliminar gravadors}. Ara hem d'examinar algunes
-altres ordres importants.
-
-L'ordre que canvia les propietats dels @strong{objectes de
-presentació} és @code{\override}. Atès que aquesta ordre ha
-de modificar propietats internes que es troben a un lloc profund
-dins del LilyPond, la seva sintaxi no és tan simple com la de la
-resta de les ordres que hem usat fins ara. Heu de saber
-exactament quina propietat, de quin objecte i en quin context s'ha
-de modificar, i quin ha de ser el seu nou valor. Vegem com es fa.
+Ja hem vist les ordres @code{\set} i @code{\with}, que s'usen per
+canviar les propietats dels @strong{contextos} i per treure i
+posar @strong{gravadors}, a @ref{Modificar les propietats dels
+contextos} i @ref{Afegir i eliminar gravadors}. Ara hem
+d'examinar algunes altres ordres importants.
+
+L'ordre que canvia les propietats dels @strong{objectes
+de presentació} és @code{\override}. Atès que aquesta ordre ha de
+modificar propietats internes que es troben a un lloc profund dins
+del LilyPond, la seva sintaxi no és tan simple com la de la resta
+de les ordres que hem fet servir fins ara. Heu de saber
+exactament quina propietat de quin objecte i a quin context s'ha
+de modificar, i quin ha de ser el seu nou valor. Anem a veure com
+es fa.
La sintaxi genèrica d'aquesta ordre és:
@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}revert}
@translationof The revert command
-@cindex revert, ordre
+@cindex revert, instrucción
@funindex \revert
- @funindex revert
Un cop sobreescrita, la propietat reté el seu nou valor fins que
-es sobreescriu de nou o es troba una ordre
-@code{\revert}. L'ordre @code{\revert} té la sintaxi
-següent i fa que el valor de la propietat es retorni al seu valor
-predeterminat original; observeu que no serà el seu valor previ si
-s'han utilitzat diverses ordres @code{\override}.
+se sobreescriu de o es troba una ordre @code{\revert}. L'ordre té
+la sintaxi següent i causa que el valor de la propietat torni al
+seu valor predeterminat original; observeu que no és al seu valor
+previ si s'han fet servir diverses ordres @code{\override}.
@example
\revert @var{Context}.@var{ObjecteDePresentació}.@var{propietat-de-presentació}
@translationof The once prefix
@funindex \once
- @funindex once
-Tant l'ordre @code{\override} com @code{\set} es poden
-precedir per @code{\once}. Això fa que la següent ordre
-@code{\override} o @code{\set} sigui efectiva sols durant el temps
-musical en curs i abans que la propietat torni a tenir un altre
-cop el seu valor anterior (que pot ser diferent del seu valor
-predeterminat si encara s'està aplicant una altra ordre
-@code{\override} de sobreescriptura). Utilitzant el mateix
-exemple, podem canviar el color d'una sola nota de la manera
-següent:
+@code{\override}, @code{\revert}, @code{\set} i @code{\unset} es
+poden fer precedir per @code{\once}. Això fa que l'ordre sigui
+efectiva sols durant el temps musical en curs i abans que la
+propietat torni a tenir un altre cop el seu valor anterior (que
+pot ser diferent al seu valor predeterminat i encara s'està
+aplicant una altra ordre @code{\override} de
+sobreescriptura). Utilitzant el mateix exemple, podem canviar el
+color d'una sola nota de la manera següent:
@cindex color, propietat, exemple
@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
@cindex tweak, ordre
@funindex \tweak
- @funindex tweak
-La última ordre d'ajustament que està disponible és
-@code{\tweak}. S'ha d'utilitzar quan diversos objectes tenen lloc
-al mateix moment musical però sols volem canviar les propietats
-d'alguns d'ells, com una sola nota dins d'un acord. L'ús de
+L'última ordre d'ajustament que està disponible és @code{\tweak}.
+S'ha de fer servir quan diversos objectes s'usen en el mateix
+moment musical, però sols volem canviar les propietats d'alguns
+d'ells, per exemple una sola nota dins d'un acord. L'ús de
@code{\override} per a la sobreescriptura afectaria a totes les
-notes de l'acord, mentre que @code{\tweak} afecta sols al següent
-element del flux d'entrada.
+notes de l'acord, mentre que @code{\tweak} sols afecta a l'element
+següent del flux d'entrada.
