1 c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
3 Translation of GIT committish: e45059ae37b240ce52639ad5c49110b510a89481
5 When revising a translation, copy the HEAD committish of the
6 version that you are working on. For details, see the Contributors'
7 Guide, node Updating translation committishes..
15 @translationof Pitches
17 @lilypondfile[quote]{pitches-headword.ly}
19 A aquesta secció es discuteix com especificar l'altura de les
20 notes. Aquest procés es composa de tres fases: entrada,
21 modificació i sortida.
24 * Escriptura de notes::
25 * Modificació de diverses notes a l'hora::
26 * Impressió de les altures::
31 @node Escriptura de notes
32 @subsection Escriptura de notes
33 @translationof Writing pitches
35 A aquesta secció es descriu la manera d'introduir l'altura de les
36 notes. Hi ha dues formes diferents de col·locar les notes a la
37 seva octava corresponent: el mode absolut i el relatiu. A gairebé
38 totes les ocasions, serà més pràctic el mode relatiu.
41 * Escriptura d'octava absoluta::
42 * Escriptura d'octava relativa::
43 * Alteracions accidentals::
44 * Noms de les notes en altres llengües::
48 @node Escriptura d'octava absoluta
49 @unnumberedsubsubsec Escriptura d'octava absoluta
50 @translationof Absolute octave entry
52 @cindex noms de les notes
55 @cindex absoluta, especificació, de l'octava
56 @cindex octava, especificació absoluta
57 @cindex absoluta, introducció, de l'octava
58 @cindex octava, introducció absoluta
60 El nom d'una nota s'especifica usant les lletres minúscules de
61 l'@code{a} a la @code{g}. Les notes els noms dels quals van des
62 de la @code{c} fins la @code{b} s'imprimeixen a l'octava inferior
66 @lilypond[verbatim,quote]
75 @cindex octava, marca de canvi de
80 Es poden especificar d'altres octaves mitjançant una cometa simple
81 quote@tie{}(@code{'}) o una coma@tie{}(@code{,}) .
82 Cada@tie{}@code{'} eleva l'altura en una octava;
83 cada@tie{}@code{,} baixa l'altura una octava.
85 @lilypond[verbatim,quote]
97 Les marques d'octava comunes es poden escriure una sola vegada
98 sobre una nota de referència si es fa servir @code{\fixed} abans
99 de la música. A les notes dins de @code{\fixed} sols els calen
100 les marques d'apòstrof @code{'} o de coma @tie{}@code{,} quan
101 estan per sobre o per sota de l'octava de la nota de referència.
103 @lilypond[verbatim,quote]
118 L'altura de les notes de l'expressió musical que segueix a
119 @code{\fixed} no resulta afectada per un @code{\relative} que
120 l'envolta, que s'estudia a continuació.
127 @rlsrnamed{Pitches,Altures}.
130 @node Escriptura d'octava relativa
131 @unnumberedsubsubsec Escriptura d'octava relativa
132 @translationof Relative octave entry
135 @cindex relatives, especificació d'octaves
136 @cindex octava, introducció relativa
137 @cindex relativa, especificació de l'octava
138 @cindex octava, especificació relativa
142 L'entrada d'octava absoluta requereix que s'especifiqui l'octava
143 per a totes i cadascuna de les notes. En contrast amb això, el
144 mode d'entrada d'octava relativa especifica cada octava en relació
145 amb la nota anterior: si es canvia l'octava d'una nota això
146 afectarà a totes les notes següents.
148 El mode relatiu de notes s'ha d'introduir de forma explícita usant
149 l'ordre @code{\relative}:
152 \relative @var{altura_inicial} @var{expressió_musical}
155 En el mode relatiu, se suposa que cada nota es troba el més a prop
156 possible de la nota anterior. Això significa que l'octava d'una
157 nota que està dins de @code{@var{expresión_musical}} es calcula
162 Si no s'usa cap marca de canvi d'octava en una nota, la seva
163 octava es calcula de forma que l'interval que formi amb la nota
164 anterior sigui menor d'una quinta. Aquest interval es determina
165 sense considerar les alteracions.
168 Es pot afegir una marca de canvi d'octava@tie{}@code{'}
169 o@tie{}@code{,} per elevar o baixar l'altura, respectivament, en
170 una octava més en relació con l'altura calculada sense aquesta
174 Es poden usar diverses marques de canvi d'octava. Per exemple,
175 @code{''}@tie{}i @code{,,}@tie{} alteren l'altura en dues octaves.
178 L'altura de la primera nota és relativa a
179 @code{@var{altura_inicial}}. @code{@var{altura_inicial}}
180 s'especifica en mode d'octava absoluta. Quines opcions tenen
184 @item @code{c} (Do), en qualsevol octava
185 La identificació del Do central amb @code{c'} és quelcom força
186 bàsica, per la qual cosa sol ser fàcil trobar octaves de
187 @code{c}. Si la nostra música comença amb @code{gis} (un Sol
188 sostingut) per sobre de @code{c'''}, hauríem d'escriure quelcom
189 com @code{\relative @{ gis''' @dots{} @}}
191 @item una nota que està una o dues octaves de la primera nota
192 Escriure @code{\relative @{ gis''' @dots{} @}} fa que sigui fàcil
193 determinar l'altura absoluta de la primera nota de dins.
195 @item cap altura d'inici explícita
196 La forma @code{\relative @{ gis''' @dots{} @}} serveix com una
197 versió més compacta de l'opció anterior: la primera nota de dins
198 s'escriu ella mateixa en altura absoluta (això resulta ser
199 equivalent a escollir @code{f} (Fa) como l'altura de referència).
202 La documentació sol utilitzar aquesta última opció.
205 Aquí podem ver el mode relatiu en acció:
207 @lilypond[verbatim,quote]
216 Les marques de canvi d'octava s'utilitzen per a intervals majors
219 @lilypond[verbatim,quote]
226 Una sèrie de notes sense cap marca d'octava pot, malgrat tot,
227 abastar intervals molt grans:
229 @lilypond[verbatim,quote]
236 Quan hi ha uns blocs @code{\relative} niuats dins d'altres, el bloc
237 @code{\relative} més intern comença amb la seva pròpia nota de
238 referència independentment del @code{\relative} exterior.
240 @lilypond[verbatim,quote]
249 @code{\relative} no té efecte sobre els blocs
252 @lilypond[verbatim,quote]
261 @code{\relative} no es permet dins des bloques
264 La música que està dins d'un bloc @code{\transpose} és absoluta, a
265 no ser que s'inclogui una ordre @code{\relative}.
267 @lilypond[verbatim,quote]
279 @cindex acords i introduccions relativa de l'octava
280 @cindex relativa, introducció de l'octava, i acords
282 Si l'element anterior és un acord, la primera nota de l'acord
283 s'utilitza per determinar la primera nota del següent acord. Dins
284 dels acords, la següent nota sempre està en relació a l'anterior.
286 @lilypond[verbatim,quote]
295 Com es va explicar més a dalt, l'octava de les notes es calcula
296 solament a partir dels seus noms, sense tenir en compte cap
297 alteració. Per tant, un Mi doble sostingut després d'un Si
298 s'escriurà més greu. En altres paraules, es considera a la quarta
299 doble augmentada un interval menor que la quinta doble disminuïda,
300 independentment del número de semitons de cada un d'ells.
302 @lilypond[verbatim,quote]
318 Referència de la notació:
319 @ref{Comprovació d'octava}.
324 Referència de funcionament intern:
325 @rinternals{RelativeOctaveMusic}.
327 @cindex relatiu, mode, transposició i
328 @cindex transposició i mode relatiu
335 @node Alteracions accidentals
336 @unnumberedsubsubsec Alteracions accidentals
337 @translationof Accidentals
340 @cindex key signature
343 @c duplicated in Key signature and Accidentals
344 @warning{Les alteracions accidentals i les armadures són una
345 freqüent causa de confusió per als nous usuaris. Al LilyPond, els
346 noms de les notes específiques les altures; l'armadura i la clau
347 determinen de quin forma es presenten aquestes altures. Una nota
348 sense alteració com@tie{}@code{c} significa @q{Do natural}, i sí que
349 l'afecten l'armadura ni la clau. Per veure més informació, consulteu
350 @rlearning{Alteracions accidentals i armadures}.}
352 @cindex notes, noms holandesos de
353 @cindex notes, noms predeterminats
354 @cindex predeterminats, noms de nota
357 @cindex doble sostingut
358 @cindex sostingut, doble
360 @cindex bemoll, doble
362 @cindex natural, nota
364 S'escriu una nota @notation{sostinguda} afegint @code{is} al
365 nom de la nota, i un @notation{bemoll} afegint @code{es}.
366 Com és d'esperar, un @notation{doble sostingut} i un
367 @notation{doble bemoll} s'obté afegint @code{isis} o
368 @code{eses}. Aquesta sintaxi deriva dels noms de les notes en
369 holandès. Per utilitzar altres noms per a les alteracions,
370 consulteu @ref{Noms de les notes en altres llengües}.
