1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
3 Translation of GIT committish: 16661f7f6a78f04d056228d11bdc9e17a7cdf760
5 When revising a translation, copy the HEAD committish of the
6 version that you are working on. For details, see the Contributors'
7 Guide, node Updating translation committishes..
12 @c Translation status: post-GDP
14 @node Notes simultànies
15 @section Notes simultànies
16 @translationof Simultaneous notes
18 @lilypondfile[quote,ragged-right,line-width=16\cm]{simultaneous-headword.ly}
20 La paraula @q{polifonia} en música fa referència a tenir més d'una
21 veu en una peça qualsevol de música. Al LilyPond la polifonia fa
22 referència a tenir més d'una veu al mateix pentagrama.
31 @subsection Una veu única
32 @translationof Single voice
34 Aquesta secció tracta de les notes simultànies dins de la mateixa veu.
38 * Repetició d'acords::
39 * Expressions simultànies::
44 @node Notes a un acord
45 @unnumberedsubsubsec Notes a un acord
46 @translationof Chorded notes
49 @cindex parèntesis en angle
55 Un acord es forma envoltant un conjunt de notes entre @code{<} i
56 @code{>}. Un acord pot anar seguit d'una duració, com si fos una
59 @lilypond[verbatim,quote]
61 <a' c e>1 <a c e>2 <f a c e>4 <a c>8. <g c e>16
65 Els acords també poden anar seguit d'articulacions, com si fos una
68 @lilypond[verbatim,quote]
70 <a' c e>1\fermata <a c e>2-> <f a c e>4\prall <a c>8.^! <g c e>16-.
74 Les notes dins del propi acord amb poden anar seguides
75 d'articulacions i ornaments.
77 @lilypond[verbatim,quote]
79 <a' c\prall e>1 <a-> c-^ e>2 <f-. a c-. e-.>4
80 <a-+ c-->8. <g\fermata c e\turn>16
84 Tanmateix alguns elements de notació com ara les expressions de
85 matisos dinàmics i els reguladors han d'annexar-se a l'acord i no
86 a les notes que l'integren, atès que en cas contrari no
87 s'imprimiran. Altres elements de notació com les digitacions i
88 les lligadures d'expressió es posicionen de forma molt diferent
89 quan s'adjunten a les notes d'un acord en lloc de fer-lo a rodones
92 @lilypond[verbatim,quote]
94 <a'\f c( e>1 <a c) e>\f <a\< c e>( <a\! c e>)
95 <a c e>\< <a c e> <a c e>\!
100 @cindex esdeveniments contenidors
102 Un acord funciona com un simple contenidor per a les notes que ho
103 composen, a més de les seves articulacions i altres elements
104 adjunts. Com a conseqüència, un acord sense cap nota al seu
105 interior no té realment cap duració. Qualsevol articulació annexa
106 es produirà en el mateix moment musical que la nota o acord
107 següent i es pot combinar amb ells (per veure possibilitats més
108 complexes de combinacions d'aquests elements, consulteu
109 @ref{Expressions simultànies}):
111 @lilypond[verbatim,quote]
114 <> ) \p \< -. -\markup \italic "sempre staccato"
115 \repeat unfold 4 { c4 e } c1\f
119 @cindex relatiu, acords en alçada
120 @cindex acords i alçada relativa
122 Es pot usar el mode relatiu per a l'alçada de les notes dels
123 acords. La primera nota de l'acord sempre és relativa a la
124 primera nota de l'acord anterior, o en cas que l'element precedent
125 no sigui un acord, l'alçada de l'última nota que va vindre abans
126 de l'acord. La resta de les notes de l'acord són relatives a la
127 nota anterior @emph{dins del mateix acord}.
129 @lilypond[verbatim,quote]
131 <a' c e>1 <f a c> <a c e> <f' a c> <b, e b,>
135 Per veure més informació sobre els acords, consulteu
136 @rusernamed{Chord notation,Notació d'acords}.
142 Manual d'aprenentatge:
143 @rlearning{Combinar notes per formar acords}.
145 Referència de la notació:
146 @rusernamed{Chord notation,Notació d'acords},
147 @ref{Articulacions i ornaments},
148 @ref{Escriptura d'octava relativa},
149 @ref{Veus múltiples}.
152 @rlsr{Simultaneous notes}.
