1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
4 Translation of GIT committish: 7fdce4f39834cc8c83f176480cc1d20900eb09f8
6 When revising a translation, copy the HEAD committish of the
7 version that you are working on. For details, see the Contributors'
8 Guide, node Updating translation committishes..
13 @node Conceptes fonamentals
14 @chapter Conceptes fonamentals
15 @translationof Fundamental concepts
17 Heu pogut veure al tutorial com produir música impresa amb bellesa
18 a partir d'un simple fitxer de text. Aquesta secció presenta els
19 conceptes i tècniques que es requereixen per produir partitures
20 igualment belles però més complexes.
23 * Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond::
24 * Les veus contenen música::
25 * Contextos i gravadors::
26 * Extensió de les plantilles::
30 @node Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond
31 @section Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond
32 @translationof How LilyPond input files work
34 El format d'entrada del LilyPond és força lliure en la seva forma
35 i concedeix els usuaris amb experiència molta flexibilitat per
36 estructurar els seus fitxers de la forma desitjada. Nogensmenys,
37 tota aquesta flexibilitat pot fer que les coses es tornin confuses
38 per als nous usuaris. Aquesta secció us explicarà part d'aquesta
39 estructura, però pot obviar certs detalls per simplificar. Per
40 veure una descripció més completa del format d'entrada, consulteu
41 @ruser{File structure}.
45 * Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond::
46 * La partitura és una (única) expressió musical composta::
47 * Niuat d'expressions musicals::
48 * Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures::
51 @node Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
52 @subsection Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
53 @translationof Introduction to the LilyPond file structure
55 @cindex entrada, format de l'
56 @cindex fitxer, estructura del
58 Un exemple bàsic de fitxer d'entrada del LilyPond és el següent:
61 \version @w{"@version{}"}
66 @var{ @dots{} expressió musical composta @dots{} } % tota la música va aquí
73 Hi ha moltes variacions d'aquest esquema bàsic, però l'exemple
74 constitueix un punt de partida útil.
81 @cindex score (partitura)
85 Fins al moment, cap dels exemples que heu pogut veure utilitza la
86 instrucció @code{\score@{@}}. Això és així perquè el LilyPond
87 afegeix automàticament les ordres addicionals que es requereixen
88 quan li proporcionem una entrada senzilla. El LilyPond tracta una
98 com una abreviatura d'aquesta altra:
115 En altres paraules, si l'entrada consta d'una única expressió
116 musical, el LilyPond interpreta el fitxers com si l'expressió
117 musical estigués rodejada per un embolcall fet per les
118 instruccions que acabem de veure.
120 @cindex contextos implícits
121 v@cindex implícits, contextos
123 @strong{¡Advertiment!} Molts dels exemples que apareixen a la
124 documentació del LilyPond ometen les instruccions @code{\new
125 Staff} i @code{\new Voice}, deixant que es creïn de forma
126 implícita. Això funciona bé per a exemples senzills, però per a
127 exemples més complicats, especialment quan s'usen instruccions
128 addicionals, la creació implícita dels contextos poden donar lloc
129 a resultats inesperats, fins i tot en ocasions crear pentagrames
130 no desitjats. La forma de crear contextos de forma explícita
131 s'explica a @ref{Contextos i gravadors}.
133 @warning{Quan s'escriuen més d'unes poques línies de música, es
134 recomana crear sempre els pentagrames i les veus de forma
137 En tot cas, per ara anem a tornar al primer exemple per examinar
138 l'ordre @code{\score}, deixant les altres en la seva forma
141 Un bloc @code{\score} sempre ha de contenir una expressió musical
142 única, que ha d'aparèixer immediatament després de la instrucció
143 @code{\score}. Recordeu que una expressió musical pot ser
144 qualsevol cosa, des d'una sola nota fina una enorme expressió
150 @var{ @dots{} inseriu aquí la partitura completa d'una òpera
157 A causa que tot es troba dins de @code{@{ @dots{} @}}, compta com
158 una expressió musical.
160 Com hem vist anteriorment, el bloc @code{\score} pot contenir
161 altres coses, com ara
183 Observeu que aquestes tres instruccions (@code{\header},
184 @code{\layout} i @code{\midi}) són especials: a diferència de la
185 resta de les instruccions que comencen amb una barra invertida
186 (@code{\}), @emph{no} són expressions musicals i no formen part de
187 cap expressió musical. Per tant, es poden posar dins d'un bloc
188 @code{\score} o a fora d'ell. De fet, aquestes instruccions se
189 situen en general fora del bloc @code{\score} (per exemple,
190 @code{\header} se sol col·locar abans de la instrucció
191 @code{\score}, com mostra l'exemple que apareix al principi de la
194 Dues instruccions més que no hem vist són @code{\layout @{ @}}
195 i @code{\midi @{ @}}. Si apareixen tal i com es mostren aquí, fan
196 que el LilyPond produeixi una sortida impresa i una sortida MIDI,
197 respectivament. Es descriuen amb tot detall al manual de
198 Referència de la notació, a @ruser{Score layout} i a
199 @ruser{Creating MIDI files}.
201 @cindex partitures, diverses
202 @cindex book, bloc implícit
203 @cindex implícit, bloc book
207 Podem escriure diversos blocs @code{\score}. Cada un d'ells rebrà
208 el mateix tractament que una partitura independent, però es
209 combinaran tots junts a un fitxer de sortida únic. No fa falta
210 cap instrucció @code{\book}, es crearà un implícitament. No
211 obstant, si voleu fitxers de sortida separats a partir d'un únic
212 fitxer @file{.ly}, aleshores cal utilitzar l'ordre
213 @code{\book} per separar les diferents seccions: cada bloc
214 @code{\book} produeix un fitxer de sortida diferent.
218 Cada bloc @code{\book} crea un fitxer de sortida diferent (per
219 exemple, un fitxer PDF). Si no hem escrit un de forma explícita,
220 el LilyPond envolta tot el nostre codi d'entrada dins d'un bloc
221 @code{\book} de forma implícita.
223 Cada bloc @code{\score} és un tros de música separat dins d'un
226 @cindex layout, efecte de la situació del bloc
228 Cada bloc @code{\layout} afecta el bloc @code{\score} o
229 @code{\book} dins del qual apareix (és a dir, un bloc
230 @code{\layout} dins d'un bloc @code{\score}) afecta solament a
231 aquest bloc @code{\score}, però un bloc @code{\layout} fora d'un
232 bloc @code{\score} (que per això està dins d'un bloc
233 @code{\book}, ja sigui explícit o implícitament) afecta als blocs
234 @code{\score} que estan dins d'aquest @code{\book}.
236 Per veure més detalls, consulteu @ruser{Multiple scores in a book}.
240 Una altra magnifica drecera és la possibilitat de definir
241 variables com es mostra a @ref{Organitzar les peces mitjançant
242 variables}. Totes les plantilles fan servir el següent:
245 melodia = \relative @{
254 Quan el LilyPond examina aquest fitxer, agafa el valor de
255 @code{melodia} (tot el que hi ha després del signe igual) i
256 l'insereix a tot arreu que veu @code{\melodia}. No es requereix
257 una cura especial amb el nom (pot ser @code{melodia},
258 @code{global}, @code{CompasArmadura}, @code{madretadelpiano} o
259 @code{fulanet} o qualsevol altre). Recordeu que pot ser gairebé
260 qualsevol nom que se us acudeixi, sempre i quan contingui sols
261 caràcters alfabètics i sigui diferent a qualsevol dels noms
262 d'instrucció del LilyPond. Per veure més detalls, consulteu
263 @ref{Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions}. Les
264 limitacions exactes que afecten els noms de variable es detallen a
265 @ruser{File structure}.
269 Per veure una definició completa del format del codi d'entrada,
270 consulteu @ruser{File structure}
272 @node La partitura és una (única) expressió musical composta
273 @subsection La partitura és una (única) expressió musical composta
274 @translationof Score is a (single) compound musical expression
278 @cindex contingut del bloc score
279 @cindex score, contingut del bloc
280 @cindex composta, expressió musical
281 @cindex musical, expressió, composta
282 @cindex expressió musical composta
286 En la secció anterior, @ref{Introducció a l'estructura dels
287 fitxers del LilyPond}, hem pogut veure l'organització general dels
288 fitxers d'entrada del LilyPond. Però sembla que ens hem salta la
289 part més important: com esbrinem què escriure després de
292 No ens hem salta res de res. El gran misteri és, senzillament,
293 que no hi ha @emph{cap} misteri. La línia següent ho explica tot:
296 @emph{Un bloc @code{\score} ha de començar amb una expressió
301 Per comprendre el que s'entén per expressió musical i expressió
302 musical composta, potser trobeu útil fer un repàs al tutorial,
303 @ref{Explicació de les expressions musicals}. En aquesta secció
304 vam veure com elaborar grans expressions musicals a partir de
305 petites peces (començàvem amb notes, després acords, etc.). Ara
306 partirem d'una gran expressió musical i recorrerem el camí invers
307 cap avall. Per simplicitat, farem sols un cantant i un piano.
308 No necessitem un @code{StaffGroup} (que simplement agrupa un cert
309 nombre de pautes amb un claudàtor a l'esquerra) per a aquest
310 conjunt, i aleshores el retirem. Tot i així, @emph{sí} necessitem
311 pentagrames per a un cantant i un piano.
316 \new Staff = "cantant" <<
318 \new PianoStaff = "piano" <<
325 Aquí hem assignat noms als pentagrames: @qq{cantant} i
326 @qq{piano}. Això no és essencial en aquest moment, però és un
327 hàbit que resulta útil cultivar de manera que podem saber d'una
328 ullada per a què és cada pentagrama.
330 Recordeu que utilitzem @code{<< @dots{} >>} en comptes de @code{ @dots{} @}}
331 per presentar la música simultània. Això fa que les parts vocals
332 i del piano apareguin una sobre l'altra a la partitura. La
333 construcció @code{<< @dots{} >>} no seria necessària per al
334 pentagrama del cantant a l'exemple de dalt si conté solament una
335 expressió musical seqüencial, però es necessitarien els @code{<<
336 @dots{} >>} en comptes de les claus si la música d'aquest
337 pentagrama anés a contenir dues o més expressions simultànies, per
338 exemple dues veus simultànies, o una veu amb lletra. Tindrem una
339 veu amb lletra, per la qual cosa es requereixen els angles
340 dobles. Després afegirem quelcom de música real; per ara
341 limitem-nos a posar unes quantes notes i text de farciment. Si
342 heu oblidat com afegir la lletra, podeu rellegir la secció
343 @code{\addlyrics} de @ref{Elaborar cançons senzilles}.
345 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
348 \new Staff = "singer" <<
349 \new Voice = "vocal" { c'1 }
352 \new PianoStaff = "piano" <<
353 \new Staff = "upper" { c'1 }
354 \new Staff = "lower" { c'1 }
361 Ara tenim molts més detalls. Tenim la pauta del cantant: conté
362 una @code{Voice} o veu (al LilyPond, aquest terme fa referència a
363 un conjunt de notes, no necessàriament notes vocals -- per
364 exemple, un violí generalment toca una veu --) i el text de la
365 cançó. També tenim una pauta de piano: conté un pentagrama
366 superior (mà dreta) i un pentagrama inferior (mà esquerra), tot i
367 que el pentagrama inferior encara no té la clau de Fa.
369 En aquest moment podríem començar a ficar les notes. Dins dels
370 claudàtors que segueixen a @code{\new Voice = "vocal"}, podríem
375 r4 d''8\noBeam g, c4 r
379 Però si ho féssim, la secció @code{\score} es faria força llarga i
380 seria més difícil comprendre el que passa. En comptes d'això
381 utilitzarem identificadors o variables. Recordareu que les vam
382 veure per primer cop a la secció anterior.
384 Per assegurar-nos que el contingut de la variable @code{text}
385 s'interpreta com a lletra, el precedim amb @code{\lyricmode}.
386 Igual que @code{\addlyrics}, això activa el mode d'entrada de
387 lletra. Sense això, el LilyPond intentaria interpretar el
388 contingut com a notes, cosa que generaria errors (Hi ha d'altres
389 modes, vegeu @ruser{Input modes}).
