1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
4 Translation of GIT committish: 7fdce4f39834cc8c83f176480cc1d20900eb09f8
6 When revising a translation, copy the HEAD committish of the
7 version that you are working on. For details, see the Contributors'
8 Guide, node Updating translation committishes..
13 @c Translators: Walter Garcia-Fontes
14 @c Translation checkers:
17 @node Conceptes fonamentals
18 @chapter Conceptes fonamentals
19 @translationof Fundamental concepts
21 Heu pogut veure al tutorial com produir música impresa amb bellesa
22 a partir d'un simple fitxer de text. Aquesta secció presenta els
23 conceptes i tècniques que es requereixen per produir partitures
24 igualment belles però més complexes.
27 * Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond::
28 * Les veus contenen música::
29 * Contextos i gravadors::
30 * Extensió de les plantilles::
34 @node Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond
35 @section Com funcionen els fitxers d'entrada del LilyPond
36 @translationof How LilyPond input files work
38 El format d'entrada del LilyPond és força lliure en la seva forma
39 i concedeix els usuaris amb experiència molta flexibilitat per
40 estructurar els seus fitxers de la forma desitjada. Nogensmenys,
41 tota aquesta flexibilitat pot fer que les coses es tornin confuses
42 per als nous usuaris. Aquesta secció us explicarà part d'aquesta
43 estructura, però pot obviar certs detalls per simplificar. Per
44 veure una descripció més completa del format d'entrada, consulteu
45 @rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
49 * Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond::
50 * La partitura és una (única) expressió musical composta::
51 * Niuat d'expressions musicals::
52 * Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures::
55 @node Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
56 @subsection Introducció a l'estructura dels fitxers del LilyPond
57 @translationof Introduction to the LilyPond file structure
59 @cindex entrada, format de l'
60 @cindex fitxer, estructura del
62 Un exemple bàsic de fitxer d'entrada del LilyPond és el següent:
65 \version @w{"@version{}"}
70 @var{ @dots{} expressió musical composta @dots{} } % tota la música va aquí
77 Hi ha moltes variacions d'aquest esquema bàsic, però l'exemple
78 constitueix un punt de partida útil.
83 @cindex score (partitura)
87 Fins al moment, cap dels exemples que heu pogut veure utilitza la
88 instrucció @code{\score@{@}}. Això és així perquè el LilyPond
89 afegeix automàticament les ordres addicionals que es requereixen
90 quan li proporcionem una entrada senzilla. El LilyPond tracta una
100 com una abreviatura d'aquesta altra:
117 En altres paraules, si l'entrada consta d'una única expressió
118 musical, el LilyPond interpreta el fitxers com si l'expressió
119 musical estigués rodejada per un embolcall fet per les
120 instruccions que acabem de veure.
122 @cindex contextos implícits
123 v@cindex implícits, contextos
125 @strong{¡Advertiment!} Molts dels exemples que apareixen a la
126 documentació del LilyPond ometen les instruccions @code{\new
127 Staff} i @code{\new Voice}, deixant que es creïn de forma
128 implícita. Això funciona bé per a exemples senzills, però per a
129 exemples més complicats, especialment quan s'usen instruccions
130 addicionals, la creació implícita dels contextos poden donar lloc
131 a resultats inesperats, fins i tot en ocasions crear pentagrames
132 no desitjats. La forma de crear contextos de forma explícita
133 s'explica a @ref{Contextos i gravadors}.
135 @warning{Quan s'escriuen més d'unes poques línies de música, es
136 recomana crear sempre els pentagrames i les veus de forma
139 En tot cas, per ara anem a tornar al primer exemple per examinar
140 l'ordre @code{\score}, deixant les altres en la seva forma
143 Un bloc @code{\score} sempre ha de contenir una expressió musical
144 única, que ha d'aparèixer immediatament després de la instrucció
145 @code{\score}. Recordeu que una expressió musical pot ser
146 qualsevol cosa, des d'una sola nota fina una enorme expressió
152 @var{ @dots{} inseriu aquí la partitura completa d'una òpera
159 A causa que tot es troba dins de @code{@{ @dots{} @}}, compta com
160 una expressió musical.
162 Com hem vist anteriorment, el bloc @code{\score} pot contenir
163 altres coses, com ara
182 Observeu que aquestes tres instruccions (@code{\header},
183 @code{\layout} i @code{\midi}) són especials: a diferència de la
184 resta de les instruccions que comencen amb una barra invertida
185 (@code{\}), @emph{no} són expressions musicals i no formen part de
186 cap expressió musical. Per tant, es poden posar dins d'un bloc
187 @code{\score} o a fora d'ell. De fet, aquestes instruccions se
188 situen en general fora del bloc @code{\score} (per exemple,
189 @code{\header} se sol col·locar abans de la instrucció
190 @code{\score}, com mostra l'exemple que apareix al principi de la
193 Dues instruccions més que no hem vist són @code{\layout @{ @}}
194 i @code{\midi @{ @}}. Si apareixen tal i com es mostren aquí, fan
195 que el LilyPond produeixi una sortida impresa i una sortida MIDI,
196 respectivament. Es descriuen amb tot detall al manual de
197 Referència de la notació, a @rusernamed{Score layout,Disposició de la partitura}
198 i a @rusernamed{Creating MIDI output,Creació de sortida MIDI}.
200 @cindex partitures, diverses
201 @cindex book, bloc implícit
202 @cindex implícit, bloc book
205 Podem escriure diversos blocs @code{\score}. Cada un d'ells rebrà
206 el mateix tractament que una partitura independent, però es
207 combinaran tots junts a un fitxer de sortida únic. No fa falta
208 cap instrucció @code{\book}, es crearà un implícitament. No
209 obstant, si voleu fitxers de sortida separats a partir d'un únic
210 fitxer @file{.ly}, aleshores cal utilitzar l'ordre
211 @code{\book} per separar les diferents seccions: cada bloc
212 @code{\book} produeix un fitxer de sortida diferent.
216 Cada bloc @code{\book} crea un fitxer de sortida diferent (per
217 exemple, un fitxer PDF). Si no hem escrit un de forma explícita,
218 el LilyPond envolta tot el nostre codi d'entrada dins d'un bloc
219 @code{\book} de forma implícita.
221 Cada bloc @code{\score} és un tros de música separat dins d'un
224 @cindex layout, efecte de la situació del bloc
226 Cada bloc @code{\layout} afecta el bloc @code{\score} o
227 @code{\book} dins del qual apareix (és a dir, un bloc
228 @code{\layout} dins d'un bloc @code{\score}) afecta solament a
229 aquest bloc @code{\score}, però un bloc @code{\layout} fora d'un
230 bloc @code{\score} (que per això està dins d'un bloc
231 @code{\book}, ja sigui explícit o implícitament) afecta als blocs
232 @code{\score} que estan dins d'aquest @code{\book}.
234 Per veure més detalls, consulteu
235 @rusernamed{Multiple scores in a book,Partitures múltiples en un llibre}.
239 Una altra magnifica drecera és la possibilitat de definir
240 variables com es mostra a @ref{Organitzar les peces mitjançant
241 variables}. Totes les plantilles fan servir el següent:
244 melodia = \relative @{
253 Quan el LilyPond examina aquest fitxer, agafa el valor de
254 @code{melodia} (tot el que hi ha després del signe igual) i
255 l'insereix a tot arreu que veu @code{\melodia}. No es requereix
256 una cura especial amb el nom (pot ser @code{melodia},
257 @code{global}, @code{CompasArmadura}, @code{madretadelpiano} o
258 @code{fulanet} o qualsevol altre). Recordeu que pot ser gairebé
259 qualsevol nom que se us acudeixi, sempre i quan contingui sols
260 caràcters alfabètics i sigui diferent a qualsevol dels noms
261 d'instrucció del LilyPond. Per veure més detalls, consulteu
262 @ref{Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions}. Les
263 limitacions exactes que afecten els noms de variable es detallen a
264 @rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}.
268 Per veure una definició completa del format del codi d'entrada,
269 consulteu @rusernamed{File structure,Estructura dels fitxers}
271 @node La partitura és una (única) expressió musical composta
272 @subsection La partitura és una (única) expressió musical composta
273 @translationof Score is a (single) compound musical expression
277 @cindex contingut del bloc score
278 @cindex score, contingut del bloc
279 @cindex composta, expressió musical
280 @cindex musical, expressió, composta
281 @cindex expressió musical composta
284 En la secció anterior, @ref{Introducció a l'estructura dels
285 fitxers del LilyPond}, hem pogut veure l'organització general dels
286 fitxers d'entrada del LilyPond. Però sembla que ens hem salta la
287 part més important: com esbrinem què escriure després de
290 No ens hem salta res de res. El gran misteri és, senzillament,
291 que no hi ha @emph{cap} misteri. La línia següent ho explica tot:
294 @emph{Un bloc @code{\score} ha de començar amb una expressió
299 Per comprendre el que s'entén per expressió musical i expressió
300 musical composta, potser trobeu útil fer un repàs al tutorial,
301 @ref{Explicació de les expressions musicals}. En aquesta secció
302 vam veure com elaborar grans expressions musicals a partir de
303 petites peces (començàvem amb notes, després acords, etc.). Ara
304 partirem d'una gran expressió musical i recorrerem el camí invers
305 cap avall. Per simplicitat, farem sols un cantant i un piano.
306 No necessitem un @code{StaffGroup} (que simplement agrupa un cert
307 nombre de pautes amb una clau a l'esquerra) per a aquest
308 conjunt, i aleshores el retirem. Tot i així, @emph{sí} necessitem
309 pentagrames per a un cantant i un piano.
314 \new Staff = "cantant" <<
316 \new PianoStaff = "piano" <<
323 Aquí hem assignat noms als pentagrames: @qq{cantant} i
324 @qq{piano}. Això no és essencial en aquest moment, però és un
325 hàbit que resulta útil cultivar de manera que podem saber d'una
326 ullada per a què és cada pentagrama.
328 Recordeu que utilitzem @code{<< @dots{} >>} en comptes de @code{ @dots{} @}}
329 per presentar la música simultània. Això fa que les parts vocals
330 i del piano apareguin una sobre l'altra a la partitura. La
331 construcció @code{<< @dots{} >>} no seria necessària per al
332 pentagrama del cantant a l'exemple de dalt si conté solament una
333 expressió musical seqüencial, però es necessitarien els @code{<<
334 @dots{} >>} en comptes de les claus si la música d'aquest
335 pentagrama anés a contenir dues o més expressions simultànies, per
336 exemple dues veus simultànies, o una veu amb lletra. Tindrem una
337 veu amb lletra, per la qual cosa es requereixen els angles
338 dobles. Després afegirem quelcom de música real; per ara
339 limitem-nos a posar unes quantes notes i text de farciment. Si
340 heu oblidat com afegir la lletra, podeu rellegir la secció
341 @code{\addlyrics} de @ref{Elaborar cançons senzilles}.
343 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
346 \new Staff = "singer" <<
347 \new Voice = "vocal" { c'1 }
350 \new PianoStaff = "piano" <<
351 \new Staff = "upper" { c'1 }
352 \new Staff = "lower" { c'1 }
359 Ara tenim molts més detalls. Tenim la pauta del cantant: conté
360 una @code{Voice} o veu (al LilyPond, aquest terme fa referència a
361 un conjunt de notes, no necessàriament notes vocals -- per
362 exemple, un violí generalment toca una veu --) i el text de la
363 cançó. També tenim una pauta de piano: conté un pentagrama
364 superior (mà dreta) i un pentagrama inferior (mà esquerra), tot i
365 que el pentagrama inferior encara no té la clau de Fa.
367 En aquest moment podríem començar a ficar les notes. Dins dels
368 claus que segueixen a @code{\new Voice = "vocal"}, podríem
373 r4 d''8\noBeam g, c4 r
377 Però si ho féssim, la secció @code{\score} es faria força llarga i
378 seria més difícil comprendre el que passa. En comptes d'això
379 utilitzarem identificadors o variables. Recordareu que les vam
380 veure per primer cop a la secció anterior.
382 Per assegurar-nos que el contingut de la variable @code{text}
383 s'interpreta com a lletra, el precedim amb @code{\lyricmode}.
384 Igual que @code{\addlyrics}, això activa el mode d'entrada de
385 lletra. Sense això, el LilyPond intentaria interpretar el
386 contingut com a notes, cosa que generaria errors (Hi ha d'altres
387 modes, vegeu @rusernamed{Input modes,Modes d'entrada}).