155 Els acords que contenen més de dues alçades al mateix espai de
156 pentagrama, com ara @samp{<e f! fis!>}, creen notes els caps de
157 les quals se superposen. Depenent de la situació, un
158 representació millor pot requerir:
163 l'ús temporal de diverses veus, vegeu @ref{Veus múltiples},
164 @samp{<< f! \\ <e fis!> >>},
167 la transcripció enharmònica d'una o més notes,
171 Clústers; vegeu @ref{Clústers}.
176 @node Repetició d'acords
177 @unnumberedsubsubsec Repetició d'acords
178 @translationof Chord repetition
180 @cindex acords, repetició de
181 @cindex repetició, amb @code{q}
182 @cindex @code{q}, repetició d'acords
184 Per reduir l'entrada d'acords, es pot usar una abreviatura de
185 repetició de l'acord anterior. El símbol de repetició d'acords és
188 @lilypond[verbatim,quote]
190 <a' c e>1 q <f a c>2 q
194 Com als acords normals, el símbol de repetició d'acords pot
195 usar-se amb duracions, articulacions, elements de marcatge,
196 lligadures d'expressió, barres, etc., atès que sols es dupliquen
197 les notes de l'acord precedent.
199 @lilypond[verbatim,quote]
201 <a' c e>1\p^"text" q2\<( q8)[-! q8.]\! q16-1-2-3 q8\prall
205 El símbol de repetició d'acords sempre recorda l'última aparició
206 d'un acord, per la qual cosa és possible repetir l'acord més
207 recent fins i tot si s'han escrit en mig d'altres notes que no
208 estiguin a l'acord, o silencis.
210 @lilypond[verbatim,quote]
212 <a' c e>1 c'4 q2 r8 q8 |
217 Tanmateix, el símbol de repetició d'acords no reté els matisos
218 dinàmics, les articulacions ni els ornaments que conté o que
219 estan annexats a l'acord anterior.
221 @lilypond[verbatim,quote]
223 <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8 |
228 Per poder retenir alguns d'ells, es poden cridar explícitament a
229 la funció @code{\chordRepeats} amb un argument addicional que
230 especifiqui una llista de @var{tipus d'esdeveniment} a conservar,
231 a no ser que els esdeveniments d'aquest tipus ja estiguin presents
232 al propi acord @code{q}.
234 @lilypond[verbatim,quote]
236 \chordRepeats #'(articulation-event)
237 { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8-. } |
242 Aquí, l'ús de @code{\chordRepeats} dins d'una construcció
243 @code{\relative} produeix un resultat inesperat: un cop s'han
244 expandit els esdeveniments d'acord, no poden distingir-se dels que
245 es van introduir com acords normals, fent que @code{\relative}
246 assigni una octava basada en el context original.
248 Atès que les instàncies niuades de @code{\relative} no s'afecten
249 mútuament, es pot usar una altra ordre @code{\relative} dins de
250 @code{\chordRepeats} per establir les relacions d'octava abans
251 d'expandir els acords repetits. En aquest cas, tot el contingut
252 de l'ordre @code{\relative} interior no afecta a l'exterior;
253 d'aquí l'escriptura diferent d'octava a l'última nota d'aquest
256 @lilypond[verbatim,quote]
258 \chordRepeats #'(articulation-event)
260 { <a'-. c\prall e>1\sfz c'4 q2 r8 q8-. } |
265 Les interaccions amb @code{\relative} es produeixen sols amb les
266 crides explícites de @code{\chordRepeats}: l'expansió implícita al
267 començament del procés de gravat es fa en un moment en el
268 qual totes les instàncies de @code{\relative} ja s'han processat.
271 Referència de la notació:
272 @rusernamed{Chord notation,Notació d'acords},
273 @ref{Articulacions i ornaments}.
276 @file{ly/chord-repetition-init.ly}.
279 @node Expressions simultànies
280 @unnumberedsubsubsec Expressions simultànies
281 @translationof Simultaneous expressions
283 Una o més expressions musicals envoltades entre angles dobles
284 s'entenen com a simultànies. Si la primera expressió comença amb
285 una sola nota o si tota l'expressió simultània apareix
286 explícitament dins d'una sola veu, l'expressió completa se situa
287 sobre un sol pentagrama; en cas contrari els elements de
288 l'expressió simultània se situen en pentagrames diferents.
290 Els exemples següents mostren expressions simultànies sobre un sol
293 @lilypond[quote,verbatim]
294 \new Voice { % veu única explícita
295 << \relative { a'4 b g2 }
296 \relative { d'4 g c,2 } >>
300 @lilypond[quote,verbatim]
303 a' << \relative { a'4 b g }
304 \relative { d'4 g c, } >>
308 Això pot ser d'utilitat si les seccions simultànies tenen
309 duracions idèntiques, però es produiran errors si s'intenten posar
310 notes de diferent duració sobre la mateixa plica. Les notes,
311 articulacions i canvis de propietats que esta dins de
312 @emph{un sol} context @samp{Voice} es recol·lecten i representen a
315 @lilypond[quote,verbatim]
317 <a' c>4-. <>-. << c a >> << { c-. <c a> } { a s-. } >>
321 Intentar posar més d'una pica o barra de corxera, o diferents
322 duracions o propietats al mateix moment musical, requereix l'ús de
325 L'exemple següent mostra com les expressions simultànies poden
326 generar diversos pentagrames de forma implícita:
328 @lilypond[quote,verbatim]
329 % no single first note
330 << \relative { a'4 b g2 }
331 \relative { d'4 g2 c,4 } >>
334 Aquí no hi ha problema en tenir tenir diferents duracions perquè
335 s'interpreten en veus diferents.
