1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
4 Translation of GIT committish: 7fdce4f39834cc8c83f176480cc1d20900eb09f8
6 When revising a translation, copy the HEAD committish of the
7 version that you are working on. For details, see the Contributors'
8 Guide, node Updating translation committishes..
13 @node Conceptes fonamentals
14 @chapter Conceptes fonamentals
15 @translationof Fundamental concepts
17 Heu pogut veure al tutorial com produir música impresa amb bellesa
18 a partir d'un simple fitxer de text. Aquesta secció presenta els
19 conceptes i tècniques que es requereixen per produir partitures
20 igualment belles però més complexes.
23 * Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond::
24 * Les veus contenen música::
25 * Contextos i gravadors::
26 * Extensió de les plantilles::
30 @node Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond
31 @section Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond
32 @translationof How LilyPond input files work
34 El format d'entrada del LilyPond és força lliure en la seva forma
35 i concedeix els usuaris amb experiència molta flexibilitat per
36 estructurar els seus fitxers de la forma desitjada. Nogensmenys,
37 tota aquesta flexibilitat pot fer que les coses es tornin confuses
38 per als nous usuaris. Aquesta secció us explicarà part d'aquesta
39 estructura, però pot obviar certs detalls per simplificar. Per
40 veure una descripció més completa del format d'entrada, consulteu
41 @ruser{File structure}.
45 * Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond::
46 * La partitura és una (única) expressió musical composta::
47 * Niuat d'expressions musicals::
48 * Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures::
51 @node Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
52 @subsection Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
53 @translationof Introduction to the LilyPond file structure
55 @cindex entrada, format de l'
56 @cindex fitxer, estructura del
58 Un exemple bàsic de fitxer d'entrada del LilyPond és el següent:
61 \version @w{"@version{}"}
66 @var{ @dots{} expressió musical composta @dots{} } % tota la música va aquí
73 Hi ha moltes variacions d'aquest esquema bàsic, però l'exemple
74 constitueix un punt de partida útil.
81 @cindex score (partitura)
85 Fins al moment, cap dels exemples que heu pogut veure utilitza la
86 instrucció @code{\score@{@}}. Això és així perquè el LilyPond
87 afegeix automàticament les ordres addicionals que es requereixen
88 quan li proporcionem una entrada senzilla. El LilyPond tracta una
98 com una abreviatura d'aquesta altra:
115 En altres paraules, si l'entrada consta d'una única expressió
116 musical, el LilyPond interpreta el fitxers com si l'expressió
117 musical estigués rodejada per un embolcall fet per les
118 instruccions que acabem de veure.
120 @cindex contextos implícits
121 v@cindex implícits, contextos
123 @strong{¡Advertiment!} Molts dels exemples que apareixen a la
124 documentació del LilyPond ometen les instruccions @code{\new
125 Staff} i @code{\new Voice}, deixant que es creïn de forma
126 implícita. Això funciona bé per a exemples senzills, però per a
127 exemples més complicats, especialment quan s'usen instruccions
128 addicionals, la creació implícita dels contextos poden donar lloc
129 a resultats inesperats, fins i tot en ocasions crear pentagrames
130 no desitjats. La forma de crear contextos de forma explícita
131 s'explica a @ref{Contextos i gravadors}.
133 @warning{Quan s'escriuen més d'unes poques línies de música, es
134 recomana crear sempre els pentagrames i les veus de forma
137 En tot cas, per ara anem a tornar al primer exemple per examinar
138 l'ordre @code{\score}, deixant les altres en la seva forma
141 Un bloc @code{\score} sempre ha de contenir una expressió musical
142 única, que ha d'aparèixer immediatament després de la instrucció
143 @code{\score}. Recordeu que una expressió musical pot ser
144 qualsevol cosa, des d'una sola nota fina una enorme expressió
150 @var{ @dots{} inseriu aquí la partitura completa d'una òpera
157 A causa que tot es troba dins de @code{@{ @dots{} @}}, compta com
158 una expressió musical.
160 Com hem vist anteriorment, el bloc @code{\score} pot contenir
161 altres coses, com ara
183 Observeu que aquestes tres instruccions (@code{\header},
184 @code{\layout} i @code{\midi}) són especials: a diferència de la
185 resta de les instruccions que comencen amb una barra invertida
186 (@code{\}), @emph{no} són expressions musicals i no formen part de
187 cap expressió musical. Per tant, es poden posar dins d'un bloc
188 @code{\score} o a fora d'ell. De fet, aquestes instruccions se
189 situen en general fora del bloc @code{\score} (per exemple,
190 @code{\header} se sol col.locar abans de la instrucció
191 @code{\score}, com mostra l'exemple que apareix al principi de la
194 Dues instruccions més que no hem vist són @code{\layout @{ @}}
195 i @code{\midi @{ @}}. Si apareixen tal i com es mostren aquí, fan
196 que el LilyPond produeixi una sortida impresa i una sortida MIDI,
197 respectivament. Es descriuen amb tot detall al manual de
198 Referència de la notació, a @ruser{Score layout} i a
199 @ruser{Creating MIDI files}.
201 @cindex partitures, diverses
202 @cindex book, bloc implícit
203 @cindex implícit, bloc book
207 Podem escriure diversos blocs @code{\score}. Cada un d'ells rebrà
208 el mateix tractament que una partitura independent, però es
209 combinaran tots junts a un fitxer de sortida únic. No fa falta
210 cap instrucció @code{\book}, es crearà un implícitament. No
211 obstant, si voleu fitxers de sortida separats a partir d'un únic
212 fitxer @file{.ly}, aleshores cal utilitzar l'ordre
213 @code{\book} per separar les diferents seccions: cada bloc
214 @code{\book} produeix un fitxer de sortida diferent.
218 Cada bloc @code{\book} crea un fitxer de sortida diferent (per
219 exemple, un fitxer PDF). Si no hem escrit un de forma explícita,
220 el LilyPond envolta tot el nostre codi d'entrada dins d'un bloc
221 @code{\book} de forma implícita.
223 Cada bloc @code{\score} és un tros de música separat dins d'un
226 @cindex layout, efecte de la situació del bloc
228 Cada bloc @code{\layout} afecta el bloc @code{\score} o
229 @code{\book} dins del qual apareix (és a dir, un bloc
230 @code{\layout} dins d'un bloc @code{\score}) afecta solament a
231 aquest bloc @code{\score}, però un bloc @code{\layout} fora d'un
232 bloc @code{\score} (que per això està dins d'un bloc
233 @code{\book}, ja sigui explícit o implícitament) afecta als blocs
234 @code{\score} que estan dins d'aquest @code{\book}.
236 Per veure més detalls, consulteu @ruser{Multiple scores in a book}.
240 Una altra magnifica drecera és la possibilitat de definir
241 variables com es mostra a @ref{Organitzar les peces mitjançant
242 variables}. Totes les plantilles fan servir el següent:
245 melodia = \relative c' @{
254 Quan el LilyPond examina aquest fitxer, agafa el valor de
255 @code{melodia} (tot el que hi ha després del signe igual) i
256 l'insereix a tot arreu que veu @code{\melodia}. No es requereix
257 una cura especial amb el nom (pot ser @code{melodia},
258 @code{global}, @code{CompasArmadura}, @code{madretadelpiano} o
259 @code{fulanet} o qualsevol altre). Recordeu que pot ser gairebé
260 qualsevol nom que se us acudeixi, sempre i quan contingui sols
261 caràcters alfabètics i sigui diferent a qualsevol dels noms
262 d'instrucció del LilyPond. Per veure més detalls, consulteu
263 @ref{Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions}. Les
264 limitacions exactes que afecten els noms de variable es detallen a
265 @ruser{File structure}.
269 Per veure una definició completa del format del codi d'entrada,
270 consulteu @ruser{File structure}
272 @node La partitura és una (única) expressió musical composta
273 @subsection La partitura és una (única) expressió musical composta
274 @translationof Score is a (single) compound musical expression
278 @cindex contingut del bloc score
279 @cindex score, contingut del bloc
280 @cindex composta, expressió musical
281 @cindex musical, expressió, composta
282 @cindex expressió musical composta
286 En la secció anterior, @ref{Introducció a l'estructura dels
287 fitxers del LilyPond}, hem pogut veure l'organització general dels
288 fitxers d'entrada del LilyPond. Però sembla que ens hem salta la
289 part més important: com esbrinem què escriure després de
292 No ens hem salta res de res. El gran misteri és, senzillament,
293 que no hi ha @emph{cap} misteri. La línia següent ho explica tot:
296 @emph{Un bloc @code{\score} ha de començar amb una expressió
301 Per comprendre el que s'entén per expressió musical i expressió
302 musical composta, potser trobeu útil fer un repàs al tutorial,
303 @ref{Explicació de les expressions musicals}. En aquesta secció
304 vam veure com elaborar grans expressions musicals a partir de
305 petites peces (començàvem amb notes, després acords, etc.). Ara
306 partirem d'una gran expressió musical i recorrerem el camí invers
307 cap avall. Per simplicitat, farem sols un cantant i un piano.
308 No necessitem un @code{StaffGroup} (que simplement agrupa un cert
309 nombre de pautes amb un claudàtor a l'esquerra) per a aquest
310 conjunt, i aleshores el retirem. Tot i així, @emph{sí} necessitem
311 pentagrames per a un cantant i un piano.
316 \new Staff = "cantant" <<
318 \new PianoStaff = "piano" <<
325 Aquí hem assignat noms als pentagrames: @qq{cantant} i
326 @qq{piano}. Això no és essencial en aquest moment, però és un
327 hàbit que resulta útil cultivar de manera que podem saber d'una
328 ullada per a què és cada pentagrama.
330 Recordeu que utilitzem @code{<< @dots{} >>} en comptes de @code{ @dots{} @}}
331 per presentar la música simultània. Això fa que les parts vocals
332 i del piano apareguin una sobre l'altra a la partitura. La
333 construcció @code{<< @dots{} >>} no seria necessària per al
334 pentagrama del cantant a l'exemple de dalt si conté solament una
335 expressió musical seqüencial, però es necessitarien els @code{<<
336 @dots{} >>} en comptes de les claus si la música d'aquest
337 pentagrama anés a contenir dues o més expressions simultànies, per
338 exemple dues veus simultànies, o una veu amb lletra. Tindrem una
339 veu amb lletra, per la qual cosa es requereixen els angles
340 dobles. Després afegirem quelcom de música real; per ara
341 limitem-nos a posar unes quantes notes i text de farciment. Si
342 heu oblidat com afegir la lletra, podeu rellegir la secció
343 @code{\addlyrics} de @ref{Elaborar cançons senzilles}.
345 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
348 \new Staff = "singer" <<
349 \new Voice = "vocal" { c'1 }
352 \new PianoStaff = "piano" <<
353 \new Staff = "upper" { c'1 }
354 \new Staff = "lower" { c'1 }
361 Ara tenim molts més detalls. Tenim la pauta del cantant: conté
362 una @code{Voice} o veu (al LilyPond, aquest terme fa referència a
363 un conjunt de notes, no necessàriament notes vocals -- per
364 exemple, un violí generalment toca una veu --) i el text de la
365 cançó. També tenim una pauta de piano: conté un pentagrama
366 superior (mà dreta) i un pentagrama inferior (mà esquerra), tot i
367 que el pentagrama inferior encara no té la clau de Fa.
369 En aquest moment podríem començar a ficar les notes. Dins dels
370 claudàtors que segueixen a @code{\new Voice = "vocal"}, podríem
379 Però si ho féssim, la secció @code{\score} es faria força llarga i
380 seria més difícil comprendre el que passa. En comptes d'això
381 utilitzarem identificadors o variables. Recordareu que les vam
382 veure per primer cop a la secció anterior.
384 Per assegurar-nos que el contingut de la variable @code{text}
385 s'interpreta com a lletra, el precedim amb @code{\lyricmode}.
386 Igual que @code{\addlyrics}, això activa el mode d'entrada de
387 lletra. Sense això, el LilyPond intentaria interpretar el
388 contingut com a notes, cosa que generaria errors (Hi ha d'altres
389 modes, vegeu @ruser{Input modes}).
