@c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
@ignore
    Translation of GIT committish: 3ecc98aa5db8a47adcf9defc4ec9fc018c5cc47d

    When revising a translation, copy the HEAD committish of the
    version that you are working on.  For details, see the Contributors'
    Guide, node Updating translation committishes..
@end ignore

@c \version "2.19.40"

@c Translators: Walter Garcia-Fontes
@c Translation checkers:


@node Duracions
@section Duracions
@translationof Rhythms

@lilypondfile[quote]{rhythms-headword.ly}

Aquesta secció tracta dels ritmes, els silencis, les duracions, les barres
i els compassos.

@menu
* Escriptura de les duracions (valors rítmics)::
* Escriptura dels silencis::
* Impressió de les duracions::
* Barres::
* Compassos::
* Temes especials de ritme::
@end menu


@node Escriptura de les duracions (valors rítmics)
@subsection Escriptura de les duracions (valors rítmics)
@translationof Writing rhythms

@menu
* Duració de les notes::
* Grups especials::
* Escalat de les duracions::
* Lligadures d'unió::
@end menu

@node Duració de les notes
@unnumberedsubsubsec Duració de les notes
@translationof Durations

@cindex duració de les notes
@cindex notes, duració de
@cindex longitud de las notes
@cindex notes, longitud de

@funindex \longa
@funindex \breve
@funindex \maxima

Les duracions es designen mitjançant nombres i punts. Les
duracions s'introdueixen en relació als seus valores recíproc
respecte de la rodona.  Per exemple, una negra s'escriu usant un
@code{4} (atès que és 1/4 de rodona), mentre que una blanca
s'escriu amb un @code{2} (per ser 1/2 de rodona).  Per a notes
majors de la rodona s'han d'usar les instruccions @code{\longa}
(que és una breu doble) i @code{\breve}.  Es poden especificar
duracions tan curtes com la garrapatea (amb el número 128).  Es
poden fer valors més curts, però sols com a notes unides per una
barra.
@c Two 64th notes are needed to obtain beams
@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \time 8/1
  c''\longa c\breve c1 c2
  c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128
}
@end lilypond

Aquí es poden veure les mateixes duracions amb el barrat automàtic
desactivat.

@c not strictly "writing rhythms"; more of a "displaying" thing,
@c but it's ok here.  -gp
@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \time 8/1
  \autoBeamOff
  c''\longa c\breve c1 c2
  c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128
}
@end lilypond

Es pot escriure una nota amb la duració d'una quàdruple breu
mitjançant @code{\maxima}, però això es permet sols dins de la
notació musical antiga.  Per veure més detalls, consulteu
@rusernamed{Ancient notation, Notació antiga}.

@cindex duració predeterminada
@cindex predeterminada, duració de la nota
@cindex nota, duració predeterminada

Si la duració s'omet, el seu valor serà el de la duració de la
nota anterior.  Per omissió, el valor de la primera nota és el
d'una negra.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative { a' a a2 a a4 a a1 a }
@end lilypond

Les duracions aïllades a una seqüència musical agafen l'altura de
la nota o acord anterior.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \time 8/1
  c'' \longa \breve 1 2
  4 8 16 32 64 128 128
}
@end lilypond

@cindex notes, amb puntet
@cindex puntet, notes amb
@cindex notes, amb doble puntet
@cindex doble puntet, notes amb

@funindex .

Per obtenir duracions de notes amb puntet, escriviu un punt
(@code{.}) després del numero.  Les notes amb doble puntet
s'especifiquen escrivint dos punts, i així successivament.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative { a'4 b c4. b8 a4. b4.. c8. }
@end lilypond

Certes duracions no es poden representar sols amb duracions
binaries i puntets; l'única forma de representar-les és lligat dos
o més notes.  Per veure més detalls, consulteu @ref{Lligadures
d'unió}.

Per veure de quina manera es poden especificar les duracions de
les síl·labes de la lletra i com alinear la lletra a les notes,
consulteu @rusernamed{Vocal music,Música vocal}.

De forma opcional es poden espaiar les notes de forma estrictament
proporcional a les seves duracions.  Per veure més detalls sobre
aquest ajust i altres ajustos que controlen la notació
proporciona, consulteu @rusernamed{Proportional notation,Notació
proporcional}.

@funindex \dotsUp
@funindex \dotsDown
@funindex \dotsNeutral

Normalment els puntets es desplacen cap amunt per evitar les
línies del pentagrama, excepte en situacions de polifonia.  Es
poden situar els puntets manualment a sobre o a sota de les línies
de la pauta; vegeu @rusernamed{Direction and placement,Direcció i
col·locació}.

@predefined
@code{\autoBeamOn},
@code{\autoBeamOff},
@code{\dotsUp},
@code{\dotsDown},
@code{\dotsNeutral}.
@endpredefined


@snippets

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{alternative-breve-notes.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{changing-the-number-of-augmentation-dots-per-note.ly}

@seealso
Glossari musical:
@rglos{breve},
@rglos{longa},
@rglos{maxima},
@rglos{note value},
@rglos{Duration names notes and rests}.

Referència de la notació:
@ref{Barres automàtiques},
@ref{Lligadures d'unió},
@rusernamed{Stems,Pliques},
@ref{Escriptura de les duracions (valors rítmics)},
@ref{Escriptura dels silencis},
@rusernamed{Vocal music,Música vocal},
@rusernamed{Ancient notation,Notació antiga},
@rusernamed{Proportional notation,Notació proporcional}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{Dots},
@rinternals{DotColumn}.

@knownissues
@c Deliberately duplicated in Durations and Rests.  -gp
No hi ha un límit fonamental per a les duracions dels silencis
(tant per al més llarg com per al més curt), però el nombre dels
glifs és limitat; sols es poden imprimir des del silenci de
garrapatea (128) fins el de màxima (8 rodones).

@node Grups especials
@unnumberedsubsubsec Grups especials
@translationof Tuplets

@cindex grups especials
@cindex tresets

@funindex \tuplet

Els grups especials s'obtenen a partir d'una expressió musical amb
la instrucció @code{\tuplet}, multiplicant la rapidesa de
l'expressió musical per una fracció:

@example
\tuplet @var{fracció} @{ @var{música} @}
@end example

@noindent
El numerador de la fracció s'imprimeix a sobre o a sota de les
notes, opcionalment amb una clau.  El grup especial més comú
és el treset, en el qual 3@tie{}notes tenen el valor que
normalment tenen@tie{}2:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  a'2 \tuplet 3/2 { b4 4 4 }
  c4 c \tuplet 3/2 { b4 a g }
}
@end lilypond

@cindex agrupació de grups especials
@noindent
Si s'estan escrivint passatges amb molts grups de valoració
especial, resulta fastigós haver d'escriure una ordre
@code{\tuplet} diferent per a cada grup.  És possible especificar
la duració d'un conjunt de grups directament abans de la música
perquè així s'agrupin automàticament:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  g'2 r8 \tuplet 3/2 8 { cis16 d e e f g g f e }
}
@end lilypond

@cindex grups de valoració especial, col·locació de la clau

@funindex \tupletUp
@funindex \tupletDown
@funindex \tupletNeutral

Es poden col·locar manualment les claus de treset a sobre o a
sota de la pauta:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \tupletUp \tuplet 3/2 { c''8 d e }
  \tupletNeutral \tuplet 3/2 { c8 d e }
  \tupletDown \tuplet 3/2 { f,8 g a }
  \tupletNeutral \tuplet 3/2 { f8 g a }
}
@end lilypond

Els grups poden niuar-se uns a dins dels altres:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \autoBeamOff
  c''4 \tuplet 5/4 { f8 e f \tuplet 3/2 { e[ f g] } } f4
}
@end lilypond

La modificació dels grups especials niuats que comencen al mateix
instant musical s'han de fer amb @code{\tweak}.

Per modificar la duració de les notes sense imprimir una
de grup especial, vegeu

@predefined
@code{\tupletUp},
@code{\tupletDown},
@code{\tupletNeutral}.
@endpredefined

@snippets
@cindex grups especials, format de
@cindex tresets, format de

@funindex tupletNumberFormatFunction
@funindex tupletSpannerDuration

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{entering-several-tuplets-using-only-one--tuplet-command.ly}

@cindex grups de valoració especial, modificació del nombre

@funindex TupletNumber

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{changing-the-tuplet-number.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{non-default-tuplet-numbers.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{controlling-tuplet-bracket-visibility.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{permitting-line-breaks-within-beamed-tuplets.ly}

@seealso
Glossari musical:
@rglos{triplet},
@rglos{tuplet},
@rglos{polymetric}.

Manual de aprenentatge:
@rlearning{Mètodes d'ajustament}.

Referència de la notació:
@rusernamed{Direction and placement,Direcció i posició},
@ref{Gestió del temps},
@ref{Escalat de les duracions},
@rusernamed{The tweak command,L'ordre tweak},
@ref{Notació polimètrica}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{TupletBracket},
@rinternals{TupletNumber},
@rinternals{TimeScaledMusic}.


@node Escalat de les duracions
@unnumberedsubsubsec Escalat de les duracions
@translationof Scaling durations

@cindex escalat de les duracions
@cindex duracions, escalat de

La duració de les figures, silencis o acords es pot multiplicar
per un factor @code{N/M} afegint @code{*N/M} (o @code{*N} si
@code{M} és 1) a la duració.  Aixo no afectarà a l'aparença de les
notes o silencis que es produeixen, però la duració alterada
s'usarà per calcular la posició dins del compàs i per establir la
duració en la sortida MIDI.  Els factors de multiplicació es poden
combinar en la forma @code{*L*M/N}.  Els factors són part de la
duració: si no especifiquem una duració per a les notes següents,
la duració per omissió que s'agafa de la nota anterior inclourà
qualsevol factor d'escala que s'hagi aplicat.

Al següent exemple les tres primeres notes duren exactament dues
parts, però no s'imprimeix cap clau de treset.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \time 2/4
  % Altera les duracions a tresets
  a'4*2/3 gis a
  % Duracions normals
  a4 a
  % Duplica la duració de l'acord
  <a d>4*2
  % Duració de negra, sembla de corxera
  b16*4 c4
}
@end lilypond

La duració dels silencis espaiadors també es pot modificar
mitjançant un multiplicador.  Això és útil per saltar molts
compassos, com per exemple @code{s1*23}.

@cindex compressió de música
@cindex expansió de música

@funindex \scaleDurations

De la mateixa forma, es poden comprimir per una fracció trossos de
música més llargs, com si cada nota, acord o silenci tingués la
fracció com a multiplicador.. Això deixarà intacte l'aparença de
la @emph{música}, però la duració interna de les notes es
multiplicarà per la fracció
@emph{numerador}/@emph{denominador}. Vet aquí un exemple que
mostra com es pot comprimir i expandir la música:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \time 2/4
  % Duracions normals
  <c'' a>4 c8 a
  % Escala la música per *2/3
  \scaleDurations 2/3 {
    <c a f>4. c8 a f
  }
  % Escala la música per *2
  \scaleDurations 2/1 {
    <c' a>4 c8 b
  }
}
@end lilypond

Una aplicació d'aquesta ordre es troba a la notació polimètrica,
vegeu @ref{Notació polimètrica}.

@seealso
Referència de la notació:
@ref{Grups especials},
@ref{Silencis invisibles},
@ref{Notació polimètrica}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

@knownissues
El càlcul de la posició dins d'un compàs ha de tenir en compte
tots els factors d'escalat que s'han aplicat a les notes dins
d'aquest compàs, i qualsevol arrossegament fraccionat des dels
compassos anteriors.  Aquest càlcul s'efectua utilitzant nombres
racionals.  Si un numerador o denominador intermedi en aquest
procés de càlcul sobrepassa la quantitat de 2^30, la execució i el
gravat es detindran a aquest punt sense indicar cap error.

@node Lligadures d'unió
@unnumberedsubsubsec Lligadures d'unió
@translationof Ties

@cindex lligadura d'unió

@funindex ~

Un lligadura d'unió connecta dues notes adjacents de la mateixa
altura.  La lligadura de fet estén la longitud d'una nota.

@warning{No s'han de confondre's les lligadures d'unió amb les
@emph{lligadures d'expressió}, que indiquen articulació, ni amb
les @emph{lligadures de fraseig}, que indiquen el fraseig musical.
Una lligadura d'unió és tan sols na manera d'estendre la duració
d'una nota, quelcom semblant al que fa el puntet.}

S'introdueix una lligadura d'unió escrivint el símbol de la titlla
corba (@code{~}) després de la primera de cada parella de notes
que es volen unir.  Això indica que la nota s'uneix a la següent,
que ha de tenir la mateixa altura.

@lilypond[quote,verbatim]
{ a'2~ 4~ 16 r r8 }
@end lilypond

Les lligadures d'unió poden fer ús de la interpretació
@q{última altura explícita} per a les duracions aïllades:

@lilypond[quote,verbatim]
{ a'2~ 4~ 16 r r8 }
@end lilypond

Es fan servir lligadures d'unió o bé quan la nota travessa la
barra de compàs o bé quan no es poden usar puntets per denotar el
ritme.  També s'han d'usar lligadures quan les notes travessen
subdivisions del compàs de major duració:

@c KEEP LY
@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  r8^"sí" c'~ 2 r4 |
  r8^"no" c2~ 8 r4
}
@end lilypond

Si ens calen lligar moltes notes a través de les línies
divisòries, ens podria resultar més fàcil utilitzar la divisió
automàtica de les notes, vegeu
@ref{Divisió automàtica de les notes}.
Aquest mecanisme divideix automàticament les notes
llargues i les lliga a través de les barres de compàs.