389 Així doncs, tot escrivint algunes notes, i una clau de Fa per a la
390 mà esquerra, ara tenim un fragment musical de debò:
392 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
393 melody = \relative { r4 d''8\noBeam g, c4 r }
394 text = \lyricmode { And God said, }
395 upper = \relative { <g' d g,>2~ <g d g,> }
396 lower = \relative { b,2 e }
400 \new Staff = "singer" <<
401 \new Voice = "vocal" { \melody }
404 \new PianoStaff = "piano" <<
405 \new Staff = "upper" { \upper }
406 \new Staff = "lower" {
416 Quan escriviu una secció @code{\score} o quan l'esteu llegint,
417 feu-lo a poc a poc i amb cura. Comenceu pel nivell exterior i
418 després treballeu sobre cadascú dels nivells interiors. També és
419 d'una gran ajuda ser molt estricte amb els marges (assegureu-vos
420 que al seu editor de text cada element del mateix nivell comença a
421 la mateixa posició horitzontal).
424 Referència de la notació:
425 @rusernamed{Structure of a score,Estructura d'una partitura}.
428 @node Niuat d'expressions musicals
429 @subsection Niuat d'expressions musicals
430 @translationof Nesting music expressions
432 @cindex pentagrames temporals
433 @cindex temporals, pentagrames
436 No és essencial declarar tots els pentagrames al començament; es
437 poden crear temporalment en qualsevol moment. Això és d'especial
438 utilitat per crear seccions d'ossia (vegeu @rglos{ossia}). A
439 continuació presentem un exemple senzill que mostra com introduir
440 temporalment un pentagrama nou mentre dura un fragment de tres
443 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
460 Noteu que la mida de la clau és igual a la que s'imprimeix en un
461 canvi de clau (lleugerament més petita que la clau al principi
462 d'una línia). Això és normal per a qualsevol clau que
463 s'imprimeixi a la meitat d'una línia.
465 @cindex pentagrama, posicionat del
467 La secció ossia es pot col·locar a sobre del pentagrama de la
470 @lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
471 \new Staff = "main" {
478 alignAboveContext = #"main"
486 Aquest exemple utilitza @code{\with}, que s'explica en tot detall
487 més endavant. És un mitjà per modificar el comportament
488 predeterminat d'un sol pentagrama. En aquest exemple, diu que el
489 pentagrama nou s'ha de col·locar per sobre del pentagrama anomenat
490 @qq{main} en comptes de la posició predeterminada que seria per sota.
493 Els fragments d'ossia s'escriuen sovint sense clau i sense
494 indicació de compàs, i generalment amb una lletra més petita. Per
495 fer això caldrien més ordres que encara no s'han vist. Vegeu
496 @ref{Mida dels objectes} i @ruser{Pentagrames d'Ossia}.
498 @node Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures
499 @subsection Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures
500 @translationof On the un-nestedness of brackets and ties
502 @cindex claus i parèntesis, niuat de
503 @cindex claus i parèntesis, tipus de
504 @cindex claus i parèntesis, tancar en front a marcar
506 A l'escriptura del fitxer d'entrada del LilyPond hem pogut veure
507 alguns tipus de parèntesis, claus i claudàtors de diversos
508 tipus. Obeeixen a diverses regles que el principi poden semblar
509 confuses. Abans d'explicar aquestes regles, fem un repàs a les
510 diverses classes de parèntesis, claus i claudàtors.
512 @c attempt to force this onto a new page
514 @multitable @columnfractions .3 .7
515 @headitem Tipus de parèntesis
517 @item @code{@{ @dots{} @}}
518 @tab Tanca un fragment seqüencial de música
519 @item @code{< @dots{} >}
520 @tab Tanca les notes d'un acord
521 @item @code{<< @dots{} >>}
522 @tab Tanca expressions musicals simultànies
523 @item @code{( @dots{} )}
524 @tab Marca el començament i el final d'una lligadura d'expressió
525 @item @code{\( @dots{} \)}
526 @tab Marca el començament d'una lligadura de fraseig
527 @item @code{[ @dots{} ]}
528 @tab Marca el començament i el final d'un barrat manual
531 A les anteriors hem d'afegir d'altres construccions que generen
532 línies entre o a través de les notes: les lligadures d'unió
533 (marcades amb un accent corb, @code{~}), els grups especials que
534 s'escriuen amb @code{\tuplet x/y @{ @dots{} @}}, i les notes
535 d'adorn, que s'escriuen amb @code{\grace @{ @dots{} @}}.
537 Fora del LilyPond, l'ús convencional dels parèntesis i d'altres
538 claus requereix que els diversos tipus es trobin niuats
539 correctament, com a: @code{<< [ @{ ( @dots{} ) @} ] >>}, de manera
540 que els parèntesis que es tanquen han de trobar-se a l'ordre
541 exactament oposat als dels parèntesis que s'obren. Això
542 @strong{és} un requisit per als tres tipus de parèntesis que es
543 descriuen mitjançant la paraula @q{Tanca} a la taula anterior:
544 s'han de niuar correctament. Tanmateix, la resta de claus i
545 claudàtors, que estan descrits per la paraula @q{Marca} a la
546 mateixa taula anterior, @strong{no} han de niuar-se estrictament
547 per cap raó amb cap dels altres parèntesis. De fet, aquests
548 parèntesis no són parèntesis en el sentit que tanquen quelcom:
549 simplement són marcadors que indiquen on comença o finalitza
552 Així doncs, per exemple, una lligadura de fraseig pot començar
553 abans d'una barra inserida manualment, i acabar abans que acabi
554 la barra (una cosa que potser no sigui molt musical, però és
557 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
558 \relative { g'8\( a b[ c b\) a] g4 }
561 En general, els diversos tipus de parèntesis, i els que es fan
562 servir per grups especials, lligadures d'unió i notes d'adorn, es
563 poden barrejar amb total llibertat. Aquest exemple mostra una
564 barra que s'estén cap a l'interior d'un grup de valoració especial
565 (línia 1), una lligadura d'expressió que es perllonga cap a
566 l'interior d'un grup excedent, una lligadura d'unió que travessa
567 dos grups especials, i una lligadura de fraseig que surt de
568 l'interior d'un grup excedent (línies 3 i 4).
570 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
572 r16[ g' \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
573 g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
574 g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
575 \tuplet 5/4 { e32\( a, b d e } a4.\)
580 @node Les veus contenen música
581 @section Les veus contenen música
582 @translationof Voices contain music
584 Igual que els cantants, al LilyPond li calen veus per cantar. En
585 realitat, la música per a qualsevol instrument d'una partitura
586 està sempre continguda dins d'una veu --el concepte del LilyPond
587 més fonamental de tots--.
592 * Veus i música vocal::
596 @subsection Sento veus
597 @translationof I'm hearing Voices
601 @cindex diverses veus
602 @cindex veus, diverses
603 @cindex Voice (veu), context de
604 @cindex context Voice (de veu)
605 @cindex simultània, música
606 @cindex concorrent, música
607 @cindex veus en front a acords
608 @cindex acords en front a veus
610 De les capes més fondes d'una partitura del LilyPond, les més
611 baixes i més fonamental reben el nom de @q{Voice contexts}
612 («contextos de veu») o, abreujadament, @q{Voices} («veus»). Les
613 veus s'anomenen a vegades @q{layers} («capes») a d'altres
614 programes d'edició de partitures.
616 De fet, una capa o context de veu és l'única que pot contenir
617 música. Si un context de veu no es declara explícitament, es crea
618 un de forma automàtica, com vam veure al principi d'aquest capítol.
619 Certs instruments com l'oboè sols poden tocar una nota cada
620 cop. La música escrita per a aquests instruments sols requereix
621 una veu. Els instruments que poden tocar més d'una nota a la
622 vegada, com el piano, amb freqüència necessitaran diverses veus
623 per codificar les diverses notes i ritmes concurrents que són
626 Una sola veu pot contenir moltes notes dins d'un acord, per
627 suposat; aleshores, quan, exactament, es necessiten diverses veus?
628 En primer lloc observeu aquest exemple de quatre acords:
630 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
633 <d' g>4 <d fis> <d a'> <d g>
637 Això es pot expressar utilitzant sols símbols d'acord amb angles
638 simples, @code{< @dots{} >}, i per això tan sols es necessita una
639 veu. Però suposeu que el Fa sostingut fos realment una corxera
640 seguida d'un Sol corxera, una nota de pas que condueix al La. Ara
641 tenim duen notes que comencen el mateix moment però tenen
642 diferents duracions: la negra Re, i la corxera Fa sostingut. Com
643 es codifica això? No es poden escriure amb un acord perquè totes
644 les notes d'un acord han de tenir la mateixa duració. I no es
645 poden escriure com dues notes en seqüència perquè han de començar
646 al mateix moment. Aquí és on necessiten dues veus.
648 Vegem com es fa això dins de la sintaxi d'entrada del LilyPond.
653 La forma més fàcil d'introduir fragments amb més d'una veu a un
654 sol pentagrama és escriure cada veu com una seqüència (amb
655 @code{@{ @dots{} @}}), i combinar-les simultàniament amb angles
656 dobles, @code{<< @dots{} >>}. Els fragments també s'han de
657 separar mitjançant una doble barra invertida, @code{\\}, per
658 situar-los a veus separades.
659 Sense això, les notes anirien a una sola veu, el que normalment
660 produeix errors. Aquesta tècnica s'adapta especialment bé a peces
661 de música que són majorment homofòniques però ocasionalment tenen
662 seccions curtes de polifonia.
664 Heus ací com dividim els acords anteriors en dues veus i afegim la
665 nota de pas i la lligadura:
667 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
670 << { g4 fis8( g) a4 g } \\ { d4 d d d } >>
673 Observe com les pliques de la segona veu ara es dirigeixen cap
676 A continuació vegem un altre exemple senzill:
678 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
681 << { r4 g g4. a8 } \\ { d,2 d4 g } >> |
682 << { bes4 bes c bes } \\ { g4 g g8( a) g4 } >> |
683 << { a2. r4 } \\ { fis2. s4 } >> |
686 No és necessari usar una construcció @code{<< \\ >>} diferent per
687 a cada compàs. Per a música que tingui unes poques notes a cada
688 compàs, aquesta disposició podria facilitar la llegibilitat del
689 codi, però si hi ha moltes notes a cada compàs podria ser millor
690 dividir-lo en dues veus separades de la següent manera:
692 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=2]
707 @cindex veus, nomenament de
708 @cindex veus que creuen claus
709 @cindex lligadures que creuen claus
711 Aquest exemple té sols dues veus, però la mateixa construcció es
712 pot usar per codificar tres o més veus mitjançant l'addició de més
713 separadors de barra invertida.
715 Els contextos de veu porten els noms de @code{"1"}, @code{"2"},
716 etc. Els primers contextos estableixen les veus @emph{externes},
717 la veu aguda del context @code{"1"} i la veu greu del context
718 @code{"2"}. Les veus interiors van als contextos @code{"3"} i
719 @code{"4"}. A cada un d'aquests contextos, la direcció vertical
720 de les lligadures, pliques, matisos dinàmics, etc., s'ajusta de
723 @lilypond[quote,verbatim]
724 \new Staff \relative {
727 % Veu "1" Veu "2" Veu "3"
728 << { g4 f e } \\ { r8 e4 d c8~ } >> |
729 << { d2 e } \\ { c8 b16 a b8 g~ 2 } \\ { s4 b c2 } >> |
733 Totes aquestes veus estan separades de la veu principal que conté
734 les notes just per fora de la construcció @code{<< @dots{} >>}.
735 Anomenarem això la @emph{construcció simultània}. Les lligadures
736 (de prolongació i d'expressió) solament poden connectar notes
737 que estiguin dins de la mateixa veu, en conseqüència les
738 lligadures no poden entrar o sortir d'una construcció
739 simultània. A la inversa, les veus paral·leles de construccions
740 simultànies diferents sobre el mateix pentagrama són la mateixa
741 veu. Hi ha altres propietats relatives a les veus que també
742 impliquen construccions simultànies. A continuació veiem el mateix
743 exemple, amb colors i caps diferents per a cada veu. Observeu que
744 els canvis a una veu no afecten a d'altres veus, però persisteixen
745 més tard dins de la mateixa veu. Observeu també que les notes
746 lligades es poden dividir entre les mateixes veus de dues
747 construccions, com s'indica aquí a la veu de triangles blaus.