337 @cindex col·lisions, ignorar
340 Si hi ha notes que procedeixen de dues o més veus, sense
341 especificar cap desplaçament horitzontal, i tenen les pliques en
342 la mateixa direcció, apareix el missatge
345 Advertiment: aquesta veu requereix un ajust de \voiceXx o \shiftXx
348 durant la compilació. Aquest missatge es pot suprimir mitjançant
351 \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
354 Tanmateix, això no sols suprimeix l'advertiment sinó que pot
355 evitar qualsevol resolució de col·lisions i pot tenir altres
356 efectes no desitjats (consulteu també
357 @emph{Problemes coneguts} a @ref{Resolució de les col·lisions}).
361 @unnumberedsubsubsec Clústers
362 @translationof Clusters
365 @cindex raïm (clúster)
367 @funindex \makeClusters
369 Un «clúster» indica que s'han de tocar simultàniament un conjunt
370 de notes consecutives. S'escriuen aplicant la funció
371 @code{\makeClusters} a una seqüència d'acords, per exemple:
373 @lilypond[quote,verbatim]
374 \relative \makeClusters { <g' b>2 <c g'> }
377 Es poden barrejar al mateix pentagrama notes normals i
378 clústers, fins i tot al mateix temps. En aquest cas, no es fa cap
379 intent d'evitar automàticament les col·lisions entre clústers i
387 @rlsr{Simultaneous notes}.
389 Referència de funcionament intern:
390 @rinternals{ClusterSpanner},
391 @rinternals{ClusterSpannerBeacon},
392 @rinternals{Cluster_spanner_engraver}.
395 Els clústers sols tenen un bon aspecte quan abasten un mínim de
396 dos acords. En cas contrari apareixeran excessivament prims.
398 Els clústers no porten plica i per si mateixos no poden indicar
399 les duracions, però la longitud del clúster que s'imprimeix ve
400 determinada per la duració dels acords que el defineixen. Als
401 clústers separats els calen silencis de separació entre ells.
403 Els clústers no produeixen cap sortida MIDI.
406 @subsection Veus múltiples
407 @translationof Multiple voices
409 Aquesta secció tracta de les notes simultànies en diverses veus o
410 diversos pentagrames.
413 * Polifonia en un sol pentagrama::
415 * Resolució de les col·lisions::
416 * Combinació automàtica de les parts::
417 * Escriptura de música en paral·lel::
421 @node Polifonia en un sol pentagrama
422 @unnumberedsubsubsec Polifonia en un sol pentagrama
423 @translationof Single-staff polyphony
425 @cindex pentagrama únic, polifonia de
426 @cindex polifonia en un sol pentagrama
428 @cindex lletra assignada a una veu
431 @funindex \voiceOne ... \voiceFour
435 @subsubsubheading Instanciar les veus explícitament
437 L'estructura bàsica necessària per obtenir diverses veus
438 independents a un mateix pentagrama s'il·lustra a l'exemple següent:
440 @lilypond[quote,verbatim]
442 \new Voice = "primera"
443 \relative { \voiceOne r8 r16 g'' e8. f16 g8[ c,] f e16 d }
445 \relative { \voiceTwo d''16 c d8~ 16 b c8~ 16 b c8~ 16 b8. }
450 Aquí es creen explícitament instàncies de veus, cadascuna de les
451 quals rep un nom. Les instruccions @code{\voiceOne}
452 @dots{} @code{\voiceFour} (veu una fins a veu quatre) preparen les
453 veus de manera que la primera i la segona veus porten les pliques
454 cap amunt, les veus segona i quarta porten les pliques cap avall,
455 els caps de les notes en les veus tercera i quarta es desplacen
456 horitzontalment, i els silencis de les veus respectives es
457 desplacen també automàticament per evitar les col·lisions.
458 L'ordre @code{\oneVoice} (una veu) retorna tots els ajustaments de
459 les veus a l'estat neutre predeterminat.
461 @subsubsubheading Passatges polifònics temporals
463 Es pot crear un passatge polifònic temporal amb la construcció següent:
466 << @{ \voiceOne @dots{} @}
467 \new Voice @{ \voiceTwo @dots{} @}
472 Aquí, la primera expressió dins d'un passatge polifònic temporal
473 es col·loca al context @code{Voice} que estava en ús immediatament
474 abans del passatge polifònic, i aquest mateix context
475 @code{Voice} continua després de la secció temporal. Altres
476 expressions dins dels angles s'assignen a diferents veus
477 temporals. Això permet assignar la lletra de forma contínua a una
478 veu abans, durant i després de la secció polifònica:
480 @lilypond[quote,verbatim]
482 \new Voice = "melodia" {
497 \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
504 Aquí, les instruccions @code{\voiceOne} i @code{\voiceTwo} calen
505 per definir els ajustaments de cada veu.
