cap expressió musical. Per tant, es poden posar dins d'un bloc
@code{\score} o a fora d'ell. De fet, aquestes instruccions se
situen en general fora del bloc @code{\score} (per exemple,
-@code{\header} se sol col·locar abans de la instrucció
+@code{\header} se sol col.locar abans de la instrucció
@code{\score}, com mostra l'exemple que apareix al principi de la
secció.)
@cindex pentagrama, posicionat del
-La secció ossia es pot col·locar a sobre del pentagrama de la
+La secció ossia es pot col.locar a sobre del pentagrama de la
manera següent:
@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
Aquest exemple utilitza @code{\with}, que s'explica en tot detall
més endavant. És un mitjà per modificar el comportament
predeterminat d'un sol pentagrama. En aquest exemple, diu que el
-pentagrama nou s'ha de col·locar per sobre del pentagrama anomenat
+pentagrama nou s'ha de col.locar per sobre del pentagrama anomenat
@qq{main} en comptes de la posició predeterminada que seria per sota.
@seealso
Els fragments d'ossia s'escriuen sovint sense clau i sense
indicació de compàs, i generalment amb una lletra més petita. Per
fer això caldrien més ordres que encara no s'han vist. Vegeu
-@ref{Mida dels objectes} i @ruser{Pentagrames d'Ossia}.
+@ref{Size of objects} i @ruser{Ossia staves}.
@node Quant a la no niuabilitat de claus i lligadures
@subsection Quant a la no niuabilitat de claus i lligadures
(de prolongació i d'expressió) solament poden connectar notes
que estiguin dins de la mateixa veu, en conseqüència les
lligadures no poden entrar o sortir d'una construcció
-simultània. A la inversa, les veus paral·leles de construccions
+simultània. A la inversa, les veus paral.leles de construccions
simultànies diferents sobre el mateix pentagrama són la mateixa
veu. Hi ha altres propietats relatives a les veus que també
impliquen construccions simultànies. A continuació veiem el mateix
magenta. @code{\voiceNeutralStyle} (que tampoc no es fa servir
aquí) retorna tot a l'estil predeterminat. Veurem més endavant
com l'usuari pot crear instruccions com aquestes. Vegeu
-@ref{Visibilitat i color dels objectes} i
-@ref{Ús de variables per als ajustos de disposició}.
+@ref{Visibility and color of objects} i
+@ref{Using variables for layout adjustments}.
@cindex polifonia i mode relatiu
@cindex relatiu, mode, polifonia i
@code{notaE} és relativa a @code{notaD}, no a @code{notaA}.
Una forma alternativa, que podria ser més clara si les notes a les
-veus estan molt separades, és col·locar una instrucció
+veus estan molt separades, és col.locar una instrucció
@code{\relative} al principi de cada veu:
@example
complexa. Heus aquí les notes dels dos primers compassos del segon
dels Dos Nocturns de Chopin, Op 32. Aquest exemple s'utilitzarà
en fases posteriors dins del present capítol i el següent, per
-il·lustrar diverses tècniques per produir notació, i per tant us
+il.lustrar diverses tècniques per produir notació, i per tant us
demanem que ignoreu per ara qualsevol cosa al codi subjacent que
li sembli misteriós i tan sols es concentri a la música i les veus
(totes les complicacions s'explicaran a seccions posteriors).
@noindent
Veiem que això arregla la direcció de la plica, però la
-col·locació horitzontal de les notes no és la desitjada. El
+col.locació horitzontal de les notes no és la desitjada. El
LilyPond desplaça les notes interiors quan elles o les seves
-pliques d'una altra manera col·lisionarien amb les veus exteriors,
+pliques d'una altra manera col.lisionarien amb les veus exteriors,
però això no és el més adequat per a música de piano. En altres
situacions, els desplaçaments que el LilyPond aplica poden no
-eliminar les col·lisions. El LilyPond aporta diverses formes
-d'ajustar la col·locació horitzontal de les notes. Encara no
+eliminar les col.lisions. El LilyPond aporta diverses formes
+d'ajustar la col.locació horitzontal de les notes. Encara no
estem preparats per veure com es corregeix això, per la qual cosa
deixarem el problema per a una secció posterior (vegeu la
propietat @code{force-hshift} a
-@ref{Arreglar notació amb superposicions}).
+@ref{Fixing overlapping notation}).