749 @lilypond[quote,verbatim]
750 \new Staff \relative {
779 @funindex \voiceOneStyle
780 @funindex \voiceTwoStyle
781 @funindex \voiceThreeStyle
782 @funindex \voiceFourStyle
783 @funindex \voiceNeutralStyle
785 Les instruccions @code{\voiceXXXStyle} estan pensades
786 principalment per usar-les en documents educatius com el que
787 presentem aquí. Modifiquen el color del cap, la plica i les
788 barres, i l'estil del cap, de manera que les veus es poden
789 distingir fàcilment. La veu u està establerta a rombes vermells,
790 la veu dos a triangles blaus, la veu tres a cercles verdes amb
791 aspes, i la veu quatre (que no es fa servir aquí) a aspes color
792 magenta. @code{\voiceNeutralStyle} (que tampoc no es fa servir
793 aquí) retorna tot a l'estil predeterminat. Veurem més endavant
794 com l'usuari pot crear instruccions com aquestes. Vegeu
795 @ref{Visibilitat i color dels objectes} i
796 @ref{Ús de variables per als ajustaments de disposició}.
798 @cindex polifonia i mode relatiu
799 @cindex relatiu, mode, polifonia i
801 La polifonia no canvia la relació de les notes dins d'un bloc
802 @code{\relative}. L'alçada de cada nota encara es calcula amb
803 relació a la nota que la precedeix immediatament, o a la primera
804 nota de l'acord precedent. Així, en
807 \relative c' @{ notaA << < notaB notaC > \\ notaD >> notaE @}
811 @code{notaB} és relativa a @code{notaA} @*
812 @code{notaC} és relativa a @code{notaB}, no a @code{notaA}; @*
813 @code{notaD} és relativa a @code{notaB}, no a @code{notaA} ni a
815 @code{notaE} és relativa a @code{notaD}, no a @code{notaA}.
817 Una forma alternativa, que podria ser més clara si les notes a les
818 veus estan molt separades, és col·locar una instrucció
819 @code{\relative} al principi de cada veu:
822 \relative c' @{ notaA @dots{} @}
824 \relative c'' @{ < notaB notaC > @dots{} @}
826 \relative g' @{ notaD @dots{} @}
828 \relative c' @{ notaE @dots{} @}
831 Finalment, analitzem les veus en una peça de música més
832 complexa. Heus aquí les notes dels dos primers compassos del segon
833 dels Dos Nocturns de Chopin, Op 32. Aquest exemple s'utilitzarà
834 en fases posteriors dins del present capítol i el següent, per
835 il·lustrar diverses tècniques per produir notació, i per tant us
836 demanem que ignoreu per ara qualsevol cosa al codi subjacent que
837 li sembli misteriós i tan sols es concentri a la música i les veus
838 (totes les complicacions s'explicaran a seccions posteriors).
840 @c The following should appear as music without code
841 @lilypond[quote,ragged-right]
842 \new Staff \relative {
848 % Ignoreu aquestes expressions per ara, s'explicaran al Cap. 4
849 \once \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
851 \once \override NoteColumn.force-hshift = #0.5
857 \override NoteColumn.force-hshift = #0
865 Amb freqüència, la direcció de les pliques s'utilitza per indicar
866 la continuïtat de dues línies melòdiques simultànies. En aquest
867 cas, totes les pliques de les notes agudes es dirigeixen cap amunt
868 i les de la notes greus cap avall. Aquesta és la primera
869 indicació que es requereix més d'una veu.
871 Però la necessitat real de diverses veus apareix quan hi ha notes
872 que comencen al mateix temps però tenen duracions
873 diferents. Observeu les notes que comencen a la tercera part del
874 primer compàs. El La bemoll és una negra amb puntet, el Fa és una
875 negra i el Re bemoll és una blanca. Aquestes notes no es poden
876 escriure com un acord perquè totes les notes d'un acord han de
877 tenir la mateixa duració. Tampoc es poden escriure com notes
878 seqüencials, ja que han de començar al mateix temps. Aquesta
879 secció del compas requereix tres veus, i la pràctica comuna seria
880 escriure tot el compàs com tres veus com es mostra a sota, on hem
881 usat diferents caps i colors per a la tres veus. Un cop més, el
882 codi que hi ha a aquest exemple s'explicarà més tard, així que
883 ignoreu tot el que no entengueu.
885 @c The following should appear as music without code
886 @c The three voice styles should be defined in -init
887 @lilypond[quote,ragged-right]
888 \new Staff \relative {
897 % Ignoreu això per ara - s'explicarà al Cap 4
898 \once \override NoteColumn.ignore-collision = ##t
900 \once \override NoteColumn.force-hshift = #0.5
903 \\ % No hi ha veu tres (volem les pliques cap avall)
906 \override NoteColumn.force-hshift = #0
914 Intentarem codificar aquesta música partint de zero. Com veurem,
915 això s'enfronta a certes dificultats. Començarem tal com hem
916 après, usant la construcció @code{<< \\ >>} per introduir la
917 música del primer compàs a tres veus:
919 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
920 \new Staff \relative {
923 { c''2 aes4. bes8 } \\ { <ees, c>2 des } \\ { aes'2 f4 fes }
930 @cindex veus i direcció de ls pliques
931 @cindex pliques, veus i direcció de les
934 Les direccions de les pliques s'assignen automàticament de forma
935 que les veus de numeració imparell reben les pliques cap amunt i les
936 de numeració parell cap avall. Les pliques de les veus 1 i 2
937 són correctes, però les pliques de la veu 3 haurien d'anar cap
938 avall en aquest fragment en particular. Podem corregir això
939 simplement oblidant-nos de la veu tres i situant la música a la
940 veu quatre. Això es fa escrivint un altre parell de barres
941 invertides (@code{\\}).
943 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
944 \new Staff \relative {
959 Veiem que això arregla la direcció de la plica, però la
960 col·locació horitzontal de les notes no és la desitjada. El
961 LilyPond desplaça les notes interiors quan elles o les seves
962 pliques d'una altra manera col·lisionarien amb les veus exteriors,
963 però això no és el més adequat per a música de piano. En altres
964 situacions, els desplaçaments que el LilyPond aplica poden no
965 eliminar les col·lisions. El LilyPond aporta diverses formes
966 d'ajustar la col·locació horitzontal de les notes. Encara no
967 estem preparats per veure com es corregeix això, per la qual cosa
968 deixarem el problema per a una secció posterior (vegeu la
969 propietat @code{force-hshift} a
970 @ref{Ajustament de la notació amb superposicions}).
972 @warning{No es poden crear lletres ni objectes d'extensió
973 (com ara lligadures, reguladors, etc.) @q{entre} veus diferents.}
976 Referència de la notació:
977 @ruser{Veus múltiples}.
980 @node Veus explícites
981 @subsection Veus explícites
982 @translationof Explicitly instantiating voices
987 @funindex \voiceThree
991 @cindex contextos de veu, creació de
993 Els contextos de veu també es poden crear manualment dins d'un
994 bloc @code{<< >>} per crear música polifònica, utilitzant
995 @code{\voiceOne} @dots{} @code{\voiceFour} per indicar les
996 direccions requerides de pliques, lligadures, etc. A partitures
997 més llargues, aquest mètode és més clar perquè permet que les veus
998 estiguin separades i rebin noms més descriptius.
1000 Concretament, la construcció @code{<< \\ >>} que usem a la secció
1006 << @{ e'4 f g a @} \\ @{ c,4 d e f @} >>
1016 \new Voice = "1" @{ \voiceOne \relative @{ e'4 f g a @} @}
1017 \new Voice = "2" @{ \voiceTwo \relative @{ c'4 d e f @} @}
1021 Els dos exemples anteriors produeixen:
1023 @c The following example should not display the code
1024 @lilypond[ragged-right,quote]
1026 \new Voice = "1" { \voiceOne \relative { e'4 f g a } }
1027 \new Voice = "2" { \voiceTwo \relative { c'4 d e f } }
1031 @cindex veus, retorn a única
1032 @cindex retorn a veu única
1034 Les instruccions @code{\voiceXXX} estableixen la direcció de les
1035 pliques, lligadures d'expressió, lligadures de prolongació,
1036 articulacions, anotacions de text, puntets i digitacions.
1037 @code{\voiceOne} i @code{\voiceThree} fan que aquests objectes
1038 apuntin cap amunt, mentre que @code{\voiceTwo} i @code{\voiceFour}
1039 els fan apuntar cap avall. Aquestes instruccions també produeixen
1040 un desplaçament horitzontal per a cada veu quan és necessari per
1041 evitar xocs entre els caps. La instrucció @code{\oneVoice}
1042 retorna els ajustos de nou als valors normals per a una sola veu.
1044 Vegem a alguns exemples senzills exactament quin efecte tenen
1045 @code{\oneVoice}, @code{\voiceOne} i @code{voiceTwo} sobre
1046 l'escriptura, les lligadures d'unió i d'expressió i les
1047 indicacions de dinàmica:
1049 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1051 % Comportament predeterminat o comportament després de \oneVoice
1052 c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1056 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1059 c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1061 c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1065 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1068 c'4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1070 c,4 d8~ 8 e4( f | g4 a) b-> c |
1074 A continuació veurem tres formes diferents de composar la notació
1075 del mateix passatge polifònic, cada una de les quals té els seus
1076 avantatges segons la circumstància, utilitzant l'exemple de la
1079 Una expressió que apareix directament dins de @code{<< >>} pertany
1080 a la veu principal (però, observeu, @strong{no} dins d'una
1081 construcció @code{<< \\ >>}). Això és útil quan apareixen veus
1082 noves mentre la veu principal està sonant. A continuació podem
1083 veure una realització més correcte de l'exemple de la secció
1084 anterior. Les notes vermelles en forma de rombe mostren que la
1085 melodia principal està ara dins d'un context d'una sola veu, fent
1086 que es pugui traçar una lligadura per sobre d'elles.
1088 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1089 \new Staff \relative {
1091 % Aquesta secció és homofònica
1093 % Comença una secció simultània de tres veus
1095 % Continua la veu principal en paral·lel
1096 { g4 f e | d2 e) | }
1097 % Inicia la segona veu
1099 % Estableix les pliques, etc., cap avall
1101 r8 e4 d c8~ | 8 b16 a b8 g~ 2 |
1103 % Inicia la tercera veu
1105 % Set stems, etc, up
1113 @cindex aniuat d'expressions musicals
1114 @cindex aniuat de construccions simultànies
1115 @cindex aniuat de veus
1116 @cindex veus temporals
1117 @cindex veus, aniuat de
1119 Les construccions polifòniques niuades més profundament són
1120 possibles, i si hi ha una veu que apareix sols breument podria
1121 haver-hi una forma més natural d'escriure la música.
1123 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1124 \new Staff \relative {
1127 { g4 f e | d2 e) | }
1132 { c8 b16 a b8 g~ 2 | }
1143 @cindex espaiadores, notes
1145 Aquest mètode de niuar veus noves breument és útil quan sols hi ha
1146 seccions polifòniques petites, però quan tot el pentagrama és molt
1147 polifònic podria ser més clar usar sempre diverses veus, usant
1148 notes espaiadores per passar per sobre de les seccions on una veu
1149 està en silenci, com per exemple:
1151 @lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1152 \new Staff \relative <<
1153 % Inicia la primera veu
1156 c'16^( d e f g4 f e | d2 e) |
1158 % Inicia la segona veu
1160 % Estableix les pliques, etc., cap avall
1162 s4 r8 e4 d c8~ | 8 b16 a b8 g~ 2 |
1164 % Inicia la tercera veu
1166 % Estableix les pliques, etc., cap amunt
1173 @subsubheading Columnes de notes
1175 @cindex columna de notes
1176 @cindex col·lisions de notes
1177 @cindex notes, col·lisions de
1178 @cindex desplaçament, instruccions de
1182 @funindex \shiftOnnn
1184 Les notes properes a un acord, o les notes que es produeixen al
1185 mateix temps en diferents veus, es disposen en dos (i
1186 ocasionalment més) columnes per evitar el solapament dels caps.
1187 Reben el nom de columnes de notes. Hi ha columnes diferents per a
1188 cada veu, i el desplaçament especificat en curs depenent de la veu
1189 s'aplica a la columna de la nota si en cas contrari es produís una
1190 col·lisió. Això es pot veure a l'exemple anterior. Al compàs 2 el
1191 Do a la veu dos està desplaçat a la dreta respecte del Re de la
1192 veu u, i a l'últim acord el Do de la veu tres també està desplaçat
1193 a la dreta respecte de les altres notes.
1195 Les instruccions @code{\shiftOn}, @code{\shiftOnn},
1196 @code{\shiftOnnn} i @code{\shiftOff} especifiquen el grau que
1197 s'han de desplaçar les notes i acords de la veu si en cas contrari
1198 es produís una col·lisió. De forma predeterminada, les veus
1199 exteriors (normalment les veus u i dos) tenen com a especificació
1200 @code{\shiftOff}, mentre que les veus interiors (tres i quatre)
1201 tenen especificat @code{\shiftOn}. Quan s'aplica un desplaçament,
1202 les veus u i tres es desplacen cap a la dreta i les veus dos i
1203 quatre es desplacen cap a l'esquerra.