391 Així doncs, tot escrivint algunes notes, i una clau de Fa per a la
392 mà esquerra, ara tenim un fragment musical de debò:
394 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
395 melody = \relative { r4 d''8\noBeam g, c4 r }
396 text = \lyricmode { And God said, }
397 upper = \relative { <g' d g,>2~ <g d g,> }
398 lower = \relative { b,2 e }
402 \new Staff = "singer" <<
403 \new Voice = "vocal" { \melody }
406 \new PianoStaff = "piano" <<
407 \new Staff = "upper" { \upper }
408 \new Staff = "lower" {
418 Quan escriviu una secció @code{\score} o quan l'esteu llegint,
419 feu-lo a poc a poc i amb cura. Comenceu pel nivell exterior i
420 després treballeu sobre cadascú dels nivells interiors. També és
421 d'una gran ajuda ser molt estricte amb els marges (assegureu-vos
422 que al seu editor de text cada element del mateix nivell comença a
423 la mateixa posició horitzontal).
426 Referència de la notació:
427 @ruser{Estructura d'una partitura}.
430 @node Niuat d'expressions musicals
431 @subsection Niuat d'expressions musicals
432 @translationof Nesting music expressions
434 @cindex pentagrames temporals
435 @cindex temporals, pentagrames
438 No és essencial declarar tots els pentagrames al començament; es
439 poden crear temporalment en qualsevol moment. Això és d'especial
440 utilitat per crear seccions d'ossia (vegeu @rglos{ossia}). A
441 continuació presentem un exemple senzill que mostra com introduir
442 temporalment un pentagrama nou mentre dura un fragment de tres
445 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
462 Noteu que la mida de la clau és igual a la que s'imprimeix en un
463 canvi de clau (lleugerament més petita que la clau al principi
464 d'una línia). Això és normal per a qualsevol clau que
465 s'imprimeixi a la meitat d'una línia.
467 @cindex pentagrama, posicionat del
469 La secció ossia es pot col·locar a sobre del pentagrama de la
472 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
473 \new Staff = "main" {
480 alignAboveContext = #"main"
488 Aquest exemple utilitza @code{\with}, que s'explica en tot detall
489 més endavant. És un mitjà per modificar el comportament
490 predeterminat d'un sol pentagrama. En aquest exemple, diu que el
491 pentagrama nou s'ha de col·locar per sobre del pentagrama anomenat
492 @qq{main} en comptes de la posició predeterminada que seria per sota.
495 Els fragments d'ossia s'escriuen sovint sense clau i sense
496 indicació de compàs, i generalment amb una lletra més petita. Per
497 fer això caldrien més ordres que encara no s'han vist. Vegeu
498 @rlearningnamed{Size of objects,Mida dels objectes} i
499 @ruser{Ossia staves}.
501 @node Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
502 @subsection Quant a la impossibilitat de niuar claudàtors i lligadures
503 @translationof On the un-nestedness of brackets and ties
505 @cindex claudàtors i parèntesis, niuat de
506 @cindex claudàtors i parèntesis, tipus de
507 @cindex claudàtors i parèntesis, tancar en front a marcar
509 A l'escriptura del fitxer d'entrada del LilyPond hem pogut veure
510 alguns tipus de parèntesis, claudàtors i angles de diversos
511 tipus. Obeeixen a diverses regles que el principi poden semblar
512 confuses. Abans d'explicar aquestes regles, fem un repàs a les
513 diverses classes de claudàtors, claus i parèntesis.
515 @c attempt to force this onto a new page
517 @multitable @columnfractions .3 .7
518 @headitem Tipus de parèntesis
520 @item @code{@{ @dots{} @}}
521 @tab Tanca un fragment seqüencial de música
522 @item @code{< @dots{} >}
523 @tab Tanca les notes d'un acord
524 @item @code{<< @dots{} >>}
525 @tab Tanca expressions musicals simultànies
526 @item @code{( @dots{} )}
527 @tab Marca el començament i el final d'una lligadura d'expressió
528 @item @code{\( @dots{} \)}
529 @tab Marca el començament d'una lligadura de frasseig
530 @item @code{[ @dots{} ]}
531 @tab Marca el començament i el final d'un barrat manual
534 A les anteriors hem d'afegir d'altres construccions que generen
535 línies entre o a través de ls notes: les lligadures d'unió
536 (marcades amb un accent corb, @code{~}), els grups especials que
537 s'escriuen amb @code{\tuplet x/y @{ @dots{} @}}, i les notes
538 d'adorn, que s'escriuen amb @code{\grace @{ @dots{} @}}.
540 Fora del LilyPond, l'ús convencional dels parèntesis i d'altres
541 claudàtors requereix que els diversos tipus es trobin niuats
542 correctament, com a: @code{<< [ @{ ( @dots{} ) @} ] >>}, de manera
543 que els parèntesis que es tanquen han de trobar-se a l'ordre
544 exactament oposat als dels parèntesis que s'obren. Això
545 @strong{és} un requisit per als tres tipus de parèntesis que es
546 descriuen mitjançant la paraula @q{Tanca} a la taula anterior:
547 s'han de niuar correctament. Tanmateix, la resta de claus i
548 claudàtors, que estan descrits per la paraula @q{Marca} a la
549 mateixa taula anterior, @strong{no} han de niuar-se estrictament
550 per cap raó amb cap dels altres parèntesis. De fet, aquests
551 parèntesis no són parèntesis en el sentit que tanquen quelcom:
552 simplement són marcadors que indiquen on comença o finalitza
555 Així doncs, per exemple, una lligadura de fraseig pot començar
556 abans d'una barra inserida manualment, i acabar abans que acabi
557 la barra (una cosa que potser no sigui molt musical, però és
560 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
561 \relative { g'8\( a b[ c b\) a] g4 }
564 En general, els diversos tipus de claudàtors, i els que es fan
565 servir per grups especials, lligadures d'unió i notes d'adorn, es
566 poden barrejar amb total llibertat. Aquest exemple mostra una
567 barra que s'estén cap a l'interior d'un grup de valoració especial
568 (línia 1), una lligadura d'expressió que es perllonga cap a
569 l'interior d'un grup excedent, una lligadura d'unió que travessa
570 dos grups especials, i una lligadura de fraseig que surt de
571 l'interior d'un grup excedent (línies 3 i 4).
573 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
575 r16[ g' \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
576 g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
577 g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
578 \tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
583 @node Les veus contenen música
584 @section Les veus contenen música
585 @translationof Voices contain music
587 Igual que els cantants, al LilyPond li calen veus per cantar. En
588 realitat, la música per a qualsevol instrument d'una partitura
589 està sempre continguda dins d'una veu --el concepte del LilyPond
590 més fonamental de tots--.
595 * Veus i música vocal::
599 @subsection Sento veus
600 @translationof I'm hearing Voices
604 @cindex diverses veus
605 @cindex veus, diverses
606 @cindex Voice (veu), context de
607 @cindex context Voice (de veu)
608 @cindex simultània, música
609 @cindex concorrent, música
610 @cindex veus en front a acords
611 @cindex acords en front a veus
613 De les capes més fondes d'una partitura del LilyPond, les més
614 baixes i més fonamental reben el nom de @q{Voice contexts}
615 («contextos de veu») o, abreujadament, @q{Voices} («veus»). Les
616 veus s'anomenen a vegades @q{layers} («capes») a d'altres
617 programes d'edició de partitures.
619 De fet, una capa o context de veu és l'única que pot contenir
620 música. Si un context de veu no es declara explícitament, es crea
621 un de forma automàtica, com vam veure al principi d'aquest capítol.
622 Certs instruments com l'oboè sols poden tocar una nota cada
623 cop. La música escrita per a aquests instruments sols requereix
624 una veu. Els instruments que poden tocar més d'una nota a la
625 vegada, com el piano, amb freqüència necessitaran diverses veus
626 per codificar les diverses notes i ritmes concurrents que són
629 Una sola veu pot contenir moltes notes dins d'un acord, per
630 suposat; aleshores, quan, exactament, es necessiten diverses veus?
631 En primer lloc observeu aquest exemple de quatre acords:
633 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
636 <d' g>4 <d fis> <d a'> <d g>
640 Això es pot expressar utilitzant sols símbols d'acord amb angles
641 simples, @code{< @dots{} >}, i per això tan sols es necessita una
642 veu. Però suposeu que el Fa sostingut fos realment una corxera
643 seguida d'un Sol corxera, una nota de pas que condueix al La. Ara
644 tenim duen notes que comencen el mateix moment però tenen
645 diferents duracions: la negra Re, i la corxera Fa sostingut. Com
646 es codifica això? No es poden escriure amb un acord perquè totes
647 les notes d'un acord han de tenir la mateixa duració. I no es
648 poden escriure com dues notes en seqüència perquè han de començar
649 al mateix moment. Aquí és on necessiten dues veus.
651 Vegem com es fa això dins de la sintaxi d'entrada del LilyPond.
656 La forma més fàcil d'introduir fragments amb més d'una veu a un
657 sol pentagrama és escriure cada veu com una seqüència (amb
658 @code{@{ @dots{} @}}), i combinar-les simultàniament amb angles
659 dobles, @code{<< @dots{} >>}. Els fragments també s'han de
660 separar mitjançant una doble barra invertida, @code{\\}, per
661 situar-los a veus separades.
662 Sense això, les notes anirien a una sola veu, el que normalment
663 produeix errors. Aquesta tècnica s'adapta especialment bé a peces
664 de música que són majorment homofòniques però ocasionalment tenen
665 seccions curtes de polifonia.
667 Heus ací com dividim els acords anteriors en dues veus i afegim la
668 nota de pas i la lligadura:
670 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
673 << { g4 fis8( g) a4 g } \\ { d4 d d d } >>
676 Observe com les pliques de la segona veu ara es dirigeixen cap
679 A continuació vegem un altre exemple senzill:
681 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
684 << { r4 g g4. a8 } \\ { d,2 d4 g } >> |
685 << { bes4 bes c bes } \\ { g4 g g8( a) g4 } >> |
686 << { a2. r4 } \\ { fis2. s4 } >> |
689 No és necessari usar una construcció @code{<< \\ >>} diferent per
690 a cada compàs. Per a música que tingui unes poques notes a cada
691 compàs, aquesta disposició podria facilitar la llegibilitat del
692 codi, però si hi ha moltes notes a cada compàs podria ser millor
693 dividir-lo en dues veus separades de la següent manera:
695 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
710 @cindex veus, nomenament de
711 @cindex veus que creuen claudàtors
712 @cindex lligadures que creuen claudàtors
714 Aquest exemple té sols dues veus, però la mateixa construcció es
715 pot usar per codificar tres o més veus mitjançant l'addició de més
716 separadors de barra invertida.
718 Els contextos de veu porten els noms de @code{"1"}, @code{"2"},
719 etc. Els primers contextos estableixen les veus @emph{externes},
720 la veu aguda del context @code{"1"} i la veu greu del context
721 @code{"2"}. Les veus interiors van als contextos @code{"3"} i
722 @code{"4"}. A cada un d'aquests contextos, la direcció vertical
723 de les lligadures, pliques, matisos dinàmics, etc., s'ajusta de
726 @lilypond[quote,verbatim]
727 \new Staff \relative {
730 % Veu "1" Veu "2" Veu "3"
731 << { g4 f e } \\ { r8 e4 d c8~ } >> |
732 << { d2 e } \\ { c8 b16 a b8 g~ 2 } \\ { s4 b c2 } >> |
736 Totes aquestes veus estan separades de la veu principal que conté
737 les notes just per fora de la construcció @code{<< @dots{} >>}.
738 Anomenarem això la @emph{construcció simultània}. Les lligadures
739 (de prolongació i d'expressió) solament poden connectar notes
740 que estiguin dins de la mateixa veu, en conseqüència les
741 lligadures no poden entrar o sortir d'una construcció
742 simultània. A la inversa, les veus paral·leles de construccions
743 simultànies diferents sobre el mateix pentagrama són la mateixa
744 veu. Hi ha altres propietats relatives a les veus que també
745 impliquen construccions simultànies. A continuació veiem el mateix
746 exemple, amb colors i caps diferents per a cada veu. Observeu que
747 els canvis a una veu no afecten a d'altres veus, però persisteixen
748 més tard dins de la mateixa veu. Observeu també que les notes
749 lligades es poden dividir entre les mateixes veus de dues
750 construccions, com s'indica aquí a la veu de triangles blaus.