372 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
373 \relative c'' { ais1 aes aisis aeses }
376 Una nota natural s'introdueix com el nom de la nota, sense més; no
377 cal cap sufix. S'imprimeix un símbol de becaire si cal per
378 cancel·lar l'efecte d'una alteració o armadura anterior.
380 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
381 \relative c'' { a4 aes a2 }
386 @cindex semi-sostinguts
388 Es poden escriure mig bemolls i els mig sostinguts; a continuació
389 presentem una sèrie de DOs cada com més aguts:
391 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
392 \relative c'' { ceseh1 ces ceh c cih cis cisih }
395 @cindex alteració recordatòria
396 @cindex alteració de precaució
397 @cindex alteració con parèntesi
398 @cindex recordatòria, alteració
399 @cindex precaució, alteració de
400 @cindex parèntesi, alteració amb
405 Normalment les alteracions accidentals s'imprimeixen
406 automàticament, però també pot imprimir-les manualment. Una
407 alteració recordatòria es pot forçar afegint un signe de
408 admiració@tie{}@code{!} després de l'altura de la nota. Es pot
409 obtenir una alteració de precaució (o sigui, una alteració entre
410 parèntesi) afegint el signe de interrogació@tie{}@code{?} després
413 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
414 \relative c'' { cis cis cis! cis? c c c! c? }
417 @cindex alteració en nota lligada
418 @cindex lligadura, alteracions i
420 Les alteracions sobre notes unides per lligadura sols
421 s'imprimeixen al començament d'un sistema:
423 @lilypond[verbatim,quote,fragment,ragged-right]
434 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle,ragged-right]
435 {hiding-accidentals-on-tied-notes-at-the-start-of-a-new-system.ly}
437 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
438 {preventing-extra-naturals-from-being-automatically-added.ly}
444 @rglos{double sharp},
447 @rglos{quarter tone}.
449 Manual d'aprenentatge:
450 @rlearning{Alteracions accidentals i armadures}.
452 Referència de la notació:
453 @ref{Alteracions accidentals automàtiques},
454 @rusernamed{Annotational accidentals (musica ficta), Alteracions de anotació (musica ficta)},
455 @ref{Noms de les notes en altres llengües}.
460 Referència de funcionament intern:
461 @rinternals{Accidental_engraver},
462 @rinternals{Accidental},
463 @rinternals{AccidentalCautionary},
464 @rinternals{accidental-interface}.
466 @cindex alteració de quarts de to
467 @cindex quarts de to, alteracions
470 No hi ha estàndards reconeguts àmpliament per denotar els bemolls
471 de tres quarts, de manera que els símbols del LilyPond no
472 s'ajusten a cap estàndard.
474 @node Noms de les notes en altres llengües
475 @unnumberedsubsubsec Noms de les notes en altes llengües
476 @translationof Note names in other languages
478 @cindex notes, noms de, en altres llengües
479 @cindex altures, noms de, altres llengües
480 @cindex llengua, noms de nota en altres
481 @cindex llengua, altures en altres
483 Hi ha conjunts predefinits de noms de notes i les seves
484 alteracions per a algunes llengües a part de l'anglès. La
485 selecció de la llengua dels noms de les notes se sol fer al
486 principi del fitxer: l'exemple següent està escrit utilitzant els
487 noms italians de les notes:
489 @lilypond[quote,verbatim]
497 Les llengües disponibles i els noms de les notes que defineixen
501 @multitable {@code{nederlands}} {do re/re mi fa sol la sib si}
503 @tab Nom de les notes
504 @item @code{nederlands}
505 @tab c d e f g a bes b
507 @tab do re mi fa sol la sib si
511 @tab c d e f g a bf b
512 @item @code{espanol} o @code{español}
513 @tab do re mi fa sol la sib si
514 @item @code{français}
515 @tab do ré/re mi fa sol la sib si
516 @item @code{italiano}
517 @tab do re mi fa sol la sib si
520 @item @code{portugues}
521 @tab do re mi fa sol la sib si
527 @tab do re mi fa sol la sib si
531 A més dels noms de les notes, els sufixos de les alteracions
532 poden també variar depenent de la llengua:
535 @multitable {@code{nederlands}} {-@code{s}/-@code{-sharp}} {-@code{ess}/-@code{es}} {-@code{ss}/-@code{x}/-@code{-sharpsharp}} {-@code{essess}/-@code{eses}}
537 @tab sostingut @tab bemoll @tab doble sostingut @tab doble bemoll
538 @item @code{nederlands}
539 @tab -@code{is} @tab -@code{es} @tab -@code{isis} @tab -@code{eses}
541 @tab -@code{d}/-@code{s} @tab -@code{b} @tab -@code{dd}/-@code{ss} @tab -@code{bb}
543 @tab -@code{is} @tab -@code{es} @tab -@code{isis} @tab -@code{eses}
545 @tab -@code{s}/-@code{-sharp} @tab -@code{f}/-@code{-flat} @tab -@code{ss}/-@code{x}/-@code{-sharpsharp}
546 @tab -@code{ff}/-@code{-flatflat}
547 @item @code{espanol} or @code{español}
548 @tab -@code{s} @tab -@code{b} @tab -@code{ss}/-@code{x} @tab -@code{bb}
549 @item @code{français}
550 @tab -@code{d} @tab -@code{b} @tab -@code{dd}/-@code{x} @tab -@code{bb}
551 @item @code{italiano}
552 @tab -@code{d} @tab -@code{b} @tab -@code{dd} @tab -@code{bb}
554 @tab -@code{iss}/-@code{is} @tab -@code{ess}/-@code{es} @tab -@code{ississ}/-@code{isis}
555 @tab -@code{essess}/-@code{eses}
556 @item @code{portugues}
557 @tab -@code{s} @tab -@code{b} @tab -@code{ss} @tab -@code{bb}
559 @tab -@code{is} @tab -@code{es} @tab -@code{isis} @tab -@code{eses}
561 @tab -@code{iss} @tab -@code{ess} @tab -@code{ississ} @tab -@code{essess}
563 @tab -@code{k} @tab -@code{b} @tab -@code{kk} @tab -@code{bb}
567 A l'holandès, @code{aes} es contrau com @code{as}, però les dues
568 formes s'accepten al LilyPond. De forma semblant, s'accepten tant
569 @code{es} com @code{ees}. Això s'aplica també a
570 @code{aeses}@tie{}/@tie{}@code{ases} i a
571 @code{eeses}@tie{}/@tie{}@code{eses}. A vegades es defineixen
572 sols aquest noms abreujats als fitxers de llengua corresponents.
574 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
575 \relative c'' { a2 as e es a ases e eses }
579 @cindex semi-sostingut
581 @cindex sesqui-sostingut
582 @cindex sesqui-bemoll
584 Algunes músiques utilitzen microtons les alteracions dels quals
585 són fraccions d'un sostingut o bemoll @q{normals}. La taula
586 següent relaciona els noms de les notes per a les alteracions d'un
587 quart de to en diferents llengües; aquí, els prefixos
588 @notation{semi-} i @notation{sesqui-} respectivament signifiquen
589 @q{mig} i @q{u i mig}. Les llengües que no apareixen a aquesta
590 taula no aporten encaran noms especials per a les notes.
593 @multitable {@code{nederlands}} {@b{semi-sostingut}} {@b{semi-bemoll}} {@b{sesqui-sostingut}} {@b{sesqui-bemoll}}
595 @tab semi-sostingut @tab semi-bemoll @tab sesqui-sostingut @tab sesqui-bemoll
597 @item @code{nederlands}
598 @tab -ih @tab -eh @tab -isih @tab -eseh
600 @tab -ih @tab -eh @tab -isih @tab -eseh
602 @tab -qs @tab -qf @tab -tqs @tab -tqf
603 @item @code{espanol} o @code{español}
604 @tab -cs @tab -cb @tab -tcs @tab -tcb
605 @item @code{français}
606 @tab -sd @tab -sb @tab -dsd @tab -bsb
607 @item @code{italiano}
608 @tab -sd @tab -sb @tab -dsd @tab -bsb
609 @item @code{portugues}
610 @tab -sqt @tab -bqt @tab -stqt @tab -btqt
614 Gairebé totes les llengües presentades aquí estan associades
615 comunament amb la música clàssica occidental, també coneguda com
616 @notation{Període de la pràctica comuna}. Malgrat això, també
617 estan contemplades les altures i els sistemes d'afinació
619 @refusernamed{Common notation for non-Western music,Notació comuna per a músiques no occidentals}.
624 @rglos{Common Practice Period}.
626 Referència de la notació:
627 @refusernamed{Common notation for non-Western music,Notació comuna per a músiques no occidentals}.
630 @file{scm/define-note-names.scm}.
636 @node Modificació de diverses notes a l'hora
637 @subsection Modificació de diverses notes a l'hora
638 @translationof Changing multiple pitches
640 Aquesta secció tracta de la manera de modificar les altures.
643 * Comprovació d'octava::
647 * Transformacions modals::
651 @node Comprovació d'octava
652 @unnumberedsubsubsec Comprovació d'octava
653 @translationof Octave checks
655 @cindex octava, comprovació de
656 @cindex octava, correcció de
657 @cindex control, altures de
660 @funindex \octaveCheck
661 @funindex controlpitch
663 Al mode relatiu és fàcil oblidar una marca de canvi d'octava. Les
664 comprovacions d'octava fan més fàcil trobar aquests errors,
665 mitjançant la presentació d'un advertiment i corregint l'octava si
666 la nota es troba a una octava diferent de l'esperat.