1205 @code{\shiftOnn} i @code{\shiftOnnn} defineixen nivells
1206 addicionals de desplaçament que es poden especificar temporalment
1207 per resoldre col·lisions en situacions complexes (vegeu
1208 @ref{Exemple real de música}).
1210 Una columna de notes pot contenir sols una nota (o acord) d'una
1211 veu amb les pliques cap amunt i una nota (o acord) d'una veu amb
1212 les pliques cap avall. Si les notes de dues veus que tenen les
1213 pliques a la mateixa direcció se situen en la mateixa posició i
1214 les dues veus no tenen cap desplaçament o porten especificat el
1215 mateix desplaçament, es produirà el missatge d'error @qq{Xoquen
1216 massa columnes de notes}.
1219 Manual d'aprenentatge:
1220 @ref{Moviment d'objectes}.
1222 Referència de la notació:
1223 @ruser{Veus múltiples}.
1226 @node Veus i música vocal
1227 @subsection Veus i música vocal
1228 @translationof Voices and vocals
1230 La música vocal presenta una dificultat especial: hem de combinar
1231 dues expressions, és a dir, les notes i la lletra.
1233 @funindex \new Lyrics
1236 @cindex Lyrics, creació d'un context
1237 @cindex lletra, creació d'un context de
1238 @cindex lletra, enllaçar amb una veu
1240 Ja heu vist la instrucció @code{\addlyrics@{@}}, que funciona bé
1241 per a partitures senzilles. Tot i així, aquesta tècnica és una
1242 mica limitada. Per a música de complexitat més gran, hem
1243 d'introduir la lletra en un context @code{Lyrics} utilitzant
1244 @code{\new Lyrics} i enllaçar explícitament la lletra i les notes
1245 mitjançant @code{\lyricsto@{@}}, usant el nom assignat a la veu.
1247 @lilypond[quote,verbatim]
1249 \new Voice = "una" {
1253 c''4 b8. a16 | g4. f8 | e4 d | c2 |
1256 \new Lyrics \lyricsto "una" {
1257 No more let | sins and | sor -- rows | grow. |
1262 Observeu que la lletra s'ha d'enllaçar a un context de
1263 @code{Voice}, @emph{no} a un context de @code{Staff}. Aquest és
1264 un cas on és necessari crear contextos de @code{Staff} i de
1265 @code{Voice} explícitament.
1267 @cindex lletra i barrat
1268 @cindex barrat i lletra
1269 @funindex \autoBeamOff
1271 El barrat automàtic que el LilyPond usa de forma predeterminada
1272 funciona bé per a la música instrumental, però no tan bé per a
1273 música sense lletra, on o bé el barrat no es necessita en absolut,
1274 o bé s'utilitza per indicar els melismes de la lletra. A
1275 l'exemple anterior hem utilitzat la instrucció @code{\autoBeamOff}
1276 per desactivar el barrat automàtic.
1278 @funindex \new ChoirStaff
1279 @funindex ChoirStaff
1280 @funindex \lyricmode
1281 @cindex vocal, estructura d'una partitura
1282 @cindex cor, sistema de
1284 Ara reutilitzarem l'exemple anterior de «Judes Macabeu» per a
1285 il·lustrar aquesta tècnica més flexible. Primer la reescriurem
1286 per que faci servir variables, de manera que la música i la lletra
1287 es puguin separar de l'estructura de pentagrames. També
1288 introduirem una clau de grup de ChoirStaff. La lletra pròpiament
1289 dita s'ha de introduir amb @code{\lyricmode} perquè tenir seguretat
1290 que s'interpreti com a lletra i no com a música.
1292 @lilypond[quote,verbatim]
1293 global = { \key f \major \time 6/8 \partial 8 }
1295 SopOneMusic = \relative {
1296 c''8 | c8([ bes)] a a([ g)] f | f'4. b, | c4.~ 4
1298 SopOneLyrics = \lyricmode {
1299 Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn, __
1301 SopTwoMusic = \relative {
1302 r8 | r4. r4 c'8 | a'8([ g)] f f([ e)] d | e8([ d)] c bes'
1304 SopTwoLyrics = \lyricmode {
1305 Let | flee -- cy flocks the | hills a -- dorn,
1311 \new Voice = "SopOne" {
1315 \new Lyrics \lyricsto "SopOne" {
1320 \new Voice = "SopTwo" {
1324 \new Lyrics \lyricsto "SopTwo" {
1332 Aquesta és l'estructura bàsica de totes les partitures vocals. Es
1333 poden afegir més pentagrames segons es necessiti, es poden afegir
1334 més veus als pentagrames i més estrofes a la lletra, i les
1335 variables que contenen la música es poden col·locar fàcilment en
1336 fitxers separats quan es facin massa llargs.
1338 @cindex himne, estructura de
1339 @cindex SATB, estructura de
1340 @cindex vocal, partitura, diverses estrofes
1341 @cindex diverses estrofes vocals
1342 @cindex estrofes, diverses, vocals
1344 A continuació podem veure un exemple final de la primera línia
1345 d'un himne amb quatre estrofes, per a cor SATB. En aquest cas la
1346 lletra de les quatre parts és la mateixa. Observeu com utilitzem
1347 variables per a separar la notació musical de l'estructura de
1348 pentagrames. Observeu també com s'utilitza una variable, per a la
1349 qual hem escollit el nom @q{TimeKey} («compàs i tonalitat»), per a
1350 que contingui diverses instruccions que s'usaran dins dels dos
1351 pentagrames. A d'altres exemples se li sol donar el nom de @q{global}.
1353 @lilypond[quote,verbatim]
1354 keyTime = { \key c \major \time 4/4 \partial 4 }
1356 SopMusic = \relative { c'4 | e4. e8 g4 g | a4 a g }
1357 AltoMusic = \relative { c'4 | c4. c8 e4 e | f4 f e }
1358 TenorMusic = \relative { e4 | g4. g8 c4. b8 | a8 b c d e4 }
1359 BassMusic = \relative { c4 | c4. c8 c4 c | f8 g a b c4 }
1362 \lyricmode { E -- | ter -- nal fa -- ther, | strong to save, }
1364 \lyricmode { O | Christ, whose voice the | wa -- ters heard, }
1366 \lyricmode { O | Ho -- ly Spi -- rit, | who didst brood }
1368 \lyricmode { O | Tri -- ni -- ty of | love and pow'r }
1374 \new Voice = "Sop" { \voiceOne \keyTime \SopMusic }
1375 \new Voice = "Alto" { \voiceTwo \AltoMusic }
1376 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseOne }
1377 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseTwo }
1378 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseThree }
1379 \new Lyrics \lyricsto "Sop" { \VerseFour }
1383 \new Voice = "Tenor" { \voiceOne \keyTime \TenorMusic }
1384 \new Voice = "Bass" { \voiceTwo \BassMusic }
1392 Referència de la notació:
1393 @rusernamed{Vocal music,Música vocal}.
1396 @node Contextos i gravadors
1397 @section Contextos i gravadors
1398 @translationof Contexts and engravers
1400 Els contextos i els gravadors s'han mencionat de manera informal a
1401 seccions anteriors; ara tan sols veurem aquests conceptes amb més
1402 detall, ja que són importants a l'ajust fi de la sortida del
1406 * Explicació dels contextos::
1407 * Creació de contextos::
1408 * Explicació dels gravadors::
1409 * Modificar les propietats dels contextos::
1410 * Afegir i eliminar gravadors::
1413 @node Explicació dels contextos
1414 @subsection Explicació dels contextos
1415 @translationof Contexts explained
1417 @cindex contextos, explicació dels
1419 Quan s'imprimeix la música, s'han de afegir a la sortida una gran
1420 quantitat d'elements de notació que no apareixen explícitament al
1421 fitxer d'entrada. Per exemple, compareu l'entrada i la sortida
1422 del següent exemple:
1424 @lilypond[quote,verbatim]
1425 \relative { cis''4 cis2. | a4 a2. | }
1428 L'entrada és força greu, però a la sortida s'han afegit línies
1429 divisòries, les alteracions, la clau i l'armadura de la
1430 tonalitat. Quan el LilyPond @emph{interpreta} l'entrada, la
1431 informació musical s'analitza d'esquerra a dreta de la mateixa
1432 manera que un intèrpret llegeix la partitura. Mentre es llegeix
1433 el codi d'entrada, el programa recorda on estan els límits dels
1434 compassos, i quines alçades requereixen alteracions accidentals
1435 explícites. Aquesta informació s'ha de conservar a diversos
1436 nivells. Per exemple, una alteració accidental afecta solament a
1437 un pentagrama, mentre que una línia divisòria ha d'estar
1438 sincronitzada al llarg de tot els sistema.
1440 Dins del LilyPond, aquestes regles i petites porcions d'informació
1441 s'agrupen en @emph{Contexts}. Ja hem vist el context de veu,
1442 @code{Voice}. Altres exemples de contextos són @code{Staff}
1443 (Pauta o pentagrama) i @code{Score} (Partitura). Els contextos
1444 són jeràrquics, de forma que reflecteixen la naturalesa jeràrquica
1445 d'una partitura musical. Per exemple: un context de @code{Staff}
1446 pot contenir molts contextos de @code{Voice}, i un context de
1447 @code{Score} pot contenir molts contextos de @code{Staff}.
1450 @sourceimage{context-example,5cm,,}
1453 Cada context assumeix la responsabilitat d'imposar algunes regles
1454 de notació, creant certs objectes de notació i mantenint les
1455 propietats associades. Per exemple, el context @code{Voice} pot
1456 introduir una alteració accidental i llavors el context
1457 @code{Staff} manté la regla de mostrar o suprimir l'alteració per
1458 a la resta del compàs.
1460 Un altre exemple el constitueix el fet que la sincronització de les
1461 línies divisòries es gestiona dins del context de la partitura,
1462 @code{Score}, de forma predeterminada. Nogensmenys, a algunes
1463 músiques és possible que vulguem que les línies divisòries
1464 estiguin sincronitzades (pensem en una partitura polimètrica en
1465 compassos de 4/4 i de 3/4). En aquests casos hem de modificar els
1466 ajustos per omissió dels contextos @code{Score} i @code{Staff}.
1468 Per a partitures molt senzilles, els contextos es creen
1469 implícitament i no hem de preocupar-nos per ells. Per a peces més
1470 grans, com per exemple qualsevol que tingui més d'un pentagrama,
1471 els contextos s'han de crear explícitament per assegurar-nos que
1472 no tindrem la quantitat exacta de pentagrames que necessitem, i
1473 que estan a l'ordre correcte. Per escriure peces amb notació
1474 especialitzada, és freqüent la modificació de contextos existents
1475 o fins i tot definir d'uns completament nous.
1477 A més dels contextos @code{Score,} @code{Staff} i @code{Voice}, hi
1478 ha contextos que se situen entre els nivells de partitura i de
1479 pentagrama per controlar els grups de pentagrames , com els
1480 contextos alternatius de pentagrama i de veu, i contextos per a la
1481 lletra, la percussió, diagrames de trasts, baix xifrat, etc.
1483 Els noms de tots els tipus de contextos es composen d'una o més
1484 paraules que comencen amb majúscula i que estan unides unes a les
1485 altres sense guió ni barra baixa, per exemple:
1486 @code{PartituraDeTranscripcióGregoriana}
1489 Referencia de la notació:
1490 @rusernamed{Contexts explained,Explicació dels contextos}.
1493 @node Creació de contextos
1494 @subsection Creació de contextos
1495 @translationof Creating contexts
1498 @cindex nous contextos
1499 @cindex creació de contextos
1500 @cindex contextos, creació de
1502 A un fitxer d'entrada, el bloc de partitura, que es presenta
1503 precedit per la instrucció @code{\score}, conté una sola expressió
1504 musical i una definició de sortida associada (o bé un bloc
1505 @code{\layout} o bé un bloc @code{\midi}). El context
1506 @code{Score} se sol deixar que es creï automàticament quan
1507 comença la interpretació d'aquesta expressió musical.
