Documentation/ca/usage/suggestions.itely

   1 @c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: ca -*-
   2
   3 @ignore
   4     Translation of GIT committish: 45d0e015edc53abebada17a0fdb1d665f7edf900
   5
   6     When revising a translation, copy the HEAD committish of the
   7     version that you are working on.  For details, see the Contributors'
   8     Guide, node Updating translation committishes..
   9 @end ignore
  10
  11 @c \version "2.19.21"
  12
  13 @c Translators: Walter Garcia-Fontes
  14 @c Translation checkers:
  15
  16 @node Suggeriments per escriure fitxers d'entrada
  17 @chapter Suggeriments per escriure fitxers d'entrada
  18 @translationof Suggestions for writing files
  19
  20 En aquest moment teniu la preparació per començar a escriure
  21 fitxers del LilyPond més grans -- no sols els petits exemples que
  22 apareixen en el tutorial, sinó peces completes --. Però, com heu
  23 de procedir per fer-lo?
  24
  25 En la mesura que el LilyPond entengui els seus fitxers i produeixi
  26 la sortida que preteníeu, realment no importa massa quin aspecte
  27 tinguin els vostres fitxers.  Tot i així existeixen algunes altres
  28 coses a tenir en compte quan s'escriuen fitxers del LilyPond.
  29
  30 @itemize
  31 @item Què passa si feu un error? L'estructura d'un fitxers del
  32 LilyPond pot fer que certs errors es facin més fàcils (o més
  33 difícils) de trobar.
  34
  35 @item Què passa si voleu compartir els vostres fitxers amb altres
  36 persones? De fet, i si voleu alterar els vostres propis fitxers
  37 després d'alguns anys?  Alguns fitxers del LilyPond s'entenen a
  38 primera vista; d'altres poden portar-vos una hora d'entendre.
  39
  40 @item Què passa si voleu actualitzar el vostre fitxers del
  41 LilyPond per poder-lo usar amb una versió més recent del programa?
  42
  43 La sintaxi de l'entrada es modifica de forma ocasional segons el
  44 LilyPond es va perfeccionant.  Gairebé tots els canvis es poden
  45 fer de forma automàtica amb @code{convert-ly}, però a alguns
  46 altres els caldria una ajuda manual.  Els fitxers del LilyPond es
  47 poden estructura perquè siguin més fàcils (o més difícils)
  48 d'actualitzar.
  49
  50 @end itemize
  51
  52 @menu
  53 * Suggeriments de tipus general::
  54 * Gravació de música existent::
  55 * Projectes grans::
  56 * Solució de problemes::
  57 * Make i els Makefiles::
  58 @end menu
  59
  60
  61 @node Suggeriments de tipus general
  62 @section Suggeriments de tipus general
  63 @translationof General suggestions
  64
  65 Us presentem alguns suggeriments que us poden servir d'ajuda per
  66 evitar o corregir problemes:
  67
  68 @itemize
  69 @item @strong{Incloeu els números de @code{\version} a tots els fitxers}.
  70 Adoneu-vos que totes les plantilles contenen informació sobre la
  71 versió (@code{\version}).  Us recomanem molt que sempre incloeu la
  72 versió, tot i que els vostre fitxer pugui ser molt petit.  Des de
  73 l'experiència personal us podem dir que força frustrant intentar
  74 recordar el número de versió del LilyPond que estàveu fent servir
  75 fa uns anys.  @code{convert-ly} requereix que declareu quina
  76 versió del LilyPond fèieu servir.
  77
  78 @item @strong{Incloeu comprovacions}:
  79 @ruser{Comprovació de compàs i de número de compàs},
  80 @ruser{Comprovació d'octava}.
  81 Si incloeu comprovacions de tant en tant, en cas que cometeu un
  82 error podreu localitzar-lo molt més ràpidament.  Amb quina
  83 freqüència és @q{de tant en tant}?  Depèn de la complexitat de la
  84 música.  Per a una música molt senzilla, potser tan sols una o
  85 dues vegades.  Per a una música molt complexa, potser a cada
  86 compàs.