668 Per comprovar l'octava d'una nota, especifiqueu l'octava absoluta
669 després del símbol@tie{}@code{=}. Aquest exemple genera un
670 missatge d'advertiment (i corregeix l'altura) perquè la segona
671 nota és l'octava absoluta @code{d''} en lloc de @code{d'} com
672 indica la correcció d'octava.
674 @lilypond[verbatim,quote]
681 L'octava de les notes es pot comprovar també amb l'ordre
682 @code{\octaveCheck@tie{}@var{altura_de_control}}.
683 @code{@var{altura_de_control}} s'especifica en mode absolut. Això
684 comprova que l'interval entre la nota anterior i la
685 @code{@var{altura_de_control}} es troba dins d'una quarta (és a
686 dir, el càlcul normal per al mode relatiu). Si aquesta
687 comprovació fracassa, s'imprimeix un missatge d'advertiment. Tot
688 i que la nota prèvia no es modifica, les notes posteriors estan en
689 relació al valor corregit.
691 @lilypond[verbatim,quote]
699 Compareu els dos compassos següents. La primera i tercera
700 comprovacions de @code{\octaveCheck} fracassen, però la segona és correcta.
702 @lilypond[verbatim,quote]
720 Referència de funcionament interno:
721 @rinternals{RelativeOctaveCheck}.
725 @unnumberedsubsubsec Transposició
726 @translationof Transpose
730 @cindex transposició d'altures
731 @cindex transposició de notes
732 @cindex altures, transport de
733 @cindex notes, transport de
737 Una expressió musical es pot transportar mitjançant
738 @code{\transpose}. La sintaxi és
740 \transpose @var{nota_origen} @var{nota_destí} @var{expressió_musical}
743 Això significa que la @code{@var{expressió_musical}} es transporta
744 l'interval que hi ha entre les notes @code{@var{nota_origen}} i
745 @code{@var{nota_destí}}: qualsevol nota amb l'altura de
746 @code{@var{nota_origen}} es canvia per @code{@var{nota_destí}} i
747 qualsevol altra nota es transporta el mateix interval. Les dues
748 notes s'introdueixen en mode absolut.
750 @warning{La música que està dins d'un bloc
751 @code{@bs{}transpose} és absoluta, a no ser que s'inclogui una introducció
752 @code{@bs{}relative} dins del bloc.}
754 Per exemple, agafem una peça escrita en la tonalitat de Re major.
755 Es pot transposar cap amunt a Mi major; observeu que també
756 l'armadura de la tonalitat es transporta automàticament.
758 @lilypond[verbatim,quote]
767 Si una particel·la escrita en Do (@notation{afinació de concert}
768 normal) es pot tocar amb un clarinet en La (per al qual un La
769 s'escriu com un Do, i que sona una tercera menor per sota del que
770 està escrit), la particel·la corresponent es produeix mitjançant:
772 @lilypond[verbatim,quote]
782 Observeu que especifiquem @code{\key c \major} de forma explícita.
783 Si no especifiquem cap tonalitat, les notes es transporten però no
784 s'imprimeix l'armadura.
786 @code{\transpose} distingeix entre notes enarmòniques: tant
787 @code{\transpose c cis} com @code{\transpose c des} transporten
788 un semitó cap amunt. La primera versió imprimeix sostinguts i les
789 notes no es mouen del seu lloc a l'escala, en canvi la segona
790 imprimeix bemolls de la nota següent.
792 @lilypond[verbatim,quote]
793 music = \relative { c' d e f }
795 \transpose c cis { \music }
796 \transpose c des { \music }
800 @cindex transpositors, instruments
801 @cindex instruments transpositors
803 @code{\transpose} també es pot usar per introduir notes escrites
804 per a un instrument transpositor. Els exemples interiors mostren
805 com escriure altures en Do (o en @notation{afinació de concert}) i
806 gravar-les per a un instrument transpositor, però també és
807 possible el cas contrari si, per exemple, tenim un conjunt de
808 parts instrumentals i voleu fer un guió en Do per al director. Per
809 exemple, en introduir música per a trompeta en Si bemoll que
810 comença per un Mi a la partitura (Re de concert), es pot escriure:
813 musicaEnSiBemol = @{ e4 @dots{} @}
814 \transpose c bes, \musicaEnSiBemol
818 Per imprimir aquesta música en Fa (per exemple, en arreglar-la per
819 a trompa) podeu envolta la música existent amb un altre
823 musicaEnSiBemol = @{ e4 @dots{} @}
824 \transpose f c' @{ \transpose c bes, \musicaEnSiBemol @}
828 Per veure més informació sobre instruments transpositors, consulteu
829 @ref{Transposició dels instruments}.
832 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
833 {transposing-pitches-with-minimum-accidentals-smart-transpose.ly}
836 Referència de la notació:
837 @ref{Transposició dels instruments},
839 @ref{Transformacions modals},
840 @ref{Escriptura d'octava relativa},
846 Referència de funcionament intern:
847 @rinternals{TransposedMusic}.
854 La conversió relativa no afecta a les seccions
855 @code{\transpose}, @code{\chordmode} ni @code{\relative} dins del
856 seu argument. Per usar el mode relatiu dins de música
857 transportada, es pot col·locar un altre @code{\relative} dins de
860 No s'imprimeixen alteracions accidentals triples quan s'usa
861 @code{\transpose}. En lloc d'això, s'usarà una nota
862 @q{equivalent enarmònicament} (p.ex., Re bemoll en lloc de Mi
867 @unnumberedsubsubsec Inversió
868 @translationof Inversion
871 @cindex operació de inversió
874 Una expressió musical es pot invertir i transportar en una sola
878 \inversion @var{nota_pivot} @var{nota_destí} @var{expressió_musical}
881 La @code{@var{expressió_musical}} s'inverteix interval a interval
882 al voltant de @code{@var{nota_pivot}}, i després es transport de
883 manera que @code{@var{nota_pivot}} es fa correspondre amb
884 @code{@var{nota_destí}}.
886 @lilypond[verbatim,quote]
887 music = \relative { c' d e f }
890 \inversion d' d' \music
891 \inversion d' ees' \music
895 @warning{Els motius a invertir haurien de venir expressats en mode
896 absolut o convertir-se prèviament a la forma absoluta
897 envoltant-los en un bloc @code{\relative}.}
900 Referència de la notació:
901 @ref{Transformacions modals},
907 @unnumberedsubsubsec Retrogradació
908 @translationof Retrograde
910 @cindex retrogradació, transformació de
911 @cindex transformació de retrogradació
912 @cindex operació de retrogradació
913 @funindex \retrograde
915 Es pot revertir una expressió musical per produir la seva retrogradació:
917 @lilypond[verbatim,quote]
918 music = \relative { c'8. ees16( fis8. a16 b8.) gis16 f8. d16 }
927 Les lligadures d'unió manuals dins de @code{\retrograde} es
928 trencaran i generaran advertiments. Es poden generar algunes
929 lligadures automàticament activant
930 @ref{Divisió automàtica de les notes}.
933 Referència de la notació:
935 @ref{Transformacions modals},
939 @node Transformacions modals
940 @unnumberedsubsubsec Transformacions modals
941 @translationof Modal transformations
943 @cindex transformacions modals
944 @cindex modals, transformacions
945 @cindex operacions modals
947 En una composició musical que està basada en una escala amb
948 freqüència es transformen els motius de diverses formes. Un motiu
949 es pot @notation{transportar} perquè comenci en diferents llocs de
950 l'escala o pot @notation{invertir-se} al voltant d'una nota pivot
951 de l'escala. També es pot revertir per produir una
952 @notation{retrogradació}, vegeu @ref{Retrogradació}.