-Vet aquí un exemple. Suposeu que volem canviar la mida del cap
-de la nota intermèdia (el Mi) a un acord de Do major. En primer
-lloc, vegem el que faria @code{\once \override}:
+Vet aquí un exemple. Suposeu que volem canviar la mida del cap de
+la nota intermèdia (el Mi) a un acord de Do major. En primer
+lloc, vejam el fa faria @code{\once \override}:
-@cindex font-size, propiedad, ejemplo
+@cindex font-size, propietat, exemple
@cindex NoteHead, exemple de sobreescriptura
@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
@cindex once override
@funindex \once
- @funindex once
-Com es pot veure, @emph{totes} les lligadures són més gruixudes a
-l'últim exemple. Però, i si voléssim que sols la primera
-lligadura fos més gruixuda? Això s'aconsegueix amb l'ordre o
-prefix @code{\once}. Col·locant immediatament abans de
-l'ordre @code{\override} s'aconsegueix que sols canviï la
-lligadura que comença a la nota @strong{immediata següent}. Si la
-nota immediata següent no inicia una lligadura, l'ordre no
-té cap efecte en absolut: no es recorda fins que es trobi alguna
-lligadura, simplement s'ignora. Així dons l'ordre que porta
-@code{\once} s'ha de reposicionar de la forma següent:
+Com podeu veure, @emph{totes} les lligadures són més gruixudes a
+l'últim exemple. Però, i si volguéssim que sols la primera
+lligadura fos més gruixuda? Això s'aconsegueix amb la instrucció
+o prefix @code{\once}. Col·locat immediatament abans de la
+instrucció @code{\override} ocasiona que sols canviï la lligadura
+que comença a la nota @strong{immediata següent}. Si la nota
+immediata següent no inicia una lligadura, l'ordre no té cap
+efecte en absolut: no es recorda fins que es trobi alguna
+lligadura, sinó que simplement s'ignora. Així doncs, l'ordre que
+porta @code{\once} s'ha de tornar a posicionar de la forma següent:
@cindex Slur, exemple de sobreescriptura
@cindex thickness, propietat, exemple
@cindex predeterminades, recuperar las propietats
@funindex \revert
- @funindex revert
Finalment, i si volguéssim que sols les dues primeres lligadures
-fossin més gruixudes? En fi, podríem usar dues ordres, cada
-una d'elles precedida pel prefix @code{\once}, situades
-immediatament abans de cada una de les notes en les quals comencen
-les lligadures:
+fossin més gruixudes? Per acabar; podríem usar dues ordres,
+cadascuna d'elles precedida pel prefix @code{\once}, situades
+immediatament abans de cada una de les notes on comencen les lligadures:
@cindex Slur, exemple de sobreescriptura
@cindex thickness, propietat, exemple
@tab Números de compàs
@item @code{TrillSpanner}
@tab @code{50}
- @tab Trinats mantinguts
+ @tab Trins mantinguts
@end multitable
-Heus ací un exemple que mostra la situació predeterminada d'alguns d'ells.
+Vet aquí un exemple que mostra la situació predeterminada d'alguns
+d'ells.
@cindex text, extensions de
-@cindex octava alta i baixa, claudàtor de
+@cindex octava alta y baixa, claudàtor de
@funindex \startTextSpan
- @funindex startTextSpan
@funindex \stopTextSpan
- @funindex stopTextSpan
-@cindex TextSpanner, exemple de sobreesriptura
+@cindex TextSpanner, exemple de sobreescriptura
@cindex bound-details, propietat, exemple
@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
@unnumberedsubsubsec L'ordre @code{@bs{}textLengthOn}
@translationof The textLengthOn command
-@cindex notes, posar més espai al costat del text
+@cindex notes, espaiar amb el text
@funindex \textLengthOn
- @funindex textLengthOn
@funindex \textLengthOff
- @funindex textLengthOff
-De forma predeterminada, el text produït mitjançant l'etiquetatge
-no ocupa cap espai horitzontal pel que fa a la disposició de la
-música. L'ordre @code{\textLengthOn} inverteix aquest
-comportament, fent que les notes portin tant d'espai com sigui
-necessari per acomodar el text:
+De forma predeterminada, el text produït mitjançant marcatge no
+ocupa cap espai horitzontal en quant es refereix a la disposició
+de la música. L'ordre @code{\textLengthOn} inverteix aquest
+comportament, fent que les notes resultin tan espaiades com sigui
+necessari per encabir el text:
@lilypond[quote,fragment,ragged-right,verbatim]
-\textLengthOn % Cause notes to space out to accommodate text
+\textLengthOn % Fa que hi hagi més espai entre les notes per encabir el text
c''2^"Text1"
c''2^"Text2" |
c''2^"Text3"
@cindex col·lisions de notes
@cindex desplaçament, ordres de
@funindex \shiftOff
- @funindex shiftOff
@funindex \shiftOn
- @funindex shiftOn
@funindex \shiftOnn
- @funindex shiftOnn
@funindex \shiftOnnn
- @funindex shiftOnnn
-Dins d'una veu totes les notes que es produeixen al mateix moment
-s'agrupen en una columna de notes, i es crea un objecte
+Dins d'una veu, totes les notes que es produeixen al mateix moment
+s'agrupen a una columna de notes, i es crea un objecte
@code{NoteColumn} per controlar el posicionament horitzontal
d'aquest grup de notes (vegeu @qq{Columnes de nota} a @ref{Veus
-explícites}). Si @emph{i sols si} dues o més columnes de nota
-apareixen al mateix moment musical i les dues tenen les pliques en
-la mateixa direcció, els valors de les seves propietats
-@code{horizontal-shift} s'usen per assignar-los una puntuació i
-les columnes amb puntuacions més altes es desplacen
-progressivament per evitar les col·lisions entre els caps de les
-notes. Aquesta propietat s'estableix amb les ordres
+explícites}). Si @emph{i sols si} dos o més columnes de nota dins
+d'un sol context de pauta, les dues amb pliques en la mateixa
+direcció, apareixen al mateix moment musical, els valors de les
+seves propietats @code{horizontal-shift} s'usen per assignar-los
+una puntuació i les columnes amb puntuacions més altes es
+desplacen progressivament per evitar les col·lisions entre els
+caps de les notes. Aquesta propietat s'estableix amb les ordres
@code{\voiceXXX} i es poden sobreescriure directament amb una
-ordre @code{\override} o, de forma més comú amb les ordres
+ordre @code{\override} o, de forma més comuna amb les ordres
@code{\shiftOn}. Observeu que aquesta propietat s'usa per
@emph{qualificar} les columnes de nota o per aplicar
desplaçaments: no especifica la magnitud del desplaçament, que es
projects / lilypond.git / commitdiff