1509 Per a partitures que solament tenen una veu i un pentagrama, podem
1510 també deixar que els contextos @code{Voice} i @code{Staff} se
1511 creïn automàticament, però per a partitures més complexes és
1512 necessari crear-los a mà. La instrucció més simple que fa això és
1513 @code{\new}. S'anteposa a una expressió musical, per exemple
1516 \new @var{tipus} @var{expressió_musical}
1520 on @var{tipus} és el nom d'un context (com @code{Staff} o
1521 @code{Voice}). Aquesta instrucció crea un context nou, i comença
1522 a interpretar la @var{expressió_musical} que està dins d'aquest
1525 @warning{No s'ha d'usar @bs{}@code{new Score} perquè el context
1526 @code{Score} essencial del nivell superior ja es crea
1527 automàticament al interpretar-se l'expressió musical que està
1528 dins del bloc @bs{}@code{score}. Els valors predeterminats de
1529 propietats de context vàlids per a tota la partitura es poden
1530 canviar dins del bloc @bs{}@code{layout}. Vegeu @ref{Modificar
1531 les propietats dels contextos}.}
1533 En les seccions anteriors heu pogut veure molts exemples pràctics
1534 que creaven nous contextos de @code{Staff} i de @code{Voice},
1535 però per a recordar-vos com s'usen aquestes instruccions en la
1536 pràctica, heus aquí un exemple anotat de música real:
1538 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1539 \score { % inici de l'expressió única de música composta
1540 << % inici d'una secció pentagrames simultanis
1542 \new Staff { % crea el pentagrama de la mà dreta
1545 \new Voice { % crea la veu per a les notes de la mà dreta
1546 \relative { % inici de les notes de la mà dreta
1549 } % fi de les notes de la mà dreta
1550 } % fi de la veu de la mà dreta
1551 } % fi del pentagrama de la mà dreta
1552 \new Staff << % crea el pentagrama de la mà esquerra
1555 \new Voice { % crea la veu de la mà esquerra
1557 \relative { % inicia les notes de la veu u de la mà esquerra
1558 g8 <bes d> ees, <g c> |
1559 g8 <bes d> ees, <g c> |
1560 } % fi de les notes de la veu u de la mà esquerra
1561 } % fi de la veu u de la mà esquerra
1562 \new Voice { % crea la veu dos de la mà esquerra
1564 \relative { % inici de les notes de la veu dos de la mà esquerra
1567 } % fi de les notes de la veu dos de la mà esquerra
1568 } % fi de la veu dos de la mà esquerra
1569 >> % fi del pentagrama de la mà esquerra
1570 >> % fi de la secció de pentagrames simultanis
1571 } % fi de l'expressió única de música composta
1574 (Observeu com totes les instruccions que obren un bloc amb una
1575 clau, @code{@{}, o amb angles dobles, @code{<<}, estan
1576 sagnades (tenen un marge addicional) amb dos espais addicionals,
1577 i la clau de tancament corresponent té un marge exactament
1578 igual. Tot i no ser necessari, observar aquesta pràctica reduirà
1579 considerablement el nombre d'errors de @q{parèntesis
1580 descompensats}, i es recomana especialment. Permet apreciar d'una
1581 sola ullada l'estructura de la música, i qualsevol parèntesis
1582 descompensat apareixerà molt clarament. Observeu també com el
1583 pentagrama de la mà esquerra es crea usant dobles angles perquè
1584 requereix dues veus, mentre que el pentagrama de la mà dreta es
1585 crea amb una expressió musical única tancada entre claus
1586 perquè sols requereix una veu.)
1588 @cindex contextos, nomenament
1589 @cindex anomenar contextos
1591 La instrucció @code{\new} també pot atorgar un nom identificatiu
1592 al context per distingir-lo d'altres contextos del mateix tipus:
1595 \new @var{tipus} = @var{identificador} @var{expressió_musical}
1598 Observeu la distinció entre el nom del tipus de context,
1599 @code{Staff}, @code{Voice}, etc., i el nom identificatiu d'una
1600 instància en particular d'aquest tipus, que pot ser qualsevol
1601 seqüència de lletres inventada per l'usuari. En el nom
1602 identificatiu també es poden utilitzar dígits i espais, però en
1603 aquest cas aquest nom ha d'anar entre cometes, per exemple
1604 @code{\new Staff = "ElMeuPentagrama 1" @var{expressió_musical}}.
1605 El nom identificatiu s'utilitza per referir-nos més tard a
1606 aquesta instància en particular d'un context. Hem vist això a la
1607 secció sobre la lletra, a @ref{Veus i música vocal}.
1610 Referència de la notació:
1611 @rusernamed{Creating and referencing contexts,Creació i referència de contextos}.
1614 @node Explicació dels gravadors
1615 @subsection Explicació dels gravadors
1616 @translationof Engravers explained
1620 Totes i cadascuna de les marques de la sortida impresa d'una
1621 partitura feta amb el LilyPond està produïda per un
1622 @code{Engraver} (gravador). Així, tenim un gravador per imprimir
1623 pentagrames, un altre per imprimir els caps de les notes, un altre
1624 per a les pliques, un altre per a les barres, i molts més. En
1625 total hi ha més de 120 gravadors! Afortunadament, per a la major
1626 part de les partitures no és necessari conèixer més que alguns,
1627 per a partitures senzilles no hem de saber res de cap d'ells.
1629 Els gravadores resideixen i operen dins de Contextos. Els
1630 gravadors com ara el gravador de la indicació de metrònom,
1631 @code{Metronome_mark_engraver}, l'acció i resultat del qual
1632 s'apliquen a la partitura com un tot, operen en el context més
1633 alt: el context de partitura @code{Score}.
1635 El gravador de la clau @code{Clef_engraver} i el de l'armadura
1636 @code{Key_engraver} es troben probablement a tots els contextos de
1637 pentagrama (@code{Staff}), ja que els diferents pentagrames
1638 podrien requerir diferents claus i armadures.
1640 El gravador dels caps de nota @code{Note_heads_engraver} i el de
1641 les pliques @code{Stem_engraver} viuen en cada u dels contextos de
1642 veu @code{Voice}, el context de nivell més baix de tots.
1644 Cada gravador processa els objectes particulars associats amb la
1645 seva funció, i manté les propietats que estan relacionades amb
1646 aquesta funció. Aquestes propietats, com les que estan
1647 associades amb els contextos, es poden modificar per canviar el
1648 funcionament del gravador o l'aspecte d'aquests elements de la
1651 Tots els gravadors tenen noms compostos de diverses paraules que
1652 descriuen la seva funció. Sols està en majúscules la inicial de
1653 la primera paraula, i la resta se li uneix mitjançant guionets
1654 baixos. D'aquesta manera el gravador @code{Staff_symbol_engraver}
1655 és responsable de la creació de les línies del pentagrama, i el
1656 @code{Clef_engraver} determina i estableix l'alçada o el punt de
1657 referència sobre el pentagrama dibuixant un símbol de clau.
1659 A continuació presentem alguns del gravadors més comuns, junt amb
1660 la seva funció. Podreu comprovar que és fàcil endevinar la funció
1661 a partir del nom (en anglès), i a l'inrevés.
1663 @multitable @columnfractions .3 .7
1666 @item Accidental_engraver
1667 @tab Fa les alteracions accidentals, de precaució i de suggeriment.
1669 @tab Grava les barres
1671 @tab Grava les claus
1672 @item Completion_heads_engraver
1673 @tab Divideix les notes que travessen una línia divisòria
1674 @item Dynamic_engraver
1675 @tab Crea reguladors i indicacions dinàmiques textuals
1676 @item Forbid_line_break_engraver
1677 @tab Evita els salts de línia si queda algun element musical actiu
1679 @tab Crea l'armadura de la tonalitat
1680 @item Metronome_mark_engraver
1681 @tab Grava la indicació de metrònom
1682 @item Note_heads_engraver
1683 @tab Grava el cap de les notes
1685 @tab Grava els silencis
1686 @item Staff_symbol_engraver
1687 @tab Grava les cinc línies (de forma predeterminada) del pentagrama
1689 @tab Crea les pliques i els trèmolos d'una sola plica
1690 @item Time_signature_engraver
1691 @tab Crea les indicacions de compàs
1696 Més endavant veurem es pot canviar com la sortida del LilyPond
1697 mitjançant la modificació del funcionament dels Gravadors.
1700 Referència de funcionament intern:
1701 @rinternals{Engravers and Performers}.
1704 @node Modificar les propietats dels contextos
1705 @subsection Modificar les propietats dels contextos
1706 @translationof Modifying context properties
1708 @cindex context, propietats de
1709 @cindex context, propietats de, modificació
1710 @cindex modificar les propietats de context
1714 Els contextos es responsabilitzen de mantenir els valors d'un cert
1715 nombre de @emph{properties} de context. Moltes d'elles es poden
1716 canviar per influir en la interpretació del codi d'entrada i
1717 canviar així l'aparença de la sortida impresa. Es modifiquen
1718 mitjançant la instrucció @code{\set}. Aquesta instrucció pren la
1722 \set @emph{NomDelContext}.@emph{nomDeLaPropietat} = #@emph{valor}
1725 On el @emph{NomDelContext} és normalment @code{Score},
1726 @code{Staff} o @code{Voice}. Es pot ometre, i en aquest cas se
1727 suposa que és el context en curs (normalment @code{Voice}).
1729 Els noms de les propietats de context consisteixen en paraules
1730 unides sense cap guió o barra fixa, i on totes les paraules
1731 excepte la primera comencen en majúscula. A continuació podem
1732 veure alguns exemples de noms de propietats utilitzades amb
1733 freqüència. Hi ha moltes més que les que es mostren aquí.
1735 @c attempt to force this onto a new page
1737 @multitable @columnfractions .25 .15 .45 .15
1738 @headitem nomDeLaPropietat
1741 @tab Valor d'exemple
1744 @tab Si és vertader, posa becaires addicionals abans de les alteracions
1745 @tab @code{#t}, @code{#f}
1746 @item currentBarNumber
1748 @tab Ajustar el número del compàs actual
1752 @tab Si és vertader, imprimir lligadures d'expressió per sobre i per sota de les notes
1753 @tab @code{#t}, @code{#f}
1754 @item instrumentName
1756 @tab Establir el nom del pentagrama, situat a l'esquerra
1757 @tab @code{"Cello I"}
1760 @tab Augmentar o disminuir la mida de la font tipogràfica
1764 @tab Establir el text que s'imprimeix abans del començament d'una estrofa
1769 on un valor Booleà es vertader (@code{#t}, True) o fals
1770 (@code{#f}, False), un Enter és un nombre enter positiu, un nombre
1771 real és un nombre decimal positiu o negatiu, i el text es tanca
1772 entre cometes dobles. Observeu l'aparició de signes de coixinet
1773 (@code{#}), en dos llocs diferents: com a part del valor Booleà
1774 abans de la @code{t} o la @code{f}, i abans del @emph{valor} dins
1775 de la instrucció @code{\set}. Així doncs, quan s'està escrivint
1776 un valor Booleà, s'han d'escriure dos signes de coixinet, per
1777 exemple: @code{##t}.
1779 @cindex propietats que funcionen en contextos
1780 @cindex establir propietats en contextos
1782 Abans de poder establir qualsevol d'aquestes propietats, hem de
1783 saber en quin context operen. A vegades és quelcom obvi, però en
1784 ocasions pot ser quelcom complicat. Si especifiquem un context
1785 equivocat, no es produeix cap missatge d'error, però el
1786 funcionament esperat no tindrà lloc. Per exemple, la propietat
1787 @code{instrumentName} (nom de l'instrument) viu clarament dins del
1788 context de @code{Staff}, ja que és el pentagrama el que ha de ser
1789 anomenat. En aquest exemple, el primer pentagrama resulta
1790 etiquetat, però no el segon, perquè hem omès el nom del context.
1792 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1794 \new Staff \relative {
1795 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
1798 \new Staff \relative {
1799 \set instrumentName = #"Alto" % Incorrecte!
1805 Recordeu que el nom del context predeterminat és @code{Voice},
1806 així que la segona instrucció @code{\set} estableix la propietat
1807 @code{instrumentName} del context @code{Voice} a @qq{Alto}, pero com
1808 el LilyPond no busca aquesta propietat al context @code{Voice}, no
1809 es realitza cap acció. Això no és un error, i no es registra cap
1810 missatge al fitxer Log del registre d'errors.
1812 De forma semblant, si el nom de la propietat s'escriu amb alguna
1813 falta, no es produeix cap missatge d'error, i clarament l'acció
1814 esperada no pot tenir lloc. De fet, es pot establir qualsevol
1815 @q{property} (fictícia) usant qualsevol nom que volem en qualsevol
1816 context que existeixi, mitjançant l'ús de la instrucció
1817 @code{\set}. Però si el nom no és conegut per al LilyPond, no
1818 produirà cap acció. Alguns editors de text que donen suport als
1819 fitxers d'entrada del LilyPond de manera especial, documenten els
1820 noms de propietats amb vinyetes quan passem sobre ells el punter
1821 del ratolí, com ara JEdit amb l'extensió LilyPondTool, o destaquen
1822 els noms de propietats desconegudes de manera diferent, com ara
1823 ConTEXT. Si no s'utilitza un editor amb aquesta possibilitats, es
1824 recomana comprovar la correcció del nom de la propietat al manual
1825 de Referència de funcionament intern: vegeu
1826 @rinternals{Tunable context properties} o @rinternals{Contexts}.