  87
  88 @item @strong{Un compàs per cada línia de text}. Si hi ha quelcom
  89 molt complicat, ja sigui a la pròpia música o a la sortida que
  90 desitgeu produir, sovint convé escriure un sol compàs per a cada
  91 línia.  L'estalvi en espai de pantalla que s'obté acumulant nou
  92 compassos per línia no paga la pena si després heu de @q{depurar}
  93 els fitxers.
  94
  95 @item @strong{Comenteu els fitxers}.  Utilitzeu o bé números de
  96 compàs (de tant en tant), o referències a temes musicals (@q{segon
  97 tema dels violins,} @q{quarta variació,} etc.).  Potser que no us
  98 calguin comentaris quan introduïu una peça per primer cop, però si
  99 voleu tornar a ella o modificar quelcom al cap de dos o tres anys,
 100 i també si li passeu la font a un amic, serà tot un desafiament
 101 determinar les seves intencions o de quina menara estava
 102 estructurat el fitxer si no li heu afegit els comentaris.
 103
 104 @item @strong{Apliqueu marges a les claus}.  Molts problemes
 105 estan casat per una falta d'equilibri en el nombre de @code{@{} i
 106 @code{@}}.
 107
 108 @item @strong{Escriviu les duracions explícitament} al començament
 109 de les seccions i identificadors.  Si especifiqueu @code{c4 d e}
 110 al principi d'una frase (en lloc de sols @code{c d e}) us podeu
 111 estalviar problemes si reelaboreu la música més tard.
 112
 113 @item @strong{Separeu els ajustaments} de les definicions
 114 musicals. Consulteu
 115 @rlearning{Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions} i
 116 @rlearning{Fulls d'estil}
 117
 118 @end itemize
 119
 120 @node Gravació de música existent
 121 @section Gravació de música existent
 122 @translationof Typesetting existing music
 123
 124 Si esteu introduint música a partir d'una partitura existent (és a
 125 dir, gravant un full de música ja imprès),
 126
 127 @itemize
 128
 129 @item Introduïu al LilyPond cada sistema del manuscrit, o còpia
 130 física, per separat (però manteniu la pràctica d'escriure un
 131 compàs per línia de text), i comproveu cada sistema quan l'hàgiu
 132 acabat.  Podeu usar les propietats @code{showLastLength} o
 133 @code{showFirstLength} per accelerar el procés (vegeu
 134 @rusernamed{Skipping corrected music,Omissió de la música corregida}).
 135
 136 @item Definiu @code{mBreak = @{ \break @}} i inseriu
 137 @code{\mBreak} dins del fitxer d'entrada on el manuscrit tingui un
 138 salt de línia.  D'aquesta forma us resultarà molt més fàcil
 139 comparar la música del LilyPond amb l'original.  Quan hageu acabat
 140 de revisar la vostra partitura podreu definir
 141 @code{mBreak = @{ @}} per treure tots aquests salts de línia.
 142 Així permetreu el LilyPond col·locar els salts on el LilyPond el
 143 consideri més oportú.
 144
 145 @item En escriure una part per a un instrument transpositor dins
 146 d'una variable, es recomana que les notes estiguin envoltades dins de
 147
 148 @example
 149 \transpose c altura-natural @{@dots{}@}
 150 @end example
 151
 152 @noindent
 153 (on @code{altura-natural} és l'afinació natural de l'instrument)
 154 de forma que la música dins de la variable estigui realment en Do
 155 major.  Després podem tornar a transportar-les en sentit invers
 156 quan s'utilitza la variable, si és necessari, però potser no
 157 vulguem fer-lo (per exemple en imprimir una partitura en afinació
 158 de concert, en convertir una part de trombó de clau de Sol a clau
 159 de Fa, etc.).  És menys probable cometre errors als transports si
 160 tota la música que està dins de les variables es troba en un to
 161 coherent.
 162
 163 A més a més, feu els transport exclusivament cap o des de Do
 164 major.  Això significa que a part de Do major, les úniques
 165 tonalitats que usarem seran els tons d'afinació dels instruments
 166 transpositors: bes per a una trompeta en Si bemoll, aes per a un
 167 clarinet en La bemoll, etc.