391 Així doncs, tot escrivint algunes notes, i una clau de Fa per a la
392 mà esquerra, ara tenim un fragment musical de debò:
394 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
395 melody = \relative c'' { r4 d8\noBeam g, c4 r }
396 text = \lyricmode { And God said, }
397 upper = \relative c'' { <g d g,>2~ <g d g,> }
398 lower = \relative c { b2 e }
402 \new Staff = "singer" <<
403 \new Voice = "vocal" { \melody }
406 \new PianoStaff = "piano" <<
407 \new Staff = "upper" { \upper }
408 \new Staff = "lower" {
418 Quan escriviu una secció @code{\score} o quan l'esteu llegint,
419 feu-lo a poc a poc i amb cura. Comenceu pel nivell exterior i
420 després treballeu sobre cadascú dels nivells interiors. També és
421 d'una gran ajuda ser molt estricte amb els marges (assegureu-vos
422 que al seu editor de text cada element del mateix nivell comença a
423 la mateixa posició horitzontal).
426 Referència de la notació:
427 @ruser{Estructura d'una partitura}.
430 @node Niuat d'expressions musicals
431 @subsection Niuat d'expressions musicals
432 @translationof Nesting music expressions
434 @cindex pentagrames temporals
435 @cindex temporals, pentagrames
438 No és essencial declarar tots els pentagrames al començament; es
439 poden crear temporalment en qualsevol moment. Això és d'especial
440 utilitat per crear seccions d'ossia (vegeu @rglos{ossia}). A
441 continuació presentem un exemple senzill que mostra com introduir
442 temporalment un pentagrama nou mentre dura un fragment de tres
445 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
462 Noteu que la mida de la clau és igual a la que s'imprimeix en un
463 canvi de clau (lleugerament més petita que la clau al principi
464 d'una línia). Això és normal per a qualsevol clau que
465 s'imprimeixi a la meitat d'una línia.
467 @cindex pentagrama, posicionat del
469 La secció ossia es pot col.locar a sobre del pentagrama de la
472 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
473 \new Staff = "main" {
480 alignAboveContext = #"main"
488 Aquest exemple utilitza @code{\with}, que s'explica en tot detall
489 més endavant. És un mitjà per modificar el comportament
490 predeterminat d'un sol pentagrama. En aquest exemple, diu que el
491 pentagrama nou s'ha de col.locar per sobre del pentagrama anomenat
492 @qq{main} en comptes de la posició predeterminada que seria per sota.
495 Els fragments d'ossia s'escriuen sovint sense clau i sense
496 indicació de compàs, i generalment amb una lletra més petita. Per
497 fer això caldrien més ordres que encara no s'han vist. Vegeu
498 @rlearningnamed{Size of objects,Mida dels objectes} i
499 @ruser{Ossia staves}.
501 @node Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
502 @subsection Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
503 @translationof On the un-nestedness of brackets and ties
505 @cindex claudàtors i parèntesis, niuat de
506 @cindex claudàtors i parèntesis, tipus de
507 @cindex claudàtors i parèntesis, tancar en front a marcar
509 A l'escriptura del fitxer d'entrada del LilyPond hem pogut veure
510 alguns tipus de parèntesis, claudàtors i angles de diversos
511 tipus. Obeeixen a diverses regles que el principi poden semblar
512 confuses. Abans d'explicar aquestes regles, fem un repàs a les
513 diverses classes de claudàtors, claus i parèntesis.
515 @c attempt to force this onto a new page
517 @multitable @columnfractions .3 .7
518 @headitem Tipus de parèntesis
520 @item @code{@{ @dots{} @}}
521 @tab Tanca un fragment seqüencial de música
522 @item @code{< @dots{} >}
523 @tab Tanca les notes d'un acord
524 @item @code{<< @dots{} >>}
525 @tab Tanca expressions musicals simultànies
526 @item @code{( @dots{} )}
527 @tab Marca el començament i el final d'una lligadura d'expressió
528 @item @code{\( @dots{} \)}
529 @tab Marca el començament d'una lligadura de frasseig
530 @item @code{[ @dots{} ]}
531 @tab Marca el començament i el final d'un barrat manual
534 A les anteriors hem d'afegir d'altres construccions que generen
535 línies entre o a través de ls notes: les lligadures d'unió
536 (marcades amb un accent corb, @code{~}), els grups especials que
537 s'escriuen amb @code{\tuplet x/y @{ @dots{} @}}, i les notes
538 d'adorn, que s'escriuen amb @code{\grace @{ @dots{} @}}.
540 Fora del LilyPond, l'ús convencional dels parèntesis i d'altres
541 claudàtors requereix que els diversos tipus es trobin niuats
542 correctament, com a: @code{<< [ @{ ( @dots{} ) @} ] >>}, de manera
543 que els parèntesis que es tanquen han de trobar-se a l'ordre
544 exactament oposat als dels parèntesis que s'obren. Això
545 @strong{és} un requisit per als tres tipus de parèntesis que es
546 descriuen mitjançant la paraula @q{Tanca} a la taula anterior:
547 s'han de niuar correctament. Tanmateix, la resta de claus i
548 claudàtors, que estan descrits per la paraula @q{Marca} a la
549 mateixa taula anterior, @strong{no} han de niuar-se estrictament
550 per cap raó amb cap dels altres parèntesis. De fet, aquests
551 parèntesis no són parèntesis en el sentit que tanquen quelcom:
552 simplement són marcadors que indiquen on comença o finalitza
555 Així doncs, per exemple, una lligadura de fraseig pot començar
556 abans d'una barra inserida manualment, i acabar abans que acabi
557 la barra (una cosa que potser no sigui molt musical, però és
560 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
561 g8\( a b[ c b\) a] g4
564 En general, els diversos tipus de claudàtors, i els que es fan
565 servir per grups especials, lligadures d'unió i notes d'adorn, es
566 poden barrejar amb total llibertat. Aquest exemple mostra una
567 barra que s'estén cap a l'interior d'un grup de valoració especial
568 (línia 1), una lligadura d'expressió que es perllonga cap a
569 l'interior d'un grup especial, una lligadura d'unió que travessa
570 dos grups especials, i una lligadura de fraseig que surt de
571 l'interior d'un grup especial (línies 3 i 4).
573 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
574 r16[ g \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
575 g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
576 g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
577 \tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
581 @node Les veus contenen música
582 @section Les veus contenen música
583 @translationof Voices contain music
585 Igual que els cantants, al LilyPond li calen veus per cantar. En
586 realitat, la música per a qualsevol instrument d'una partitura
587 està sempre continguda dins d'una veu --el concepte del LilyPond
588 més fonamental de tots--.
593 * Veus i música vocal::
597 @subsection Escolto veus
598 @translationof I'm hearing Voices
602 @cindex diverses veus
603 @cindex veus, diverses
604 @cindex Voice (veu), context de
605 @cindex context Voice (de veu)
606 @cindex simultània, música
607 @cindex concorrent, música
608 @cindex veus en front a acords
609 @cindex acords en front a veus
611 De les capes més fondes d'una partitura del LilyPond, les més
612 baixes i més fonamental reben el nom de @q{Voice contexts}
613 («contextos de veu») o, abreujadament, @q{Voices} («veus»). Les
614 veus s'anomenen a vegades @q{layers} («capes») a d'altres
615 programes d'edició de partitures.
617 De fet, una capa o context de veu és l'única que pot contenir
618 música. Si un context de veu no es declara explícitament, es crea
619 un de forma automàtica, com vam veure al principi d'aquest capítol.
620 Certs instruments com l'oboè sols poden tocar una nota cada
621 cop. La música escrita per a aquests instruments sols requereix
622 una veu. Els instruments que poden tocar més d'una nota a la
623 vegada, com el piano, amb freqüència necessitaran diverses veus
624 per codificar les diverses notes i ritmes concurrents que són
627 Una sola veu pot contenir moltes notes dins d'un acord, per
628 suposat; aleshores, quan, exactament, es necessiten diverses veus?
629 En primer lloc observeu aquest exemple de quatre acords:
631 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
633 <d g>4 <d fis> <d a'> <d g>
636 Això es pot expressar utilitzant sols símbols d'acord amb angles
637 simples, @code{< @dots{} >}, i per això tan sols es necessita una
638 veu. Però suposeu que el Fa sostingut fos realment una corxera
639 seguida d'un Sol corxera, una nota de pas que condueix al La. Ara
640 tenim duen notes que comencen el mateix moment però tenen
641 diferents duracions: la negra Re, i la corxera Fa sostingut. Com
642 es codifica això? No es poden escriure amb un acord perquè totes
643 les notes d'un acord han de tenir la mateixa duració. I no es
644 poden escriure com dues notes en seqüència perquè han de començar
645 al mateix moment. Aquí és on necessiten dues veus.
647 Vegem com es fa això dins de la sintaxi d'entrada del LilyPond.
652 La forma més fàcil d'introduir fragments amb més d'una veu a un
653 sol pentagrama és escriure cada veu com una seqüència (amb
654 @code{@{ @dots{} @}}), i combinar-les simultàniament amb angles
655 dobles, @code{<< @dots{} >>}. Els fragments també s'han de
656 separar mitjançant una doble barra invertida, @code{\\}, per
657 situar-los a veus separades.
658 Sense això, les notes anirien a una sola veu, el que normalment
659 produeix errors. Aquesta tècnica s'adapta especialment bé a peces
660 de música que són majorment homofòniques però ocasionalment tenen
661 seccions curtes de polifonia.
663 Heus ací com dividim els acords anteriors en dues veus i afegim la
664 nota de pas i la lligadura:
666 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
669 << { g4 fis8( g) a4 g } \\ { d4 d d d } >>
672 Observe com les pliques de la segona veu ara es dirigeixen cap
675 A continuació vegem un altre exemple senzill:
677 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
680 << { r4 g g4. a8 } \\ { d,2 d4 g } >> |
681 << { bes4 bes c bes } \\ { g4 g g8( a) g4 } >> |
682 << { a2. r4 } \\ { fis2. s4 } >> |
685 No és necessari usar una construcció @code{<< \\ >>} diferent per
686 a cada compàs. Per a música que tingui unes poques notes a cada
687 compàs, aquesta disposició podria facilitar la llegibilitat del
688 codi, però si hi ha moltes notes a cada compàs podria ser millor
689 dividir-lo en dues veus separades de la següent manera:
691 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
706 @cindex veus, nomenament de
707 @cindex veus que creuen claudàtors
708 @cindex lligadures que creuen claudàtors
710 Aquest exemple té sols dues veus, però la mateixa construcció es
711 pot usar per codificar tres o més veus mitjançant l'addició de més
712 separadors de barra invertida.
714 Els contextos de veu porten els noms de @code{"1"}, @code{"2"},
715 etc. Els primers contextos estableixen les veus @emph{externes},
716 la veu aguda del context @code{"1"} i la veu greu del context
717 @code{"2"}. Les veus interiors van als contextos @code{"3"} i
718 @code{"4"}. A cada un d'aquests contextos, la direcció vertical
719 de les lligadures, pliques, matisos dinàmics, etc., s'ajusta de
722 @lilypond[quote,verbatim]
723 \new Staff \relative c' {
726 % Veu "1" Veu "2" Veu "3"
727 << { g4 f e } \\ { r8 e4 d c8~ } >> |
728 << { d2 e } \\ { c8 b16 a b8 g~ 2 } \\ { s4 b c2 } >> |
732 Totes aquestes veus estan separades de la veu principal que conté
733 les notes just per fora de la construcció @code{<< @dots{} >>}.
734 Anomenarem això la @emph{construcció simultània}. Les lligadures
735 (de prolongació i d'expressió) solament poden connectar notes
736 que estiguin dins de la mateixa veu, en conseqüència les
737 lligadures no poden entrar o sortir d'una construcció
738 simultània. A la inversa, les veus paral.leles de construccions
739 simultànies diferents sobre el mateix pentagrama són la mateixa
740 veu. Hi ha altres propietats relatives a les veus que també
741 impliquen construccions simultànies. A continuació veiem el mateix
742 exemple, amb colors i caps diferents per a cada veu. Observeu que
743 els canvis a una veu no afecten a d'altres veus, però persisteixen
744 més tard dins de la mateixa veu. Observeu també que les notes
745 lligades es poden dividir entre les mateixes veus de dues
746 construccions, com s'indica aquí a la veu de triangles blaus.
