1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
3 Translation of GIT committish: e45059ae37b240ce52639ad5c49110b510a89481
5 When revising a translation, copy the HEAD committish of the
6 version that you are working on. For details, see the Contributors'
7 Guide, node Updating translation committishes..
12 @c Translators: Walter Garcia-Fontes
13 @c Translation checkers:
19 @translationof Pitches
21 @lilypondfile[quote]{pitches-headword.ly}
23 A aquesta secció es discuteix com especificar l'altura de les
24 notes. Aquest procés es composa de tres fases: entrada,
25 modificació i sortida.
28 * Escriptura de notes::
29 * Modificació de diverses notes a l'hora::
30 * Impressió de les altures::
35 @node Escriptura de notes
36 @subsection Escriptura de notes
37 @translationof Writing pitches
39 A aquesta secció es descriu la manera d'introduir l'altura de les
40 notes. Hi ha dues formes diferents de col·locar les notes a la
41 seva octava corresponent: el mode absolut i el relatiu. A gairebé
42 totes les ocasions, serà més pràctic el mode relatiu.
45 * Escriptura d'octava absoluta::
46 * Escriptura d'octava relativa::
47 * Alteracions accidentals::
48 * Noms de les notes en altres llengües::
52 @node Escriptura d'octava absoluta
53 @unnumberedsubsubsec Escriptura d'octava absoluta
54 @translationof Absolute octave entry
56 @cindex noms de les notes
59 @cindex absoluta, especificació, de l'octava
60 @cindex octava, especificació absoluta
61 @cindex absoluta, introducció, de l'octava
62 @cindex octava, introducció absoluta
64 El nom d'una nota s'especifica usant les lletres minúscules de
65 l'@code{a} a la @code{g}. Les notes els noms dels quals van des
66 de la @code{c} fins la @code{b} s'imprimeixen a l'octava inferior
70 @lilypond[verbatim,quote]
79 @cindex octava, marca de canvi de
84 Es poden especificar d'altres octaves mitjançant una cometa simple
85 quote@tie{}(@code{'}) o una coma@tie{}(@code{,}) .
86 Cada@tie{}@code{'} eleva l'altura en una octava;
87 cada@tie{}@code{,} baixa l'altura una octava.
89 @lilypond[verbatim,quote]
101 Les marques d'octava comunes es poden escriure una sola vegada
102 sobre una nota de referència si es fa servir @code{\fixed} abans
103 de la música. A les notes dins de @code{\fixed} sols els calen
104 les marques d'apòstrof @code{'} o de coma @tie{}@code{,} quan
105 estan per sobre o per sota de l'octava de la nota de referència.
107 @lilypond[verbatim,quote]
122 L'altura de les notes de l'expressió musical que segueix a
123 @code{\fixed} no resulta afectada per un @code{\relative} que
124 l'envolta, que s'estudia a continuació.
134 @node Escriptura d'octava relativa
135 @unnumberedsubsubsec Escriptura d'octava relativa
136 @translationof Relative octave entry
139 @cindex relatives, especificació d'octaves
140 @cindex octava, introducció relativa
141 @cindex relativa, especificació de l'octava
142 @cindex octava, especificació relativa
146 L'entrada d'octava absoluta requereix que s'especifiqui l'octava
147 per a totes i cadascuna de les notes. En contrast amb això, el
148 mode d'entrada d'octava relativa especifica cada octava en relació
149 amb la nota anterior: si es canvia l'octava d'una nota això
150 afectarà a totes les notes següents.
152 El mode relatiu de notes s'ha d'introduir de forma explícita usant
153 l'ordre @code{\relative}:
156 \relative @var{altura_inicial} @var{expressió_musical}
159 En el mode relatiu, se suposa que cada nota es troba el més a prop
160 possible de la nota anterior. Això significa que l'octava d'una
161 nota que està dins de @code{@var{expresión_musical}} es calcula
166 Si no s'usa cap marca de canvi d'octava en una nota, la seva
167 octava es calcula de forma que l'interval que formi amb la nota
168 anterior sigui menor d'una quinta. Aquest interval es determina
169 sense considerar les alteracions.
172 Es pot afegir una marca de canvi d'octava@tie{}@code{'}
173 o@tie{}@code{,} per elevar o baixar l'altura, respectivament, en
174 una octava més en relació con l'altura calculada sense aquesta
178 Es poden usar diverses marques de canvi d'octava. Per exemple,
179 @code{''}@tie{}i @code{,,}@tie{} alteren l'altura en dues octaves.
182 L'altura de la primera nota és relativa a
183 @code{@var{altura_inicial}}. @code{@var{altura_inicial}}
184 s'especifica en mode d'octava absoluta. Quines opcions tenen
188 @item @code{c} (Do), en qualsevol octava
189 La identificació del Do central amb @code{c'} és quelcom força
190 bàsica, per la qual cosa sol ser fàcil trobar octaves de
191 @code{c}. Si la nostra música comença amb @code{gis} (un Sol
192 sostingut) per sobre de @code{c'''}, hauríem d'escriure quelcom
193 com @code{\relative @{ gis''' @dots{} @}}
195 @item una nota que està una o dues octaves de la primera nota
196 Escriure @code{\relative @{ gis''' @dots{} @}} fa que sigui fàcil
197 determinar l'altura absoluta de la primera nota de dins.
199 @item cap altura d'inici explícita
200 La forma @code{\relative @{ gis''' @dots{} @}} serveix com una
201 versió més compacta de l'opció anterior: la primera nota de dins
202 s'escriu ella mateixa en altura absoluta (això resulta ser
203 equivalent a escollir @code{f} (Fa) como l'altura de referència).
206 La documentació sol utilitzar aquesta última opció.
209 Aquí podem ver el mode relatiu en acció:
211 @lilypond[verbatim,quote]
220 Les marques de canvi d'octava s'utilitzen per a intervals majors
223 @lilypond[verbatim,quote]
230 Una sèrie de notes sense cap marca d'octava pot, malgrat tot,
231 abastar intervals molt grans:
233 @lilypond[verbatim,quote]
240 Quan hi ha uns blocs @code{\relative} niuats dins d'altres, el bloc
241 @code{\relative} més intern comença amb la seva pròpia nota de
242 referència independentment del @code{\relative} exterior.
244 @lilypond[verbatim,quote]
253 @code{\relative} no té efecte sobre els blocs
256 @lilypond[verbatim,quote]
265 @code{\relative} no es permet dins des bloques
268 La música que està dins d'un bloc @code{\transpose} és absoluta, a
269 no ser que s'inclogui una ordre @code{\relative}.
271 @lilypond[verbatim,quote]
283 @cindex acords i introduccions relativa de l'octava
284 @cindex relativa, introducció de l'octava, i acords
286 Si l'element anterior és un acord, la primera nota de l'acord
287 s'utilitza per determinar la primera nota del següent acord. Dins
288 dels acords, la següent nota sempre està en relació a l'anterior.
290 @lilypond[verbatim,quote]
299 Com es va explicar més a dalt, l'octava de les notes es calcula
300 solament a partir dels seus noms, sense tenir en compte cap
301 alteració. Per tant, un Mi doble sostingut després d'un Si
302 s'escriurà més greu. En altres paraules, es considera a la quarta
303 doble augmentada un interval menor que la quinta doble disminuïda,
304 independentment del número de semitons de cada un d'ells.
306 @lilypond[verbatim,quote]
322 Referència de la notació:
323 @ref{Comprovació d'octava}.
328 Referència de funcionament intern:
329 @rinternals{RelativeOctaveMusic}.
331 @cindex relatiu, mode, transposició i
332 @cindex transposició i mode relatiu
339 @node Alteracions accidentals
340 @unnumberedsubsubsec Alteracions accidentals
341 @translationof Accidentals
344 @cindex key signature
347 @c duplicated in Key signature and Accidentals
348 @warning{Les alteracions accidentals i les armadures són una
349 freqüent causa de confusió per als nous usuaris. Al LilyPond, els
350 noms de les notes específiques les altures; l'armadura i la clau
351 determinen de quin forma es presenten aquestes altures. Una nota
352 sense alteració com@tie{}@code{c} significa @q{Do natural}, i sí que
353 l'afecten l'armadura ni la clau. Per veure més informació, consulteu
354 @rlearning{Alteracions accidentals i armadures}.}
356 @cindex notes, noms holandesos de
357 @cindex notes, noms predeterminats
358 @cindex predeterminats, noms de nota
361 @cindex doble sostingut
362 @cindex sostingut, doble
364 @cindex bemoll, doble
366 @cindex natural, nota
368 S'escriu una nota @notation{sostinguda} afegint @code{is} al
369 nom de la nota, i un @notation{bemoll} afegint @code{es}.
370 Com és d'esperar, un @notation{doble sostingut} i un
371 @notation{doble bemoll} s'obté afegint @code{isis} o
372 @code{eses}. Aquesta sintaxi deriva dels noms de les notes en
373 holandès. Per utilitzar altres noms per a les alteracions,
374 consulteu @ref{Noms de les notes en altres llengües}.