 168
 169 @end itemize
 170
 171 @node Projectes grans
 172 @section Projectes grans
 173 @translationof Large projects
 174
 175 En treballar en projectes grans es fa essencial tenir una
 176 estructura clara als fitxers dels LilyPond:
 177
 178 @itemize
 179
 180 @item @strong{Utilitzeu un identificador per a cada veu}, amb un
 181 mínim d'estructura dins de la definició.  L'estructura de la
 182 secció @code{\score} és la que canviarà amb major probabilitat:
 183 per contra, és extremadament improbable que canviï la definició de
 184 @code{violí} a versions noves del LilyPond.
 185
 186
 187 @example
 188 violí = \relative @{
 189 g'4 c'8. e16
 190 @}
 191 @dots{}
 192 \score @{
 193   \new GrandStaff @{
 194     \new Staff @{
 195       \violí
 196     @}
 197   @}
 198 @}
 199 @end example
 200
 201 @item @strong{Separeu els ajustaments de les definicions
 202 musicals}. Ja s'ha mencionat amb anterioritat, però per a
 203 projectes grans és vital.  Potser haurem de canviar la definició
 204 de @code{fdesprésp}, però en aquest cas sols ho haurem de fer un
 205 cop, i encara podrem evitar tocar res dins de @code{violí}.
 206
 207 @example
 208 fdesprésp = _\markup@{
 209   \dynamic f \italic \small @{ 2nd @} \hspace #0.1 \dynamic p @}
 210 violí = \relative @{
 211 g'4\fluegop c'8. e16
 212 @}
 213 @end example
 214
 215 @end itemize
 216
 217
 218 @node Solució de problemes
 219 @section Solució de problemes
 220 @translationof Troubleshooting
 221
 222 Abans o després escriureu un fitxer que el LilyPond no podrà
 223 compilar.  Els missatges que el LilyPond proporciona poden
 224 ajudar-vos a trobar l'error, però en molts casos haureu de portar
 225 endavant algun tipus d'investigació per determinar l'origen del
 226 problema.  Les eines més poderoses per a aquest propòsit son el
 227 comentari d'una sola línia (indicat per @code{%}) i el comentari
 228 de bloc (indicat per @code{%@{@dots{}%@}}).  Si no sabeu on és el
 229 problema, comenceu convertint seccions grans del fitxer d'entrada
 230 en un comentari.  Després d'eliminar una secció convertint-la en
 231 un comentari, proveu a compilar un fitxer un altre cop.  Si
 232 funciona, aleshores el problema hauria d'estar a la porció que
 233 havíeu eliminat.  Si no funciona, continueu eliminant material
 234 (transformant-lo en comentaris) fins que tingueu quelcom que
 235 funcioni.
 236
 237 En un cas extrem podríeu acabat amb sols
 238
 239 @example
 240 \score @{
 241   <<
 242     % \melodia
 243     % \armonia
 244     % \baix
 245   >>
 246   \layout@{@}
 247 @}
 248 @end example
 249
 250 @noindent
 251 (en altres paraules: un fitxer sense música)
 252
 253 Si passa això, no abandoneu.  Traieu el comentari d'una secció
 254 petita -- diguem-ne la part del baix -- i observeu si funciona.
 255 Si no és així, transformeu en comentaris tota la música del baix
 256 (però deixeu el @code{\baix} de la secció @code{\score} no comentat.
 257
 258 @example
 259 bajo = \relative @{
 260 %@{
 261   c'4 c c c
 262   d d d d
 263 %@}
 264 @}
 265 @end example
 266
 267 Ara comenceu poc a poc traient comentaris a cada cop més fraccions
 268 de la part del @code{baix} fins que trobeu la línia del problema.
 269
 270 Una altra tècnica de depuració molt útil és la construcció de
 271 @rweb{Exemples mínims}.
 272
 273 @node Make i els Makefiles
 274 @section Make i els Makefiles
 275 @translationof Make and Makefiles
 276
 277 @cindex make, fitxers de
 278 @cindex make
 279
 280 Possiblement totes les plataformes on pot executar-se el LilyPond
 281 contemplen una possibilitat de programari anomenada @code{make}.
 282 Aquest programa llegeix un fitxer especial anomenat
 283 @code{Makefile} que defineix les relacions de dependència entre
 284 els fitxers i quines instruccions necessitem donar al sistema
 285 operatiu per produir un fitxer a partir d'un altre.  Per exemple,
 286 el fitxer de make detallaria com obtenir
 287 @file{balada.pdf} i @file{balada.midi} a partir de @file{balada.ly}
 288 mitjançant l'execució del LilyPond.