@warning{No es poden crear lletres ni objectes d'extensió
(com ara lligadures, reguladors, etc.) @q{entre} veus diferents.}
c16^( d e f
% Comença una secció simultània de tres veus
<<
- % Continua la veu principal en paral·lel
+ % Continua la veu principal en paral.lel
{ g4 f e | d2 e) | }
% Inicia la segona veu
\new Voice {
@subsubheading Columnes de notes
@cindex columna de notes
-@cindex col·lisions de notes
-@cindex notes, col·lisions de
+@cindex col.lisions de notes
+@cindex notes, col.lisions de
@cindex desplaçament, instruccions de
@funindex \shiftOff
@funindex shiftOff
Reben el nom de columnes de notes. Hi ha columnes diferents per a
cada veu, i el desplaçament especificat en curs depenent de la veu
s'aplica a la columna de la nota si en cas contrari es produís una
-col·lisió. Això es pot veure a l'exemple anterior. Al compàs 2 el
+col.lisió. Això es pot veure a l'exemple anterior. Al compàs 2 el
Do a la veu dos està desplaçat a la dreta respecte del Re de la
veu u, i a l'últim acord el Do de la veu tres també està desplaçat
a la dreta respecte de les altres notes.
Les instruccions @code{\shiftOn}, @code{\shiftOnn},
@code{\shiftOnnn} i @code{\shiftOff} especifiquen el grau que
s'han de desplaçar les notes i acords de la veu si en cas contrari
-es produís una col·lisió. De forma predeterminada, les veus
+es produís una col.lisió. De forma predeterminada, les veus
exteriors (normalment les veus u i dos) tenen com a especificació
@code{\shiftOff}, mentre que les veus interiors (tres i quatre)
tenen especificat @code{\shiftOn}. Quan s'aplica un desplaçament,
@code{\shiftOnn} i @code{\shiftOnnn} defineixen nivells
addicionals de desplaçament que es poden especificar temporalment
-per resoldre col·lisions en situacions complexes (vegeu
-@ref{Exemples reals de música}).
+per resoldre col.lisions en situacions complexes (vegeu
+@ref{Real music example}).
Una columna de notes pot contenir sols una nota (o acord) d'una
veu amb les pliques cap amunt i una nota (o acord) d'una veu amb
@seealso
Manual d'aprenentatge:
-@ref{Moure objectes}.
+@ref{Moving objects}.
Referència de la notació:
@ruser{Diverses veus}.
@cindex cor, sistema de
Ara reutilitzarem l'exemple anterior de «Judes Macabeu» per a
-il·lustrar aquesta tècnica més flexible. Primer la reescriurem
+il.lustrar aquesta tècnica més flexible. Primer la reescriurem
per que faci servir variables, de manera que la música i la lletra
es puguin separar de l'estructura de pentagrames. També
introduirem una clau de grup de ChoirStaff. La lletra pròpiament
Aquesta és l'estructura bàsica de totes les partitures vocals. Es
poden afegir més pentagrames segons es necessiti, es poden afegir
més veus als pentagrames i més estrofes a la lletra, i les
-variables que contenen la música es poden col·locar fàcilment en
+variables que contenen la música es poden col.locar fàcilment en
fitxers separats quan es facin massa llargs.
@cindex himne, estructura de
del seu tipus, com @code{Staff}, precedit d'una barra invertida:
@code{\Staff}. L'enunciat que estableix el valor de la propietat
és el mateix que el que està en un bloc @code{\with}, presentat
-anteriorment. Es col·loca en un bloc @code{\context} dins d'un
+anteriorment. Es col.loca en un bloc @code{\context} dins d'un
bloc @code{\layout}. Cada bloc @code{\context} afecta a tots els
contextos del tipus especificat al llarg del bloc @code{\score} o
@code{\book} en el que apareix el bloc @code{\layout}. A
@code{\with} situada immediatament després de la instrucció que
crea el context, com a la secció anterior.
-Com a il·lustració, repetim un exemple estret de la secció
+Com a il.lustració, repetim un exemple estret de la secció
anterior amb les línies del pentagrama eliminades. Recordeu que
les línies del pentagrama estan dibuixades pel gravador
@code{Staff_symbol_engraver}.
@code{Note_heads_engraver}, no es produeix cap cap i per tant no
es creen tampoc pliques ni barres.