376 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
377 \relative c'' { ais1 aes aisis aeses }
380 Una nota natural s'introdueix com el nom de la nota, sense més; no
381 cal cap sufix. S'imprimeix un símbol de becaire si cal per
382 cancel·lar l'efecte d'una alteració o armadura anterior.
384 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
385 \relative c'' { a4 aes a2 }
390 @cindex semi-sostinguts
392 Es poden escriure mig bemolls i els mig sostinguts; a continuació
393 presentem una sèrie de DOs cada com més aguts:
395 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
396 \relative c'' { ceseh1 ces ceh c cih cis cisih }
399 @cindex alteració recordatòria
400 @cindex alteració de precaució
401 @cindex alteració con parèntesi
402 @cindex recordatòria, alteració
403 @cindex precaució, alteració de
404 @cindex parèntesi, alteració amb
409 Normalment les alteracions accidentals s'imprimeixen
410 automàticament, però també pot imprimir-les manualment. Una
411 alteració recordatòria es pot forçar afegint un signe de
412 admiració@tie{}@code{!} després de l'altura de la nota. Es pot
413 obtenir una alteració de precaució (o sigui, una alteració entre
414 parèntesi) afegint el signe de interrogació@tie{}@code{?} després
417 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
418 \relative c'' { cis cis cis! cis? c c c! c? }
421 @cindex alteració en nota lligada
422 @cindex lligadura, alteracions i
424 Les alteracions sobre notes unides per lligadura sols
425 s'imprimeixen al començament d'un sistema:
427 @lilypond[verbatim,quote,fragment,ragged-right]
438 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle,ragged-right]
439 {hiding-accidentals-on-tied-notes-at-the-start-of-a-new-system.ly}
441 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
442 {preventing-extra-naturals-from-being-automatically-added.ly}
448 @rglos{double sharp},
451 @rglos{quarter tone}.
453 Manual d'aprenentatge:
454 @rlearning{Alteracions accidentals i armadures}.
456 Referència de la notació:
457 @ref{Alteracions accidentals automàtiques},
458 @rusernamed{Annotational accidentals (musica ficta), Alteracions de anotació (musica ficta)},
459 @ref{Noms de les notes en altres llengües}.
464 Referència de funcionament intern:
465 @rinternals{Accidental_engraver},
466 @rinternals{Accidental},
467 @rinternals{AccidentalCautionary},
468 @rinternals{accidental-interface}.
470 @cindex alteració de quarts de to
471 @cindex quarts de to, alteracions
474 No hi ha estàndards reconeguts àmpliament per denotar els bemolls
475 de tres quarts, de manera que els símbols del LilyPond no
476 s'ajusten a cap estàndard.
478 @node Noms de les notes en altres llengües
479 @unnumberedsubsubsec Noms de les notes en altes llengües
480 @translationof Note names in other languages
482 @cindex notes, noms de, en altres llengües
483 @cindex altures, noms de, altres llengües
484 @cindex llengua, noms de nota en altres
485 @cindex llengua, altures en altres
487 Hi ha conjunts predefinits de noms de notes i les seves
488 alteracions per a algunes llengües a part de l'anglès. La
489 selecció de la llengua dels noms de les notes se sol fer al
490 principi del fitxer: l'exemple següent està escrit utilitzant els
491 noms italians de les notes:
493 @lilypond[quote,verbatim]
501 Les llengües disponibles i els noms de les notes que defineixen
505 @multitable {@code{nederlands}} {do re/re mi fa sol la sib si}
507 @tab Nom de les notes
508 @item @code{nederlands}
509 @tab c d e f g a bes b
511 @tab do re mi fa sol la sib si
515 @tab c d e f g a bf b
516 @item @code{espanol} o @code{español}
517 @tab do re mi fa sol la sib si
518 @item @code{français}
519 @tab do ré/re mi fa sol la sib si
520 @item @code{italiano}
521 @tab do re mi fa sol la sib si
524 @item @code{portugues}
525 @tab do re mi fa sol la sib si
531 @tab do re mi fa sol la sib si
535 A més dels noms de les notes, els sufixos de les alteracions
536 poden també variar depenent de la llengua:
539 @multitable {@code{nederlands}} {-@code{s}/-@code{-sharp}} {-@code{ess}/-@code{es}} {-@code{ss}/-@code{x}/-@code{-sharpsharp}} {-@code{essess}/-@code{eses}}
541 @tab sostingut @tab bemoll @tab doble sostingut @tab doble bemoll
542 @item @code{nederlands}
543 @tab -@code{is} @tab -@code{es} @tab -@code{isis} @tab -@code{eses}
545 @tab -@code{d}/-@code{s} @tab -@code{b} @tab -@code{dd}/-@code{ss} @tab -@code{bb}
547 @tab -@code{is} @tab -@code{es} @tab -@code{isis} @tab -@code{eses}
549 @tab -@code{s}/-@code{-sharp} @tab -@code{f}/-@code{-flat} @tab -@code{ss}/-@code{x}/-@code{-sharpsharp}
550 @tab -@code{ff}/-@code{-flatflat}
551 @item @code{espanol} or @code{español}
552 @tab -@code{s} @tab -@code{b} @tab -@code{ss}/-@code{x} @tab -@code{bb}
553 @item @code{français}
554 @tab -@code{d} @tab -@code{b} @tab -@code{dd}/-@code{x} @tab -@code{bb}
555 @item @code{italiano}
556 @tab -@code{d} @tab -@code{b} @tab -@code{dd} @tab -@code{bb}
558 @tab -@code{iss}/-@code{is} @tab -@code{ess}/-@code{es} @tab -@code{ississ}/-@code{isis}
559 @tab -@code{essess}/-@code{eses}
560 @item @code{portugues}
561 @tab -@code{s} @tab -@code{b} @tab -@code{ss} @tab -@code{bb}
563 @tab -@code{is} @tab -@code{es} @tab -@code{isis} @tab -@code{eses}
565 @tab -@code{iss} @tab -@code{ess} @tab -@code{ississ} @tab -@code{essess}
567 @tab -@code{k} @tab -@code{b} @tab -@code{kk} @tab -@code{bb}
571 A l'holandès, @code{aes} es contrau com @code{as}, però les dues
572 formes s'accepten al LilyPond. De forma semblant, s'accepten tant
573 @code{es} com @code{ees}. Això s'aplica també a
574 @code{aeses}@tie{}/@tie{}@code{ases} i a
575 @code{eeses}@tie{}/@tie{}@code{eses}. A vegades es defineixen
576 sols aquest noms abreujats als fitxers de llengua corresponents.
578 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
579 \relative c'' { a2 as e es a ases e eses }
583 @cindex semi-sostingut
585 @cindex sesqui-sostingut
586 @cindex sesqui-bemoll
588 Algunes músiques utilitzen microtons les alteracions dels quals
589 són fraccions d'un sostingut o bemoll @q{normals}. La taula
590 següent relaciona els noms de les notes per a les alteracions d'un
591 quart de to en diferents llengües; aquí, els prefixos
592 @notation{semi-} i @notation{sesqui-} respectivament signifiquen
593 @q{mig} i @q{u i mig}. Les llengües que no apareixen a aquesta
594 taula no aporten encaran noms especials per a les notes.
597 @multitable {@code{nederlands}} {@b{semi-sostingut}} {@b{semi-bemoll}} {@b{sesqui-sostingut}} {@b{sesqui-bemoll}}
599 @tab semi-sostingut @tab semi-bemoll @tab sesqui-sostingut @tab sesqui-bemoll
601 @item @code{nederlands}
602 @tab -ih @tab -eh @tab -isih @tab -eseh
604 @tab -ih @tab -eh @tab -isih @tab -eseh
606 @tab -qs @tab -qf @tab -tqs @tab -tqf
607 @item @code{espanol} o @code{español}
608 @tab -cs @tab -cb @tab -tcs @tab -tcb
609 @item @code{français}
610 @tab -sd @tab -sb @tab -dsd @tab -bsb
611 @item @code{italiano}
612 @tab -sd @tab -sb @tab -dsd @tab -bsb
613 @item @code{portugues}
614 @tab -sqt @tab -bqt @tab -stqt @tab -btqt
618 Gairebé totes les llengües presentades aquí estan associades
619 comunament amb la música clàssica occidental, també coneguda com
620 @notation{Període de la pràctica comuna}. Malgrat això, també
621 estan contemplades les altures i els sistemes d'afinació
623 @rusernamed{Common notation for non-Western music,Notació comuna per a músiques no occidentals}.
628 @rglos{Common Practice Period}.
630 Referència de la notació:
631 @rusernamed{Common notation for non-Western music,Notació comuna per a músiques no occidentals}.
634 @file{scm/define-note-names.scm}.
640 @node Modificació de diverses notes a l'hora
641 @subsection Modificació de diverses notes a l'hora
642 @translationof Changing multiple pitches
644 Aquesta secció tracta de la manera de modificar les altures.
647 * Comprovació d'octava::
651 * Transformacions modals::
655 @node Comprovació d'octava
656 @unnumberedsubsubsec Comprovació d'octava
657 @translationof Octave checks
659 @cindex octava, comprovació de
660 @cindex octava, correcció de
661 @cindex control, altures de
664 @funindex \octaveCheck
665 @funindex controlpitch
667 Al mode relatiu és fàcil oblidar una marca de canvi d'octava. Les
668 comprovacions d'octava fan més fàcil trobar aquests errors,
669 mitjançant la presentació d'un advertiment i corregint l'octava si
670 la nota es troba a una octava diferent de l'esperat.