752 @lilypond[quote,verbatim]
753 \new Staff \relative {
782 @funindex \voiceOneStyle
783 @funindex \voiceTwoStyle
784 @funindex \voiceThreeStyle
785 @funindex \voiceFourStyle
786 @funindex \voiceNeutralStyle
788 Les instruccions @code{\voiceXXXStyle} estan pensades
789 principalment per usar-les en documents educatius com el que
790 presentem aquí. Modifiquen el color del cap, la plica i les
791 barres, i l'estil del cap, de manera que les veus es poden
792 distingir fàcilment. La veu u està establerta a rombes vermells,
793 la veu dos a triangles blaus, la veu tres a cercles verdes amb
794 aspes, i la veu quatre (que no es fa servir aquí) a aspes color
795 magenta. @code{\voiceNeutralStyle} (que tampoc no es fa servir
796 aquí) retorna tot a l'estil predeterminat. Veurem més endavant
797 com l'usuari pot crear instruccions com aquestes. Vegeu
798 @rlearningnamed{Visibility and color of objects,Visibilitat i
799 color dels objectes} i
800 @rlearningnamed{Using variables for layout adjustments,Ús de
801 variables per als ajustos de disposició}.
803 @cindex polifonia i mode relatiu
804 @cindex relatiu, mode, polifonia i
806 La polifonia no canvia la relació de les notes dins d'un bloc
807 @code{\relative}. L'alçada de cada nota encara es calcula amb
808 relació a la nota que la precedeix immediatament, o a la primera
809 nota de l'acord precedent. Així, en
812 \relative c' @{ notaA << < notaB notaC > \\ notaD >> notaE @}
816 @code{notaB} és relativa a @code{notaA} @*
817 @code{notaC} és relativa a @code{notaB}, no a @code{notaA}; @*
818 @code{notaD} és relativa a @code{notaB}, no a @code{notaA} ni a
820 @code{notaE} és relativa a @code{notaD}, no a @code{notaA}.
822 Una forma alternativa, que podria ser més clara si les notes a les
823 veus estan molt separades, és col·locar una instrucció
824 @code{\relative} al principi de cada veu:
827 \relative c' @{ notaA @dots{} @}
829 \relative c'' @{ < notaB notaC > @dots{} @}
831 \relative g' @{ notaD @dots{} @}
833 \relative c' @{ notaE @dots{} @}
836 Finalment, analitzem les veus en una peça de música més
837 complexa. Heus aquí les notes dels dos primers compassos del segon
838 dels Dos Nocturns de Chopin, Op 32. Aquest exemple s'utilitzarà
839 en fases posteriors dins del present capítol i el següent, per
840 il·lustrar diverses tècniques per produir notació, i per tant us
841 demanem que ignoreu per ara qualsevol cosa al codi subjacent que
842 li sembli misteriós i tan sols es concentri a la música i les veus
843 (totes les complicacions s'explicaran a seccions posteriors).
845 @c The following should appear as music without code
846 @lilypond[quote,ragged-right]
847 \new Staff \relative {
853 % Ignoreu aquestes expressions per ara, s'explicaran al Cap. 4
854 \once \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
856 \once \override NoteColumn.force-hshift = #0.5
862 \override NoteColumn.force-hshift = #0
870 Amb freqüència, la direcció de les pliques s'utilitza per indicar
871 la continuïtat de dues línies melòdiques simultànies. En aquest
872 cas, totes les pliques de les notes agudes es dirigeixen cap amunt
873 i les de la notes greus cap avall. Aquesta és la primera
874 indicació que es requereix més d'una veu.
876 Però la necessitat real de diverses veus apareix quan hi ha notes
877 que comencen al mateix temps però tenen duracions
878 diferents. Observeu les notes que comencen a la tercera part del
879 primer compàs. El La bemoll és una negra amb puntet, el Fa és una
880 negra i el Re bemoll és una blanca. Aquestes notes no es poden
881 escriure com un acord perquè totes les notes d'un acord han de
882 tenir la mateixa duració. Tampoc es poden escriure com notes
883 seqüencials, ja que han de començar al mateix temps. Aquesta
884 secció del compas requereix tres veus, i la pràctica comuna seria
885 escriure tot el compàs com tres veus com es mostra a sota, on hem
886 usat diferents caps i colors per a la tres veus. Un cop més, el
887 codi que hi ha a aquest exemple s'explicarà més tard, així que
888 ignoreu tot el que no entengueu.
890 @c The following should appear as music without code
891 @c The three voice styles should be defined in -init
892 @lilypond[quote,ragged-right]
893 \new Staff \relative {
902 % Ignoreu això per ara - s'explicarà al Cap 4
903 \once \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
905 \once \override NoteColumn.force-hshift = #0.5
908 \\ % No hi ha veu tres (volem les pliques cap avall)
911 \override NoteColumn.force-hshift = #0
919 Intentarem codificar aquesta música partint de zero. Com veurem,
920 això s'enfronta a certes dificultats. Començarem tal com hem
921 après, usant la construcció @code{<< \\ >>} per introduir la
922 música del primer compàs a tres veus:
924 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
925 \new Staff \relative {
928 { c''2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
935 @cindex veus i direcció de ls pliques
936 @cindex pliques, veus i direcció de les
939 Les direccions de les pliques s'assignen automàticament de forma
940 que les veus de numeració imparell reben les pliques cap amunt i les
941 de numeració parell cap avall. Les pliques de les veus 1 i 2
942 són correctes, però les pliques de la veu 3 haurien d'anar cap
943 avall en aquest fragment en particular. Podem corregir això
944 simplement oblidant-nos de la veu tres i situant la música a la
945 veu quatre. Això es fa escrivint un altre parell de barres
946 invertides (@code{\\}).
948 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
949 \new Staff \relative {
964 Veiem que això arregla la direcció de la plica, però la
965 col·locació horitzontal de les notes no és la desitjada. El
966 LilyPond desplaça les notes interiors quan elles o les seves
967 pliques d'una altra manera col·lisionarien amb les veus exteriors,
968 però això no és el més adequat per a música de piano. En altres
969 situacions, els desplaçaments que el LilyPond aplica poden no
970 eliminar les col·lisions. El LilyPond aporta diverses formes
971 d'ajustar la col·locació horitzontal de les notes. Encara no
972 estem preparats per veure com es corregeix això, per la qual cosa
973 deixarem el problema per a una secció posterior (vegeu la
974 propietat @code{force-hshift} a
975 @rlearningnamed{Fixing overlapping notation,Arreglar notació amb
978 @warning{No es poden crear lletres ni objectes d'extensió
979 (com ara lligadures, reguladors, etc.) @q{entre} veus diferents.}
982 Referència de la notació:
983 @ruser{Multiple voices}.
986 @node Veus explícites
987 @subsection Veus explícites
988 @translationof Explicitly instantiating voices
995 @funindex \voiceThree
1001 @funindex \new Voice
1002 @cindex contextos de veu, creació de
1004 Els contextos de veu també es poden crear manualment dins d'un
1005 bloc @code{<< >>} per crear música polifònica, utilitzant
1006 @code{\voiceOne} @dots{} @code{\voiceFour} per indicar les
1007 direccions requerides de pliques, lligadures, etc. A partitures
1008 més llargues, aquest mètode és més clar perquè permet que les veus
1009 estiguin separades i rebin noms més descriptius.
1011 Concretament, la construcció @code{<< \\ >>} que usem a la secció
1017 << @{ e'4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
1027 \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative @{ e'4 f g a @} @}
1028 \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative @{ c'4 d e f @} @}
1032 Els dos exemples anteriors produeixen:
1034 @c The following example should not display the code
1035 @lilypond[ragged-right,quote]
1037 \new Voice = "1" { \voiceOne \relative { e'4 f g a } }
1038 \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative { c'4 d e f } }
1042 @cindex veus, retorn a única
1043 @cindex retorn a veu única
1045 Les instruccions @code{\voiceXXX} estableixen la direcció de les
1046 pliques, lligadures d'expressió, lligadures de prolongació,
1047 articulacions, anotacions de text, puntets i digitacions.
1048 @code{\voiceOne} i @code{\voiceThree} fan que aquests objectes
1049 apuntin cap amunt, mentre que @code{\voiceTwo} i @code{\voiceFour}
1050 els fan apuntar cap avall. Aquestes instruccions també produeixen
1051 un desplaçament horitzontal per a cada veu quan és necessari per
1052 evitar xocs entre els caps. La instrucció @code{\oneVoice}
1053 retorna els ajustos de nou als valors normals per a una sola veu.
1055 Vegem a alguns exemples senzills exactament quin efecte tenen
1056 @code{\oneVoice}, @code{\voiceOne} i @code{voiceTwo} sobre
1057 l'escriptura, les lligadures d'unió i d'expressió i les
1058 indicacions de dinàmica:
1060 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1062 % Comportament predeterminat o comportament després de \oneVoice
1063 c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1067 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1070 c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1072 c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1076 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1079 c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1081 c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1085 A continuació veurem tres formes diferents de composar la notació
1086 del mateix passatge polifònic, cada una de les quals té els seus
1087 avantatges segons la circumstància, utilitzant l'exemple de la
1090 Una expressió que apareix directament dins de @code{<< >>} pertany
1091 a la veu principal (però, observeu, @strong{no} dins d'una
1092 construcció @code{<< \\ >>}). Això és útil quan apareixen veus
1093 noves mentre la veu principal està sonant. A continuació podem
1094 veure una realització més correcte de l'exemple de la secció
1095 anterior. Les notes vermelles en forma de rombe mostren que la
1096 melodia principal està ara dins d'un context d'una sola veu, fent
1097 que es pugui traçar una lligadura per sobre d'elles.
1099 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1100 \new Staff \relative {
1102 % Aquesta secció és homofònica
1104 % Comença una secció simultània de tres veus
1106 % Continua la veu principal en paral·lel
1107 { g4 f e | d2 e) | }
1108 % Inicia la segona veu
1110 % Estableix les pliques, etc., cap avall
1112 r8 e4 d c8~ | 8 b16 a b8 g~ 2 |
1114 % Inicia la tercera veu
1116 % Set stems, etc, up
1124 @cindex aniuat d'expressions musicals
1125 @cindex aniuat de construccions simultànies
1126 @cindex aniuat de veus
1127 @cindex veus temporals
1128 @cindex veus, aniuat de
1130 Les construccions polifòniques niuades més profundament són
1131 possibles, i si hi ha una veu que apareix sols breument podria
1132 haver-hi una forma més natural d'escriure la música.
1134 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1135 \new Staff \relative {
1138 { g4 f e | d2 e) | }
1143 { c8 b16 a b8 g~ 2 | }
1154 @cindex espaiadores, notes
1156 Aquest mètode de niuar veus noves breument és útil quan sols hi ha
1157 seccions polifòniques petites, però quan tot el pentagrama és molt
1158 polifònic podria ser més clar usar sempre diverses veus, usant
1159 notes espaiadores per passar per sobre de les seccions on una veu
1160 està en silenci, com per exemple:
1162 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1163 \new Staff \relative <<
1164 % Inicia la primera veu
1167 c'16^( d e f g4 f e | d2 e) |
1169 % Inicia la segona veu
1171 % Estableix les pliques, etc., cap avall
1173 s4 r8 e4 d c8~ | 8 b16 a b8 g~ 2 |
1175 % Inicia la tercera veu
1177 % Estableix les pliques, etc., cap amunt
1184 @subsubheading Columnes de notes
1186 @cindex columna de notes
1187 @cindex col·lisions de notes
1188 @cindex notes, col·lisions de
1189 @cindex desplaçament, instruccions de
1196 @funindex \shiftOnnn
1199 Les notes properes a un acord, o les notes que es produeixen al
1200 mateix temps en diferents veus, es disposen en dos (i
1201 ocasionalment més) columnes per evitar el solapament dels caps.
1202 Reben el nom de columnes de notes. Hi ha columnes diferents per a
1203 cada veu, i el desplaçament especificat en curs depenent de la veu
1204 s'aplica a la columna de la nota si en cas contrari es produís una
1205 col·lisió. Això es pot veure a l'exemple anterior. Al compàs 2 el
1206 Do a la veu dos està desplaçat a la dreta respecte del Re de la
1207 veu u, i a l'últim acord el Do de la veu tres també està desplaçat
1208 a la dreta respecte de les altres notes.