@cindex lligadures i acords
@cindex acords i lligadures

Quan s'aplica una lligadura d'unió a un acord, es connecten tots
els caps de les notes les altures de les quals coincideixen.  Si
no coincideix cap parell de caps, no es crea cap lligadura.  Els
acords es poden lligar parcialment col·locant les lligadures dins
de l'acord.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative c' {
  <c e g>2~ 2 |
  <c e g>4~ <c e g c>
    <c~ e g~ b> <c e g b> |
}
@end lilypond

@cindex repetició, lligadures d'unió en
@cindex lligadures d'unió, repeticions i
@cindex primera i segona vegada, claus i lligadures en
@cindex lligadures d'unió i claus de primera i segona vegada

@funindex \repeatTie

Quan la segona vegada d'una repetició comença amb una nota
lligada, cal especificar la lligadura repetida com segueix:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \repeat volta 2 { c'' g <c e>2~ }
  \alternative {
    % Primera alternativa: la nota següent es lliga normalment
    { <c e>2. r4 }
    % Segona alternativa: la nota següent té una lligadura repetida
    { <c e>2\repeatTie d4 c }
  }
}
@end lilypond

@cindex laissez vibrer
@cindex lligadures laissez vibrer

@funindex \laissezVibrer

Les lligadures @notation{L.v.} (@notation{laissez vibrer}, deixar
vibrar) indiquen que les notes no es poden apagar al final.
S'usen en la notació per a piano, arpa i altres instruments de
corda i percussió.  Es poden introduir de la manera següent:

@lilypond[quote,verbatim,fragment]
<c' f' g'>1\laissezVibrer
@end lilypond

@cindex lligadures, col·locació

@funindex \tieUp
@funindex \tieDown
@funindex \tieNeutral

És possible fer manualment que les lligadures d'unió es corbin cap
amunt o cap avall; vegeu @rusernamed{Direction and
placement,Direcció i posició}.

@cindex lligadures, aparença
@cindex lligadures de punts
@cindex lligadures discontínues
@cindex discontínues, lligadures
@cindex punts, lligadures de

@funindex \tieDotted
@funindex \tieDashed
@funindex \tieSolid

Es pot fer que les lligadures d'expressió siguin discontínues,
puntejades o un combinació de contínues i discontínues.

@lilypond[quote, verbatim]
\relative c' {
  \tieDotted
  c2~ 2
  \tieDashed
  c2~ 2
  \tieHalfDashed
  c2~ 2
  \tieHalfSolid
  c2~ 2
  \tieSolid
  c2~ 2
}
@end lilypond

Es poden especific patrons de discontinuïtat personalitzats:

@lilypond[quote, verbatim]
\relative c' {
  \tieDashPattern #0.3 #0.75
  c2~ 2
  \tieDashPattern #0.7 #1.5
  c2~ 2
  \tieSolid
  c2~ 2
}
@end lilypond

Les definicions de patrons de discontinuïtat per a les lligadures
d'unió tenen la mateixa estructura que les definicions de patrons
de discontinuïtat per a les lligadures d'expressió.  Per veure més
informació sobre els patrons de discontinuïtat complexos,
consulteu els fragments de codi sota @ref{Lligadures d'expressió}.

Sobreescriviu les propietats de disposició @var{whiteout} i
@var{layer} dels objectes que poden causar una discontinuïtat en
les lligadures d'unió.

@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
\relative {
  \override Tie.layer = #-2
  \override Staff.TimeSignature.layer = #-1
  \override Staff.KeySignature.layer = #-1
  \override Staff.TimeSignature.whiteout = ##t
  \override Staff.KeySignature.whiteout = ##t
  b'2 b~
  \time 3/4
  \key a \major
  b r4
}
@end lilypond

@predefined
@code{\tieUp},
@code{\tieDown},
@code{\tieNeutral},
@code{\tieDotted},
@code{\tieDashed},
@code{\tieDashPattern},
@code{\tieHalfDashed},
@code{\tieHalfSolid},
@code{\tieSolid}.
@endpredefined

@snippets

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{using-ties-with-arpeggios.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{engraving-ties-manually.ly}

@seealso
Glossari musical:
@rglos{tie},
@rglos{laissez vibrer}.

Referència de la notació:
@ref{Lligadures d'expressió},
@ref{Divisió automàtica de les notes}.

Fragments de codi:
@rlsr{slurs},
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament interno:
@rinternals{LaissezVibrerTie},
@rinternals{LaissezVibrerTieColumn},
@rinternals{TieColumn},
@rinternals{Tie}.

@knownissues
Un canvi de pentagrama quan hi ha una lligadura activa no produirà
una lligadura inclinada.

Els canvis de clau o d'octava durant una lligadura d'unió no estan
ben definits realment.  En aquests casos pot ser preferible una
lligadura d'expressió.

@node Escriptura dels silencis
@subsection Escriptura dels silencis
@translationof Writing rests

Els silencis s'escriuen com a part de la música dins de les
expressions musicals.

@menu
* Silencis::
* Silencis invisibles::
* Silencis de compàs complet::
@end menu

@node Silencis
@unnumberedsubsubsec Silencis
@translationof Rests

@cindex silenci
@cindex silencis, indicació de les duracions
@cindex maxima, silenci de
@cindex longa, silenci de
@cindex breve, silenci de

@funindex \rest
@funindex r
@funindex \maxima
@funindex \longa
@funindex \breve

Els silencis s'introdueixen com a notes amb el nom @code{r}. Les
duracions majors que la rodona utilitzen les instruccions
predefinides que es mostren aquí:

@c \time 16/1 is used to avoid spurious bar lines
@c and long tracts of empty measures
@lilypond[quote,verbatim]
\new Staff {
  % Aquestes dues línies sols son per embellir aquest exemple
  \time 16/1
  \omit Staff.TimeSignature
  % Imprimeix un silenci de maxima, igual a quatre breves
  r\maxima
  % Imprimeix un silenci de longa, igual a dos breves
  r\longa
  % Imprimeix un silenci de breve
  r\breve
  r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128
}
@end lilypond

@cindex silencis multicompàs
@cindex silencis de compàs completo

Els silencis d'un compàs, centrats en mig del compàs, s'han de fer
amb silencis multicompàs.  Es poden usar per un sol compàs així
com per a molts compassos, i s'estudien a
@ref{Silencis de compàs complet}.

@cindex silenci, especificació de la posició vertical

Per especificar explícitament la posició vertical d'un silenci,
escriviu una nota seguida de @code{\rest}.  Es col·locarà un
silenci en la posició en la qual hauria d'aparèixer la nota.  Això
possibilita l'aplicació manual precisa de format a la música
polifònica, ja que el gravador automàtic de col·lisions de
silencis no mou aquests silencis.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative { a'4\rest d4\rest }
@end lilypond

@snippets

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{rest-styles.ly}

@seealso
Glossari musical:
@rglos{breve},
@rglos{longa},
@rglos{maxima}.

Referència de la notació:
@ref{Silencis de compàs complet}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referencia de funcionament interno:
@rinternals{Rest}.

@knownissues
@c Deliberately duplicated in Durations and Rests.  -gp
No hi ha un límit fonamental respecte de les duracions dels
silencis (tant per al més curt com per al més llarg), però el
nombre de glifs és limitat: hi ha silencis des de la garrapatea
(128) fins la màxima (8 rodones).

@node Silencis invisibles
@unnumberedsubsubsec Silencis invisibles
@translationof Invisible rests

@cindex desplaçament
@cindex silenci invisible
@cindex invisible, silenci
@cindex nota d'espaiat
@cindex silenci de separació

@funindex s
@funindex \skip

Un silenci invisible (també conegut com @q{skip} o desplaçament)
es pot introduir com una nota amb el nom@tie{}@code{s}:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative c'' {
  c4 c s c |
  s2 c |
}
@end lilypond

@cindex lletra, desplaçament de

Els silencis de separació sols estan disponible en el mode de
notes i en el mode d'acords.  En altres situacions, per exemple,
quan s'introdueix la lletra, s'usa l'ordre @code{\skip} per
produir un desplaçament d'una certa magnitud temporal.
@code{\skip} requereix una duració explícita, però s'ignora si les
síl·labes de la lletra agafen les seves duracions de les notes
d'una melodia associada, a través de @code{\addlyrics} o de
@code{\lyricsto}.

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  {
    a'2 \skip2 a'2 a'2
  }
  \new Lyrics {
    \lyricmode {
      foo2 \skip 1 bla2
    }
  }
>>
@end lilypond

Atès que @code{\skip} es una ordre, no afecta a les duracions per
omissió de les notes següents, a diferència de@tie{}@code{s}.

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  {
    \repeat unfold 8 { a'4 }
  }
  {
    a'4 \skip 2 a' |
    s2 a'
  }
>>
@end lilypond

Un silenci de separació produeix implícitament contextos
@code{Staff} i @code{Voice} si no hi ha cap, igual que les notes i
els silencis normals:

@lilypond[quote,verbatim]
{ s1 s s }
@end lilypond

@code{\skip} tan sols desplaça un temps musical; no produeix cap
sortida, de cap classe.

@lilypond[quote,verbatim]
% Això és entrada valida, però no fa res
{ \skip 1 \skip1 \skip 1 }
@end lilypond

@seealso
Manual de aprenentatge:
@rlearning{Visibilitat i color dels objectes}.

Referència de la notació:
@rusernamed{Hidden notes,Notes ocultes},
@rusernamed{Visibility of objects,Visibilitat dels objectes}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{SkipMusic}.


@node Silencis de compàs complet
@unnumberedsubsubsec Silencis de compas complet
@translationof Full measure rests

@cindex multicompàs, silencis
@cindex compàs complet, silencis de
@cindex silencis multicompàs
@cindex silencis de compàs completo
@cindex rodona, silencis de, per a un compàs complet
@cindex silencis de rodona per a un compàs complet

@funindex \compressMMRests
@funindex R

Els silencis d'un o més compassos complets s'introdueixen com a
notes amb el nom @code{R} en majúscula:

@lilypond[quote,verbatim]
% Compassos de silencis contrets a un compàs únic
\compressMMRests {
  R1*4
  R1*24
  R1*4
  b'2^"Tutti" b'4 a'4
}
@end lilypond

La duració dels silencis de compàs complet és idèntica a la
notació de la duració que s'usa per a les notes. La duració d'un
silenci multicompàs ha de ser sempre un nombre enter de
compassos, per la qual cosa freqüentment s'han d'utilitzar puntets
o fraccions:

@lilypond[quote,verbatim]
\compressMMRests {
  \time 2/4
  R1 | R2 |
  \time 3/4
  R2. | R2.*2 |
  \time 13/8
  R1*13/8 | R1*13/8*12 |
  \time 10/8
  R4*5*4 |
}
@end lilypond

Un silenci d'un compàs complet s'imprimeix com un silenci de
rodona o de breve, centrat en el compàs, segons el tipus de compàs
vigent.

@lilypond[quote,verbatim,fragment]
\time 4/4
R1 |
\time 6/4
R1*3/2 |
\time 8/4
R1*2 |
@end lilypond

@cindex multicompàs, silencis, expansió de
@cindex multicompàs, silencis, contracció de

De forma predeterminada un silenci multicompàs s'expandeix en la
partitura impresa per mostrar explícitament tots els compassos de
silenci.  De forma alternativa, un silenci multicompàs es pot
presentar com un sols compàs que conté un símbol de silenci
multicompàs, amb el nombre de compassos imprès sobre el compàs:

@lilypond[quote,verbatim,fragment]
% Default behavior
\time 3/4 r2. | R2.*2 |
\time 2/4 R2 |
\time 4/4
% Rest measures contracted to single measure
\compressMMRests {
  r1 | R1*17 | R1*4 |
}
% Rest measures expanded again
\time 3/4
R2.*2 |
@end lilypond

@cindex text sobre un silenci multicompàs
@cindex multicompàs, silenci, adjuntar text
@cindex inscripció sobre un silenci multicompàs
@cindex multicompàs, silencis, inscripció en
@cindex calderó sobre un silenci multicompàs
@cindex multicompàs, silenci, aplicar un calderó a
@cindex marcatge sobre silencis multicompàs
@cindex multicompàs, silenci, amb marcatges

@funindex \fermataMarkup
@funindex MultiMeasureRestText

Es poden afegir elements de marcatge als silencis multicompàs.  Es
proporciona l'ordre predefinida @code{\fermataMarkup} per afegir
calderons.

@lilypond[quote,verbatim]
\compressMMRests {
  \time 3/4
  R2.*10^\markup { \italic "ad lib." }
  R2.^\fermataMarkup
}
@end lilypond

@warning{Els elements de marcatge que s'afegeixen a un silenci
multicompàs són objectes del tipus @code{MultiMeasureRestText}, no
@code{TextScript}.  Les sobreescriptures de propietats han d'anar
dirigides cap a l'objecte correcte, o s'ignoraran.  Vegeu
l'exemple següent:}

@lilypond[quote,verbatim,fragment]
% Això no funciona, atès que s'especifica el nom incorrecte d'objecte
\override TextScript.padding = #5
R1^"wrong"
% Aquest és el nom d'objecte correcte que s'ha d'especificar
\override MultiMeasureRestText.padding = #5
R1^"right"
@end lilypond

Quan un silenci multicompàs segueix immediatament a l'establiment
d'un compàs parcial amb @code{\partial}, és possible que no es
mostrin els advertiments corresponents de comprovació de compàs.

@funindex \textLengthOn
@funindex \textLengthOff
@funindex \fermataMarkup
@funindex \compressMMRests

@predefined
@code{\textLengthOn},
@code{\textLengthOff},
@code{\fermataMarkup},
@code{\compressMMRests}.
@endpredefined


@snippets
@cindex eclesiàstics, silencis
@cindex silencis eclesiàstics
@cindex kirchenpausen

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{changing-form-of-multi-measure-rests.ly}

@cindex multicompàs, posicionament dels silencis
@cindex col·locació dels silencis multicompàs

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{positioning-multi-measure-rests.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{multi-measure-rest-markup.ly}

@seealso
Glossari musical:
@rglos{multi-measure rest}.