748 @lilypond[quote,verbatim]
749 \new Staff \relative c' {
778 @funindex \voiceOneStyle
779 @funindex \voiceTwoStyle
780 @funindex \voiceThreeStyle
781 @funindex \voiceFourStyle
782 @funindex \voiceNeutralStyle
784 Les instruccions @code{\voiceXXXStyle} estan pensades
785 principalment per usar-les en documents educatius com el que
786 presentem aquí. Modifiquen el color del cap, la plica i les
787 barres, i l'estil del cap, de manera que les veus es poden
788 distingir fàcilment. La veu u està establerta a rombes vermells,
789 la veu dos a triangles blaus, la veu tres a cercles verdes amb
790 aspes, i la veu quatre (que no es fa servir aquí) a aspes color
791 magenta. @code{\voiceNeutralStyle} (que tampoc no es fa servir
792 aquí) retorna tot a l'estil predeterminat. Veurem més endavant
793 com l'usuari pot crear instruccions com aquestes. Vegeu
794 @rlearningnamed{Visibility and color of objects,Visibilitat i
795 color dels objectes} i
796 @rlearningnamed{Using variables for layout adjustments,Ús de
797 variables per als ajustos de disposició}.
799 @cindex polifonia i mode relatiu
800 @cindex relatiu, mode, polifonia i
802 La polifonia no canvia la relació de les notes dins d'un bloc
803 @code{\relative}. L'alçada de cada nota encara es calcula amb
804 relació a la nota que la precedeix immediatament, o a la primera
805 nota de l'acord precedent. Així, en
808 \relative c' @{ notaA << < notaB notaC > \\ notaD >> notaE @}
812 @code{notaB} és relativa a @code{notaA} @*
813 @code{notaC} és relativa a @code{notaB}, no a @code{notaA}; @*
814 @code{notaD} és relativa a @code{notaB}, no a @code{notaA} ni a
816 @code{notaE} és relativa a @code{notaD}, no a @code{notaA}.
818 Una forma alternativa, que podria ser més clara si les notes a les
819 veus estan molt separades, és col.locar una instrucció
820 @code{\relative} al principi de cada veu:
823 \relative c' @{ notaA @dots{} @}
825 \relative c'' @{ < notaB notaC > @dots{} @}
827 \relative g' @{ notaD @dots{} @}
829 \relative c' @{ notaE @dots{} @}
832 Finalment, analitzem les veus en una peça de música més
833 complexa. Heus aquí les notes dels dos primers compassos del segon
834 dels Dos Nocturns de Chopin, Op 32. Aquest exemple s'utilitzarà
835 en fases posteriors dins del present capítol i el següent, per
836 il.lustrar diverses tècniques per produir notació, i per tant us
837 demanem que ignoreu per ara qualsevol cosa al codi subjacent que
838 li sembli misteriós i tan sols es concentri a la música i les veus
839 (totes les complicacions s'explicaran a seccions posteriors).
841 @c The following should appear as music without code
842 @lilypond[quote,ragged-right]
843 \new Staff \relative c'' {
849 % Ignoreu aquestes expressions per ara, s'explicaran al Cap. 4
850 \once \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
852 \once \override NoteColumn.force-hshift = #0.5
858 \override NoteColumn.force-hshift = #0
866 Amb freqüència, la direcció de les pliques s'utilitza per indicar
867 la continuïtat de dues línies melòdiques simultànies. En aquest
868 cas, totes les pliques de les notes agudes es dirigeixen cap amunt
869 i les de la notes greus cap avall. Aquesta és la primera
870 indicació que es requereix més d'una veu.
872 Però la necessitat real de diverses veus apareix quan hi ha notes
873 que comencen al mateix temps però tenen duracions
874 diferents. Observeu les notes que comencen a la tercera part del
875 primer compàs. El La bemoll és una negra amb puntet, el Fa és una
876 negra i el Re bemoll és una blanca. Aquestes notes no es poden
877 escriure com un acord perquè totes les notes d'un acord han de
878 tenir la mateixa duració. Tampoc es poden escriure com notes
879 seqüencials, ja que han de començar al mateix temps. Aquesta
880 secció del compas requereix tres veus, i la pràctica comuna seria
881 escriure tot el compàs com tres veus com es mostra a sota, on hem
882 usat diferents caps i colors per a la tres veus. Un cop més, el
883 codi que hi ha a aquest exemple s'explicarà més tard, així que
884 ignoreu tot el que no entengueu.
886 @c The following should appear as music without code
887 @c The three voice styles should be defined in -init
888 @lilypond[quote,ragged-right]
889 \new Staff \relative c'' {
898 % Ignoreu això per ara - s'explicarà al Cap 4
899 \once \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
901 \once \override NoteColumn.force-hshift = #0.5
904 \\ % No hi ha veu tres (volem les pliques cap avall)
907 \override NoteColumn.force-hshift = #0
915 Intentarem codificar aquesta música partint de zero. Com veurem,
916 això s'enfronta a certes dificultats. Començarem tal com hem
917 après, usant la construcció @code{<< \\ >>} per introduir la
918 música del primer compàs a tres veus:
920 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
921 \new Staff \relative c'' {
924 { c2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
931 @cindex veus i direcció de ls pliques
932 @cindex pliques, veus i direcció de les
935 Les direccions de les pliques s'assignen automàticament de forma
936 que les veus de numeració imparell reben les pliques cap amunt i les
937 de numeració parell cap avall. Les pliques de les veus 1 i 2
938 són correctes, però les pliques de la veu 3 haurien d'anar cap
939 avall en aquest fragment en particular. Podem corregir això
940 simplement oblidant-nos de la veu tres i situant la música a la
941 veu quatre. Això es fa escrivint un altre parell de barres
942 invertides (@code{\\}).
944 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
945 \new Staff \relative c'' {
960 Veiem que això arregla la direcció de la plica, però la
961 col.locació horitzontal de les notes no és la desitjada. El
962 LilyPond desplaça les notes interiors quan elles o les seves
963 pliques d'una altra manera col.lisionarien amb les veus exteriors,
964 però això no és el més adequat per a música de piano. En altres
965 situacions, els desplaçaments que el LilyPond aplica poden no
966 eliminar les col.lisions. El LilyPond aporta diverses formes
967 d'ajustar la col.locació horitzontal de les notes. Encara no
968 estem preparats per veure com es corregeix això, per la qual cosa
969 deixarem el problema per a una secció posterior (vegeu la
970 propietat @code{force-hshift} a
971 @rlearningnamed{Fixing overlapping notation,Arreglar notació amb
974 @warning{No es poden crear lletres ni objectes d'extensió
975 (com ara lligadures, reguladors, etc.) @q{entre} veus diferents.}
978 Referència de la notació:
979 @ruser{Multiple voices}.
982 @node Veus explícites
983 @subsection Veus explícites
984 @translationof Explicitly instantiating voices
991 @funindex \voiceThree
998 @cindex contextos de veu, creació de
1000 Els contextos de veu també es poden crear manualment dins d'un
1001 bloc @code{<< >>} per crear música polifònica, utilitzant
1002 @code{\voiceOne} @dots{} @code{\voiceFour} per indicar les
1003 direccions requerides de pliques, lligadures, etc. A partitures
1004 més llargues, aquest mètode és més clar perquè permet que les veus
1005 estiguin separades i rebin noms més descriptius.
1007 Concretament, la construcció @code{<< \\ >>} que usem a la secció
1013 << @{ e4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
1023 \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative c' @{ e4 f g a @} @}
1024 \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative c' @{ c4 d e f @} @}
1028 Els dos exemples anteriors produeixen:
1030 @c The following example should not display the code
1031 @lilypond[ragged-right,quote]
1033 \new Voice = "1" { \voiceOne \relative c' { e4 f g a } }
1034 \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative c' { c4 d e f } }
1038 @cindex veus, retorn a única
1039 @cindex retorn a veu única
1041 Les instruccions @code{\voiceXXX} estableixen la direcció de les
1042 pliques, lligadures d'expressió, lligadures de prolongació,
1043 articulacions, anotacions de text, puntets i digitacions.
1044 @code{\voiceOne} i @code{\voiceThree} fan que aquests objectes
1045 apuntin cap amunt, mentre que @code{\voiceTwo} i @code{\voiceFour}
1046 els fan apuntar cap avall. Aquestes instruccions també produeixen
1047 un desplaçament horitzontal per a cada veu quan és necessari per
1048 evitar xocs entre els caps. La instrucció @code{\oneVoice}
1049 retorna els ajustos de nou als valors normals per a una sola veu.
1051 Vegem a alguns exemples senzills exactament quin efecte tenen
1052 @code{\oneVoice}, @code{\voiceOne} i @code{voiceTwo} sobre
1053 l'escriptura, les lligadures d'unió i d'expressió i les
1054 indicacions de dinàmica:
1056 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1058 % Comportament predeterminat o comportament després de \oneVoice
1059 c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1063 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1066 c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1068 c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1072 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1075 c4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1077 c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1081 A continuació veurem tres formes diferents de composar la notació
1082 del mateix passatge polifònic, cada una de les quals té els seus
1083 avantatges segons la circumstància, utilitzant l'exemple de la
1086 Una expressió que apareix directament dins de @code{<< >>} pertany
1087 a la veu principal (però, observeu, @strong{no} dins d'una
1088 construcció @code{<< \\ >>}). Això és útil quan apareixen veus
1089 noves mentre la veu principal està sonant. A continuació podem
1090 veure una realització més correcte de l'exemple de la secció
1091 anterior. Les notes vermelles en forma de rombe mostren que la
1092 melodia principal està ara dins d'un context d'una sola veu, fent
1093 que es pugui traçar una lligadura per sobre d'elles.
1095 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1096 \new Staff \relative c' {
1098 % Aquesta secció és homofònica
1100 % Comença una secció simultània de tres veus
1102 % Continua la veu principal en paral.lel
1103 { g4 f e | d2 e) | }
1104 % Inicia la segona veu
1106 % Estableix les pliques, etc., cap avall
1108 r8 e4 d c8~ | 8 b16 a b8 g~ 2 |
1110 % Inicia la tercera veu
1112 % Set stems, etc, up
1120 @cindex aniuat d'expressions musicals
1121 @cindex aniuat de construccions simultànies
1122 @cindex aniuat de veus
1123 @cindex veus temporals
1124 @cindex veus, aniuat de
1126 Les construccions polifòniques niuades més profundament són
1127 possibles, i si hi ha una veu que apareix sols breument podria
1128 haver-hi una forma més natural d'escriure la música.
1130 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1131 \new Staff \relative c' {
1134 { g4 f e | d2 e) | }
1139 { c8 b16 a b8 g~ 2 | }
1150 @cindex espaiadores, notes
1152 Aquest mètode de niuar veus noves breument és útil quan sols hi ha
1153 seccions polifòniques petites, però quan tot el pentagrama és molt
1154 polifònic podria ser més clar usar sempre diverses veus, usant
1155 notes espaiadores per passar per sobre de les seccions on una veu
1156 està en silenci, com per exemple:
1158 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1159 \new Staff \relative c' <<
1160 % Inicia la primera veu
1163 c16^( d e f g4 f e | d2 e) |
1165 % Inicia la segona veu
1167 % Estableix les pliques, etc., cap avall
1169 s4 r8 e4 d c8~ | 8 b16 a b8 g~ 2 |
1171 % Inicia la tercera veu
1173 % Estableix les pliques, etc., cap amunt
1180 @subsubheading Columnes de notes
1182 @cindex columna de notes
1183 @cindex col.lisions de notes
1184 @cindex notes, col.lisions de
1185 @cindex desplaçament, instruccions de
1192 @funindex \shiftOnnn
1195 Les notes properes a un acord, o les notes que es produeixen al
1196 mateix temps en diferents veus, es disposen en dos (i
1197 ocasionalment més) columnes per evitar el solapament dels caps.
1198 Reben el nom de columnes de notes. Hi ha columnes diferents per a
1199 cada veu, i el desplaçament especificat en curs depenent de la veu
1200 s'aplica a la columna de la nota si en cas contrari es produís una
1201 col.lisió. Això es pot veure a l'exemple anterior. Al compàs 2 el
1202 Do a la veu dos està desplaçat a la dreta respecte del Re de la
1203 veu u, i a l'últim acord el Do de la veu tres també està desplaçat
1204 a la dreta respecte de les altres notes.