1210 Les instruccions @code{\shiftOn}, @code{\shiftOnn},
1211 @code{\shiftOnnn} i @code{\shiftOff} especifiquen el grau que
1212 s'han de desplaçar les notes i acords de la veu si en cas contrari
1213 es produís una col·lisió. De forma predeterminada, les veus
1214 exteriors (normalment les veus u i dos) tenen com a especificació
1215 @code{\shiftOff}, mentre que les veus interiors (tres i quatre)
1216 tenen especificat @code{\shiftOn}. Quan s'aplica un desplaçament,
1217 les veus u i tres es desplacen cap a la dreta i les veus dos i
1218 quatre es desplacen cap a l'esquerra.
1220 @code{\shiftOnn} i @code{\shiftOnnn} defineixen nivells
1221 addicionals de desplaçament que es poden especificar temporalment
1222 per resoldre col·lisions en situacions complexes (vegeu
1223 @rlearningnamed{Real music example,Exemples reals de música}).
1225 Una columna de notes pot contenir sols una nota (o acord) d'una
1226 veu amb les pliques cap amunt i una nota (o acord) d'una veu amb
1227 les pliques cap avall. Si les notes de dues veus que tenen les
1228 pliques a la mateixa direcció se situen en la mateixa posició i
1229 les dues veus no tenen cap desplaçament o porten especificat el
1230 mateix desplaçament, es produirà el missatge d'error @qq{Xoquen
1231 massa columnes de notes}.
1234 Manual d'aprenentatge:
1235 @rlearningnamed{Moving objects,Moure objectes}.
1237 Referència de la notació:
1238 @ruser{Multiple voices}.
1241 @node Veus i música vocal
1242 @subsection Veus i música vocal
1243 @translationof Voices and vocals
1245 La música vocal presenta una dificultat especial: hem de combinar
1246 dues expressions, és a dir, les notes i la lletra.
1248 @funindex \new Lyrics
1252 @cindex Lyrics, creació d'un context
1253 @cindex lletra, creació d'un context de
1254 @cindex lletra, enllaçar amb una veu
1256 Ja heu vist la instrucció @code{\addlyrics@{@}}, que funciona bé
1257 per a partitures senzilles. Tot i així, aquesta tècnica és una
1258 mica limitada. Per a música de complexitat més gran, hem
1259 d'introduir la lletra en un context @code{Lyrics} utilitzant
1260 @code{\new Lyrics} i enllaçar explícitament la lletra i les notes
1261 mitjançant @code{\lyricsto@{@}}, usant el nom assignat a la veu.
1263 @lilypond[quote,verbatim]
1265 \new Voice = "una" {
1269 c''4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
1272 \new Lyrics \lyricsto "una" {
1273 No more let | sins and | sor -- rows | grow. |
1278 Observeu que la lletra s'ha d'enllaçar a un context de
1279 @code{Voice}, @emph{no} a un context de @code{Staff}. Aquest és
1280 un cas on és necessari crear contextos de @code{Staff} i de
1281 @code{Voice} explícitament.
1283 @cindex lletra i barrat
1284 @cindex barrat i lletra
1285 @funindex \autoBeamOff
1286 @funindex autoBeamOff
1288 El barrat automàtic que el LilyPond usa de forma predeterminada
1289 funciona bé per a la música instrumental, però no tan bé per a
1290 música sense lletra, on o bé el barrat no es necessita en absolut,
1291 o bé s'utilitza per indicar els melismes de la lletra. A
1292 l'exemple anterior hem utilitzat la instrucció @code{\autoBeamOff}
1293 per desactivar el barrat automàtic.
1295 @funindex \new ChoirStaff
1296 @funindex ChoirStaff
1297 @funindex \lyricmode
1299 @cindex vocal, estructura d'una partitura
1300 @cindex cor, sistema de
1302 Ara reutilitzarem l'exemple anterior de «Judes Macabeu» per a
1303 il·lustrar aquesta tècnica més flexible. Primer la reescriurem
1304 per que faci servir variables, de manera que la música i la lletra
1305 es puguin separar de l'estructura de pentagrames. També
1306 introduirem una clau de grup de ChoirStaff. La lletra pròpiament
1307 dita s'ha de introduir amb @code{\lyricmode} perquè tenir seguretat
1308 que s'interpreti com a lletra i no com a música.
1310 @lilypond[quote,verbatim]
1311 global = { \key f \major \time 6/8 \partial 8 }
1313 SopOneMusic = \relative {
1314 c''8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
1316 SopOneLyrics = \lyricmode {
1317 Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn, __
1319 SopTwoMusic = \relative {
1320 r8 | r4. r4 c'8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
1322 SopTwoLyrics = \lyricmode {
1323 Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
1329 \new Voice = "SopOne" {
1333 \new Lyrics \lyricsto "SopOne" {
1338 \new Voice = "SopTwo" {
1342 \new Lyrics \lyricsto "SopTwo" {
1350 Aquesta és l'estructura bàsica de totes les partitures vocals. Es
1351 poden afegir més pentagrames segons es necessiti, es poden afegir
1352 més veus als pentagrames i més estrofes a la lletra, i les
1353 variables que contenen la música es poden col·locar fàcilment en
1354 fitxers separats quan es facin massa llargs.
1356 @cindex himne, estructura de
1357 @cindex SATB, estructura de
1358 @cindex vocal, partitura, diverses estrofes
1359 @cindex diverses estrofes vocals
1360 @cindex estrofes, diverses, vocals
1362 A continuació podem veure un exemple final de la primera línia
1363 d'un himne amb quatre estrofes, per a cor SATB. En aquest cas la
1364 lletra de les quatre parts és la mateixa. Observeu com utilitzem
1365 variables per a separar la notació musical de l'estructura de
1366 pentagrames. Observeu també com s'utilitza una variable, per a la
1367 qual hem escollit el nom @q{TimeKey} («compàs i tonalitat»), per a
1368 que contingui diverses instruccions que s'usaran dins dels dos
1369 pentagrames. A d'altres exemples se li sol donar el nom de @q{global}.
1371 @lilypond[quote,verbatim]
1372 keyTime = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
1374 SopMusic = \relative { c'4 | e4. e8 g4 g | a4 a g }
1375 AltoMusic = \relative { c'4 | c4. c8 e4 e | f4 f e }
1376 TenorMusic = \relative { e4 | g4. g8 c4. b8 | a8 b c d e4 }
1377 BassMusic = \relative { c4 | c4. c8 c4 c | f8 g a b c4 }
1380 \lyricmode { E -- | ter -- nal fa -- ther, | strong to save, }
1382 \lyricmode { O | Christ, whose voice the | wa -- ters heard, }
1384 \lyricmode { O | Ho -- ly Spi -- rit, | who didst brood }
1386 \lyricmode { O | Tri -- ni -- ty of | love and pow'r }
1392 \new Voice = "Sop" { \voiceOne \keyTime \SopMusic }
1393 \new Voice = "Alto" { \voiceTwo \AltoMusic }
1394 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseOne }
1395 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseTwo }
1396 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseThree }
1397 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseFour }
1401 \new Voice = "Tenor" { \voiceOne \keyTime \TenorMusic }
1402 \new Voice = "Bass" { \voiceTwo \BassMusic }
1410 Referència de la notació:
1411 @ruser{Vocal music}.
1414 @node Contextos i gravadors
1415 @section Contextos i gravadors
1416 @translationof Contexts and engravers
1418 Els contextos i els gravadors s'han mencionat de manera informal a
1419 seccions anteriors; ara tan sols veurem aquests conceptes amb més
1420 detall, ja que són importants a l'ajust fi de la sortida del
1424 * Explicació dels contextos::
1425 * Creació de contextos::
1426 * Explicació dels gravadors::
1427 * Modificar les propietats dels contextos::
1428 * Afegir i eliminar gravadors::
1431 @node Explicació dels contextos
1432 @subsection Explicació dels contextos
1433 @translationof Contexts explained
1435 @cindex contextos, explicació dels
1437 Quan s'imprimeix la música, s'han de afegir a la sortida una gran
1438 quantitat d'elements de notació que no apareixen explícitament al
1439 fitxer d'entrada. Per exemple, compareu l'entrada i la sortida
1440 del següent exemple:
1442 @lilypond[quote,verbatim]
1443 \relative { cis''4 cis2. | a4 a2. | }
1446 L'entrada és força greu, però a la sortida s'han afegit línies
1447 divisòries, les alteracions, la clau i l'armadura de la
1448 tonalitat. Quan el LilyPond @emph{interpreta} l'entrada, la
1449 informació musical s'analitza d'esquerra a dreta de la mateixa
1450 manera que un intèrpret llegeix la partitura. Mentre es llegeix
1451 el codi d'entrada, el programa recorda on estan els límits dels
1452 compassos, i quines alçades requereixen alteracions accidentals
1453 explícites. Aquesta informació s'ha de conservar a diversos
1454 nivells. Per exemple, una alteració accidental afecta solament a
1455 un pentagrama, mentre que una línia divisòria ha d'estar
1456 sincronitzada al llarg de tot els sistema.
1458 Dins del LilyPond, aquestes regles i petites porcions d'informació
1459 s'agrupen en @emph{Contexts}. Ja hem vist el context de veu,
1460 @code{Voice}. Altres exemples de contextos són @code{Staff}
1461 (Pauta o pentagrama) i @code{Score} (Partitura). Els contextos
1462 són jeràrquics, de forma que reflecteixen la naturalesa jeràrquica
1463 d'una partitura musical. Per exemple: un context de @code{Staff}
1464 pot contenir molts contextos de @code{Voice}, i un context de
1465 @code{Score} pot contenir molts contextos de @code{Staff}.
1468 @sourceimage{context-example,5cm,,}
1471 Cada context assumeix la responsabilitat d'imposar algunes regles
1472 de notació, creant certs objectes de notació i mantenint les
1473 propietats associades. Per exemple, el context @code{Voice} pot
1474 introduir una alteració accidental i llavors el context
1475 @code{Staff} manté la regla de mostrar o suprimir l'alteració per
1476 a la resta del compàs.
1478 Un altre exemple el constitueix el fet que la sincronització de les
1479 línies divisòries es gestiona dins del context de la partitura,
1480 @code{Score}, de forma predeterminada. Nogensmenys, a algunes
1481 músiques és possible que vulguem que les línies divisòries
1482 estiguin sincronitzades (pensem en una partitura polimètrica en
1483 compassos de 4/4 i de 3/4). En aquests casos hem de modificar els
1484 ajustos per omissió dels contextos @code{Score} i @code{Staff}.
1486 Per a partitures molt senzilles, els contextos es creen
1487 implícitament i no hem de preocupar-nos per ells. Per a peces més
1488 grans, com per exemple qualsevol que tingui més d'un pentagrama,
1489 els contextos s'han de crear explícitament per assegurar-nos que
1490 no tindrem la quantitat exacta de pentagrames que necessitem, i
1491 que estan a l'ordre correcte. Per escriure peces amb notació
1492 especialitzada, és freqüent la modificació de contextos existents
1493 o fins i tot definir d'uns completament nous.
1495 A més dels contextos @code{Score,} @code{Staff} i @code{Voice}, hi
1496 ha contextos que se situen entre els nivells de partitura i de
1497 pentagrama per controlar els grups de pentagrames , com els
1498 contextos alternatius de pentagrama i de veu, i contextos per a la
1499 lletra, la percussió, diagrames de trasts, baix xifrat, etc.
1501 Els noms de tots els tipus de contextos es composen d'una o més
1502 paraules que comencen amb majúscula i que estan unides unes a les
1503 altres sense guió ni barra baixa, per exemple:
1504 @code{PartituraDeTranscripcióGregoriana}
1507 Referencia de la notació:
1508 @rusernamed{Contexts explained,Explicació dels contextos}.
1511 @node Creació de contextos
1512 @subsection Creació de contextos
1513 @translationof Creating contexts
1517 @cindex nous contextos
1518 @cindex creació de contextos
1519 @cindex contextos, creació de
1521 A un fitxer d'entrada, el bloc de partitura, que es presenta
1522 precedit per la instrucció @code{\score}, conté una sola expressió
1523 musical i una definició de sortida associada (o bé un bloc
1524 @code{\layout} o bé un bloc @code{\midi}). El context
1525 @code{Score} se sol deixar que es creï automàticament quan
1526 comença la interpretació d'aquesta expressió musical.