Referència de la notació:
@ref{Duracions},
@rusernamed{Text,Text},
@rusernamed{Formatting text,Donar format al text},
@rusernamed{Text scripts,Scripts de text}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{MultiMeasureRest},
@rinternals{MultiMeasureRestNumber},
@rinternals{MultiMeasureRestText}.

@cindex digitacions i silencis multicompàs
@cindex multicompàs, silencis, digitacions i

@knownissues
En les digitacions a sobre silencis multicompàs
(per exemple, @code{R1*10-4}), la xifra de la digitació pot xocar
amb el número del compàs.

@cindex condensat de silencis
@cindex silenci normal, condensar

No hi ha cap manera de condensar automàticament molts silencis en
un sols silenci multicompàs.

@cindex silenci, col·lisions de

Els silencis multicompàs no estan involucrats en les col·lisiones
de silencis.

@node Impressió de les duracions
@subsection Impressió de les duracions
@translationof Displaying rhythms

@menu
* Indicació de compàs::
* Indicacions metronòmiques::
* Anacrusis::
* Música sense compassos::
* Notació polimètrica::
* Divisió automàtica de les notes::
* Mostrar els ritmes de la melodia::
@end menu

@node Indicació de compàs
@unnumberedsubsubsec Indicació de compàs
@translationof Time signature

@cindex Indicació de compàs
@cindex compàs

@funindex \time

La indicació de compàs s'estableix como segueix:

@lilypond[quote,verbatim,fragment]
\time 2/4 c''2
\time 3/4 c''2.
@end lilypond

Se estudien els canvis d'indicació de compàs al mig d'un compàs a
@ref{Anacrusis}.

@cindex compàs, visibilitat de la indicació de

La indicació de compàs s'imprimeix al començament d'una peça i
sempre que hi hagi un canvi de compàs.  Si es produeix un canvi al
final d'una línia, s'imprimeix una indicació d'advertiment a
aquest lloc.  Es pot modificar aquest comportament predeterminat, vegeu
@rusernamed{Visibility of objects,Visibilitat dels objectes}

@lilypond[quote,verbatim]
\relative c'' {
  \time 2/4
  c2 c
  \break
  c c
  \break
  \time 4/4
  c c c c
}
@end lilypond

@cindex compàs, estil de la indicació de
@cindex metre, estil de

@funindex \numericTimeSignature
@funindex \defaultTimeSignature

El símbol de compàs que s'usa  2/2 i 4/4 es pot canviar a un estil
numèric:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative c'' {
  % Estil predeterminat
  \time 4/4 c1
  \time 2/2 c1
  % Canvia a estil numèric
  \numericTimeSignature
  \time 4/4 c1
  \time 2/2 c1
  % Torna al estil predeterminat
  \defaultTimeSignature
  \time 4/4 c1
  \time 2/2 c1
}
@end lilypond

Les indicacions de compàs de la música mensural s'estudien a
@ref{Mensural time signatures,Indicacions de compàs de la música mensural}.

@cindex compàs, indicació de, ajustos predeterminats
@cindex autobarrat, propietats per a indicacions de compàs
@cindex barrat, propietats predefinides per al compàs
@funindex \overrideTimeSignatureSettings

A més d'ajustar la indicació de compàs que s'imprimeix, l'ordre
@code{\time} estableix els valors de les propietats basades en el
tipus de compàs @code{baseMoment}, @code{beatStructure} i
@code{beamExceptions}.  Els valors predefinits d'aquestes
propietats estan a
@file{scm/time-signature-settings.scm}.

El valor predeterminat de @code{beatStructure} pot sobreescriure's
dins de la pròpia ordre @code{\time} escrivint-lo com a primer
argument opcional:

@lilypond[quote,verbatim]
\score {
  \new Staff {
    \relative {
      \time 2,2,3 7/8
      \repeat unfold 7 { c'8 } |
      \time 3,2,2 7/8
      \repeat unfold 7 { c8 } |
    }
  }
}
@end lilypond

De forma alternativa, els valors predeterminats de totes aquestes
variables basades en la indicació de compàs, incloses
@code{baseMoment} i @code{beamExceptions}, es poden establir totes
a l'hora.  Els valors es poden fixar independentment per a
diversos tipus de compàs diferents.  Els nous valors tenen efecte
quan s'executa una ordre @code{\time} posterior amb el mateix
valor del tipus de compàs:

@lilypond[quote,verbatim]
\score {
  \new Staff {
    \relative c' {
      \overrideTimeSignatureSettings
        4/4        % timeSignatureFraction
        1/4        % baseMomentFraction
        3,1        % beatStructure
        #'()       % beamExceptions
      \time 4/4
      \repeat unfold 8 { c8 } |
    }
  }
}
@end lilypond

@code{\overrideTimeSignatureSettings} pren quatre arguments:

@enumerate

@item
@code{@var{timeSignatureFraction}}, una fracció que descriu el
tipus de compàs al que s'apliquen aquests valors.

@item
@code{@var{baseMomentFraction}}, una fracció que conté el
numerador i denominador de la unitat de mesura bàsica d'aquest
tipus de compàs.

@item
@code{@var{beatStructure}}, una llista d'Scheme que indica
l'estructura de les pulsacions del compàs, en unitats del moment
base.

@item
@code{@var{beamExceptions}}, una llista-A que conté qualssevol
regles de barrat per al tipus de compàs que vagin més enllà
d'acabar de cada pulsació, com es descriu a @ref{Establir el
comportament de les barres automàtiques}.
@end enumerate

@cindex compàs, propietats, restaurar els valors predeterminats
@cindex restaurar les propietats predeterminades del tipus de compàs
@funindex \revertTimeSignatureSettings

Els valors modificats de les propietats predeterminades del tipus
de compàs es poden restaurar als valors originals:

@lilypond[quote,verbatim]
\score{
  \relative {
    \repeat unfold 8 { c'8 } |
    \overrideTimeSignatureSettings
      4/4        % timeSignatureFraction
      1/4        % baseMomentFraction
      3,1        % beatStructure
      #'()       % beamExceptions
    \time 4/4
    \repeat unfold 8 { c8 } |
    \revertTimeSignatureSettings 4/4
    \time 4/4
    \repeat unfold 8 { c8 } |
  }
}
@end lilypond

Es poden establir diferents valors de les propietats
predeterminades del tipus de compàs per als diferents pentagrames
movent el @code{Timing_translator} i el
@code{Default_bar_line_engraver} del context @code{Score} al
context @code{Staff}.

@lilypond[quote, verbatim]
\score {
  \new StaffGroup <<
     \new Staff {
        \overrideTimeSignatureSettings
          4/4        % timeSignatureFraction
          1/4        % baseMomentFraction
          3,1        % beatStructure
          #'()       % beamExceptions
        \time 4/4
        \repeat unfold 8 {c''8}
     }
     \new Staff {
        \overrideTimeSignatureSettings
          4/4        % timeSignatureFraction
          1/4        % baseMomentFraction
          1,3        % beatStructure
          #'()       % beamExceptions
        \time 4/4
        \repeat unfold 8 {c''8}
     }
  >>
  \layout {
    \context {
      \Score
      \remove "Timing_translator"
      \remove "Default_bar_line_engraver"
    }
    \context {
      \Staff
      \consists "Timing_translator"
      \consists "Default_bar_line_engraver"
    }
  }
}
@end lilypond

Un altre mètode per a canviar aquestes variables relacionades amb
el tipus de compàs, que impedeix la reimpressió de la indicació de
compàs en el moment del canvi, es mostra a
@ref{Establir el comportament de les barres automàtiques}.

@predefined
@code{\numericTimeSignature},
@code{\defaultTimeSignature}.
@endpredefined


@snippets
@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{time-signature-printing-only-the-numerator-as-a-number-instead-of-the-fraction.ly}

@seealso
Glossari musical:
@rglos{time signature}

Referència de la notació:
@rusernamed{Mensural time signatures,Indicacions de compàs de la música mensural},
@ref{Establir el comportament de les barres automàtiques},
@ref{Gestió del temps}.

Fitxers instal·lats
@file{scm/time-signature-settings.scm}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{TimeSignature},
@rinternals{Timing_translator}.


@node Indicacions metronòmiques
@unnumberedsubsubsec  Indicacions metronòmiques
@translationof Metronome marks

@cindex tempo
@cindex pulsacions por minut
@cindex metrònom, indicació de
@cindex metrònom, indicació de, amb text

@funindex \tempo

És molt senzill escriure una indicació metronòmica bàsica:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \tempo 4 = 120
  c'2 d
  e4. d8 c2
}
@end lilypond

També es poden imprimir indicacions metronòmiques com un interval
entre dos números:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \tempo 4 = 40 - 46
  c'4. e8 a4 g
  b,2 d4 r
}
@end lilypond

Es poden usar indicacions de tempo amb text:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \tempo "Allegretto"
    c''4 e d c
    b4. a16 b c4 r4
}
@end lilypond

La combinació d'una indicació metronòmica i un text fa que la
marca de metrònom es tanqui entre parèntesis automàticament:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \tempo "Allegro" 4 = 160
  g'4 c d e
  d4 b g2
}
@end lilypond

En general, el text pot ser qualsevol objecte de marcatge:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \tempo \markup { \italic Faster } 4 = 132
  a'8-. r8 b-. r gis-. r a-. r
}
@end lilypond

Es pot escriure una indicació metronòmica entre parèntesis sens
cap indicació textual, escrivint una cadena buida a l'entrada:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \tempo "" 8 = 96
  d''4 g e c
}
@end lilypond

@funindex \markLengthOn
@funindex \markLengthOff

A una particel·la d'un instrument amb períodes de silenci llargs,
en ocasions es succeeixen molt a prop diferents indicacions de
tempo.  L'ordre @code{\markLengthOn} aporta un espai horitzontal
addicional per evitar que les indicacions de temps se superposin,
i @code{\markLengthOff} restableix el comportament predeterminat
d'ignorar les indicacions de tempo per a l'espaiat horitzontal.

@lilypond[verbatim,quote]
\compressMMRests {
  \markLengthOn
  \tempo "Molto vivace"
  R1*12
  \tempo "Meno mosso"
  R1*16
  \markLengthOff
  \tempo "Tranquillo"
  R1*20
}
@end lilypond

@snippets

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{printing-metronome-and-rehearsal-marks-below-the-staff.ly}

@c perhaps also an example of how to move it horizontally?

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{changing-the-tempo-without-a-metronome-mark.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{creating-metronome-marks-in-markup-mode.ly}

Para veure més detalls, consulteu @rusernamed{Formatting text,Donar format al text}.

@seealso
Glossari musical:
@rglos{metronome},
@rglos{metronomic indication},
@rglos{tempo indication},
@rglos{metronome mark}.

Referència de la notació:
@rusernamed{Formatting text,Donar format al text},
@rusernamed{Creating MIDI output,Creació de sortida MIDI}.

Fragments de codi:
@rlsr{Staff notation}.

Referència de funcionament intern::
@rinternals{MetronomeMark}.


@node Anacrusis
@unnumberedsubsubsec Anacrusis
@translationof Upbeats

@cindex anacrusis
@cindex part en començar
@cindex compàs parcial
@cindex parcial, compàs
@cindex compàs de anacrusis
@cindex compàs, indicació de, en mig de un compàs

@funindex measurePosition
@funindex \partial

Els compassos parcials com les @emph{anacrusis} o parts @emph{en
començar} s'escriuen usant l'ordre @code{\partial}:

@example
\partial @var{duración}
@end example

Quan s'usa @code{\partial} al principi de la partitura,
@code{@var{duració}} és el temps d'anacrusis, la longitud de la
música que precedeix al primer compàs.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \time 3/4
  \partial 4.
  r4 e'8 | a4 c8 b c4 |
}
@end lilypond

Quan s'usa @code{\partial} després del començament de la
partitura, @code{@var{duració}} és la longitud @emph{restant}
del compàs actual.  No crea un nou compàs amb numeració.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible
  \override Score.BarNumber.break-visibility =
            #end-of-line-invisible
  \time 9/8
  d''4.~ 4 d8 d( c) b | c4.~ 4. \bar "||"
  \time 12/8
  \partial 4.
  c8( d) e | f2.~ 4 f8 a,( c) f |
}
@end lilypond

L'ordre @code{\partial} és @emph{necessària} quan canvia la
indicació de compàs en mig d'un compàs, però també pot usar-se
sol.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible
  \override Score.BarNumber.break-visibility =
            #end-of-line-invisible
  \time 6/8
  \partial 8
  e'8 | a4 c8 b[ c b] |
  \partial 4
  r8 e,8 | a4 \bar "||"
  \partial 4
  r8 e8 | a4
  c8 b[ c b] |
}
@end lilypond

L'ordre @code{\partial} fixa la propietat
@code{Timing.measurePosition}, que és un nombre racional que
indica quant temps ha transcorregut dins del compàs actual.

@seealso
Glossari musical:
@rglos{anacrusis}.

Referència de la notació:
@ref{Notes d'adorn}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{Timing_translator}.