1206 Les instruccions @code{\shiftOn}, @code{\shiftOnn},
1207 @code{\shiftOnnn} i @code{\shiftOff} especifiquen el grau que
1208 s'han de desplaçar les notes i acords de la veu si en cas contrari
1209 es produís una col.lisió. De forma predeterminada, les veus
1210 exteriors (normalment les veus u i dos) tenen com a especificació
1211 @code{\shiftOff}, mentre que les veus interiors (tres i quatre)
1212 tenen especificat @code{\shiftOn}. Quan s'aplica un desplaçament,
1213 les veus u i tres es desplacen cap a la dreta i les veus dos i
1214 quatre es desplacen cap a l'esquerra.
1216 @code{\shiftOnn} i @code{\shiftOnnn} defineixen nivells
1217 addicionals de desplaçament que es poden especificar temporalment
1218 per resoldre col.lisions en situacions complexes (vegeu
1219 @rlearningnamed{Real music example,Exemples reals de música}).
1221 Una columna de notes pot contenir sols una nota (o acord) d'una
1222 veu amb les pliques cap amunt i una nota (o acord) d'una veu amb
1223 les pliques cap avall. Si les notes de dues veus que tenen les
1224 pliques a la mateixa direcció se situen en la mateixa posició i
1225 les dues veus no tenen cap desplaçament o porten especificat el
1226 mateix desplaçament, es produirà el missatge d'error @qq{Xoquen
1227 massa columnes de notes}.
1230 Manual d'aprenentatge:
1231 @rlearningnamed{Moving objects,Moure objectes}.
1233 Referència de la notació:
1234 @ruser{Multiple voices}.
1237 @node Veus i música vocal
1238 @subsection Veus i música vocal
1239 @translationof Voices and vocals
1241 La música vocal presenta una dificultat especial: hem de combinar
1242 dues expressions, és a dir, les notes i la lletra.
1244 @funindex \new Lyrics
1248 @cindex Lyrics, creació d'un context
1249 @cindex lletra, creació d'un context de
1250 @cindex lletra, enllaçar amb una veu
1252 Ja heu vist la instrucció @code{\addlyrics@{@}}, que funciona bé
1253 per a partitures senzilles. Tot i així, aquesta tècnica és una
1254 mica limitada. Per a música de complexitat més gran, hem
1255 d'introduir la lletra en un context @code{Lyrics} utilitzant
1256 @code{\new Lyrics} i enllaçar explícitament la lletra i les notes
1257 mitjançant @code{\lyricsto@{@}}, usant el nom assignat a la veu.
1259 @lilypond[quote,verbatim]
1261 \new Voice = "una" {
1265 c4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
1268 \new Lyrics \lyricsto "una" {
1269 No more let | sins and | sor -- rows | grow. |
1274 Observeu que la lletra s'ha d'enllaçar a un context de
1275 @code{Voice}, @emph{no} a un context de @code{Staff}. Aquest és
1276 un cas on és necessari crear contextos de @code{Staff} i de
1277 @code{Voice} explícitament.
1279 @cindex lletra i barrat
1280 @cindex barrat i lletra
1281 @funindex \autoBeamOff
1282 @funindex autoBeamOff
1284 El barrat automàtic que el LilyPond usa de forma predeterminada
1285 funciona bé per a la música instrumental, però no tan bé per a
1286 música sense lletra, on o bé el barrat no es necessita en absolut,
1287 o bé s'utilitza per indicar els melismes de la lletra. A
1288 l'exemple anterior hem utilitzat la instrucció @code{\autoBeamOff}
1289 per desactivar el barrat automàtic.
1291 @funindex \new ChoirStaff
1292 @funindex ChoirStaff
1293 @funindex \lyricmode
1295 @cindex vocal, estructura d'una partitura
1296 @cindex cor, sistema de
1298 Ara reutilitzarem l'exemple anterior de «Judes Macabeu» per a
1299 il.lustrar aquesta tècnica més flexible. Primer la reescriurem
1300 per que faci servir variables, de manera que la música i la lletra
1301 es puguin separar de l'estructura de pentagrames. També
1302 introduirem una clau de grup de ChoirStaff. La lletra pròpiament
1303 dita s'ha de introduir amb @code{\lyricmode} perquè tenir seguretat
1304 que s'interpreti com a lletra i no com a música.
1306 @lilypond[quote,verbatim]
1307 global = { \key f \major \time 6/8 \partial 8 }
1309 SopOneMusic = \relative c'' {
1310 c8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
1312 SopOneLyrics = \lyricmode {
1313 Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn, __
1315 SopTwoMusic = \relative c' {
1316 r8 | r4. r4 c8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
1318 SopTwoLyrics = \lyricmode {
1319 Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
1325 \new Voice = "SopOne" {
1329 \new Lyrics \lyricsto "SopOne" {
1334 \new Voice = "SopTwo" {
1338 \new Lyrics \lyricsto "SopTwo" {
1346 Aquesta és l'estructura bàsica de totes les partitures vocals. Es
1347 poden afegir més pentagrames segons es necessiti, es poden afegir
1348 més veus als pentagrames i més estrofes a la lletra, i les
1349 variables que contenen la música es poden col.locar fàcilment en
1350 fitxers separats quan es facin massa llargs.
1352 @cindex himne, estructura de
1353 @cindex SATB, estructura de
1354 @cindex vocal, partitura, diverses estrofes
1355 @cindex diverses estrofes vocals
1356 @cindex estrofes, diverses, vocals
1358 A continuació podem veure un exemple final de la primera línia
1359 d'un himne amb quatre estrofes, per a cor SATB. En aquest cas la
1360 lletra de les quatre parts és la mateixa. Observeu com utilitzem
1361 variables per a separar la notació musical de l'estructura de
1362 pentagrames. Observeu també com s'utilitza una variable, per a la
1363 qual hem escollit el nom @q{TimeKey} («compàs i tonalitat»), per a
1364 que contingui diverses instruccions que s'usaran dins dels dos
1365 pentagrames. A d'altres exemples se li sol donar el nom de @q{global}.
1367 @lilypond[quote,verbatim]
1368 keyTime = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
1370 SopMusic = \relative c' { c4 | e4. e8 g4 g | a4 a g }
1371 AltoMusic = \relative c' { c4 | c4. c8 e4 e | f4 f e }
1372 TenorMusic = \relative c { e4 | g4. g8 c4. b8 | a8 b c d e4 }
1373 BassMusic = \relative c { c4 | c4. c8 c4 c | f8 g a b c4 }
1376 \lyricmode { E -- | ter -- nal fa -- ther, | strong to save, }
1378 \lyricmode { O | Christ, whose voice the | wa -- ters heard, }
1380 \lyricmode { O | Ho -- ly Spi -- rit, | who didst brood }
1382 \lyricmode { O | Tri -- ni -- ty of | love and pow'r }
1388 \new Voice = "Sop" { \voiceOne \keyTime \SopMusic }
1389 \new Voice = "Alto" { \voiceTwo \AltoMusic }
1390 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseOne }
1391 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseTwo }
1392 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseThree }
1393 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseFour }
1397 \new Voice = "Tenor" { \voiceOne \keyTime \TenorMusic }
1398 \new Voice = "Bass" { \voiceTwo \BassMusic }
1406 Referència de la notació:
1407 @ruser{Vocal music}.
1410 @node Contextos i gravadors
1411 @section Contextos i gravadors
1412 @translationof Contexts and engravers
1414 Els contextos i els gravadors s'han mencionat de manera informal a
1415 seccions anteriors; ara tan sols veurem aquests conceptes amb més
1416 detall, ja que són importants a l'ajust fi de la sortida del
1420 * Explicació dels contextos::
1421 * Creació de contextos::
1422 * Explicació dels gravadors::
1423 * Modificar les propietats dels contextos::
1424 * Afegir i eliminar gravadors::
1427 @node Explicació dels contextos
1428 @subsection Explicació dels contextos
1429 @translationof Contexts explained
1431 @cindex contextos, explicació dels
1433 Quan s'imprimeix la música, s'han de afegir a la sortida una gran
1434 quantitat d'elements de notació que no apareixen explícitament al
1435 fitxer d'entrada. Per exemple, compareu l'entrada i la sortida
1436 del següent exemple:
1438 @lilypond[quote,verbatim,relative=2]
1439 cis4 cis2. | a4 a2. |
1442 L'entrada és força greu, però a la sortida s'han afegit línies
1443 divisòries, les alteracions, la clau i l'armadura de la
1444 tonalitat. Quan el LilyPond @emph{interpreta} l'entrada, la
1445 informació musical s'analitza d'esquerra a dreta de la mateixa
1446 manera que un intèrpret llegeix la partitura. Mentre es llegeix
1447 el codi d'entrada, el programa recorda on estan els límits dels
1448 compassos, i quines alçades requereixen alteracions accidentals
1449 explícites. Aquesta informació s'ha de conservar a diversos
1450 nivells. Per exemple, una alteració accidental afecta solament a
1451 un pentagrama, mentre que una línia divisòria ha d'estar
1452 sincronitzada al llarg de tot els sistema.
1454 Dins del LilyPond, aquestes regles i petites porcions d'informació
1455 s'agrupen en @emph{Contexts}. Ja hem vist el context de veu,
1456 @code{Voice}. Altres exemples de contextos són @code{Staff}
1457 (Pauta o pentagrama) i @code{Score} (Partitura). Els contextos
1458 són jeràrquics, de forma que reflecteixen la naturalesa jeràrquica
1459 d'una partitura musical. Per exemple: un context de @code{Staff}
1460 pot contenir molts contextos de @code{Voice}, i un context de
1461 @code{Score} pot contenir molts contextos de @code{Staff}.
1464 @sourceimage{context-example,5cm,,}
1467 Cada context assumeix la responsabilitat d'imposar algunes regles
1468 de notació, creant certs objectes de notació i mantenint les
1469 propietats associades. Per exemple, el context @code{Voice} pot
1470 introduir una alteració accidental i llavors el context
1471 @code{Staff} manté la regla de mostrar o suprimir l'alteració per
1472 a la resta del compàs.
1474 Un altre exemple el constitueix el fet que la sincronització de les
1475 línies divisòries es gestiona dins del context de la partitura,
1476 @code{Score}, de forma predeterminada. Nogensmenys, a algunes
1477 músiques és possible que vulguem que les línies divisòries
1478 estiguin sincronitzades (pensem en una partitura polimètrica en
1479 compassos de 4/4 i de 3/4). En aquests casos hem de modificar els
1480 ajustos per omissió dels contextos @code{Score} i @code{Staff}.
1482 Per a partitures molt senzilles, els contextos es creen
1483 implícitament i no hem de preocupar-nos per ells. Per a peces més
1484 grans, com per exemple qualsevol que tingui més d'un pentagrama,
1485 els contextos s'han de crear explícitament per assegurar-nos que
1486 no tindrem la quantitat exacta de pentagrames que necessitem, i
1487 que estan a l'ordre correcte. Per escriure peces amb notació
1488 especialitzada, és freqüent la modificació de contextos existents
1489 o fins i tot definir d'uns completament nous.
1491 A més dels contextos @code{Score,} @code{Staff} i @code{Voice}, hi
1492 ha contextos que se situen entre els nivells de partitura i de
1493 pentagrama per controlar els grups de pentagrames , com els
1494 contextos alternatius de pentagrama i de veu, i contextos per a la
1495 lletra, la percussió, diagrames de trasts, baix xifrat, etc.
1497 Els noms de tots els tipus de contextos es composen d'una o més
1498 paraules que comencen amb majúscula i que estan unides unes a les
1499 altres sense guió ni barra baixa, per exemple:
1500 @code{PartituraDeTranscripcióGregoriana}
1503 Referencia de la notació:
1504 @rusernamed{Contexts explained,Explicació dels contextos}.
1507 @node Creació de contextos
1508 @subsection Creació de contextos
1509 @translationof Creating contexts
1513 @cindex nous contextos
1514 @cindex creació de contextos
1515 @cindex contextos, creació de
1517 A un fitxer d'entrada, el bloc de partitura, que es presenta
1518 precedit per la instrucció @code{\score}, conté una sola expressió
1519 musical i una definició de sortida associada (o bé un bloc
1520 @code{\layout} o bé un bloc @code{\midi}). El context
1521 @code{Score} se sol deixar que es creï automàticament quan
1522 comença la interpretació d'aquesta expressió musical.