507 @subsubsubheading La construcció de la doble barra invertida
509 La construcció @code{<< @{@dots{}@} \\ @{@dots{}@} >>}, en la qual
510 dues expressions (o més) estan separades per doble barra
511 invertida, es comporta de manera diferent a la construcció
512 semblant sense les doble barres invertides: @emph{totes} les
513 expressions dins d'aquesta construcció s'assignen a contextos
514 @code{Voice} nous. Aquests contextos @code{Voice} nous es creen
515 implícitament i reben els noms fixos @code{"1"}, @code{"2"}, etc.
517 El primer exemple podria haver-se escrit de la manera següent:
519 @lilypond[quote,verbatim]
521 \relative { r8 r16 g'' e8. f16 g8[ c,] f e16 d }
523 \relative { d''16 c d8~ 16 b c8~ 16 b c8~ 16 b8. }
527 Aquesta sintaxi es pot usar sempre que no ens importi que es creïn
528 noves veus temporals que després seran descartades. Aquestes veus
529 creades implícitament reben ajustos equivalents a l'efecte de les
530 ordres @code{\voiceOne}@dots{}@code{\voiceFour}, a l'ordre que
533 Al següent exemple, la veu intermèdia porta les pliques cap amunt,
534 de manera que la introduïm en tercer lloc perquè passi a ser la
535 veu tres, que té les pliques cap amunt tal i com volem. S'usen
536 silencis de separació per evitar l'aparició de silencis duplicats.
538 @lilypond[quote,verbatim]
540 \relative { r8 g'' g g g f16 ees f8 d }
542 \relative { ees'8 r ees r d r d r }
544 \relative { d''8 s c s bes s a s }
548 A totes les partitures excepte les més simples, es recomana crear
549 contextos @code{Voice} explícits com apareix explicat a
550 @rlearning{Contextos i gravadors} i a @rlearning{Veus explícites}.
552 @subsubsubheading Ordre de les veus
554 En escriure diverses veus al fitxer d'entrada, useu l'ordre següent:
559 Veu 3: la segona més aguda
560 Veu 4: la segona més greu
561 Veu 5: la tercera més aguda
562 Veu 6: la tercera més greu
566 Malgrat que això pot semblar contrari a la intuïció, simplifica el
567 procés de disposició automàtica de les figures. Observeu que les
568 veus de numeració imparell reben pliques cap amunt, i les de
569 numeració parell reben pliques cap avall:
571 @lilypond[quote,verbatim]
574 { f''2 } % 1: més alta
576 { c'2 } % 2: més baixa
578 { d''2 } % 3: segona més alta
580 { e'2 } % 4: segona més baixa
582 { b'2 } % 5: tercera més alta
584 { g'2 } % 6: tercera més baixa
588 @warning{No es poden crear lletres ni elements d'extensió (com
589 lligadures, reguladors, etc.) que es creuen d'una veu a una altra.}
591 @subsubsubheading Duracions idèntiques
593 Al cas especial en el qual volem gravar fragments de música que
594 s'executa en paral·lel i amb les mateixes duracions, es poden
595 combinar en un sol context de veu, formant d'aquesta manera
596 acords. Per aconseguir-lo, les incorporem dins d'una construcció
597 de música simultània, dins d'una veu creada explícitament.
599 @lilypond[quote,verbatim]
601 \relative { e''4 f8 d e16 f g8 d4 }
602 \relative { c''4 d8 b c16 d e8 b4 }
606 Aquest mètode condueix a barrats estranys i advertiments si els
607 fragments de música no tenen les mateixes duracions exactes.
618 Manual d'aprenentatge:
619 @rlearning{Les veus contenen música},
620 @rlearning{Veus explícites}.
622 Referència de la notació:
623 @rusernamed{Percussion staves,Pautes de percussió},
624 @ref{Silencis invisibles},
625 @rusernamed{Stems,Pliques}.
628 @rlsr{Simultaneous notes}.
632 @unnumberedsubsubsec Estils de veu
633 @translationof Voice styles
635 @cindex estils de veu
637 @cindex color de veus
638 @funindex \voiceOneStyle
639 @funindex \voiceTwoStyle
640 @funindex \voiceThreeStyle
641 @funindex \voiceFourStyle
642 @funindex \voiceNeutralStyle
644 Es poden aplicar colors i formes diferents a les veus per
645 permetre identificar-les fàcilment:
647 @lilypond[quote,verbatim]
649 \relative { \voiceOneStyle d''4 c2 b4 }
651 \relative { \voiceTwoStyle e'2 e }
653 \relative { \voiceThreeStyle b2. c4 }
655 \relative { \voiceFourStyle g'2 g }
659 Per recuperar la presentació normal s'utilitza l'ordre
660 @code{\voiceNeutralStyle}.