@node Música sense compassos
@unnumberedsubsubsec Música sense compassos
@translationof Unmetered music

@cindex cadència
@cindex cadència, barres
@cindex cadència, alteracions
@cindex cadència, barres de compàs
@cindex cadència, números de compàs
@cindex música sense metre
@cindex música sense metre, barres
@cindex música sense metre, alteracions
@cindex música sense metre, barres de compàs
@cindex música sense metre, números de compàs
@cindex alteracions, cadències
@cindex alteracions, música sense metre
@cindex barres de compàs, música sense metre
@cindex números de compàs, cadències
@cindex números de compàs, música sense metre
@cindex barres, cadències
@cindex barres, música sense metre

@funindex \cadenzaOn
@funindex \cadenzaOff

En la música mesurada s'insereixen línies divisòries i es calculen
els números de compàs automàticament.  A la música sense metre (és
a dir, cadències) això no és desitjable i es pot @q{desactivar}
usant l'ordre @code{\cadenzaOn}, per després @q{reactivar-lo} en
el lloc adequat usant @code{\cadenzaOff}.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative c'' {
  c4 d e d
  \cadenzaOn
  c4 c d8[ d d] f4 g4.
  \cadenzaOff
  \bar "|"
  d4 e d c
}
@end lilypond

La numeració de compassos es continua al final de la cadència.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative c'' {
  % Mostra tots els números de barra
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #all-visible
  c4 d e d
  \cadenzaOn
  c4 c d8[ d d] f4 g4.
  \cadenzaOff
  \bar "|"
  d4 e d c
}
@end lilypond

En inserir una ordre @code{\bar} dins d'una cadència no s'inicia
un compàs nou, fins i tot que s'imprimeixi una línia divisòria.
Així doncs, les alteracions accidentals (l'efecte de les quals se
suposa que roman fins al final del compàs) seran vàlides encara
després de la línia divisòria que s'imprimeix per part de
@code{\bar}.  Si es volen imprimir alteracions accidentals
posteriors tindran que inserir-se manualment alteracions forçades
o de cortesia, vegeu @ref{Alteracions accidentals}.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative c'' {
  c4 d e d
  \cadenzaOn
  cis4 d cis d
  \bar "|"
  % El primer cis s'imprimeix sense alteració fins i tot si està després de un \bar
  cis4 d cis! d
  \cadenzaOff
  \bar "|"
}
@end lilypond

El barat automàtic es desactiva mitjançant @code{\cadenzaOn}.
Per tant, tot el barrat en les cadències s'ha d'introduir
manualment.  Vegeu @ref{Barres manuals}.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative {
  \repeat unfold 8 { c''8 }
  \cadenzaOn
  cis8 c c c c
  \bar"|"
  c8 c c
  \cadenzaOff
  \repeat unfold 8 { c8 }
}
@end lilypond

Aquestes ordres predefinides afecten a totes les pautes de la
partitura, tot i que apareguin en un sol context @code{Voice}.
Per canviar això, traslladeu el @code{Timing_translator} del
context @code{Score} al context @code{Staff}, Vegeu
@ref{Notació polimètrica}.

@predefined
@code{\cadenzaOn},
@code{\cadenzaOff}.
@endpredefined

@seealso
Glossari musical:
@rglos{cadenza}.

Referència de la notació:
@rusernamed{Visibility of objects,Visibilitat dels objectes},
@ref{Notació polimètrica},
@ref{Barres manuals},
@ref{Alteracions accidentals}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

@cindex cadències, salts de línia en
@cindex cadències, salts de pàgina en
@cindex sense mesura, música, salts de línia en
@cindex sense mesura, música, salts de pàgina en
@cindex salts, en música sense mesura
@cindex salts de línia, cadències
@cindex salts de pàgina, cadències
@cindex salts de línia, música sense mesura
@cindex salts de pàgina, música sense mesura

@knownissues
Sols s'insereixen salts de línia i de pàgina automàticament en les
línies divisòries, per la qual cosa cal inserir manualment línies
divisòries @q{invisibles} en fragments llargs de música sense
mesurar per permetre els salts:

@example
\bar ""
@end example


@node Notació polimètrica
@unnumberedsubsubsec Notació polimètrica
@translationof Polymetric notation

@c This section necessarily uses \set
@c This is acceptable  -td

@cindex compàs, doble
@cindex compassos polimètrics
@cindex polimètrics, compassos
@cindex metre polimètric
@cindex doble compàs

@funindex timeSignatureFraction
@funindex \scaleDurations
@funindex \tuplet

Està contemplada la notació polimètrica, ja sigui explícitament o
mitjançant la modificació manual de la indicació visible del
compàs i/o l'escalat de la duració de les notes.

@subsubsubheading Pentagrames amb diferents indicacions de compàs i compassos d'igual longitud

Establiu una indicació de copàs comuna per a cada pentagrama, i
fixeu @code{timeSignatureFraction} a la fracció desitjada.
Després useu la funció @code{\scaleDurations} per escalar les
duracions de les notes a cada pauta a la indicació de compàs comú.

@cindex barres en música polimètrica
@cindex polimètric, metre, barres en

Al següent exemple, s'usa en paral·lel música amb compassos de
3/4, 9/8 i 10/8.  Al segon pentagrama, les duracions mostrades es
multipliquen per 2/3 (atès que 2/3 * 9/8 = 3/4), i en el tercer
pentagrama, les duracions que es mostren estan multiplicades per
3/5 (atès que 3/5 * 10/8 = 3/4).  Amb freqüència haurà que inserir
les barres de forma manual, atès que l'escalat de les duracions
afecta a les regles de barrat automàtic.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative <<
  \new Staff {
    \time 3/4
    c'4 c c |
    c4 c c |
  }
  \new Staff {
    \time 3/4
    \set Staff.timeSignatureFraction = 9/8
    \scaleDurations 2/3
      \repeat unfold 6 { c8[ c c] }
  }
  \new Staff {
    \time 3/4
    \set Staff.timeSignatureFraction = 10/8
    \scaleDurations 3/5 {
      \repeat unfold 2 { c8[ c c] }
      \repeat unfold 2 { c8[ c] } |
      c4. c \tuplet 3/2 { c8[ c c] } c4
    }
  }
>>
@end lilypond

@subsubsubheading Pentagrames amb diferents indicacions de compàs i longituds de compàs diferents

Es pot donar a cada pentagrama la seva pròpia indicació de compàs
independent traslladant els gravadors @code{Timing_translator}
i @code{Default_bar_line_engraver} al context de @code{Staff}.

@lilypond[quote,verbatim]
\layout {
  \context {
    \Score
    \remove "Timing_translator"
    \remove "Default_bar_line_engraver"
  }
  \context {
    \Staff
    \consists "Timing_translator"
    \consists "Default_bar_line_engraver"
  }
}

% Ara cada pentagrama té la seva pròpia indicació de temps

\relative <<
  \new Staff {
    \time 3/4
    c'4 c c |
    c4 c c |
  }
  \new Staff {
    \time 2/4
    c4 c |
    c4 c |
    c4 c |
  }
  \new Staff {
    \time 3/8
    c4. |
    c8 c c |
    c4. |
    c8 c c |
  }
>>
@end lilypond

@funindex \compoundMeter
@cindex compost, indicacions de compàs
@cindex compàs compost, indicació de

@subsubsubheading Indicacions de compàs compost

Es creen usant la funció @code{\compoundMeter}.  La sintaxi és:

@example
\compoundMeter #'(llista de llistes)
@end example

La construcció més simple és una llista única, en la qual
l'@emph{últim} número indica el denominador de la indicació de
compàs i les anteriors són els numeradors.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \compoundMeter #'((2 2 2 8))
  \repeat unfold 6 c'8 \repeat unfold 12 c16
}
@end lilypond

Es poden construir compassos més complexos utilitzant llistes
addicionals.  Així mateix, els ajustos de barrat s'ajustaran
depenent dels valors.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \compoundMeter #'((1 4) (3 8))
  \repeat unfold 5 c'8 \repeat unfold 10 c16
}

\relative {
  \compoundMeter #'((1 2 3 8) (3 4))
  \repeat unfold 12 c'8
}
@end lilypond

@seealso
Glossari musical:
@rglos{polymetric},
@rglos{polymetric time signature},
@rglos{meter}.

Referència de la notació:
@ref{Barres automàtiques},
@ref{Barres manuals},
@ref{Indicació de compàs},
@ref{Escalat de les duracions}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{TimeSignature},
@rinternals{Timing_translator},
@rinternals{Default_bar_line_engraver},
@rinternals{Staff}.

@knownissues
En usar diferents compassos en paral·lel, les notes que estiguin
en el mateix instant de temps es col·loquen en la mateixa posició
horitzontal.  Tanmateix, les barres de compàs als diferents
pentagrames faran que l'espaiat de notes sigui menys regular en
cada pentagrama individual del que seria normal sense les
diferents indicacions de compàs.


@node Divisió automàtica de les notes
@unnumberedsubsubsec Divisió automàtica de les notes
@translationof Automatic note splitting

@cindex notes, divisió de
@cindex divisió de notes
@cindex silencis, divisió de
@cindex divisió de silencis

@funindex Note_heads_engraver
@funindex Completion_heads_engraver
@funindex Completion_rest_engraver

Les notes llargues es poden convertir automàticament en notes
lligades.  Es fa mitjançant la substitució de
@code{Note_heads_engraver} per
@code{Completion_heads_engraver}.  De forma semblant, els silencis
llargs que sobrepassen línies de compàs es divideixen
automàticament substituint el gravador @code{Rest_engraver} amb el
gravador @code{Completion_rest_engraver}.  A l'exemple següent,
les notes i els silencis que travessen la barra de compàs es
divideixen, i a més les notes s'uneixen mitjançant una lligadura.

@lilypond[quote,verbatim]
\new Voice \with {
  \remove "Note_heads_engraver"
  \consists "Completion_heads_engraver"
  \remove "Rest_engraver"
  \consists "Completion_rest_engraver"
}
\relative {
  c'2. c8 d4 e f g a b c8 c2 b4 a g16 f4 e d c8. c2 r1*2
}
@end lilypond

Aquests gravadors divideixen totes les notes i silencis llargs en
la barra de compàs, e insereix lligadures en les notes.  Un dels
seus usos és depurar partitures complexes: si els compassos no
estan complets, les lligadures mostraran exactament quant li falta
a cada compàs.

La propietat @code{completionUnit} fixa una duració preferida per
a les notes dividides.

@lilypond[quote,verbatim]
\new Voice \with {
  \remove "Note_heads_engraver"
  \consists "Completion_heads_engraver"
} \relative {
  \time 9/8 g\breve. d''4. \bar "||"
  \set completionUnit = #(ly:make-moment 3 8)
  g\breve. d4.
}
@end lilypond

Aquests gravadors divideixen les notes que tenen la duració
escalada, com la dels tresets, en notes que tenen el mateix factor
d'escala que la nota original de l'entrada.

@lilypond[quote,verbatim]
\new Voice \with {
  \remove "Note_heads_engraver"
  \consists "Completion_heads_engraver"
} \relative {
  \time 2/4 r4
  \tuplet 3/2 {g'4 a b}
  \scaleDurations 2/3 {g a b}
  g4*2/3 a b
  \tuplet 3/2 {g4 a b}
  r4
}
@end lilypond

@seealso
Glossari musical:
@rglos{tie}

Manual d'aprenentatge:
@rlearning{Explicació dels gravadors},
@rlearning{Afegir i eliminar gravadors}

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{Note_heads_engraver},
@rinternals{Completion_heads_engraver},
@rinternals{Rest_engraver},
@rinternals{Completion_rest_engraver},
@rinternals{Forbid_line_break_engraver}.

@knownissues
Per consistència amb el comportament anterior, les notes i
silencis que tenen un duració major d'un compàs, com
@code{c1*2}, es divideixen en notes sense cap factor d'escala,
@code{@{ c1 c1 @}}.  La propietat @code{completionFactor} controla
aquest comportament, i en donar-li el valor @code{#f} podem fer
que les notes i silencis dividits tinguin el mateix factor
d'escala que les duracions de les notes originals de l'entrada.

@node Mostrar els ritmes de la melodia
@unnumberedsubsubsec Mostrar els ritmes de la melodia
@translationof Showing melody rhythms

@cindex melodia, mostrar las duracions
@cindex duracions de la melodia, mostrar

En algunes ocasiones volem mostrar solament el ritme d'una
melodia.  Això es pot fer amb un pentagrama de ritme.  Totes les
altures de les notes es converteixen en barres inclinades, i el
pentagrama te una sola línia:

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \new RhythmicStaff {
    \new Voice = "myRhythm" \relative {
      \time 4/4
      c'4 e8 f g2
      r4 g g f
      g1
    }
  }
  \new Lyrics {
    \lyricsto "myRhythm" {
      This is my song
      I like to sing
    }
  }
>>
@end lilypond

@cindex guitarra, taules d'acords
@cindex acompanyament, mostrar ritmes
@cindex guitarra, mostrar ritmes d'acompanyament

@funindex Pitch_squash_engraver
@funindex \improvisationOn
@funindex \improvisationOff

Les taules d'acords de guitarra ofereixen sovint els ritmes
d'acompanyament.  Això es pot fer amb el gravador
@code{Pitch_squash_engraver} i @code{\improvisationOn}.

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \new ChordNames {
    \chordmode {
      c1 f g c
    }
  }
  \new Voice \with {
    \consists "Pitch_squash_engraver"
  } \relative c'' {
    \improvisationOn
    c4 c8 c c4 c8 c
    f4 f8 f f4 f8 f
    g4 g8 g g4 g8 g
    c4 c8 c c4 c8 c
  }
>>
@end lilypond


@predefined
@code{\improvisationOn},
@code{\improvisationOff}.
@endpredefined


@snippets

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{guitar-strum-rhythms.ly}

@seealso
Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{RhythmicStaff},
@rinternals{Pitch_squash_engraver}.


@node Barres
@subsection Barres
@translationof Beams

@menu
* Barres automàtiques::
* Establir el comportament de les barres automàtiques::
* Barres manuals::
* Barres progressives::
@end menu

@node Barres automàtiques
@unnumberedsubsubsec Barres automàtiques
@translationof Automatic beams

De manera predeterminada, las barres de corxera s'insereixen automàticament:

@cindex barres manuals
@cindex manuals, barres
@cindex barres, regles personalitzades

@funindex \autoBeamOn
@funindex \autoBeamOff

@lilypond[quote,verbatim]
\relative c'' {
  \time 2/4 c8 c c c
  \time 6/8 c8 c c c8. c16 c8
}
@end lilypond

Quan aquestes decisions automàtiques no són prou bones, es poden
escriure els barrats de forma explícita; vegeu
@ref{Barres manuals}.  Les barres @emph{s'han} d'introduir
manualment si es volen estendre per sobre els silencis.