672 Per comprovar l'octava d'una nota, especifiqueu l'octava absoluta
673 després del símbol@tie{}@code{=}. Aquest exemple genera un
674 missatge d'advertiment (i corregeix l'altura) perquè la segona
675 nota és l'octava absoluta @code{d''} en lloc de @code{d'} com
676 indica la correcció d'octava.
678 @lilypond[verbatim,quote]
685 L'octava de les notes es pot comprovar també amb l'ordre
686 @code{\octaveCheck@tie{}@var{altura_de_control}}.
687 @code{@var{altura_de_control}} s'especifica en mode absolut. Això
688 comprova que l'interval entre la nota anterior i la
689 @code{@var{altura_de_control}} es troba dins d'una quarta (és a
690 dir, el càlcul normal per al mode relatiu). Si aquesta
691 comprovació fracassa, s'imprimeix un missatge d'advertiment. Tot
692 i que la nota prèvia no es modifica, les notes posteriors estan en
693 relació al valor corregit.
695 @lilypond[verbatim,quote]
703 Compareu els dos compassos següents. La primera i tercera
704 comprovacions de @code{\octaveCheck} fracassen, però la segona és correcta.
706 @lilypond[verbatim,quote]
724 Referència de funcionament interno:
725 @rinternals{RelativeOctaveCheck}.
729 @unnumberedsubsubsec Transposició
730 @translationof Transpose
734 @cindex transposició d'altures
735 @cindex transposició de notes
736 @cindex altures, transport de
737 @cindex notes, transport de
741 Una expressió musical es pot transportar mitjançant
742 @code{\transpose}. La sintaxi és
744 \transpose @var{nota_origen} @var{nota_destí} @var{expressió_musical}
747 Això significa que la @code{@var{expressió_musical}} es transporta
748 l'interval que hi ha entre les notes @code{@var{nota_origen}} i
749 @code{@var{nota_destí}}: qualsevol nota amb l'altura de
750 @code{@var{nota_origen}} es canvia per @code{@var{nota_destí}} i
751 qualsevol altra nota es transporta el mateix interval. Les dues
752 notes s'introdueixen en mode absolut.
754 @warning{La música que està dins d'un bloc
755 @code{@bs{}transpose} és absoluta, a no ser que s'inclogui una introducció
756 @code{@bs{}relative} dins del bloc.}
758 Per exemple, agafem una peça escrita en la tonalitat de Re major.
759 Es pot transposar cap amunt a Mi major; observeu que també
760 l'armadura de la tonalitat es transporta automàticament.
762 @lilypond[verbatim,quote]
771 Si una particel·la escrita en Do (@notation{afinació de concert}
772 normal) es pot tocar amb un clarinet en La (per al qual un La
773 s'escriu com un Do, i que sona una tercera menor per sota del que
774 està escrit), la particel·la corresponent es produeix mitjançant:
776 @lilypond[verbatim,quote]
786 Observeu que especifiquem @code{\key c \major} de forma explícita.
787 Si no especifiquem cap tonalitat, les notes es transporten però no
788 s'imprimeix l'armadura.
790 @code{\transpose} distingeix entre notes enarmòniques: tant
791 @code{\transpose c cis} com @code{\transpose c des} transporten
792 un semitó cap amunt. La primera versió imprimeix sostinguts i les
793 notes no es mouen del seu lloc a l'escala, en canvi la segona
794 imprimeix bemolls de la nota següent.
796 @lilypond[verbatim,quote]
797 music = \relative { c' d e f }
799 \transpose c cis { \music }
800 \transpose c des { \music }
804 @cindex transpositors, instruments
805 @cindex instruments transpositors
807 @code{\transpose} també es pot usar per introduir notes escrites
808 per a un instrument transpositor. Els exemples interiors mostren
809 com escriure altures en Do (o en @notation{afinació de concert}) i
810 gravar-les per a un instrument transpositor, però també és
811 possible el cas contrari si, per exemple, tenim un conjunt de
812 parts instrumentals i voleu fer un guió en Do per al director. Per
813 exemple, en introduir música per a trompeta en Si bemoll que
814 comença per un Mi a la partitura (Re de concert), es pot escriure:
817 musicaEnSiBemol = @{ e4 @dots{} @}
818 \transpose c bes, \musicaEnSiBemol
822 Per imprimir aquesta música en Fa (per exemple, en arreglar-la per
823 a trompa) podeu envolta la música existent amb un altre
827 musicaEnSiBemol = @{ e4 @dots{} @}
828 \transpose f c' @{ \transpose c bes, \musicaEnSiBemol @}
832 Per veure més informació sobre instruments transpositors, consulteu
833 @ref{Transposició dels instruments}.
836 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
837 {transposing-pitches-with-minimum-accidentals-smart-transpose.ly}
840 Referència de la notació:
841 @ref{Transposició dels instruments},
843 @ref{Transformacions modals},
844 @ref{Escriptura d'octava relativa},
850 Referència de funcionament intern:
851 @rinternals{TransposedMusic}.
858 La conversió relativa no afecta a les seccions
859 @code{\transpose}, @code{\chordmode} ni @code{\relative} dins del
860 seu argument. Per usar el mode relatiu dins de música
861 transportada, es pot col·locar un altre @code{\relative} dins de
864 No s'imprimeixen alteracions accidentals triples quan s'usa
865 @code{\transpose}. En lloc d'això, s'usarà una nota
866 @q{equivalent enarmònicament} (p.ex., Re bemoll en lloc de Mi
871 @unnumberedsubsubsec Inversió
872 @translationof Inversion
875 @cindex operació de inversió
878 Una expressió musical es pot invertir i transportar en una sola
882 \inversion @var{nota_pivot} @var{nota_destí} @var{expressió_musical}
885 La @code{@var{expressió_musical}} s'inverteix interval a interval
886 al voltant de @code{@var{nota_pivot}}, i després es transport de
887 manera que @code{@var{nota_pivot}} es fa correspondre amb
888 @code{@var{nota_destí}}.
890 @lilypond[verbatim,quote]
891 music = \relative { c' d e f }
894 \inversion d' d' \music
895 \inversion d' ees' \music
899 @warning{Els motius a invertir haurien de venir expressats en mode
900 absolut o convertir-se prèviament a la forma absoluta
901 envoltant-los en un bloc @code{\relative}.}
904 Referència de la notació:
905 @ref{Transformacions modals},
911 @unnumberedsubsubsec Retrogradació
912 @translationof Retrograde
914 @cindex retrogradació, transformació de
915 @cindex transformació de retrogradació
916 @cindex operació de retrogradació
917 @funindex \retrograde
919 Es pot revertir una expressió musical per produir la seva retrogradació:
921 @lilypond[verbatim,quote]
922 music = \relative { c'8. ees16( fis8. a16 b8.) gis16 f8. d16 }
931 Les lligadures d'unió manuals dins de @code{\retrograde} es
932 trencaran i generaran advertiments. Es poden generar algunes
933 lligadures automàticament activant
934 @ruser{Divisió automàtica de les notes}.
937 Referència de la notació:
939 @ref{Transformacions modals},
943 @node Transformacions modals
944 @unnumberedsubsubsec Transformacions modals
945 @translationof Modal transformations
947 @cindex transformacions modals
948 @cindex modals, transformacions
949 @cindex operacions modals
951 En una composició musical que està basada en una escala amb
952 freqüència es transformen els motius de diverses formes. Un motiu
953 es pot @notation{transportar} perquè comenci en diferents llocs de
954 l'escala o pot @notation{invertir-se} al voltant d'una nota pivot
955 de l'escala. També es pot revertir per produir una
956 @notation{retrogradació}, vegeu @ref{Retrogradació}.