954 @warning{Qualsevol nota que no entri a la escala donada, es
955 deixarà sense transformar.}
957 @subsubsubheading Transposició modal
960 @cindex transport modal
961 @cindex modal, transposició
962 @cindex transposició modal
963 @cindex operació de transposició
964 @funindex \modalTranspose
966 Es pot transportar un motiu dins d'una escala donada amb:
969 \modalTranspose @var{nota_origen} @var{nota_destí} @var{escala} @var{motiu}
972 Les notes del @var{motiu} es desplacen dins de la @var{escala} el
973 nombre de graus de l'escala donats per l'interval entre
974 @var{nota_destí} y @var{nota_origen}:
976 @lilypond[verbatim,quote]
977 diatonicScale = \relative { c' d e f g a b }
978 motif = \relative { c'8 d e f g a b c }
982 \modalTranspose c f \diatonicScale \motif
983 \modalTranspose c b, \diatonicScale \motif
987 Es poden especificar escales ascendents de qualsevol longitud i
988 amb qualssevol intervals:
990 @lilypond[verbatim,quote]
991 pentatonicScale = \relative { ges aes bes des ees }
992 motif = \relative { ees'8 des ges,4 <ges' bes,> <ges bes,> }
996 \modalTranspose ges ees' \pentatonicScale \motif
1000 Quan es fa servir amb una escola cromàtica, @code{\modalTranspose}
1001 té un efecte semblant a @code{\transpose}, però amb la
1002 possibilitat d'especificar els noms de les notes que es vulguin usar:
1004 @lilypond[verbatim,quote]
1005 chromaticScale = \relative { c' cis d dis e f fis g gis a ais b }
1006 motif = \relative { c'8 d e f g a b c }
1010 \transpose c f \motif
1011 \modalTranspose c f \chromaticScale \motif
1015 @subsubsubheading Inversió modal
1017 @cindex modal, inversió
1018 @cindex inversió modal
1019 @cindex operació d'inversió nmodal
1020 @funindex \modalInversion
1022 Es pot invertir un motiu dins d'una escala donada al voltant d'una
1023 nota pivot donada i transportada al mateix temps en una única
1027 \modalInversion @var{nota-pivote} @var{nota-destino} @var{escala} @var{motivo}
1030 Les notes del @var{motiu} col·loquen al mateix nombre de graus de
1031 distància de l'escala a partir de la @var{nota_pivot} dins de
1032 l'@var{escala}, però en la direcció oposada, i el resultat es
1033 desplaça després dins de l'@var{escala} el nombre de grados de
1034 l'escala donats per l'interval entre la @var{nota_destí} i la
1037 Així doncs, per invertir senzillament al voltant d'una nota de
1038 l'escala, utilitzeu el mateix valor per a @var{nota_pivot} i
1041 @lilypond[verbatim,quote]
1042 octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d }
1043 motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 }
1047 \modalInversion fis' fis' \octatonicScale \motif
1051 Per invertir al voltant d'una nota pivot entre dues notes de
1052 l'escala, invertiu al voltant d'una de les notes i després
1053 transporteu en un grau de l'escala. les dues notes especificades
1054 es poden interpretar com que fan una forquilla entre elles a la
1057 @lilypond[verbatim,quote]
1058 scale = \relative { c' g' }
1059 motive = \relative { c' c g' c, }
1063 \modalInversion c' g' \scale \motive
1067 L'operació combinada d'inversió i retrogradació produeix la
1068 inversió retrògrada:
1070 @lilypond[verbatim,quote]
1071 octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d }
1072 motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 }
1076 \retrograde \modalInversion c' c' \octatonicScale \motif
1081 Referència de la notació:
1083 @ref{Retrogradació},
1087 @node Impressió de les altures
1088 @subsection Impressió de les altures
1089 @translationof Displaying pitches
1091 Aquesta secció tracta de com alterar la presentació de l'altura de
1096 * Armadura de la tonalitat::
1097 * Claudàtors d'octava::
1098 * Transposició dels instruments::
1099 * Alteracions accidentals automàtiques::
1104 @unnumberedsubsubsec Clau
1107 @cindex Sol, clau de
1110 @cindex violí, clau de
1111 @cindex alto, clau de
1112 @cindex tenor, clau de
1113 @cindex baix, clau de
1114 @cindex francesa, clau
1115 @cindex soprano, clau de
1116 @cindex mezzosoprano, clau de
1117 @cindex baríton, clau de
1118 @cindex contrabaix, clau de
1120 @cindex antigues, claus
1125 @cindex clau de violí
1126 @cindex clau de alto
1127 @cindex clau de tenor
1128 @cindex clau de baix
1129 @cindex clau francesa
1130 @cindex clau de soprano
1131 @cindex clau de mezzosoprano
1132 @cindex clau de baríton
1133 @cindex clau de contrabaix
1137 Sense cap ordre explícita, la clau predeterminada al LilyPond és
1138 la clau @qq{treble} (o clau de @emph{Sol}).
1140 @lilypond[verbatim,quote,fragment,ragged-right]
1144 Tanmateix, es pot canviar la clau usant l'ordre
1145 @code{\clef} i el nom de la clau corresponent. Als exemples
1146 següents es mostra la posició del @emph{Do central} en diferents claus.
1148 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1159 Per veure el repertori complet dels possibles noms per a les
1160 claus, consulteu @ref{Estils de clau}.
1162 Les claus especials, com les utilitzades a la música
1163 @emph{antiga}, es descriuen a
1164 @rusernamed{Mensural clefs,Claus de la música mensural} i a
1165 @rusernamed{Gregorian clefs,Claus del cant gregorià}. La música
1166 que requereix claus de tabulatura s'estudia a
1167 @rusernamed{Default tablatures,Tabulatures predeterminades} i a
1168 @rusernamed{Costum tablatures,Tabulatures personalizadas}.
1170 @cindex Claus de guia
1171 @cindex Claus amb notes guia
1173 Per fer servir claus a les notes guia, vegeu les ordres
1174 @code{\cueClef} i @code{\cueDuringWithClef} a
1175 @rusernamed{Formatting cue notes,Formatació de les notes guia}
1177 @cindex transpositores, claus
1178 @cindex clau transpositora
1179 @cindex octava, transposició
1180 @cindex transposició, de octava, opcional
1181 @cindex octava, transposició, opcional
1182 @cindex coral, clau de tenor
1183 @cindex tenor, clau de, coral
1185 En afegir @code{_8} o @code{^8} al nom de la clau, la clau es
1186 transposa una octava cap avall o cap amunt, respectivament, i
1187 @code{_15} i @code{^15} la transposa dos octaves. Si cal
1188 es poden usar altres nombres enters. L'argument
1189 @var{nome_de_clau} s'ha de envoltar entre cometes si conté
1190 caràcters no alfabètics:
1192 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1207 Es pot obtenir una indicació d'octava opcional envoltant
1208 l'argument numèric entre parèntesi o claudàtors rectes:
1210 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1217 Les altures s'imprimeixen com si l'argument numèric no tingués els
1218 parèntesis o claudàtors.
1220 De forma predeterminada, un canvi de clau que es produeix en un
1221 salt de línia provoca que el símbo de clau nou s'imprimeixi al
1222 final de la línia anterior, com una clau @emph{de cortesia}, així
1223 com al principi del següent. Aquesta clau @emph{de cortesia} es
1226 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1227 \clef treble { c'2 c' } \break
1228 \clef bass { c'2 c' } \break
1230 \set Staff.explicitClefVisibility = #final-de-línia-invisible
1232 \unset Staff.explicitClefVisibility
1233 \clef bass { c'2 c' } \break
1236 De forma predeterminada, una clau que s'ha imprès prèviament no es
1237 torna a imprimir si es fa servir un altre cop la mateixa ordre
1238 @code{\clef}, i s'ignora. La instrucció @code{\set
1239 Staff.forceClef = ##t} modifica aquest comportament.
1241 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1246 \set Staff.forceClef = ##t
1252 Quan hi ha un canvi de clau manual, el glif de la clau modificada
1253 és més petit del normal. Es pot sobreescriure aquest comportament.
1255 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1262 \override Staff.Clef.full-size-change = ##t
1267 \revert Staff.Clef.full-size-change
1276 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1277 {tweaking-clef-properties.ly}
1280 Referencia de la notación:
1281 @rusernamed{Mensural clefs,Claus de la música mensural},
1282 @rusernamed{Gregorian clefs,Claus del cant gregorià},
1283 @rusernamed{Default tablatures,Tabulatures predeterminades}
1284 @rusernamed{Costum tablatures,Tabulatures personalizadas}.
1285 @rusernamed{Formatting cue notes,Formatació de les notes guia}.
1287 Fitxers instal·lats:
1288 @file{scm/parser-clef.scm}.
1293 Referència de funcionament intern:
1294 @rinternals{Clef_engraver},
1296 @rinternals{ClefModifier},
1297 @rinternals{clef-interface}.
1300 Els números d'octava adjunts a les claus es tracten com grobs
1301 diferents. Així doncs, qualsevol @code{\override}
1302 (sobreescriptura) efectuada a l'objecte @var{Clef} s'haurà
1303 d'aplicar també al grob @var{ClefModifier} com un @code{\override}
1306 @lilypond[fragment,quote,verbatim]
1308 \override Clef.color = #blue
1309 \override ClefModifier.color = #red
1312 \clef "treble_8" c'4
1316 @node Armadura de la tonalitat
1317 @unnumberedsubsubsec Armadura de la tonalitat
1318 @translationof Key signature
1320 @cindex Armadura de la tonalitat
1324 @c duplicated in Key signature and Accidentals
1325 @warning{Les alteracions accidentals i les armadures són una causa
1326 freqüent de confusió per al nous usuaris. Al LilyPond, el noms de
1327 les notes són el codi d'entrada en brut; l'armadura i la clau
1328 determinen de quina forma es presenta aquest codi en brut. Una
1329 nota sense alteració com@tie{}@code{c} significa @q{Do natural},
1330 sense que l'afectin l'armadura o la clau. Per veure més
1331 informació, consulteu @rlearning{Altures y armadures}.}
1333 L'armadura indica la tonalitat en la qual es toca una peça. Està
1334 denotada per un conjunt d'alteracions (bemolls o sostinguts) al
1335 començament del pentagrama. L'establiment o modificació de
1336 l'armadura es fa amb l'ordre @code{\key}:
1339 \key @var{nota} @var{modo}
1347 @funindex \mixolydian
1352 @cindex modes eclesiásticos
1359 @cindex mixolidi, mode
1365 Aquí, @code{@var{mode}} ha de ser @code{\major} o @code{\minor}
1366 per obtenir la tonalitat @code{@var{nota}} major o noms estàndard
1367 de mode (també coneguts com @notation{modes eclesiàstics}):
1368 @code{\ionian} (jònic), @code{\dorian} (dòric),
1369 @code{\phrygian} (frigi), @code{\lydian} (lidi),
1370 @code{\mixolydian} (mixolidi), @code{\aeolian} (eoli) i
1371 @code{\locrian} (locri).