1524 Per a partitures que solament tenen una veu i un pentagrama, podem
1525 també deixar que els contextos @code{Voice} i @code{Staff} se
1526 creïn automàticament, però per a partitures més complexes és
1527 necessari crear-los a mà. La instrucció més simple que fa això és
1528 @code{\new}. S'anteposa a una expressió musical, per exemple
1531 \new @var{tipus} @var{expressió_musical}
1535 on @var{tipus} és el nom d'un context (com @code{Staff} o
1536 @code{Voice}). Aquesta instrucció crea un context nou, i comença
1537 a interpretar la @var{expressió_musical} que està dins d'aquest
1540 @warning{No s'ha d'usar @bs{}@code{new Score} perquè el context
1541 @code{Score} essencial del nivell superior ja es crea
1542 automàticament al interpretar-se l'expressió musical que està
1543 dins del bloc @bs{}@code{score}. Els valors predeterminats de
1544 propietats de context vàlids per a tota la partitura es poden
1545 canviar dins del bloc @bs{}@code{layout}. Vegeu @ref{Modificar
1546 les propietats dels contextos}.}
1548 En les seccions anteriors heu pogut veure molts exemples pràctics
1549 que creaven nous contextos de @code{Staff} i de @code{Voice},
1550 però per a recordar-vos com s'usen aquestes instruccions en la
1551 pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
1553 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1554 \score { % inici de l'expressió única de música composta
1555 << % inici d'una secció pentagrames simultanis
1557 \new Staff { % crea el pentagrama de la mà dreta
1560 \new Voice { % crea la veu per a les notes de la mà dreta
1561 \relative c'' { % inici de les notes de la mà dreta
1564 } % fi de les notes de la mà dreta
1565 } % fi de la veu de la mà dreta
1566 } % fi del pentagrama de la mà dreta
1567 \new Staff << % crea el pentagrama de la mà esquerra
1570 \new Voice { % crea la veu de la mà esquerra
1572 \relative g { % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
1573 g8 <bes d> ees, <g c> |
1574 g8 <bes d> ees, <g c> |
1575 } % fi de les notes de la veu u de la mà esquerra
1576 } % fi de la veu u de la mà esquerra
1577 \new Voice { % crea la veu dos de la mà esquerra
1579 \relative g { % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
1582 } % fi de les notes de la veu dos de la mà esquerra
1583 } % fi de la veu dos de la mà esquerra
1584 >> % fi del pentagrama de la mà esquerra
1585 >> % fi de la secció de pentagrames simultanis
1586 } % fi de l'expressió única de música composta
1589 (Observeu com totes les instruccions que obren un bloc amb un
1590 claudàtor corb, @code{@{}, o amb angles dobles, @code{<<}, estan
1591 sagnades (tenen un marge addicional) amb dos espais addicionals,
1592 i el claudàtor de tancament corresponent té un marge exactament
1593 igual. Tot i no ser necessari, observar aquesta pràctica reduirà
1594 considerablement el nombre d'errors de @q{parèntesis
1595 descompensats}, i es recomana especialment. Permet apreciar d'una
1596 sola ullada l'estructura de la música, i qualsevol parèntesis
1597 descompensat apareixerà molt clarament. Observeu també com el
1598 pentagrama de la mà esquerra es crea usant dobles angles perquè
1599 requereix dues veus, mentre que el pentagrama de la mà dreta es
1600 crea amb una expressió musical única tancada entre claudàtors
1601 perquè sols requereix una veu.)
1603 @cindex contextos, nomenament
1604 @cindex anomenar contextos
1606 La instrucció @code{\new} també pot atorgar un nom identificatiu
1607 al context per distingir-lo d'altres contextos del mateix tipus:
1610 \new @var{tipus} = @var{identificador} @var{expressió_musical}
1613 Observeu la distinció entre el nom del tipus de context,
1614 @code{Staff}, @code{Voice}, etc., i el nom identificatiu d'una
1615 instància en particular d'aquest tipus, que pot ser qualsevol
1616 seqüència de lletres inventada per l'usuari. En el nom
1617 identificatiu també es poden utilitzar dígits i espais, però en
1618 aquest cas aquest nom ha d'anar entre cometes, per exemple
1619 @code{\new Staff = "ElMeuPentagrama 1" @var{expressió_musical}}.
1620 El nom identificatiu s'utilitza per referir-nos més tard a
1621 aquesta instància en particular d'un context. Hem vist això a la
1622 secció sobre la lletra, a @ref{Veus i música vocal}.
1625 Referència de la notació:
1626 @ruser{Creating contexts}.
1629 @node Explicació dels gravadors
1630 @subsection Explicació dels gravadors
1631 @translationof Engravers explained
1635 Totes i cadascuna de les marques de la sortida impresa d'una
1636 partitura feta amb el LilyPond està produïda per un
1637 @code{Engraver} (gravador). Així, tenim un gravador per imprimir
1638 pentagrames, un altre per imprimir els caps de les notes, un altre
1639 per a les pliques, un altre per a les barres, i molts més. En
1640 total hi ha més de 120 gravadors! Afortunadament, per a la major
1641 part de les partitures no és necessari conèixer més que alguns,
1642 per a partitures senzilles no hem de saber res de cap d'ells.
1644 Els gravadores resideixen i operen dins de Contextos. Els
1645 gravadors com ara el gravador de la indicació de metrònom,
1646 @code{Metronome_mark_engraver}, l'acció i resultat del qual
1647 s'apliquen a la partitura com un tot, operen en el context més
1648 alt: el context de partitura @code{Score}.
1650 El gravador de la clau @code{Clef_engraver} i el de l'armadura
1651 @code{Key_engraver} es troben probablement a tots els contextos de
1652 pentagrama (@code{Staff}), ja que els diferents pentagrames
1653 podrien requerir diferents claus i armadures.
1655 El gravador dels caps de nota @code{Note_heads_engraver} i el de
1656 les pliques @code{Stem_engraver} viuen en cada u dels contextos de
1657 veu @code{Voice}, el context de nivell més baix de tots.
1659 Cada gravador processa els objectes particulars associats amb la
1660 seva funció, i manté les propietats que estan relacionades amb
1661 aquesta funció. Aquestes propietats, com les que estan
1662 associades amb els contextos, es poden modificar per canviar el
1663 funcionament del gravador o l'aspecte d'aquests elements de la
1666 Tots els gravadors tenen noms compostos de diverses paraules que
1667 descriuen la seva funció. Sols està en majúscules la inicial de
1668 la primera paraula, i la resta se li uneix mitjançant guionets
1669 baixos. D'aquesta manera el gravador @code{Staff_symbol_engraver}
1670 és responsable de la creació de les línies del pentagrama, i el
1671 @code{Clef_engraver} determina i estableix l'alçada o el punt de
1672 referència sobre el pentagrama dibuixant un símbol de clau.
1674 A continuació presentem alguns del gravadors més comuns, junt amb
1675 la seva funció. Podreu comprovar que és fàcil endevinar la funció
1676 a partir del nom (en anglès), i a l'inrevés.
1678 @multitable @columnfractions .3 .7
1681 @item Accidental_engraver
1682 @tab Fa les alteracions accidentals, de precaució i de suggeriment.
1684 @tab Grava les barres
1686 @tab Grava les claus
1687 @item Completion_heads_engraver
1688 @tab Divideix les notes que travessen una línia divisòria
1689 @item Dynamic_engraver
1690 @tab Crea reguladors i indicacions dinàmiques textuals
1691 @item Forbid_line_break_engraver
1692 @tab Evita els salts de línia si queda algun element musical actiu
1694 @tab Crea l'armadura de la tonalitat
1695 @item Metronome_mark_engraver
1696 @tab Grava la indicació de metrònom
1697 @item Note_heads_engraver
1698 @tab Grava el cap de les notes
1700 @tab Grava els silencis
1701 @item Staff_symbol_engraver
1702 @tab Grava les cinc línies (de forma predeterminada) del pentagrama
1704 @tab Crea les pliques i els trèmolos d'una sola plica
1705 @item Time_signature_engraver
1706 @tab Crea les indicacions de compàs
1711 Més endavant veurem es pot canviar com la sortida del LilyPond
1712 mitjançant la modificació del funcionament dels Gravadors.
1715 Referència de funcionament intern:
1716 @rinternals{Engravers and Performers}.
1719 @node Modificar les propietats dels contextos
1720 @subsection Modificar les propietats dels contextos
1721 @translationof Modifying context properties
1723 @cindex context, propietats de
1724 @cindex context, propietats de, modificació
1725 @cindex modificar les propietats de context
1731 Els contextos es responsabilitzen de mantenir els valors d'un cert
1732 nombre de @emph{properties} de context. Moltes d'elles es poden
1733 canviar per influir en la interpretació del codi d'entrada i
1734 canviar així l'aparença de la sortida impresa. Es modifiquen
1735 mitjançant la instrucció @code{\set}. Aquesta instrucció pren la
1739 \set @emph{NomDelContext}.@emph{nomDeLaPropietat} = #@emph{valor}
1742 On el @emph{NomDelContext} és normalment @code{Score},
1743 @code{Staff} o @code{Voice}. Es pot ometre, i en aquest cas se
1744 suposa que és el context en curs (normalment @code{Voice}).
1746 Els noms de les propietats de context consisteixen en paraules
1747 unides sense cap guió o barra fixa, i on totes les paraules
1748 excepte la primera comencen en majúscula. A continuació podem
1749 veure alguns exemples de noms de propietats utilitzades amb
1750 freqüència. Hi ha moltes més que les que es mostren aquí.
1752 @c attempt to force this onto a new page
1754 @multitable @columnfractions .25 .15 .45 .15
1755 @headitem nomDeLaPropietat
1758 @tab Valor d'exemple
1761 @tab Si és vertader, posa becaires addicionals abans de les alteracions
1762 @tab @code{#t}, @code{#f}
1763 @item currentBarNumber
1765 @tab Ajustar el número del compàs actual
1769 @tab Si és vertader, imprimir lligadures d'expressió per sobre i per sota de les notes
1770 @tab @code{#t}, @code{#f}
1771 @item instrumentName
1773 @tab Establir el nom del pentagrama, situat a l'esquerra
1774 @tab @code{"Cello I"}
1777 @tab Augmentar o disminuir la mida de la font tipogràfica
1781 @tab Establir el text que s'imprimeix abans del començament d'una estrofa
1786 on un valor Booleà es vertader (@code{#t}, True) o fals
1787 (@code{#f}, False), un Enter és un nombre enter positiu, un nombre
1788 real és un nombre decimal positiu o negatiu, i el text es tanca
1789 entre cometes dobles. Observeu l'aparició de signes de coixinet
1790 (@code{#}), en dos llocs diferents: com a part del valor Booleà
1791 abans de la @code{t} o la @code{f}, i abans del @emph{valor} dins
1792 de la instrucció @code{\set}. Així doncs, quan s'està escrivint
1793 un valor Booleà, s'han d'escriure dos signes de coixinet, per
1794 exemple: @code{##t}.
1796 @cindex propietats que funcionen en contextos
1797 @cindex establir propietats en contextos
1799 Abans de poder establir qualsevol d'aquestes propietats, hem de
1800 saber en quin context operen. A vegades és quelcom obvi, però en
1801 ocasions pot ser quelcom complicat. Si especifiquem un context
1802 equivocat, no es produeix cap missatge d'error, però el
1803 funcionament esperat no tindrà lloc. Per exemple, la propietat
1804 @code{instrumentName} (nom de l'instrument) viu clarament dins del
1805 context de @code{Staff}, ja que és el pentagrama el que ha de ser
1806 anomenat. En aquest exemple, el primer pentagrama resulta
1807 etiquetat, però no el segon, perquè hem omès el nom del context.
1809 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1811 \new Staff \relative c'' {
1812 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
1815 \new Staff \relative c' {
1816 \set instrumentName = #"Alto" % Incorrecte!
1822 Recordeu que el nom del context predeterminat és @code{Voice},
1823 així que la segona instrucció @code{\set} estableix la propietat
1824 @code{instrumentName} del context @code{Voice} a @qq{Alto}, pero com
1825 el LilyPond no busca aquesta propietat al context @code{Voice}, no
1826 es realitza cap acció. Això no és un error, i no es registra cap
1827 missatge al fitxer Log del registre d'errors.