Si no cal el barrat automàtic, es pot desactivar amb
@code{\autoBeamOff} i activar-se amb @code{\autoBeamOn}:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative c' {
  c4 c8 c8. c16 c8. c16 c8
  \autoBeamOff
  c4 c8 c8. c16 c8.
  \autoBeamOn
  c16 c8
}
@end lilypond

@cindex melismes, barres en
@cindex barres i melismes

@warning{Si s'usen barres per indicar els melismes de les cançons,
aleshores s'ha de desactivar el barrat automàtic amb
@code{@bs{}autoBeamOff} i indicar les barres manualment.  La
utilització de @code{@bs{}partcombine} amb @code{@bs{}autoBeamOff}
pot produir resultats no desitjats.  Vegeu els fragments de codi
per a més informació.}

Es poden crear patrons de barrat que difereixin dels valors
automàtics predeterminats; vegeu
@ref{Establir el comportament de les barres automàtiques}.

@predefined
@code{\autoBeamOff},
@code{\autoBeamOn}.
@endpredefined

@cindex barres en salts de línia
@cindex línia, barres en salts de
@cindex barres en angle
@cindex doblades, barres
@funindex breakable

@snippets
@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{beams-across-line-breaks.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{changing-beam-knee-gap.ly}

@cindex barras, \partcombine con \autoBeamOff
@cindex voces, \partcombine con \autoBeamOff

@lilypondfile [verbatim, quote, ragged-right, texidoc, doctitle]
{partcombine-and-autobeamoff.ly}

@seealso
Referència de la notació:
@ref{Barres manuals},
@ref{Establir el comportament de les barres automàtiques}.

Fitxers instal·lats:
@file{scm/auto-beam.scm}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament interno:
@rinternals{Auto_beam_engraver},
@rinternals{Beam_engraver},
@rinternals{Beam},
@rinternals{BeamEvent},
@rinternals{BeamForbidEvent},
@rinternals{beam-interface},
@rinternals{unbreakable-spanner-interface}.

@knownissues
Les propietats d'una barra venen determinades al
@emph{començament} de la seva construcció i qualsevol canvi
addicional en les propietats de la barra que es produeixi abans
que la barra s'hagi completat no tindrà efecte fins que inicieu la
@emph{següent} barra nova.


@node Establir el comportament de les barres automàtiques
@unnumberedsubsubsec Establir el comportament de les barres automàtiques
@translationof Setting automatic beam behavior

@cindex barres i lletra
@cindex lletra i barres

@funindex autoBeaming
@funindex baseMoment
@funindex \beamExceptions
@funindex beatStructure
@funindex measureLength
@funindex \time
@funindex \set

Quan està habilitat el barrat automàtic, la col·locació de les
barres automàtiques ve determinada per tres propietats de context:
@code{baseMoment}, @code{beatStructure} i @code{beamExceptions}.
Els valores predeterminats d'aquestes variables es poden
sobreescriure com es descriu més a baix, o de forma alternativa
els propis valors predeterminats es poden canviar com s'explica a
@ref{Indicació de compàs}.

Si hi ha definida una regla de @code{beamExceptions} per al compàs
en curs, s'usa aquesta regla per determinar la col·locació de les
barres; s'ignoren els valores de @code{baseMoment} i
@code{beatStructure}.

Si no hi ha definida cap regla de @code{beamExceptions} per al
tipus de compàs en curs, la col·locació de les barres està
determinada pels valors de @code{baseMoment} i
@code{beatStructure}.

@subsubsubheading Barrat basat en @code{baseMoment} i @code{beatStructure}

De forma predeterminada, les regles de @code{beamExceptions} estan
definides per als compassos més comuns, i les regles de
@code{beamExceptions} s'han de desactivar si pretenem que el
barrat automàtic estigui basat en @code{baseMoment} i
@code{beatStructure}.  Les regles de @code{beamExceptions} es
desactiven mitjançant

@example
\set Timing.beamExceptions = #'()
@end example

Quan el valor de @code{beamExceptions} s'ha establert a
@code{#'()}, ja sigui degut a un ajust explícit o a causa que no
hi ha cap regla de @code{beamExceptions} definida internament per
al compàs actual, els punts finals de les barres estan en les
pulsacions segons vingui determinat per les propietats de context
@code{baseMoment} i @code{beatStructure}.
@code{beatStructure} és una llista d'Scheme que defineix la
longitud de cada pulsació dins del compàs en unitats de
@code{baseMoment}.   De forma predeterminada, cada unitat de
longitud @code{baseMoment} és una única pulsació.

Observeu que hi ha valors de @code{beatStructure} i de
@code{baseMoment} diferents per a cada indicació de compàs.  Els
canvis que es fan a aquestes variables s'apliquen sols al tipus de
compàs vigent, per la qual cosa aquests canvis s'han d'escriure
després de l'ordre @code{\time} que dóna començament a una secció
nova amb un tipus de compàs diferent, no abans.  Els valors nous
que es donen a una indicació de compàs concreta es retenen i es
tornen a aplicar quan aquest tipus de compàs torna a establir-se.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative c'' {
  \time 5/16
  c16^"default" c c c c |
  % beamExceptions no és probable que es defineixi per a un tempo 5/16
  % però els desactivarem igual per assegurar-nos
  \set Timing.beamExceptions = #'()
  \set Timing.beatStructure = 2,3
  c16^"(2+3)" c c c c |
  \set Timing.beatStructure = 3,2
  c16^"(3+2)" c c c c |
}
@end lilypond

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \time 4/4
  a'8^"default" a a a a a a a
  % Desactiva beamExceptions perquè sí que està
  % definit per a un tempo 4/4
  \set Timing.beamExceptions = #'()
  \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/4)
  \set Timing.beatStructure = 1,1,1,1
  a8^"changed" a a a a a a a
}
@end lilypond

Els canvis als ajustament de barrat es poden limitar a contextos
específics.  Si no s'inclou cap ajustament a un context de nivell
més baix, s'apliquen els ajustament del context que l'envolta.

@lilypond[quote, verbatim]
\new Staff {
  \time 7/8
  % No cal beamExceptions
  % atès que no està definit per al tempo 7/8
  \set Staff.beatStructure = 2,3,2
  <<
    \new Voice = one {
      \relative {
        a'8 a a a a a a
      }
    }
    \new Voice = two {
      \relative {
        \voiceTwo
        \set Voice.beatStructure = 1,3,3
        f'8 f f f f f f
      }
    }
  >>
}
@end lilypond

En cas d'usar diverses veus, s'ha d'especificar el context
@code{Staff} si volem aplicar el barrat a totes les veus del
pentagrama:

@lilypond[quote,verbatim,fragment]
\time 7/8
% ritme 3-1-1-2
% Canvi aplicat a Voice per defecte -- no funciona correctament
% A causa de veus autogenerades, totes les pulsacions estaran a
% baseMoment (1 . 8)
\set beatStructure = 3,1,1,2
<< \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >>

% Funciona correctament amb el context Staff especificat
\set Staff.beatStructure = 3,1,1,2
<< \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >>
@end lilypond

El valor de @code{baseMoment} es pot ajustar per canviar el
comportament de les barres, si es desitja.  Quan es fa, el
valor de @code{beatStructure} s'ha de fixar de manera que sigui
compatible amb el nou valor de @code{baseMoment}.

@lilypond[quote,verbatim,fragment]
\time 5/8
% No cal desactivar beamExceptions
% atès que no està definit per al tempo 5/8
\set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/16)
\set Timing.beatStructure = 7,3
\repeat unfold 10 { a'16 }
@end lilypond

@code{baseMoment} és un @i{moment}, una unitat de duració
musical.  Es crea una quantitat del tipus @i{moment} per mitjà de
la funció d'Scheme @code{ly:make-moment}.  Per veure més
informació sobre aquest funció, consulteu
@ref{Gestió del temps}.

De forma predeterminada @code{baseMoment} està fixat a una unitat
més que el denominador del compàs.  Totes les excepcions a aquest
valor predeterminat estan a
@file{scm/time-signature-settings.scm}.

@subsubsubheading Barrat basat en @code{beamExceptions}

Les regles d'autobarrat especials (diferents a acabar una barra
sobre una pulsació) estan definides a la propietat
@code{beamExceptions}.

El valor de @code{beamExceptions}, que és una estructura de dades
força complexa, es genera fàcilment amb la funció
@code{\beamExceptions}.  Aquesta funció rep un o més patrons
rítmics barrats manualment i amb un compàs de duració (els
compassos s'han de separar amb una barra de comprovació de
compàs@tie{}@code{|} perquè la funció no té cap altra manera
d'esbrinar la longitud del compàs).  Vet aquí un exemple senzill:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative c'' {
  \time 3/16
  \set Timing.beatStructure = 2,1
  \set Timing.beamExceptions =
    \beamExceptions { 32[ 32] 32[ 32] 32[ 32] }
  c16 c c |
  \repeat unfold 6 { c32 } |
}
@end lilypond

@warning{Un valor de @code{beamExceptions} ha de ser una llista
d'excepcions @emph{completa}.  És a dir, tota excepció que s'hagi
d'aplicar ha d'estar inclosa a aquest ajustament.  No és possible
afegir, eliminar o canviar sols una de les excepcions.  Tot i que
això pot semblar fastigós, vol dir que no és necessari conèixer
els ajustaments de barrat actuals per poder especificar un patró
de barrat nou.}

Quan canvia el compàs es fixen els valors predeterminats de
@code{Timing.baseMoment}, @code{Timing.beatStructure} i
@code{Timing.beamExceptions}.  Un ajustament en el tipus de compàs
dóna com a resultat un reinici dels ajustaments de barrat
automàtic per al context @code{Timing} al comportament predeterminat.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative a' {
  \time 6/8
  \repeat unfold 6 { a8 }
  % grup (4 + 2)
  \set Timing.beatStructure = 4,2
  \repeat unfold 6 { a8 }
  % torna al comportament predeterminat
  \time 6/8
  \repeat unfold 6 { a8 }
}
@end lilypond

Els ajustament de barrat automàtic predeterminat per a un tipus de
compàs estan determinats en el fitxer
@file{scm/time-signature-settings.scm}.  La forma de canviar els
ajustament predeterminats de barrat automàtic per a un tipus de
compas es descriu a @ref{Indicació de compàs}.

Molts ajustaments de barrat automàtics per a un tipus de compàs
contenen una entrada per a @code{beamExceptions}.  Per exemple, el
compàs de 4/4 intenta unir el compàs en dues parts si sols hi ha
corxeres.  La regla @code{beamExceptions} pot sobreescriure
l'ajustament @code{beatStructure} si no es reinicia
@code{beamExceptions}.

@lilypond[quote,verbatim,fragment]
\time 4/4
\set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
\set Timing.beatStructure = 3,3,2
% Això no barrarà (3 3 2) degut a beamExceptions
\repeat unfold 8 {c''8} |
% Això barrarà (3 3 2) perquè eliminem beamExceptions
\set Timing.beamExceptions = #'()
\repeat unfold 8 {c''8}
@end lilypond

De forma semblant, les corxeres en compàs de 3/4 s'uneixen
mitjançant una sola barra per a tot el compàs, de forma
predeterminada.  Per unir les corxeres en 3/4 mitjançant una barra
a cada part, reinicieu @code{beamExceptions}.

@lilypond[quote,verbatim,fragment]
\time 3/4
% per defecte barrem a (6) degut a beamExceptions
\repeat unfold 6 {a'8} |
% Això barrarà (1 1 1) degut a baseMoment i beatStructure predeterminats
\set Timing.beamExceptions = #'()
\repeat unfold 6 {a'8}
@end lilypond

A la música gravada dels períodes clàssic i romàntic, amb
freqüència les barres comencen a meitat d'un compàs de 3/4, però
la pràctic moderna és evitar la falsa impressió de 6/8 (vegeu
Gould, pàg. 153).  Es produeixen situacions semblants al compàs de
3/8.  Aquest comportament es controla mitjançant la propietat de
context @code{beamHalfMeasure}, que té efecte sobre indicacions de
compàs que tenen la xifra 3 al numerador:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative a' {
  \time 3/4
  r4. a8 a a |
  \set Timing.beamHalfMeasure = ##f
  r4. a8 a a |
}
@end lilypond

@subsubsubheading Com funciona el barrat automàtic

Quan s'habilita el barrat automàtic, la col·locació de les barres
de corxera automàtiques es determinen per les propietats de
context @code{baseMoment}, @code{beatStructure} i
@code{beamExceptions}.

Són d'aplicació les següents regles, en ordre de prioritat, quan
es determina l'aspecte de les barres:

@itemize
@item
Si està especificada una barra manual amb @code{[@dots{}]}, s'ha
de fixar la barra tal com s'ha especificat; en cas contrari,

@item
Si està definida a @code{beamExceptions} una regla de barrat per a
aquest tipus de barra més llarg, s'ha d'utilitzar-la per
determinar els llocs vàlids en els quals poden acabar les barres;
en cas contrari,

@item
Si està definida a @code{beamExceptions} una regla de final de
barra per a un tipus de barra més llarg, s'ha d'utilitzar-la per
determinar els llocs vàlids en els quals poden acabar les barres;
en cas contrari,

@item
usar els valors de @code{baseMoment} i de @code{beatStructure}
per determinar els finals de les pulsacions del compàs, i terminar
les barres al final de les pulsacions.

@end itemize

En les regles anteriors, el tipus de barra @emph{beam-type} és la
duració de la nota més breu dins del grup unit per una barra.

Les regles de barrat predefinides estan al fitxer
@file{scm/time-signature-settings.scm}.