1373 @lilypond[verbatim,quote,fragment]
1382 Es poden definir modes addicionals, escrivint una llista amb
1383 l'alteració que porta cada nota de l'escala quan el mode comença
1386 @lilypond[verbatim,quote]
1387 freygish = #`((0 . ,NATURAL) (1 . ,FLAT) (2 . ,NATURAL)
1388 (3 . ,NATURAL) (4 . ,NATURAL) (5 . ,FLAT) (6 . ,FLAT))
1391 \key c \freygish c'4 des e f
1392 \bar "||" \key d \freygish d es fis g
1396 Les alteracions de l'armadura de la tonalitat es poden imprimir en
1397 una octava diferent que en les seves posicions tradicionals, o en
1398 més d'una octava, usat les propietats @code{flat-positions} i
1399 @code{sharp-positions} de @code{KeySignature}. Les entrades en
1400 aquestes propietats especifiquen el rang de posicions de
1401 pentagrama en el qual s'imprimiran les alteracions, les
1402 alteracions es col·loquen dins de l'octava que acaba en aquesta
1403 posició del pentagrama.
1405 @lilypond[verbatim, quote,fragment]
1406 \override Staff.KeySignature.flat-positions = #'((-5 . 5))
1407 \override Staff.KeyCancellation.flat-positions = #'((-5 . 5))
1408 \clef bass \key es \major es g bes d'
1409 \clef treble \bar "||" \key es \major es' g' bes' d''
1411 \override Staff.KeySignature.sharp-positions = #'(2)
1412 \bar "||" \key b \major b' fis' b'2
1417 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1418 {preventing-natural-signs-from-being-printed-when-the-key-signature-changes.ly}
1420 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1421 {non-traditional-key-signatures.ly}
1426 @rglos{church mode},
1429 Manual de aprenentatge:
1430 @rlearning{Altures i armadures}.
1435 Referència de funcionament interno:
1436 @rinternals{KeyChangeEvent},
1437 @rinternals{Key_engraver},
1438 @rinternals{Key_performer},
1439 @rinternals{KeyCancellation},
1440 @rinternals{KeySignature},
1441 @rinternals{key-signature-interface}.
1444 @node Claudàtors d'octava
1445 @unnumberedsubsubsec Claudàtors d'octava
1446 @translationof Ottava brackets
1453 @funindex set-octavation
1456 Els @notation{claudàtors d'Ottava} introdueixen un transport
1457 addicional d'una octava per al pentagrama.
1459 @lilypond[verbatim,quote]
1477 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1480 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1481 {adding-an-ottava-marking-to-a-single-voice.ly}
1483 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1484 {modifying-the-ottava-spanner-slope.ly}
1493 Referència de funcionament interno:
1494 @rinternals{Ottava_spanner_engraver},
1495 @rinternals{OttavaBracket},
1496 @rinternals{ottava-bracket-interface}.
1499 @node Transposició dels instruments
1500 @unnumberedsubsubsec Transposició dels instruments
1501 @translationof Instrument transpositions
1503 @cindex transposició de MIDI
1504 @cindex transposició instrumental
1505 @cindex transpositor, instrument
1507 @cindex MIDI, transposició
1509 @funindex \transposition
1511 En gravar partitures on participen instruments transpositors,
1512 certes partes es poden gravar en un to diferent del
1513 @notation{to de concert}. En aquests casos s'ha d'especificar la
1514 tonalitat del @notation{instrumento transpositor}; si no es fa
1515 així, la sortida MIDI i les notes guia a altres parts produiran
1516 altures incorrectes. Per veure més informació sobre parts citades
1517 com a guia, consulteu @rusernamed{Quoting other voices,Cites d'altres veus}.
1520 \transposition @var{pitch}
1523 El to usat per a @code{\transposition} s'ha de correspondre amb el
1524 so real que s'escolta quan l'instrument transpositor interpreta un
1525 Do central @code{c'} escrit al pentagrama. Aquesta nota s'escriu
1526 en altura absoluta, per tant un instrument que produeix un so real
1527 un to més agut que la música impresa (un instrument en Re) ha d'usar
1528 @code{\transposition d'}. L'ordre @code{\transposition} s'ha
1529 d'usar @emph{solament} si les notes @emph{no} s'escriuran en
1530 afinació de concert.
1532 A continuació es poden veure algunes notes per a violí i per a
1533 clarinet en Si bemoll, on les parts s'han introduït usant les
1534 notes i l'armadura tal i com apareixen a la partitura del
1535 director. El que toquen els dos instruments està sonant a l'uníson.
1537 @lilypond[verbatim,quote]
1539 \new Staff = "violin" {
1541 \set Staff.instrumentName = #"Vln"
1542 \set Staff.midiInstrument = #"violin"
1543 % no estrictament necessari, però un bon recordatori
1550 \new Staff = "clarinet" {
1552 \set Staff.instrumentName = \markup { Cl (B\flat) }
1553 \set Staff.midiInstrument = #"clarinet"
1563 L'ordre @code{\transposition} es pot canviar durant la peça. Per
1564 exemple, un clarinetista pot canviar del clarinet en La al
1565 clarinet en Si bemoll.
1567 @lilypond[verbatim,quote]
1568 flute = \relative c'' {
1570 \cueDuring #"clarinet" #DOWN {
1571 R1 _\markup\tiny "clarinet"
1573 R1 _\markup\tiny "clarinet"
1576 clarinet = \relative c'' {
1580 R1^\markup { muta in B\flat }
1585 \addQuote "clarinet" \clarinet
1587 \new Staff \with { instrumentName = #"Flute" }
1589 \new Staff \with { instrumentName = #"Cl (A)" }
1596 @rglos{concert pitch},
1597 @rglos{transposing instrument}.
1599 Referència de la notació:
1600 @rusernamed{Quoting other voices,Cites d'altres veus},
1607 @node Alteracions accidentals automàtiques
1608 @unnumberedsubsubsec Alteracions accidentals automàtiques
1609 @translationof Automatic accidentals
1611 @cindex automàtiques, alteracions
1612 @cindex alteracions automàtiques
1613 @cindex alteracions accidentals
1614 @cindex alteracions, estil de las
1615 @cindex predeterminat, estil de las alteracions
1616 @cindex alteracions, estilo predeterminat de les
1618 @funindex \accidentalStyle
1622 Hi ha moltes convencions diferents sobre la forma de gravar
1623 les alteracions. El LilyPond proporciona una funció per
1624 especificar quin estil d'alteracions usar. Aquesta funció
1625 s'invoca de la manera següent:
1629 \accidentalStyle voice
1634 L'estil d'alteracions s'aplica al @code{Staff} en curs de forma
1635 predeterminada (amb l'excepció dels estils @code{piano} i
1636 @code{piano-cautionary}, que s'expliquen més
1637 endavant). Opcionalment, la funció pot agafar un segon argument
1638 que determina en quin àmbit s'ha de canviar l'estil. Per exemple,
1639 per usar el mateix estil en tots els pentagrames del
1640 @code{StaffGroup} en curs, useu
1643 \accidentalStyle StaffGroup.voice
1646 Estan contemplats els següents estils d'alteració. Per donar una
1647 mostra de cada u dels estils, utilitzem l'exemple següent:
1649 @lilypond[verbatim,quote]
1653 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
1667 \voiceTwo \relative {
1668 <fis a cis>8[ <fis a cis>
1671 \change Staff = down
1676 \change Staff = down
1677 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
1684 \context Staff = "up" {
1685 \accidentalStyle default
1688 \context Staff = "down" {
1689 \accidentalStyle default
1696 Observeu que les últimes línies d'aquest exemple es poden
1697 substituir per les següents, sempre i quan vulguem usar el mateix
1698 estil als dos pentagrames.
1703 \context Staff = "up" @{
1704 %%% canvieu la línia següent com desitgeu:
1705 \accidentalStyle Score.default
1708 \context Staff = "down" @{
1715 @c don't use verbatim in this table.