 289
 290 Hi ha ocasions en les quals és una bona idea crear un
 291 @code{Makefile} per al nostre projecte, bé sigui per la nostra
 292 pròpia comoditat o com a cortesia per a altres que possiblement
 293 tinguin accés als nostres fitxers font.  Això és cert per a
 294 projectes molt grans amb molts fitxers d'inclusió i diferents
 295 opcions de sortida (per exemple partitura completa, particel·les,
 296 partitura del director, reducció per a piano, etc.), o per a
 297 projectes que requereixen ordres difícils per muntar-los (com els
 298 projectes de @code{lilypond-book}). La complexitat i flexibilitat
 299 dels Mekfiles varia enormement segons les necessitats i
 300 l'habilitat dels autors.  El programa GNU Make ve instal·lat a les
 301 distribucions del GNU/Linux i al MacOS X, i també existeix per al
 302 Windows.
 303
 304 Consulteu el @strong{Manual de GNU Make} per veure tots els
 305 detalls sobre l'ús de @code{make}, atès que el segueix a
 306 continuació ofereix sols una pinzellada de tot els és capaç de fer.
 307
 308 Les instruccions que defineixen les regles a un fitxer de make
 309 difereixen en funció de la plataforma; per exemple, les diferents
 310 formes del GNU/Linux i del MacOS usen @code{bash}, mentre que el Windows
 311 usa @code{cmd}.  Observeu que al MacOS C, hem de configurar el
 312 sistema perquè faci servir l'interpret d'ordres.  A continuació
 313 presentem alguns makefiles d'exemple, amb versions tant per al
 314 GNU/Linux/MacOS com per al Windows.
 315
 316 El primer exemple és per a una obra orquestral en quatre moviments
 317 amb l'estructura de directoris següent:
 318
 319 @example
 320 Sinfonia/
 321 |-- MIDI/
 322 |-- Makefile
 323 |-- Notes/
 324 |   |-- cello.ily
 325 |   |-- xifres.ily
 326 |   |-- trompa.ily
 327 |   |-- oboe.ily
 328 |   |-- trioCordes.ily
 329 |   |-- viola.ily
 330 |   |-- violiU.ily
 331 |   `-- violiDos.ily
 332 |-- PDF/
 333 |-- Particelles/
 334 |   |-- sinfonia-cello.ly
 335 |   |-- sinfonia-trompa.ly
 336 |   |-- sinfonia-oboes.ly
 337 |   |-- sinfonia-viola.ly
 338 |   |-- sinfonia-violiU.ly
 339 |   `-- sinfonia-violiDos.ly
 340 |-- Partitures/
 341 |   |-- sinfonia.ly
 342 |   |-- sinfoniaI.ly
 343 |   |-- sinfoniaII.ly
 344 |   |-- sinfoniaIII.ly
 345 |   `-- sinfoniaIV.ly
 346 `-- sinfoniaDefs.ily
 347 @end example
 348
 349 Els fitxers @file{.ly} dels directoris @code{Partitures} i
 350 @code{Particelles} obtenen les notes de fitxers @file{.ily} que estan al
 351 directori @code{Notes}:
 352
 353 @example
 354 %%% principi del fitxer "sinfonia-cello.ly"
 355 \include ../definicionsSinf.ily
 356 \include ../Notes/cello.ily
 357 @end example
 358
 359 El makefile tindrà els objectius de @code{partitura} (la peça
 360 completa en tot el seu esplendor), @code{moviments} (partitura
 361 completa dels moviments individuals) i @code{particel·les} (parts
 362 individuals per als faristols). També hi ha un objectiu
 363 @code{fitxer} que produeix un fitxer tar de distribució (tarball)
 364 dels fitxers font, adequat per compartir-lo a través de la web o
 365 per correu electrònic.   A continuació presentem el makefile per a
 366 GNU/Linux o MacOS C.  S'ha de desar amb el nom exacte
 367 @code{Makefile} al directori superior del projecte:
 368
 369 @warning{Quan es defineix un objectiu o una regla de patró, les
 370 línies següents han de començar amb tabuladors, no amb espais.}
 371
 372 @example
 373 # nom principal dels fitxers de sortida
 374 nom = sinfonia
 375 # determinació del nombre de processadors
 376 CPU_CORES=`cat /proc/cpuinfo | grep -m1 "cpu cores" | sed s/".*: "//`
 377 # L'ordre per executar el LilyPond
 378 LILY_CMD = lilypond -ddelete-intermediate-files \
 379                     -dno-point-and-click -djob-count=$(CPU_CORES)
 380
 381 # Els sufixos utilitzats a aquest Makefile.