1528 Per a partitures que solament tenen una veu i un pentagrama, podem
1529 també deixar que els contextos @code{Voice} i @code{Staff} se
1530 creïn automàticament, però per a partitures més complexes és
1531 necessari crear-los a mà. La instrucció més simple que fa això és
1532 @code{\new}. S'anteposa a una expressió musical, per exemple
1535 \new @var{tipus} @var{expressió_musical}
1539 on @var{tipus} és el nom d'un context (com @code{Staff} o
1540 @code{Voice}). Aquesta instrucció crea un context nou, i comença
1541 a interpretar la @var{expressió_musical} que està dins d'aquest
1544 @warning{No s'ha d'usar @bs{}@code{new Score} perquè el context
1545 @code{Score} essencial del nivell superior ja es crea
1546 automàticament al interpretar-se l'expressió musical que està
1547 dins del bloc @bs{}@code{score}. Els valors predeterminats de
1548 propietats de context vàlids per a tota la partitura es poden
1549 canviar dins del bloc @bs{}@code{layout}. Vegeu @ref{Modificar
1550 les propietats dels contextos}.}
1552 En les seccions anteriors heu pogut veure molts exemples pràctics
1553 que creaven nous contextos de @code{Staff} i de @code{Voice},
1554 però per a recordar-vos com s'usen aquestes instruccions en la
1555 pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
1557 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1558 \score { % inici de l'expressió única de música composta
1559 << % inici d'una secció pentagrames simultanis
1561 \new Staff { % crea el pentagrama de la mà dreta
1564 \new Voice { % crea la veu per a les notes de la mà dreta
1565 \relative { % inici de les notes de la mà dreta
1568 } % fi de les notes de la mà dreta
1569 } % fi de la veu de la mà dreta
1570 } % fi del pentagrama de la mà dreta
1571 \new Staff << % crea el pentagrama de la mà esquerra
1574 \new Voice { % crea la veu de la mà esquerra
1576 \relative { % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
1577 g8 <bes d> ees, <g c> |
1578 g8 <bes d> ees, <g c> |
1579 } % fi de les notes de la veu u de la mà esquerra
1580 } % fi de la veu u de la mà esquerra
1581 \new Voice { % crea la veu dos de la mà esquerra
1583 \relative { % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
1586 } % fi de les notes de la veu dos de la mà esquerra
1587 } % fi de la veu dos de la mà esquerra
1588 >> % fi del pentagrama de la mà esquerra
1589 >> % fi de la secció de pentagrames simultanis
1590 } % fi de l'expressió única de música composta
1593 (Observeu com totes les instruccions que obren un bloc amb un
1594 claudàtor corb, @code{@{}, o amb angles dobles, @code{<<}, estan
1595 sagnades (tenen un marge addicional) amb dos espais addicionals,
1596 i el claudàtor de tancament corresponent té un marge exactament
1597 igual. Tot i no ser necessari, observar aquesta pràctica reduirà
1598 considerablement el nombre d'errors de @q{parèntesis
1599 descompensats}, i es recomana especialment. Permet apreciar d'una
1600 sola ullada l'estructura de la música, i qualsevol parèntesis
1601 descompensat apareixerà molt clarament. Observeu també com el
1602 pentagrama de la mà esquerra es crea usant dobles angles perquè
1603 requereix dues veus, mentre que el pentagrama de la mà dreta es
1604 crea amb una expressió musical única tancada entre claudàtors
1605 perquè sols requereix una veu.)
1607 @cindex contextos, nomenament
1608 @cindex anomenar contextos
1610 La instrucció @code{\new} també pot atorgar un nom identificatiu
1611 al context per distingir-lo d'altres contextos del mateix tipus:
1614 \new @var{tipus} = @var{identificador} @var{expressió_musical}
1617 Observeu la distinció entre el nom del tipus de context,
1618 @code{Staff}, @code{Voice}, etc., i el nom identificatiu d'una
1619 instància en particular d'aquest tipus, que pot ser qualsevol
1620 seqüència de lletres inventada per l'usuari. En el nom
1621 identificatiu també es poden utilitzar dígits i espais, però en
1622 aquest cas aquest nom ha d'anar entre cometes, per exemple
1623 @code{\new Staff = "ElMeuPentagrama 1" @var{expressió_musical}}.
1624 El nom identificatiu s'utilitza per referir-nos més tard a
1625 aquesta instància en particular d'un context. Hem vist això a la
1626 secció sobre la lletra, a @ref{Veus i música vocal}.
1629 Referència de la notació:
1630 @ruser{Creating contexts}.
1633 @node Explicació dels gravadors
1634 @subsection Explicació dels gravadors
1635 @translationof Engravers explained
1639 Totes i cadascuna de les marques de la sortida impresa d'una
1640 partitura feta amb el LilyPond està produïda per un
1641 @code{Engraver} (gravador). Així, tenim un gravador per imprimir
1642 pentagrames, un altre per imprimir els caps de les notes, un altre
1643 per a les pliques, un altre per a les barres, i molts més. En
1644 total hi ha més de 120 gravadors! Afortunadament, per a la major
1645 part de les partitures no és necessari conèixer més que alguns,
1646 per a partitures senzilles no hem de saber res de cap d'ells.
1648 Els gravadores resideixen i operen dins de Contextos. Els
1649 gravadors com ara el gravador de la indicació de metrònom,
1650 @code{Metronome_mark_engraver}, l'acció i resultat del qual
1651 s'apliquen a la partitura com un tot, operen en el context més
1652 alt: el context de partitura @code{Score}.
1654 El gravador de la clau @code{Clef_engraver} i el de l'armadura
1655 @code{Key_engraver} es troben probablement a tots els contextos de
1656 pentagrama (@code{Staff}), ja que els diferents pentagrames
1657 podrien requerir diferents claus i armadures.
1659 El gravador dels caps de nota @code{Note_heads_engraver} i el de
1660 les pliques @code{Stem_engraver} viuen en cada u dels contextos de
1661 veu @code{Voice}, el context de nivell més baix de tots.
1663 Cada gravador processa els objectes particulars associats amb la
1664 seva funció, i manté les propietats que estan relacionades amb
1665 aquesta funció. Aquestes propietats, com les que estan
1666 associades amb els contextos, es poden modificar per canviar el
1667 funcionament del gravador o l'aspecte d'aquests elements de la
1670 Tots els gravadors tenen noms compostos de diverses paraules que
1671 descriuen la seva funció. Sols està en majúscules la inicial de
1672 la primera paraula, i la resta se li uneix mitjançant guionets
1673 baixos. D'aquesta manera el gravador @code{Staff_symbol_engraver}
1674 és responsable de la creació de les línies del pentagrama, i el
1675 @code{Clef_engraver} determina i estableix l'alçada o el punt de
1676 referència sobre el pentagrama dibuixant un símbol de clau.
1678 A continuació presentem alguns del gravadors més comuns, junt amb
1679 la seva funció. Podreu comprovar que és fàcil endevinar la funció
1680 a partir del nom (en anglès), i a l'inrevés.
1682 @multitable @columnfractions .3 .7
1685 @item Accidental_engraver
1686 @tab Fa les alteracions accidentals, de precaució i de suggeriment.
1688 @tab Grava les barres
1690 @tab Grava les claus
1691 @item Completion_heads_engraver
1692 @tab Divideix les notes que travessen una línia divisòria
1693 @item Dynamic_engraver
1694 @tab Crea reguladors i indicacions dinàmiques textuals
1695 @item Forbid_line_break_engraver
1696 @tab Evita els salts de línia si queda algun element musical actiu
1698 @tab Crea l'armadura de la tonalitat
1699 @item Metronome_mark_engraver
1700 @tab Grava la indicació de metrònom
1701 @item Note_heads_engraver
1702 @tab Grava el cap de les notes
1704 @tab Grava els silencis
1705 @item Staff_symbol_engraver
1706 @tab Grava les cinc línies (de forma predeterminada) del pentagrama
1708 @tab Crea les pliques i els trèmolos d'una sola plica
1709 @item Time_signature_engraver
1710 @tab Crea les indicacions de compàs
1715 Més endavant veurem es pot canviar com la sortida del LilyPond
1716 mitjançant la modificació del funcionament dels Gravadors.
1719 Referència de funcionament intern:
1720 @rinternals{Engravers and Performers}.
1723 @node Modificar les propietats dels contextos
1724 @subsection Modificar les propietats dels contextos
1725 @translationof Modifying context properties
1727 @cindex context, propietats de
1728 @cindex context, propietats de, modificació
1729 @cindex modificar les propietats de context
1735 Els contextos es responsabilitzen de mantenir els valors d'un cert
1736 nombre de @emph{properties} de context. Moltes d'elles es poden
1737 canviar per influir en la interpretació del codi d'entrada i
1738 canviar així l'aparença de la sortida impresa. Es modifiquen
1739 mitjançant la instrucció @code{\set}. Aquesta instrucció pren la
1743 \set @emph{NomDelContext}.@emph{nomDeLaPropietat} = #@emph{valor}
1746 On el @emph{NomDelContext} és normalment @code{Score},
1747 @code{Staff} o @code{Voice}. Es pot ometre, i en aquest cas se
1748 suposa que és el context en curs (normalment @code{Voice}).
1750 Els noms de les propietats de context consisteixen en paraules
1751 unides sense cap guió o barra fixa, i on totes les paraules
1752 excepte la primera comencen en majúscula. A continuació podem
1753 veure alguns exemples de noms de propietats utilitzades amb
1754 freqüència. Hi ha moltes més que les que es mostren aquí.
1756 @c attempt to force this onto a new page
1758 @multitable @columnfractions .25 .15 .45 .15
1759 @headitem nomDeLaPropietat
1762 @tab Valor d'exemple
1765 @tab Si és vertader, posa becaires addicionals abans de les alteracions
1766 @tab @code{#t}, @code{#f}
1767 @item currentBarNumber
1769 @tab Ajustar el número del compàs actual
1773 @tab Si és vertader, imprimir lligadures d'expressió per sobre i per sota de les notes
1774 @tab @code{#t}, @code{#f}
1775 @item instrumentName
1777 @tab Establir el nom del pentagrama, situat a l'esquerra
1778 @tab @code{"Cello I"}
1781 @tab Augmentar o disminuir la mida de la font tipogràfica
1785 @tab Establir el text que s'imprimeix abans del començament d'una estrofa
1790 on un valor Booleà es vertader (@code{#t}, True) o fals
1791 (@code{#f}, False), un Enter és un nombre enter positiu, un nombre
1792 real és un nombre decimal positiu o negatiu, i el text es tanca
1793 entre cometes dobles. Observeu l'aparició de signes de coixinet
1794 (@code{#}), en dos llocs diferents: com a part del valor Booleà
1795 abans de la @code{t} o la @code{f}, i abans del @emph{valor} dins
1796 de la instrucció @code{\set}. Així doncs, quan s'està escrivint
1797 un valor Booleà, s'han d'escriure dos signes de coixinet, per
1798 exemple: @code{##t}.
1800 @cindex propietats que funcionen en contextos
1801 @cindex establir propietats en contextos
1803 Abans de poder establir qualsevol d'aquestes propietats, hem de
1804 saber en quin context operen. A vegades és quelcom obvi, però en
1805 ocasions pot ser quelcom complicat. Si especifiquem un context
1806 equivocat, no es produeix cap missatge d'error, però el
1807 funcionament esperat no tindrà lloc. Per exemple, la propietat
1808 @code{instrumentName} (nom de l'instrument) viu clarament dins del
1809 context de @code{Staff}, ja que és el pentagrama el que ha de ser
1810 anomenat. En aquest exemple, el primer pentagrama resulta
1811 etiquetat, però no el segon, perquè hem omès el nom del context.
1813 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1815 \new Staff \relative {
1816 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
1819 \new Staff \relative {
1820 \set instrumentName = #"Alto" % Incorrecte!
1826 Recordeu que el nom del context predeterminat és @code{Voice},
1827 així que la segona instrucció @code{\set} estableix la propietat
1828 @code{instrumentName} del context @code{Voice} a @qq{Alto}, pero com
1829 el LilyPond no busca aquesta propietat al context @code{Voice}, no
1830 es realitza cap acció. Això no és un error, i no es registra cap
1831 missatge al fitxer Log del registre d'errors.