958 @warning{Qualsevol nota que no entri a la escala donada, es
959 deixarà sense transformar.}
961 @subsubsubheading Transposició modal
964 @cindex transport modal
965 @cindex modal, transposició
966 @cindex transposició modal
967 @cindex operació de transposició
968 @funindex \modalTranspose
970 Es pot transportar un motiu dins d'una escala donada amb:
973 \modalTranspose @var{nota_origen} @var{nota_destí} @var{escala} @var{motiu}
976 Les notes del @var{motiu} es desplacen dins de la @var{escala} el
977 nombre de graus de l'escala donats per l'interval entre
978 @var{nota_destí} y @var{nota_origen}:
980 @lilypond[verbatim,quote]
981 diatonicScale = \relative { c' d e f g a b }
982 motif = \relative { c'8 d e f g a b c }
986 \modalTranspose c f \diatonicScale \motif
987 \modalTranspose c b, \diatonicScale \motif
991 Es poden especificar escales ascendents de qualsevol longitud i
992 amb qualssevol intervals:
994 @lilypond[verbatim,quote]
995 pentatonicScale = \relative { ges aes bes des ees }
996 motif = \relative { ees'8 des ges,4 <ges' bes,> <ges bes,> }
1000 \modalTranspose ges ees' \pentatonicScale \motif
1004 Quan es fa servir amb una escola cromàtica, @code{\modalTranspose}
1005 té un efecte semblant a @code{\transpose}, però amb la
1006 possibilitat d'especificar els noms de les notes que es vulguin usar:
1008 @lilypond[verbatim,quote]
1009 chromaticScale = \relative { c' cis d dis e f fis g gis a ais b }
1010 motif = \relative { c'8 d e f g a b c }
1014 \transpose c f \motif
1015 \modalTranspose c f \chromaticScale \motif
1019 @subsubsubheading Inversió modal
1021 @cindex modal, inversió
1022 @cindex inversió modal
1023 @cindex operació d'inversió nmodal
1024 @funindex \modalInversion
1026 Es pot invertir un motiu dins d'una escala donada al voltant d'una
1027 nota pivot donada i transportada al mateix temps en una única
1031 \modalInversion @var{nota-pivote} @var{nota-destino} @var{escala} @var{motivo}
1034 Les notes del @var{motiu} col·loquen al mateix nombre de graus de
1035 distància de l'escala a partir de la @var{nota_pivot} dins de
1036 l'@var{escala}, però en la direcció oposada, i el resultat es
1037 desplaça després dins de l'@var{escala} el nombre de grados de
1038 l'escala donats per l'interval entre la @var{nota_destí} i la
1041 Així doncs, per invertir senzillament al voltant d'una nota de
1042 l'escala, utilitzeu el mateix valor per a @var{nota_pivot} i
1045 @lilypond[verbatim,quote]
1046 octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d }
1047 motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 }
1051 \modalInversion fis' fis' \octatonicScale \motif
1055 Per invertir al voltant d'una nota pivot entre dues notes de
1056 l'escala, invertiu al voltant d'una de les notes i després
1057 transporteu en un grau de l'escala. les dues notes especificades
1058 es poden interpretar com que fan una forquilla entre elles a la
1061 @lilypond[verbatim,quote]
1062 scale = \relative { c' g' }
1063 motive = \relative { c' c g' c, }
1067 \modalInversion c' g' \scale \motive
1071 L'operació combinada d'inversió i retrogradació produeix la
1072 inversió retrògrada:
1074 @lilypond[verbatim,quote]
1075 octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d }
1076 motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 }
1080 \retrograde \modalInversion c' c' \octatonicScale \motif
1085 Referència de la notació:
1087 @ref{Retrogradació},
1091 @node Impressió de les altures
1092 @subsection Impressió de les altures
1093 @translationof Displaying pitches
1095 Aquesta secció tracta de com alterar la presentació de l'altura de
1100 * Armadura de la tonalitat::
1101 * Indicadors d'octava::
1102 * Transposició dels instruments::
1103 * Alteracions accidentals automàtiques::
1108 @unnumberedsubsubsec Clau
1111 @cindex Sol, clau de
1114 @cindex violí, clau de
1115 @cindex alto, clau de
1116 @cindex tenor, clau de
1117 @cindex baix, clau de
1118 @cindex francesa, clau
1119 @cindex soprano, clau de
1120 @cindex mezzosoprano, clau de
1121 @cindex baríton, clau de
1122 @cindex contrabaix, clau de
1124 @cindex antigues, claus
1129 @cindex clau de violí
1130 @cindex clau de alto
1131 @cindex clau de tenor
1132 @cindex clau de baix
1133 @cindex clau francesa
1134 @cindex clau de soprano
1135 @cindex clau de mezzosoprano
1136 @cindex clau de baríton
1137 @cindex clau de contrabaix
1141 Sense cap ordre explícita, la clau predeterminada al LilyPond és
1142 la clau @qq{treble} (o clau de @emph{Sol}).
1144 @lilypond[verbatim,quote,fragment,ragged-right]
1148 Tanmateix, es pot canviar la clau usant l'ordre
1149 @code{\clef} i el nom de la clau corresponent. Als exemples
1150 següents es mostra la posició del @emph{Do central} en diferents claus.
1152 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1163 Per veure el repertori complet dels possibles noms per a les
1164 claus, consulteu @rusernamed{Clef styles,Estils de clau}.
1166 Les claus especials, com les utilitzades a la música
1167 @emph{antiga}, es descriuen a
1168 @rusernamed{Mensural clefs,Claus de la música mensural} i a
1169 @rusernamed{Gregorian clefs,Claus del cant gregorià}. La música
1170 que requereix claus de tabulatura s'estudia a
1171 @rusernamed{Default tablatures,Tabulatures predeterminades} i a
1172 @rusernamed{Custom tablatures,Tabulatures personalizadas}.
1174 @cindex Claus de guia
1175 @cindex Claus amb notes guia
1177 Per fer servir claus a les notes guia, vegeu les ordres
1178 @code{\cueClef} i @code{\cueDuringWithClef} a
1179 @ref{Format de les notes guia}.
1181 @cindex transpositores, claus
1182 @cindex clau transpositora
1183 @cindex octava, transposició
1184 @cindex transposició, de octava, opcional
1185 @cindex octava, transposició, opcional
1186 @cindex coral, clau de tenor
1187 @cindex tenor, clau de, coral
1189 En afegir @code{_8} o @code{^8} al nom de la clau, la clau es
1190 transposa una octava cap avall o cap amunt, respectivament, i
1191 @code{_15} i @code{^15} la transposa dos octaves. Si cal
1192 es poden usar altres nombres enters. L'argument
1193 @var{nome_de_clau} s'ha de envoltar entre cometes si conté
1194 caràcters no alfabètics:
1196 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1211 Es pot obtenir una indicació d'octava opcional envoltant
1212 l'argument numèric entre parèntesis o claudàtors:
1214 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1221 Les altures s'imprimeixen com si l'argument numèric no tingués els
1222 parèntesis o claudàtors.
1224 De forma predeterminada, un canvi de clau que es produeix en un
1225 salt de línia provoca que el símbol de clau nou s'imprimeixi al
1226 final de la línia anterior, com una clau @emph{de cortesia}, així
1227 com al principi del següent. Aquesta clau @emph{de cortesia} es
1230 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1231 \clef treble { c'2 c' } \break
1232 \clef bass { c'2 c' } \break
1234 \set Staff.explicitClefVisibility = #end-of-line-invisible
1236 \unset Staff.explicitClefVisibility
1237 \clef bass { c'2 c' } \break
1240 De forma predeterminada, una clau que s'ha imprès prèviament no es
1241 torna a imprimir si es fa servir un altre cop la mateixa ordre
1242 @code{\clef}, i s'ignora. La instrucció @code{\set
1243 Staff.forceClef = ##t} modifica aquest comportament.
1245 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1250 \set Staff.forceClef = ##t
1256 Quan hi ha un canvi de clau manual, el glif de la clau modificada
1257 és més petit del normal. Es pot sobreescriure aquest comportament.
1259 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1266 \override Staff.Clef.full-size-change = ##t
1271 \revert Staff.Clef.full-size-change
1280 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1281 {tweaking-clef-properties.ly}
1284 Referencia de la notación:
1285 @rusernamed{Mensural clefs,Claus de la música mensural},
1286 @rusernamed{Gregorian clefs,Claus del cant gregorià},
1287 @rusernamed{Default tablatures,Tabulatures predeterminades}
1288 @rusernamed{Custom tablatures,Tabulatures personalizadas}.
1289 @ref{Format de les notes guia}.
1291 Fitxers instal·lats:
1292 @file{scm/parser-clef.scm}.
1297 Referència de funcionament intern:
1298 @rinternals{Clef_engraver},
1300 @rinternals{ClefModifier},
1301 @rinternals{clef-interface}.
1304 Els números d'octava adjunts a les claus es tracten com grobs
1305 diferents. Així doncs, qualsevol @code{\override}
1306 (sobreescriptura) efectuada a l'objecte @var{Clef} s'haurà
1307 d'aplicar també al grob @var{ClefModifier} com un @code{\override}
1310 @lilypond[fragment,quote,verbatim]
1312 \override Clef.color = #blue
1313 \override ClefModifier.color = #red
1316 \clef "treble_8" c'4
1320 @node Armadura de la tonalitat
1321 @unnumberedsubsubsec Armadura de la tonalitat
1322 @translationof Key signature
1324 @cindex Armadura de la tonalitat
1328 @c duplicated in Key signature and Accidentals
1329 @warning{Les alteracions accidentals i les armadures són una causa
1330 freqüent de confusió per al nous usuaris. Al LilyPond, el noms de
1331 les notes són el codi d'entrada en brut; l'armadura i la clau
1332 determinen de quina forma es presenta aquest codi en brut. Una
1333 nota sense alteració com@tie{}@code{c} significa @q{Do natural},
1334 sense que l'afectin l'armadura o la clau. Per veure més
1335 informació, consulteu @rlearning{Alteracions accidentals i armadures}.}
1337 L'armadura indica la tonalitat en la qual es toca una peça. Està
1338 denotada per un conjunt d'alteracions (bemolls o sostinguts) al
1339 començament del pentagrama. L'establiment o modificació de
1340 l'armadura es fa amb l'ordre @code{\key}:
1343 \key @var{nota} @var{modo}
1351 @funindex \mixolydian
1356 @cindex modes eclesiásticos
1363 @cindex mixolidi, mode
1369 Aquí, @code{@var{mode}} ha de ser @code{\major} o @code{\minor}
1370 per obtenir la tonalitat @code{@var{nota}} major o noms estàndard
1371 de mode (també coneguts com @notation{modes eclesiàstics}):
1372 @code{\ionian} (jònic), @code{\dorian} (dòric),
1373 @code{\phrygian} (frigi), @code{\lydian} (lidi),
1374 @code{\mixolydian} (mixolidi), @code{\aeolian} (eoli) i
1375 @code{\locrian} (locri).