 382 .SUFFIXES: .ly .ily .pdf .midi
 383
 384 # Els fitxers d'entrada i de sortida es busquen dins dels directoris relacionats a
 385 # la variable VPATH.  Tots ells són subdirectoris del directori
 386 # en curs (donat per la variable de GNU make `CURDIR').
 387 VPATH = \
 388   $(CURDIR)/Partitures \
 389   $(CURDIR)/PDF \
 390   $(CURDIR)/Particelles \
 391   $(CURDIR)/Notes
 392
 393 # La regla de patró per crear fitxers PDF i MIDI a partir fitxers d'entrada LY
 394 # Els fitxers de sortida .pdf es col·loquen al subdirectori `PDF', i els fitxers
 395 # .midi van al subdirectori `MIDI'.
 396 %.pdf %.midi: %.ly
 397         $(LILY_CMD) $<; \           # Aquesta línia comença amb un salt de tabulació
 398         if test -f "$*.pdf"; then \
 399             mv "$*.pdf" PDF/; \
 400         fi; \
 401         if test -f "$*.midi"; then \
 402             mv "$*.midi" MIDI/; \
 403         fi
 404
 405 notes = \
 406   cello.ily \
 407   trompa.ily \
 408   oboe.ily \
 409   viola.ily \
 410   violiU.ily \
 411   violiDos.ily
 412
 413 # Dependències dels moviments
 414 $(nom)I.pdf: $(nom)I.ly $(notes)
 415 $(nom)II.pdf: $(nom)II.ly $(notes)
 416 $(nom)III.pdf: $(nom)III.ly $(notes)
 417 $(nom)IV.pdf: $(nom)IV.ly $(notes)
 418
 419 # Dependències de la partitura completa.
 420 $(nom).pdf: $(nom).ly $(notes)
 421
 422 # Dependències de les particel·les.
 423 $(nom)-cello.pdf: $(nom)-cello.ly cello.ily
 424 $(nom)-trompa.pdf: $(nom)-trompa.ly trompa.ily
 425 $(nom)-oboes.pdf: $(nom)-oboes.ly oboe.ily
 426 $(nom)-viola.pdf: $(nom)-viola.ly viola.ily
 427 $(nom)-violiU.pdf: $(nom)-violiU.ly violiU.ily
 428 $(nom)-violiDos.pdf: $(nom)-violiDos.ly violiDos.ily
 429
 430 # Teclegeu `make partitura' per generar la partitura completa dels quatre
 431 # moviments com un fitxer únic.
 432 .PHONY: partitura
 433 partitura: $(nom).pdf
 434
 435 # Teclegeu `make particelles' per generar totes les particel·les
 436 # Teclegeu `make pepet.pdf' per generar la particel·la de
 437 # l'instrument `pepet'.
 438
 439 # Exemple: `make sinfonia-cello.pdf'.
 440 .PHONY: particellas
 441 particellas: $(nom)-cello.pdf \
 442        $(nom)-violinUno.pdf \
 443        $(nom)-violinDos.pdf \
 444        $(nom)-viola.pdf \
 445        $(nom)-oboes.pdf \
 446        $(nom)-trompa.pdf
 447
 448 # Teclegeu `make moviments' per generar els fitxers dels
 449 # quatre moviments de forma separada.