1828 La propietat @code{instrumentName} tindrà efecte solament si
1829 s'estableix dins del context @code{Staff}, però algunes propietats
1830 es poden establir a més d'un context. Per exemple, la propietat
1831 @code{extraNatural} està establerta de forma predeterminada al
1832 valor @code{##t} (vertader) per a tots els pentagrames. Si
1833 s'estableix a @code{##f} (fals) en un context de @code{Staff}
1834 determinat s'aplicarà solament a les alteracions d'aquest
1835 pentagrama. Si s'estableix a fals en el context de la partitura,
1836 @code{Score}, s'aplicarà a tots els pentagrames.
1838 Així, això desactivarà els bequadres addicionals a un pentagrama:
1840 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1842 \new Staff \relative {
1845 \new Staff \relative {
1846 \set Staff.extraNatural = ##f
1853 i això els desactivarà a tots els pentagrames:
1855 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1857 \new Staff \relative {
1860 \new Staff \relative {
1861 \set Score.extraNatural = ##f
1867 Com un exemple més, si s'estableix @code{clefTransposition} dins
1868 del context de @code{Score}, aquesta instrucció canvia
1869 immediatament el valor de la transposició en tots els pentagrames
1870 en curs i estableix un nou valor predeterminat que s'aplicarà a
1871 tots els pentagrames.
1873 La instrucció oposada, @code{\unset}, té l'efecte de suprimir la
1874 propietat del context, el que ocasiona que la major part de les
1875 propietats tornin al seu valor predeterminat. Normalment no és
1876 necessari l'ús de @code{\unset}, atès que una nova instrucció
1877 @code{\set} farà l'ajust desitjat.
1879 Les instruccions @code{\set} i @code{\unset} poden aparèixer en
1880 qualsevol lloc del fitxer d'entrada i tindran un efecte a partir
1881 del temps on es troben i fins al final de la partitura o fins que la
1882 propietat es torni a establir mitjançant @code{\set} o
1883 @code{\unset}. Provem a modificar la mida de la font tipogràfica,
1884 el que afecta la mida dels caps de les notes (entre altres coses)
1885 diverses vegades. El canvi s'agafa a partir del valor
1886 predeterminat, no el valor en curs.
1888 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,relative=1]
1890 % fes que els caps de nota siguin més petits
1893 % fes que els caps de nota siguin més grans
1894 \set fontSize = #2.5
1896 % torna a la mida predeterminada
1901 Hem pogut veure com establir els valors de diversos tipus de
1902 propietat diferents. Observeu que els nombres enters i reals van
1903 sempre precedits d'un símbol de coixinet, @code{#}, mentre que un
1904 valor booleà vertader o fals s'especifica mitjançant
1905 @code{##t} i @code{##f}, amb dos coixinets. Una propietat de
1906 test s'ha de tancar entre cometes dobles, com abans, tot i que
1907 veurem més endavant que el text realment es pot especificar d'una
1908 forma molt més general utilitzant la molt potent instrucció
1911 @subsubheading Canviar les propietats d'un context amb @code{\with}
1914 @cindex context, propietats de, establiment amb \with
1916 El valor predeterminat de les propietats de context es pot
1917 establir en el moment que es crea el context. A vegades aquesta
1918 forma d'establir el valor d'una propietat és molt més clara, si ha
1919 de quedar fix durant tot el temps que duri el context. Quan es
1920 crea un context amb una instrucció @code{\new} pot anar
1921 immediatament seguit d'un bloc @code{\with @{ @dots{} @}} en el
1922 que s'estableix els valors predeterminats de les propietats. Per
1923 exemple, si volem suprimir la impressió de bequadres addicionals per
1924 a tota la duració d'un pentagrama, podem escriure:
1927 \new Staff \with @{ extraNatural = ##f @}
1931 de la forma següent:
1933 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
1937 gisis'4 gis aeses aes
1940 \new Staff \with { extraNatural = ##f } {
1942 gisis'4 gis aeses aes
1948 Les propietats ajustades d'aquesta manera encara poden canviar-se
1949 dinàmicament utilitzant @code{\set} i tornar-se al valor
1950 predeterminat que es va establir al bloc @code{\with} mitjançant
1953 @cindex fontSize (mida de la tipografia)
1954 @cindex font, mida de la
1955 @cindex mida de la font
1957 Així doncs, si la propietat @code{fontSize} s'ajusta dins d'una
1958 instrucció @code{\with}, té l'efecte de reiniciar el valor
1959 predeterminat de la mida de la font tipogràfica. Si més tard es
1960 modifica amb @code{\set}, aquest nou valor predeterminat pot
1961 restablir-se amb la instrucció @code{\unset fontSize}.
1963 @subsubheading Canviar las propietats d'un context amb @code{\context}
1965 @cindex contextos, establir propietats de, amb \context
1968 Els valors de propietat dels contextos es poden establir per a
1969 @emph{tots} els contextos d'un tipus determinat, com per exemple
1970 tots els contextos de @code{Staff}, amb una única instrucció. El
1971 tipus de context s'identifica mitjançant la utilització del nom
1972 del seu tipus, com @code{Staff}, precedit d'una barra invertida:
1973 @code{\Staff}. L'enunciat que estableix el valor de la propietat
1974 és el mateix que el que està en un bloc @code{\with}, presentat
1975 anteriorment. Es col·loca en un bloc @code{\context} dins d'un
1976 bloc @code{\layout}. Cada bloc @code{\context} afecta a tots els
1977 contextos del tipus especificat al llarg del bloc @code{\score} o
1978 @code{\book} en el que apareix el bloc @code{\layout}. A
1979 continuació presentem un exemple que mostra el format:
1981 @lilypond[verbatim,quote]
1997 Si es vol aplicar la sobreescriptura de propietats a tos els
1998 pentagrames de la partitura:
2000 @lilypond[quote,verbatim]
2005 gisis'4 gis aeses aes
2010 gisis'4 gis aeses aes
2016 \Score extraNatural = ##f
2023 Les propietats de context establertes d'aquesta forma es poden
2024 sobreescriure per a exemples concrets de contextos mitjançant
2025 enunciats dins d'un bloc @code{\with}, i mitjançant instruccions
2026 @code{\set} intercalades dins d'enunciats musicals.
2029 Referència de la notació:
2030 @rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
2032 @c uncomment when backslash-node-name issue is resolved -pm
2033 @rusernamed{The set command,L'ordre set}
2035 Referència de funcionament intern:
2036 @rinternals{Contexts},
2037 @rinternals{Tunable context properties}.
2040 @node Afegir i eliminar gravadors
2041 @subsection Afegir i eliminar gravadors
2042 @translationof Adding and removing engravers
2044 @cindex gravadors, addició
2045 @cindex gravadors, eliminació
2046 @cindex addició de gravadors
2047 @cindex eliminació de gravadors
2052 Hem vist que cada un dels contextos conté diversos gravadors, cada
2053 u dels quals és al seu cop responsable de la producció d'una
2054 fracció particular del resultat imprès, com ara línies divisòries,
2055 pentagrames, caps, pliques, etc. Si un gravador és eliminat d'un
2056 context, ja no podrà produir la seva sortida impresa. És una
2057 forma una mica radical de modificar la sortida, pero algunes
2058 vegades pot ser útil.
2060 @subsubheading Canviar un sol context
2062 Per eliminar un gravador d'un context únic, usem la instrucció
2063 @code{\with} situada immediatament després de la instrucció que
2064 crea el context, com a la secció anterior.
2066 Com a il·lustració, repetim un exemple estret de la secció
2067 anterior amb les línies del pentagrama eliminades. Recordeu que
2068 les línies del pentagrama estan dibuixades pel gravador
2069 @code{Staff_symbol_engraver}.
2071 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2073 \remove "Staff_symbol_engraver"
2077 \set fontSize = #-4 % fes més petits els caps de les notes
2079 \set fontSize = #2.5 % fes més grans els caps de les notes
2081 \unset fontSize % retorna a la mida predeterminada
2086 @cindex àmbit, gravador del
2088 Els gravadors també es poden afegir als contextos individuals. La
2089 instrucció que ho fa és
2091 @code{\consists @var{Nom_del_gravador}},
2093 situada dins d'un bloc @code{\with}. Certes partitures vocals
2094 tenen una indicació d'àmbit o tessitura situada al principi del
2095 pentagrama per indicar l'àmbit de notes en aquest pentagrama, vegeu
2096 @rglos{ambitus}. L'ambitus es produeix per part del gravador
2097 @code{Ambitus_engraver}, que normalment no està inclòs en cap
2098 context. Si l'afegim al context @code{Voice}, calcula el rang a
2099 partir d'aquesta única veu:
2101 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2104 \consists "Ambitus_engraver"
2121 però si afegim el gravador d'àmbit al context de @code{Staff},
2122 calcula el rang de totes les notes en totes les veus d'aquest
2125 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2127 \consists "Ambitus_engraver"
2145 @subsubheading Canviar tots els contextos del mateix tipus
2149 Els exemples anteriors mostren la manera d'eliminar o afegir
2150 gravadors als contextos individuals. També és possible eliminar o
2151 afegir gravadors a tots els contextos d'un tipus específic,
2152 situant les instruccions al context corresponent dins d'un bloc
2153 @code{\layout}. Per exemple, si volem mostrar els rangs de
2154 tessitura per a tots els pentagrames d'una partitura de quatre
2155 pautes, podem escriure
2157 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2186 \consists "Ambitus_engraver"
2193 Els valors predeterminats de les propietats dels contextos també
2194 es poden establir per a tots els contextos d'un tipus en
2195 particular incloent-hi la instrucció @code{\set} dins d'un bloc
2196 @code{\context} de la mateixa forma.
2200 Referència de la notació:
2201 @rusernamed{Modifying context plug-ins,Modificactió dels connectors de context},
2202 @rusernamed{Changing context default settings,Canvi de la configuració dels contextos predeterminats}.
2205 Els gravadors @code{Stem_engraver} i @code{Beam_engraver}
2206 (de plica i de barra) adjunten al cap de les notes els objectes
2207 que creen. Si es suprimeix el gravador de caps de nota
2208 @code{Note_heads_engraver}, no es produeix cap cap i per tant no
2209 es creen tampoc pliques ni barres.
2211 @node Extensió de les plantilles
2212 @section Extensió de les plantilles
2213 @translationof Extending the templates
2215 Heu llegit el tutorial i ara sabeu escriure música. Però, com
2216 podeu posar els pentagrames que voleu? Les plantilles estan molt
2217 bé, però què passa si voleu alguna cosa que està en cap plantilla?
2218 Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu
2220 que us poden servir com a punt de partida. Però i si voleu
2221 quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
2224 * Soprano i violoncel::
2225 * Partitura vocal a quatre veus SATB::
2226 * Crear una partitura partint de zero::
2227 * Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions::
2228 * Partitures i particel·les::
2231 @node Soprano i violoncel
2232 @subsection Soprano i violoncel
2233 @translationof Soprano and cello
2235 @cindex plantilla, modificar
2236 @cindex modificar plantilles
2238 Per començar, agafeu la plantilla que us sembli més semblant a
2239 allò que voleu aconseguir. Diguem-ne que voleu escriure alguna
2240 cosa per a soprano i violoncel. En aquest cas començaríem amb la
2241 plantilla @q{Notes i lletra} (per a la part de soprano).
2244 \version @w{"@version{}"}
2245 melodia = \relative @{
2252 text = \lyricmode @{
2262 \new Lyrics \lyricsto "u" \text
2269 Ara volem afegir una part de violoncel. Vegem l'exemple
2273 \version @w{"@version{}"}
2274 melodia = \relative @{
2288 No necessitem dues instruccions @code{\version}. Ens caldrà la
2289 secció @code{melodia}. No volem dues seccions @code{\score} (si
2290 tinguéssim dues @code{\score}s, acabaríem amb dues particel·les
2291 per separat.) Volem les dues juntes, com un duo. Dins de la secció
2292 @code{\score}, no ens fan falta dos @code{\layout} ni dos
2295 Si ens limitéssim a copiar i enganxar la secció @code{melodia},
2296 acabaríem amb dues seccions @code{melodia} separades, així que
2297 anem a canviar-los el nom. Anomenarem @code{musicaSoprano} a la
2298 secció de la soprano i @code{musicaVioloncel} a la secció de
2299 violoncel. Al mateix temps canviarem el nom de @code{text} a
2300 @code{lletraSoprano}. Recordeu canviar el nom a les dues
2301 aparicions de totes aquests noms -- tant la definició inicial (la
2302 part @code{melodia = relative c' @{ }) -- com l'ús d'aquest nom
2303 (en la secció @code{\score}).