@snippets
@cindex barres, subdivisió

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{subdividing-beams.ly}

@cindex barres, orientació de, secundàries

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{strict-beat-beaming.ly}

@cindex compàs, agrupació
@cindex pulsacions, agrupació
@cindex agrupar pulsacions
@cindex compassos, subagrupar

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{conducting-signs,-measure-grouping-signs.ly}

@cindex barra, finals en la partitura
@cindex barra, finals amb diverses veus

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{beam-endings-in-score-context.ly}

@seealso
Referència de la notació:
@ref{Indicació de compàs}.

Fitxer d'inici:
@file{scm/time-signature-settings.scm}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{Auto_beam_engraver},
@rinternals{Beam},
@rinternals{BeamForbidEvent},
@rinternals{beam-interface}.

@knownissues
Si una partitura acaba mentre una barra de corxera automàtica no
ha acabat i encara accepta notes, aquesta última barra no
s'imprimeix en absolut.  El mateix serveix per a les veus
polifòniques introduïdes amb @code{<< @dots{} \\ @dots{} >>}.  Si
una veu polifònica acaba mentre una barra de corxera automàtica
encara admet notes, no s'imprimeix.  La solució per a aquests
problemes és aplicar el barrat manual a l'última barra de la veu o
partitura.

De forma predeterminada, el traductor @code{Timing} rep el nom de
context @code{Score} como àlies.  Això significa que l'establiment
del compàs a una pauta afectarà el barrat de les altres pautes
també.  Així, un ajust en el compàs a un pentagrama tardà
reiniciarà el barrat personalitzat que s'havia ajustat a un
pentagrama més primerenc.  Una forma d'evitar aquest problema és
ajustar la indicació de compàs a un pentagrama solament.

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \new Staff {
    \time 3/4
    \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
    \set Timing.beatStructure = 1,5
    \set Timing.beamExceptions = #'()
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
  \new Staff {
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
>>
@end lilypond

Els ajustos de barrat predeterminat per a aquest compàs també es
poden canviar, de forma que sempre s'utilitzi el barrat desitjat.
La menara d'efectuar canvis als ajustos de barrat automàtic per a
una indicació de compàs es descriu a
@ref{Indicació de compàs}.

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \new Staff {
    \overrideTimeSignatureSettings
      3/4               % timeSignatureFraction
      1/8               % baseMomentFraction
      1,5               % beatStructure
      #'()		% beamExceptions
    \time 3/4
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
  \new Staff {
    \time 3/4
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
>>
@end lilypond


@node Barres manuals
@unnumberedsubsubsec Barres manuals
@translationof Manual beams

@cindex barres manuals
@cindex manuals, barres

@funindex ]
@funindex [

En certs casos pot ser precís sobreescriure l'algoritme de barrat
automàtic.  Per exemple, el mecanisme de barrat automàtic no
escriu barres per sobre els silencis o les línies divisòries, i a
les partitures corals el barrat s'ajusta amb freqüència perquè
segueixi la mesura de la lletra en comptes de la de les notes.
Aquestes barres s'especifiquen manualment marcant els punts de
començament i final amb @code{[} y @code{]}.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative { r4 r8[ g' a r] r g[ | a] r }
@end lilypond

@cindex barres manuals, abreviatura de direcció
@cindex barres manuals, notes d'adorn

La direcció de les barres es pot establir manualment utilitzant
indicadors de direcció:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative { c''8^[ d e] c,_[ d e f g] }
@end lilypond

@funindex \noBeam

Es poden marcar notes individuals amb @code{\noBeam} per evitar
que resultin unides per una barra:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \time 2/4
  c''8 c\noBeam c c
}
@end lilypond

Es poden produir al mateix temps barres de notes d'adorn i barres
normals.  Les notes d'adorn sense barra no es col·loquen dins de
les barres de notes normals.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  c''4 d8[
  \grace { e32 d c d }
  e8] e[ e
  \grace { f16 }
  e8 e]
}
@end lilypond

@funindex stemLeftBeamCount
@funindex stemRightBeamCount

Es pot aconseguir un control fins i tot més estricte sobres les
barres establint les propietats @code{stemLeftBeamCount} i
@code{stemRightBeamCount}.  Especifiquen el nombre de barres que
es dibuixaran als costats esquerre i dret, respectivament, de la
nota següent.  Si qualsevol d'aquestes dues propietats s'ajusta a
un valor, aquest valor s'usarà una sola vegada, i després
s'esborrarà.  En aquest exemple, l'últim Fa s'imprimeix amb sols
una barra al costat esquerre, és a dir, la barra de corxera del
grup com un tot.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative a' {
  a8[ r16 f g a]
  a8[ r16
  \set stemLeftBeamCount = #2
  \set stemRightBeamCount = #1
  f16
  \set stemLeftBeamCount = #1
  g16 a]
}
@end lilypond

@predefined
@code{\noBeam}.
@endpredefined

@snippets

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{flat-flags-and-beam-nibs.ly}

@seealso
Referència de la notació:
@rusernamed{Direction and placement,Direcció i posició},
@ref{Notes d'adorn}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{Beam},
@rinternals{BeamEvent},
@rinternals{Beam_engraver},
@rinternals{beam-interface},
@rinternals{Stem_engraver}.


@node Barres progressives
@unnumberedsubsubsec Barres progressives
@translationof Feathered beams

@cindex barres progressives
@cindex progressives, barres

@funindex \featherDurations
@funindex grow-direction

Les barres progressives s'usen per indicar que un petit grup de
notes s'ha de tocar a una velocitat creixent (o decreixent), sense
canviar el temps general de la peça.  L'àmbit de la barra
progressiva s'ha d'indicar manualment usant @code{[} i @code{]},
l`efecte d'angle de la barra s'inicia especificant una direcció de
la propietat @code{grow-direction} de l'objecte @code{Beam}.

Si volem que la col·locació de les notes i el so de la sortida
MIDI reflecteixi el @emph{ritardando} o @emph{accelerando} indicat
per la barra progressiva, les notes s'han d'agrupar com una
expressió musical delimitada per claus i precedida d'una ordre
@code{featheredDurations} que especifica la raó
entre les duracions de la primera i l'última notes dins del grup.

Els claudàtors rectes mostren l'àmbit de la barra i les claus
mostren quines notes han de modificar les seves duracions.
Normalment delimitarien el mateix grup de notes, però no és un
requisit: les dues ordres són independents.

A l'exemple següent les vuit semicorxeres ocupen exactament el
mateix temps que una blanca, però la primera nota té la meitat de
duració que l'última, amb les notes intermèdies allargant-se
gradualment.  Les quatre primeres fuses s'acceleren gradualment,
mentre que les últimes quatre fuses estan a un temps constant.

@lilypond[verbatim,quote]
\relative c' {
  \override Beam.grow-direction = #LEFT
  \featherDurations #(ly:make-moment 2/1)
  { c16[ c c c c c c c] }
  \override Beam.grow-direction = #RIGHT
  \featherDurations #(ly:make-moment 2/3)
  { c32[ d e f] }
  % retorna a barres sense ploma
  \override Beam.grow-direction = #'()
  { g32[ a b c] }
}
@end lilypond

@noindent
L'espaiat a la sortida impresa representa les duracions de les
notes d'una forma sols aproximada, però la sortida MIDI és exacta.

@predefined
@code{\featherDurations}.
@endpredefined

@seealso
Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

@knownissues
L'ordre @code{\featherDurations} sols funciona amb fragments
musicals molt breus, i quan els nombres de la fracció són petits.

@node Compassos
@subsection Compassos
@translationof Bars

@menu
* Barres de compàs::
* Numeració de compassos::
* Comprovació de compàs i de número de compàs::
* Marques d'assaig::
@end menu


@node Barres de compàs
@unnumberedsubsubsec Barres de compàs
@translationof Bar lines

@cindex barres de compàs
@cindex línies divisòries
@cindex final, barra
@cindex barra final
@cindex doble barra
@cindex barra doble
@cindex repetició, barres de

@funindex \bar

Les línies divisòries delimiten als compassos però també es poden
usar per indicar les repeticions.  Normalment, les línies
divisòries normals s'insereixen de manera automàtica a la sortida
impresa a llocs que estan basats en el compàs actual.

Les barres de compàs senzilles inserides automàticament es poden
canviar per altres tipus d'ordre @code{\bar}.  Per exemple, se sol
posar una doble barra de tancament al final de la peça:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative { e'4 d c2 \bar "|." }
@end lilypond

No deixa de ser vàlida l'última nota d'un compàs si no acaba sobre
la línia divisòria automàtica: se suposa que la nota es perllonga
sobre el compàs següent.  Però una seqüència llarga de aquests
compassos perllongats pot fer que la música aparegui comprimida o
fins i tot que se surti de la pàgina.  Això és a causa de què els
salts de línia automàtics solament es produeixen al final de
compassos complets, és a dir, quan totes les notes han finalitzat
abans que el compàs acabi.

@warning{Una duració incorrecta pot fer que s'intenti evitar la
producció de salts de línia, donant com a resultat una línia de
música amb una compressió exagerada o música que se surt de la
pàgina.}

@cindex línia, salts
@cindex línies divisòries invisibles
@cindex compàs, barres invisibles de

També es permeten salts de línia en les barres inserides
manualment fins i tot dins de compassos incomplets.  Per permetre
un salt de línia on no hi ha cap línia divisòria visible.
Utilitzeu el següent:

@example
\bar ""
@end example

@noindent
D'aquesta manera s'inserira una barra invisible de compàs i es
farà possible el salt de línia a aquest punt, sense forçar-lo. No
s'incrementa el comptador dels números de compàs.  Per forçar un
salt de línia, consulteu @rusernamed{Line breaking,Salts de línia}.

@cindex manuals, línies divisòries
@cindex manuals, barres de compàs
@cindex barres de compàs manuals
@cindex línies divisòries manuals

Aquesta i altres línies divisòries especials es poden inserir
manualment en qualsevol punt.  Quan coincideixen amb el final d'un
compàs, substitueixen a la línia divisòria simple que s'hauria
inserit automàticament en aquest lloc.  Quan no coincideixen amb
el final d'un compàs, s'insereix la línia especificada en aquest
punt de la sortida impresa.

Observeu que les línies divisòries manuals són purament visuals.
No afecten a cap de les propietats que una barra normal afectaria,
com als números de compàs, alteracions, salts de línia, etc.  No
afecten tampoc el càlcul i col·locació de les línies divisòries
subsegüents.  Quan una divisòria es col·loca manualment on ja hi
ha una divisòria normal, els efectes de la línia original no
s'alteren.

Estan disponibles per a la seva inserció manual dos tipus de
línies divisòries simples i cinc tipus de doble barra:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  f'1 \bar "|"
  f1 \bar "."
  g1 \bar "||"
  a1 \bar ".|"
  b1 \bar ".."
  c1 \bar "|.|"
  d1 \bar "|."
  e1
}
@end lilypond

@noindent
així com la barra de punts i la discontínua:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  f'1 \bar ";"
  g1 \bar "!"
  a1
}
@end lilypond

@noindent
i nou tipus de barres de repetició:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  f'1 \bar ".|:"
  g1 \bar ":..:"
  a1 \bar ":|.|:"
  b1 \bar ":|.:"
  c1 \bar ":.|.:"
  d1 \bar "[|:"
  e1 \bar ":|][|:"
  f1 \bar ":|]"
  g1 \bar ":|."
  a1
}
@end lilypond

A més es pot imprimir una línia divisòria com una marca curta:

@lilypond[quote,fragment,verbatim]
f'1 \bar "'" g'1
@end lilypond

Malgrat això, donat que les mencionades marques s'utilitzen
usualment al cant gregorià, és preferible en aquest cas utilitzar
@code{\divisioMinima}, que es descriu en la secció
@rusernamed{Divisiones,Divisiones} dins de cant gregorià:

El LilyPond contempla la notació del cant kievà i ofereix una
línia divisòria especial kievana:

@lilypond[quote,fragment,verbatim]
f'1 \bar "k"
@end lilypond

Poden veure's detalls d'aquest notació explicats a
@rusernamed{Typesetting Kievan square notation,Gravat del cant kievà en notació quadrada}.

@cindex segno

Per als símbols de segno en línia, hi ha tres tipus de barres de
compàs que es diferencien en el seu comportament respecte als
salts de línia:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative c'' {
  c4 c c c
  \bar "S"
  c4 c c c \break
  \bar "S"
  c4 c c c
  \bar "S-|"
  c4 c c c \break
  \bar "S-|"
  c4 c c c
  \bar "S-S"
  c4 c c c \break
  \bar "S-S"
  c1
}
@end lilypond

@cindex repeticions

Tot i que es poden inserir manualment barres de compàs amb
significat de repeticions, no es reconeixen com repeticions per
part del LilyPond.  Les seccions repetides s'introdueixen millor
utilitzant les diverses ordres de repetició (vegeu
@ref{Repeticions}), que imprimeixen automàticament
les barres corresponents.

A més es pot especificar @code{".|:-||"}, que equival a
@code{".|:"} excepte al salts de línia, en el qual es produeix una
doble barra al final de la línia i una repetició esquerra (de
començament) al principio de la línia següent.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative c'' {
  c4 c c c
  \bar ".|:-||"
  c4 c c c \break
  \bar ".|:-||"
  c4 c c c
}
@end lilypond

Per a combinacions de repeticions amb el símbol de segno, hi ha
sis variants diferents:

@lilypond[quote,verbatim]
\relative c'' {
  c4 c c c
  \bar ":|.S"
  c4 c c c \break
  \bar ":|.S"
  c4 c c c
  \bar ":|.S-S"
  c4 c c c \break
  \bar ":|.S-S"
  c4 c c c
  \bar "S.|:-S"
  c4 c c c \break
  \bar "S.|:-S"
  c4 c c c
  \bar "S.|:"
  c4 c c c \break
  \bar "S.|:"
  c4 c c c
  \bar ":|.S.|:"
  c4 c c c \break
  \bar ":|.S.|:"
  c4 c c c
  \bar ":|.S.|:-S"
  c4 c c c \break
  \bar ":|.S.|:-S"
  c1
}
@end lilypond

A més, hi ha una ordre @code{\inStaffSegno} que crea una barra de
compàs amb símbol de segno, situada en conjunció amb una línia de
repetició adequada si s'utilitza amb una ordre @code{\repeat
volta}, vegeu @ref{Repeticions normals}.