1717 @item default (predeterminado)
1719 @cindex alteracions, estil predeterminat
1723 Es el comportament de gravat predeterminat per a composició.
1724 Correspon a la pràctica comuna del segle XVIII: les alteracions
1725 accidentals es recorden fins al final del compàs en el qual
1726 apareixen i sols en la mateixa octava. Així, a l'exemple següent,
1727 no s'imprimeixen becaires abans del Si natural al segon compàs ni
1734 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
1748 \voiceTwo \relative {
1749 <fis a cis>8[ <fis a cis>
1752 \change Staff = down
1757 \change Staff = down
1758 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
1765 \context Staff = "up" {
1766 \accidentalStyle default
1769 \context Staff = "down" {
1770 \accidentalStyle default
1779 @cindex alteració, estil de veu de
1780 @cindex veu, estil d'alteracions
1781 @cindex alteracions estil modern
1782 @cindex modern, estil de alteracions
1783 @cindex alteracions, estil, modern-precaució
1784 @cindex modern-precaució, estil d'alteracions
1788 El comportament normal és recordar les alteracions accidentals al
1789 nivell de @code{Staff}. En aquest estil, tanmateix, es graven les
1790 alteracions individualment per a cada veu. A part d'això la regla
1791 és semblant a @code{default}.
1793 Com a resultat, les alteracions d'una veu no es cancel·len a les
1794 altres veus, el que amb freqüència porta a un resultat no
1795 desitjat: a l'exemple següent és difícil determinar si el segon La
1796 s'ha de tocar natural o sostingut. Per tant, l'opció @code{voice}
1797 s'ha d'usar sols si les veus es llegiran individualment per músics
1798 diferents. Si el pentagrama s'utilitzarà per part d'un sols músic
1799 (per exemple un director, o a una partitura de piano), aleshores
1800 s'han d'usar en el seu lloc els estils @code{modern} o
1801 @code{modern-cautionary}.
1808 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
1822 \voiceTwo \relative {
1823 <fis a cis>8[ <fis a cis>
1826 \change Staff = down
1831 \change Staff = down
1832 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
1839 \context Staff = "up" {
1840 \accidentalStyle voice
1843 \context Staff = "down" {
1844 \accidentalStyle voice
1853 @cindex alteracions, estil modern
1854 @cindex modern, alteracions d'estil
1858 Aquesta regla correspon a la pràctica comuna del segle XX. Omet
1859 alguns becaires addicionals, que tradicionalment s'imprimien
1860 precedint a un sostingut que segueix a un doble sostingut, o a un
1861 bemoll que segueix a un doble bemoll. La regla @code{modern}
1862 imprimeix les mateix alteracions que l'estil @code{default}, amb
1863 dos addicions que serveixen per evitar la ambigüitat: després
1864 d'alteracions temporals s'imprimeixen indicacions de cancel·lació
1865 també al compàs següent (per a notes a la mateixa octava) i, al
1866 mateix compàs, per a notes a octaves diferents. D'aquí els
1867 becaires abans del Si natural i del Do al segon compàs del
1868 pentagrama superior:
1874 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
1888 \voiceTwo \relative {
1889 <fis a cis>8[ <fis a cis>
1892 \change Staff = down
1897 \change Staff = down
1898 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
1905 \context Staff = "up" {
1906 \accidentalStyle modern
1909 \context Staff = "down" {
1910 \accidentalStyle modern
1917 @item modern-cautionary (modern de precaució)
1919 @cindex alteracions, estil modern de precaució
1920 @cindex modern, alteracions d'estil
1921 @cindex modern de precaució, alteracions d'estil
1923 @funindex modern-cautionary
1925 Aquesta regla és semblant a @code{modern}, però les alteracions
1926 @q{afegides} se imprimeixen como alteracions de precaució (entre
1927 parèntesis). També es poden imprimir en una mida diferent
1928 sobreescrivint la propietat @code{font-size} de l'objecte
1929 @code{AccidentalCautionary}.
1935 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
1949 \voiceTwo \relative {
1950 <fis a cis>8[ <fis a cis>
1953 \change Staff = down
1958 \change Staff = down
1959 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
1966 \context Staff = "up" {
1967 \accidentalStyle modern-cautionary
1970 \context Staff = "down" {
1971 \accidentalStyle modern-cautionary
1978 @item modern-voice (modern, per a veus)
1980 @cindex alteracions, en diverses veus
1981 @cindex alteracions modernes
1982 @cindex modern, alteracions d'estil
1983 @cindex veus, alteracions en diverses
1984 @cindex alteració, estil modern de
1986 @funindex modern-voice
1988 Aquesta regla s'usa perquè puguin llegir les alteracions a
1989 diverses veus, tant els músics que toquen una veu com els musics
1990 que toquen totes les veus. S'imprimeixen les alteracions per a
1991 cada veu, però @emph{es cancel·len} entre veus dins del mateix
1992 @code{Staff}. Per tant, el La a l'últim compàs es cancel·la
1993 perquè la cancel·lació anterior estava a una veu diferent, i el Re
1994 al pentagrama inferior es cancel·la a causa de l'alteració a una
1995 altra veu al compàs previ:
2001 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2015 \voiceTwo \relative {
2016 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2019 \change Staff = down
2024 \change Staff = down
2025 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2032 \context Staff = "up" {
2033 \accidentalStyle modern-voice
2036 \context Staff = "down" {
2037 \accidentalStyle modern-voice
2044 @item modern-voice-cautionary (modern, veu, de precaució)
2046 @cindex alteració, estil de veu de precaució modern
2047 @cindex alteració de veu de precaució modern, estil de
2048 @cindex alteració, modern de precaució, veu, estil de
2049 @funindex modern-voice-cautionary
2051 Aquesta regla és la mateixa que @code{modern-voice}, però amb les
2052 alteracions afegides (les que l'estilo @code{voice} no imprimeix)
2053 composades com de precaució. Fins i tot malgrat que totes les
2054 alteracions impreses per l'estil @code{default} @emph{són}
2055 impreses amb aquesta regla, algunes d'elles es graven com de
2062 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2076 \voiceTwo \relative {
2077 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2080 \change Staff = down
2085 \change Staff = down
2086 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2093 \context Staff = "up" {
2094 \accidentalStyle modern-voice-cautionary
2097 \context Staff = "down" {
2098 \accidentalStyle modern-voice-cautionary
2107 @cindex piano, alteracions de
2108 @cindex alteracions de piano
2109 @cindex piano, estil de alteracions de
2113 Aquesta regla reflexa la pràctica del segle XX per a la notació de
2114 piano. El seu comportament és molt semblan a l'estil
2115 @code{modern}, però aquí les alteracions també es cancel·len entre
2116 diferents pentagrames del mateix grup @code{GrandStaff} o @code{PianoStaff},
2117 d'aquí totes les cancel·lacions de les últimes notes.
2119 Aquest estil d'alteració s'aplica de manera predeterminada al grup
2120 @code{GrandStaff} o @code{PianoStaff} en curs.
2126 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2140 \voiceTwo \relative {
2141 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2144 \change Staff = down
2149 \change Staff = down
2150 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2157 \context Staff = "up" {
2158 \accidentalStyle piano
2161 \context Staff = "down" {
2168 @item piano-cautionary (piano, de precaución)
2170 @cindex alteracions, piano de precaució, estilo de
2171 @cindex alteracions, piano de precaució
2172 @cindex precaució, estilo de alteracions, piano
2173 @cindex precaució, alteracions de piano de
2174 @cindex piano de precaució, estilo de alteracions
2175 @cindex piano de precaució, alteracions
2177 @funindex piano-cautionary
2179 Igual que @code{\accidentalStyle piano} però amb les alteracions
2180 afegides composades com de precaució.
2186 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2200 \voiceTwo \relative {
2201 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2204 \change Staff = down
2209 \change Staff = down
2210 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2217 \context Staff = "up" {
2218 \accidentalStyle piano-cautionary
2221 \context Staff = "down" {
2230 @cindex neo-modern, estilo de alteracions
2231 @cindex alteracions, estilo de, neo-modern
2233 @funindex neo-modern
2235 Aquesta regla reprodueix una pràctica comuna a la música
2236 contemporània: les alteracions accidentals s'imprimeixen com a
2237 @code{modern}, però es tornen a imprimir si apareix la mateixa
2238 nota una altra vegada al mateix compàs (excepte si la nota es
2239 repeteix immediatament).
2245 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2259 \voiceTwo \relative {
2260 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2263 \change Staff = down
2268 \change Staff = down
2269 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2276 \context Staff = "up" {
2277 \accidentalStyle neo-modern
2280 \context Staff = "down" {
2281 \accidentalStyle neo-modern
2288 @item neo-modern-cautionary
2290 @cindex neo-modern de precaució, estilo de alteracions
2291 @cindex alteracions, estilo, neo-moderno de precaució
2293 @funindex neo-modern-cautionary
2295 Aquesta regla és sembla a @code{neo-modern}, però les alteracions
2296 @q{addicionals} s'imprimeixen com alteracions de precaució (amb
2297 parèntesis). També es poden imprimir a una mida diferent
2298 sobreescrivint la propietat @code{font-size} de l'objecte
2299 @code{AccidentalCautionary}.