2305 També aprofitarem per canviar el pentagrama de la part del
2306 violoncel (els violoncels s'escriuen normalment en clau de
2307 Fa). Així mateix, canviarem algunes del violoncel.
2310 \version @w{"@version{}"}
2311 musicaSoprano = \relative @{
2318 lletraSoprano = \lyricmode @{
2322 musicaVioloncel = \relative @{
2335 \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
2342 Això té una aparença prometedora, però la part del violoncel no
2343 surt a la partitura (no l'hem posada a la secció @code{\score}).
2344 Si volem que la part del violoncel aparegui a sota de la de
2345 soprano, hem d'afegir
2348 \new Staff \musicaVioloncel
2352 just a sota de tot el codi de la soprano. També hem de posar
2353 @code{<<} i @code{>>} abans i després de la música -- el que
2354 indica al LilyPond que hi ha més d'una cosa (en aquest cas,
2355 @code{Staff}) succeint al mateix moment --. La @code{\score}
2356 s'assemblarà ara a això:
2358 @c Indentation in this example is deliberately poor
2367 \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
2369 \new Staff \musicaVioloncel
2377 Això sembla una mica enrevessat; el marges estan desquadrats. Això té
2378 fàcil solució. Presentem aquí la plantilla completa per a
2379 soprano i violoncel.
2381 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
2382 musicaSoprano = \relative {
2389 lletraSoprano = \lyricmode {
2393 musicaVioloncel = \relative {
2407 \new Lyrics \lyricsto "u" \lletraSoprano
2409 \new Staff \musicaVioloncel
2418 Les plantilles d'inici es poden trobar a l'apèndix
2419 @q{Plantilles}, vegeu
2420 @ref{Plantilles de pentagrama únic}.
2422 @node Partitura vocal a quatre veus SATB
2423 @subsection Partitura vocal a quatre veus SATB
2424 @translationof Four-part SATB vocal score
2426 La major part de les partitures vocals escrites per a cor mixt a
2427 quatre veus amb acompanyament orquestral, com l'«Elies» de
2428 Mendelssohn o el «Messies» de Haendel, tenen la música coral i la
2429 lletra en quatre pentagrames S, A, T i B, respectivament, amb una
2430 reducció de piano de l'acompanyament d'orquestra, per sota. Heus
2431 aquí un exemple del «Messies» de Haendel:
2433 @c The following should appear as music without code
2434 @lilypond[quote,ragged-right]
2435 global = { \key d \major \time 4/4 }
2437 musicaSoprano = \relative {
2439 r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
2441 lletraSoprano = \lyricmode {
2442 Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
2445 musicaAlto = \relative {
2447 r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis e2 |
2450 lletraAlto = \lletraSoprano
2452 musicaTenor = \relative {
2454 r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
2457 lletraTenor = \lletraSoprano
2459 musicaBaix = \relative {
2461 r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
2464 lletraBaix = \lletraSoprano
2469 r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
2470 <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
2471 <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
2477 <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
2478 <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
2479 <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
2483 << % combina el pentagrama del cor i del piano en paral·lel
2485 \new Staff = "sopranos" <<
2486 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
2487 \new Voice = "sopranos" {
2492 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" {
2495 \new Staff = "altos" <<
2496 \set Staff.instrumentName = #"Alto"
2497 \new Voice = "altos" {
2502 \new Lyrics \lyricsto "altos" { \lletraAlto }
2503 \new Staff = "tenors" <<
2504 \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
2505 \new Voice = "tenors" {
2510 \new Lyrics \lyricsto "tenors" { \lletraTenor }
2511 \new Staff = "baixos" <<
2512 \set Staff.instrumentName = #"Baix"
2513 \new Voice = "baixos" {
2518 \new Lyrics \lyricsto "baixos" {
2521 >> % final del pentagrama del cor
2523 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
2524 \new Staff = "upper" \upper
2525 \new Staff = "lower" \lower
2531 Cap de les plantilles proporciona aquesta disposició amb
2532 exactitud. La més semblant és
2533 @ref{Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica},
2534 però necessitem canviar la disposició i afegir un acompanyament de
2535 piano que no estigui derivat automàticament de les parts vocals.
2536 Les variables que contenen la música i la lletra de les parts
2537 vocals és adequat, però haurem d'afegir variables per a la
2540 L'ordre en què apareixen els contextos al ChoirStaff de la
2541 plantilla no es correspon amb l'ordre de la partitura vocal que
2542 hem mostrat més amunt. Hem de reordenar-los perquè hi hagi quatre
2543 pentagrames amb la lletra escrita directament a sota de les notes
2544 de cada part. Totes les veus han de ser @code{\voiceOne}, que és
2545 la predeterminada, perquè les instruccions @code{\voiceXXX} es
2546 puguin eliminar. També hem d'especificar la clau de tenor (clau
2547 de sol octava baixa) a les parts de tenor. Encara no hem trobat
2548 la forma que la lletra s'especifica a la plantilla, així que hem
2549 d'utilitzar el mètode que ens resulta familiar. També hem
2550 d'escriure els noms de cada pentagrama.
2552 En fer-lo així obtenim el ChoirStaff següent:
2556 \new Staff = "sopranos" <<
2557 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
2558 \new Voice = "sopranos" @{
2563 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" @{
2566 \new Staff = "altos" <<
2567 \set Staff.instrumentName = #"Alto"
2568 \new Voice = "altos" @{
2573 \new Lyrics \lyricsto "altos" @{
2576 \new Staff = "tenors" <<
2577 \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
2578 \new Voice = "tenors" @{
2583 \new Lyrics \lyricsto "tenors" @{
2586 \new Staff = "baixos" <<
2587 \set Staff.instrumentName = #"Baix"
2588 \new Voice = "baixos" @{
2593 \new Lyrics \lyricsto "baixos" @{
2596 >> % fi del ChoirStaff
2599 A continuació podem treballar sobre la part de piano. És fàcil:
2600 tan sols s'ha de treure la part de piano de la plantilla de
2605 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
2606 \new Staff = "superior" \superior
2607 \new Staff = "inferior" \inferior
2611 i escriure les definicions de variable per a @code{superior} i
2614 Els grups ChoirStaff i PianoStaff s'han de combinar utilitzant
2615 angles dobles, atès que els volem apilar l'un sobre l'altre
2618 << % combina els grups ChoirStaff i PianoStaff l'un sobre l'altre
2620 \new Staff = "sopranos" <<
2621 \new Voice = "sopranos" @{
2626 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" @{
2629 \new Staff = "altos" <<
2630 \new Voice = "altos" @{
2635 \new Lyrics \lyricsto "altos" @{
2638 \new Staff = "tenores" <<
2639 \clef "G_8" % clave de tenor
2640 \new Voice = "tenores" @{
2645 \new Lyrics \lyricsto "tenores" @{
2648 \new Staff = "baixos" <<
2650 \new Voice = "baixos" @{
2655 \new Lyrics \lyricsto "baixos" @{
2658 >> % fi del ChoirStaff
2661 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano"
2662 \new Staff = "upper" \upper
2663 \new Staff = "lower" \lower
2668 En combinar tot això junt i escriure la música dels tres compassos
2669 de l'exemple anterior, obtenim:
2671 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
2672 global = { \key d \major \time 4/4 }
2673 musicaSoprano = \relative {
2675 r4 d''2 a4 | d4. d8 a2 | cis4 d cis2 |
2677 lletraSoprano = \lyricmode {
2678 Wor -- thy | is the lamb | that was slain |
2680 musicaAlto = \relative {
2682 r4 a'2 a4 | fis4. fis8 a2 | g4 fis fis2 |
2684 lletraAlto = \lletraSoprano
2685 musicaTenor = \relative {
2687 r4 fis'2 e4 | d4. d8 d2 | e4 a, cis2 |
2689 lletraTenor = \lletraSoprano
2690 musicaBaix = \relative {
2692 r4 d'2 cis4 | b4. b8 fis2 | e4 d a'2 |
2694 lletraBaix = \lletraSoprano
2698 r4 <a' d fis>2 <a e' a>4 |
2699 <d fis d'>4. <d fis d'>8 <a d a'>2 |
2700 <g cis g'>4 <a d fis> <a cis e>2 |
2705 <d, d'>4 <d d'>2 <cis cis'>4 |
2706 <b b'>4. <b' b'>8 <fis fis'>2 |
2707 <e e'>4 <d d'> <a' a'>2 |
2711 << % combina el ChoirStaff i PianoStaff en paral·lel
2713 \new Staff = "sopranos" <<
2714 \set Staff.instrumentName = #"Soprano"
2715 \new Voice = "sopranos" {
2720 \new Lyrics \lyricsto "sopranos" {
2723 \new Staff = "altos" <<
2724 \set Staff.instrumentName = #"Alto"
2725 \new Voice = "altos" {
2730 \new Lyrics \lyricsto "altos" {
2733 \new Staff = "tenors" <<
2734 \set Staff.instrumentName = #"Tenor"
2735 \new Voice = "tenors" {
2740 \new Lyrics \lyricsto "tenors" {
2743 \new Staff = "baixos" <<
2744 \set Staff.instrumentName = #"Baix"
2745 \new Voice = "baixos" {
2750 \new Lyrics \lyricsto "baixos" {
2756 \set PianoStaff.instrumentName = #"Piano "
2757 \new Staff = "upper" \upper
2758 \new Staff = "lower" \lower
2765 @node Crear una partitura partint de zero
2766 @subsection Crear una partitura partint de zero
2767 @translationof Building a score from scratch
2769 @cindex plnantilla, escriure la vostra pròpia
2770 @cindex exemple d'escriptura d'una partitura
2771 @cindex escriure una partitura, exemple
2772 @cindex partitura, exemple d'escriptura
2774 Després d'adquirir una mica de soltesa en l'escriptura del codi
2775 del LilyPond, us adonareu que és més fàcil construir completament
2776 una partitura partint de zero, que modificar una plantilla. També
2777 podeu desenvolupar el vostre propi estil de forma que s'adapti al
2778 tipus de música que us agradi. Vegem a continuació com
2779 confeccionar una partitura per a un preludi d'òrgan, com a exemple.
2781 Comencem amb una secció per al encapçalament. Aquí és on van el
2782 títol, nom del compositor, etc., després van les definicions de
2783 les variables, i finalment el bloc de partitura. Comencem a
2784 veure-les per sobre i més tard completarem els detalls.
2786 Utilitzarem els dos primers compassos del preludi de Bach basat en
2787 @emph{Jesu, meine Freude}, que està escrit per a òrgan amb dos
2788 manuals i pedal. Conté els dos compassos següents de música al
2789 final de la secció. La part del manual superior té dues veus, i
2790 l'inferior i el pedal, una veu cada u. Així doncs, necessitem
2791 quatre definicions per a la música i una més per definir el compàs
2795 \version @w{"@version{}"}
2797 title = "Jesu, meine Freude"
2798 composer = "J S Bach"
2800 keyTime = @{ \key c \minor \time 4/4 @}
2801 MusicaManualUVeuU = @{ s1 @}
2802 MusicaManualUVeuDos = @{ s1 @}
2803 MusicaManualDos = @{ s1 @}
2804 MusicaOrganPedal = @{ s1 @}
2810 De moment hem escrit tan sols una nota espaiadora, @code{s1}, en
2811 lloc de la música de veritat. Li afegirem més endavant.
2813 A continuació vegem què va al bloc de partitura. Senzillament,
2814 reflectirem l'estructura de pentagrames que desitgem. La música
2815 d'òrgan s'escriu s'escriu en general en tres pentagrames, un per
2816 cada un dels manuals i l'altre pel pedal. Els pentagrames dels
2817 manuals s'abasten amb una clau, així que els inclourem en un grup
2818 PianoStaff. La primera part de manual té dues veus, i la segona
2823 \new Staff = "ManualU" <<
2828 \MusicaManualUVeuDos
2830 >> % fi del context de Staff ManualU
2831 \new Staff = "ManualDos" <<
2835 >> % fi del context de Staff ManualDos
2836 >> % fi del context de PianoStaff
2839 Després, hem d'afegir un pentagrama per a l'òrgan de pedal. Això
2840 va per sota del PianoStaff, però ha de ser simultani amb ell, per
2841 la qual cosa escrivim angles dobles rodejant als dos. Si ens
2842 oblidem d'això, es produirà un error al fitxer log de registre.