663 @code{\voiceOneStyle},
664 @code{\voiceTwoStyle},
665 @code{\voiceThreeStyle},
666 @code{\voiceFourStyle},
667 @code{\voiceNeutralStyle}.
671 Manual d'aprenentatge
672 @rlearning{Sento veus},
673 @rlearning{Altres fonts d'informació}
676 @rlsr{Simultaneous notes}.
679 @node Resolució de les col·lisions
680 @unnumberedsubsubsec Resolució de les col·lisions
681 @translationof Collision resolution
683 @cindex barrejar notes
684 @cindex notes, col·lisions de
686 @cindex desplaçament de notes
687 @cindex diverses veus
688 @cindex veus, diverses
689 @cindex polifònica, música
690 @cindex desplaçament de veus
691 @cindex desplaçament, silenci automàtic de
692 @cindex desplaçament de silencis, automàtic
697 @funindex \mergeDifferentlyDottedOn
698 @funindex \mergeDifferentlyDottedOff
699 @funindex \mergeDifferentlyHeadedOn
700 @funindex \mergeDifferentlyHeadedOff
702 Els caps de notes que estan a diferents veus i tenen la mateixa
703 alçada, la mateixa forma de cap, i direcció oposada a la plica, es
704 combinen automàticament, però els que tenen caps diferents o la
705 mateixa direcció de plica no es combinen. Els silencis que es
706 troben al costat oposat d'una plica a una altra veu es desplacen
707 verticalment. L'exemple següent mostra tres circumstàncies
708 diferents, sobre la pulsació 1 i 3 al primer compàs i sobre la
709 pulsació 1 del segon compàs, on la combinació automàtica falla.
711 @lilypond[quote,verbatim]
729 Els caps de notes diferents es poden com binar com es mostra més
730 a sota. A aquest exemple els caps de la pulsació 1 del primer
731 compàs sí que es combinen:
733 @lilypond[quote,verbatim]
736 \mergeDifferentlyHeadedOn
752 Les figures negres i blanques no es combinen d'aquesta manera,
753 atès que fora difícil distingir-les.
755 També es poden combinar caps amb puntets diferents, com es mostra
756 a la tercera pulsació del primer compàs:
758 @lilypond[quote,verbatim]
761 \mergeDifferentlyHeadedOn
762 \mergeDifferentlyDottedOn
778 La blanca i la corxera al començament del segon compàs no estan
779 correctament combinades perquè la combinació automàtica no és
780 capaç de completar-se satisfactòriament quan es troben tres o més
781 notes alineades a la mateixa columna de notes, i en aquest cas el
782 cap combinat és incorrecte. Per aconseguir que la combinació
783 seleccioni el cap correcte, s'ha d'aplicar un @code{\shift} o
784 desplaçament a la nota que no es pot combinar. Aquí s'aplica
785 @code{\shiftOn} per moure el sol agut fora de la columna, i
786 aleshores @code{\mergeDifferentlyHeadedOn} fa el seu treball
789 @lilypond[quote,verbatim]
792 \mergeDifferentlyHeadedOn
793 \mergeDifferentlyDottedOn
810 L'ordre @code{\shiftOn} permet (tot i que obliga a) que les notes
811 d'una veu es puguin desplaçar. Quan @code{\shiftOn} s'aplica a
812 una veu, una nota o acord d'aquesta veu es desplaça solament si la
813 seva plica xoqués en cas contrari amb una plica d'una altra veu, i
814 sols si les pliques que xoquen apunten cap a la mateixa
815 direcció. L'ordre @code{\shiftOff} evita la possibilitat d'aquest
816 tipus de desplaçament.
818 De forma predeterminada, les veus externes (normalment les veus u
819 i dos) tenen @code{\shiftOff} especificat (desplaçament
820 desactivat), mentre que les veus interiors (tres i següents) tenen
821 especificat @code{\shiftOn} (desplaçament activat). Quan s'aplica
822 un desplaçament, les veus amb pliques cap amunt (veus de numeració
823 imparell) es desplacen cap a la dreta, i les veus amb les pliques
824 cap avall (veus amb numeració parell) es desplacen cap a l'esquerra.
826 Aquí es pot veure un exemple que us ajudarà a visualitzar la forma
827 en la qual s'expandirà internament una expressió polifònica.