 450 .PHONY: moviments
 451 moviments: $(nom)I.pdf \
 452            $(nom)II.pdf \
 453            $(nom)III.pdf \
 454            $(nom)IV.pdf
 455
 456 all: partitura particelles moviments
 457
 458 fitxer:
 459         tar -cvvf stamitz.tar \       # aquesta línia comença amb un salt de tabulació
 460         --exclude=*pdf --exclude=*~ \
 461         --exclude=*midi --exclude=*.tar \
 462         ../Stamitz/*
 463 @end example
 464
 465 A la plataforma Windows hi ha certes complicacions.  Després de
 466 descarregar i instal·lar el programa GNU Make per al Windows,
 467 haurem de configurar la ruta adequada a las variables d'entorn del
 468 sistema de que l'intèrpret d'ordres del DOS pugui trobar el
 469 programa Make.  Per fer-lo, polseu amb el botó dret sobre "El meu
 470 ordinador", escolliu @code{Propietats} i @code{Avançades}. Polseu
 471 sobre @code{Variables d'entorn}, i després a la pestanya
 472 @code{Variables del sistema}, seleccioneu @code{Ruta}, polseu
 473 sobre @code{edita}  i afegiu la ruta al fitxer executable de GNU
 474 Make, amb la qual cosa quedarà quelcom semblant al següent:
 475
 476 @example
 477 C:\Fitxers de programa\GnuWin32\bin
 478 @end example
 479
 480 El makefile en si s'ha de modificar perquè gestioni diverses
 481 instruccions de l'intèrpret d'ordres i perquè pugui tractar amb
 482 els espais que apareixen al nom d'alguns directoris del sistema
 483 predeterminats.  L'objectiu @code{fitxer} s'elimina perquè el
 484 Windows no té l'ordre @code{tar}, i el Windows a més té una
 485 extensió predeterminada diferent per als fitxers MIDI.
 486
 487 @example
 488 ## VERSIÓ PER AL WINDOWS
 489 ##
 490 nom = sinfonia
 491 LILY_CMD = lilypond -ddelete-intermediate-files \
 492                     -dno-point-and-click \
 493                     -djob-count=$(NUMBER_OF_PROCESSORS)
 494
 495 #obtenció del nom 8.3 de CURDIR (truc per als espais a PATH)
 496 workdir = $(shell for /f "tokens=*" %%b in ("$(CURDIR)") \
 497           do @@echo %%~sb)
 498
 499 .SUFFIXES: .ly .ily .pdf .mid
 500
 501 VPATH = \
 502   $(workdir)/Partitures \
 503   $(workdir)/PDF \
 504   $(workdir)/Particelles \
 505   $(workdir)/Notes
 506
 507 %.pdf %.mid: %.ly
 508         $(LILY_CMD) $<      # aquesta línia comença amb un salt de tabulació
 509         if exist "$*.pdf"  move /Y "$*.pdf"  PDF/ # començament amb tab
 510         if exist "$*.mid" move /Y "$*.mid" MIDI/  # començament amb tab
 511
 512 notes = \
 513   cello.ily \
 514   xifres.ily \
 515   trompa.ily \
 516   oboe.ily \
 517   trioCordes.ily \
 518   viola.ily \
 519   violiU.ily \
 520   violiDos.ily
 521
 522 $(nom)I.pdf: $(nom)I.ly $(notes)
 523 $(nom)II.pdf: $(nom)II.ly $(notes)
 524 $(nom)III.pdf: $(nom)III.ly $(notes)
 525 $(nom)IV.pdf: $(nom)IV.ly $(notes)
 526
 527 $(nom).pdf: $(nom).ly $(notes)
 528
 529 $(nom)-cello.pdf: $(nom)-cello.ly cello.ily
 530 $(nom)-trompa.pdf: $(nom)-trompa.ly trompa.ily
 531 $(nom)-oboes.pdf: $(nom)-oboes.ly oboe.ily
 532 $(nom)-viola.pdf: $(nom)-viola.ly viola.ily
 533 $(nom)-violiU.pdf: $(nom)-violiU.ly violiU.ily
 534 $(nom)-violiDos.pdf: $(nom)-violiDos.ly violiDos.ily
 535
 536 .PHONY: partitura
 537 partitura: $(nom).pdf
 538
 539 .PHONY: particelles
 540 particelles: $(nom)-cello.pdf \
 541        $(nom)-violiU.pdf \
 542        $(nom)-violiDos.pdf \
 543        $(nom)-viola.pdf \
 544        $(nom)-oboes.pdf \
 545        $(nom)-trompa.pdf
 546
 547 .PHONY: moviments
 548 moviments: $(nom)I.pdf \
 549            $(nom)II.pdf \
 550            $(nom)III.pdf \
 551            $(nom)IV.pdf
 552
 553 all: partitura particelles moviments
 554 @end example
 555
 556 El Makefile següent és per a un document de
 557 @command{lilypond-book} fet en LaTeX.  Aquest projecte té un
 558 índex, que requereix executar l'ordre @command{latex} dues vegades
 559 per actualitzar els enllaços.  Tots els fitxers de sortida
 560 s'emmagatzemen al directori @code{sortida} per als documents .pdf
 561 i al directori @code{sortidahtml} per a la sortida en format html.