2843 És un error molt comú que cometrà abans o després! Intenteu
2844 copiar l'exemple final que apareix al final de la secció, esborreu
2845 els dobles angles i processeu el fitxer per veure quin error
2849 << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal son simultanis
2851 \new Staff = "ManualU" <<
2856 \MusicaManualUVeuDos
2858 >> % fi del context de Staff ManualU
2859 \new Staff = "ManualDos" <<
2863 >> % fi del context de Staff ManualDos
2864 >> % fi del context de PianoStaff
2865 \new Staff = "OrganPedal" <<
2873 No és necessari utilitzar la construcció simultània @code{<<
2874 @dots{} >>} per al pentagrama del manual dos i el pentagrama del
2875 òrgan de pedal, atès que contenen una única expressió, però no fa
2876 mal, i és un bon costum utilitzar sempre dobles angles després de
2877 @code{\new Staff} quan hi diverses veus. El contrari és cert per
2878 a les veus: normalment han d'anar seguides de claus @code{@{
2879 @dots{} @}} en cas que tinguem música codificada com a variables
2880 diferents que s'han de situar consecutivament.
2882 Afegim aquesta estructura al bloc de partitura, i ajustem el
2883 sagnat dels marges. També escrivim les claus
2884 corresponents, ens assegurem que les pliques i lligadures d'unió
2885 i expressió en cada una de les veus del pentagrama superior
2886 apunten en la direcció adequada amb @code{\voiceOne} i
2887 @code{\voiceTwo} i escrivim el compàs i la tonalitat en cadascú
2888 dels pentagrames usant la nostra variable prèviament definida
2893 << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal són simultanis
2895 \new Staff = "ManualU" <<
2896 \keyTime % establir compàs i tonalitat
2904 \MusicaManualUVeuDos
2906 >> % fi del context de Staff ManualU
2907 \new Staff = "ManualDos" <<
2913 >> % fi del context de Staff ManualDos
2914 >> % fi del context de PianoStaff
2915 \new Staff = "OrganPedal" <<
2921 >> % fi del pentagrama de OrganPedal
2923 @} % fi del context Score
2926 @cindex ampliabilitat de las pautes
2927 @cindex pautes, ampliabilitat
2929 La disposició anterior dels pentagrames d'òrgan és gairebé
2930 perfecta; tanmateix, hi ha un lleuger defecte que no és
2931 visible quan s'observa un sol sistema: la distància entre el
2932 pentagrama de pedal i el de la mà esquerra hauria de ser
2933 aproximadament la mateixa que la que hi ha entre els pentagrames
2934 de les mans esquerra i dreta. Concretament, la ampliabilitat dels
2935 pentagrames dins d'un context @code{PianoStaff} és limitada (de
2936 forme que la distància entre els pentagrames de les mans esquerra
2937 i dreta mai no creixin excessivament), i el pentagrama dels pedals
2938 hauria de comportar-se de una manera semblant.
2940 @cindex sub-propietats
2941 @cindex propietats, sub-propietats
2942 @cindex objectes gràfics
2943 @cindex gràfics, objectes
2946 El grau d'ampliabilitat i separabilitat dels pentagrames es pot
2947 controlar amb la propietat @code{staff-staff-spacing} de
2948 l'@q{objecte gràfic} @code{VerticalAxisGroup} (els objectes gràfics
2949 reben en general el nom de @q{grob}s a la documentació del
2950 LilyPond); no us preocupeu de moment dels detalls, ja que això
2951 s'explica més tard de forma exhaustiva. Els més curiosos podeu
2953 @rusernamed{Overview of modifying properties,Panorama de la modificació de propietats}.
2954 En aquest cas volem modificar solament la sub-propietat
2955 @code{stretchability}. Un altre cop, els curiosos trobareu els
2956 valors predeterminats per a la propietat staff-staff-spacing al
2957 fitxer @file{scm/define-grobs.scm} examinant la definició del grob
2958 @code{VerticalAxisGroup}. El valor de @code{stretchability}
2959 s'agafa de la definició del context @code{PianoStaff} (al fitxer
2960 @file{ly/engraver-init.ly}) de forma que els valors siguin idèntics.
2964 << % el grup PianoStaff i el pentagrama de Pedal son simultanis
2966 \new Staff = "ManualU" <<
2967 \keyTime % establir compàs y tonalitat
2975 \MusicaManualUVeuDos
2977 >> % % fi del context de Staff ManualU
2978 \new Staff = "ManualDos" \with @{
2979 \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing.stretchability = 5
2986 >> % fi del context de Staff ManualDos
2987 >> % fi del context de PianoStaff
2988 \new Staff = "OrganPedal" <<
2994 >> % fi del pentagrama de OrganPedal
2996 @} % fi del context Score
2999 Amb això es completa l'estructura. Tota música per a òrgan de
3000 tres pentagrames tindrà una estructura semblant, tot i que el
3001 nombre de veus pot variar. Tot el que ens queda és afegir la
3002 música, i combinar totes les parts.
3004 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right,addversion]
3006 title = "Jesu, meine Freude"
3007 composer = "J S Bach"
3009 keyTime = { \key c \minor \time 4/4 }
3010 MusicaManualUVeuU = \relative {
3014 MusicaManualUVeuDos = \relative {
3015 ees'16 d ees8~ 16 f ees d c8 d~ d c~ |
3016 8 c4 b8 c8. g16 c b c d |
3018 MusicaManualDos= \relative {
3019 c'16 b c8~ 16 b c g a8 g~ 16 g aes ees |
3020 f16 ees f d g aes g f ees d ees8~ 16 f ees d |
3022 MusicaOrganPedal = \relative {
3023 r8 c16 d ees d ees8~ 16 a, b g c b c8 |
3024 r16 g ees f g f g8 c,2 |
3028 << % PianoStaff i Pedal Staff han de ser simultanis
3030 \new Staff = "ManualU" <<
3031 \keyTime % establir la clau i l'armadura
3039 \MusicaManualUVeuDos
3041 >> % fi del context Staff ManualU
3042 \new Staff = "ManualDos" \with {
3043 \override VerticalAxisGroup.staff-staff-spacing.stretchability = 5
3050 >> % fi del context Staff ManualDos
3051 >> % fi del context PianoStaff
3052 \new Staff = "PedalOrgan" <<
3058 >> % fi del context Staff PedalOrgan
3060 } % fi del context Score
3067 @node Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions
3068 @subsection Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions
3069 @translationof Saving typing with variables and functions
3072 @cindex identificadors
3074 Arribats a aquest punt, heu vist coses d'aquest tipus:
3076 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3077 hornNotes = \relative { c''4 b dis c }
3086 Fins i tot us adonareu que això pot ser útil en música
3089 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3090 fragmentA = \relative { a'4 a8. b16 }
3091 fragmentB = \relative { a'8. gis16 ees4 }
3093 violí = \new Staff {
3094 \fragmentA \fragmentA |
3095 \fragmentB \fragmentA |
3105 Tot i així també es pot fer servir aquests identificadors (que
3106 també es coneixen com a variables, macros o instruccions
3107 definides per l'usuari) per fer trucs:
3109 @c TODO Avoid padtext - not needed with skylining
3110 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3111 dolce = \markup { \italic \bold dolce }
3113 padText = { \once \override TextScript.padding = #5.0 }
3115 \dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
3120 c''4._\dolce b8 a8 g a b |
3122 c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
3123 c,4.\fthenp b8 c4 c-. |
3131 \layout { ragged-right = ##t }
3135 Òbviament aquests identificadors són útils per estalviar tecleig.
3136 Però són dignes de tenir en compte fins i tot si s'utilitzaran un
3137 sol cop: redueixen la complexitat. Examinem l'exemple anterior
3138 reescrit sense cap identificador. Trobareu que és molt més
3139 difícil de llegir, sobretot l'última línia.
3142 violí = \relative @{
3144 c''4._\markup @{ \italic \bold dolce @} b8 a8 g a b |
3145 \once \override TextScript.padding = #5.0
3146 c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
3148 \dynamic f \italic \small @{ 2nd @} \hspace #0.1 \dynamic p
3155 @c TODO Replace the following with a better example -td
3156 @c Skylining handles this correctly without padText
3158 Fins ara hem contemplat la substitució estàtica: quan el LilyPonod
3159 es troba amb @code{\padText}, el substitueix amb allò que hem
3160 definit que sigui (és a dir, tot el que està a la dreta de
3163 El LilyPond també pot gestionar substitucions no estàtiques
3164 (penseu en elles com funcions).
3166 @lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
3168 #(define-music-function
3172 \once \override TextScript.padding = #padding
3176 c'''4^"piu mosso" b a b |
3178 c4^"piu mosso" d e f |
3180 c4^"piu mosso" fis a g |
3184 La utilització d'identificadors també és una bona forma de reduir
3185 el treball si la sintaxis d'entrada del LilyPonod canvia (vegeu
3186 @rprogram{Actualització de fitxers amb convert-ly}). Si teniu una sola
3187 definició (com ara @code{\dolce}) per a tots els fitxers (vegeu
3188 @ref{Fulls d'estil}), i després la sintaxis es
3189 modifica, sols haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce}
3190 única, enlloc de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers
3193 @node Partitures i particel·les
3194 @subsection Partitures i particel·les
3195 @translationof Scores and parts
3197 En música orquestral, totes les notes s'imprimeixen dues vegades.
3198 Un cop en les particel·les per a tots els músics, i una altra per
3199 a la partitura del director. Els identificadors es poden usar per
3200 evitar la duplicació del treball. La música s'escriu un cop
3201 s'emmagatzema en una variable. El contingut d'aquesta variable
3202 s'usa després per generar tant la particel·la com la partitura del
3205 És molt convenient definir les notes en un fitxer especial. Per
3206 exemple, suposem que el fitxer @file{trompa.ly} conté la següent
3207 part d'un duo per a trompa i fagot:
3210 notesTrompa = \relative @{
3212 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3217 Després es fa una particel·la escrivint en un fitxer el següent:
3220 \include "trompa.ly"
3223 instrument = "Trompa en Fa"
3227 \transpose f c' \notesTrompa
3234 \include "trompa.ly"
3238 substitueix el contingut de @file{trompa.ly} en aquesta posició
3239 dins del fitxer, així que @code{notesTrompa} es defineix amb
3240 posterioritat. La instrucció @code{\transpose f@tie{}c'} indica
3241 que l'argument constituït per @code{\notesTrompa} s'ha de
3242 transposar una quina cap amunt. El que sona com @code{f} s'escriu
3243 com @code{c'}, el que correspon amb el to d'afinació d'una trompa
3244 normal en@tie{}Fa. La transposició es pot veure a la següent
3247 @lilypond[quote,ragged-right]
3248 \transpose f c' \relative {
3250 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3254 A peces per a conjunt, amb freqüència una de les veus no sona
3255 durant molts compasso. Això queda denotat per un silenci
3256 especial, el silenci multicompàs. S'introdueix amb una @code{R}
3257 majúscula seguida d'una duració (@code{1}@tie{}en el cas de la
3258 rodona, @code{2}@tie{}en el caso de una blanca,
3259 etc.). Multiplicant la duració es poden construir silencis més
3260 llargs. Per exemple, aquest silenci ocupa 3@tie{}compassos de 2/4
3266 Quan s'imprimeix la particel·la s'han de comprimir els silencis
3267 multicompàs. Això es fa establint una variable de temps de execució
3270 \set Score.skipBars = ##t
3274 Aquesta instrucció estableix el valor de la propietat
3275 @code{skipBars} al context de @code{Score} a vertader
3276 (@code{##t}). Anteposant el silenci i aquesta opció a la música
3277 anterior, arribem al següent resultat
3279 @lilypond[quote,ragged-right]
3280 \transpose f c' \relative {
3282 \set Score.skipBars = ##t
3284 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3288 Aquesta partitura es fa combinant tota la música junta. Suposant
3289 que l'altra veu es troba dins de @code{notesFagot} al fitxer
3290 @file{fagot.ly}, la partitura es fa amb
3294 \include "trompa.ly"
3297 \new Staff \notesTrompa
3298 \new Staff \notesFagot
3305 @lilypond[quote,ragged-right]
3311 r4 f8 a | cis4 f | e4 d |
3316 r4 d,8 f | gis4 c | b4 bes |
3317 a8 e f4 | g4 d | gis4 f |