1829 De forma semblant, si el nom de la propietat s'escriu amb alguna
1830 falta, no es produeix cap missatge d'error, i clarament l'acció
1831 esperada no pot tenir lloc. De fet, es pot establir qualsevol
1832 @q{property} (fictícia) usant qualsevol nom que volem en qualsevol
1833 context que existeixi, mitjançant l'ús de la instrucció
1834 @code{\set}. Però si el nom no és conegut per al LilyPond, no
1835 produirà cap acció. Alguns editors de text que donen suport als
1836 fitxers d'entrada del LilyPond de manera especial, documenten els
1837 noms de propietats amb vinyetes quan passem sobre ells el punter
1838 del ratolí, com ara JEdit amb l'extensió LilyPondTool, o destaquen
1839 els noms de propietats desconegudes de manera diferent, com ara
1840 ConTEXT. Si no s'utilitza un editor amb aquesta possibilitats, es
1841 recomana comprovar la correcció del nom de la propietat al manual
1842 de Referència de funcionament intern: vegeu
1843 @rinternals{Tunable context properties} o @rinternals{Contexts}.
1845 La propietat @code{instrumentName} tindrà efecte solament si
1846 s'estableix dins del context @code{Staff}, però algunes propietats
1847 es poden establir a més d'un context. Per exemple, la propietat
1848 @code{extraNatural} està establerta de forma predeterminada al
1849 valor @code{##t} (vertader) per a tots els pentagrames. Si
1850 s'estableix a @code{##f} (fals) en un context de @code{Staff}
1851 determinat s'aplicarà solament a les alteracions d'aquest
1852 pentagrama. Si s'estableix a fals en el context de la partitura,
1853 @code{Score}, s'aplicarà a tots els pentagrames.
1855 Així, això desactivarà els bequadres addicionals a un pentagrama:
1857 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1859 \new Staff \relative c'' {
1862 \new Staff \relative c'' {
1863 \set Staff.extraNatural = ##f
1870 i això els desactivarà a tots els pentagrames:
1872 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1874 \new Staff \relative c'' {
1877 \new Staff \relative c'' {
1878 \set Score.extraNatural = ##f
1884 Com un exemple més, si s'estableix @code{clefTransposition} dins
1885 del context de @code{Score}, aquesta instrucció canvia
1886 immediatament el valor de la transposició en tots els pentagrames
1887 en curs i estableix un nou valor predeterminat que s'aplicarà a
1888 tots els pentagrames.
1890 La instrucció oposada, @code{\unset}, té l'efecte de suprimir la
1891 propietat del context, el que ocasiona que la major part de les
1892 propietats tornin al seu valor predeterminat. Normalment no és
1893 necessari l'ús de @code{\unset}, atès que una nova instrucció
1894 @code{\set} farà l'ajust desitjat.
1896 Les instruccions @code{\set} i @code{\unset} poden aparèixer en
1897 qualsevol lloc del fitxer d'entrada i tindran un efecte a partir
1898 del temps on es troben i fins al final de la partitura o fins que la
1899 propietat es torni a establir mitjançant @code{\set} o
1900 @code{\unset}. Provem a modificar la mida de la font tipogràfica,
1901 el que afecta la mida dels caps de les notes (entre altres coses)
1902 diverses vegades. El canvi s'agafa a partir del valor
1903 predeterminat, no el valor en curs.
1905 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
1907 % fes que els caps de nota siguin més petits
1910 % fes que els caps de nota siguin més grans
1911 \set fontSize = #2.5
1913 % torna a la mida predeterminada
1918 Hem pogut veure com establir els valors de diversos tipus de
1919 propietat diferents. Observeu que els nombres enters i reals van
1920 sempre precedits d'un símbol de coixinet, @code{#}, mentre que un
1921 valor booleà vertader o fals s'especifica mitjançant
1922 @code{##t} i @code{##f}, amb dos coixinets. Una propietat de
1923 test s'ha de tancar entre cometes dobles, com abans, tot i que
1924 veurem més endavant que el text realment es pot especificar d'una
1925 forma molt més general utilitzant la molt potent instrucció
1928 @subsubheading Canviar les propietats d'un context amb @code{\with}
1932 @cindex context, propietats de, establiment amb \with
1934 El valor predeterminat de les propietats de context es pot
1935 establir en el moment que es crea el context. A vegades aquesta
1936 forma d'establir el valor d'una propietat és molt més clara, si ha
1937 de quedar fix durant tot el temps que duri el context. Quan es
1938 crea un context amb una instrucció @code{\new} pot anar
1939 immediatament seguit d'un bloc @code{\with @{ @dots{} @}} en el
1940 que s'estableix els valors predeterminats de les propietats. Per
1941 exemple, si volem suprimir la impressió de bequadres addicionals per
1942 a tota la duració d'un pentagrama, podem escriure:
1945 \new Staff \with @{ extraNatural = ##f @}
1949 de la forma següent:
1951 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1955 gisis4 gis aeses aes
1958 \new Staff \with { extraNatural = ##f } {
1960 gisis4 gis aeses aes
1966 Les propietats ajustades d'aquesta manera encara poden canviar-se
1967 dinàmicament utilitzant @code{\set} i tornar-se al valor
1968 predeterminat que es va establir al bloc @code{\with} mitjançant
1971 @cindex fontSize (mida de la tipografia)
1972 @cindex font, mida de la
1973 @cindex mida de la font
1975 Així doncs, si la propietat @code{fontSize} s'ajusta dins d'una
1976 instrucció @code{\with}, té l'efecte de reiniciar el valor
1977 predeterminat de la mida de la font tipogràfica. Si més tard es
1978 modifica amb @code{\set}, aquest nou valor predeterminat pot
1979 restablir-se amb la instrucció @code{\unset fontSize}.
1981 @subsubheading Canviar las propietats d'un context amb @code{\context}
1983 @cindex contextos, establir propietats de, amb \context
1987 Els valors de propietat dels contextos es poden establir per a
1988 @emph{tots} els contextos d'un tipus determinat, com per exemple
1989 tots els contextos de @code{Staff}, amb una única instrucció. El
1990 tipus de context s'identifica mitjançant la utilització del nom
1991 del seu tipus, com @code{Staff}, precedit d'una barra invertida:
1992 @code{\Staff}. L'enunciat que estableix el valor de la propietat
1993 és el mateix que el que està en un bloc @code{\with}, presentat
1994 anteriorment. Es col.loca en un bloc @code{\context} dins d'un
1995 bloc @code{\layout}. Cada bloc @code{\context} afecta a tots els
1996 contextos del tipus especificat al llarg del bloc @code{\score} o
1997 @code{\book} en el que apareix el bloc @code{\layout}. A
1998 continuació presentem un exemple que mostra el format:
2000 @lilypond[verbatim,quote]
2016 Si es vol aplicar la sobreescriptura de propietats a tos els
2017 pentagrames de la partitura:
2019 @lilypond[quote,verbatim]
2024 gisis4 gis aeses aes
2029 gisis4 gis aeses aes
2035 \Score extraNatural = ##f
2042 Les propietats de context establertes d'aquesta forma es poden
2043 sobreescriure per a exemples concrets de contextos mitjançant
2044 enunciats dins d'un bloc @code{\with}, i mitjançant instruccions
2045 @code{\set} intercalades dins d'enunciats musicals.
2048 Referència de la notació:
2049 @ruser{Changing context default settings}.
2051 @c uncomment when backslash-node-name issue is resolved -pm
2052 @ruser{The set command}
2054 Referència de funcionament intern:
2055 @rinternals{Contexts},
2056 @rinternals{Tunable context properties}.
2059 @node Afegir i eliminar gravadors
2060 @subsection Afegir i eliminar gravadors
2061 @translationof Adding and removing engravers
2063 @cindex gravadors, addició
2064 @cindex gravadors, eliminació
2065 @cindex addició de gravadors
2066 @cindex eliminació de gravadors
2073 Hem vist que cada un dels contextos conté diversos gravadors, cada
2074 u dels quals és al seu cop responsable de la producció d'una
2075 fracció particular del resultat imprès, com ara línies divisòries,
2076 pentagrames, caps, pliques, etc. Si un gravador és eliminat d'un
2077 context, ja no podrà produir la seva sortida impresa. És una
2078 forma una mica radical de modificar la sortida, pero algunes
2079 vegades pot ser útil.
2081 @subsubheading Canviar un sol context
2083 Per eliminar un gravador d'un context únic, usem la instrucció
2084 @code{\with} situada immediatament després de la instrucció que
2085 crea el context, com a la secció anterior.
2087 Com a il.lustració, repetim un exemple estret de la secció
2088 anterior amb les línies del pentagrama eliminades. Recordeu que
2089 les línies del pentagrama estan dibuixades pel gravador
2090 @code{Staff_symbol_engraver}.
2092 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2094 \remove "Staff_symbol_engraver"
2098 \set fontSize = #-4 % fes més petits els caps de les notes
2100 \set fontSize = #2.5 % fes més grans els caps de les notes
2102 \unset fontSize % retorna a la mida predeterminada
2107 @cindex àmbit, gravador del
2109 Els gravadors també es poden afegir als contextos individuals. La
2110 instrucció que ho fa és
2112 @code{\consists @var{Nom_del_gravador}},
2114 situada dins d'un bloc @code{\with}. Certes partitures vocals
2115 tenen una indicació d'àmbit o tessitura situada al principi del
2116 pentagrama per indicar l'àmbit de notes en aquest pentagrama, vegeu
2117 @rglos{ambitus}. L'ambitus es produeix per part del gravador
2118 @code{Ambitus_engraver}, que normalment no està inclòs en cap
2119 context. Si l'afegim al context @code{Voice}, calcula el rang a
2120 partir d'aquesta única veu:
2122 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2125 \consists "Ambitus_engraver"
2142 però si afegim el gravador d'àmbit al context de @code{Staff},
2143 calcula el rang de totes les notes en totes les veus d'aquest
2146 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2148 \consists "Ambitus_engraver"
2166 @subsubheading Canviar tots els contextos del mateix tipus
2171 Els exemples anteriors mostren la manera d'eliminar o afegir
2172 gravadors als contextos individuals. També és possible eliminar o
2173 afegir gravadors a tots els contextos d'un tipus específic,
2174 situant les instruccions al context corresponent dins d'un bloc
2175 @code{\layout}. Per exemple, si volem mostrar els rangs de
2176 tessitura per a tots els pentagrames d'una partitura de quatre
2177 pautes, podem escriure
2179 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2208 \consists "Ambitus_engraver"
2215 Els valors predeterminats de les propietats dels contextos també
2216 es poden establir per a tots els contextos d'un tipus en
2217 particular incloent-hi la instrucció @code{\set} dins d'un bloc
2218 @code{\context} de la mateixa forma.
2222 Referència de la notació:
2223 @ruser{Modifying context plug-ins},
2224 @ruser{Changing context default settings}.
2227 Els gravadors @code{Stem_engraver} i @code{Beam_engraver}
2228 (de plica i de barra) adjunten al cap de les notes els objectes
2229 que creen. Si es suprimeix el gravador de caps de nota
2230 @code{Note_heads_engraver}, no es produeix cap cap i per tant no
2231 es creen tampoc pliques ni barres.
2233 @node Extensió de les plantilles
2234 @section Extensió de les plantilles
2235 @translationof Extending the templates
2237 Heu llegit el tutorial i ara sabeu escriure música. Però, com
2238 podeu posar els pentagrames que voleu? Les plantilles estan molt
2239 bé, però què passa si voleu alguna cosa que està en cap plantilla?
2240 Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu
2241 @rlearningnamed{Templates,Plantilles})
2242 que us poden servir com a punt de partida. Però i si voleu
2243 quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
2246 * Soprano i violoncel::
2247 * Partitura vocal a quatre veus SATB::
2248 * Crear una partitura partint de zero::
2249 * Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions::
2250 * Partitures i particel.les::
2253 @node Soprano i violoncel
2254 @subsection Soprano i violoncel
2255 @translationof Soprano and cello
2257 @cindex plantilla, modificar
2258 @cindex modificar plantilles
2260 Per començar, agafeu la plantilla que us sembli més semblant a
2261 allò que voleu aconseguir. Diguem-ne que voleu escriure alguna
2262 cosa per a soprano i violoncel. En aquest cas començaríem amb la
2263 plantilla @q{Notes i lletra} (per a la part de soprano).