829 @warning{Observeu que amb tres o més veus, l'ordre vertical de les
830 veus dins del seu fitxer d'entrada no seria el mateix que l'ordre
831 vertical de les veus al pentagrama.}
833 @lilypond[quote,verbatim]
834 \new Staff \relative {
837 { f''2 } % 1: highest
841 { d'2 } % 3: upper middle
843 { b2 } % 4: lower middle
845 %% internal expansion of the above
847 \new Voice = "1" { \voiceOne \shiftOff f'2 }
848 \new Voice = "2" { \voiceTwo \shiftOff g,2 }
849 \new Voice = "3" { \voiceThree \shiftOn d'2 } % shifts right
850 \new Voice = "4" { \voiceFour \shiftOn b2 } % shifts left
855 Dues ordres addicionals, @code{\shiftOnn} i
856 @code{\shiftOnnn}, ofereixen nivells de desplaçament majors que es
857 poden especificar temporalment per resoldre col·lisions en
858 situacions complexes; vegeu @rlearning{Exemple real de música}.
860 Sols es combinen les notes si tenen les pliques en direccions
861 oposades (com la tenen, per exemple, a les veus u i dos de forma
862 predeterminada o quan les pliques s'estableixen explícitament en
863 direccions oposades).
866 @code{\mergeDifferentlyDottedOn},
867 @code{\mergeDifferentlyDottedOff},
868 @code{\mergeDifferentlyHeadedOn},
869 @code{\mergeDifferentlyHeadedOff}.
878 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
879 {additional-voices-to-avoid-collisions.ly}
881 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
882 {forcing-horizontal-shift-of-notes.ly}
888 Manual d'aprenentatge:
889 @rlearning{Diverses notes a l'hora},
890 @rlearning{Les veus contenen música}.
891 @rlearning{Exemple real de música}.
894 @rlsr{Simultaneous notes}.
896 Referència de funcionament intern:
897 @rinternals{NoteColumn},
898 @rinternals{NoteCollision},
899 @rinternals{RestCollision}.
901 @cindex col·lisions, ignorar
904 L'ús de @code{\override NoteColumn.ignore-collision = ##t} fa
905 que les notes de cap diferent a veus diferents es barregin incorrectament.
907 @lilypond[quote,verbatim,fragment]
908 \mergeDifferentlyHeadedOn
909 << \relative { c'16 a' b a } \\ \relative { c'2 } >>
910 \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
911 << \relative { c'16 a' b a } \\ \relative { c'2 } >>
916 @c TODO investigate! Sometimes it works, sometimes not. --FV
917 No estan clars els requisits per combinar amb èxit caps de nota
918 diferents que tenen també diferent puntet.
922 @node Combinació automàtica de les parts
923 @unnumberedsubsubsec Combinació automàtica de les parts
924 @translationof Automatic part combining
926 @cindex automàtica, combinació de parts
927 @cindex parts, combinació automàtica
928 @cindex parts, combinador de
931 @funindex \partcombine
933 La combinació automàtica de particel·les s'usa per barrejar dues
934 parts musicals diferents sobre un pentagrama. Això pot ser de
935 gran ajuda especialment en gravar partitures orquestrals.
936 S'imprimeix una sola veu quan la música de les dues veus és la
937 mateixa, però en aquells llocs on difereixen, s'imprimeix una
938 segona veu. Les direccions de les pliques s'estableixen cap amunt
939 o cap avall segons procedeixi, a l'hora que s'identifiquen i
940 queden marcades les parts de solista i de duo.
942 La sintaxi per a la combinació automàtica de les parts és:
945 \partcombine @var{expressió_musical_1} @var{expressió_musical_2}
948 L'exemple següent exemplifica la funcionalitat bàsica, posant les
949 parts en un sol pentagrama en forma polifònica, i establint les
950 direccions de les pliques de forma adequada. S'utilitzen les
951 mateixes variables per a les parts independents i el pentagrama
954 @lilypond[quote,verbatim]
955 instrumentOne = \relative {
963 instrumentTwo = \relative {
972 \new Staff \instrumentOne
973 \new Staff \instrumentTwo
974 \new Staff \partcombine \instrumentOne \instrumentTwo
978 Les dues parts tenen notes idèntiques al tercer compàs, per la
979 qual cosa apareixen sols un cop. Les direccions de les pliques i
980 lligadures s'estableixen de forma automàtica, segons es tracti
981 d'un sol o d'un uníson. Quan cal en situacions de polifonia, la
982 primera part (que rep el nom de context @code{one}) rep les
983 pliques cap amunt, mentre que la segona part (anomenada
984 @code{two}) sempre rep les pliques cap avall. Als fragments de
985 solo, les parts es marquen amb @qq{Solo} i @qq{Solo II},
986 respectivament. Les parts en uníson (@notation{a due}) es marquen
989 De forma predeterminada, el combinador de parts barreja dues notes
990 de la mateixa alçada com una nota @notation{a due}, combina les
991 notes que tinguin la mateixa duració i estiguin a menys d'una
992 novena distància com acords, i disposa en veus separades les notes
993 que estiguin a més d'una novena de distància (o quan hi ha
994 creuament de veus). Aquest comportament es pot sobreescriure amb
995 un argument opcional que consisteix en una parella de números
996 després de l'ordre @code{\partcombine}: el primer especifica
997 l'interval on les notes comencen a estar combinades (el valor
998 predeterminat és zero) i el segon on les notes es divideixen en
999 veus distintes. L'ajust del segon argument al valor zero
1000 significa que el combinador de parts separa les notes que estiguin
1001 dins d'un interval de segona o més, establir-lo al valor u separa
1002 les notes d'una tercera o més, i així successivament.