2305 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2319 \voiceTwo \relative {
2320 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2323 \change Staff = down
2328 \change Staff = down
2329 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2336 \context Staff = "up" {
2337 \accidentalStyle neo-modern-cautionary
2340 \context Staff = "down" {
2341 \accidentalStyle neo-modern-cautionary
2348 @item neo-modern-voice
2350 @cindex neo-modern-voice, estil d'alteració
2351 @cindex alteracions, estil, neo-modern de veu
2353 @funindex neo-modern-voice
2355 Aquesta regla s'usa per alteracions accidentals sobre diverses
2356 veus que s'han de llegir per part de músics que toquen una veu,
2357 així com per músics que toquen totes les veus. Les alteracions
2358 s'imprimeixen per a cada veu com amb @code{neo-modern}, però es
2359 cancel·len per a altres veus que estan al mateix pentagrama
2366 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2380 \voiceTwo \relative {
2381 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2384 \change Staff = down
2389 \change Staff = down
2390 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2397 \context Staff = "up" {
2398 \accidentalStyle neo-modern-voice
2401 \context Staff = "down" {
2402 \accidentalStyle neo-modern-voice
2409 @item neo-modern-voice-cautionary
2411 @cindex neo-modern-voice-cautionary, estil de alteracions
2412 @cindex alteracions, estil, neo-modern-voice-cautionary
2414 @funindex neo-modern-voice-cautionary
2416 Aquesta regla és semblant a @code{neo-modern-voice}, però les
2417 alteracions addicionals s'imprimeixen com alteracions de
2424 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2438 \voiceTwo \relative {
2439 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2442 \change Staff = down
2447 \change Staff = down
2448 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2455 \context Staff = "up" {
2456 \accidentalStyle neo-modern-voice-cautionary
2459 \context Staff = "down" {
2460 \accidentalStyle neo-modern-voice-cautionary
2469 @cindex dodecafònic, estil de alteracions
2470 @cindex alteracions, estil, dodecafònic
2472 @funindex dodecaphonic
2474 Aquesta regla reflexa una pràctica introduïda pels compositors de
2475 principis del segle XX, en un intent d'abolir la jerarquia
2476 entre notes naturals i alterades. Amb aquest estil, @emph{todas}
2477 les notes porten alteració, fins i tot becaires.
2483 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2497 \voiceTwo \relative {
2498 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2501 \change Staff = down
2506 \change Staff = down
2507 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2514 \context Staff = "up" {
2515 \accidentalStyle dodecaphonic
2518 \context Staff = "down" {
2519 \accidentalStyle dodecaphonic
2526 @item dodecaphonic-no-repeat
2528 @cindex estil accidental dodecafònic
2529 @cindex estil dodecafònic, neo-modern
2531 @funindex dodecaphonic-no-repeat
2533 Com amb l'estil d'alteracions dodecafònic @emph{totes} les notes
2534 porten una alteració de forma predeterminada, però les alteracions
2535 se suprimeixen quan hi ha notes repetides immediatament al mateix pentagrama.
2541 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2555 \voiceTwo \relative {
2556 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2559 \change Staff = down
2564 \change Staff = down
2565 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2572 \context Staff = "up" {
2573 \accidentalStyle dodecaphonic-no-repeat
2576 \context Staff = "down" {
2577 \accidentalStyle dodecaphonic-no-repeat
2585 @item dodecaphonic-first
2587 @cindex estil accidental dodecafònic
2588 @cindex estil dodecafònic, neo-modern
2590 @funindex dodecaphonic-first
2592 Semblant a l'estil d'alteracions dodecafònic, @emph{totes} les
2593 notes porten una alteració, però sols la primera vegada que es
2594 troben al compàs. Les alteracions es recorden sols per a l'octava
2595 actual però a través de les veus.
2601 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2615 \voiceTwo \relative {
2616 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2619 \change Staff = down
2624 \change Staff = down
2625 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2632 \context Staff = "up" {
2633 \accidentalStyle dodecaphonic-first
2636 \context Staff = "down" {
2637 \accidentalStyle dodecaphonic-first
2645 @item teaching (ensenyament)
2647 @cindex teaching (enseñanza), estilo de alteraciones
2648 @cindex alteracions, estil teaching (ensenyament)
2652 Aquesta regla està pensada per a estudiants, i fa més senzill
2653 crear automàticament fulls d'escales amb alteracions de
2654 precaució. Les alteracions s'imprimeixen com a l'estil
2655 @code{modern}, però s'afegeixen alteracions de precaució per a
2656 totes les notes sostingudes o bemolls especificats per l'armadura,
2657 excepte si la nota es repeteix immediatament.
2659 @lilypond[quote,staffsize=18]
2663 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2677 \voiceTwo \relative {
2678 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2681 \change Staff = down
2686 \change Staff = down
2687 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2694 \context Staff = "up" {
2696 \accidentalStyle teaching
2699 \context Staff = "down" {
2701 \accidentalStyle teaching
2708 @item no-reset (sense restabliment)
2710 @cindex alteracions sense restabliment, estil de
2711 @cindex sense restabliment, estil d'alteracions
2715 És el mateix que @code{default} però amb alteracions que duren
2716 @q{per sempre} i no sols dins del mateix compàs:
2722 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2736 \voiceTwo \relative {
2737 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2740 \change Staff = down
2745 \change Staff = down
2746 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2753 \context Staff = "up" {
2754 \accidentalStyle no-reset
2757 \context Staff = "down" {
2758 \accidentalStyle no-reset
2765 @item forget (oblit)
2767 @cindex oblit, estil de alteracions
2768 @cindex alteració, estil de, oblit
2772 És l'oposat a @code{sense restabliment}: Les alteracions no es
2773 recorden en absolut: d'aquí que totes les alteracions es gravin en
2774 relació a l'armadura de la tonalitat, sense que es vegin afectades
2775 pel que hi ha abans.
2782 cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
2796 \voiceTwo \relative {
2797 <fis a cis>8[ <fis a cis>
2800 \change Staff = down
2805 \change Staff = down
2806 <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
2813 \context Staff = "up" {
2814 \accidentalStyle forget
2817 \context Staff = "down" {
2818 \accidentalStyle forget
2830 Referècia de funcionament interno:
2831 @rinternals{Accidental},
2832 @rinternals{Accidental_engraver},
2833 @rinternals{GrandStaff},
2834 @rinternals{PianoStaff},
2836 @rinternals{AccidentalSuggestion},
2837 @rinternals{AccidentalPlacement},
2838 @rinternals{accidental-suggestion-interface}.
2840 @cindex alteracions i notes simultànies
2841 @cindex simultànies, notes i alteracions
2842 @cindex alteracions en acordes
2843 @cindex acordes, alteracions dins de
2846 Les notes simultànies no es tenen en compte per a la determinació
2847 automàtica de les alteracions accidentals; sols es consideren les
2848 notes anteriors i l'armadura de la tonalitat. Pot ser necessari
2849 forçar les alteracions accidentals amb with@tie{}@code{!}
2850 o@tie{}@code{?} quan la mateixa nota, amb al mateix nom, aparegui
2851 simultàniament amb diferents alteracions, com a @samp{<f! fis!>}.
2853 La cancel·lació de precaució d'alteracions es fa mirant el compàs
2854 previ. Malgrat això, al bloc @code{\alternative} que segueix a
2855 una secció de repetició de primera i segona vegada @code{\repeat
2856 volta N}, s'esperaria que la cancel·lació es calculés utilitzant
2857 el compàs previ @emph{que s'ha tocat}, no el compàs previ
2858 @emph{que s'ha imprès}. A l'exemple següent al Do natural de la
2859 casella de segona vegada no li cal becaire:
2863 \accidentalStyle modern
2875 Es pot usar la següent solució del problema: definir una funció
2876 que canviï localment l'estil d'alteracions a @code{forget}:
2878 @lilypond[verbatim,quote]
2879 forget = #(define-music-function (music) (ly:music?) #{
2880 \accidentalStyle forget
2882 \accidentalStyle modern
2885 \accidentalStyle modern
2898 @unnumberedsubsubsec Tesitura
2899 @translationof Ambitus
2902 @cindex rang de altures
2905 El terme @emph{ambitus} o àmbit denota el rang de notes que abasta
2906 una veu donada a una part musical. També pot denotar el marge de
2907 notes que és capaç de tocar un determinat instrument musical. Els
2908 àmbits s'imprimeixen a les parts vocals de tal manera que els
2909 intèrprets puguin determinar amb facilitat si compleixen amb les
2910 seves pròpies possibilitats.
2912 Els àmbits es presenten al començament de la peça junt a la clau
2913 inicial. El rang s'especifica gràficament mitjançant dos caps de
2914 nota que representen a les notes inferior i superior. Sols
2915 s'imprimeixen alteracions si no formen part de l'armadura de la
2918 @lilypond[verbatim,quote]
2922 \consists "Ambitus_engraver"
2933 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
2934 {adding-ambitus-per-voice.ly}
2936 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
2937 {ambitus-with-multiple-voices.ly}
2939 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
2940 {changing-the-ambitus-gap.ly}
2949 Referència de funcionament interno:
2950 @rinternals{Ambitus_engraver},
2953 @rinternals{Ambitus},
2954 @rinternals{AmbitusAccidental},
2955 @rinternals{AmbitusLine},
2956 @rinternals{AmbitusNoteHead},
2957 @rinternals{ambitus-interface}.
2960 No s'efectua un tractament de les possibles col·lisions en cas de
2961 diverses indicacions d'àmbit simultànies a veus diferents.