1377 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1386 Es poden definir modes addicionals, escrivint una llista amb
1387 l'alteració que porta cada nota de l'escala quan el mode comença
1390 @lilypond[verbatim,quote]
1391 freygish = #`((0 . ,NATURAL) (1 . ,FLAT) (2 . ,NATURAL)
1392 (3 . ,NATURAL) (4 . ,NATURAL) (5 . ,FLAT) (6 . ,FLAT))
1395 \key c \freygish c'4 des e f
1396 \bar "||" \key d \freygish d es fis g
1400 Les alteracions de l'armadura de la tonalitat es poden imprimir en
1401 una octava diferent que en les seves posicions tradicionals, o en
1402 més d'una octava, usat les propietats @code{flat-positions} i
1403 @code{sharp-positions} de @code{KeySignature}. Les entrades en
1404 aquestes propietats especifiquen el rang de posicions de
1405 pentagrama en el qual s'imprimiran les alteracions, les
1406 alteracions es col·loquen dins de l'octava que acaba en aquesta
1407 posició del pentagrama.
1409 @lilypond[verbatim, quote,fragment]
1410 \override Staff.KeySignature.flat-positions = #'((-5 . 5))
1411 \override Staff.KeyCancellation.flat-positions = #'((-5 . 5))
1412 \clef bass \key es \major es g bes d'
1413 \clef treble \bar "||" \key es \major es' g' bes' d''
1415 \override Staff.KeySignature.sharp-positions = #'(2)
1416 \bar "||" \key b \major b' fis' b'2
1421 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1422 {preventing-natural-signs-from-being-printed-when-the-key-signature-changes.ly}
1424 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1425 {non-traditional-key-signatures.ly}
1430 @rglos{church mode},
1433 Manual de aprenentatge:
1434 @rlearning{Alteracions accidentals i armadures}.
1439 Referència de funcionament interno:
1440 @rinternals{KeyChangeEvent},
1441 @rinternals{Key_engraver},
1442 @rinternals{Key_performer},
1443 @rinternals{KeyCancellation},
1444 @rinternals{KeySignature},
1445 @rinternals{key-signature-interface}.
1448 @node Indicadors d'octava
1449 @unnumberedsubsubsec Indicadors d'octava
1450 @translationof Ottava brackets
1457 @funindex set-octavation
1460 Els @notation{indicadors d'octava} introdueixen un transport
1461 addicional d'una octava per al pentagrama.
1463 @lilypond[verbatim,quote]
1481 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1484 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1485 {adding-an-ottava-marking-to-a-single-voice.ly}
1487 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1488 {modifying-the-ottava-spanner-slope.ly}
1497 Referència de funcionament interno:
1498 @rinternals{Ottava_spanner_engraver},
1499 @rinternals{OttavaBracket},
1500 @rinternals{ottava-bracket-interface}.
1503 @node Transposició dels instruments
1504 @unnumberedsubsubsec Transposició dels instruments
1505 @translationof Instrument transpositions
1507 @cindex transposició de MIDI
1508 @cindex transposició instrumental
1509 @cindex transpositor, instrument
1511 @cindex MIDI, transposició
1513 @funindex \transposition
1515 En gravar partitures on participen instruments transpositors,
1516 certes partes es poden gravar en un to diferent del
1517 @notation{to de concert}. En aquests casos s'ha d'especificar la
1518 tonalitat del @notation{instrumento transpositor}; si no es fa
1519 així, la sortida MIDI i les notes guia a altres parts produiran
1520 altures incorrectes. Per veure més informació sobre parts citades
1521 com a guia, consulteu @ref{Cites a altres veus}.
1524 \transposition @var{pitch}
1527 El to usat per a @code{\transposition} s'ha de correspondre amb el
1528 so real que s'escolta quan l'instrument transpositor interpreta un
1529 Do central @code{c'} escrit al pentagrama. Aquesta nota s'escriu
1530 en altura absoluta, per tant un instrument que produeix un so real
1531 un to més agut que la música impresa (un instrument en Re) ha d'usar
1532 @code{\transposition d'}. L'ordre @code{\transposition} s'ha
1533 d'usar @emph{solament} si les notes @emph{no} s'escriuran en
1534 afinació de concert.
1536 A continuació es poden veure algunes notes per a violí i per a
1537 clarinet en Si bemoll, on les parts s'han introduït usant les
1538 notes i l'armadura tal i com apareixen a la partitura del
1539 director. El que toquen els dos instruments està sonant a l'uníson.
1541 @lilypond[verbatim,quote]
1543 \new Staff = "violin" {
1545 \set Staff.instrumentName = #"Vln"
1546 \set Staff.midiInstrument = #"violin"
1547 % no estrictament necessari, però un bon recordatori
1554 \new Staff = "clarinet" {
1556 \set Staff.instrumentName = \markup { Cl (B\flat) }
1557 \set Staff.midiInstrument = #"clarinet"
1567 L'ordre @code{\transposition} es pot canviar durant la peça. Per
1568 exemple, un clarinetista pot canviar del clarinet en La al
1569 clarinet en Si bemoll.
1571 @lilypond[verbatim,quote]
1572 flute = \relative c'' {
1574 \cueDuring #"clarinet" #DOWN {
1575 R1 _\markup\tiny "clarinet"
1577 R1 _\markup\tiny "clarinet"
1580 clarinet = \relative c'' {
1584 R1^\markup { muta in B\flat }
1589 \addQuote "clarinet" \clarinet
1591 \new Staff \with { instrumentName = #"Flute" }
1593 \new Staff \with { instrumentName = #"Cl (A)" }
1600 @rglos{concert pitch},
1601 @rglos{transposing instrument}.
1603 Referència de la notació:
1604 @ref{Cites a altres veus},
1611 @node Alteracions accidentals automàtiques
1612 @unnumberedsubsubsec Alteracions accidentals automàtiques
1613 @translationof Automatic accidentals
1615 @cindex automàtiques, alteracions
1616 @cindex alteracions automàtiques
1617 @cindex alteracions accidentals
1618 @cindex alteracions, estil de las
1619 @cindex predeterminat, estil de las alteracions
1620 @cindex alteracions, estilo predeterminat de les
1622 @funindex \accidentalStyle
1626 Hi ha moltes convencions diferents sobre la forma de gravar
1627 les alteracions. El LilyPond proporciona una funció per
1628 especificar quin estil d'alteracions usar. Aquesta funció
1629 s'invoca de la manera següent:
1633 \accidentalStyle voice
1638 L'estil d'alteracions s'aplica al @code{Staff} en curs de forma
1639 predeterminada (amb l'excepció dels estils @code{piano} i
1640 @code{piano-cautionary}, que s'expliquen més
1641 endavant). Opcionalment, la funció pot agafar un segon argument
1642 que determina en quin àmbit s'ha de canviar l'estil. Per exemple,
1643 per usar el mateix estil en tots els pentagrames del
1644 @code{StaffGroup} en curs, useu
1647 \accidentalStyle StaffGroup.voice
1650 Estan contemplats els següents estils d'alteració. Per donar una
1651 mostra de cada u dels estils, utilitzem l'exemple següent:
1653 @lilypond[verbatim,quote]
1657 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
1671 \voiceTwo \relative {
1672 <fis a cis>8[ <fis a cis>
1675 \change Staff = down
1680 \change Staff = down
1681 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
1688 \context Staff = "up" {
1689 \accidentalStyle default
1692 \context Staff = "down" {
1693 \accidentalStyle default
1700 Observeu que les últimes línies d'aquest exemple es poden
1701 substituir per les següents, sempre i quan vulguem usar el mateix
1702 estil als dos pentagrames.
1707 \context Staff = "up" @{
1708 %%% canvieu la línia següent com desitgeu:
1709 \accidentalStyle Score.default
1712 \context Staff = "down" @{
1719 @c don't use verbatim in this table.