1004 @lilypond[quote,verbatim]
1005 instrumentOne = \relative {
1011 instrumentTwo = \relative {
1018 \new Staff \partcombine \instrumentOne \instrumentTwo
1019 \new Staff \partcombine #'(2 . 3) \instrumentOne \instrumentTwo
1023 Els dos arguments de @code{\partcombine} s'interpreten com
1024 contextos de @rinternals{Voice} separats, per la qual cosa si la
1025 música està escrita en mode relatiu, aleshores @emph{las dues}
1026 parts han d'incloure la funció @code{\relative}, és a dir:
1030 \relative @dots{} @var{expresión_musical_1}
1031 \relative @dots{} @var{expresión_musical_2}
1035 Una secció @code{\relative} que es troba fora de
1036 @code{\partcombine} no té cap efecte sobre les notes de
1037 @code{@var{expresión_musical_1}} i
1038 @code{@var{expresión_musical_2}}.
1040 @funindex \partcombineChords
1041 @funindex \partcombineApart
1042 @funindex \partcombineUnisono
1043 @funindex \partcombineSoloI
1044 @funindex \partcombineSoloII
1045 @funindex \partcombineAutomatic
1047 A les partitures professionals, sovint les veus es mantenen
1048 separades entre sí durant passatges llargs fins i tot si algunes
1049 notes coincideixen entre ambdues, i podrien escriure's fàcilment
1050 com un uníson. Per això, la combinació de les notes en un acord,
1051 o la visualització d'una veu com un solo, no són solucions ideals
1052 perquè la funció @code{\partcombine} considera cada nota de forma
1053 individual. En aquest cas, el resultat de la funció
1054 @code{\partcombine} es pot alterar o corregir amb una de les
1055 ordres següents. Totes les ordres es poden antecedir per
1056 @code{\once} perquè s'apliquin sols a la nota següent dins de
1057 l'expressió musical.
1061 @code{\partcombineApart} manté les notes com dues veus separades
1062 fins i tot si es poden combinar en un acord o uníson.
1065 @code{\partcombineChords} combina les notes d'un acord.
1068 @code{\partcombineUnisono} combina les dues veus com uníson i
1069 marca el resultat com @qq{unison}.
1072 @code{\partcombineSoloI} mostra sols la veu u i la marca com
1076 @code{\partcombineSoloII} imprimeix sols la veu dos i la marca com
1080 @code{\partcombineAutomatic} finalitza l'efecte de les ordres
1081 anteriors i retorna a la funcionalitat estàndard de
1082 @code{\partcombine}.
1086 @lilypond[quote,verbatim]
1087 instrumentOne = \relative c' {
1088 \partcombineApart c2^"apart" e |
1089 \partcombineAutomatic e2^"auto" e |
1090 \partcombineChords e'2^"chord" e |
1091 \partcombineAutomatic c2^"auto" c |
1092 \partcombineApart c2^"apart" \once \partcombineChords e^"chord once" |
1095 instrumentTwo = \relative {
1105 \new Staff { \instrumentOne }
1106 \new Staff { \instrumentTwo }
1107 \new Staff { \partcombine \instrumentOne \instrumentTwo }
1112 @subsubsubheading Ús de \partcombine amb lletra
1114 @cindex \partcombine i lletra
1116 L'ordre @code{\partcombine} no està dissenyada per funcionar amb
1117 la lletra de les cançons; si una de les veus rep un nom explícit
1118 per poder adjuntar una lletra, el combinador de parts no
1119 funciona. Tanmateix, es pot aconseguir aquest efecte usant un
1120 context @code{NullVoice}. Vegeu
1121 @rusernamed{Poliphony with shared lyrics,Polifonia amb lletres compartides}.
1125 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1126 {combining-two-parts-on-the-same-staff.ly}
1128 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1129 {changing-partcombine-texts.ly}
1136 Referència de la notació:
1137 @rusernamed{Writing parts,Escriptura de les particel·les}.
1140 @rlsr{Simultaneous notes}.
1142 Referència de funcionament intern:
1143 @rinternals{PartCombineMusic},
1147 Totes les funcions @code{\partcombine@dots{}} admeten
1148 exclusivament dues veus.
1150 Les funcions @code{\partcombine@dots{}} no es poden escriure dins
1151 dels blocs @code{\tuplet} ni @code{\relative}.