2963 @node Cap de les notes
2964 @subsection Cap de les notes
2965 @translationof Note heads
2967 Aquesta secció proposa formes d'alterar els caps de les figures.
2970 * Caps de nota especials::
2971 * Caps de notes de Notació Fàcil::
2972 * Caps de notes amb formes diverses::
2976 @node Caps de nota especials
2977 @unnumberedsubsubsec Caps de nota especials
2978 @translationof Special note heads
2980 @cindex figura, cap de la
2981 @cindex nota, cap especial de
2982 @cindex nota, cap de, en aspes
2983 @cindex nota, cap de, en rombe
2984 @cindex nota, cap de, en parlato
2985 @cindex nota, cap de, harmònics
2986 @cindex nota, cap de, guitarra
2987 @cindex especials, caps de figura
2988 @cindex aspes, caps de nota
2989 @cindex rombe, caps de nota
2990 @cindex parlato, caps de nota
2991 @cindex harmònics, caps de nota
2992 @cindex guitarra, caps de nota
2993 @cindex nota, cap de, estils
2994 @cindex estils de cap de nota
2998 Es pot modificar l'aparença del cap de les notes:
3000 @lilypond[verbatim,quote]
3003 \override NoteHead.style = #'cross
3005 \revert NoteHead.style
3007 \override NoteHead.style = #'harmonic
3009 \revert NoteHead.style
3014 Per veure totes els estils de caps de les notes, consulteu
3015 @rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota}.
3017 L'estil @code{cross} (aspes) es fa servir per representar una
3018 àmplia varietat d'intencions musicals. Les següent ordres
3019 genèriques predefinides modifiquen la forma del cap de les figures
3020 tant al context del pentagrama normal com al de tabulatura, i es
3021 poden fer servir per representar qualsevol significat musical:
3023 @lilypond[verbatim,quote]
3033 La forma de funció musical d'aquesta ordre predefinida es pot usar
3034 dins i fora dels acords per generar caps de nota en aspa, tant al
3035 context de pentagrama normal com al de tabulatura:
3037 @lilypond[verbatim,quote]
3041 c b < g \xNote c f > b
3045 Como sinònims de @code{\xNote}, @code{\xNotesOn} i
3046 @code{\xNotesOff}, se poden usar @code{\deadNote},
3047 @code{\deadNotesOn} i @code{\deadNotesOff}. El terme
3048 @notation{dead note} (nota morta) s'utilitza habitualment per part
3051 També hi ha una abreviatura semblant per a les formes en rombe:
3053 @lilypond[verbatim,quote]
3055 <c f\harmonic>2 <d a'\harmonic>4 <c g'\harmonic> f\harmonic
3070 Referència de la notació:
3071 @rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota},
3072 @rusernamed{Chorded notes,Notes en acord},
3073 @rusernamed{Indicating harmonics and dampened notes,Indicació d'harmònics y notes tapades}.
3075 Referència de funcionament interno:
3076 @rinternals{note-event},
3077 @rinternals{Note_heads_engraver},
3078 @rinternals{Ledger_line_engraver},
3079 @rinternals{NoteHead},
3080 @rinternals{LedgerLineSpanner},
3081 @rinternals{note-head-interface},
3082 @rinternals{ledger-line-spanner-interface}.
3085 @node Caps de notes de Notació Fàcil
3086 @unnumberedsubsubsec Caps de notes de Notació Fàcil
3087 @translationof Easy notation note heads
3090 @cindex principiants, música per a
3091 @cindex fàcil, notació, caps de nota de
3092 @cindex música para principiants
3093 @cindex notes, caps de, estudio
3094 @cindex notes, caps de, notació simplificada
3095 @cindex notes, caps de, para practicar
3096 @cindex simplificada, notació
3098 @funindex \easyHeadsOn
3099 @funindex \easyHeadsOff
3101 Les notes amb cap de @q{notació facilitada} tenen el nom de la
3102 nota (en angles) dins del cap. S'usen a la música per a
3103 principiants. Perquè que les lletres siguin llegibles, s'han
3104 d'imprimir en una mida gran de tipus de lletra. Per imprimir amb
3105 un tipus de lletra més gran, vegeu
3106 @rusernamed{Setting the staff size,Establiment de la mida del pentagrama}.
3108 @lilypond[verbatim,quote]
3109 #(set-global-staff-size 26)
3120 @code{\easyHeadsOn},
3121 @code{\easyHeadsOff}.
3125 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
3126 {numbers-as-easy-note-heads.ly}
3129 Referència de la notació:
3130 @rusernamed{Setting the staff size,Establiment de la mida del pentagrama}.
3135 Referència de funcionament interno:
3136 @rinternals{note-event},
3137 @rinternals{Note_heads_engraver},
3138 @rinternals{NoteHead},
3139 @rinternals{note-head-interface}.
3142 @node Caps de notes amb formes diverses
3143 @unnumberedsubsubsec Caps de notes amb formes diverses
3144 @translationof Shape note heads
3146 @cindex notes, caps de, con formes
3147 @cindex formes, notes con
3149 @cindex Aiken, caps de nota amb forma
3150 @cindex arpa sacra, caps de nota amb forma
3151 @cindex Southern Harmony, caps de nota amb forma
3152 @cindex Funk, caps de nota amb forma
3153 @cindex Harmonica Sacra, caps de nota amb forma
3154 @cindex Christian Harmony, caps de nota amb forma
3155 @cindex Walker, caps de nota amb forma
3157 @cindex notes, caps de, Aiken
3158 @cindex notes, caps de, arpa sacra
3159 @cindex notes, caps de, Southern Harmony
3160 @cindex notes, caps de, Funk
3161 @cindex notes, caps de, Harmonica Sacra
3162 @cindex notes, caps de, Christian Harmony
3163 @cindex notes, caps de, Walker
3165 @funindex \aikenHeads
3166 @funindex \sacredHarpHeads
3167 @funindex \southernHarmonyHeads
3168 @funindex \funkHeads
3169 @funindex \walkerHeads
3171 A la notació de caps amb forma, la forma del cap correspon a la
3172 funció harmònica d'una nota dins de l'escala. Aquesta notació es
3173 va fer popular als llibres americans de cançons durant el segle
3174 XIX. Els caps de nota amb formes es poden produir amb els estils
3175 @q{Arpa Sacra}, @q{Southern Harmony}, Funk (Harmonica Sacra),
3176 Walker i Aiken @q{(Christian Harmony)}:
3178 @lilypond[verbatim,quote]
3181 c, d e f g2 a b1 c \break
3183 c,4 d e f g2 a b1 c \break
3184 \southernHarmonyHeads
3185 c,4 d e f g2 a b1 c \break
3187 c,4 d e f g2 a b1 c \break
3189 c,4 d e f g2 a b1 c \break
3194 @funindex \aikenHeadsMinor
3195 @funindex \sacredHarpHeadsMinor
3196 @funindex \southernHarmonyHeadsMinor
3197 @funindex \funkHeadsMinor
3198 @funindex \walkerHeadsMinor
3200 Les formes es determinen en funció del grau de l'escala, on la
3201 tònica està determinada per l'ordre @code{\key}. Quan s'escriu en
3202 un to menor, la nota de l'escala es pot determinar a partir del
3205 @lilypond[verbatim,quote]
3209 a b c d e2 f g1 a \break
3211 a,4 b c d e2 f g1 a \break
3212 \sacredHarpHeadsMinor
3214 \southernHarmonyHeadsMinor
3225 @code{\aikenHeadsMinor},
3227 @code{\funkHeadsMinor},
3228 @code{\sacredHarpHeads},
3229 @code{\sacredHarpHeadsMinor},
3230 @code{\southernHarmonyHeads},
3231 @code{\southernHarmonyHeadsMinor},
3232 @code{\walkerHeads},
3233 @code{\walkerHeadsMinor}.
3237 @lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
3238 {applying-note-head-styles-depending-on-the-step-of-the-scale.ly}
3240 Per veure tots els estils de formes de cap de nota, consulteu
3241 @rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota},
3247 Referència de la notació:
3248 @rusernamed{Note head styles,Estils de caps de nota},
3250 Referencia de funcionament interno:
3251 @rinternals{note-event},
3252 @rinternals{Note_heads_engraver},
3253 @rinternals{NoteHead},
3254 @rinternals{note-head-interface}.
3258 @unnumberedsubsubsec Improvisació
3259 @translationof Improvisation
3261 @cindex improvisació
3262 @cindex barrades, capss de nota
3263 @cindex notes, caps de, improvisació
3264 @cindex notes, caps de, barrades
3266 @funindex \improvisationOn
3267 @funindex \improvisationOff
3269 La improvisació es denota a vegades mitjançant caps de nota en
3270 forma de barra inclinada, on l'executant pot escollir qualsevol
3271 nota però amb el ritme especificat. Aquests cap de nota es creen
3274 @lilypond[verbatim,quote]
3276 \consists "Pitch_squash_engraver"
3278 e''8 e g a a16( bes) a8 g
3289 @code{\improvisationOn},
3290 @code{\improvisationOff}.
3297 Referència de funcionament interno:
3298 @rinternals{Pitch_squash_engraver},
3300 @rinternals{RhythmicStaff}.