1721 @item default (predeterminado)
1723 @cindex alteracions, estil predeterminat
1727 Es el comportament de gravat predeterminat per a composició.
1728 Correspon a la pràctica comuna del segle XVIII: les alteracions
1729 accidentals es recorden fins al final del compàs en el qual
1730 apareixen i sols en la mateixa octava. Així, a l'exemple següent,
1731 no s'imprimeixen becaires abans del Si natural al segon compàs ni
1738 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
1752 \voiceTwo \relative {
1753 <fis a cis>8[ <fis a cis>
1756 \change Staff = down
1761 \change Staff = down
1762 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
1769 \context Staff = "up" {
1770 \accidentalStyle default
1773 \context Staff = "down" {
1774 \accidentalStyle default
1783 @cindex alteració, estil de veu de
1784 @cindex veu, estil d'alteracions
1785 @cindex alteracions estil modern
1786 @cindex modern, estil de alteracions
1787 @cindex alteracions, estil, modern-precaució
1788 @cindex modern-precaució, estil d'alteracions
1792 El comportament normal és recordar les alteracions accidentals al
1793 nivell de @code{Staff}. En aquest estil, tanmateix, es graven les
1794 alteracions individualment per a cada veu. A part d'això la regla
1795 és semblant a @code{default}.
1797 Com a resultat, les alteracions d'una veu no es cancel·len a les
1798 altres veus, el que amb freqüència porta a un resultat no
1799 desitjat: a l'exemple següent és difícil determinar si el segon La
1800 s'ha de tocar natural o sostingut. Per tant, l'opció @code{voice}
1801 s'ha d'usar sols si les veus es llegiran individualment per músics
1802 diferents. Si el pentagrama s'utilitzarà per part d'un sols músic
1803 (per exemple un director, o a una partitura de piano), aleshores
1804 s'han d'usar en el seu lloc els estils @code{modern} o
1805 @code{modern-cautionary}.
1812 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
1826 \voiceTwo \relative {
1827 <fis a cis>8[ <fis a cis>
1830 \change Staff = down
1835 \change Staff = down
1836 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
1843 \context Staff = "up" {
1844 \accidentalStyle voice
1847 \context Staff = "down" {
1848 \accidentalStyle voice
1857 @cindex alteracions, estil modern
1858 @cindex modern, alteracions d'estil
1862 Aquesta regla correspon a la pràctica comuna del segle XX. Omet
1863 alguns becaires addicionals, que tradicionalment s'imprimien
1864 precedint a un sostingut que segueix a un doble sostingut, o a un
1865 bemoll que segueix a un doble bemoll. La regla @code{modern}
1866 imprimeix les mateix alteracions que l'estil @code{default}, amb
1867 dos addicions que serveixen per evitar la ambigüitat: després
1868 d'alteracions temporals s'imprimeixen indicacions de cancel·lació
1869 també al compàs següent (per a notes a la mateixa octava) i, al
1870 mateix compàs, per a notes a octaves diferents. D'aquí els
1871 becaires abans del Si natural i del Do al segon compàs del
1872 pentagrama superior:
1878 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
1892 \voiceTwo \relative {
1893 <fis a cis>8[ <fis a cis>
1896 \change Staff = down
1901 \change Staff = down
1902 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
1909 \context Staff = "up" {
1910 \accidentalStyle modern
1913 \context Staff = "down" {
1914 \accidentalStyle modern
1921 @item modern-cautionary (modern de precaució)
1923 @cindex alteracions, estil modern de precaució
1924 @cindex modern, alteracions d'estil
1925 @cindex modern de precaució, alteracions d'estil
1927 @funindex modern-cautionary
1929 Aquesta regla és semblant a @code{modern}, però les alteracions
1930 @q{afegides} se imprimeixen como alteracions de precaució (entre
1931 parèntesis). També es poden imprimir en una mida diferent
1932 sobreescrivint la propietat @code{font-size} de l'objecte
1933 @code{AccidentalCautionary}.
1939 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
1953 \voiceTwo \relative {
1954 <fis a cis>8[ <fis a cis>
1957 \change Staff = down
1962 \change Staff = down
1963 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
1970 \context Staff = "up" {
1971 \accidentalStyle modern-cautionary
1974 \context Staff = "down" {
1975 \accidentalStyle modern-cautionary
1982 @item modern-voice (modern, per a veus)
1984 @cindex alteracions, en diverses veus
1985 @cindex alteracions modernes
1986 @cindex modern, alteracions d'estil
1987 @cindex veus, alteracions en diverses
1988 @cindex alteració, estil modern de
1990 @funindex modern-voice
1992 Aquesta regla s'usa perquè puguin llegir les alteracions a
1993 diverses veus, tant els músics que toquen una veu com els musics
1994 que toquen totes les veus. S'imprimeixen les alteracions per a
1995 cada veu, però @emph{es cancel·len} entre veus dins del mateix
1996 @code{Staff}. Per tant, el La a l'últim compàs es cancel·la
1997 perquè la cancel·lació anterior estava a una veu diferent, i el Re
1998 al pentagrama inferior es cancel·la a causa de l'alteració a una
1999 altra veu al compàs previ:
2005 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2019 \voiceTwo \relative {
2020 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2023 \change Staff = down
2028 \change Staff = down
2029 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2036 \context Staff = "up" {
2037 \accidentalStyle modern-voice
2040 \context Staff = "down" {
2041 \accidentalStyle modern-voice
2048 @item modern-voice-cautionary (modern, veu, de precaució)
2050 @cindex alteració, estil de veu de precaució modern
2051 @cindex alteració de veu de precaució modern, estil de
2052 @cindex alteració, modern de precaució, veu, estil de
2053 @funindex modern-voice-cautionary
2055 Aquesta regla és la mateixa que @code{modern-voice}, però amb les
2056 alteracions afegides (les que l'estilo @code{voice} no imprimeix)
2057 composades com de precaució. Fins i tot malgrat que totes les
2058 alteracions impreses per l'estil @code{default} @emph{són}
2059 impreses amb aquesta regla, algunes d'elles es graven com de
2066 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2080 \voiceTwo \relative {
2081 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2084 \change Staff = down
2089 \change Staff = down
2090 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2097 \context Staff = "up" {
2098 \accidentalStyle modern-voice-cautionary
2101 \context Staff = "down" {
2102 \accidentalStyle modern-voice-cautionary
2111 @cindex piano, alteracions de
2112 @cindex alteracions de piano
2113 @cindex piano, estil de alteracions de
2117 Aquesta regla reflexa la pràctica del segle XX per a la notació de
2118 piano. El seu comportament és molt semblan a l'estil
2119 @code{modern}, però aquí les alteracions també es cancel·len entre
2120 diferents pentagrames del mateix grup @code{GrandStaff} o @code{PianoStaff},
2121 d'aquí totes les cancel·lacions de les últimes notes.
2123 Aquest estil d'alteració s'aplica de manera predeterminada al grup
2124 @code{GrandStaff} o @code{PianoStaff} en curs.
2130 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2144 \voiceTwo \relative {
2145 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2148 \change Staff = down
2153 \change Staff = down
2154 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2161 \context Staff = "up" {
2162 \accidentalStyle piano
2165 \context Staff = "down" {
2172 @item piano-cautionary (piano, de precaución)
2174 @cindex alteracions, piano de precaució, estilo de
2175 @cindex alteracions, piano de precaució
2176 @cindex precaució, estilo de alteracions, piano
2177 @cindex precaució, alteracions de piano de
2178 @cindex piano de precaució, estilo de alteracions
2179 @cindex piano de precaució, alteracions
2181 @funindex piano-cautionary
2183 Igual que @code{\accidentalStyle piano} però amb les alteracions
2184 afegides composades com de precaució.
2190 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2204 \voiceTwo \relative {
2205 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2208 \change Staff = down
2213 \change Staff = down
2214 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2221 \context Staff = "up" {
2222 \accidentalStyle piano-cautionary
2225 \context Staff = "down" {
2234 @cindex neo-modern, estilo de alteracions
2235 @cindex alteracions, estilo de, neo-modern
2237 @funindex neo-modern
2239 Aquesta regla reprodueix una pràctica comuna a la música
2240 contemporània: les alteracions accidentals s'imprimeixen com a
2241 @code{modern}, però es tornen a imprimir si apareix la mateixa
2242 nota una altra vegada al mateix compàs (excepte si la nota es
2243 repeteix immediatament).
2249 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2263 \voiceTwo \relative {
2264 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2267 \change Staff = down
2272 \change Staff = down
2273 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2280 \context Staff = "up" {
2281 \accidentalStyle neo-modern
2284 \context Staff = "down" {
2285 \accidentalStyle neo-modern
2292 @item neo-modern-cautionary
2294 @cindex neo-modern de precaució, estilo de alteracions
2295 @cindex alteracions, estilo, neo-moderno de precaució
2297 @funindex neo-modern-cautionary
2299 Aquesta regla és sembla a @code{neo-modern}, però les alteracions
2300 @q{addicionals} s'imprimeixen com alteracions de precaució (amb
2301 parèntesis). També es poden imprimir a una mida diferent
2302 sobreescrivint la propietat @code{font-size} de l'objecte
2303 @code{AccidentalCautionary}.