1833 De forma semblant, si el nom de la propietat s'escriu amb alguna
1834 falta, no es produeix cap missatge d'error, i clarament l'acció
1835 esperada no pot tenir lloc. De fet, es pot establir qualsevol
1836 @q{property} (fictícia) usant qualsevol nom que volem en qualsevol
1837 context que existeixi, mitjançant l'ús de la instrucció
1838 @code{\set}. Però si el nom no és conegut per al LilyPond, no
1839 produirà cap acció. Alguns editors de text que donen suport als
1840 fitxers d'entrada del LilyPond de manera especial, documenten els
1841 noms de propietats amb vinyetes quan passem sobre ells el punter
1842 del ratolí, com ara JEdit amb l'extensió LilyPondTool, o destaquen
1843 els noms de propietats desconegudes de manera diferent, com ara
1844 ConTEXT. Si no s'utilitza un editor amb aquesta possibilitats, es
1845 recomana comprovar la correcció del nom de la propietat al manual
1846 de Referència de funcionament intern: vegeu
1847 @rinternals{Tunable context properties} o @rinternals{Contexts}.
1849 La propietat @code{instrumentName} tindrà efecte solament si
1850 s'estableix dins del context @code{Staff}, però algunes propietats
1851 es poden establir a més d'un context. Per exemple, la propietat
1852 @code{extraNatural} està establerta de forma predeterminada al
1853 valor @code{##t} (vertader) per a tots els pentagrames. Si
1854 s'estableix a @code{##f} (fals) en un context de @code{Staff}
1855 determinat s'aplicarà solament a les alteracions d'aquest
1856 pentagrama. Si s'estableix a fals en el context de la partitura,
1857 @code{Score}, s'aplicarà a tots els pentagrames.
1859 Així, això desactivarà els bequadres addicionals a un pentagrama:
1861 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1863 \new Staff \relative {
1866 \new Staff \relative {
1867 \set Staff.extraNatural = ##f
1874 i això els desactivarà a tots els pentagrames:
1876 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1878 \new Staff \relative {
1881 \new Staff \relative {
1882 \set Score.extraNatural = ##f
1888 Com un exemple més, si s'estableix @code{clefTransposition} dins
1889 del context de @code{Score}, aquesta instrucció canvia
1890 immediatament el valor de la transposició en tots els pentagrames
1891 en curs i estableix un nou valor predeterminat que s'aplicarà a
1892 tots els pentagrames.
1894 La instrucció oposada, @code{\unset}, té l'efecte de suprimir la
1895 propietat del context, el que ocasiona que la major part de les
1896 propietats tornin al seu valor predeterminat. Normalment no és
1897 necessari l'ús de @code{\unset}, atès que una nova instrucció
1898 @code{\set} farà l'ajust desitjat.
1900 Les instruccions @code{\set} i @code{\unset} poden aparèixer en
1901 qualsevol lloc del fitxer d'entrada i tindran un efecte a partir
1902 del temps on es troben i fins al final de la partitura o fins que la
1903 propietat es torni a establir mitjançant @code{\set} o
1904 @code{\unset}. Provem a modificar la mida de la font tipogràfica,
1905 el que afecta la mida dels caps de les notes (entre altres coses)
1906 diverses vegades. El canvi s'agafa a partir del valor
1907 predeterminat, no el valor en curs.
1909 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
1911 % fes que els caps de nota siguin més petits
1914 % fes que els caps de nota siguin més grans
1915 \set fontSize = #2.5
1917 % torna a la mida predeterminada
1922 Hem pogut veure com establir els valors de diversos tipus de
1923 propietat diferents. Observeu que els nombres enters i reals van
1924 sempre precedits d'un símbol de coixinet, @code{#}, mentre que un
1925 valor booleà vertader o fals s'especifica mitjançant
1926 @code{##t} i @code{##f}, amb dos coixinets. Una propietat de
1927 test s'ha de tancar entre cometes dobles, com abans, tot i que
1928 veurem més endavant que el text realment es pot especificar d'una
1929 forma molt més general utilitzant la molt potent instrucció
1932 @subsubheading Canviar les propietats d'un context amb @code{\with}
1936 @cindex context, propietats de, establiment amb \with
1938 El valor predeterminat de les propietats de context es pot
1939 establir en el moment que es crea el context. A vegades aquesta
1940 forma d'establir el valor d'una propietat és molt més clara, si ha
1941 de quedar fix durant tot el temps que duri el context. Quan es
1942 crea un context amb una instrucció @code{\new} pot anar
1943 immediatament seguit d'un bloc @code{\with @{ @dots{} @}} en el
1944 que s'estableix els valors predeterminats de les propietats. Per
1945 exemple, si volem suprimir la impressió de bequadres addicionals per
1946 a tota la duració d'un pentagrama, podem escriure:
1949 \new Staff \with @{ extraNatural = ##f @}
1953 de la forma següent:
1955 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1959 gisis'4 gis aeses aes
1962 \new Staff \with { extraNatural = ##f } {
1964 gisis'4 gis aeses aes
1970 Les propietats ajustades d'aquesta manera encara poden canviar-se
1971 dinàmicament utilitzant @code{\set} i tornar-se al valor
1972 predeterminat que es va establir al bloc @code{\with} mitjançant
1975 @cindex fontSize (mida de la tipografia)
1976 @cindex font, mida de la
1977 @cindex mida de la font
1979 Així doncs, si la propietat @code{fontSize} s'ajusta dins d'una
1980 instrucció @code{\with}, té l'efecte de reiniciar el valor
1981 predeterminat de la mida de la font tipogràfica. Si més tard es
1982 modifica amb @code{\set}, aquest nou valor predeterminat pot
1983 restablir-se amb la instrucció @code{\unset fontSize}.
1985 @subsubheading Canviar las propietats d'un context amb @code{\context}
1987 @cindex contextos, establir propietats de, amb \context
1991 Els valors de propietat dels contextos es poden establir per a
1992 @emph{tots} els contextos d'un tipus determinat, com per exemple
1993 tots els contextos de @code{Staff}, amb una única instrucció. El
1994 tipus de context s'identifica mitjançant la utilització del nom
1995 del seu tipus, com @code{Staff}, precedit d'una barra invertida:
1996 @code{\Staff}. L'enunciat que estableix el valor de la propietat
1997 és el mateix que el que està en un bloc @code{\with}, presentat
1998 anteriorment. Es col·loca en un bloc @code{\context} dins d'un
1999 bloc @code{\layout}. Cada bloc @code{\context} afecta a tots els
2000 contextos del tipus especificat al llarg del bloc @code{\score} o
2001 @code{\book} en el que apareix el bloc @code{\layout}. A
2002 continuació presentem un exemple que mostra el format:
2004 @lilypond[verbatim,quote]
2020 Si es vol aplicar la sobreescriptura de propietats a tos els
2021 pentagrames de la partitura:
2023 @lilypond[quote,verbatim]
2028 gisis'4 gis aeses aes
2033 gisis'4 gis aeses aes
2039 \Score extraNatural = ##f
2046 Les propietats de context establertes d'aquesta forma es poden
2047 sobreescriure per a exemples concrets de contextos mitjançant
2048 enunciats dins d'un bloc @code{\with}, i mitjançant instruccions
2049 @code{\set} intercalades dins d'enunciats musicals.
2052 Referència de la notació:
2053 @ruser{Changing context default settings}.
2055 @c uncomment when backslash-node-name issue is resolved -pm
2056 @ruser{The set command}
2058 Referència de funcionament intern:
2059 @rinternals{Contexts},
2060 @rinternals{Tunable context properties}.
2063 @node Afegir i eliminar gravadors
2064 @subsection Afegir i eliminar gravadors
2065 @translationof Adding and removing engravers
2067 @cindex gravadors, addició
2068 @cindex gravadors, eliminació
2069 @cindex addició de gravadors
2070 @cindex eliminació de gravadors
2077 Hem vist que cada un dels contextos conté diversos gravadors, cada
2078 u dels quals és al seu cop responsable de la producció d'una
2079 fracció particular del resultat imprès, com ara línies divisòries,
2080 pentagrames, caps, pliques, etc. Si un gravador és eliminat d'un
2081 context, ja no podrà produir la seva sortida impresa. És una
2082 forma una mica radical de modificar la sortida, pero algunes
2083 vegades pot ser útil.
2085 @subsubheading Canviar un sol context
2087 Per eliminar un gravador d'un context únic, usem la instrucció
2088 @code{\with} situada immediatament després de la instrucció que
2089 crea el context, com a la secció anterior.
2091 Com a il·lustració, repetim un exemple estret de la secció
2092 anterior amb les línies del pentagrama eliminades. Recordeu que
2093 les línies del pentagrama estan dibuixades pel gravador
2094 @code{Staff_symbol_engraver}.
2096 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2098 \remove "Staff_symbol_engraver"
2102 \set fontSize = #-4 % fes més petits els caps de les notes
2104 \set fontSize = #2.5 % fes més grans els caps de les notes
2106 \unset fontSize % retorna a la mida predeterminada
2111 @cindex àmbit, gravador del
2113 Els gravadors també es poden afegir als contextos individuals. La
2114 instrucció que ho fa és
2116 @code{\consists @var{Nom_del_gravador}},
2118 situada dins d'un bloc @code{\with}. Certes partitures vocals
2119 tenen una indicació d'àmbit o tessitura situada al principi del
2120 pentagrama per indicar l'àmbit de notes en aquest pentagrama, vegeu
2121 @rglos{ambitus}. L'ambitus es produeix per part del gravador
2122 @code{Ambitus_engraver}, que normalment no està inclòs en cap
2123 context. Si l'afegim al context @code{Voice}, calcula el rang a
2124 partir d'aquesta única veu:
2126 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2129 \consists "Ambitus_engraver"
2146 però si afegim el gravador d'àmbit al context de @code{Staff},
2147 calcula el rang de totes les notes en totes les veus d'aquest
2150 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2152 \consists "Ambitus_engraver"
2170 @subsubheading Canviar tots els contextos del mateix tipus
2175 Els exemples anteriors mostren la manera d'eliminar o afegir
2176 gravadors als contextos individuals. També és possible eliminar o
2177 afegir gravadors a tots els contextos d'un tipus específic,
2178 situant les instruccions al context corresponent dins d'un bloc
2179 @code{\layout}. Per exemple, si volem mostrar els rangs de
2180 tessitura per a tots els pentagrames d'una partitura de quatre
2181 pautes, podem escriure
2183 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2212 \consists "Ambitus_engraver"
2219 Els valors predeterminats de les propietats dels contextos també
2220 es poden establir per a tots els contextos d'un tipus en
2221 particular incloent-hi la instrucció @code{\set} dins d'un bloc
2222 @code{\context} de la mateixa forma.
2226 Referència de la notació:
2227 @ruser{Modifying context plug-ins},
2228 @ruser{Changing context default settings}.
2231 Els gravadors @code{Stem_engraver} i @code{Beam_engraver}
2232 (de plica i de barra) adjunten al cap de les notes els objectes
2233 que creen. Si es suprimeix el gravador de caps de nota
2234 @code{Note_heads_engraver}, no es produeix cap cap i per tant no
2235 es creen tampoc pliques ni barres.
2237 @node Extensió de les plantilles
2238 @section Extensió de les plantilles
2239 @translationof Extending the templates
2241 Heu llegit el tutorial i ara sabeu escriure música. Però, com
2242 podeu posar els pentagrames que voleu? Les plantilles estan molt
2243 bé, però què passa si voleu alguna cosa que està en cap plantilla?
2244 Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu
2245 @rlearningnamed{Templates,Plantilles})
2246 que us poden servir com a punt de partida. Però i si voleu
2247 quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
2250 * Soprano i violoncel::
2251 * Partitura vocal a quatre veus SATB::
2252 * Crear una partitura partint de zero::
2253 * Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions::
2254 * Partitures i particel·les::
2257 @node Soprano i violoncel
2258 @subsection Soprano i violoncel
2259 @translationof Soprano and cello
2261 @cindex plantilla, modificar
2262 @cindex modificar plantilles
2264 Per començar, agafeu la plantilla que us sembli més semblant a
2265 allò que voleu aconseguir. Diguem-ne que voleu escriure alguna
2266 cosa per a soprano i violoncel. En aquest cas començaríem amb la
2267 plantilla @q{Notes i lletra} (per a la part de soprano).