2266 \version @w{"@version{}"}
2267 melodia = \relative c' @{
2274 text = \lyricmode @{
2284 \new Lyrics \lyricsto "u" \text
2291 Ara volem afegir una part de violoncel. Vegem l'exemple
2295 \version @w{"@version{}"}
2296 melodia = \relative c' @{
2310 No necessitem dues instruccions @code{\version}. Ens caldrà la
2311 secció @code{melodia}. No volem dues seccions @code{\score} (si
2312 tinguéssim dues @code{\score}s, acabaríem amb dues particel.les
2313 per separat.) Volem les dues juntes, com un duo. Dins de la secció
2314 @code{\score}, no ens fan falta dos @code{\layout} ni dos
2317 Si ens limitéssim a copiar i enganxar la secció @code{melodia},
2318 acabaríem amb dues seccions @code{melodia} separades, així que
2319 anem a canviar-los el nom. Anomenarem @code{musicaSoprano} a la
2320 secció de la soprano i @code{musicaVioloncel} a la secció de
2321 violoncel. Al mateix temps canviarem el nom de @code{text} a
2322 @code{lletraSoprano}. Recordeu canviar el nom a les dues
2323 aparicions de totes aquests noms -- tant la definició inicial (la
2324 part @code{melodia = relative c' @{ }) -- com l'ús d'aquest nom
2325 (en la secció @code{\score}).
2327 També aprofitarem per canviar el pentagrama de la part del
2328 violoncel (els violoncels s'escriuen normalment en clau de
2329 Fa). Així mateix, canviarem algunes del violoncel.
2332 \version @w{"@version{}"}
2333 musicaSoprano = \relative c' @{
2340 lletraSoprano = \lyricmode @{
2344 musicaVioloncel = \relative c @{
2357 \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
2364 Això té una aparença prometedora, però la part del violoncel no
2365 surt a la partitura (no l'hem posada a la secció @code{\score}).
2366 Si volem que la part del violoncel aparegui a sota de la de
2367 soprano, hem d'afegir
2370 \new Staff \musicaVioloncel
2374 just a sota de tot el codi de la soprano. També hem de posar
2375 @code{<<} i @code{>>} abans i després de la música -- el que
2376 indica al LilyPond que hi ha més d'una cosa (en aquest cas,
2377 @code{Staff}) succeint al mateix moment --. La @code{\score}
2378 s'assemblarà ara a això:
2380 @c Indentation in this example is deliberately poor
2389 \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
2391 \new Staff \musicaVioloncel
2399 Això sembla una mica enrevessat; el marges estan desquadrats. Això té
2400 fàcil solució. Presentem aquí la plantilla completa per a
2401 soprano i violoncel.
2403 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
2404 musicaSoprano = \relative c' {
2411 lletraSoprano = \lyricmode {
2415 musicaVioloncel = \relative c {
2429 \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
2431 \new Staff \musicaVioloncel
2440 Les plantilles d'inici es poden trobar a l'apèndix
2441 @q{Plantilles}, vegeu
2442 @rlearningnamed{Single staff templates,Plantilles de pentagrama únic}.
2444 @node Partitura vocal a quatre veus SATB
2445 @subsection Partitura vocal a quatre veus SATB
2446 @translationof Four-part SATB vocal score
2448 La major part de les partitures vocals escrites per a cor mixt a
2449 quatre veus amb acompanyament orquestral, com l'«Elies» de
2450 Mendelssohn o el «Messies» de Haendel, tenen la música coral i la
2451 lletra en quatre pentagrames S, A, T i B, respectivament, amb una
2452 reducció de piano de l'acompanyament d'orquestra, per sota. Heus
2453 aquí un exemple del «Messies» de Haendel:
2455 @c The following should appear as music without code
2456 @lilypond[quote,ragged-right]
2457 global = { \key d \major \time 4/4 }
2459 musicaSoprano = \relative c'' {
2461 r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
2463 lletraSoprano = \lyricmode {
2464 Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
2467 musicaAlto = \relative a' {
2469 r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
2472 lletraAlto = \lletraSoprano
2474 musicaTenor = \relative c' {
2476 r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
2479 lletraTenor = \lletraSoprano
2481 musicaBaix = \relative c' {
2483 r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
2486 lletraBaix = \lletraSoprano
2488 upper = \relative a' {
2491 r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
2492 <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
2493 <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
2496 lower = \relative c, {
2499 <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
2500 <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
2501 <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
2505 << % combina el pentagrama del cor i del piano en paral.lel
2507 \new Staff = "sopranos" <<
2508 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
2509 \new Voice = "sopranos" {
2514 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" {
2517 \new Staff = "altos" <<
2518 \set Staff.instrumentName = #"Alto"
2519 \new Voice = "altos" {
2524 \new Lyrics \lyricsto "altos" { \lletraAlto }
2525 \new Staff = "tenors" <<
2526 \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
2527 \new Voice = "tenors" {
2532 \new Lyrics \lyricsto "tenors" { \lletraTenor }
2533 \new Staff = "baixos" <<
2534 \set Staff.instrumentName = #"Baix"
2535 \new Voice = "baixos" {
2540 \new Lyrics \lyricsto "baixos" {
2543 >> % final del pentagrama del cor
2545 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
2546 \new Staff = "upper" \upper
2547 \new Staff = "lower" \lower
2553 Cap de les plantilles proporciona aquesta disposició amb
2554 exactitud. La més semblant és
2555 @rlearningnamed{SATB vocal score and automatic piano reduction,
2556 Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica},
2557 però necessitem canviar la disposició i afegir un acompanyament de
2558 piano que no estigui derivat automàticament de les parts vocals.
2559 Les variables que contenen la música i la lletra de les parts
2560 vocals és adequat, però haurem d'afegir variables per a la
2563 L'ordre en què apareixen els contextos al ChoirStaff de la
2564 plantilla no es correspon amb l'ordre de la partitura vocal que
2565 hem mostrat més amunt. Hem de reordenar-los perquè hi hagi quatre
2566 pentagrames amb la lletra escrita directament a sota de les notes
2567 de cada part. Totes les veus han de ser @code{\voiceOne}, que és
2568 la predeterminada, perquè les instruccions @code{\voiceXXX} es
2569 puguin eliminar. També hem d'especificar la clau de tenor (clau
2570 de sol octava baixa) a les parts de tenor. Encara no hem trobat
2571 la forma que la lletra s'especifica a la plantilla, així que hem
2572 d'utilitzar el mètode que ens resulta familiar. També hem
2573 d'escriure els noms de cada pentagrama.
2575 En fer-lo així obtenim el ChoirStaff següent:
2579 \new Staff = "sopranos" <<
2580 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
2581 \new Voice = "sopranos" @{
2586 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" @{
2589 \new Staff = "altos" <<
2590 \set Staff.instrumentName = #"Alto"
2591 \new Voice = "altos" @{
2596 \new Lyrics \lyricsto "altos" @{
2599 \new Staff = "tenors" <<
2600 \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
2601 \new Voice = "tenors" @{
2606 \new Lyrics \lyricsto "tenors" @{
2609 \new Staff = "baixos" <<
2610 \set Staff.instrumentName = #"Baix"
2611 \new Voice = "baixos" @{
2616 \new Lyrics \lyricsto "baixos" @{
2619 >> % fi del ChoirStaff
2622 A continuació podem treballar sobre la part de piano. És fàcil:
2623 tan sols s'ha de treure la part de piano de la plantilla de
2628 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
2629 \new Staff = "superior" \superior
2630 \new Staff = "inferior" \inferior
2634 i escriure les definicions de variable per a @code{superior} i
2637 Els grups ChoirStaff i PianoStaff s'han de combinar utilitzant
2638 angles dobles, atès que els volem apilar l'un sobre l'altre
2641 << % combina els grups ChoirStaff i PianoStaff l'un sobre l'altre
2643 \new Staff = "sopranos" <<
2644 \new Voice = "sopranos" @{
2649 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" @{
2652 \new Staff = "altos" <<
2653 \new Voice = "altos" @{
2658 \new Lyrics \lyricsto "altos" @{
2661 \new Staff = "tenores" <<
2662 \clef "G_8" % clave de tenor
2663 \new Voice = "tenores" @{
2668 \new Lyrics \lyricsto "tenores" @{
2671 \new Staff = "baixos" <<
2673 \new Voice = "baixos" @{
2678 \new Lyrics \lyricsto "baixos" @{
2681 >> % fi del ChoirStaff
2684 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
2685 \new Staff = "upper" \upper
2686 \new Staff = "lower" \lower
2691 En combinar tot això junt i escriure la música dels tres compassos
2692 de l'exemple anterior, obtenim:
2694 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
2695 global = { \key d \major \time 4/4 }
2696 musicaSoprano = \relative c'' {
2698 r4 d2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
2700 lletraSoprano = \lyricmode {
2701 Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
2703 musicaAlto = \relative a' {
2705 r4 a2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
2707 lletraAlto = \lletraSoprano
2708 musicaTenor = \relative c' {
2710 r4 fis2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
2712 lletraTenor = \lletraSoprano
2713 musicaBaix = \relative c' {
2715 r4 d2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
2717 lletraBaix = \lletraSoprano
2718 upper = \relative a' {
2721 r4 <a d fis>2 <a e' a>4 |
2722 <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
2723 <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
2725 lower = \relative c, {
2728 <d d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
2729 <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
2730 <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
2734 << % combina el ChoirStaff i PianoStaff en paral.lel
2736 \new Staff = "sopranos" <<
2737 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
2738 \new Voice = "sopranos" {
2743 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" {
2746 \new Staff = "altos" <<
2747 \set Staff.instrumentName = #"Alto"
2748 \new Voice = "altos" {
2753 \new Lyrics \lyricsto "altos" {
2756 \new Staff = "tenors" <<
2757 \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
2758 \new Voice = "tenors" {
2763 \new Lyrics \lyricsto "tenors" {
2766 \new Staff = "baixos" <<
2767 \set Staff.instrumentName = #"Baix"
2768 \new Voice = "baixos" {
2773 \new Lyrics \lyricsto "baixos" {
2779 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano "
2780 \new Staff = "upper" \upper
2781 \new Staff = "lower" \lower
2788 @node Crear una partitura partint de zero
2789 @subsection Crear una partitura partint de zero
2790 @translationof Building a score from scratch
2792 @cindex plnantilla, escriure la vostra pròpia
2793 @cindex exemple d'escriptura d'una partitura
2794 @cindex escriure una partitura, exemple
2795 @cindex partitura, exemple d'escriptura
2797 Després d'adquirir una mica de soltesa en l'escriptura del codi
2798 del LilyPond, us adonareu que és més fàcil construir completament
2799 una partitura partint de zero, que modificar una plantilla. També
2800 podeu desenvolupar el vostre propi estil de forma que s'adapti al
2801 tipus de música que us agradi. Vegem a continuació com
2802 confeccionar una partitura per a un preludi d'òrgan, com a exemple.
2804 Comencem amb una secció per al encapçalament. Aquí és on van el
2805 títol, nom del compositor, etc., després van les definicions de
2806 les variables, i finalment el bloc de partitura. Comencem a
2807 veure-les per sobre i més tard completarem els detalls.
2809 Utilitzarem els dos primers compassos del preludi de Bach basat en
2810 @emph{Jesu, meine Freude}, que està escrit per a òrgan amb dos
2811 manuals i pedal. Conté els dos compassos següents de música al
2812 final de la secció. La part del manual superior té dues veus, i
2813 l'inferior i el pedal, una veu cada u. Així doncs, necessitem
2814 quatre definicions per a la música i una més per definir el compàs
2818 \version @w{"@version{}"}
2820 title = "Jesu, meine Freude"
2821 composer = "J S Bach"
2823 keyTime = @{ \key c \minor \time 4/4 @}
2824 MusicaManualUVeuU = @{ s1 @}
2825 MusicaManualUVeuDos = @{ s1 @}
2826 MusicaManualDos = @{ s1 @}
2827 MusicaOrganPedal = @{ s1 @}
2833 De moment hem escrit tan sols una nota espaiadora, @code{s1}, en
2834 lloc de la música de veritat. Li afegirem més endavant.
2836 A continuació vegem què va al bloc de partitura. Senzillament,
2837 reflectirem l'estructura de pentagrames que desitgem. La música
2838 d'òrgan s'escriu s'escriu en general en tres pentagrames, un per
2839 cada un dels manuals i l'altre pel pedal. Els pentagrames dels
2840 manuals s'abasten amb una clau, així que els inclourem en un grup
2841 PianoStaff. La primera part de manual té dues veus, i la segona
2846 \new Staff = "ManualU" <<
2851 \MusicaManualUVeuDos
2853 >> % fi del context de Staff ManualU
2854 \new Staff = "ManualDos" <<
2858 >> % fi del context de Staff ManualDos
2859 >> % fi del context de PianoStaff
2862 Després, hem d'afegir un pentagrama per a l'òrgan de pedal. Això
2863 va per sota del PianoStaff, però ha de ser simultani amb ell, per
2864 la qual cosa escrivim angles dobles rodejant als dos. Si ens
2865 oblidem d'això, es produirà un error al fitxer log de registre.