2309 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2323 \voiceTwo \relative {
2324 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2327 \change Staff = down
2332 \change Staff = down
2333 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2340 \context Staff = "up" {
2341 \accidentalStyle neo-modern-cautionary
2344 \context Staff = "down" {
2345 \accidentalStyle neo-modern-cautionary
2352 @item neo-modern-voice
2354 @cindex neo-modern-voice, estil d'alteració
2355 @cindex alteracions, estil, neo-modern de veu
2357 @funindex neo-modern-voice
2359 Aquesta regla s'usa per alteracions accidentals sobre diverses
2360 veus que s'han de llegir per part de músics que toquen una veu,
2361 així com per músics que toquen totes les veus. Les alteracions
2362 s'imprimeixen per a cada veu com amb @code{neo-modern}, però es
2363 cancel·len per a altres veus que estan al mateix pentagrama
2370 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2384 \voiceTwo \relative {
2385 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2388 \change Staff = down
2393 \change Staff = down
2394 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2401 \context Staff = "up" {
2402 \accidentalStyle neo-modern-voice
2405 \context Staff = "down" {
2406 \accidentalStyle neo-modern-voice
2413 @item neo-modern-voice-cautionary
2415 @cindex neo-modern-voice-cautionary, estil de alteracions
2416 @cindex alteracions, estil, neo-modern-voice-cautionary
2418 @funindex neo-modern-voice-cautionary
2420 Aquesta regla és semblant a @code{neo-modern-voice}, però les
2421 alteracions addicionals s'imprimeixen com alteracions de
2428 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2442 \voiceTwo \relative {
2443 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2446 \change Staff = down
2451 \change Staff = down
2452 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2459 \context Staff = "up" {
2460 \accidentalStyle neo-modern-voice-cautionary
2463 \context Staff = "down" {
2464 \accidentalStyle neo-modern-voice-cautionary
2473 @cindex dodecafònic, estil de alteracions
2474 @cindex alteracions, estil, dodecafònic
2476 @funindex dodecaphonic
2478 Aquesta regla reflexa una pràctica introduïda pels compositors de
2479 principis del segle XX, en un intent d'abolir la jerarquia
2480 entre notes naturals i alterades. Amb aquest estil, @emph{todas}
2481 les notes porten alteració, fins i tot becaires.
2487 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2501 \voiceTwo \relative {
2502 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2505 \change Staff = down
2510 \change Staff = down
2511 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2518 \context Staff = "up" {
2519 \accidentalStyle dodecaphonic
2522 \context Staff = "down" {
2523 \accidentalStyle dodecaphonic
2530 @item dodecaphonic-no-repeat
2532 @cindex estil accidental dodecafònic
2533 @cindex estil dodecafònic, neo-modern
2535 @funindex dodecaphonic-no-repeat
2537 Com amb l'estil d'alteracions dodecafònic @emph{totes} les notes
2538 porten una alteració de forma predeterminada, però les alteracions
2539 se suprimeixen quan hi ha notes repetides immediatament al mateix pentagrama.
2545 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2559 \voiceTwo \relative {
2560 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2563 \change Staff = down
2568 \change Staff = down
2569 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2576 \context Staff = "up" {
2577 \accidentalStyle dodecaphonic-no-repeat
2580 \context Staff = "down" {
2581 \accidentalStyle dodecaphonic-no-repeat
2589 @item dodecaphonic-first
2591 @cindex estil accidental dodecafònic
2592 @cindex estil dodecafònic, neo-modern
2594 @funindex dodecaphonic-first
2596 Semblant a l'estil d'alteracions dodecafònic, @emph{totes} les
2597 notes porten una alteració, però sols la primera vegada que es
2598 troben al compàs. Les alteracions es recorden sols per a l'octava
2599 actual però a través de les veus.
2605 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2619 \voiceTwo \relative {
2620 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2623 \change Staff = down
2628 \change Staff = down
2629 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2636 \context Staff = "up" {
2637 \accidentalStyle dodecaphonic-first
2640 \context Staff = "down" {
2641 \accidentalStyle dodecaphonic-first
2649 @item teaching (ensenyament)
2651 @cindex teaching (enseñanza), estilo de alteraciones
2652 @cindex alteracions, estil teaching (ensenyament)
2656 Aquesta regla està pensada per a estudiants, i fa més senzill
2657 crear automàticament fulls d'escales amb alteracions de
2658 precaució. Les alteracions s'imprimeixen com a l'estil
2659 @code{modern}, però s'afegeixen alteracions de precaució per a
2660 totes les notes sostingudes o bemolls especificats per l'armadura,
2661 excepte si la nota es repeteix immediatament.
2663 @lilypond[quote,staffsize=18]
2667 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2681 \voiceTwo \relative {
2682 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2685 \change Staff = down
2690 \change Staff = down
2691 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2698 \context Staff = "up" {
2700 \accidentalStyle teaching
2703 \context Staff = "down" {
2705 \accidentalStyle teaching
2712 @item no-reset (sense restabliment)
2714 @cindex alteracions sense restabliment, estil de
2715 @cindex sense restabliment, estil d'alteracions
2719 És el mateix que @code{default} però amb alteracions que duren
2720 @q{per sempre} i no sols dins del mateix compàs:
2726 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2740 \voiceTwo \relative {
2741 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2744 \change Staff = down
2749 \change Staff = down
2750 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2757 \context Staff = "up" {
2758 \accidentalStyle no-reset
2761 \context Staff = "down" {
2762 \accidentalStyle no-reset
2769 @item forget (oblit)
2771 @cindex oblit, estil de alteracions
2772 @cindex alteració, estil de, oblit
2776 És l'oposat a @code{sense restabliment}: Les alteracions no es
2777 recorden en absolut: d'aquí que totes les alteracions es gravin en
2778 relació a l'armadura de la tonalitat, sense que es vegin afectades
2779 pel que hi ha abans.
2786 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2800 \voiceTwo \relative {
2801 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2804 \change Staff = down
2809 \change Staff = down
2810 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2817 \context Staff = "up" {
2818 \accidentalStyle forget
2821 \context Staff = "down" {
2822 \accidentalStyle forget
2834 Referècia de funcionament interno:
2835 @rinternals{Accidental},
2836 @rinternals{Accidental_engraver},
2837 @rinternals{GrandStaff},
2838 @rinternals{PianoStaff},
2840 @rinternals{AccidentalSuggestion},
2841 @rinternals{AccidentalPlacement},
2842 @rinternals{accidental-suggestion-interface}.
2844 @cindex alteracions i notes simultànies
2845 @cindex simultànies, notes i alteracions
2846 @cindex alteracions en acordes
2847 @cindex acordes, alteracions dins de
2850 Les notes simultànies no es tenen en compte per a la determinació
2851 automàtica de les alteracions accidentals; sols es consideren les
2852 notes anteriors i l'armadura de la tonalitat. Pot ser necessari
2853 forçar les alteracions accidentals amb with@tie{}@code{!}
2854 o@tie{}@code{?} quan la mateixa nota, amb al mateix nom, aparegui
2855 simultàniament amb diferents alteracions, com a @samp{<f! fis!>}.
2857 La cancel·lació de precaució d'alteracions es fa mirant el compàs
2858 previ. Malgrat això, al bloc @code{\alternative} que segueix a
2859 una secció de repetició de primera i segona vegada @code{\repeat
2860 volta N}, s'esperaria que la cancel·lació es calculés utilitzant
2861 el compàs previ @emph{que s'ha tocat}, no el compàs previ
2862 @emph{que s'ha imprès}. A l'exemple següent al Do natural de la
2863 casella de segona vegada no li cal becaire:
2867 \accidentalStyle modern
2879 Es pot usar la següent solució del problema: definir una funció
2880 que canviï localment l'estil d'alteracions a @code{forget}:
2882 @lilypond[verbatim,quote]
2883 forget = #(define-music-function (music) (ly:music?) #{
2884 \accidentalStyle forget
2886 \accidentalStyle modern
2889 \accidentalStyle modern
2902 @unnumberedsubsubsec Tessitura
2903 @translationof Ambitus
2906 @cindex rang de altures
2909 El terme @emph{ambitus} o àmbit denota el rang de notes que abasta
2910 una veu donada a una part musical. També pot denotar el marge de
2911 notes que és capaç de tocar un determinat instrument musical. Els
2912 àmbits s'imprimeixen a les parts vocals de tal manera que els
2913 intèrprets puguin determinar amb facilitat si compleixen amb les
2914 seves pròpies possibilitats.
2916 Els àmbits es presenten al començament de la peça junt a la clau
2917 inicial. El rang s'especifica gràficament mitjançant dos caps de
2918 nota que representen a les notes inferior i superior. Sols
2919 s'imprimeixen alteracions si no formen part de l'armadura de la
2922 @lilypond[verbatim,quote]
2926 \consists "Ambitus_engraver"
2937 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
2938 {adding-ambitus-per-voice.ly}
2940 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
2941 {ambitus-with-multiple-voices.ly}
2943 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
2944 {changing-the-ambitus-gap.ly}
2953 Referència de funcionament interno:
2954 @rinternals{Ambitus_engraver},
2957 @rinternals{Ambitus},
2958 @rinternals{AmbitusAccidental},
2959 @rinternals{AmbitusLine},
2960 @rinternals{AmbitusNoteHead},
2961 @rinternals{ambitus-interface}.
2964 No s'efectua un tractament de les possibles col·lisions en cas de
2965 diverses indicacions d'àmbit simultànies a veus diferents.