2270 \version @w{"@version{}"}
2271 melodia = \relative @{
2278 text = \lyricmode @{
2288 \new Lyrics \lyricsto "u" \text
2295 Ara volem afegir una part de violoncel. Vegem l'exemple
2299 \version @w{"@version{}"}
2300 melodia = \relative @{
2314 No necessitem dues instruccions @code{\version}. Ens caldrà la
2315 secció @code{melodia}. No volem dues seccions @code{\score} (si
2316 tinguéssim dues @code{\score}s, acabaríem amb dues particel·les
2317 per separat.) Volem les dues juntes, com un duo. Dins de la secció
2318 @code{\score}, no ens fan falta dos @code{\layout} ni dos
2321 Si ens limitéssim a copiar i enganxar la secció @code{melodia},
2322 acabaríem amb dues seccions @code{melodia} separades, així que
2323 anem a canviar-los el nom. Anomenarem @code{musicaSoprano} a la
2324 secció de la soprano i @code{musicaVioloncel} a la secció de
2325 violoncel. Al mateix temps canviarem el nom de @code{text} a
2326 @code{lletraSoprano}. Recordeu canviar el nom a les dues
2327 aparicions de totes aquests noms -- tant la definició inicial (la
2328 part @code{melodia = relative c' @{ }) -- com l'ús d'aquest nom
2329 (en la secció @code{\score}).
2331 També aprofitarem per canviar el pentagrama de la part del
2332 violoncel (els violoncels s'escriuen normalment en clau de
2333 Fa). Així mateix, canviarem algunes del violoncel.
2336 \version @w{"@version{}"}
2337 musicaSoprano = \relative @{
2344 lletraSoprano = \lyricmode @{
2348 musicaVioloncel = \relative @{
2361 \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
2368 Això té una aparença prometedora, però la part del violoncel no
2369 surt a la partitura (no l'hem posada a la secció @code{\score}).
2370 Si volem que la part del violoncel aparegui a sota de la de
2371 soprano, hem d'afegir
2374 \new Staff \musicaVioloncel
2378 just a sota de tot el codi de la soprano. També hem de posar
2379 @code{<<} i @code{>>} abans i després de la música -- el que
2380 indica al LilyPond que hi ha més d'una cosa (en aquest cas,
2381 @code{Staff}) succeint al mateix moment --. La @code{\score}
2382 s'assemblarà ara a això:
2384 @c Indentation in this example is deliberately poor
2393 \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
2395 \new Staff \musicaVioloncel
2403 Això sembla una mica enrevessat; el marges estan desquadrats. Això té
2404 fàcil solució. Presentem aquí la plantilla completa per a
2405 soprano i violoncel.
2407 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
2408 musicaSoprano = \relative {
2415 lletraSoprano = \lyricmode {
2419 musicaVioloncel = \relative {
2433 \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
2435 \new Staff \musicaVioloncel
2444 Les plantilles d'inici es poden trobar a l'apèndix
2445 @q{Plantilles}, vegeu
2446 @rlearningnamed{Single staff templates,Plantilles de pentagrama únic}.
2448 @node Partitura vocal a quatre veus SATB
2449 @subsection Partitura vocal a quatre veus SATB
2450 @translationof Four-part SATB vocal score
2452 La major part de les partitures vocals escrites per a cor mixt a
2453 quatre veus amb acompanyament orquestral, com l'«Elies» de
2454 Mendelssohn o el «Messies» de Haendel, tenen la música coral i la
2455 lletra en quatre pentagrames S, A, T i B, respectivament, amb una
2456 reducció de piano de l'acompanyament d'orquestra, per sota. Heus
2457 aquí un exemple del «Messies» de Haendel:
2459 @c The following should appear as music without code
2460 @lilypond[quote,ragged-right]
2461 global = { \key d \major \time 4/4 }
2463 musicaSoprano = \relative {
2465 r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
2467 lletraSoprano = \lyricmode {
2468 Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
2471 musicaAlto = \relative {
2473 r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
2476 lletraAlto = \lletraSoprano
2478 musicaTenor = \relative {
2480 r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
2483 lletraTenor = \lletraSoprano
2485 musicaBaix = \relative {
2487 r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
2490 lletraBaix = \lletraSoprano
2495 r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
2496 <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
2497 <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
2503 <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
2504 <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
2505 <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
2509 << % combina el pentagrama del cor i del piano en paral·lel
2511 \new Staff = "sopranos" <<
2512 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
2513 \new Voice = "sopranos" {
2518 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" {
2521 \new Staff = "altos" <<
2522 \set Staff.instrumentName = #"Alto"
2523 \new Voice = "altos" {
2528 \new Lyrics \lyricsto "altos" { \lletraAlto }
2529 \new Staff = "tenors" <<
2530 \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
2531 \new Voice = "tenors" {
2536 \new Lyrics \lyricsto "tenors" { \lletraTenor }
2537 \new Staff = "baixos" <<
2538 \set Staff.instrumentName = #"Baix"
2539 \new Voice = "baixos" {
2544 \new Lyrics \lyricsto "baixos" {
2547 >> % final del pentagrama del cor
2549 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
2550 \new Staff = "upper" \upper
2551 \new Staff = "lower" \lower
2557 Cap de les plantilles proporciona aquesta disposició amb
2558 exactitud. La més semblant és
2559 @rlearningnamed{SATB vocal score and automatic piano reduction,
2560 Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica},
2561 però necessitem canviar la disposició i afegir un acompanyament de
2562 piano que no estigui derivat automàticament de les parts vocals.
2563 Les variables que contenen la música i la lletra de les parts
2564 vocals és adequat, però haurem d'afegir variables per a la
2567 L'ordre en què apareixen els contextos al ChoirStaff de la
2568 plantilla no es correspon amb l'ordre de la partitura vocal que
2569 hem mostrat més amunt. Hem de reordenar-los perquè hi hagi quatre
2570 pentagrames amb la lletra escrita directament a sota de les notes
2571 de cada part. Totes les veus han de ser @code{\voiceOne}, que és
2572 la predeterminada, perquè les instruccions @code{\voiceXXX} es
2573 puguin eliminar. També hem d'especificar la clau de tenor (clau
2574 de sol octava baixa) a les parts de tenor. Encara no hem trobat
2575 la forma que la lletra s'especifica a la plantilla, així que hem
2576 d'utilitzar el mètode que ens resulta familiar. També hem
2577 d'escriure els noms de cada pentagrama.
2579 En fer-lo així obtenim el ChoirStaff següent:
2583 \new Staff = "sopranos" <<
2584 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
2585 \new Voice = "sopranos" @{
2590 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" @{
2593 \new Staff = "altos" <<
2594 \set Staff.instrumentName = #"Alto"
2595 \new Voice = "altos" @{
2600 \new Lyrics \lyricsto "altos" @{
2603 \new Staff = "tenors" <<
2604 \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
2605 \new Voice = "tenors" @{
2610 \new Lyrics \lyricsto "tenors" @{
2613 \new Staff = "baixos" <<
2614 \set Staff.instrumentName = #"Baix"
2615 \new Voice = "baixos" @{
2620 \new Lyrics \lyricsto "baixos" @{
2623 >> % fi del ChoirStaff
2626 A continuació podem treballar sobre la part de piano. És fàcil:
2627 tan sols s'ha de treure la part de piano de la plantilla de
2632 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
2633 \new Staff = "superior" \superior
2634 \new Staff = "inferior" \inferior
2638 i escriure les definicions de variable per a @code{superior} i
2641 Els grups ChoirStaff i PianoStaff s'han de combinar utilitzant
2642 angles dobles, atès que els volem apilar l'un sobre l'altre
2645 << % combina els grups ChoirStaff i PianoStaff l'un sobre l'altre
2647 \new Staff = "sopranos" <<
2648 \new Voice = "sopranos" @{
2653 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" @{
2656 \new Staff = "altos" <<
2657 \new Voice = "altos" @{
2662 \new Lyrics \lyricsto "altos" @{
2665 \new Staff = "tenores" <<
2666 \clef "G_8" % clave de tenor
2667 \new Voice = "tenores" @{
2672 \new Lyrics \lyricsto "tenores" @{
2675 \new Staff = "baixos" <<
2677 \new Voice = "baixos" @{
2682 \new Lyrics \lyricsto "baixos" @{
2685 >> % fi del ChoirStaff
2688 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
2689 \new Staff = "upper" \upper
2690 \new Staff = "lower" \lower
2695 En combinar tot això junt i escriure la música dels tres compassos
2696 de l'exemple anterior, obtenim:
2698 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
2699 global = { \key d \major \time 4/4 }
2700 musicaSoprano = \relative {
2702 r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
2704 lletraSoprano = \lyricmode {
2705 Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
2707 musicaAlto = \relative {
2709 r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
2711 lletraAlto = \lletraSoprano
2712 musicaTenor = \relative {
2714 r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
2716 lletraTenor = \lletraSoprano
2717 musicaBaix = \relative {
2719 r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
2721 lletraBaix = \lletraSoprano
2725 r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
2726 <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
2727 <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
2732 <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
2733 <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
2734 <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
2738 << % combina el ChoirStaff i PianoStaff en paral·lel
2740 \new Staff = "sopranos" <<
2741 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
2742 \new Voice = "sopranos" {
2747 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" {
2750 \new Staff = "altos" <<
2751 \set Staff.instrumentName = #"Alto"
2752 \new Voice = "altos" {
2757 \new Lyrics \lyricsto "altos" {
2760 \new Staff = "tenors" <<
2761 \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
2762 \new Voice = "tenors" {
2767 \new Lyrics \lyricsto "tenors" {
2770 \new Staff = "baixos" <<
2771 \set Staff.instrumentName = #"Baix"
2772 \new Voice = "baixos" {
2777 \new Lyrics \lyricsto "baixos" {
2783 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano "
2784 \new Staff = "upper" \upper
2785 \new Staff = "lower" \lower
2792 @node Crear una partitura partint de zero
2793 @subsection Crear una partitura partint de zero
2794 @translationof Building a score from scratch
2796 @cindex plnantilla, escriure la vostra pròpia
2797 @cindex exemple d'escriptura d'una partitura
2798 @cindex escriure una partitura, exemple
2799 @cindex partitura, exemple d'escriptura
2801 Després d'adquirir una mica de soltesa en l'escriptura del codi
2802 del LilyPond, us adonareu que és més fàcil construir completament
2803 una partitura partint de zero, que modificar una plantilla. També
2804 podeu desenvolupar el vostre propi estil de forma que s'adapti al
2805 tipus de música que us agradi. Vegem a continuació com
2806 confeccionar una partitura per a un preludi d'òrgan, com a exemple.
2808 Comencem amb una secció per al encapçalament. Aquí és on van el
2809 títol, nom del compositor, etc., després van les definicions de
2810 les variables, i finalment el bloc de partitura. Comencem a
2811 veure-les per sobre i més tard completarem els detalls.
2813 Utilitzarem els dos primers compassos del preludi de Bach basat en
2814 @emph{Jesu, meine Freude}, que està escrit per a òrgan amb dos
2815 manuals i pedal. Conté els dos compassos següents de música al
2816 final de la secció. La part del manual superior té dues veus, i
2817 l'inferior i el pedal, una veu cada u. Així doncs, necessitem
2818 quatre definicions per a la música i una més per definir el compàs
2822 \version @w{"@version{}"}
2824 title = "Jesu, meine Freude"
2825 composer = "J S Bach"
2827 keyTime = @{ \key c \minor \time 4/4 @}
2828 MusicaManualUVeuU = @{ s1 @}
2829 MusicaManualUVeuDos = @{ s1 @}
2830 MusicaManualDos = @{ s1 @}
2831 MusicaOrganPedal = @{ s1 @}
2837 De moment hem escrit tan sols una nota espaiadora, @code{s1}, en
2838 lloc de la música de veritat. Li afegirem més endavant.
2840 A continuació vegem què va al bloc de partitura. Senzillament,
2841 reflectirem l'estructura de pentagrames que desitgem. La música
2842 d'òrgan s'escriu s'escriu en general en tres pentagrames, un per
2843 cada un dels manuals i l'altre pel pedal. Els pentagrames dels
2844 manuals s'abasten amb una clau, així que els inclourem en un grup
2845 PianoStaff. La primera part de manual té dues veus, i la segona
2850 \new Staff = "ManualU" <<
2855 \MusicaManualUVeuDos
2857 >> % fi del context de Staff ManualU
2858 \new Staff = "ManualDos" <<
2862 >> % fi del context de Staff ManualDos
2863 >> % fi del context de PianoStaff
2866 Després, hem d'afegir un pentagrama per a l'òrgan de pedal. Això
2867 va per sota del PianoStaff, però ha de ser simultani amb ell, per
2868 la qual cosa escrivim angles dobles rodejant als dos. Si ens
2869 oblidem d'això, es produirà un error al fitxer log de registre.