@funindex \defineBarLine
@cindex compàs, definir línies de
@cindex definir línies de compàs

Es poden definir tipus nous de línies divisòries amb
@code{\defineBarLine}:

@example
\defineBarLine @var{tipus_de_barra} #'(@var{final} @var{començament} @var{extensió})
@end example

Les variables de @code{\defineBarline} poden incloure la cadena de
caràcters @q{buida} @code{""}, que equival a imprimir una línia
divisòria invisible.  També es pot establir al valor fals@code{#f}
que no imprimeix cap línia divisòria.

Després de la definició, la nova línia divisòria es pot utilitzar
mitjançant @code{\bar} @var{tipus_de_barra}.

Actualment hi ha disponibles deu elements de barra de compàs:

@lilypond[quote,verbatim]
\defineBarLine ":" #'("" ":" "")
\defineBarLine "=" #'("=" "" "")
\defineBarLine "[" #'("" "[" "")
\defineBarLine "]" #'("]" "" "")

\new Staff {
  s1 \bar "|"
  s1 \bar "."
  s1 \bar "!"
  s1 \bar ";"
  s1 \bar ":"
  s1 \bar "k"
  s1 \bar "S"
  s1 \bar "="
  s1 \bar "["
  s1 \bar "]"
  s1 \bar ""
}
@end lilypond

La línia divisòria @code{"="} proporciona la barra de doble
extensió, usada en combinació amb el símbol de segno.  No l'heu
d'usar com una doble línia divisòria fina aïllada; per això es
preferible @code{\bar} @var{"||"}.

El signe @code{"-"} inicia anotacions a les barres de compàs, que
són útils per distingir entre aquelles que tenen idèntica aparença
però diferent comportament als salts de línia i/o diferents barres
d'extensió.  La part que segueix al signe @code{"-"} no s'usa per
construir la barra de compàs.

@lilypond[quote,verbatim]
\defineBarLine "||-dashedSpan" #'("||" "" "!!")

\new StaffGroup <<
  \new Staff \relative c'' {
    c1 \bar "||"
    c1 \bar "||-dashedSpan"
    c1
  }
  \new Staff \relative c'' {
    c1
    c1
    c1
  }
>>
@end lilypond

A més, el caràcter de l'espai en blanc @code{" "} serveix com a
contenidor per definir barres d'extensió correctament alineats a
les barres principals:

@lilypond[quote,verbatim]
\defineBarLine ":|.-wrong" #'(":|." "" "|.")
\defineBarLine ":|.-right" #'(":|." "" " |.")

\new StaffGroup <<
  \new Staff \relative c'' {
    c1 \bar ":|.-wrong"
    c1 \bar ":|.-right"
    c1
  }
  \new Staff \relative c'' {
    c1
    c1
    c1
  }
>>
@end lilypond

Si calen elements addicionals, el LilyPond proveeix una forma
senzilla de definir-los.  Per veure més informació sobre com
modificar o afegir barres de compàs, consulteu el fitxer
@file{scm/bar-line.scm}.

En les partitures amb molts pentagrames, una ordre@code{\bar} a un
d'ells s'aplica automàticament a tots els altres.  Les línies
resultants es connecten entre els diferents pentagrames d'un
@code{StaffGroup}, @code{PianoStaff} o @code{GrandStaff}.

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \new StaffGroup <<
    \new Staff \relative {
      e'4 d
      \bar "||"
      f4 e
    }
    \new Staff \relative { \clef bass c'4 g e g }
  >>
  \new Staff \relative { \clef bass c'2 c2 }
>>
@end lilypond

@cindex predeterminada, línia divisòria, canviar
@cindex línia divisòria predeterminada, canviar

@funindex whichBar
@funindex defaultBarType
@funindex \bar
@funindex bartype

L'ordre @samp{\bar @var{tipus de barra}} és forma curta de fer
@samp{\set Timing.whichBar = @var{tipo de barra}}.  Quan
s'estableix  @code{whichBar} amb el valor d'una cadena de
caràcters, es crea una línia divisòria d'aquest tipus.

El tipus de barra predeterminat que s'usa per a les línies
divisòries inserides automàticament és @code{"|"}.  Es pot canviar
en qualsevol moment amb @samp{\set Timing.defaultBarType
= @var{tipus de barra}}.

@seealso
Referència de la notació:
@rusernamed{Line breaking,Salts de línia},
@ref{Repeticions},
@ref{Agrupament de pentagrames}.

Fitxers instal·lats:
@file{scm/bar-line.scm}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament interno:
@rinternals{BarLine} (creada al nivell de @code{Staff} (pentagrama)),
@rinternals{SpanBar} (a través dels pentagrames),
@rinternals{Timing_translator} (per a les propietats del comptador de temps Timing).


@node Numeració de compassos
@unnumberedsubsubsec Numeració de compassos
@translationof Bar numbers

@cindex compàs, números de
@cindex números de compàs

@funindex currentBarNumber

Per defecte, els números de compàs s'imprimeixen al principi de la
línia, excepte la primera.  El número pròpiament dit s'emmagatzema
a la propietat @code{currentBarNumber}, que normalment
s'actualitza automàticament per a cada compàs.  També es pot
establir manualment:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative c' {
  c1 c c c
  \break
  \set Score.currentBarNumber = #50
  c1 c c c
}
@end lilypond

@cindex números de compàs, espaiat regular

@funindex barNumberVisibility
@funindex BarNumber

Els números de compàs es poden gravar a intervals regulars en
comptes de al principi de cada línia.  Per fer-lo, s'ha de
sobreescriure el comportament predeterminat de forma que es puguin
imprimir en altres llocs.  Això ve controlat per la propietat
@code{break-visibility} de @code{BarNumber}.  Agafa tres valors
que es poden establir al valor @code{#t} o @code{#f} per
especificar si el número de compàs corresponent és visible o no.
L'ordre dels tres valors és @code{visible al final de la línia},
@code{visible a la meitat de la línia}, o @code{visible al
principi de la línia}. A l'exemple següent s'imprimeixen els
números de compàs en tots els llocs possibles:

@lilypond[verbatim,quote]
\relative c' {
  \override Score.BarNumber.break-visibility = ##(#t #t #t)
  \set Score.currentBarNumber = #11
  % Permet que s'imprimeixi el número del primer compàs
  \bar ""
  c1 | c | c | c |
  \break
  c1 | c | c | c |
}
@end lilypond

@snippets
@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{printing-the-bar-number-for-the-first-measure.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{printing-bar-numbers-at-regular-intervals.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{printing-bar-numbers-with-changing-regular-intervals.ly}

@cindex compas, número de, format
@cindex número de compassos, format de

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{printing-bar-numbers-inside-boxes-or-circles.ly}

@cindex compàs, número, amb lletres
@cindex compàs, número, amb repeticions

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{alternative-bar-numbering.ly}

@cindex compàs, número, alineació

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{aligning-bar-numbers.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
{removing-bar-numbers-from-a-score.ly}

@seealso
Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{BarNumber},
@rinternals{Bar_number_engraver}.

@cindex número de compàs, col·lisió
@cindex col·lisió del número de compàs

@knownissues
Els números de compàs poden col·lisionar amb la clau
@code{StaffGroup}, si hi ha un a la part de dalt.  Per
solucionar-lo es pot usar la propietat de farciment @code{padding}
de @code{BarNumber} per col·locar el número correctament.
Consulteu @rinternals{StaffGroup} i @rinternals{BarNumber} para
veure més informació.


@node Comprovació de compàs i de número de compàs
@unnumberedsubsubsec Comprovació de compàs i de número de compàs
@translationof Bar and bar number checks

@cindex compàs, comprovació de
@cindex número de compàs, comprovació de
@cindex compàs, comprovació
@cindex compàs, número, comprovació

@funindex barCheckSynchronize
@funindex |

Les comprovacions de compàs ajuden a detectar errors a les
duracions.  Una comprovació de compàs s'escriu usant el símbol de
la barra vertical, @code{|}, a qualsevol lloc on s'espera que
caigui una línia divisòria.  Si es troben línies de comprovació de
compàs a altres llocs, s'imprimeix una llista d'advertiments al
fitxer log de registre, mostrant els números de línia i columna en
el qual han fallat les comprovacions de compàs.  Al següent
exemple, la segona comprovació de compàs avisarà d'un error.

@example
\time 3/4 c2 e4 | g2 |
@end example

Una duració incorrecte produeix una partitura completament
desbaratada, especialment si la partitura es polifònica, de
manera que la millor manera de començar a corregir l'entrada és
buscar sistemàticament l'existència de comprovacions de compàs
fallides i duracions incorrectes.

Si es produeixen diverses comprovacions de compàs seguides per
valor de la mateixa duració musical, sols apareix el primer
missatge d'advertiment.  Així s'aconsegueix que el missatge
estigui concentrat a la font d'error de la pulsació.

Les comprovacions de compàs també es poden inserir dins de la
lletra de les cançons:

@example
\lyricmode @{
  \time 2/4
  Twin -- kle | Twin -- kle |
@}
@end example

Observeu que les comprovacions de compàs dins de la lletra de les
cançons s'avaluen al moment musical de la síl·laba
@emph{següent} a la comprovació de compàs que es processa.  Si la
lletra està associada amb les notes d'una veu que té un silenci al
principi del compàs, no es pot posar cap síl·laba al comen
ament d'aquest compàs i s'imprimeix un missatge d'advertiment si
s'escriu una comprovació de compàs dins de la lletra, en aquesta posició.

@funindex |
@funindex "|"

També és possible redefinir l'acció que es fa quan es troba una
barra vertical o símbol de comprovació de compàs, @code{|}, al
codi d'entrada, de forma que faci quelcom diferent a una
comprovació de compàs.  Es fa assignant una expressió musical a
@code{"|"}, el símbol de barra vertical.  A l'exemple següent
s'estableix @code{|} de forma que insereixi una doble línia
divisòria quan apareix al codi d'entrada, en comptes de comprovar
el final d'un compàs.

@lilypond[quote,verbatim]
"|" = \bar "||"
{
  c'2 c' |
  c'2 c'
  c'2 | c'
  c'2 c'
}
@end lilypond

@funindex \barNumberCheck

En copiar peces musicals grans pot servir d'ajuda comprovar que el
número de compàs del LilyPond correspongui a l'original des del
qual s'està copiant.  Això es pot comprovar amb
@code{\barNumberCheck}, por exemple:

@verbatim
\barNumberCheck #123
@end verbatim

@noindent
imprimeix un advertiment si el @code{currentBarNumber} (número del
compàs actual) no és el 123 en el moment de la compilació.

@seealso
Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

@node Marques d'assaig
@unnumberedsubsubsec Marques d'assaig
@translationof Rehearsal marks

@cindex assaig, lletres de
@cindex lletres d'assaig

@funindex \mark

Per imprimir una lletra d'assaig, utilitzeu l'ordre @code{\mark}.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative c'' {
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
}
@end lilypond

@noindent
La lletra d'assaig s'incrementa automàticament si useu
@code{\mark \default}, però també podeu utilitzar un número enter
com argument per establir la indicació manualment.  El valor que
s'utilitzarà s'emmagatzema dins de la propietat
@code{rehearsalMark}.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative c'' {
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark #8
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
}
@end lilypond

@noindent
La lletra@tie{}@q{I} se salta d'acord amb les tradicions de
gravat.  Si voleu incloure la la lletra @q{I}, useu una de les
ordres següents, segons l'estil de marques d'assaig que desitgeu
(sols lletres, lletres dins d'un rectangle o lletres dins d'un
cercle).

@example
\set Score.markFormatter = #format-mark-alphabet
\set Score.markFormatter = #format-mark-box-alphabet
\set Score.markFormatter = #format-mark-circle-alphabet
@end example

@lilypond[quote,verbatim]
\relative c'' {
  \set Score.markFormatter = #format-mark-box-alphabet
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark #8
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
}
@end lilypond

@cindex assaig, lletra de, format
@cindex assaig, lletra de, estil
@cindex estil de la lletra de assaig
@cindex format de la lletra d'assaig
@cindex lletra d'assaig, estil
@cindex lletra d'assaig, format
@cindex marca d'assaig, estil
@cindex marca d'assaig, format
@cindex assaig, lletra de, manual
@cindex marca de assaig manual
@cindex personalitzada, marca d'assaig
@cindex manual, marca d'assaig

L'estil es defineix per mitjà de la propietat
@code{markFormatter}.  És una funció que agafa com arguments la
marca en curs (un nombre enter) i el context actual.  Ha de tornar
un objecte de marcatge.  A l'exemple següent, s'estableix
@code{markFormatter} amb el valor d'un procediment predefinit.
Després d'alguns compassos s'estableix amb un valor d'una funció
que produeix un número tancat a una capsa.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative c'' {
  \set Score.markFormatter = #format-mark-numbers
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  \set Score.markFormatter = #format-mark-box-numbers
  c1 \mark \default
  \set Score.markFormatter = #format-mark-circle-numbers
  c1 \mark \default
  \set Score.markFormatter = #format-mark-circle-letters
  c1
}
@end lilypond

El fitxer @file{scm/translation-functions.scm} conté les
definicions de @code{format-mark-numbers} (el format per omissió),
@code{format-mark-box-numbers}, @code{format-mark-letters} i
@code{format-mark-box-letters}.  Es poden usar aquestes
definicions com a inspiració per a d'altres funcions de format.