1153 Si @code{printPartCombineTexts} està establert i les dues veus
1154 executen i acaben les mateixes notes al mateix compàs, el
1155 combinador de parts pot gravar @code{a2} més d'un cop en aquest
1158 @code{\partcombine} sols té en compte el moment d'inici de les
1159 notes dins d'una veu @code{Voice}; per exemple, no pot recordar si
1160 una nota dins d'una veu ja ha començat quan les notes que es
1161 combinen s'han iniciat just ara a l'altra veu. Això pot conduir a
1162 cert nombre de problemes inesperats entre els que s'inclou la
1163 impressió incorrecta de marques de @qq{Solo} o de @qq{Unison}.
1165 @code{\partcombine} conserva tots els elements extensos
1166 (lligadures, reguladors, etc.) dins del mateix context
1167 @code{Voice} de forma que si qualsevol d'aquests elements extensos
1168 inicia o acaba a un context @code{Voice} diferent, pot no
1169 imprimir-se o fer-lo incorrectament.
1171 Si la funció @code{\partcombine} no pot combinar les dues
1172 expressions musicals (és a dir, quan les dues veus tenen duracions
1173 diferents), atorgarà internament els seus propis noms a les veus:
1174 @code{one} i @code{two} respectivament. Això significa que si es
1175 produeix un canvi a un context @code{Voice} que tingui un nom
1176 diferent, s'ignoraran els esdeveniments dins del context
1177 @code{Voice} que té el nom diferent.
1179 Consulteu també l'apartat
1180 @emph{Advertiments i problemes coneguts} a la sessió
1181 @rusernamed{Default tablatures,Tabulatures predeterminades}
1182 en utilitzar@code{\partcombine} amb tabulatures, i la @emph{Nota}
1183 de @ref{Barres automàtiques} en utilitzar el barrat automàtic.
1185 @node Escriptura de música en paral·lel
1186 @unnumberedsubsubsec Escriptura de música en paral·lel
1187 @translationof Writing music in parallel
1189 @cindex escriptura de música en paral·lel
1190 @cindex música intercalada
1191 @cindex paral·lel, música en
1192 @funindex \parallelMusic
1194 La música per diverses parts es pot intercalar dins del codi
1195 d'entrada. La funció @code{\parallelMusic} admet una llista que
1196 conté els noms de les variables que es crearan, i una expressió
1197 musical. El contingut dels compassos alternatius estrets de
1198 l'expressió es converteixen en el valor de les variables
1199 respectives, de manera que podem utilitzar-les més tard per
1202 @warning{És obligatori utilitzar comprovacions de compàs
1203 @code{|}, y els compassos han de tenir la mateixa longitud.}
1205 @lilypond[quote,verbatim]
1206 \parallelMusic #'(voiceA voiceB voiceC) {
1208 r8 g'16 c'' e'' g' c'' e'' r8 g'16 c'' e'' g' c'' e'' |
1209 r16 e'8.~ 4 r16 e'8.~ 4 |
1213 r8 a'16 d'' f'' a' d'' f'' r8 a'16 d'' f'' a' d'' f'' |
1214 r16 d'8.~ 4 r16 d'8.~ 4 |
1219 \new Staff << \voiceA \\ \voiceB >>
1220 \new Staff { \clef bass \voiceC }
1224 Es pot fer servir el mode relatiu. Observeu que l'ordre
1225 @code{\relative} no s'utilitza dins del propi bloc
1226 @code{\parallelMusic}. Les notes mantenen la relació amb la nota
1227 anterior de la mateixa veu, no amb la nota anterior dins del codi
1228 d'entrada (dit d'una altra manera, les notes relatives de
1229 @code{voiceA} ignoren les notes que hi ha a @code{voiceB}.
1231 @lilypond[quote,verbatim]
1232 \parallelMusic #'(voiceA voiceB voiceC) {
1234 r8 g16 c e g, c e r8 g,16 c e g, c e |
1235 r16 e8.~ 4 r16 e8.~ 4 |
1239 r8 a,16 d f a, d f r8 a,16 d f a, d f |
1240 r16 d8.~ 4 r16 d8.~ 4 |
1245 \new Staff << \relative c'' \voiceA \\ \relative c' \voiceB >>
1246 \new Staff \relative c' { \clef bass \voiceC }
1250 Això funciona acceptablement bé per a música de piano. L'exemple
1251 següent assigna cada quatre compassos consecutius a quatre variables:
1253 @lilypond[quote,verbatim]
1259 \parallelMusic #'(voiceA voiceB voiceC voiceD) {
1263 c16 d e fis d e fis g |
1269 e16 fis g a fis g a b |
1280 \relative c'' \voiceA
1282 \relative c' \voiceB
1298 Manual d'aprenentatge:
1299 @rlearning{Organitzar les peces mitjançant variables}
1302 @rlsr{Simultaneous notes}.