2870 És un error molt comú que cometrà abans o després! Intenteu
2871 copiar l'exemple final que apareix al final de la secció, esborreu
2872 els dobles angles i processeu el fitxer per veure quin error
2876 << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal son simultanis
2878 \new Staff = "ManualU" <<
2883 \MusicaManualUVeuDos
2885 >> % fi del context de Staff ManualU
2886 \new Staff = "ManualDos" <<
2890 >> % fi del context de Staff ManualDos
2891 >> % fi del context de PianoStaff
2892 \new Staff = "OrganPedal" <<
2900 No és necessari utilitzar la construcció simultània @code{<<
2901 @dots{} >>} per al pentagrama del manual dos i el pentagrama del
2902 òrgan de pedal, atès que contenen una única expressió, però no fa
2903 mal, i és un bon costum utilitzar sempre dobles angles després de
2904 @code{\new Staff} quan hi diverses veus. El contrari és cert per
2905 a les veus: normalment han d'anar seguides de claudàtors @code{@{
2906 @dots{} @}} en cas que tinguem música codificada com a variables
2907 diferents que s'han de situar consecutivament.
2909 Afegim aquesta estructura al bloc de partitura, i ajustem el
2910 sagnat dels marges. També escrivim els claudàtors
2911 corresponents, ens assegurem que les pliques i lligadures d'unió
2912 i expressió en cada una de les veus del pentagrama superior
2913 apunten en la direcció adequada amb @code{\voiceOne} i
2914 @code{\voiceTwo} i escrivim el compàs i la tonalitat en cadascú
2915 dels pentagrames usant la nostra variable prèviament definida
2920 << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal són simultanis
2922 \new Staff = "ManualU" <<
2923 \keyTime % establir compàs i tonalitat
2931 \MusicaManualUVeuDos
2933 >> % fi del context de Staff ManualU
2934 \new Staff = "ManualDos" <<
2940 >> % fi del context de Staff ManualDos
2941 >> % fi del context de PianoStaff
2942 \new Staff = "OrganPedal" <<
2948 >> % fi del pentagrama de OrganPedal
2950 @} % fi del context Score
2953 @cindex ampliabilitat de las pautes
2954 @cindex pautes, ampliabilitat
2956 La disposició anterior dels pentagrames d'òrgan és gairebé
2957 perfecta; tanmateix, hi ha un lleuger defecte que no és
2958 visible quan s'observa un sol sistema: la distància entre el
2959 pentagrama de pedal i el de la mà esquerra hauria de ser
2960 aproximadament la mateixa que la que hi ha entre els pentagrames
2961 de les mans esquerra i dreta. Concretament, la ampliabilitat dels
2962 pentagrames dins d'un context @code{PianoStaff} és limitada (de
2963 forme que la distància entre els pentagrames de les mans esquerra
2964 i dreta mai no creixin excessivament), i el pentagrama dels pedals
2965 hauria de comportar-se de una manera semblant.
2967 @cindex sub-propietats
2968 @cindex propietats, sub-propietats
2969 @cindex objectes gràfics
2970 @cindex gràfics, objectes
2973 El grau d'ampliabilitat i separabilitat dels pentagrames es pot
2974 controlar amb la propietat @code{staff-staff-spacing} de
2975 l'@q{objecte gràfic} @code{VerticalAxisGroup} (els objectes gràfics
2976 reben en general el nom de @q{grob}s a la documentació del
2977 LilyPond); no us preocupeu de moment dels detalls, ja que això
2978 s'explica més tard de forma exhaustiva. Els més curiosos podeu
2979 donar una ullada a @ruser{Overview of modifying properties}.
2980 En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
2981 @code{stretchability}. Un altre cop, els curiosos trobareu els
2982 valors predeterminats per a la propietat staff-staff-spacing al
2983 fitxer @file{scm/define-grobs.scm} examinant la definició del grob
2984 @code{VerticalAxisGroup}. El valor de @code{stretchability}
2985 s'agafa de la definició del context @code{PianoStaff} (al fitxer
2986 @file{ly/engraver-init.ly}) de forma que els valors siguin idèntics.
2990 << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal son simultanis
2992 \new Staff = "ManualU" <<
2993 \keyTime % establir compàs y tonalitat
3001 \MusicaManualUVeuDos
3003 >> % % fi del context de Staff ManualU
3004 \new Staff = "ManualDos" \with @{
3005 \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing.stretchability = 5
3012 >> % fi del context de Staff ManualDos
3013 >> % fi del context de PianoStaff
3014 \new Staff = "OrganPedal" <<
3020 >> % fi del pentagrama de OrganPedal
3022 @} % fi del context Score
3025 Amb això es completa l'estructura. Tota música per a òrgan de
3026 tres pentagrames tindrà una estructura semblant, tot i que el
3027 nombre de veus pot variar. Tot el que ens queda és afegir la
3028 música, i combinar totes les parts.
3030 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
3032 title = "Jesu, meine Freude"
3033 composer = "J S Bach"
3035 keyTime = { \key c \minor \time 4/4 }
3036 MusicaManualUVeuU = \relative {
3040 MusicaManualUVeuDos = \relative {
3041 ees'16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
3042 8 c4 b8 c8. g16 c b c d |
3044 MusicaManualDos= \relative {
3045 c'16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
3046 f16 ees f d g aes g f ees d ees8~ 16 f ees d |
3048 MusicaOrganPedal = \relative {
3049 r8 c16 d ees d ees8~ 16 a, b g c b c8 |
3050 r16 g ees f g f g8 c,2 |
3054 << % PianoStaff i Pedal Staff han de ser simultanis
3056 \new Staff = "ManualU" <<
3057 \keyTime % establir la clau i l'armadura
3065 \MusicaManualUVeuDos
3067 >> % fi del context Staff ManualU
3068 \new Staff = "ManualDos" \with {
3069 \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing.stretchability = 5
3076 >> % fi del context Staff ManualDos
3077 >> % fi del context PianoStaff
3078 \new Staff = "PedalOrgan" <<
3084 >> % fi del context Staff PedalOrgan
3086 } % fi del context Score
3093 @node Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions
3094 @subsection Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions
3095 @translationof Saving typing with variables and functions
3098 @cindex identificadors
3100 Arribats a aquest punt, heu vist coses d'aquest tipus:
3102 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3103 hornNotes = \relative { c''4 b dis c }
3112 Fins i tot us adonareu que això pot ser útil en música
3115 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3116 fragmentA = \relative { a'4 a8. b16 }
3117 fragmentB = \relative { a'8. gis16 ees4 }
3119 violí = \new Staff {
3120 \fragmentA \fragmentA |
3121 \fragmentB \fragmentA |
3131 Tot i així també es pot fer servir aquests identificadors (que
3132 també es coneixen com a variables, macros o instruccions
3133 definides per l'usuari) per fer trucs:
3135 @c TODO Avoid padtext - not needed with skylining
3136 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3137 dolce = \markup { \italic \bold dolce }
3139 padText = { \once \override TextScript.padding = #5.0 }
3141 \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
3146 c''4._\dolce b8 a8 g a b |
3148 c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
3149 c,4.\fthenp b8 c4 c-. |
3157 \layout { ragged-right = ##t }
3161 Òbviament aquests identificadors són útils per estalviar tecleig.
3162 Però són dignes de tenir en compte fins i tot si s'utilitzaran un
3163 sol cop: redueixen la complexitat. Examinem l'exemple anterior
3164 reescrit sense cap identificador. Trobareu que és molt més
3165 difícil de llegir, sobretot l'última línia.
3168 violí = \relative @{
3170 c''4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
3171 \once \override TextScript.padding = #5.0
3172 c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
3174 \dynamic f \italic \small @{ 2nd @} \hspace #0.1 \dynamic p
3181 @c TODO Replace the following with a better example -td
3182 @c Skylining handles this correctly without padText
3184 Fins ara hem contemplat la substitució estàtica: quan el LilyPonod
3185 es troba amb @code{\padText}, el substitueix amb allò que hem
3186 definit que sigui (és a dir, tot el que està a la dreta de
3189 El LilyPond també pot gestionar substitucions no estàtiques
3190 (penseu en elles com funcions).
3192 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3194 #(define-music-function
3198 \once \override TextScript.padding = #padding
3202 c'''4^"piu mosso" b a b |
3204 c4^"piu mosso" d e f |
3206 c4^"piu mosso" fis a g |
3210 La utilització d'identificadors també és una bona forma de reduir
3211 el treball si la sintaxis d'entrada del LilyPonod canvia (vegeu
3212 @rprogram{Actualització de fitxers amb convert-ly}). Si teniu una sola
3213 definició (com ara @code{\dolce}) per a tots els fitxers (vegeu
3214 @rlearningnamed{Style sheets,Fulls d'estil}), i després la sintaxis es
3215 modifica, sols haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce}
3216 única, enlloc de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers
3219 @node Partitures i particel·les
3220 @subsection Partitures i particel·les
3221 @translationof Scores and parts
3223 En música orquestral, totes les notes s'imprimeixen dues vegades.
3224 Un cop en les particel·les per a tots els músics, i una altra per
3225 a la partitura del director. Els identificadors es poden usar per
3226 evitar la duplicació del treball. La música s'escriu un cop
3227 s'emmagatzema en una variable. El contingut d'aquesta variable
3228 s'usa després per generar tant la particel·la com la partitura del
3231 És molt convenient definir les notes en un fitxer especial. Per
3232 exemple, suposem que el fitxer @file{trompa.ly} conté la següent
3233 part d'un duo per a trompa i fagot:
3236 notesTrompa = \relative @{
3238 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3243 Després es fa una particel·la escrivint en un fitxer el següent:
3246 \include "trompa.ly"
3249 instrument = "Trompa en Fa"
3253 \transpose f c' \notesTrompa
3260 \include "trompa.ly"
3264 substitueix el contingut de @file{trompa.ly} en aquesta posició
3265 dins del fitxer, així que @code{notesTrompa} es defineix amb
3266 posterioritat. La instrucció @code{\transpose f@tie{}c'} indica
3267 que l'argument constituït per @code{\notesTrompa} s'ha de
3268 transposar una quina cap amunt. El que sona com @code{f} s'escriu
3269 com @code{c'}, el que correspon amb el to d'afinació d'una trompa
3270 normal en@tie{}Fa. La transposició es pot veure a la següent
3273 @lilypond[quote,ragged-right]
3274 \transpose f c' \relative {
3276 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3280 A peces per a conjunt, amb freqüència una de les veus no sona
3281 durant molts compasso. Això queda denotat per un silenci
3282 especial, el silenci multicompàs. S'introdueix amb una @code{R}
3283 majúscula seguida d'una duració (@code{1}@tie{}en el cas de la
3284 rodona, @code{2}@tie{}en el caso de una blanca,
3285 etc.). Multiplicant la duració es poden construir silencis més
3286 llargs. Per exemple, aquest silenci ocupa 3@tie{}compassos de 2/4
3292 Quan s'imprimeix la particel·la s'han de comprimir els silencis
3293 multicompàs. Això es fa establint una variable de temps de execució
3296 \set Score.skipBars = ##t
3300 Aquesta instrucció estableix el valor de la propietat
3301 @code{skipBars} al context de @code{Score} a vertader
3302 (@code{##t}). Anteposant el silenci i aquesta opció a la música
3303 anterior, arribem al següent resultat
3305 @lilypond[quote,ragged-right]
3306 \transpose f c' \relative {
3308 \set Score.skipBars = ##t
3310 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3314 Aquesta partitura es fa combinant tota la música junta. Suposant
3315 que l'altra veu es troba dins de @code{notesFagot} al fitxer
3316 @file{fagot.ly}, la partitura es fa amb
3320 \include "trompa.ly"
3323 \new Staff \notesTrompa
3324 \new Staff \notesFagot
3331 @lilypond[quote,ragged-right]
3337 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3342 r4 d,8 f | gis4 c | b4 bes |
3343 a8 e f4 | g4 d | gis4 f |