Podem fer servir @code{format-mark-barnumbers},
@code{format-mark-box-barnumbers} i
@code{format-mark-circle-barnumbers} per obtenir números de compas
en lloc de números de lletres seqüencials.

Es poden especificar altres estils de lletra d'assaig de forma manual:

@example
\mark "A1"
@end example

@noindent
Observeu que @code{Score.markFormatter} no afecta a las marque que
s'especifiquen de aquest forma.  Malgrat això, és possible aplicar
un element @code{\markup} a la cadena.

@example
\mark \markup@{ \box A1 @}
@end example

@cindex segno
@cindex coda
@cindex D.S. al Fine
@cindex calderó
@cindex musicals, glifs
@cindex glifs musicals

@funindex \musicglyph

Els glifs musicals (como ara el segno) es poden imprimir dins d'un
element @code{\mark}

@lilypond[quote,verbatim]
\relative c' {
  c1 \mark \markup { \musicglyph #"scripts.segno" }
  c1 \mark \markup { \musicglyph #"scripts.coda" }
  c1 \mark \markup { \musicglyph #"scripts.ufermata" }
  c1
}
@end lilypond

@noindent
Consulteu @rusernamed{The Emmentaler font,El tipus de lletra Emmentaler}
per veure una llista dels símbols que es poden imprimir amb
@code{\musicglyph}.

Per veure formes comuns d'ajustar la col·locació de les lletres
d'assaig, consulteu @rusernamed{Formatting text,Donar format al
text}.  Per a un control més precís, consulteu
@code{break-alignable-interface} a la secció
@rusernamed{Aligning objects,Alineació d'objectes}.

El fitxer @file{scm/translation-functions.scm} conté les
definicions de @code{format-mark-numbers} i de
@code{format-mark-letters}.  Es poden utilitzar com a inspiració
per escriure altres funcions per donar format.

@seealso
Referència de la notació:
@rusernamed{The Emmentaler font,El tipus de lletra Emmentaler},
@rusernamed{Formatting text,Donar format al text},
@rusernamed{Aligning objects,Alineació d'objectes}.

Fitxers d'inici:
@file{scm/translation-functions.scm}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{MarkEvent},
@rinternals{Mark_engraver},
@rinternals{RehearsalMark}.


@node Temes especials de ritme
@subsection Temes especials de ritme
@translationof Special rhythmic concerns

@menu
* Notes d'adorn::
* Alinear amb una cadenza::
* Gestió del temps::
@end menu

@node Notes d'adorn
@unnumberedsubsubsec Notes d'adorn
@translationof Grace notes

@cindex ornaments
@cindex mordents
@cindex appoggiatura
@cindex acciaccatura

@funindex \grace
@funindex \slashedGrace
@funindex \acciaccatura
@funindex \appoggiatura

Els mordents i les notes d'adorn són ornaments musicals, impresos
a un tipus de lletra més petita i no ocupen cap temps lògic
addicional al compàs.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  c''4 \grace b16 a4(
  \grace { b16 c16 } a2)
}
@end lilypond

Hi ha tres tipus possibles de notes d'adorn; la
@emph{acciaccatura} o mordent d'una nota (una nota d'adorn sense
mesura que s'indica mitjançant una nota lligada i amb la clau
ratllada) i la @emph{appoggiatura}, que agafa una fracció fixa de
la nota principal a la que s'adjunta, i que s'imprimeix sense
ratllar.  És possible escriure una nota d'adorn amb la plica
ratllada, com la @emph{acciaccatura} però sense la lligadura, com
per col·locar-la entre notes que estan lligades entre sí,
utilitzant la funció @code{\slashedGrace}.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative {
  \acciaccatura d''8 c4
  \appoggiatura e8 d4
  \acciaccatura { g16 f } e2
  \slashedGrace a,8 g4
  \slashedGrace b16 a4(
  \slashedGrace b8 a2)
}
@end lilypond

La col·locació de notes d'adorn se sincronitza entres els
diferents pentagrames.  A l'exemple següent, hi ha dues
semicorxeres d'adorn per a cada corxera d'adorn:

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \new Staff \relative { e''2 \grace { c16 d e f } e2 }
  \new Staff \relative { c''2 \grace { g8 b } c2 }
>>
@end lilypond

@cindex adorn, seguiment de notes de

@funindex \afterGrace

Si volem acabar una nota amb un adorn, usem l'ordre
@code{\afterGrace}.  Agafa dos argument: la nota principal, i les
notes d'adorn que segueixen a la nota principal.

@lilypond[quote,verbatim]
\relative { c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 }
@end lilypond

Això posa les notes d'adorn després d'un espai que dura 3/4 de la
longitud de la nota principal.  La fracció predeterminada de 3/4
es pot  canviar establint @code{afterGraceFraction}.  L'exemple
següent mostra el resultat d'establir l'espai en el seu valor
predeterminat, en 15/16, i per últim en 1/2 de la nota principal.

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \new Staff \relative {
    c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1
  }
  \new Staff \relative {
    #(define afterGraceFraction (cons 15 16))
    c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1
  }
  \new Staff \relative {
    #(define afterGraceFraction (cons 1 2))
    c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1
  }
>>
@end lilypond

L'espai entre la nota principal i la d'adorn també es pot
especificar usant espaiadors.  L'exemple següent situa la nota
d'adorn després d'un espai que dura 7/8 de la nota principal.

@lilypond[quote,verbatim]
\new Voice \relative {
  <<
    { d''1^\trill_( }
    { s2 s4. \grace { c16 d } }
  >>
  c1)
}
@end lilypond

@cindex ajustament de les notes d'adorn
@cindex notes de adorno, ajustament
@cindex notes d'adorn, canviar els ajustos de disposició

Una expressió musical @code{\grace} introdueix ajustos de tipus de
lletra especials, per exemple per produir un tipus de lletra més
petit i per fixes les direccions.  Per això, quan s'introdueixen
ajustaments per a la presentació, han d'anar dins de l'expressió
d'adorn.  Les sobreescriptures s'han de revertir també dins de
l'expressió d'adorn.  Aquí, la direcció predeterminada de la plica
de la nota d'adorn se sobreescriu i després es reverteix.

@lilypond[quote,verbatim]
\new Voice \relative {
  \acciaccatura {
    \stemDown
    f''16->
    \stemNeutral
  }
  g4 e c2
}
@end lilypond

@cindex plica creuada

@snippets
@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{using-grace-note-slashes-with-normal-heads.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{tweaking-grace-layout-within-music.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{redefining-grace-note-global-defaults.ly}

@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
{positioning-grace-notes-with-floating-space.ly}

@seealso
Glossari musical:
@rglos{grace notes},
@rglos{acciaccatura},
@rglos{appoggiatura}.

Referència de la notació:
@ref{Escalat de les duracions},
@ref{Barres manuals}.

Fitxers d'inici:
@file{ly/grace-init.ly}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament intern:
@rinternals{GraceMusic},
@rinternals{Grace_beam_engraver},
@rinternals{Grace_auto_beam_engraver},
@rinternals{Grace_engraver},
@rinternals{Grace_spacing_engraver}.


@knownissues
@cindex acciaccatura de diverses notes
@cindex adorn, sincronització de notes de

Una @i{acciaccatura} de diverses notes amb una barra s'imprimeix
sense ratllar, i té exactament la mateixa aparença que una
@i{appoggiatura} de diverses notes amb barra.

@c TODO Add link to LSR snippet to add slash when available

La sincronització de les notes d'adorn també pot portar
sorpreses.  La notació de pentagrames, com ara armadures, línies
divisòries, etc., també se sincronitzen.  Aneu amb cura quan
barregeu pentagrames amb adorns i sense adorns, per exemple

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \new Staff \relative { e''4 \bar ".|:" \grace c16 d2. }
  \new Staff \relative { c''4 \bar ".|:" d2. }
>>
@end lilypond

@noindent
Això es pot remeiar inserint desplaçaments d'adorn de les
duracions corresponents als altres pentagrames.  Per a l'exemple
anterior

@lilypond[quote,verbatim]
<<
  \new Staff \relative { e''4 \bar ".|:" \grace c16 d2. }
  \new Staff \relative { c''4 \bar ".|:" \grace s16 d2. }
>>
@end lilypond

És obligatori usar l'ordre @code{\grace} per a la part dels
desplaçaments, fins i tot si la part visual usa
@code{\acciaccatura} o @code{\appoggiatura} perquè en cas contrari
s'imprimeix una lligadura lletja que connecta a la nota d'adorn
invisible amb la nota següent.

Les seccions d'adorn sols s'han d'usar dins d'expressions de
música seqüencials.  No estan contemplats ni el niuat ni la
juxtaposició de seccions d'adorn, i podria produir fallades i
altres errors.

Cada nota d'adorn a la sortida MIDI té una longitud que és 1/4 de
la seva duració real.  Si la duració combinada de les notes
d'adorn és més gran que la longitud de la nota precedent, es
genera un error @qq{@code{Retrocedint al temps MIDI}}.  Teniu dues
opcions: en primer lloc, podeu fer més curta la duració de les
notes d'adorn, per exemple:

@example
c'8 \acciaccatura @{ c'8[ d' e' f' g'] @}
@end example

es converteix a:

@example
c'8 \acciaccatura @{ c'16[ d' e' f' g'] @}
@end example

Una altra opció és canviar explícitament la duració musical:

@example
c'8 \acciaccatura @{ \scaleDurations 1/2 @{ c'8[ d' e' f' g'] @} @}
@end example

Vegeu @ref{Escalat de les duracions}.

@node Alinear amb una cadenza
@unnumberedsubsubsec Alinear amb una cadenza
@translationof Aligning to cadenzas

@cindex cadenza (cadència)
@cindex cadenza (cadència), alinear a
@cindex alineació a una cadenza (cadència)

A un context orquestral, les cadenzas presenten un problema
espacial: en construir una partitura que te una cadenza, tots els
altres instruments han de saltar tantes notes com la longitud de
la cadenza, ja que en cas contrari començaran massa aviat o massa
tard.

Una solució a aquest problema són les funcions
@code{mmrest-of-length} i @code{skip-of-length}.  Aquestes
funcions de l'Scheme agafen un fragment de música com a argument i
generen un @code{\skip} o silenci multicompàs de la longitud
exacta del fragment.

@lilypond[verbatim,quote]
MyCadenza = \relative {
  c'4 d8 e f g g4
  f2 g4 g
}

\new GrandStaff <<
  \new Staff {
    \MyCadenza c'1
    \MyCadenza c'1
  }
  \new Staff {
    #(mmrest-of-length MyCadenza)
    c'1
    #(skip-of-length MyCadenza)
    c'1
  }
>>
@end lilypond

@seealso
Glossari musical:
@rglos{cadenza}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.


@node Gestió del temps
@unnumberedsubsubsec Gestió del temps
@translationof Time administration

@cindex temps, administració
@cindex temps, control del (dins de la partitura)
@cindex música sense mesura
@cindex mesura, música sense

@funindex currentBarNumber
@funindex measurePosition
@funindex measureLength

El temps esta administrat per @code{Timing_translator}, que de
forma predeterminada es troba al context de @code{Score}.
S'afegeix un àlies, @code{Timing}, al context que en el qual es
col·loca el @code{Timing_translator}.  Per assegurar que està
disponible l'àlies @code{Timing}, potser heu de crear
explícitament una instància del context contenidor (com @code{Voice} o
@code{Staff}).

S'usen les següents propietats de @code{Timing} per seguir la
pista del temps dins de la partitura.

@cindex compàs, número de
@cindex número de compàs

@table @code
@item currentBarNumber
El número de compàs en curs.  Per veure un exemple que mostra l'sú
d'aquesta propietat, consulteu @ref{Numeració de compassos}.

@item measureLength
La longitud dels compassos dins de la indicació actual de compàs.
Per a un 4/4 això és@tie{}1, i per al 6/8 és 3/4. El seu valor
determina quan s'insereixen les línies divisòries i com es generen
les barres automàtiques.

@item measurePosition
El punt en el qual ens trobem dins del compàs.  Aquesta quantitat
es reinicia restant @code{measureLength} cada cop que s'assoleix o
s'excedeix @code{measureLength}.  Quan això passa, s'incrementa
@code{currentBarNumber}.

@item timing
Si té un valor vertader, les variables anteriors s'actualitzen a
cada pas del temps, quan té un valor fals, el gravador es queda al
compàs actual indefinidament.

@end table

El compte del temps es pot canviar establint el valor de qualsevol
d'aquestes variables explícitament.  A l'exemple següent,
s'imprimeix la indicació de compàs predeterminada 4/4,
però @code{measureLength} s'ajusta a 5/4.  Als 4/8 fins el tercer
compàs, la posició @code{measurePosition} s'avança en 1/8 fins a
5/8, escurçant aquest compàs en 1/8.  Aleshores, la següent línia
divisòria cau en 9/8 en comptes de fer-ho en 5/4.

@lilypond[quote,verbatim]
\new Voice \relative {
  \set Timing.measureLength = #(ly:make-moment 5/4)
  c'1 c4 |
  c1 c4 |
  c4 c
  \set Timing.measurePosition = #(ly:make-moment 5/8)
  b4 b b8 |
  c4 c1 |
}
@end lilypond

@noindent
Com s'il·lustra a l'exemple, @code{ly:make-moment n m} construeix
una duració de la fracció d'una rodona.  Per exemple,
@code{ly:make-moment 1 8} és una duració d'una corxera i
@code{ly:make-moment 7 16} és la duració de set semicorxeres.

@seealso
Referència de la notació:
@ref{Numeració de compassos},
@ref{Música sense compassos}.

Fragments de codi:
@rlsr{Rhythms}.

Referència de funcionament interno:
@rinternals{Timing_translator},
@rinternals{Score}.