-@node Estendre les plantilles
-@section Estendre les plantilles
+@node Extensió de les plantilles
+@section Extensió de les plantilles
@translationof Extending the templates
Heu llegit el tutorial i ara sabeu escriure música. Però, com
podeu posar els pentagrames que voleu? Les plantilles estan molt
bé, però què passa si voleu alguna cosa que està en cap plantilla?
-Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu @ref{Plantilles})
+Bé, podeu trobar muntanyes de plantilles (vegeu @ref{Templates})
que us poden servir com a punt de partida. Però i si voleu
quelcom que no està contemplat aquí? Continueu llegint.
* Partitura vocal a quatre veus SATB::
* Crear una partitura partint de zero::
* Estalviar tecleig mitjançant variables i funcions::
-* Partitures y particel·les::
+* Partitures y particel.les::
@end menu
@node Soprano i violoncel
No necessitem dues instruccions @code{\version}. Ens caldrà la
secció @code{melodia}. No volem dues seccions @code{\score} (si
-tinguéssim dues @code{\score}s, acabaríem amb dues particel·les
+tinguéssim dues @code{\score}s, acabaríem amb dues particel.les
per separat.) Volem les dues juntes, com un duo. Dins de la secció
@code{\score}, no ens fan falta dos @code{\layout} ni dos
@code{\midi}.
@seealso
Les plantilles d'inici es poden trobar a l'apèndix
-@q{Plantilles}, vegeu @ref{Plantilles de pentagrama únic}.
+@q{Plantilles}, vegeu @ref{Single staff templates}.
@node Partitura vocal a quatre veus SATB
@subsection Partitura vocal a quatre veus SATB
}
\score {
- << % combina el pentagrama del cor i del piano en paral·lel
+ << % combina el pentagrama del cor i del piano en paral.lel
\new ChoirStaff <<
\new Staff = "sopranos" <<
\set Staff.instrumentName = #"Soprano"
@end lilypond
Cap de les plantilles proporciona aquesta disposició amb
-exactitud. La més semblant és @ref{Partitura vocal SATB i reducció per a piano automàtica}, però necessitem
+exactitud. La més semblant és @ref{SATB vocal score and automatic piano reduction}, però necessitem
canviar la disposició i afegir un acompanyament de piano que no
estigui derivat automàticament de les parts vocals. Les variables
que contenen la música i la lletra de les parts vocals és
}
\score {
- << % combina el ChoirStaff i PianoStaff en paral·lel
+ << % combina el ChoirStaff i PianoStaff en paral.lel
\new ChoirStaff <<
\new Staff = "sopranos" <<
\set Staff.instrumentName = #"Soprano"
el treball si la sintaxis d'entrada del LilyPonod canvia (vegeu
@rprogram{Actualització de fitxers amb convert-ly}). Si teniu una sola
definició (com ara @code{\dolce}) per a tots els fitxers (vegeu
-@ref{Fulls d'estil}), i després la sintaxis es modifica, sols
+@ref{Style sheets}), i després la sintaxis es modifica, sols
haurà d'actualitzar la seva definició @code{\dolce} única, enlloc
de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers @file{.ly}.
-@node Partitures i particel·les
-@subsection Partitures i particel·les
+@node Partitures i particel.les
+@subsection Partitures i particel.les
@translationof Scores and parts
En música orquestral, totes les notes s'imprimeixen dues vegades.
-Un cop en les particel·les per a tots els músics, i una altra per
+Un cop en les particel.les per a tots els músics, i una altra per
a la partitura del director. Els identificadors es poden usar per
evitar la duplicació del treball. La música s'escriu un cop
s'emmagatzema en una variable. El contingut d'aquesta variable
-s'usa després per generar tant la particel·la com la partitura del
+s'usa després per generar tant la particel.la com la partitura del
director.
És molt convenient definir les notes en un fitxer especial. Per
@end example
@noindent
-Després es fa una particella escrivint en un fitxer el següent:
+Després es fa una particel.la escrivint en un fitxer el següent:
@example
\include "trompa.ly"
R2*3
@end example
-Quan s'imprimeix la particella s'han de comprimir els silencis
+Quan s'imprimeix la particel.la s'han de comprimir els silencis
multicompàs. Això es fa establint una variable de temps de execució
@example
projects / lilypond.git / blobdiff