 562
 563 @example
 564 SHELL=/bin/sh
 565 NOM=elmeuprojecte
 566 DIR_SORTIDA=sortida
 567 DIR_WEB=sortidahtml
 568 VISUALITZADOR=acroread
 569 NAVEGADOR=firefox
 570 LILYBOOK_PDF=lilypond-book --output=$(DIR_SORTIDA) --pdf $(NOM).lytex
 571 LILYBOOK_HTML=lilypond-book --output=$(DIR_WEB) $(NOM).lytex
 572 PDF=cd $(DIR_SORTIDA) && pdflatex $(NOM)
 573 HTML=cd $(DIR_WEB) && latex2html $(NOM)
 574 INDEX=cd $(DIR_SORTIDA) && makeindex $(NOM)
 575 VISTA_PREVIA=$(VISUALITZADOR) $(DIR_SORTIDA)/$(NOM).pdf &
 576
 577 all: pdf web desar
 578
 579 pdf:
 580         $(LILYBOOK_PDF)  # comença amb un tab
 581         $(PDF)           # comença amb un tab
 582         $(INDEX)        # comença amb un tab
 583         $(PDF)           # comença amb un tab
 584         $(VISTA_PREVIA)  # comença amb un tab
 585
 586 web:
 587         $(LILYBOOK_HTML) # comença amb un tab
 588         $(HTML)          # comença amb un tab
 589         cp -R $(DIR_WEB)/$(NOM)/ ./  #
 590         $(NAVEGADOR) $(NOM)/$(NOM).html &  # comença amb un tab
 591
 592 desar: pdf
 593         cp $(DIR_SORTIDA)/$(NOM).pdf $(NOM).pdf  # comença amb un tab
 594
 595 clean:
 596         rm -rf $(DIR_SORTIDA) # comença amb un tab
 597
 598 web-clean:
 599         rm -rf $(DIR_WEB) # comença amb un tab
 600
 601 fitxer:
 602         tar -cvvf elmeuprojecte.tar \ # comença amb un tab
 603         --exclude=sortida/* \
 604         --exclude=sortidahtml/* \
 605         --exclude=elmeuprojecte/* \
 606         --exclude=*midi \
 607         --exclude=*pdf \
 608         --exclude=*~ \
 609         ../ElMeuProjecte/*
 610 @end example
 611
 612 PERFER: aconseguir que funcioni a windows
 613
 614 El makefile anterior no funciona al Windows.  Una alternativa per
 615 als usuaris del Windows seria crear un fitxer de lots senzill que
 616 contingui les ordres de muntatge.  Això no segueix les
 617 dependències com ho fa un makefile, però almenys redueix el procés
 618 de construcció a una sola instrucció.  Deseu el codi següent com
 619 @command{muntatge.bat} o @command{muntatge.cmd}. El fitxer de lots
 620 es pot executar en la línia d'ordres del DOS o simplement fent
 621 doble clic sobre la seva icona.
 622
 623 @example
 624 lilypond-book --output=sortida --pdf elmeuprojecte.lytex
 625 cd sortida
 626 pdflatex elmeuprojecte
 627 makeindex elmeuprojecte
 628 pdflatex elmeuprojecte
 629 cd ..
 630 copy sortida\elmeuprojecte.pdf ElMeuProjecte.pdf
 631 @end example
 632
 633
 634 @seealso
 635 Manual d'utilització del programa:
 636 @rprogram{Utilització des de la línia d'ordres},
 637 @rprogram{lilypond-book}