2866 És un error molt comú que cometrà abans o després! Intenteu
2867 copiar l'exemple final que apareix al final de la secció, esborreu
2868 els dobles angles i processeu el fitxer per veure quin error
2872 << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal son simultanis
2874 \new Staff = "ManualU" <<
2879 \MusicaManualUVeuDos
2881 >> % fi del context de Staff ManualU
2882 \new Staff = "ManualDos" <<
2886 >> % fi del context de Staff ManualDos
2887 >> % fi del context de PianoStaff
2888 \new Staff = "OrganPedal" <<
2896 No és necessari utilitzar la construcció simultània @code{<<
2897 @dots{} >>} per al pentagrama del manual dos i el pentagrama del
2898 òrgan de pedal, atès que contenen una única expressió, però no fa
2899 mal, i és un bon costum utilitzar sempre dobles angles després de
2900 @code{\new Staff} quan hi diverses veus. El contrari és cert per
2901 a les veus: normalment han d'anar seguides de claudàtors @code{@{
2902 @dots{} @}} en cas que tinguem música codificada com a variables
2903 diferents que s'han de situar consecutivament.
2905 Afegim aquesta estructura al bloc de partitura, i ajustem el
2906 sagnat dels marges. També escrivim els claudàtors
2907 corresponents, ens assegurem que les pliques i lligadures d'unió
2908 i expressió en cada una de les veus del pentagrama superior
2909 apunten en la direcció adequada amb @code{\voiceOne} i
2910 @code{\voiceTwo} i escrivim el compàs i la tonalitat en cadascú
2911 dels pentagrames usant la nostra variable prèviament definida
2916 << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal són simultanis
2918 \new Staff = "ManualU" <<
2919 \keyTime % establir compàs i tonalitat
2927 \MusicaManualUVeuDos
2929 >> % fi del context de Staff ManualU
2930 \new Staff = "ManualDos" <<
2936 >> % fi del context de Staff ManualDos
2937 >> % fi del context de PianoStaff
2938 \new Staff = "OrganPedal" <<
2944 >> % fi del pentagrama de OrganPedal
2946 @} % fi del context Score
2949 @cindex ampliabilitat de las pautes
2950 @cindex pautes, ampliabilitat
2952 La disposició anterior dels pentagrames d'òrgan és gairebé
2953 perfecta; tanmateix, hi ha un lleuger defecte que no és
2954 visible quan s'observa un sol sistema: la distància entre el
2955 pentagrama de pedal i el de la mà esquerra hauria de ser
2956 aproximadament la mateixa que la que hi ha entre els pentagrames
2957 de les mans esquerra i dreta. Concretament, la ampliabilitat dels
2958 pentagrames dins d'un context @code{PianoStaff} és limitada (de
2959 forme que la distància entre els pentagrames de les mans esquerra
2960 i dreta mai no creixin excessivament), i el pentagrama dels pedals
2961 hauria de comportar-se de una manera semblant.
2963 @cindex sub-propietats
2964 @cindex propietats, sub-propietats
2965 @cindex objectes gràfics
2966 @cindex gràfics, objectes
2969 El grau d'ampliabilitat i separabilitat dels pentagrames es pot
2970 controlar amb la propietat @code{staff-staff-spacing} de
2971 l'@q{objecte gràfic} @code{VerticalAxisGroup} (els objectes gràfics
2972 reben en general el nom de @q{grob}s a la documentació del
2973 LilyPond); no us preocupeu de moment dels detalls, ja que això
2974 s'explica més tard de forma exhaustiva. Els més curiosos podeu
2975 donar una ullada a @ruser{Overview of modifying properties}.
2976 En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
2977 @code{stretchability}. Un altre cop, els curiosos trobareu els
2978 valors predeterminats per a la propietat staff-staff-spacing al
2979 fitxer @file{scm/define-grobs.scm} examinant la definició del grob
2980 @code{VerticalAxisGroup}. El valor de @code{stretchability}
2981 s'agafa de la definició del context @code{PianoStaff} (al fitxer
2982 @file{ly/engraver-init.ly}) de forma que els valors siguin idèntics.
2986 << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal son simultanis
2988 \new Staff = "ManualU" <<
2989 \keyTime % establir compàs y tonalitat
2997 \MusicaManualUVeuDos
2999 >> % % fi del context de Staff ManualU
3000 \new Staff = "ManualDos" \with @{
3001 \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing.stretchability = 5
3008 >> % fi del context de Staff ManualDos
3009 >> % fi del context de PianoStaff
3010 \new Staff = "OrganPedal" <<
3016 >> % fi del pentagrama de OrganPedal
3018 @} % fi del context Score
3021 Amb això es completa l'estructura. Tota música per a òrgan de
3022 tres pentagrames tindrà una estructura semblant, tot i que el
3023 nombre de veus pot variar. Tot el que ens queda és afegir la
3024 música, i combinar totes les parts.
3026 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
3028 title = "Jesu, meine Freude"
3029 composer = "J S Bach"
3031 keyTime = { \key c \minor \time 4/4 }
3032 MusicaManualUVeuU = \relative g' {
3036 MusicaManualUVeuDos = \relative c' {
3037 ees16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
3038 8 c4 b8 c8. g16 c b c d |
3040 MusicaManualDos= \relative c' {
3041 c16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
3042 f16 ees f d g aes g f ees d ees8~ 16 f ees d |
3044 MusicaOrganPedal = \relative c {
3045 r8 c16 d ees d ees8~ 16 a, b g c b c8 |
3046 r16 g ees f g f g8 c,2 |
3050 << % PianoStaff i Pedal Staff han de ser simultanis
3052 \new Staff = "ManualU" <<
3053 \keyTime % establir la clau i l'armadura
3061 \MusicaManualUVeuDos
3063 >> % fi del context Staff ManualU
3064 \new Staff = "ManualDos" \with {
3065 \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing.stretchability = 5
3072 >> % fi del context Staff ManualDos
3073 >> % fi del context PianoStaff
3074 \new Staff = "PedalOrgan" <<
3080 >> % fi del context Staff PedalOrgan
3082 } % fi del context Score
3089 @node Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions
3090 @subsection Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions
3091 @translationof Saving typing with variables and functions
3094 @cindex identificadors
3096 Arribats a aquest punt, heu vist coses d'aquest tipus:
3098 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3099 hornNotes = \relative c'' { c4 b dis c }
3108 Fins i tot us adonareu que això pot ser útil en música
3111 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3112 fragmentA = \relative c'' { a4 a8. b16 }
3113 fragmentB = \relative c'' { a8. gis16 ees4 }
3115 violí = \new Staff {
3116 \fragmentA \fragmentA |
3117 \fragmentB \fragmentA |
3127 Tot i així també es pot fer servir aquests identificadors (que
3128 també es coneixen com a variables, macros o instruccions
3129 definides per l'usuari) per fer trucs:
3131 @c TODO Avoid padtext - not needed with skylining
3132 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3133 dolce = \markup { \italic \bold dolce }
3135 padText = { \once \override TextScript.padding = #5.0 }
3137 \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
3140 violí = \relative c'' {
3142 c4._\dolce b8 a8 g a b |
3144 c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
3145 c,4.\fthenp b8 c4 c-. |
3153 \layout { ragged-right = ##t }
3157 Òbviament aquests identificadors són útils per estalviar tecleig.
3158 Però són dignes de tenir en compte fins i tot si s'utilitzaran un
3159 sol cop: redueixen la complexitat. Examinem l'exemple anterior
3160 reescrit sense cap identificador. Trobareu que és molt més
3161 difícil de llegir, sobretot l'última línia.
3164 violí = \relative c'' @{
3166 c4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
3167 \once \override TextScript.padding = #5.0
3168 c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
3170 \dynamic f \italic \small @{ 2nd @} \hspace #0.1 \dynamic p
3177 @c TODO Replace the following with a better example -td
3178 @c Skylining handles this correctly without padText
3180 Fins ara hem contemplat la substitució estàtica: quan el LilyPonod
3181 es troba amb @code{\padText}, el substitueix amb allò que hem
3182 definit que sigui (és a dir, tot el que està a la dreta de
3185 El LilyPond també pot gestionar substitucions no estàtiques
3186 (penseu en elles com funcions).
3188 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3190 #(define-music-function
3191 (parser location padding)
3194 \once \override TextScript.padding = #padding
3198 c4^"piu mosso" b a b |
3200 c4^"piu mosso" d e f |
3202 c4^"piu mosso" fis a g |
3206 La utilització d'identificadors també és una bona forma de reduir
3207 el treball si la sintaxis d'entrada del LilyPonod canvia (vegeu
3208 @rprogram{Actualització de fitxers amb convert-ly}). Si teniu una sola
3209 definició (com ara @code{\dolce}) per a tots els fitxers (vegeu
3210 @rlearningnamed{Style sheets,Fulls d'estil}), i després la sintaxis es
3211 modifica, sols haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce}
3212 única, enlloc de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers
3215 @node Partitures i particel.les
3216 @subsection Partitures i particel.les
3217 @translationof Scores and parts
3219 En música orquestral, totes les notes s'imprimeixen dues vegades.
3220 Un cop en les particel.les per a tots els músics, i una altra per
3221 a la partitura del director. Els identificadors es poden usar per
3222 evitar la duplicació del treball. La música s'escriu un cop
3223 s'emmagatzema en una variable. El contingut d'aquesta variable
3224 s'usa després per generar tant la particel.la com la partitura del
3227 És molt convenient definir les notes en un fitxer especial. Per
3228 exemple, suposem que el fitxer @file{trompa.ly} conté la següent
3229 part d'un duo per a trompa i fagot:
3232 notesTrompa = \relative c @{
3234 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3239 Després es fa una particel.la escrivint en un fitxer el següent:
3242 \include "trompa.ly"
3245 instrument = "Trompa en Fa"
3249 \transpose f c' \notesTrompa
3256 \include "trompa.ly"
3260 substitueix el contingut de @file{trompa.ly} en aquesta posició
3261 dins del fitxer, així que @code{notesTrompa} es defineix amb
3262 posterioritat. La instrucció @code{\transpose f@tie{}c'} indica
3263 que l'argument constituït per @code{\notesTrompa} s'ha de
3264 transposar una quina cap amunt. El que sona com @code{f} s'escriu
3265 com @code{c'}, el que correspon amb el to d'afinació d'una trompa
3266 normal en@tie{}Fa. La transposició es pot veure a la següent
3269 @lilypond[quote,ragged-right]
3270 \transpose f c' \relative c {
3272 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3276 A peces per a conjunt, amb freqüència una de les veus no sona
3277 durant molts compasso. Això queda denotat per un silenci
3278 especial, el silenci multicompàs. S'introdueix amb una @code{R}
3279 majúscula seguida d'una duració (@code{1}@tie{}en el cas de la
3280 rodona, @code{2}@tie{}en el caso de una blanca,
3281 etc.). Multiplicant la duració es poden construir silencis més
3282 llargs. Per exemple, aquest silenci ocupa 3@tie{}compassos de 2/4
3288 Quan s'imprimeix la particel.la s'han de comprimir els silencis
3289 multicompàs. Això es fa establint una variable de temps de execució
3292 \set Score.skipBars = ##t
3296 Aquesta instrucció estableix el valor de la propietat
3297 @code{skipBars} al context de @code{Score} a vertader
3298 (@code{##t}). Anteposant el silenci i aquesta opció a la música
3299 anterior, arribem al següent resultat
3301 @lilypond[quote,ragged-right]
3302 \transpose f c' \relative c {
3304 \set Score.skipBars = ##t
3306 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3310 Aquesta partitura es fa combinant tota la música junta. Suposant
3311 que l'altra veu es troba dins de @code{notesFagot} al fitxer
3312 @file{fagot.ly}, la partitura es fa amb
3316 \include "trompa.ly"
3319 \new Staff \notesTrompa
3320 \new Staff \notesFagot
3327 @lilypond[quote,ragged-right]
3333 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3338 r4 d,8 f | gis4 c | b4 bes |
3339 a8 e f4 | g4 d | gis4 f |