2967 @node Cap de les notes
2968 @subsection Cap de les notes
2969 @translationof Note heads
2971 Aquesta secció proposa formes d'alterar els caps de les figures.
2974 * Caps de nota especials::
2975 * Caps de notes de Notació Fàcil::
2976 * Caps de notes amb formes diverses::
2980 @node Caps de nota especials
2981 @unnumberedsubsubsec Caps de nota especials
2982 @translationof Special note heads
2984 @cindex figura, cap de la
2985 @cindex nota, cap especial de
2986 @cindex nota, cap de, en aspes
2987 @cindex nota, cap de, en rombe
2988 @cindex nota, cap de, en parlato
2989 @cindex nota, cap de, harmònics
2990 @cindex nota, cap de, guitarra
2991 @cindex especials, caps de figura
2992 @cindex aspes, caps de nota
2993 @cindex rombe, caps de nota
2994 @cindex parlato, caps de nota
2995 @cindex harmònics, caps de nota
2996 @cindex guitarra, caps de nota
2997 @cindex nota, cap de, estils
2998 @cindex estils de cap de nota
3002 Es pot modificar l'aparença del cap de les notes:
3004 @lilypond[verbatim,quote]
3007 \override NoteHead.style = #'cross
3009 \revert NoteHead.style
3011 \override NoteHead.style = #'harmonic
3013 \revert NoteHead.style
3018 Per veure totes els estils de caps de les notes, consulteu
3019 @rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota}.
3021 L'estil @code{cross} (aspes) es fa servir per representar una
3022 àmplia varietat d'intencions musicals. Les següent ordres
3023 genèriques predefinides modifiquen la forma del cap de les figures
3024 tant al context del pentagrama normal com al de tabulatura, i es
3025 poden fer servir per representar qualsevol significat musical:
3027 @lilypond[verbatim,quote]
3037 La forma de funció musical d'aquesta ordre predefinida es pot usar
3038 dins i fora dels acords per generar caps de nota en aspa, tant al
3039 context de pentagrama normal com al de tabulatura:
3041 @lilypond[verbatim,quote]
3045 c b < g \xNote c f > b
3049 Como sinònims de @code{\xNote}, @code{\xNotesOn} i
3050 @code{\xNotesOff}, se poden usar @code{\deadNote},
3051 @code{\deadNotesOn} i @code{\deadNotesOff}. El terme
3052 @notation{dead note} (nota morta) s'utilitza habitualment per part
3055 També hi ha una abreviatura semblant per a les formes en rombe:
3057 @lilypond[verbatim,quote]
3059 <c f\harmonic>2 <d a'\harmonic>4 <c g'\harmonic> f\harmonic
3074 Referència de la notació:
3075 @rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota},
3076 @rusernamed{Chorded notes,Notes en acord},
3077 @rusernamed{Indicating harmonics and dampened notes,Indicació d'harmònics y notes tapades}.
3079 Referència de funcionament interno:
3080 @rinternals{note-event},
3081 @rinternals{Note_heads_engraver},
3082 @rinternals{Ledger_line_engraver},
3083 @rinternals{NoteHead},
3084 @rinternals{LedgerLineSpanner},
3085 @rinternals{note-head-interface},
3086 @rinternals{ledger-line-spanner-interface}.
3089 @node Caps de notes de Notació Fàcil
3090 @unnumberedsubsubsec Caps de notes de Notació Fàcil
3091 @translationof Easy notation note heads
3094 @cindex principiants, música per a
3095 @cindex fàcil, notació, caps de nota de
3096 @cindex música para principiants
3097 @cindex notes, caps de, estudio
3098 @cindex notes, caps de, notació simplificada
3099 @cindex notes, caps de, para practicar
3100 @cindex simplificada, notació
3102 @funindex \easyHeadsOn
3103 @funindex \easyHeadsOff
3105 Les notes amb cap de @q{notació facilitada} tenen el nom de la
3106 nota (en angles) dins del cap. S'usen a la música per a
3107 principiants. Perquè que les lletres siguin llegibles, s'han
3108 d'imprimir en una mida gran de tipus de lletra. Per imprimir amb
3109 un tipus de lletra més gran, vegeu
3110 @rusernamed{Setting the staff size,Establiment de la mida del pentagrama}.
3112 @lilypond[verbatim,quote]
3113 #(set-global-staff-size 26)
3124 @code{\easyHeadsOn},
3125 @code{\easyHeadsOff}.
3129 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
3130 {numbers-as-easy-note-heads.ly}
3133 Referència de la notació:
3134 @rusernamed{Setting the staff size,Establiment de la mida del pentagrama}.
3139 Referència de funcionament interno:
3140 @rinternals{note-event},
3141 @rinternals{Note_heads_engraver},
3142 @rinternals{NoteHead},
3143 @rinternals{note-head-interface}.
3146 @node Caps de notes amb formes diverses
3147 @unnumberedsubsubsec Caps de notes amb formes diverses
3148 @translationof Shape note heads
3150 @cindex notes, caps de, con formes
3151 @cindex formes, notes con
3153 @cindex Aiken, caps de nota amb forma
3154 @cindex arpa sacra, caps de nota amb forma
3155 @cindex Southern Harmony, caps de nota amb forma
3156 @cindex Funk, caps de nota amb forma
3157 @cindex Harmonica Sacra, caps de nota amb forma
3158 @cindex Christian Harmony, caps de nota amb forma
3159 @cindex Walker, caps de nota amb forma
3161 @cindex notes, caps de, Aiken
3162 @cindex notes, caps de, arpa sacra
3163 @cindex notes, caps de, Southern Harmony
3164 @cindex notes, caps de, Funk
3165 @cindex notes, caps de, Harmonica Sacra
3166 @cindex notes, caps de, Christian Harmony
3167 @cindex notes, caps de, Walker
3169 @funindex \aikenHeads
3170 @funindex \sacredHarpHeads
3171 @funindex \southernHarmonyHeads
3172 @funindex \funkHeads
3173 @funindex \walkerHeads
3175 A la notació de caps amb forma, la forma del cap correspon a la
3176 funció harmònica d'una nota dins de l'escala. Aquesta notació es
3177 va fer popular als llibres americans de cançons durant el segle
3178 XIX. Els caps de nota amb formes es poden produir amb els estils
3179 @q{Arpa Sacra}, @q{Southern Harmony}, Funk (Harmonica Sacra),
3180 Walker i Aiken @q{(Christian Harmony)}:
3182 @lilypond[verbatim,quote]
3185 c, d e f g2 a b1 c \break
3187 c,4 d e f g2 a b1 c \break
3188 \southernHarmonyHeads
3189 c,4 d e f g2 a b1 c \break
3191 c,4 d e f g2 a b1 c \break
3193 c,4 d e f g2 a b1 c \break
3198 @funindex \aikenHeadsMinor
3199 @funindex \sacredHarpHeadsMinor
3200 @funindex \southernHarmonyHeadsMinor
3201 @funindex \funkHeadsMinor
3202 @funindex \walkerHeadsMinor
3204 Les formes es determinen en funció del grau de l'escala, on la
3205 tònica està determinada per l'ordre @code{\key}. Quan s'escriu en
3206 un to menor, la nota de l'escala es pot determinar a partir del
3209 @lilypond[verbatim,quote]
3213 a b c d e2 f g1 a \break
3215 a,4 b c d e2 f g1 a \break
3216 \sacredHarpHeadsMinor
3218 \southernHarmonyHeadsMinor
3229 @code{\aikenHeadsMinor},
3231 @code{\funkHeadsMinor},
3232 @code{\sacredHarpHeads},
3233 @code{\sacredHarpHeadsMinor},
3234 @code{\southernHarmonyHeads},
3235 @code{\southernHarmonyHeadsMinor},
3236 @code{\walkerHeads},
3237 @code{\walkerHeadsMinor}.
3241 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
3242 {applying-note-head-styles-depending-on-the-step-of-the-scale.ly}
3244 Per veure tots els estils de formes de cap de nota, consulteu
3245 @rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota},
3251 Referència de la notació:
3252 @rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota},
3254 Referencia de funcionament interno:
3255 @rinternals{note-event},
3256 @rinternals{Note_heads_engraver},
3257 @rinternals{NoteHead},
3258 @rinternals{note-head-interface}.
3262 @unnumberedsubsubsec Improvisació
3263 @translationof Improvisation
3265 @cindex improvisació
3266 @cindex barrades, capss de nota
3267 @cindex notes, caps de, improvisació
3268 @cindex notes, caps de, barrades
3270 @funindex \improvisationOn
3271 @funindex \improvisationOff
3273 La improvisació es denota a vegades mitjançant caps de nota en
3274 forma de barra inclinada, on l'executant pot escollir qualsevol
3275 nota però amb el ritme especificat. Aquests cap de nota es creen
3278 @lilypond[verbatim,quote]
3280 \consists "Pitch_squash_engraver"
3282 e''8 e g a a16( bes) a8 g
3293 @code{\improvisationOn},
3294 @code{\improvisationOff}.
3301 Referència de funcionament interno:
3302 @rinternals{Pitch_squash_engraver},
3304 @rinternals{RhythmicStaff}.